García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona.
Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres.
Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat.
Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM
El temps no passa per García i Tarribas.
El senyor Pere García continua sigint tan jove, tan atractiu, com fa anys i anys que funciona aquest programa.
El senyor Tarribas no és que estigui igual.
Està més bé que els altres anys.
O sigui, l'he trobat...
Això que aquest estiu gairebé no m'he pogut desempallagar d'ell, l'he vist diverses vegades,
però m'ha agradat trobar-lo, sempre m'ha agradat trobar-lo.
I avui tornem aquí a retrobar-nos a García Tarribas Associats,
aquest programa que intenta fer-vos passar, més ben dit, donar-vos informació del que podeu fer al llarg del cap de setmana
en els camps del cinema, del teatre i de la lectura.
Ens acompanya, com sempre, la Renau a les Vies de So.
I estem allà mateix tots.
Em sembla que no hagi passat el temps, però han passat tres mesos, ja.
No, no, fantàstic.
He sentit aplaudiments.
Eren per vostè o per qui eren?
O per l'Arnau?
Ah, perquè jo no els he sentit.
Ja sabeu la meva deficiència.
Ara sí que hi ha alguna sorpresa per part del senyor Pere.
Escolti, comencem, doncs, com sempre amb aquella passejada pel Rialto.
No, comencem sempre per la música.
Ah, sí, és veritat.
És veritat, aquí ho posa, m'he saltat.
La música que aquesta setmana la porta el senyor Pere,
per tant, no sé què dirà, perquè és un full que no ens l'ensenya,
no el guió, no ens ensenya,
i per tant sé que anirà sobre una pel·lícula que a mi m'agrada molt
i que té una música...
A veure, una pel·lícula que a vostè li agrada molt
i que aquesta setmana es podrà veure altra vegada celebrant els 60 anys.
I on t'es podrà veure?
Al cine, ja en parlarem més endavant.
Ah, al cine ja està molt bé.
A veure, de moment direm això, anem a la música.
I diré que el passat dia 3 d'aquest mes...
Però quina és la que podrem veure? Quina música és?
Ja, ara en parlarem, deixi'm donar la sorpresa.
Vale, va.
Doncs el passat dia 3 d'aquest mes va morir Maria Teresa Eras,
un nom que...
Ah, ui!
Un nom que, dit així, potser no se sabria qui és.
Però si diguem que aquesta persona era coneguda com a Teresa Maria,
potser ja us dirà alguna cosa.
Teresa Maria va néixer a Saragossa,
però ja molt jovenet es va traslladar a Barcelona,
on va iniciar la seva carrera com a cantant.
L'any 1963 va arribar a la final del Festival de la Canció Mediterrània.
Sí, senyor.
Un esdeveniment que va fer-se a la capital catalana
entre 1959 i 1967.
També va participar en un concurs per representar Espanya
en el Festival d'Eurovisió.
Però tampoc va anar bé.
I va guanyar-lo.
Però té la televisió espanyola,
va apostar per altres cantants i allà no hi ha pogut anar.
Paral·lelament a tot això,
comença a treballar com a doblador al castellà
de la part musical de pel·lícules com
My Fair Lady, Mary Poppins,
Mil i una xica moderna,
o Nuestro Amigo i l'Espantabajaros,
que va ser el seu darrer treball.
Però segurament, per on va ser reconeguda,
va ser doblant a Julià Andreus
a la versió espanyola de Sonrises i Làgrimes
de l'any 1965.
Doncs sí, Sonrises i Làgrimes es podrà tornar a veure
en el Zocine en dues sessions
celebrant el 60è aniversari.
Sembla que era ahir i fa 60 anys
ja que vam veure allò la Julià Andreus allà
passejant-se per els Alpes o els Andes.
On tira, allò?
No, els Alpes.
Els Alpes, els Alpes suïssa.
Doncs...
És curiós perquè...
La dobladora, l'altra...
Sí, la Teresa Maria.
La Teresa Maria realment
ho feia molt i molt bé,
el doblatge de la Julià Andreus era perfecte
i a més a més,
quan jo havia jugat allò,
a sentir la veu original...
I la doblada.
...el doblada,
i Déu-n'hi-do el que afinava la Maria Teresa.
Doncs molt bé,
ara en homenatge a la Teresa Maria,
l'escoltarem cantant el tema
Tingo Confianza en Mi,
de Sonrises i Làgrimes,
de Sound of Music.
Que me reservarà la suerte
de l'Ere,
de Sonrises i Làgrimes,
de Sonrises i Làgrimes,
de Sonrises i Làgrimes.
Quisiera...
Quisiera algo maravilloso, tal vez sea en el mundo vivir,
bailar hoy mi alma de piedra.
Oh, ¿qué es lo que siento en mí?
De aventurarme en el mundo, mi corazón sintió el afán
y hoy que el afán lograr creó, arreglí, me vi a asustar.
Un capitán con siete hijos es motivo de temblar, acabar.
Debo ya los temores, o si no me tendré que volver,
debo amar todo aquello que busco, el amor que no tuve jamás.
Valor que para servirles quiero, para aceptar mis faltas luego
y demostrarles que valgo tan bien.
Aprende ser eficaz en los problemas, dar consejo y de saber.
Al principio muchas pruebas me han de hacer,
mas debo fingir siempre confianza en mí.
Impresionarles quiero, ser fiel y muy cordial
y esos pequeños, Dios venciga, en mí tendrán también su amiga.
Cada vez estoy más cierta de alcanzar tan noble afán,
hoy de convencer al mundo soy capaz
y veo nacer nueva confianza en mí.
Hoy confianza en el sol tengo
y en la lluvia su fluidez
también confío en que abrindo a devolver
y siento nacer nueva confianza en mí.
Fuerza no dan riqueza
ni un gran cauto al tener
La fuerza está en dormir confiado
y al despertar cantar alegre
Pongo el corazón en todo
Lo que quiero a mí vendrá
Hay que confiar tranquilo y sin temor
Dios me ampale
Hay que confiar tranquilo y sin temor
Pues solo así tendré que confiar en mí
Esteu escoltant Garcia i Tarribas
Que hi ha de nou pel Rialto
Bé, senyor Tarribas, com li ha anat l'estiu a vostè?
