García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Molt bones, tornem a estar aquí el senyor Pere García. El senyor Guillem Terribas. Amb aquest programa tan fantàstic i que la gent està esperant cada setmana, està allà això, això. Aquí a Girona FM i també a Radio Caldes i a Radio Sal. Quin programa és? És el programa que es diu García i Terribas Associats.
Molt bé. És així, no? Doncs bé, avui hi haurà com sempre música, parlarem de cinema, parlarem de teatre i també parlarem amb en Quim Mercè que ve a parlar-nos del que passarà i es farà en el Teatre de Bascanó. Però abans que res també parlarem de la música que avui ens acompanyarà. Molt bé, una música molt ben seleccionada que jo ja sé avui quins temes es tocaran, l'ha portat el senyor Terribas, són evidentment temes de pel·lícules,
i el primer tema que escoltem, em sembla que pertanyen a la pel·lícula, era ser una vici d'Amèrica, no? No, perquè no mira bé vostè el que li enviut. Mira com el senyor Arnau sap de què va. A veure...
La leyenda de la ciudad sin nombre. Estrella Errante de Lee Marvin. Molt bé. Una pel·lícula de l'any 1969, per cert, a mi no me va ser, no tinc la sensació que fos tan llarga, 166 minuts. La pel·lícula està dirigida per Joseph Logan i treballa Lee Marvin, que és el que cantarà i canta Estrella Errante, Clint Eastwood i una meravellosa Jan Seberg.
És basada en un musical, escrit per Alan... Jai Lerner i Frederick Love. Molt bé, fantàstic. Que són els autors de My Fair Lady i de Camelot. Sí senyor, aquest duo van fer moltes obres, però després de Camelot es van emprenyar i es van separar, però després van tornar...
enganxar-se a través de, com varen fer Maifer Ledi, Brigadion, Gigi i El Principito, però havien estat treballant junts durant tot un temps i una feia la lletrista i en Frederick Lovne era el que feia la música, que ha sigut el que ha fet la música d'aquesta pel·lícula que avui escoltem.
George Beigon, pintar-se un carro. Sí, senyor. Doncs molt bé, escoltem la versió més famosa que la va cantar fins i tot en José Guardiola, que és Estrella Rante, la musical i després pel·lícula La leyenda de la ciutat sin nombre. ... ... ...
Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Què hi ha de nou pel Rialto?
Des de dissabte passat han passat moltes coses, hem vist moltes coses i per exemple des d'aquí estic veient que el senyor Terribas va anar a veure el petit príncep. Sí, va anar a veure el petit príncep després de 12 anys de fer-la i que jo l'havia vist en el seu moment l'estrena fa 12 anys.
I ara, diumenge passat, hi vaig tornar a l'anar i estava planíssim, que no sé què havia. Això fa gràcies, jo. Però una cosa que, a més a més, tenen tot venut. A un te la fan, ara, aquesta de Barcelona. En el Paral·lel 69, que abans era el Teatre Barcelona. Doncs Paral·lel 69, que és allà on hi ha, la vaig veure en el seu moment de l'estrena.
A veure, encara hi ha l'Alina Gader el fent de rosa, ja no hi ha cap d'aquells. No, no n'hi ha, jo la vaig veure per l'Alina Gader. Jo vaig veure l'Àngel Llatzer. O sigui, fa de... Jo hi vaig anar a diumenge, que la feien a les 12, però llavors a les 4 i a les 6 a la tarda la tornaven a fer. Però l'Àngel Llatzer només va fer la versió de les 12. Llavors, no es van anar a dinar a un lloc, i ell també hi era, i vam estar... I la tarda s'anava ja cap a la vall d'en Bass.
Perquè hi ha Marc Artigau també per aquí. Marc Artigau és el que ha fet la lletra. O sigui, la dramaturgia i l'adaptació és de Marc Artigau i de l'Àngel Llatzer. L'obra és aquesta famosa obra escrita per Antoine de Saint-Exupéry, que es recomana la lectura del seu llibre, que és fantàstica. I les lletres de les cançons són de Marc Artigau i de Manu Guix. I la composició i direcció musical és de Manu Guix. I la direcció és de l'Àngel Llatzer.
I en aquest cas hi havia la Mariona Escoza. Bona, bona, bona. Molt bona, bona. Fantàsticament bé. I a més a més, ara ja és el tercer o quart any que és la Mariona Escoza i que ja es mou millor. I és totalment diferent de la versió que jo vaig veure. Ah, sí? A veure, quan dic diferent, la tecnologia ha canviat i hi ha tot una... imatges darrere que són fantàstiques i que acompanyen molt bé...
a la màgia i a la fantasia que té l'espectacle. Bueno, i això no a la veïnada li agrada? Ui, jo tinc una neta que, bueno, la Martina, que la va veure quan tenia 4 anys, la va anar a veure l'any passat i aquest any ja ha tornat. I la petita, que té 7 anys, ja l'ha vist 4 vegades.
És un ritual de cada any al mes de gener, la va veure. I aquest any, doncs, han volgut que hi tornés i jo hi he tornat després de 12 anys. Però ja ho sé que vostè tampoc l'irà veure perquè no la té programada, però és una obra que està molt bé i se sent tot i que la música... I a vostè li agrada? A mi m'agrada. És que jo sóc un fan del Petit Pritzem.
Escolta, a vostè li agrada el Mago d'Ors, és un conte també, fantàstic. Bueno, però m'agrada un Mago d'Ors molt determinat a mi, vull dir, de petit perill sabia la pel·lícula de l'estat la idònic, que surt amb el fòssic que fa de ser. Ha llegit la novel·la vostè, alguna novel·la? Sí, bé, és que hi ha la capsa i dintre hi ha...
Mira, en Marc Cartigau també va fer una versió del Mac d'Oz en versió musical. Bé, jo de Mac d'Oz m'agrada el que hi ha. Ja, ja, ja. Doncs en Marc Cartigau, que l'he vista, la versió musical que es va fer a Barcelona del Mac d'Oz, també la vaig anar a veure i tot això. Doncs el Petit Príncep està molt bé per Mainari i per gent gran. És una història meravellosa, fantàstica de la vida que t'has d'agafar les coses tranquil·lament.
i en aquests moments encara més que mai. Molt bé, a veure, doncs mentre vostè estava veient el petit, bueno, el cap de setmana va veure el petit príncep, jo vaig anar al teatre municipal, a veure tempo, a càrrec d'Antoni Miri i set ballarins extraordinaris i set músics magnífics. Bon espectacle.
al Teatre Municipal, jo no sé altres funcions de dansa contemporània, quina acollida tenen. Però aquest dia, tot i ser... Jo vaig anar-hi perquè en Toni Miró és un històric del teatre, de la dansa, doncs, que per cert, llavors, ara que hi era l'auditori, fent alguna cosa, estava com a convidat a l'auditori, doncs jo pensava que estaria ben ple, i no, el teatre va tenir una bona entrada, però ni la platea estava plena, ni cap pis de dalt. També s'ha de dir que era un dia...
