Gent de Bàsquet, el programa que ho analitza tot del Bàsquet Girona, amb Jan Torré.
Benvinguts i benvingudes a Agenda Bàsquet, el programa de Girona FM, on parlem només del bàsquet Girona, mitja hora de bàsquet, mitja hora per analitzar en detall i amb arguments l'actualitat del bàsquet Girona. Començarem amb el moment clatx, on vosaltres sou els protagonistes deixant les vostres preguntes a les xarxes socials. Continuarem amb el salt inicial, on analitzarem la condutent i maroscudíssima victòria contra el Barça per 96 a 78, i per finalitzar l'escouting del rival, on visitarà Fontejau el Coviran Granada.
Tot això acompanyat pel que podem dir ja el tertulier oficial de gent de bàsquet. Ben tornat, Pau. Moltes gràcies per tornar-me a invitar. Soc Jan Torrent, comencem aquesta mitja hora del Bàsquet Girona.
Com dic cada setmana, només heu de deixar les vostres preguntes a les xarxes socials del programa, tant a Instagram com a X, tots dos, amb l'usuari arroba de gent de bàsquet. I moltíssimes gràcies per la gent que cada setmana ens deixa les seves qüestions. Comencem. Aquesta pregunta, Pau, és d'en David Valera, que per Instagram em diu Com d'important ha sigut l'atac del bloqueig directe contra el Barça? Diu que s'han trobat moltíssimes opcions.
Primordial, primordial. En un partit així desviaixat, de marcador, des d'una part inicial d'allà del partit, normalment has de posar en valor què hi ha de part de mèrit de l'equip que guanya i què hi ha de part de mèrit de l'equip que perd. I en aquest sentit, per mi, el gran mèrit de bàsquet Girona és en el seu atac,
I el segon punt més meritori de tot el partit, de tot aquest atac, és l'atac de bloqueig directe. És una constant, com no són capaços al Barça de sentir-se còmode amb cap tipus de les seves tres defenses que fa durant el partit,
perquè hi ha resposta de Bàsquet Girona a qualsevol dels problemes que pugui plantejar el Barça en tots els tipus de defensa que planteja. En els programes que has vingut ja has donat aquesta importància en el bloqueig directe per part del Bàsquet Girona en l'atac i bé, sembla que a base de treball està donant els seus fruits.
Sí, sí, sí. Jo, de fet, el partit de l'atac de Bàsquet Girona te'l resumiria amb dues paraules. Una és disciplina i l'altra és constància. Disciplina dels cinc jugadors estar ben col·locats donant la resposta adequada en el moment adequat.
i constància de fer-ho repetides vegades durant tot el partit. El que dèiem que es veia esporàdicament en els partits anteriors, aquesta setmana ha sigut la tònica constant de tot el partit. A més a més, amb una varietat de respostes que no és fàcil d'aconseguir, perquè ja et dic, respondre a una mateixa defensa de tot el partit i trobar-hi diverses situacions
És complex, però pot ser assumible. Fer-ho amb tres tipus de defenses diferents i ser constants i poder-la castigar constantment durant tot el partit, ostres, té cert mèrit. Quines bones paraules després d'unes primeres setmanes de competició en què el bàsquet Girona creava més dubtes que certeses. Però bé, continuem amb el programa, no ens entrem més cap endins d'aquesta anàlisi. Continuem amb el sal inicial. Sal inicial
Història. És el que es va viure a Fontejau el diumenge. Primer, per l'aplastant victòria per 96 a 78. Segon, perquè va suposar l'acomiadament de Joan Penyarroia com a entrenador del Barça. I tercer, perquè el basquet Girona va batre el seu rècord d'assistència en un partit en 5.427 persones. Història.
Magnífica primera part, la millor d'aquesta temporada com a mínim. Els balogranes necessitaven la victòria, era urgent deixant darrere la desfeta contra el Madrid a l'Eurolliga, però l'èlit del bàsquet ningú espera ningú i el bàsquet Girona també li urgia la victòria. Necessitava vèncer i sumar la segona de la temporada.