L'estiu va anar bé i cada hores d'ara és l'estiu
No ha hagut d'anar a urgències cap dia
Cada any havia d'anar aquest any no
Deu ser amb la vacuna a dir perquè em van donar
Jo anava a urgències
Quasi bé sempre havia d'anar
Jo tenia una infecció d'orella
o tenia una infecció de boca
Però no, jo el que s'ha dit
Sí, sí, sí, sí, sí, sí
M'ha passava, quasi bé cada estiu
Jo anava a urgències cada estiu
Quasi bé, molts d'estius van a urgències al cap
No s'ha equivocat
Perquè que jo sàpiga no
Sí, sí, ja dic sempre
Tinc una infecció de boca
o una d'orella per posar-me massa el cap
a dintre l'aigua
Coses d'aquestes
S'ha equivocat de personatge, no sóc jo
No, no, no, jo, jo, jo, jo
Ah, tu, ara, va, hòstia
Ara, home
No, no, no, jo parlava de mi
Que jo sàpiga no
Ah, tu, bueno, home
Tu, normal, molt gran que ets
i el dèbil que ja estàs, jo no ho sé
Jo em sembla que aquells barracons
que hi ha de la Creu Roja
a les platges
els van traslladats segons la platja que tu vas
O sigui
No, no, la meva no n'hi ha
Perquè no hi quep
És una platja de segona categoria
És una platjeta
És una platja que fa 40 anys
40 anys només hi anaven els senyors
Ara ja els senyors no hi poden anar
No, ja veu
Vinga, va, doncs a partir
Ah, doncs ara m'espantava
No, no, no, jo
I aquest any n'hi ha hagut d'anar
I aquest any n'hi ha hagut d'anar
I aquest any n'hi ha hagut d'anar
Canvia, o sigui, perfecte
Tot a l'estiu, molt bé
Perquè és avi
Segurament
No, no, perquè la vacuna
La vacuna, la vacuna diu
Però això ha anat molt bé
La meva dona diu
La vacuna diu
Però ens ha salvat de moltes coses
Home, perquè vostè hi tenia premsa
Per això
Sí
A veure, un moment
Doncs coses
Que hem fet
Ha mort un personatge importantíssim
Un personatge estimat
Jo no he trobat ningú que hagi dit
Per ser un pesat
No, no, pobret
Un cregut
Tothom
Tothom
D'una manera o altra
Ha dit que Robert Refort
Era un home bo
Un gran actor
Director
I a més a més
Socialment molt compromès
Molt bé
Va morir el dia 16 de setembre
Tenia 89 anys
Va morir mentre dormia
Què és el que voldríem tots?
O sigui, aprovo
O lluta
Tranquilament
Últimament
Jo el vaig trobar molt deteriorat
Ben sigut
Lo que era
O sigui
Havia quedat arrogat de cara
Sí
Jo recordo quina pel·lícula
El gran gas
Sí
Estava en el moment
Més
Jo crec que el moment
Que està més guapo
Més
Interessant
I tot això
És en dos hombres i un destino
Sí
A més a més
Amb en Robert Refort
Se'ls
Està fent
Ai, perdona
Amb en Paul Newman
Però llavors
Varen fer el golp
I també estan tots dos
Però dos hombres i un destino
Ell està
Que més a més
Porta bigoti
Podria ser
Sí
I llavors
La que també estava molt bé
Que l'havia fet en teatre broma
I era Descalços
Per el parc
I amb la gent fonda
Sí
I a més a més
Una pel·li que possiblement
Ensenya molt el que era ell
I que hi havia un tet a tet
Amb la Barbara Streis
I ell
Va aguantar
Perquè la Barbara Streis
Tapava a tothom
Que és tal com érem
Sí, exactament
Diguem això
Va fer dues pel·lícules
En Sidney Paul
La que una era
Les aventures de Jeremia Johnson
Que també estava molt bé
I l'altra tal com ho érem
Aquesta amb la Barbara Streis
Però llavors va fer quatre pel·lícules
En George Rick Hill
Va fer el castanyà
Sobre un equip de patinatge
Sobre gel
Va fer el carnaval de les àguiles
Que aquesta ningú en parla
I ningú no la recorda
El dos hombres i un destino
I el golpe
Que també estava molt i molt bé
El golpe
Però llavors també va fer pel·lícules
Socials
Com per exemple
Todos los hombres del president
Sí
Llavors va fer
El callidato
El tres dies del cóndor
El tres dies del cóndor
I llavors també va fer
De director
Que va guanyar un Òscar
Exactament
Per la pel·lícula
Gente Ordinària
O Gente Corriente
O Gente Ordinària
No, no
Gente Corriente
El títol original
És Ordinary People
I amb això
La Maruja Torres
Va batejar-lo
Gente Ordinària
Doncs bé
Per cert
Per cert
Que Filmin
Ha posat un apartat
De totes les pel·lis que es poden trobar
A Filmin de Robert Riffón
Bueno, llavors també aquesta setmana
El vaig veure a l'entrega dels Premis Bertrana
Sí
Com va anar això?
Bé, va anar bé
Vostè ho mirava des de mon èmic en l'aire
Jo ho mirava des de baix
Tenia una perspectiva més àmplia
Que no pas jo
Perquè veia tot com
On estava?
És que no el vaig veure fins a l'hora del sopar
A primera fila
A mi em fan posar
A primera fila?
Home
Sí
Està molt bé
Sí
Ah, no vaig fixar-m'hi
Això que...
A primera fila
Mal
No
Els editors i aquestes
L'entrega de Premis va estar bé
L'únic que jo no contacto
Vostè em va dir que era amic seu
Amb en Josep Pedrals
Jo no contacto amb el seu humor
Però bueno, va estar bé
Va estar bé
La ceremonia del...
Esclar, jo formo part dels patrons de la Bertrana
I per tant ser els interiors interiors
I serien llarg d'explicar i tot això
Però jo he arribat a la conclusió
I ho explico d'aquesta manera
Perquè vostè ho ha viscut
Que els Premis Prudència Bertrana
Són com els pastorets d'en Joan Ribes
En quin sentit?