Sí, havies d'anar en paraiga, havies d'anar en sabates d'aigua, sí, sí, era un dia dolent per sortir. Però bueno, no, però l'espectacle està molt bé. Si veieu en algun lloc tempo i teniu ocasió d'anar i neu-hi, perquè segur que us agradarà. Pot agradar a tothom, tant si els agrada la dança com si no els agrada. Què més? Un diumenge ple de gent que arribava, que s'equivocava a la sala. Mare meva, ja sé quin diumenge era aquest. I que recomanava que els jubilats que poden anar els cins altres dies...
perquè hi han d'anar-hi el dia de... És una tradició això d'anar al cine. És el cine de los domingos. Hi havia una novel·la d'en Cabrera Infante i em sembla que se'n deia el cine de los domingos o de los sábados. No, se'n deia pan o cine. Doncs vinga. Cine és com un ritual. Sí, cine o sardina. No, cine o sardina. I eren els dies d'anar a sopar que deia, bueno, voleu menjar sardina o voleu anar al cine? Perquè no tenim prou diners. O tenim diners per sardina o per anar al cine?
i anava. Doncs jo vaig al cine de los domingos i... Sí, però fan altres dies i més tard. Ja ho sé, ja ho sé, però... No, no, no, però faci el que vull, vostè ja... Doncs molt bé. Hamnet. Hamnet. Hi ha anat a veure-la? No, encara no. Ah, veu, que espera, el dia que valgui dos euros. O en versió original. Ah, molt bé. Que és el dia que val dos euros, precisament. Ah, sí? A les vuit del vespre, versió original. Ah, molt bé. Doncs recomanable, veus, no faria res tornar-la a veure en versió original. Molt bé. La pel·lícula està bé, vull dir, no és res de l'altre món,
He llegit que la directora, la Chloe Zhao, segurament que va descobrir Hamlet fent aquesta pel·lícula, que segur que no havia vist res de Shakespeare, crítiques... O sigui, ara la gent, amb això de les xarxes, diu el que vol, vull dir que no s'ho creuen de res. I la gent s'ho creuen, hi ha gent que s'ho creuen, el que diuen. Molt bé.
A veure... Va anar a veure Mr. River, va ser... Molt bé. Vaig anar a veure Mr. River perquè la presentava vostè, perquè jo la tinc a casa meva, la veig quan vull... Però no li va agradar en pantalla gran amb altra gent? Molt, molt, molt. De debò que m'ho va agradar molt. Vaig disfrutar-la molt, vull dir, no em va saber gens de greu. Va anar a veure Mr. River perquè la pel·lícula... Jo, per mi, és la millor declinisme des que fa pel·lícules així sèries.
Mira, aquesta és la música.
Sí. La música de qui és? De Clinis. Ah, molt bé, fantàstic. Doncs molt bé, va anar a veure... Però també ha vist en pantalla petita Los Pecadores. Sí. La pel·lícula dels 16 denominacions. No en tinc, no en tinc. Vull dir, això ja fuig fora del meu pensament. Jo la trobo malament, eh? Jo l'estic mirant i té una certa gràcia, el que té una producció molt bona està molt ben ambientada i molt ben feta, molt ben feta. Però vaja...
No en tinc, de debò. Jo tampoc no en tinc. Ens vam estar, no discutint, però vull dir que l'Àngel Quintà... O sigui, jo me queixava que, per exemple, dels anys 60, les nominades a l'Oscar, per exemple, Ben Hur, competia amb Testigo de Cargo... Moment, Ben Hur, Ben Hur és una particular superproducció, però tampoc és d'aquelles que...
però vull dir que eren pel·lícules que jo trobo que tenien mèrit per anar ara de debò de les que estan nominades aquest any n'he vist 3 no em diuen gaire res a mi val el sentit
Sentimental me diu molt més que no pas, per exemple, el Ben-Hurt. Ah, sí, aquesta valor sentimental està bé. Me diu molt més que el Ben-Hurt. Cosa que el Ben-Hurt l'ha vist diverses vegades, però el Ben-Hurt és una gran superproducció, però no li veig als 11 Oscars, però vaja. Jo crec, o sigui, l'Àngel Quintana em va dir... L'Àngel Quintana últimament està molt provocador. Doncs sí, em va dir, diu, som millors les pel·lícules d'ara.
No sabria decidir-ho, jo li vaig posar... Però llavors hi ha un escrit llarg meu que li explica tota una sèrie de coses, és a dir, escolti, abans era només... Vostè ha vist quatre pel·lícules en un diumenge... És veritat. Dissabte, diumenge i dilluns, quatre pel·lícules. Home, i abans en veia dues en una setmana. Ja, no, no, segurament que deu ser això, segurament que...
però trobo que els Oscars no tenen nivell, o sigui, de les de l'Oscar sols aquest valor sentimental és la que jo posaria, però de les altres cap, vull dir, no, no, mira, és així. Per acabar, s'acaba ja el festival Pepe Sales amb la seva edició número 19, precisament dijous passat es va fer el típic clàssic ja, no dijous passat, perdó, dimecres passat,
el festival de curtmetratges Ineris, que són curtmetratges que tenen a veure amb el personatge que està dedicat al festival. En aquest cas està dedicat a una poetesa japonesa, Shusuki Tsukuo, que era una prostituta que escrivia, que feia poesia i que a més a més era bastant combativa. Tot això en aquest 19 Festival d'Art Independent
I, com sempre, en aquest curtmetratge hi havia un curtmetratge que fa de nou anys que hi participa, l'Olbert Serra. Aquest any també hi havia de Christopher Fernandier o d'en Jordi Esteve. En total eren 18, que es van passar dimecres passat, i que el festival es va acabar ahir amb una xerrada...
al Centre Cultural de la Mercè, però encara es podrà veure l'exposició de diversos artistes que han pintat o han fet obra dedicat a aquest personatge i que estarà obert fins al 4 de febrer. I em sembla que aquí hem acabat i podem... Ara, la pregunta última i acabem. Vostè hi va, el Pepe Sales? Sí, tota la...
Sí, el que és més bèstia que aquest any no hi ha pogut anar-hi, bèstia, en el sentit que és tot un espectacle fantàstic d'actuacions sorprenents de gent, de la capacitat de gent que hi ha per aquí a Girona que canta, que fa dansa, que fa de tot. Això va ser el dimarts, actuacions gran gal en directe en totes les disciplines, i que això es fa al Centre Cultural Mercè.
Jo a Pepe Sales li tinc una certa estimació, molta estimació, perquè des del primer any que es va fer tot íntegra en un sol dia, entre un dia i dos dies en el Trifó, i va ser una cosa...
l'anarquisme portat a terme a la perfecció. Però no és per públics marginals, així? Bé, hi ha els que actuen, molts són marginals, però també hi ha primeres figures, els curtmetrages de l'Albert Serra i en Jordi Esteve, que és un dels millors futurs que hi ha en el país i és documentalista i tot això.