La posada en escena en els primers minuts no va ser la millor, però la intenció era clara. Energia, lluita i molt de ritme. A base a triples i, de creure, els de Moncho van obrir una petita escletxa el primer període fins als minuts finals, que van aconseguir la primera màxima amb 24 a 11 en el marcador. El Barça va acabar amb 18 punts i la banqueta del bàsquet Girona en va sumar 17.
El segon període els culers van millorar en defensa i el basquet Girona va haver d'esperar fins al minut 4 per anotar. Van reduir la diferència i en algun moment fins i tot es van posar a 8 punts. Però Livingston, amb jugades de talent individual, va posar una nova màxima, 47 a 33. Cadaven 20 minuts. En el tercer quart van presenciar la desfeta total del Barça. L'esperada reacció culer no va existir. El basquet Girona ho va aprofitar i va arribar en una màxima de 23 punts amb el 67 a 44 en l'electrònic.
En els últims minuts de l'últim període va reduir un pèl aquesta diferència, baixant dels 20 punts, però bé, era simple maquillatge. Victòria de Valor a Fontejau, la segona de la temporada, i ara toca el Granada. Pau, ja hem parlat en el moment clatx una mica de la importància d'aquest bloqueig directe, però a termes generals com resumiries el partit?
Jo començaria parlant de l'atac, que ja et repeteixo que per mi és l'aspecte més meritori de tot el que és el partit de bàsquet Girona. La millor millora respecte a l'última vegada que vaig a seure'm aquí amb tu per comentar el partit de bàsquet Girona, que va ser el de Gran Canària, per mi estan les situacions de contraatac. És excels, sobretot a la primera part, també a la segona, però a la segona es redueix una mica el ritme de...
degut a l'avantatge que tenia allà a Bàsquet Girona en el marcador i, per tant, la no necessitat d'haver de generar tants punts. Però Excel, sobretot, com es corre la primera part del contraatac. Els interiors ocupant el carril central, fent contraure's tota la defensa sobre ells i, sobretot, els exteriors arribant molt, molt, molt, molt ràpid a cantonades per generar moltes situacions d'espot-up, de tirapeus parats de 3, que són les situacions de més alt percentatge. I això és una constant en tots els dos primers quarts que fa molt mal al Barça.
I el Barça no és un equip que faci malament el balanç en excés i segurament venien molt apercebuts ja que Girona era capaç de córrer contraatac i, per tant, venien preparats per això. Per tant, molt de nota el com córrer contraatac Girona.
Dit això, continuant una mica i entrenant una mica més en aquesta profunditat del córrer en contra d'atac, que ho hem comentat, que esperàvem que aquest bàsquet Girona fos un equip molt ràpid de, no sé si de moltes possessions, però sí que quan tenien l'oportunitat corrés molt i corrés bé, perquè té alès per jugar per les bandes, com dius, fer el camp gran arribant a les cantonades i a partir d'aquí intentar fer mal des de la llarga distància, no? Sí, sí, sí, ara mateix sembla una competència totalment assolida.
A més a més, hem pogut observar un gran creixement en diversitat de focus. S'han diversificat molt aquests tipus de focus, moltes més situacions de bloqueig indirecte i moltes més possessions on succeeixen diverses accions abans d'arribar al focus, sigui bloqueig directe o indirecte, cosa que fa anar a la defensa una mica més de mal de cap abans de defensar aquest focus directe, que és el que veníem recriminat també les setmanes anteriors.
Exacte, és el que t'anava a dir, que és la falta de moviment que havíem comentat, que semblava que començaves amb aquell bloqueig directe i que a partir d'aquest bloqueig directe ja començava tot i que no hi havia res previ. Per tant, un pas més de l'atac del bàsquet. Sí, moltes posicions introduïdes des del sistema Iverson, d'aquest tall horitzontal per dalt amb els dos pivots també en posició alta i des d'aquí buscant diverses opcions que ja et dic han donat molta mobilitat i han donat també
un allogeriment a l'hora de jugar aquell focus que la defensa vingui a una mica més trucada. Jo recordo molt, Pau, un bloqueig indirecte, no sé si és després d'aquest tall, em sona que sí, que rep un petit per rebre, després de bloqueig indirecte, ja sigui d'un dels grans, per acabar llançant.