Els pastorets d'en Joan Ribes
Cada any deia
Som massa llargs
Els hem de retallar
I aquest any hem retallat
Hem tret això
Perquè seran més curts
I tot això
Arribava el dia dels pastorets
I eren més llargs
Perquè havia tret una cosa
Però hi havia posat una altra
Els Premis
La festa dels Premis
Per Bertrana
Són massa llars
Sempre es diu
S'escursarà
Es treurà això
Es treurà
No es treu el que s'hauria de treure
Per aquí
És un altre tema
I no durarà més de dues hores
I sempre durarà més de dues hores
De altra manera
És que van estar
Quasi bé una hora
Amb els discursos dels polítics
Això és inevitable
Però
Estarà 40 minuts
Que es podrien estar oblidat
Però aquest és un tema
Que no hi entrem
No, no, no hi entrem
Però ja és
Un moment
No hi entrem
Perquè
No vull tenir problemes
Vull dir
Que amb en Joan Ribes
Passava el mateix
La gent d'ahir
Som massa llars
Duraven 3 hores
I a vegades i mig
La primera funció
La primer dia
Duraven 3 hores i mig
A mesura que anàvem passant els dies
S'anava retallant una mica
Però no
Sempre eren 3 hores
I tothom sortia
I diria
Ah, som massa llars
Som massa llars
Però
L'any després
S'omplia
I la gent hi tornava
I en els darrers anys
No s'havien d'ampliar de dies
No hi havia entrades
Hi havia de tot
Doncs a Provenció Bertran
A la festa
Al lliurement
Tothom
Diu
És massa llar
Són avorrets
S'hauria de treure els parlaments
S'hauria de fer això
Però cada any
Hi ha mig gent
Sí, sí
500, 750 o 760
Oh, l'auditori està plen
A sopar
500 i escaig
I a l'auditori
700 i escaig
Molt bé
Sí, sí
La convocatòria
L'alliurement d'un premi
Una qüestió literària
Per mi
Que ara que sigui gratuït
Però t'has d'hi escriure
Has de demanar
Sí, sí
És que jo, per exemple
O sigui, els premis
Molt bé
Però crec que el que és
El després del premi
És com una mena de rentre
O sigui, jo m'agrada
Perquè trobo gent que m'agrada
Vaig trobar el senyor Terribes
I imagineu-vos
Doncs vull dir
M'agrada trobar la gent
Que hi ha allà
Són gent amb la que connecto
I gent que m'agrada
I per això que crec
Que el que em passa a mi
Li passa a molta gent
Molt bé
Doncs
Hi va haver-hi premis
Hi va haver-hi
El premi gros
Que és el premi
Prudència-Bernetalana
Va ser per en Pep Prieto
Un home de cinema
O sigui
Amb la seva novel·la
Rosita
Rosita
Que està ambientada
A Girona
Als anys 80
I que
És la història
D'una àvia
Que cuida
La criatura
Perquè està
Amb una família
Destratrada
I per tant
Ell es fa càrrec
Ella es fa càrrec
D'aquest nano
I els seus germanes
I a partir d'aquí
És una manera
D'en Pep Prieto
Que té d'explicar
La qüestió familiar
D'un personatge
Que és autobiogràfic
I
Que el cinema
Una de les coses importants
A part d'explicar-lo
Als anys 80
El cinema
El va salvar
D'aquests moments
I això passa
A molta gent
I ens va passar
A tota una generació
Que el cinema
D'una manera
Ens va salvar
De la situació
Que es vivia
O a casa
O a fora
O al que sigui
Totalment
Cadascú té
La seva història
Però que el cinema
Ens ha salvat
A molta gent
De no passar-ho pitjor
Molt bé
Sí senyor
Presente
Doncs vinga
Dit això
Dit això
Hi ha més coses
A veure
Digui
Ah si jo estic tant
Ja me'n recordo
Sí
El dimecres
Va venir a Girona
Un agent també important
En el cinema
Trifó
La Carla Simón
Mira ara estic veient
Cirat
Película
Doncs si vols
Parlem de Cirac
Sí
Parlem de Cirac
Espera
Acabem amb la Carla
No
Acabem amb la Carla Simón
Perquè jo em pensava
Que ja havia vingut
Perquè aquesta pel·lícula
La Carla Simón
Romeria
Fa 3 o 4 setmanes
Que la fan ja
Sí
Però
I com és que ha vingut ara
Tantar
Perquè fins ara
No podia venir
Perquè té compromisos
A més a més
Té una nena
De 4 mesos
Que ara l'està amamentant
I per tant
No pot anar
Amunt i amunt
Va anar a Madrid
A fer entrevistes
Va estar a Barcelona
O sigui
Ha fet Madrid
Barcelona
O Mas Nou
Que és allà on viu
Sí
I per tant
Al costat
De cagar
Seu té el cinema
I podia entrar
I sortir
I el Trifó
I s'ha acabat
La seva torner
A veure
Va venir a Girona
Va venir a Girona
Va estar molt bé
Molt amable
Relaxada
Explicant la història
De com va venir
I tot això
I va estar
Amb l'Imma Merino
I l'Àngel Quintana
I jo també remenava per allà
I després el públic
Doncs va estar fent preguntes
La cosa va durar
Una hora
Que va ser
Molt amena
Sap una cosa
Jo Ramíria
La trobo mal explicada
No la trobo ben explicada
Me costa
Me va costar entrar-hi
Tot i que s'havia
Més o menys
De què anava
Doncs va costar-me entrar
Doncs
Hi ha una plana
De Facebook
Que se'n diu
Los Convois de Medianoche
O algun
Que
Pobres
Clara
Si llegeix allò
Quedarà desanimada
Per sempre més
Tothom té dret a opinar
Quines païsses
És una pel·li
Que hi ha gent
Que no
Li ha acabat
D'entrar o arribar
És una pel·li
Que per a mi
Canvia totalment
El llenguatge
Que ha portat
Fins ara
Per a mi
Les coses
Que li vaig preguntar
És si la manera
De fer aquesta pel·lícula
És l'iceverde
El que farà
Fins ara
I diu
No ho sé
Diu
Entenc perfectament
Que la manera
Que l'he fet
I tot això
Sabia que podria haver-hi
Problemes
Però
Em queda
S'ha sorprès
Que li funciona millor
Del que es pensava
Molt bé
Però hi ha una altra cosa
Que és important
Ara
Ara
Parlem de Sirar
De Sirar
Que jo
Sempre dic
Que és una pel·lícula
Que no la recomano
Però aneu-la a veure
No
Recomanar-la
No la recomano
Però aneu-la a veure
Jo la vaig recomanar
I me va engrenyar
Per haver-la recomanat
Per això
A mi me diuen
Què
Aquesta pel·lícula
No te la recomano
Per a veure
Sí, sí, sí
Per cert
Doncs escolta
Aquest matí
He parlat amb en Sergi López
Dic
Home, fes-me un tall de veu
Perquè ha estat seleccionada
Per representar Espanya
No els Òscars
Per tant
Quan va venir aquí
A Girona
A presentar-la
En el seu moment
Deu fer dos mesos
O tres
O més
En Sergi
Estava bocabarat
Diguent
Mai no havia passat
Una cosa com ara
Que una pel·lícula meva
Tingués tanta expectació
I que funcionés tan bé
Després de Cants
I tot això
Diu
Fins i tot
A Vilanova i a la Geltrón
Les meves pel·lis
No hi anava pràcticament ningú
I aquí
Aquesta
Omple tothom
Sí, sí, sí
Tenim un tall de veu
Que ens ha enviat avui
A les...
No
Ahir
Ens la va enviar
A les 11 del matí
I després d'haver sabut
Pràcticament
Que era
Nominat
Ell
No, ell no
La pel·lícula
A Espanya
A Espanya
Per representar
Els Òscars
I llavors
El 12 de desembre
Ens sembla que
Dissideran
Sí o no
Si entra o no
Hi ha entrat
Molt bé
Què diuen, López?