També durant uns anys també hi va participar i, cara d'allò, la Sol Picó, que és un dels personatges que, la Virallonga, el compositor Virallonga, hi participa tot de gent, des del més important a del més marginal. I tot això és d'una manera que no es fan mal i creen un espectacle insòlid. Molt.
El Pepe Sales és una d'aquelles coses estranyes, fantàstiques que hi ha en aquest país i que tot és gràcies a la locura de la Consol i de Lluís de la Panyora. Molt bé, ara dit això sí, fal que el canto i anem a un altre apartat.
Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Anem al teatre! El teatre
I comencem el nostre recorregut per als teatres de la província en programació professional i ens anem al català Jordi, que cap de setmana té funció tant dissabte com diumenge. Concretament, el dia 31 de gener, dissabte i l'1 de febrer diumenge.
tenen l'escenari ple. El primer dia, el dissabte, en Manuel Rosés presenta un espectacle que es va veure la temporada alta passada, que porta per títol Acri, en què el protagonista es pot dir una escala. És un solo de circ de curvàcia que alhora és poètic i visceral. Això es podrà veure el dissabte dia 31 a les 8 del vespre.
En canvi, llavors, diumenge, hi ha una altra cosa que ara ens l'explicaran Guirem. Es tracta de Castingler, que té com a protagonista Andrea Jiménez, acompanyada de Pablo Gallego, amb la curiositat que a cada funció hi ha un actor convidat. Això ho vam veure nosaltres a Girona i aquella vegada el convidat era l'Abel Folk. I s'ha de dir que l'Andrea Jiménez és una bèstia teatral i que ocupa... vull dir bèstia en el bon sentit. L'espectacle està molt bé. L'espectacle està molt bé.
Molt bé, doncs Andrea és Cordelia i com ella intentarà buscar l'Ear Latona, ja se sap qui és Latona en aquest cas. No, no, no, l'actor Pablo Gallo és l'encarregat de marcar les pautes en el convidat, o sigui que la gent encara no saben qui hi haurà com a tercera persona, però hi ha aquest en Pablo Gallo, que és un actor que l'acompanya, li diu més o menys el que ha de fer amb una persona que li han dit tu pots sortir i surt. A Torroella de Montgrí què passarà a Torroella de Montgrí?
A Torrella de Mongui, concretament en l'espai Tert, avui divendres a dos quarts de doble del vespre, la companyia La Calòrica hi representarà el seu darrer espectacle, La Brama del Cervo, original de Joan Iago i dirigida per Israel Suá. Que també la van veure. La van veure a temporada alta i va ser una petita decepció, la veritat sigui dita. On passa l'acció?
L'acció passa en un vil hotel de muntanya, enmig del no-re, i allà es reuneix un grup de gent extravagant que tenen com a objectiu anar a escoltar com el cèrbol brama. Allà hi ha un barret de gent que tots van explicant històries diferents, gent que tanca negocis immobiliaris, altres hi van allà per salvar el seu matrimoni, un seguit de personatges estranys,
que s'ajunten allà i la veritat dona la sensació que ja en un moment determinat no saben què més fer. I em va donar la sensació que aquesta obra no estava acabada, ara té molt de bòlu per fer, se'ls ha arreglarat la cosa. L'únic destacable, que va ser l'únic que vaig salvar d'aquella obra, va ser la interpretació de la gent habitual de la calòrica, l'Oriol Casals,
L'Híctor Galístia Rocher i la sempre destacable Júlia Trujol. Que està fantàstica. Una de les primeres sortides que fa la companyia La Perla 29 serà avui a les 8 del vespre en el Teatre Principal d'Olot que presentarà La tempestat de William Shakespeare en traducció de Jaume Collmariner.
i en direcció d'Oriol Broggi, amb un repartiment en què, entre altres, hi trobem el fantàstic Lluís Soler, també Joan Arquer, Clara de Ramon, Xavier Ripoll i Ramon Vila, habituals a la Perla 29. La tempestat és una de les obres més grans i més ben representades de Shakespeare, la darrera en cronologia i maduresa de l'autor.
L'encontre entre criatures com Miranda Prosper, Ariel o el malaurat Caliban serveixen de retorn a l'estètica essencial de la Perla 29 i el teatre d'actor seguint les tel·les dels muntatges com per exemple el Rei Lear del 2008 o el Hamlet del 2009 o 2021.
Direm que aquesta mateixa tempestat serà del Teatre Municipal de Girona el proper dia 13 de febrer. La setmana passada van ser al Teatre de Bascanó amb molt bona acollida. Avui divendres, a les 8 del vespre, seran al Teatre Municipal de Banyoles. Parlem de Biel Durant i Anna Moliner, que són els protagonistes de Cràmic, la comèdia romàntica de la Marta Butxaca. Direm que Cràmic concretament és un peluix d'Ikea que té la forma d'un os panda.
I és inseparable d'una noia somiadora i romàntica mentre que ell toca molt més de peus a terra. Tot això no poden viure l'un sense l'altre, són completament diferents però no poden viure l'un sense l'altre. Però resulta que el dia que decideixen tenir un fill sorgeixen dilemes universals que estan a punt de canviar-los la vida.
I ara ens anem al Teatre de Bescanó, perquè diumenge dia 1 a les 6 de la tarda Fel Feixedes i Carles Xuriguera presenten aquest gran èxit que ja es va estrenar a temporada alta i que s'ha fet a diversos llocs fins i tot a Bescanó, aquest que se'n diu Les Mares. Aquí Xuriguera i Feixedes es fan a un costat per deixar parlar les seves mares en un espectacle entranyable que combina l'humor costumista amb la tendresa.
Aquest espectacle es representarà amb les entrades ja exaurides. I ja que parlem del Teatre de Bosco, doncs direm que tenim amb nosaltres, per sort, ara ja era hora, en en Quim Mercè, director i programador, que ens farà cinc cèntims de com va o com ha anat la programació.
Tenim entre nosaltres, i ho hem anunciat al començament, a la persona que hi ha una fama i un fer de cada any que si no ve aquí no comença l'espectacle teatral a Bescanó. Però aquest any nosaltres hem anat en retard i ja ha començat l'espectacle.
Però serà bo parlar-ne perquè encara en queden molts. Tenim a entrenar-nos a Quim Mercè, que és el responsable del Teatre de Bescano. I el senyor Pere ja té a punt unes 50 preguntes. No, no tantes. 55. A veure, Quim, primer de tot, bon dia. Hola, bon dia.
A veure, com va dir en Guillem, aquest any et fem venir començada ja la temporada. Fins ara ha anat bé, o sigui, es va veure Cràmic, avui Les Mares, que ja en parlarem més endavant quan anem a la sessió de teatre, també. Fins ara ha anat bé?