Sí, en aquest cas és un recurs que fiquen sobretot contra la defensa d'Ais, de negar el bloqueig directe que juga Barça. I és, tal com dius, rep el petit que juga l'Iverson Cat aquest per dalt,
li situen el bloqueig directe lateral, en aquest cas no l'agafa, sinó que ataca al costat de no bloqueig el regec, i és l'interior aquest que estava bloquejant en el directe que torna cap dalt a bloquejar de manera indirecta el que estigués actuant de base, la majoria de vegades otis, per acabar traient aquest tir de 3 alliberat. És un molt bon recurs, poc vist, molt poc vist, i no molt bona lectura aquí de Moncho i del seu staff, perquè castiguen d'una manera...
molt complicada de defensar, una de les defenses amb les que el Barça se sol s'adenti més segur, que és la defensa aquesta d'Ais. En general, ja et dic, tot el partit està molt ben llegit, perquè contra el canvi, el Barça comença el partit defensant en canvi. Amb Béseli. Amb Béseli, sí, amb Béseli a pista, i l'han de treure de seguida perquè Bàsquet Girona és capaç de tenir la paciència, també discordant en el que són les tòniques...
més actuals, perquè no apareix ningú en la posició de high-low. Intenten directament triangular i posar la pilota des de fora de línia 3 al mismatch interior, castigant molt bé. Probablement també molt bé el fet de sortir junts amb Juan Fernández i Martínez Geben, que això et dona unes referències interiors més bones per poder jugar aquest mismatch interior.
I després també, a nivell general, molt bona la convivència pista de Nidham i Livingstone. Jo crec que segueixen retroalimentant un a l'altre. Un allibera l'altre i l'altre l'allibera l'un i estar junts a pista els fa molt bé a tots dos. Te m'has avançat una miqueta en el meu guió perquè el següent recurs que et volia comentar era aquest joc interior en què comença a ser una mica més...
Comú i més normal veure-ho de pista utilitzant a dos pivots, utilitzant a Juan Fernández en la posició de quatre.
Clar, Juan Fernández és un pivot potser una mica més atípic per la qualitat tècnica que té, que és capaç de posar la pilota al peu sent un 2-10 i que a més té bones lectures, acaba bé amb l'esquerra i amb la dreta. Clar, quan parlàvem d'aquest bàsquet Girona, que corria molt i que els quatre eren Sergi Martínez i Mindauga Sosinskas, quan ja no ho són, perquè aquesta era la nostra percepció del que seria aquest bàsquet Girona,
Quan ja no ho són, el nivell físic també puja, encara que tinguis dos petits com són Nidham i Otis. Sí, al final Juan és un 4,5, no és un 5. Per mobilitat és un 4,5 i per capacitats tàctiques i tècniques també. Al final Girona té tres recursos de 4. Té Solsincas, té Sergi Martínez i té Juan Fernández. Inclús diria que per alguns moments pot tenir Pep Busquets i tot si busca encara més mobilitat. Aquí ja jugues amb foc, eh?
Sí, però això el que permet és adaptar-te a qualsevol tipus de situació. Aquesta setmana, probablement, Moncho i el seu staff patien per un dels punts forts del Barça i un dels usos de possessió més grans que té el Barça, que és el poste baix de Xenghelia. I al final, per no haver de sobreajudar i crear més rotacions defensives i poder generar més tirs exteriors pel Barça, la manera fàcil de resoldre-ho probablement era ficar-hi Juan Fernández en parellat allà amb Xenghelia.
i aquí jo crec que van tant a la sortida inicial com a la sortida en el tercer quart el fet de sortir amb Juan Fernández del 4 Continuem amb els jugadors més destacats dels dos equips començo amb els visitants
T'haig d'anomenar Vilernán Gómez perquè va fer el seu partit en temes estadístics. Va acabar amb 18 punts, dues captures només, 21 de valoració, menys 4 amb ella pista, que és poc referent a la diferència que hi ha en el marcador. Va tenir moments ofensius brillants, però jo crec que fins aquí. L'any 2025, Vilernán Gómez, per mi, i això és una opinió, és un complement i per res del món pot ser un pilar.