Bueno, doncs
El que està passant
Amb Sirat
Amb aquesta pel·lícula
Això que
Ara la gent ha escollit
Diguem-ne
Per representar
L'estat espanyol
Els Òscars
A la carrera dels Òscars
Tot i que encara no està fet
Perquè encara
Ha de passar els talls
Corresponents
I
Té la possibilitat
D'acabar
Cent de les 5 pel·lícules
Que competeixin
Per millor pel·lícula
Internacional
Doncs és un
Bueno, és una gran notícia
Clar, per mi
És un
Motiu d'alegria
Una alegria
Que s'ajunta
A tot el que li està passant
A aquesta pel·lícula
Que sobretot
El que és potent
És el que passa a la sala
El que passa amb el públic
El que passa
Quan vas a veure aquesta pel·lícula
Que
Abans hem fet moltes pre-estrenes
I ens hem trobat amb el públic
A l'acabar la sessió
Amb les mans al cap
Molt emocionat
És una pel·lícula
Que crea molt debat
Que la gent té moltes ganes
De comentar
I que
És una pel·lícula
Inesperada
Diferent
Un artefacte cinematogràfic
Una experiència sensorial
Va, ja té moltes coses
És una pel·lícula
Molt particular
Molt particular
Que
Que segur
De la que n'estarem parlant
D'aquí uns anys
O sigui
Que és una
És una sort
Un privilegi
Poder participar
A aventures
D'aquesta
D'aquesta magnitud
Estic encantat de la vida
Doncs molt bé
Nosaltres també estem encantats
De la vida
I tant
I que vagi molt bé
Estic encantat
I si se'n va cap a
Los Angeles
A veure si té
O necessita algun secretari
I l'acompanyem
Seria fantàstic
Vinga
Seguim
Que falta nova
Arnau
García y Tarribas
Anem al teatre
D'aquesta magnitud
AquerSA
Anem al teatre
Doncs, de moment, de teatre encara no n'hi ha,
però no hi ha teatre, hi ha una mica de coses
que té a veure amb el teatre, però no és ben bé teatre,
ja vindrà, ja vindrà i em vindrà massa.
De moment diguem això, que ha programat per l'Ajuntament de Girona
perquè cap de setmana tenen programades una sessió de circ
per tots els públics al Centre Cívic de Sant Narcís.
Serà dissabte dia 20 a les 7 de la tarda
on Diana Gadeix hi presentarà Curú,
un espectacle de clown i moviment
amb un humor visual i sense paraules.
I també a Sant Narcís, el diumenge dia 21 a les 6 de la tarda
en el camp de Bèlid, la Xurri arriba amb...
Uuuu! Un espectacle de carrer explosiu vitalista per tota la família.
El 28 d'agord es va presentar a l'escenari del Teatre Municipal de Girona
el que serà la 34 edició del Festival Temporat Alta.
Ja anirem parlant d'un festival que va començar ahir el 18 de setembre
i que s'allargarà fins al 12 de desembre
i l'inici, com hem dit, va ser ahir a l'auditori
amb l'actuació de Patis Mig que repeteix avui divendres
a les 8 del vespre on tancarà la seva gira europea.
Patis Mig és una icona del rock
amb una trajectòria marcada per l'activisme i la literatura.
En aquest concert fa un repàs als seus grans èxits.
Sabem que pel concert d'avui queden poquíssimes entrades per vendre.
El que vam veure és que hi ha moltes entrades no disponibles.
Què devien fer?
Què devien fer, doncs...
Es devia passejar per al mig de la gent?
No devien... O sigui, moltes entrades grises.
O sigui, hi ha per triar verd, si estàs ocupades...
Podia ser ocupada per alguna cosa...
Però n'hi havia moltes, eh, per això que l'ha parat.
Podia per invitacions o coses de malviure.
Bé, perdó.
Vaig tenir la sort d'estar... Jo tinc fotos amb la Pati Esmí.
Ah, sí? Sí, sí, sí.
Ja havia vingut la Pati Esmí?
La Pati Esmí, ella és una gran seguidora de Roberto Bolaño.
Ah, sí, me'n recordo, com explicar-me això així.
Va d'escolir Roberto Bolaño i és el seu déu.
I llavors ella, fa molts anys, a la gira europea, va dir...
A veure, on t'estava Roberto Bolaño?
I em diria, Blanes, quin festival hi ha a prop de Blanes que jo pugui anar?
Diu, a Sant Flu de Guíxols.
I se'n va anar...
La primera va ser en el Portaferrada.
Sant Flu de Déu deu fer uns 10 anys.
I ella, i després se'n va anar a Blanes per conèixer el recorregut.
Fa coses de 6 o 7 o 8 anys, juntament amb en Jorge, un activista, professor xilè, que ha fet moltes coses a Girona,
i grans seguidors de Roberto Bolaño, ell i jo vàrem muntar la celebració que s'havia fet la vinguda de Roberto Bolaño,
que està a Fontejau.
Sí.
Aquella gran vinguda que comunica la Nesle fins al pont d'allà on hi ha l'auditori.
Molt bé.
Allà vàrem fer un acte de presentació, que va venir l'Isaqui La Cuesta, la seva dona, va venir l'editor Jorge Herralde,
no, sí, Jorge Herralde,
Herralde, i la seva dona, i bastanta altra gent, amics de Roberto Bolaño, la seva germana, la seva mare, i tot això,
i vàrem fer un entarimat.
I tot que de volta jo veig que hi ha una senyora que conec, que és la Pati Smig.
Vaig.
I apareix allà. I ràpidament me'n vaig amb en Jorge Herralde, l'editor, i li he dit, tu que saps anglès,
digui-li que sortia a parlar i que dia alguna cosa a la Herralde.
I diu, bueno, i diu, mira, aquest senyor és llibreter, és un dels organitzadors,
i m'ha demanat si vostè podria actuar i dir alguna cosa.
I ella no va dir res, ni sí ni no.
Vaig pujar sobre l'entarimat i vaig dir, allà hi ha la Pati Smig.
I ara us dirà unes paraules.
Ja, ja, o sigui, la vas quasi viure.
Sí, va pujar i va cantar.
Va dir, jo no sé gaire en anglès, això deia, jo m'agrada molt Roberto Bolaño,
forma part de la meva vida, i ara prendré castellà per poder llegir-lo amb el seu idioma.
Ara us cantaré una cançó.
Jo vaig cantar una cançó a capella.
Com?
Va ser fantàstic. Això està penjat al YouTube, eh?
Vull dir, es pot veure.
I, per tant, després vam fer fotos amb el Jorge Morales, amb l'Arralde, l'Isaac i la Cuesta, ella i jo, i tot això.
I va fer una cosa que va estar molt i molt bé.
Va ser atenta amb tothom.
Tothom que es volia fer una foto amb ella, ella deia que sí.
Però hi havia els TV3 i Televisió de Girona i altres.
Van fer-se resó de tot això.
Ell, sí, però ella no els va voler donar entrevistes perquè va dir, perdoni, el protagonisme és en Roberto Bolaño.
Jo sóc una persona que ha vingut com una qualsevol.
Jo.
Per tant, a mi no m'entrevisteu ni me'n feu dir.
I ho veu serà molt honrant perquè ella va estar amb tothom i no tenia cap problema de fer-se una foto.
Però no volia treure protagonisme a Roberto Bolaño.
Normalment els grans solen ser així, els petits són més...
Sí, senyor.
A veure, doncs, dit això, direm que va ser ahir dijous, sí, ens ha tornat a ser avui divendres la Pati Smith.