Sí, sí, anar per fer... Home, porto una només, eh? Dues, dues. Música, l'Ernest Prana. Això mateix. I que va anar molt bé, un cantautor de l'Empordà, que està al seu moment que... No havia sentit a parlar mai, no? Doncs aquest es va donar molt a conèixer per xarxes socials, si tu ets per xarxes socials haguessis vist, si no hi ets tant, doncs ara comença a tenir una gira...
i vam tenir Cràmic que va estar molt bé volia preguntar per Cràmic si està bé és una comedieta per veure-la bé per passar una bona estona ja ho has resumit tu ells estan molt bé hi ha moments de llagrimeta hi ha moments que rius amb tòpics no tòpics llagrimeta no diré més però que estan molt bé i ells dos estan molt i molt bé
A veure, doncs ara ja parlarem, ja ho hem dit, de les mares. Anem per el que queda per davant. Jo vaig entrar a la web del Teatre de Bascanó, que està molt bé, aquella web, i he vist ja que, per exemple, per Gothenburg estan les entrades exaurides. Estan també per Gola exaurides. I encara n'hi ha algun altre que ara no recordo quin és. Bona gent fent dues funcions i estan totes dues exaurides.
Doncs escolta'm, això... Que per cert, bona gent està en el programa o l'heu afegit... Sí? Home, mira-te'l bé. Mira-te'l bé. Bona gent, guerrilla de producció. Ah, sí, el dia 10 d'abril. 10 de 4, a les 20.30, 23, 25 i 28 euros. Molt en el cartell. Doncs vinga. Doncs això és un èxit, eh? Perquè avui hi ha 3 o 4 obres amb les entrades exaurides, aquestes alçades...
una que me'n recordo Gola Gola amb l'Oriol Pla és difícil ara contractar l'Oriol Pla o és assequible com sempre? ja el tenies poder contractar ja el tenia programat abans que esclateies la bomba ja el teníem i t'he de dir que les vendes anaven normal normalet
però encara quedaven 4 mesos però va ser tenir el premi i vam exaurir de seguida de seguida vaig trucar però no vaig ser prou ràpid per fer l'endemà i ja tenia ocupat per el moment que jo el vaig agafar el diumenge el tenia lliure i vaig dir no no millor dissabte i vaig dir home aquell diumenge no lliure doncs ja el tenia tot ocupat això sí home segurament hi ha hagut un abans i després amb el contractació de bo és igual és curiós perquè jo vaig estar dos dies abans
dos dies abans que anés a Nova York que havien suspès la representació i que van canviar de dia però finalment vaig poder aconseguir entrades i ho vaig veure i és una cosa impressionant tu Pere ho havies vist la temporada alta passada ara veig que m'ha fet gràcia perquè estic mirant la direcció és de creació i direcció de Pau Matas Noguer i el propi Orullol Pla i l'ajudant de direcció és la Gina Aspa Miralta hola
És de parenta dels del circ. Ara, l'Escarlata Circus, els de coneixes, en Jordi Aspa és el pare de la Gina, que és l'ajudant de direcció. Molt bé, al final queda cirque. Tot queda entre pallassos, de fet, perquè a més a més, quan els Aspas, l'Escarlata, paren fer 50 anys d'estar casats, la Gina va muntar una festa sorpresa i hi havia tots els plats.
el pare, la mare, l'Oriol, tots eren la germana. Jo vaig anar a l'estrena de Gola a Salt, al canal, i també hi eren tots. I el moment que plega, la família és la primera que s'aixeca en aplaudir-la. Vull dir que realment, sí, és...
Ara ha estat en el Teatre de la Badia de Madrid, i un que conec va anar-la a veure, que per cert jo no el recordo, i em va preguntar què come. O sigui, ell menja l'obra de tot. Jo no me'n el recordo. Mira la foto, mira, mira la foto. Sí, sí, ja ho veig. Menjar bessura, o sigui, no deu ni esmorzar aquell dia, ni el dia que fa, ni l'endemà. Però és menjar autèntic, jo penseu. Sí, panterarrosses, sí. De tot. És increïble, o sigui...
Però el que arriba a fer és enfilar-se allà dalt i caure de les escales. És una màquina escènica, és una bèstia. I el tio no sé com no es trenca. Però passa d'això a després aquell moment amb la música, tranquil... Hi ha tranquil·litat, hi ha bellesa, hi ha violència, hi ha de tot, hi ha histerisme, hi ha... Destrossa tot l'escenari, però llavors és veure tot una cosa...
que ja s'havia vist també en aquella sèrie de la televisió que va guanyar, que és la que va guanyar el premi. Ui, ui, és impressionant. És una sèrie de televisió que interpreta un personatge homosexual que va tenir molts de problemes i ara me'n recordo com se'n diu la sèrie, però és una sèrie impressionant que està a Movistar. És una que hi ha un nen i... No, no, no.
no sé quina és, ja m'ho has de dir-m'ho mireu-la, ara, perdoneu que no sàpiga, però que és la que va guanyar el Premi a Nova York realment, és aquella sèrie bueno, l'Oriol Pla pot fer el que vulgui a veure, vinga, Quim Mercè seguim amb la programació del Teatre de Bescanó les mares, les mares que ja dic, la comentem avui no hi havia manera aquells de fer una altra funció o no hi havia demanda ja per fer una altra funció, doncs
Aquests van ser el primer que vam exaurir, per tant, segur que n'hi ha hagut, però no n'hi ha més. O sigui, ja vam agafar un diumenge, perquè ho tenien, té una gira impressionant, i nosaltres va quedar una mica, perquè jo vaig parlar amb en Fel, que ells van exaurir de seguida la festa major, i va ser allò de dir, ostres, i mira, els va quedar un dia lliure, em va trucar, escolta, ho voreu fer, ho van fer i...
i també la recomano pot agradar més o menys diguem ells segueixen fent teatre a l'absurd però és que està molt treballada hi ha moments preciosos i penso que tothom veu la seu mare allà i és molt maco la veritat és que a mi em va agradar molt en Guillem també l'ha vist i penso que coincidiem ho està fent venir ganes d'anar a la veu no hi aniràs pas jo crec que sí
Jo vaig tenir la sort, o la desgràcia, per dir-ho, de veure-la el primer dia, que jo no sóc d'aconsellar que es vegi el primer dia, perquè... A l'estrena. A l'estrena, perquè encara amb el temps es van polint i ells es desfan... El primer dia van molt tensos, no és que no estigui bé, però van tensos.
Jo crec que ara deu estar ja en un estat... Ja l'agost, que ja feia mitjany, ja va ser diferent, i ara imagina't. Hi ha una obra que també em fa ganes, perquè hi ha un director que viu a Girona i l'ha escrit i l'ha dirigit, que és Sant Jordi Casanovas, de Sigutemborg. A més, amb uns actors fantàstics com la Maria Molins, el Roger Coma, i bé, aquesta com ho teniu? És el 28 de febrer.