Probablement. És un jugador que defensivament t'obliga a fer moltes concessions i per fer tantes concessions defensives no és capaç d'imposar-se tant en atac. És a dir, tu pots hipotecar moltes coses en defensa si el que et dona en atac és superior al que hipoteques en defensa. En aquest cas, per mi no ho és. I així es va veure. Molt clarament, tots els exteriors del Girona, a la que entra Billy a defensar el bloquet directe,
surten del bloqueig amb la mentalitat de tirar i aixequen un, dos i tres i quatre i cinc tirs. Especialment aquí Vildoza encertat, perquè és del que més mal els hi va fer, i això obliga, de cara a la segona part, tercer quart-quart, a que Vili faci passes amunt, que no es pugui proteger ja enfonsat, i aquí els forats de la defensa del Barça apareixen per tot arreu.
Un altre que et vull comentar és Nicolás Laprovítola, 15 punts, 3 triples, una captura i 3 assistències, 7 de valoració, menys 8 a Mella Pista. Ofensivament té una classe innegable, però a mi em va saber greu que sigui ell un jugador que torna d'una lesió causada per una altra d'un any en blanc, que sigui el que semblava que només tenia una mica més d'orgull. Intentava capgirar una mica, fent la guerra per si sol, intentava capgirar el marcador, que òbviament no va poder...
Sí, sol, sol, sol, molt sol. Suposo que també assumim responsabilitat com a capità d'intentar liderar aquest orgull, però molt sol i un jugador que, a part de venir d'una lesió tan llarga, ve de petites lesions, vull dir, no ha acabat d'enjar la temporada i que probablement encara està agafant ritme. Bastant sol per part del Barça.
Continuem ja amb el bàsquet Girona. Crec que els dos noms són molt clars i ja n'has destacat un, que així no em sap tant de greu deixar-lo fora. Otis Livingstone, 15 punts, 3 rebots i 6 assistències, 21 de valoració. Aquesta frase és meva, Pau, és tan bo que no necessites ser egoista per fer números.
Te la compro a mitges. Jo no crec que sigui per ser egoista o no, jo crec que tot segueix anant pel context col·lectiu. És un jugador que atreu molt. Atreu molt a la defensa, és capaç de generar des de molts tipus
de conceptes diferents. El que comentàvem abans, Moncho acaba plantejant que se la tregui de sobre perquè un altre jugui l'opció aquesta del no bloqueig i trobar-lo amb ell des de l'indirecte. Des del bloqueig directe és una passada. A la que corre contra-atac és una passada, és vertical cap dintre. Hi ha la situació del segon quart, aquella que rectifica i que no sap ni... Pràcticament no sap ni ell com l'acaba ficant, però l'acaba ficant.
i té molta facilitat per fer punts. Ara bé, no és gens egoista, comparteix molt bé la pilota, genera moltíssims pels companys i el treball aquest de generació d'espais que veníem recriminant i que ara ja és una constant que està fent molt bé bàsquet Girona, de netejar per cantonada i reemplaçar cantonada, va molt bé tant per ell per generar-li més espai per atacar com perquè realment, si es volen tancar sobre ell, pugui treure un passe definitiu per un tir de tres nets.
L'altre jugador és Pep Busquets, 18 punts, 2 de 3 en triples, 4 rebots i 20 de valoració. Atenció, Pau, més 28 amb ella pista. Jo crec que va de camí de la selecció espanyola aquest mes de novembre quan hi hagi les finestres.