I si aneu, a part de veure-la amb ell i veure el seu espectacle, serà una vetllada per recordar a l'hora que fa ja 20 anys que es va inaugurar l'Auditori de Girona.
Fantàstic. I arriba a la tardor i torna l'activitat a la sala La Planeta.
Una activitat que comença aquest cap de setmana, concretament dissabte, a les 8 del vespre i diumenge a les 6 de la tarda,
amb la lectura dramatitzada d'un espectacle de Bertrana, però que ara en parlarem amb en Jordi Sobirà.
A partir d'ara, doncs, el senyor Pere començarà a fer-li preguntes i d'en 30 anys jo també intervindré.
Senyor Pere, a taqui.
Molt bé. Primer de tot, Jordi, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Vinga, mira, arriba la tardor i torna l'activitat a la sala La Planeta.
L'activitat que comença aquest cap de setmana, concretament quan comença aquest cap de setmana?
Doncs mira, comencem, arrenquem aquest cap de setmana amb un dels actes que estan també integrats dintre dels Bertrana,
dels Premis Bertrana, que es van concedir el passat dimecres, o dimarts.
Dimarts. Dimarts. Dimarts al vespre.
I aquest espectacle és una lectura dramatitzada, protogonica, que interpreten l'actor Jordi Coromina,
amb un text i direcció d'en Joaquim Armengol, que es diu Jo, Prudenci Bertrana,
i que, doncs, ens ofereix una aproximació íntima i artística de la figura de l'escriptor gironí, no?
Retratant tant en la seva dimensió humana com en la literària.
I aquest espectacle, doncs, vol desvelar, com, malgrat les dificultats personals i els conflictes amb els seus temps,
en Bertrana esdevingui un autor íntegre i fidel a una concepció ètica de la literatura.
Molt bé.
Què us sembla?
Aquest acte és un acte d'aquells...
Gratuit, a més a més, no?
Perdó, exactament. Aquest acte és un acte, però que, obert al públic...
Obert al públic, sí, és gratuït. No ho he dit, això, ho farem el dissabte a les vuit del vespre i diumenge a les sis de la tarda.
Molt bé. A veure, seguim amb això. Segons les notes que hem narrat, veiem de què.
La Planeta, com cada any té la proposta de teatre independent, té la proposta de poesia, té el premi Just Cacero,
i llavors hi ha una programació de teatre que és la que fa la sala La Planeta.
A veure, ens vas desglossar, més o menys, aquests grups, aquesta separació que hi ha entre una cosa i l'altra?
La proposta de teatre independent, qui s'encuida de fer-la?
Bé, aquesta proposta, doncs, bueno, ja és la 35a edició, quan encara no...
La temporada alta no tenia aquest volum que té ara, tot això, doncs va ser com de les...
bé, de les primeres programacions estables, més enllà del teatre municipal, no?,
que hi va haver de teatre, doncs, a Girona, en aquest cas.
I, com bé dit, és la 35a edició, i, clar, també una mica condicionats, també,
doncs enganyem pel volum, doncs, del festival, doncs, bueno, ha quedat una mica més reduïda,
però no per això nosaltres no li volem donar la importància que té la voluntat de La Planeta,
com sabeu, sempre el fet de donar circuit, cobertura, joves companyies, joves emergents,
i tot això, i aquest any, bé, doncs tenim, entre d'altres, doncs, bueno,
vaig desgranant una mica els espectacles, no?, si us sembla.
Home, més o menys, tu, per exemple, si tu haguessis d'anar-hi, què aniries a veure?
Home, jo, tot, tot, perquè tot és molt bo, però, mira, començarem el 28 de setembre.
Jordi, una cosa que està molt bé, i ho has dit, és donar possibilitats a una sèrie d'espectacles
i de companyies que, d'una manera o altra, estan una mica marginades o que tenen problemes a vegades en entrades.
No, marginades tampoc, però...
Marginades en el sentit que no van amb els grans circuits i tot.
Sí, exacte, i és una mica també la possibilitat d'oferir, doncs, generar aquest circuit,
més enllà que puguin fer temporada a Barcelona, no?, que anar de bolos,
a més, és una experiència molt interessant, que la recomano a tothom,
i bé, no ho sé, per això també estem, i també perquè, va, hi ha un criteri artístic
i creiem també, doncs, que la programació és bona i atraient per l'espectador,
i això, doncs, com us deia, doncs, el 28 de setembre ens vindrà la companyia Cabuts
amb un espectacle de teatre gestual, o quasi gestual, en diuen ells, que es diu Debrós,
i que anar a la surreal travessia d'un fals coronel i un soldat ras
encarregats de transportar una misteriosa caixa, i bé, no ho sé,
això és una mica el que us puc dir, però és molt suggerent, mireu el tràiler,
que ja està penjat també a la web de La Planeta,
però llavors també, el següent cap de setmana, el 4 i el 5 d'octubre,
tenim un doblet d'una jove companyia que es diu Col·lectiu de Sassosiego.
Déu-n'hi-do, eh, de tota manera, veia nom.
Col·lectiu de Sassosiego.
Sí, és una companyia sorgida de les primeres.
En castellà, no, a l'obra?
Bé, ara us ho explico.
Sí, explica.
La companyia aquesta sorgeix en el seu origen de les primeres promocions
que va haver-hi de l'Eram, val?
I és una companyia que té ja un cert renom que ha fet temporades a Barcelona,
especialment amb el seu primer espectacle, que el tindrem ara aquí, ara us ho l'explico.
Perquè tindrem el dissabte 4 d'octubre, en doble sessió, a més a més,
Un Segundo Bajo la Arena,
i que és com una revisió del bodas de sangre de l'Orca, val?
Ah.
D'acord?
I, a més a més, doncs, conviden el públic, doncs, a entrar en aquest banquet nupcial,
no, interromput, i on els actors i els músics relaten i reviuen, doncs, l'obra de l'Orca.
I bé, una proposta molt interessant i suggerent pel públic,
i després, també, el 5, el 5 d'octubre, el diumenge, també, en doble sessió,
tindrem el segon espectacle del col·lectiu de Sassosiego,
que es diu Breu visita a la Gola del Llop,
i, en aquest cas, doncs, aquest espectacle convida el públic a un saló de bingo,
i on els treballadors, entre joc i música, en directe,
doncs, intenten homenatjar una jugadora desapareguda,
i aquest espectacle barreja festa i desconcert, pèrdua i esperança,
en un ritual col·lectiu, fent partícip al públic.
Molt bé.
Llavors, veig que la següent obra que hi ha
és una de la funcional teatre que l'any just acabada d'estrenar,
perquè a la funcional feien aquell voldavill que em sembla que el van fer dintre d'Ofitac,
que van fer un voldavill, sí,
doncs, ara ens estrenen...
La dirigeix encurtada, aquesta, també?
Sí, la dirigeix encurtada.
Molt bé. Doncs, a veure, anuncia quina obresa, aquesta.
Mireu, doncs, ja això, per fires, eh?