Aquesta la tenim plena, està exaurit també de fa dies. Volíem fer una segona, que al final ara no recordo perquè suposo que ja no hi havia dates tampoc. Però va començar, que no anava venent, però de cop i volta, no ho sé, la gent va veure que hi havia la Maria Molins, que és difícil veure el teatre. Sí, és maquíssima. Sí, sí. I bé, està molt bé. La veritat és que és entretinguda, no serà una cosa...
molt molt gran però sí que és molt entretinguda és divertida en Roger Coma és en Roger Coma i ella també molt bé i després hi ha dos nanos joves que representen que van interactuant amb ells la Marta Barrascall i en Joan Maravilla exacte que estan molt bé tots dos estan molt bé
És una funció que a qui vingui li agradarà, és molt entretinguda. Sí, a Barcelona he tingut èxit. Sí, sí. Què anava a dir? Ara estic mirant el programa i veig. Les Mares és diumenge dia 1, la següent funció, que és una funció de teatre familiar, és el dia 15 i Gothenburg el 28. O sigui, què fas? Cada 15 dies programes o...?
si no, si mires més endavant, a vegades, depèn, fem unes 12, depèn, del trimestre, entre 11 i 14 funcions, depenent de l'any, del trimestre o del semestre, depèn, i aquí sí que hem fet una setmana si una setmana no, però hi ha altres dies, altres mesos que fem tres dies seguits, depèn, no ho mirem, això depèn del...
dels grups, si ho tenen més bé, menys bé, i si ens encaixa. I per aquí al mig, i en Guillem ho sap molt bé, doncs per aquí al mig hi ha els dies de cinema, el cineclub, per tant, diguéssim, que cada setmana obrim per una cosa o per l'altra. Molt bé. I el cineclub funciona bastant bé, més a més, l'última que han fet, per exemple, és la pel·lícula que està... que és la d'entrar en la... Valor sentimental. Una de les que resseran els Oscars i tot això la van fer...
dissabte o divendres passat. Tu hi remenes molt per allà, no, Guillem? Sí, sí. Hi tinc molt bon rotllo. He presentat diverses pel·lícules i llibres d'entremig i, a més a més, el dia de la inauguració em van fer parlar de coses d'aquestes i tinc el carnet número zero. Ah, sí? Doncs mira, veus? El carnet sòci número zero. A zero.
A veure, la parella, no, no érem pas parella amb la que he dit de la setmana passada, com ens deia aquella de la setmana passada. Cràmic. Cràmic. O sigui, veig que l'Anna Moliner torna a venir amb Yusei Tomaito, que aquesta jo la vaig veure, em sembla, a la planeta fa 5 o 6 anys. O més, potser fins a 10 anys, perquè fa molt que la... Jo també fa 6 o 7 anys la vaig veure a Barcelona, no recordo on...
I bé, la fem el dia de Cap Botaca Buida i penso que crec que això de Cap Botaca Buida irà arrelant com que no compro mai una rosa però per Sant Jordi la compro. Sí, serà el mateix. Hi ha gent que no va mai a teatre i anirà i penso que encaixa molt amb la gent que no va mai a teatre per enganxar-la
que pugui anar-hi més sovint, perquè aquesta obra és divertida, fresca, ells canten, estan en una gira... Sí, sí, ja recordo que m'agrada. És que és com molt ideal per no cansar-te del teatre, no? Per si tens la teva o de les primeres... El que és curiós és que això de la butaca buida, de fet, porta tres anys i ja està arrelant-se quasi, com allò que deia, un moment a Sant Jordi...
tardar molts i molts anys a arrelar-se. La bogeria que és ara porta 15 anys, però que es fa al Sant Jordi són cap a 100 anys, vull dir que fa molts i molts anys que el Sant Jordi es va celebrant i ja dic, són els últims 20 anys que és el que és, però aquests en 3 anys ja... Sí, i a més a més que hi ha un problema, que no sé si això quan es va pensar...
es va preveure que costa molt trobar una companyia que sigui lliure tots els teatres hi ha teatres que fan una actuació al mes i aquest mes el fan aquest dia i realment costa, jo ja tinc reservada l'any que ve que encara no sé la data tinc dues dates reservades a una companyia perquè sé que aquest dia costa però bé, que tot és benvingut si la gent ha d'anar a teatre sota aquest títol, doncs hi anem
A veure, 10 d'abril, Bona Gent, Teatre de Garrilla, en Quim Masferrer. Tu és molt pollatero, perquè, a veure, portes bona gent, dues funcions, entrades a Zaurides, quasi bé, però l'altra setmana portes una obra que se'n diu Em dic José...
que quasi bé no se sap d'un surt. O sigui, tu ja ho fas expressament, això de buscar una setmana un i l'altre un que no coneix quasi bé ningú? No, que sigui seguit, no, perquè justament jo ja ho tenia tot tancat i em va trucar en Quim Masferrer per dir aquest dia no tens pas lliure perquè podríem tornar-ho a fer. Això m'ho va proposar ell, realment serà la sisena, o sigui, amb aquestes dues, haurà fet sis vegades bona gent, ha exaurit sempre, la gent se'n va contenta, passen...
una hora i mitja molt bé, per tant, ja li vam dir que sí. Normalment diu que dura 70-90 minuts, però deu durar molt més a vegades de 90 minuts, perquè segons la gent que trobi per allà... Clar, rotllo i suposo que si la gent va... Ja és que cada vegada, és que no he rigut molt, o sigui, que és molt bo. No sé com els troba aquests, però sempre troba cada un que...
i no està planificat i no està planificat i m'ha demanat i fa dos actuacions fa un amic meu i tu demà això li has dit tu i el meu amic quasi ex-amic em va sortir i va dir això li has dit
Té una gràcia i una gran improvisació i a més a més fa una cosa que troba personatges que li diuen una cosa de, ah sí? A veure, explica'm, explica'm. I ja està, ja t'ha enganxat. És que la gent explica coses que jo no sé com explica les coses. Perquè està davant de tothom. El dia per Nadal que va fer aquell i va haver-hi gent que fins i tot ell no s'ho creia. Hi ha un que deia no, m'he separat i estic visquent molt malament i tot això. Però una cosa...
cosa bestial. I diu, i ho entès ara? Què fa la teva ex-dona? És aquesta d'aquí al costat. Que l'enfoquen i ella s'estava enfonsant. I ell diu, a veure, a veure... I esclar, ha trobat una mina.
Tu què hi fas al costat d'aquest tio que està plorant? Per què l'has deixat? Explica'm... És que si jo veig això, em dona la sensació de que està tot preparat. No, al mínim, és que no, no. Aquí ja no ho sé, perquè era... No, però, ara és això una... Quan va venir a fer el pregó a Sal, va venir a fer un pregó,
I jo era baix, veient tot allà. I el meu germà, que en aquella època era municipal, era un d'aquells que estaven. I d'entant en tant, el nàmbit diu, aquell no diu res, se li costava. I el meu germà allà vingut i tot. I en Torremarell li va dir que eres el germà d'en Guillem Terribas.
i diu, allà hem d'arribar si és allà, tu, Guillem, què fas? Allò que jo estava allà baix. Discretament. I es va posar amb mi, amb el meu germà i amb tot Déu, i això no estava ni preparat ni res, ell no sabia que ell era el meu germà i a mi em devia veure amb ell allò per allà baix, però res més.