Probablement. Mèrits n'està fent de sobres. És un dels principals punyals en el joc obert aquest de bàsquet Girona. El camp obert és pràcticament imparable. Hi ha una situació, em sembla que és el tercer quart, que es tira contra el pivot del Barça, contacta l'arrossega i acaba ficant un 2-1...
a camp obert està sent imperial amb posicional molt correcte espais molt correctes s'equivoca molt poc i a la que està sol castiga de 3 per la qual cosa poc més se li pot demanar per busquets jo però abans que em canvis de tema et reivindicaria un jugador més i és el segon millor més menys de l'equip que és Marich amb només 9 minuts de joc m'agrada molt eh crec que el plus que dóna darrere
És molt important per bàsquet Girona i a la vegada en atac contra pivots com ara Billy és capaç de castigar situacions de rol molt millor, de rol profund molt millor que Martínez Geben i que Juan Fernández. I és que els sis punts que genera són de continuacions profundes a pintura que pràcticament acaba sol.
És que és un 5 bastant àgil, o sigui, es gira molt bé en el bloqueig directe. No ho sé, em sembla un jugador que jo crec que el teníem, o jo el tenia molt posat, marcat en... És un guerrer, per tant, el veurem...
Serà el jugador que acabarà el partit amb quatre faltes cada jornada i que es barallarà amb el pivot i poc més, però a mi m'ha sorprès la lectura que té en la situació després dels bloquejos directes. És un jugador intel·ligent, és un jugador que pot estar, que pot tenir temporades aquí a la CB.
Sí, no sé si acabarà pujant minutatge o no, però està clar que ara per ara, minut que juga, minut que porta, i això és una cosa molt, molt, molt important, sobretot pel dia en què es pugui encarregar de faltes tant Martínez Geben com Juan Fernández.
volia comentar una altra cosa i ara se m'ha escapat ah sí la jugada aquesta que has explicat de Pep Busquets sembla que vagi com fent la comparació senzilla d'un cavall que només veu un carril és exactament això i altres jugadors del bàsquet Girona també l'estan utilitzant perquè
Ho vaig explicar en la retransmissió, que agafa la velocitat, va cap a dins, hi hagi qui hi hagi, protegeix molt bé la pilota, el que fa que no tregui els colzes i no li pidi aquesta falta d'atac. Perquè aquestes accions normalment acaben sent falta d'atac. Sí, hi ha un molt bon ús de contacte, molt frontal, cosa que també fa que no hi hagi possibilitat de faltar d'atac pràcticament.
i molt complex de realitzar tècnicament, perquè després d'aquest contacte has de tenir la força amb l'últim recolzament per poder-te aixecar i apropar-te a l'Aro per poder finalitzar. Pot ser que sigui una cosa treballada, perquè és veritat que es repeteix amb més d'un jugador diferent,
però també és bo que no n'hi ha un abús. Al final, això el que fa és que la defensa rival s'haurà de tancar més a pintura, veient que són capaços de finalitzar situacions en pintura. I el que acabarà alimentant és més situacions de tir de 3 oberts a peus parats, que això és boníssim, a senyor. Dos més dos, quatre, sí, sí, totalment. Continuem amb l'escouting del rival.
El Granada es va trobar a mitjans d'estiu amb una situació estranya. Va veure com tornava l'equip de l'ACB. Ja amb mitja plantilla fitxada per la tornada a primera fe, va haver de reestructurar el ròster. Sobresurten noms com el Pivot, Zach, Hankings i Luca Bosics. També ho hauria de fer al base Mika Spike, però de moment no els està donant el rendiment que esperaven.
Ramon Díaz, entrenador nascut a la mateixa Granada, ha debutat aquesta temporada a la CB. La seva carrera professional ha tingut un camí molt diferent, però es troba defensant l'equip de la seva ciutat amb un estil de joc molt peculiar. Corrent molt, posant moltíssim el focus en les virtuts dels rivals per aturar-les i intentant ser un equip sòlit en la llarga distància. A dia d'avui els resultats no acompanyen, però diumenge va donar la campanada a casa avançant el líder València Bàsquet, que encara no havia perdut en Lliga.
dissabte a les 6 de la tarda, Fonte ja ho tornaran a rebre, un partit en què hi ha molt en joc. Pau, aquest Granada jo crec que enganya. Sí, enganya, enganya, enganya i al final és un partit que probablement per bàsquet-girió no anava el doble, perquè no només hi ha la victòria en joc, sinó que hi ha el fet de jugar contra un rival a priori directe, si estem parlant en termes de salvació, i a part de tenir la victòria i tens la vera en joc. Eh...