El 28 d'octubre, vigilia de Sant Arcís,
la funcional ens portaran
un diari de Jenny Holland,
on relata la història d'un artista
que transforma la seva vida íntima en obra d'art, no?
I posant en qüestió els límits entre la creació i l'experiència personal.
I aquest text, cal destacar, que és un text del Figuereng Àngel Burgues,
i que va guanyar,
ostres, ara no me'n recordaré el premi,
però l'any principis dels 2000
va guanyar un premi literari
amb aquesta peça, que ara la funcional, doncs, rescata.
I també, per fires,
dins de la proposta de teatre
independent, també tindrem
la companyia La Senyoreta,
que és la Mireia Penya, actriu,
amb l'espectacle Frutal,
diari d'una
pallassa...
Diari de moviment d'una pallassa oncològica.
Exacte, oncològica.
I retrata, bueno, la Mireia ha patit
un càncer de mama, no?
I que, doncs, amb humor i deliri,
doncs, transforma aquesta experiència personal
del càncer de mama, doncs,
en un relat escènic vital i crític.
I, bé,
i a més cal dir que
part d'aquesta recaptació
anirà, doncs,
a la fundació
oncològica,
ara no ho diré bé,
però
fundació oncològica
o contra el càncer oncològic.
Sí, sí, sí.
I acaba la programació
passat Nadal.
I abans de Reis...
No, no, no, avui no, espera,
encara hi ha més coses.
Avui sí, tenim un paquet molt gros,
perquè, de fet,
la gran novetat d'aquest
taterador per la planeta
és que des de ja,
crec que serà la tercera edició,
les diferents ales de teatre alternatiu
de Catalunya,
que, com sabreu,
estem parlant de la planeta,
evidentment,
però també estem parlant
de la mercantil de Balaguer,
el teatre Aurora d'Igualada,
la sala Trono de Tarragona
i la...
Ai, ara no recordaré com es diu,
el del teatre Nú...
Ai, ara no recordaré el poc.
El Celsia...
Pena.
La sala Trono,
que és el del teatre Nú
de Sant Martí de Tous.
Exacte.
De Sant Martí de Tous,
la casa del teatre Nú
de Sant Martí de Tous.
Doncs aquestes cinc sales
de teatre alternatiu
fa tres anys
van promoure
una espècie de premi
que es deia Estrenat al...
Es diu Estrenat al Territori,
en què originalment,
doncs,
tot de companyies emergents,
joves,
presentaven un projecte
i entre totes,
doncs,
votaven un projecte guanyador
en què, doncs,
intervenien en la producció econòmica
i en la gira
d'aquest espectacle,
d'acord?
Ara, aquest any,
ha canviat la fórmula
i s'han triat,
s'han escollit cinc espectacles,
de les quals
cada sala
que us he anomenat
en fa una mena
de mentoria,
no?
Tutoritza
la creació
d'aquest espectacle
a nivell tècnic,
a nivell de producció,
a nivell de difusió.
Ara, per exemple,
hem estat tenint
durant les dues,
aquestes últimes dues setmanes,
en Estàix
el que s'estrenarà
a la Planeta,
que és un text
de l'Àlex Castro,
gironí.
I llavors,
rebrem,
a part d'aquesta estrena,
rebrem tres propostes
més de les cinc
seleccionades,
llavors,
començarem el 13 de novembre
amb l'espectacle
Un Paradís a la Frontera,
un monòleg,
doncs,
escrit per en
l'Àlex Castro,
com us he comentat,
i que passa,
es diu
Un Paradís a la Frontera
perquè passa
en aquest famós
prostíbul
de la Jonquera,
no?,
que és el Paradaís,
i que parla d'una dona
que després d'anys de silenci
decideix explicar la seva història.
Llavors,
el 14 de novembre,
Nosaltres Mortals,
Nosaltres Mortals,
que és una obra de teatre documental
i que recorre la història
de les presons de dones
i la realitat
de les empresonades
a l'estat espanyol.
I la pròxima sembla italiana,
no?
Bé,
la pròxima,
mira,
el 15 de novembre,
la següent,
és un espectacle
de teatre d'objectes,
un espectacle
d'aquests diferents,
perquè només tindrà capacitat
per a 15 persones
i farem 4 sessions,
que es diu,
perdoneu el meu italià,
però es diu
Che Fai Tu
Luna in Kiel,
i és
un espectacle,
això com us he dit,
de teatre d'objectes,
entre els quals
un dels manipuladors
i creadors,
és el fill,
això ja és més anecdòtic,
però és el fill
d'en Carles Batlle,
dramaturg
d'Argelaguer,
que ha estrenat diverses obres
a la sala Becquet,
bueno,
això és més...
Però que sigui el títol
el meu italià
vol dir que serà
a parlar també,
o és una...
Això ja no ho sé.
Tirem,
d'acord.
Tirem.
Home,
la companyia Petit Vermell
sembla que podria ser
que parléssim en català.
Sí,
són catalans,
la companyia és catalana,
és catalana.
i després tenim
el 16 de novembre
el de Jaume I
que és una comèdia
musical i reverent,
ja,
mira,
la sinopsis ho diu tot,
no?,
on la presidenta extremista
de la Generalitat,
Lídia Ubiols,
intenta recuperar
les institucions
i el prestigi de Catalunya
a partir d'una troballa
històrica insòlita,
el falos dissecat
de Jaume I.
Molt bé.
A veure,
amb això hem comentat ja,
la proposta de teatre
independent,
hem comentat
l'estrana del territori.
Llavors,
surt una cosa que se'n diu
El Generador.
Què és El Generador?
Això del Generador,
de fet,
és un cicle sonor
que dura
pràcticament
nou mesos o així,
això està impulsat
per Ameva,
Produccions,
val?,
i nosaltres
rebem
una peça
molt concreta
que a més
està vinculada
amb,
tu potser,
Guillem Mossats,
però amb
la Cucollona't,
el festival.
Sí,
sí,
el festival de terror.
I es fa el dia 10 de desembre,
més és un dimecres,
a les 6 de la tarda,
gratuït,
i que després s'empalma
perquè aquell dia
no sé ben bé
què fan el Trufor
relacionat amb això,
perdoneu,
que no ho sé ben bé.
Sí,
és el festival de la Cucollona
que és de cinema fantàstic
en la que utilitzen
diversos espais,
entre ells,
per exemple,
el Trifor,
fan el lliurement
i algunes pel·lícules,
i llavors,
a vegades,
fan la Casa de Cultura
i aquest any
deu haver fet
un refor
amb vosaltres.
I en aquest cas
fa especial il·lusió
perquè el Dia de la Bèstia,
doncs,
que és una experiència
teatral i sonora,
que està...
Un que...
El músic en escena
és en Lluís Ruguirola,
el nostre estimat Lluís Ruguirola,
que és el tècnic,
cap tècnic de la sala,
acompanyat de la...
Simona...