Té gràcia. Per tant, els seus espectacles no han de tenir fi, perquè, és clar, si troben... Té fi, quan veu que fa una hora i mitja, ja diu, ja està. Ja s'ha acabat. A veure, hem dit això, el foraster, evidentment, no, la bona gent és, no? A veure, l'altre que he comparat, en dic Josep, ens parles d'aquesta obra, en dic Josep?
Sí, mira, o sigui, fem aquestes que és més o menys fàcil programar-los, com Göteborg, Cassars, que diran èxit, però a mi m'agrada també fer coses que no faci la majoria i que crec que els he anat a veure i que s'han de fer. I on és, em dic Josep.
I és una barreja, si mires la foto, clar, tu que coneixes el Montplans... Sí, sí. El que no conec és el del mig, aquest en Daniel Higiénico. Doncs aquest era el que... Bé, jo els coneixia tots tres, però Daniel Higiénico fa molt de temps que va venir ja al teatre i a la Mirona. És un cantautor. Un cantautor boníssim, les lletres són iròniques, rius molt...
I quan vaig veure que estava aquí, em va cridar l'atenció, perquè Montplans, ell, en Pau Vinyal, i realment és una obra teatre que quan veus el Montplans penses, ara anem a riure. També hi ha moments, però que ella fa un paper totalment diferent, i va sobre les malalties mentals, per tant, va una mica més enllà. Em va encantar la Flyhard, una sala que hi vaig més o menys sovint per 40 persones, una grada de 20 i una altra grada de 20, a cada cantó, ells al mig,
I em va encantar, ja tinc bones crítiques, realment no se n'ha parlat massa. No, ja dic, jo m'he sorprès. Però, bueno, el cantor de tantes coses que complirem, doncs també n'hi ha d'haver-hi que costi una mica més, si no tot seria massa fàcil. És que no, ja he estat un sogre de lloguer. Sí.
per això dic que aquestes són les fàcils de pensar-los després la producció d'això és complicada vinga, l'última que queda per comentar el temps se'ns està tirant a sobre i aquí ens estem animant molt pla per arroig també, una que tampoc no me sona de què va la història estava convençut que hi havia en Lluís Soler i ara veig que és en Jordi Cormina pla per arroig, a veure
No l'he vist, però un col·laborador del teatre em va dir que l'havia anat a veure, que la va trobar molt interessant, i vam decidir fer-la, l'històrica entrevista a la Montserrat Roig, que va fent en Josep Pla, i la història, doncs, ens sembla que pot estar bé. Ah, molt bé, o sigui, veus, jo el títol no lligava a res, o sigui, molt bé, Montserrat Roig i Josep Pla, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va,
Cap butaca buida per l'any que ve, però que més tens preparat ja. O sigui, tu programes de setembre a desembre i de desembre a abril, veig aquí que hi ha. Exacte, sí, exacte, sí. Doncs com ho tens ja de cares a l'any que ve? Ja saps el que se farà? No, no.
No, no, estic començant a mirar ara. Això que hem de tancar ara i quan tanquem i arriem temporada, jo ja està, ja me n'oblido d'això i ja vaig a la propera. Per tant, no en tinc ni idea i ara començaré a mirar coses. Tinc una cosa pensada pel dia de cap o taca buida, però la resta de tot, si saps alguna cosa i vols recomanar, m'ho dius. Què anava a dir? Les entrades a Bascanó, o sigui, també teniu abonaments i coses d'aquestes o no ho feu allà? No.
no, no, tenim entrades preus més o menys que per com volten els preus depèn, depèn van entre 23, 25 i 28 entre 6, 8 o 10 segons això és per a l'infantil però normalment n'hi ha un altre estris per exemple, la val 12, 14, 16 o pla per roig que seria 13 o sigui, normalment fem el preu d'anticipada 18, 20, 22 potser 24, 26, depèn
Però després sempre hi ha els amics del teatre, que és gratuït fer-se ni que fas carnet, que pot anar en descomptes de dos euros fins a sis, vuit, deu, depèn. Depèn del dia i de l'actuació. Però l'estàndard, així, sense cap d'allò, són 23, 25 i 28. Molt bé, bons preu.
Per exemple, per veure Gola, ho trobo fantàstic, aquests preus. Quim, escolta, moltes gràcies que ja fos començar l'espectacle, nosaltres en parlarem sempre. Sí, sí, sempre. Avui parlarem de les manes. No, no, anava a dir que jo anava a demanar perdó perquè hem començat la temporada sense fer l'entrevista. Exacte. No tornarà a passar. Però bueno, de moment ha anat bé, o sigui, no era
pescant mal estrogats sinó haver vingut perquè de moment tot el que ha anat passant ha anat bé i el que ve encara estarà més bé o sigui que tranquil d'haver vingut més tard i a més a més en Tim fa una cosa una vegada amb un capellà jove un capellà gran li va dir quan faig això sermó
l'ha d'entendre l'últim tonto del poble. Però un dia l'ha de fer un que no l'entengui ningú perquè no es pensi que tu ets el tonto. Doncs això va una mica al que ara parlàvem, de fer obres populars, però en tant en tant algunes d'aquelles que diguin ei, que això va en sèrio. Una mica de risc, sí senyor, estic d'acord. Molt bé, doncs apa, que vagi bé. Moltes gràcies. Adéu-siau.
I ara passem a repassar què ja tenim a Gironi Sal perquè cap de setmana en el teatre i veiem que la sala La Planeta va dissabte a les 8 del vespre i diumenge a les 6 de la tarda la companyia Axis Clown presenta un espectacle que porta per títol 1938, creat i dirigit per Raül Martínez que l'interpreta juntament amb l'Anna Casals. L'acció té lloc a Barcelona quan hi va haver aquells grans bombardegos per part de l'aviació italiana
i allà hi havia una persona que es cuidava d'entretenir la gent que estava en els refugis, una mena d'aterlà, però que casa Barcelona. Això és 1938, que es podrà veure a la Planeta. El Teatre Municipal de General s'hi podrà veure avui divendres a les 8 del vespre la producció del Teatre de la Badia de Madrid, Caperucita en Manhattan.
basada en la novel·la de la famosa escritora i famosa novel·la Carmen Martín Gaite, que, dirigida amb dramaturgia de Lúcia Miranda, converteix l'obra de Martín Gaite en un cant a la llibertat a través d'una proposta musical que lliga la música tradicional espanyola amb la música neoyorquina.