Ara per ara, en les últimes jornades, comptant amb pocs efectius. Has mencionat a Mike Space, sembla que estan a la rampa de sortida, esperant a poder sortir del club i firmar per algun altre equip. I això els deixa amb pocs efectius i amb poca rotació, sobretot en l'exterior, et diria. En l'interior sí que més o menys tenen més rotació, perquè al final hi ha Hankins i Olo Molliu en el 5, i tant a Bozic com a Borgenats en el 4,
Però sí que la línia exterior, que ara mateix el titular és Costa, Valtonen i Tomas, té poc relleu. I aquí pot estar una de les claus. Si ets capaç d'eliminar algun d'aquests jugadors per faltes, de carregar-los de faltes, pot ser una de les claus el fet que no puguin jugar els 30 minuts gairebé de mitjana que estan jugant aquests tres jugadors. Són molts, eh?
Sí, això una. A més a més, en la faceta interior, crec que Bàsquet Girona té superioritat de ritme en les dues posicions. En el cinc, perquè els dos mencionats són més lents, jo crec, en el meu parer, que Juan Fernández, que Maric i que Gavin inclús,
I en el 4, perquè són jugadors que, si veníem mencionant abans que Girona no pot jugar amb Sergi Martínez, que és un 3, amb Sucins, que és un 3, inclús en Pep Busquets, el 4, que és un 3, són jugadors molt 4, sobretot Burjanadze, que en el moment en què estigui ell al 4, se l'ha de poder atacar de cara i haurà de patir en aquestes situacions.
Totalment. Has passat un nom de passada molt ràpid. Matt Thomas, un tirador d'elit a Europa, ha notat ja 18 triples de 39 itens, 46% des d'aquesta distància. Al principi la Granada n'agosava, com és normal, ja ho hem parlat, de fet, però sembla que a poc a poc amb Lluís Costa com a director s'estan equilibrant aquesta balança en el joc ofensiu.
Sí, li passava una mica el que li passava potser a Livingston també en les primeres jornades. Al final era l'únic focus de notació que tenia Granada en aquestes primeres jornades i sí que és veritat que carregava molt sobre ell. Ara el binòmi em costa, l'allibero una mica i aquí pot seleccionar una mica millor el tir.
La defensa d'aquests dos jugadors en bloquets directes probablement serà alguna de les claus del partit. I és que pot ser que Bàsquet Girona hagi de plantejar alguna cosa diferent del que ve fent defensivament en el bloquet directe per poder aturar les situacions d'aquests dos jugadors. A veure, doncs tindrem aquí... Posarem el focus nosaltres aquí. Et vull parlar d'un altre jugador que coneixes molt. Travis Monnings, que crec que és un alè físic, excel·lent defensor de perímetre, que...
que m'estranya que no estigui jugant alguna cosa de veure amb en Ramon, entrenador, perquè no està jugant i no sé què pot ser. A mi em sorprèn, perquè és un molt bon complement
inclús et diria, veient el que va fer l'any passat a Font Labrà de primera fe, segur, perquè a més a més no només era un complement, sinó que era un primer espasa, però jo crec que per ACB pot ser un molt bon complement, tal com dius, és un defensor exterior excel·lent, pot defensar de l'U3 gairebé qualsevol posició. Sí que és veritat que en atac, ell té dos focus, un, el tir d'un spot-up,
de 3, i aquí se li ha de generar perquè és difícil que se'l generi ell, i l'altre és el pal baix. El pal baix, si fa una rotació al 2 contra un 2...
poc físic sí que pot tenir-hi avantatge en ACB, jugant el 3 contra els 3-os ACB no té avantatge en aquest pal baix que sí que tenia primera feb. I aquí pot ser que li vingui una mica més reduït la seva amenaça ofensiva. Ara bé, a mi em segueix sorprenent el poc minutatge que té pel fet que et deia, perquè sobretot a nivell de l'especialista de 3-and-e que es diu en context americà de tirador de 3 i de bon defensor, és excel·lent.