I ara no recordaré
el cognom,
perdoneu,
però, bueno,
Simona,
que és il·lustradora
i que fa il·lustracions
en directe
de la música,
que, bueno,
és una idea
que sorgeix
de partir
de la pel·lícula
del Dia de la Bèstia,
recordareu,
i de l'Àlex
de la Iglesia.
I després,
també,
hi ha fora del generador,
però se'ns ha un...
Això no ha sortit
anunciat
en la nota de premsa
que vau rebre,
però també
tindrem
un espectacle
pensat més
per a públic familiar
que es diu
La Monstrua Fabulosa
i la Fada Pissarrera,
que està vinculat
a escenaris especials,
el projecte aquest,
ja, sí.
Sabeu de la Clàudia Sedó,
en què
uns...
un act...
Bueno,
l'actriu,
l'Andrea Álvarez,
entre d'altres,
que va protagonitzar
Mare de Sucre,
han escrit un conte
i el protagonitzaran
ella
i l'Eric Bertran,
que ho farem
el 13 i 14 de desembre
pensat per a públic familiar.
Molt bé,
hem comentat tot,
ens hem deixat expressament
la 33a edició
de la proposta de poesia
i la 40...
A veure,
45 ella.
Sí, 45 ella.
Premi just casero.
Saps per què?
Me'n recordo jo,
de sempre,
perquè té exactament
l'edat del fill d'en Guillem,
i és la meva,
perquè anàvem amb en Dani
i anàvem junts de col·legi...
A veure,
aquí podeu intervenir tots dos,
senyor Terribas
i senyor Sobirà.
Premi just casero,
45è edició.
Bueno,
el Premi just casero
des de fa...
això,
40...
45?
No,
30 i pico d'anys,
perquè van...
46 anys
de Premi casero,
però que fa la Planeta
són...
33.
El que feia abans,
doncs,
el Teatre Municipal,
ja me n'en recordo.
El primer es va fer
l'embalat
de les fires
de Girona
que eren allà a la Copa,
que vaig tenir clar
que no s'havia de fer mai
aquí un premi
en un lloc
que hi haguen 6.000 persones,
perquè és la vegada
que més gent hi va anar
i hi havia 400 persones,
però no hi havia ningú.
Com?
A partir d'aquí vaig anar
a locals més petits
que on,
per exemple,
a l'Institut Vell,
que encara l'estaven reformant
i tot això,
que ara és l'Institut d'Història
de...
allà al carrer de la Força.
Sí.
I després ja vàrem anar
al Saló de Descans
que es va fer...
del Teatre Municipal.
Aquí a Girona va venir
i en Sagar una vegada.
Sí, sí.
I el Gato Pérez
i altra gent.
I també durant una època
es va fer a la Mercè,
al Centre Cultural.
O sigui,
anava agafant locals
que la Mercè
en aquella època
es havia fet a l'auditori
i doncs era anar
a ensenyar a l'auditori.
El Saló de Descans
el tenien mig tancat
i el van obrir
i van anar a fer...
I llavors resulta
que la Planeta
s'estava construït,
s'estava fent
i van dir
anirem a la Planeta
a fer que la gent
vegi la Planeta.
I a partir d'aquell moment
va ser quan en Pere Puig
va dir
home,
m'agradia fer les propostes
de poesia
i tot això
i per tant
vàrem lligar
el Premi Cacero
amb les propostes
de poesia.
Eren les dues,
o sigui,
el Premi era novel·la curta
però era una manera
de potenciar la poesia
i d'aquí va sortir
les propostes de poesia
que porta 30 i pico,
no?
33.
33 anys.
33 anys.
Per tant,
fa 34 anys
que ho fem
a la Planeta
perquè al primer
no hi havia propostes
de poesia.
Agar,
la proposta de poesia,
què tindrem?
La proposta de poesia
i llavors el senyor Terribas
que ens expliqui
el 45 just a cero.
Bueno,
a la proposta de poesia
hi ha
l'últim llibre
de poesia.
D'en Quim Espanyol?
Que és...
Quan es fa fosc?
Quan es fa fosc.
Publicat per edicions
1984.
Aquesta
es farà el dia
de Sant Narcís
a les 6 de la tarda
i en aquest cas
és la fórmula
que és l'autor
tot sol
en allà
amb un foco
d'una manera
teatralitzada
per dir-ho d'una manera
amb una intimitat
insòlita
que la gent
no es acaba de creure
que davant de tot
el merder
de sorolls
que hi ha fora
allà dins del planeta
hi ha un silenci total
escoltant
el que diu el poeta
i com recita el poeta.
Exacte.
I llavors hi haurà
el Premi Cacero
el lliurament del Premi Cacero
que aquest any
hi haurà
en Jaume Guillemet
que era una persona
que coneixia molt
i molt més
ells van fer
el llibre
juntament amb
en Narcís Jordi Aragó
i en Pius Pujada
Girona Gris i Negre
doncs en Jaume
parlarà sobre
la figura
de...
o sigui
serà la primera vegada
que bucarem
després d'aquí
de 45 anys
la figura
de Jus Casero
i al mateix temps
es farà una mena
de vídeo documental
de 10 minuts
sobre imatges
d'aquests 45 anys
Bé, fantàstic
Llavors hi haurà
la Sílvia Pla
Sí, la Marta Pera
que és la traductora
del català
de la Sílvia Pla
i farem
recuperarem
perquè de fet
l'any passat
s'havia d'haver fet
l'any passat
però no es va
poder fer
Perquè em va trucar
la Marta
el dia abans
dient
em trobo malament
no tinc veu
no podré venir
Exacte
doncs per tant
ho recuperem aquest any
i un
petit espectacle
diguem-ne
que es diu
Recordant Sílvia Pla
on la Marta Pera
doncs exposarà
els coneixements
sobre la vida
i l'obra
de la poetessa
Sílvia Pla
amb lectura en directe
de l'actriu
Cristina Arenas
Molt bé
i llavors
a més a més
Perdó digues
Estem intentant
de trobar una cosa
pel 31
però encara està així
espanyat
Està així espanyat
Està molt d'ell
Sí, sí
Em consta
Em consta Guillem
A veure Jordi
tu que tens memòria
i ara veig anunciat
molt
No cal
anar a l'Havana
Ara has parlat
de la Cristina Arenas
Sí
Eh que això es va fer
a la Planeta
Sí, això es va fer
Que donaven un vas
de cremat
a l'hora d'entrar
Sí, exacte
I és de Marc Artigau
a més a més
És de Marc Artigau
M'au
O sigui, doncs
esclar
és que jo he dit
que això ja s'ha vist
a Girona
S'ha vist a Girona
i es tornarà a veure a Girona
però d'això ja en parlarem
més endavant
Ah, molt bé
Hòstia, me va agradar molt
Doncs això es tornarà a veure a Girona
Doncs molt bé
Fantàstic
Però d'això ja en parlarem
quan toqui
perquè serà de cara
a la propera temporada
Molt bé
M'agrada molt ja que ho anunciis
perquè és un espectacle
que a mi em va agradar molt
Veus?