Aquí són cinc intèrprets que viuen 20 personatges. L'obra és prou interessant i recomanable aquesta Camp Pirocita, en Manhattan, que es podrà veure en el Teatre Municipal de Girona demà dissabte. El Teatre de Sala, avui divendres i demà dissabte a les 8 del vespre, Joan Pere hi presentarà el seu èxit, el Sogre de Lloguer, l'obra més preferida del senyor Pere García, escrita per Susana Garanxana i Jaume Vinya, i que dirigeix Daniel Anglès.
A veure, dimecres passat, com estava el teatre, i veiem que quedàvem per vendre una entrada, ara ja deu estar supervenuda. Una entrada per cada funció, perquè hi ha funcions a la tarda i a la nit. A veure, vostè ha parlat amb la Muntzel Canyís. Exactament, la Muntzel Canyís. Què diu, la Muntzel Canyís?
El Canyit ha enamorat d'ella des que l'any 1978 va venir aquí a Girona amb el Teatre Lligui i va fer-hi una estada d'orga. Ella ens en parla, o sigui, hem parlat amb la Munça i li hem preguntat, a veure, li hem preguntat que es digui què és exactament un sogre de lloguer i què hi fa ella allà. El que se m'acut és que és una obra d'entrada molt ben girbada, molt ben escrita per part dels autors i després
que el repartiment també és la dient, la posada en escena també, l'escenografia també. És a dir, tots els elements estan treballant en comú i fan que les coses, en lloc de créixer d'una manera, creixen com si els haguessis posat llevat. Penso que aquesta és la qüestió.
A veure, treballant Joan Pere, i Joan Pere acostuma de tant en tant a sortir de l'obra i posar el que abans em deien una morcilla, o sigui, anar pel seu compte i fer el seu numeret. Això és perillós per als altres actors com vosaltres? A veure, per sort sóc un gat vell i he treballat amb actors i actrius que fan morcilles, com tu dius, i no em ve de nou.
Crec que hauríem de mirar els contractes. Ell té un contracte que no és el meu. Ell pot fer una sèrie de coses que jo... El meu contracte no diu això. El meu contracte és que diu que jo he de fer l'estructura que a direcció vers el text decidim amb els assajos. Doncs això és el que faig. Això sí, ell es permet unes llicències, però a mi, en realitat,
No em despista perquè quan ell vol fer aquestes morcilles, que en realitat és capaç de muntar una xarcuteria ell sol, però quan les fa, les fa en uns llocs on ell sap que es pot enxamplar o pot fer coses i ja està. I aleshores esperes que acabi, que es cansi o que no trobi cap idea més divertida i aleshores tu reprens
el teu text i el teu treball. Jo m'ho he pres d'una forma molt estoica i no he tingut problemes. A veure, la Montselt Canyit la vam conèixer l'any 78 quan el Teatre Lliure va fer una estada d'un mes en el Teatre Municipal. De vuit anys, eh? Exactament, imagina't. Doncs no he pogut estar-me de preguntar-li què va ser parella aquell mes que va estar a Girona amb el Teatre Lliure. Ho recordo també.
Doncs per mi forma part d'un acte fundacional, personal, perquè era veure com podíem, amb la millor disposició, fer un ventall d'obres durant un mes amb vosaltres a Girona, que vam estar tan ben cuidats i tot, i reprendre obres que havíem fet i que...
Per mi tornar a fer present una obra, bé, totes les que vam fer, em va resultar molt plaent. Les vaig disfrutar molt. L'acollida dels gironins em va semblar sorprenent. No estava acostumada a que em tractessin tan bé. I penso que això va facilitar que el meu futur aprenentatge com a actriu pogués fer-se d'una forma amable i poc truculent.
Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Anem al cinema!
Doncs vinga, anem al cinema, però com sempre abans passem per la llibreria i el senyor Terribas, llibreter emèrit, ens explicarà, ens dirà quin llibre ha portat avui. Bé, de moment no li he ensenyat perquè li faré una pregunta. El llibre que portem avui és d'aquells llibres anotòrios que li van ser esplèndides i que Bernardo Bertaluzzi, aquest actor que avui parlarem, ha dit
El Bernat Roberto Luzi, director, em va dir i diu un àngel com a hombre i un monstruo com a actor. O un àngel com a home i un monstruo com a actor. Com a director.
No. Com actor? Espera't. A veure, no ho entenc. Dic, parlarem d'un actor. Sí. Que el director Bernardo Bertolucci va dir d'ell. Marlon Brando. Vale, ara. Dic, ostres, arribar-hi, eh? No, el director Bernardo va dir d'aquest senyor. I molt bé ho ha endevinat. Torna a dir-ho, torna a dir-hi la frase. Diu, un àngel com a home i un monstre com a actor. Sí.
Jo crec que lo de l'Àngel com a home no és bé així. No, tampoc, exacte, no ho diria mai. Això ho deia Bertoluzzi després d'haver fet el... El tango. El tango i aquí l'opinió de Bertoluzzi, que ho explica, m'adona aquella versió que jo tenia, perquè a vegades no saps...
Brando, jo vaig veure la pel·lícula en el seu moment, Perpinyà, amb la versió que era doblada al francès. Per tant, Marlon Brando parlava del que volia i tot això. Però un dia vaig veure la versió original.
I en Brando parlava en anglès, però no, parlava en francès i quan no sabia que no ho feia en anglès. Ho he de mirar-la amb aquesta versió. És boníssima, és boníssima aquesta. La Bajora a París, amb un cine de reposicions. Perquè la Bajora a Perpinyà, a Girona versió doblada, llavors a París la versió original.
La versió original hi ha un moment que és quan estan allà a la famosa Mantega. Abans de la Mantega, en Brando està fent un monòleg que explica coses de la seva vida. I allà comença l'escena parlant en francès, ell amb un francès molt anglès, però de cop i volta es posa a parlar en anglès i explica coses de la seva vida. I allò és totalment improvisat. O sigui...
en Bertolucci li deia tu fes el que vulguis i de tant en tant en Brando feia el que volia i en aquella escena tot el que explica és records de joventut i això ho explica en aquell llibre en aquell llibre que se'n diu El universo Marlon Brando Marlon Brando recordo aquells anys de l'esplendor de Marlon Brando sí
O sigui, per exemple, hi havia la Marilyn, hi havia en Marlon Brando, que en James Dino també hi era. Però en James Dino era un imitador de Marlon Brando. Era un dels descobriments d'una gent que, o sigui, la Marilyn ens tornava bojos a nosaltres, però Marlon Brando tenia un carisma, vull dir que quasi bé també ens hagués tornat bojos a nosaltres. Per molta gent, el millor actor del món a nivell de cinema, el millor actor del món. Jo crec que sí.