Com es diu aquello?
O sigui, hi ha un actor
aquell que porta bigot
i ara
En Miquel Malirac
En Mali
li diu
Això doncs
Aquest m'agrada
és el trobo canxon
d'aquest tio
Doncs molt bé
Doncs estupendo
A veure
La Planeta
aquí en la nota que tinc
diu
A més a més
La Planeta
continua sent
un dels espais destacats
del festival
temporada alta
acollint diverses propostes
de diferents disciplines
d'arts escèniques
La Planeta
està viva
La Planeta
segueix en vida
La Planeta
és el lloc
on sempre trobem coses
que ens sorprenen
Seguirà així
la Planeta
Home, per descomptat
De moment
veig que sí
Sí, home
Sí, sí
I ja us anuncio
que segur
que fins al juny
hi ha Planeta
Hombre, estupendo
Això me deixes
Perdona
fins al juny
està programant
la qüestió
d'ara
i el partir
de les unes
Exacte
Sí, home
Sí, la Planeta
no morirà mai
Doncs vinga
visca la Planeta
molts anys
visca la Planeta
molts anys
i visca en Jordi
Sobirà
que ha vingut aquí
explicant-nos-ho
Sabem que vostè
Pere
viurà molts i molts anys
No, jo no, ja no me'n queden
però la Planeta
la Planeta
el superarà
sàpig
Així m'agradaria
No, no, m'agradaria
jo no
m'agradarà
és així
és que tinc disposat
en el testament
que em facin
la sala de vella
la Planeta
Tranquil, tranquil
Puc morir d'aquí
cent anys
i encara
doncs ho podrem fer
Molt bé
Jordi Sobirà
moltes gràcies
per haver vingut
i bé ens ha fet
5 cèntims
Amb un minut
ven tot això
que acabes de dir
Amb un minut
Amb un minut
Ràpidament
Amb un minut
és molt difícil
Guillem
però bé
que això
que comencem
ara ja aquest cap de setmana
el 2021
i s'allarga
la temporada
doncs fins a
mitjans desembre
Bueno, de fet
m'hem descuidat de dir
una cosa
que el 3 i 4 de gener
també ja tenim programat
un espectacle
per a nadons
que és que són i el Nadal
Llavors
a partir d'aquí
entreu doncs
a la web de la Planeta
que allà trobareu
tota la informació detallada
amb els enllaços
corresponents
venda d'entrades
sisplau
que la Planeta
també
no té cap sentit
si no hi ha públic
d'acord
va que segur que trobareu
alguna cosa
o una altra
que us pot interessar
Molt bé
doncs moltes gràcies Jordi
per venir
en aquest inici
de programa
és el primer de la temporada
i per tant
gràcies a la teva assistència
has fet que sigui un programa
un programa
que interessi
els oïdors
Moltes gràcies a vosaltres
que vagi bé jo
Adeu
Esteu escoltant
Garcia i Tarribas
Anem al cinema
Doncs sí, sí
anem al cinema
però com sempre
abans d'anar al cinema
passem per la llibreria
i que quasi ha vist el camí
del cinema
que anem
i el senyor Tarribas
porta un llibre
un llibre que deu parlar
de cinema
s'ho posem
Sí, és un llibre
Home, ja el tinc
Home, perdona
és un llibre que anem parlant
moltes vegades
però que ara torna a ser
actualitat
perquè fins i tot
vostè l'altre dia
em parlava
en el seu Facebook
que es havia iniciat
la filmoteca
de Girón
M'ha de portar
un full
que no sé
quan fan
les pel·lícules
Sí, doncs
sí, entra
sí, el volia portar
però me l'he deixat
ja l'hi faré portar
però sí, mira
a la web
estan totes les pel·lis
amb totes les pel·lis
A veure, sí
que la François Trifó
de la filmoteca
cada dilluns
en el cinema Trifó
Sí, doncs
Dilluns passat
què va passar?
No, dilluns passat
abans de fer
la primera pel·lícula
de Trifó
que era els 400 cops
a les 6
dos quarts de 7
de la tarda
es va passar
un reportatge
boníssim
que era
quan Trifó
va anar
a fer una entrevista
a Hitchcock
sobre el cinema
sobre el seu cinema
i tot això
en el documental
ja s'explica
que Trifó
ja coneixia
Hitchcock
que es havien trobat
i li va enviar
una carta
diguent
escolti, m'agradaria
fer-li una entrevista
pels caies de cinema
la resposta de Hitchcock
diu
és un honor per mi
com un home
com vostè
vulgui parlar amb mi
i a partir d'aquí
a base de fotos
i filmacions
i talls de veu
vivim
aquesta entrevista
però que està
molt ben recopilada
en el llibre
editat
per Aliança Editorial
que se'n diu
El cine
Hitchcock
François Trifó
és un llibre
imprescindible
per conèixer
no només
Hitchcock
o François Trifó
sinó
com es creen
les històries
com s'escriuen
com es fan
és molt bo
perquè
en un moment
que jo no recordo
que no el llibre hi surti
perquè no crec
que tot sigui
Trifó
li diu
vostè
era molt personal
en les pel·lícules
vull dir
volia que es fes
el que vostès deia
vull dir
no deixava
que la gent
no
diu
no
jo no
ell li agradava treballar
amb tots
de primera
Gary Grant
Deborah Kerr
John Connery
Paul Newman
Gregory Peck
a tots de primera línia
però que havien de passar
pel tu
i
François Trifó
diu
em sembla que
amb l'Al Pacino
en Robert De Niro
o Montústic Hosman
no hauria pas funcionat vostè
vull dir que
clar
diu
absolutament
segur que no
vull dir que
està molt bé
com a converses
per tant
avui
reivindico
una vegada més
aquest llibre
que és
de butxaca
és de color marrón
m'agrada
que hi ha
i brevill
té molta història
sí sí sí
a veure
què anava a dir-li jo
dilluns passat
en el Trifó
hi havia gent jove
sí
a veure
la primera sessió
que es va passar
al Hitchcock
doncs
hi havia
unes 25 persones
d'aquestes 25
5 eren joves
i 20 eren
llangs
sí
a la sessió
després
quan es va passar
els 400 cops
estava anivellat
vull dir
més o menys
perdó
era el mateix
el que sí
que ara que diu això
ens va sorprendre molt
quan hem comentat
el de
bromeria
de la
de la Simón
hi havia un 90%
de joves
sí sí
tots van quedar
molt
i molt
sorpresos
d'aquest fet
bé
doncs escolta
dilluns que ve
continua
Hitchcock
en el Trifó
i a la web
estan posades
totes les pel·lis
però es farà
una pel·lícula
de l'any
1960
hauria de ser
Jules et Jim
no
sí
tirat sobre el pianista
aquesta no la recordo
no l'he vist
aquesta
o sigui
la línia
la d'allòs
és
els 400 cops
tireu sobre el pianista
Jules et Jim
la pell suau
amb besos robados
el pequeño salvaje
llavors continua