En Marlon Brando també era una persona que era un manta, tenia la seva idea de dir per què he d'aprendre els diàlegs de les pel·lícules si quan parles amb una persona no sé el que li diré després. Per tant, si jo sé els diàlegs, perdo l'espontanitat. I llavors el que feia, i hi ha fotos que es poden mirar, si tu poses Marlon Brando rodant el padrino, es veurà la foto...
el que fa de conselleri, com es diu l'actor? Robert Duval. Robert Duval. Hi ha una escena entre Robert Duval, James Caine i en Marlon Brando i en Robert Duval està enganxat a davant, perquè no l'està filmant, tot escrit a mà, tot el diàleg de Marlon Brando. Per això Marlon Brando feia aquella cosa que els altres actors el volien imitar i no ho feien tan bé. D'abans de fer la fresa es tocava els ulls...
i mirava en l'aire i feia 30 segons d'expressió. I això era el que els actors intentaven imitar, però ell ho feia perquè no sabia el que havia de dir i llegia el text. No sé si ho explico. Sí, sí, sí, jo l'entenc. O sigui, abans tenia escrit a mà per ell el text que havia de dir. Per tant, el llegia abans de fer l'expressió. I feia tota aquella expressió que...
va enamorar tant, i que per mi Marlon Brando és una bèstia, i que ha fet pel·lícules de tot tipus i de tota mena. Doncs bé, aquell llibre explica això, explica, per exemple, els menjars, quan era jove, menjava la cosa més dolenta que arriba a haver-hi, d'aquí va ser... Això se'n diu, va arribar a tenir 155...
Va morir, ell va néixer el 1924, va morir el 2004, o sigui, tenia 80 anys i ell, per exemple, una de les frugues que a mi m'encanten i que no va tenir etsi, l'última película de Chao Chapli, que és la condessa de Hong Kong, resulta que van estar carn, allò gat i gos amb la Sofia Loren i es veu que l'acollonava i pràcticament l'insultava de tant en tant amb Manolo Mando o la Sofia Loren per fer-la emprenyar.
Bé, el llibre, tot això i moltes més coses, explica en aquest univers de Marlon Brando, que és el llibre que avui hem portat. Molt bé, i ara anem a parlar de cinema. Jo, per exemple, diré les pel·lícules que arriben, tres de les pel·lícules que arriben, i que crec que són recomanables de veure. La primera seria La xica zurda. Que també es fa en el Cinema Trifon per ser original. Sí, de Xin Xin Tou. Un director de Nora, per exemple. Pel·lícula que recordo, però vull dir que de les altres no en sabia res.
La xica surta explica la història d'una mare soltera, amb les seves altres filles, arriba a Taipei i agafa una parada en el mercat de nit. Allà fan el que poden per adaptar-se al ritme de la ciutat i com arribar a fi de mes. Viu en tensions familiars i torna la llum a un passat no desitjat.
es veu que el molt recomanable és la interpretació de la nena, la xica zurda, que és una tal Nina Ye, que es veu que és sensacional el seu paper en aquesta pel·lícula. Sí que sembla que va estar al Festival de Valladolid i tal com dius, el que sobressalta més és la interpretació
d'aquest personatge que, per cert, el dimecres, el dimarts passat es va poder veure en el cinema Trifó amb una... No, perdona, dimecres passat, amb un preestrena que es va fer en el Trifó. I, a més a més, és una pel·lícula molt agradable i positiva, que això també és important.
Un altre pel·lícula que arriba, que pot estar bé, Sam Help, que se'n diu, que l'han traduïda com Enviat ajuda, de Sam Raimi, amb la Rachel McDonals i en Diane O'Brien de protagonistes. Ells són dos companys de feina que són els únics supervivents que queden d'un després d'un accident aèri,
en una illa deserta. Mentre lluiten per sobreviure en aquesta illa, deixen de recordar els rancors del passat i aprenen a col·laborar per enfrontar-se als desafiaments físics i mentals.
Però la gran estrena de la setmana serà Martí Suprem, una pel·lícula de Joseph Safit amb en Timothy Chabalet de protagonista. També es pot veure en Mercè Original, en el Trifó. Ah, doncs diré el Trifó, veure-la aquesta. També es pot veure. Molt bé. És una mena de biografia, Martí Suprem, d'un tal Martí Reisman, que no em visita per la mai, un bus que vi des de Nova York que es guanya la vida jugant a ping-pong.
en els clubs clandestins en els que se juga diners. Amb el seu estil valent i el seu joc a la defensa, va arribar al més alt del tènis de taula guanyant 22 títols. Als 67 anys es va convertir en campió de tornejos nacionals de ping-pong, cosa curiosa i encara trobo més curiós que s'hagi fet una pel·lícula sobre aquest personatge. Però és una pel·lícula que és una estimulant i conmumadora, una pel·lícula esportiva...
T'atrapa des del principi de la pel·lícula i es veu que és una cosa espectacular, fantàstica, ambientada al Nova York a principis dels anys 50 i que l'actor Timothée Jean-Lamette fa virgueries amb la interpretació d'aquesta pel·lícula. Diguem que l'acompanya l'Audessa Acción i sobretot el Quinet Paltrow, que és l'artista que... Que la recuperem, perquè fa temps que no sabien res, l'Algun del Paltrow. No, per això, doncs mira, benvinguda.
Molt bé, doncs, i què hi ha a la Filmoteca aquesta setmana? No, sí, aquesta... No, és... Encara segueixen allò del cinema Trifó, dels 25 anys del cinema Trifó. Que vostè parlava que era d'allò i que és Filmoteca, de fet, eh? No és Filmoteca. És Filmoteca que posa aquí d'ara el cartell. Sí, Filmoteca. Doncs bé, aquesta setmana es podrà veure antes de l'atardecer.
Boníssima pel·lícula. Home, és la de les trilogies. Antes de l'amanecer, antes de la tercera i antes de la nochecer. Aquesta és la segona. El retrobament després del primer viatge, comiadament, que es troben en el tren. Això només es podrà veure. El dilluns, dia 2, a dos quarts de set de la tarda i a dos quarts de dos del vespre. Perquè està dins de Filmoteca, 3 euros i fantàsticament bé. Per tant, això serà dilluns.
I ara ja anem al final del programa i anem a escoltar la música que vostè havia dit que us escoltaria. Exactament, i que no és. O sigui, ara escoltarem el tema de Débora de la pel·lícula Irracionavit en Amèrica de Ennio Morricone. Una pel·lícula del 1984 que dura 225 minuts. Això sí que és llarg. I que és fantàstica, dirigida per Sergio Leone i interpretada per Robert De Niro, James Watt, Elizabeth MacGlober, Twas Dewell...
I Jennifer Connelly, que és joveníssima i estava ja guapíssima, és una de les atrius més guapes que hi ha en el cinema. La música és Daniel Monricone, recordem que va néixer el 1928 al 2020, per mi és el millor compositor de tot tipus de música, però sobretot de pel·lícules, en va fer 460 pel·lícules.
va musicar entre pel·lis i sèries. Per tant, anem a escoltar un dels temes més macos, que és el tema de Déborà, de la pel·lícula Era ser una vez en América, i aquí jo li dic, passo bé, senyor Pere. Passo bé, senyor Guillem, passo bé, senyor Arnau, la setmana que ve és que no hi ha res de nou, tornarem divendres i dissabte. Molt bé, adéu-siau.
Gràcies.