Un jugador que sí que té un bon físic és Luca Bozic, que està amb 16 punts, 6 rebots i mig, més de dues assistències i una pilota recuperada per 21,5 de valoració. Pau, jo crec que aquest jugador ha demostrat ja amb la temporada a Lleida i aquestes 6 jornades que pot competir a la CB i a més a més pot ser importantíssim.
Sí, més tranquil en el context tàctic que l'any passat, perquè l'any passat inclús va arribar a alternar el 3 i el 4, ara ben bé situat en el 4, jugant molts minuts i assumint molt...
importància de pilota. Per mi, tant ells com Valtonen són dos dels jugadors que més reboteixen en defensa i l'equip corre molt des del seu rebot defensiu perquè ells mateixos surten votant, aquesta pilota, i es tiren un bon passe de qualitat. I aquí, tant Costa com Tomas, que són els dos millors tiradors de l'equip ara mateix, estan alliberats per només rebre i aixecar el tirapeus parats. Les situacions de tag-up, de com carrega el rebot ofensiu Girona
per poder impedir que surtin ràpid aquí en contraatac, serà una de les altres claus per al partit. I tenia Bozic controlat, jugablement també. Veurem què li plantegen, perquè al final Bozic sí que pot ser un bon defensor de cara, però també té situacions de poste a baix per poder fer mal. Llavors, a veure si Sergi Martínez i Socinç, que són cabassos de parar-li, la physicalitat aquesta amb la qual pot arribar a jugar a prop de la pintura, o...
a veure si li han de posar a Juan Fernández, com vam veure aquesta setmana amb Tornic i Xengueria. Veurem. En definitiva, serà un partit importantíssim pels dos equips. Els dos necessiten guanyar partits. El Granada per empatar el Girona i el Girona per marxar d'aquesta zona més baixa. Per tant, serà una autèntica final a la jornada set, ja gairebé.
Així serà, així serà. Girona, si segueix amb la tònica ofensiva amb la que està, hauria d'anar bé. Defensivament, jo crec que aquí cal un pas més, sobretot en el fet de no generar sobreajudes. Barça li va castigar molt malament. Girona va tenir molta activitat defensiva, però Barça no la va saber castigar amb uns bons espais i amb unes bones respostes a aquesta activitat defensiva de Girona.
I la sobreactivitat aquesta venia d'estar fins a tres homes defensant la pilota, tres jugadors defensant la pilota, quan dos sí, millor un, perquè així no generes desavantatges numèriques, dos sí, si calgués, però tres, en aquest cas no, perquè tens massa tiradors oberts. Llavors, si aconsegueixen no generar tanta situació de sobreajudes a la pilota i estar més a prop d'aquestes possibles situacions de tiradors oberts,
serà un plus molt a tenir en compte per a Bàsquet Girona en l'aspecte defensiu. Ho veurem, veureu com va dissabte a les 6 de la tarda a Fontejau, recordem-ho. Passem ja a tancar el programa.
Doncs fins aquí el sisè programa de la temporada. Pau, ja ho saps, ha sigut un autèntic plaer. Gent de bàsquet, és casa teva. Encantat d'haver estat aquí i esperant que Girona pugui sumar la tercera victòria aquest dissabte. Et prenem la paraula. Som Gent de bàsquet, som al programa on parlem només del bàsquet Girona i us esperem la setmana que ve al 92.7 de Girona FM o ben format podcast quan vulgueu i dos d'on vulgueu. Soc Gent Torrent i fins aquí el programa d'avui. Gràcies a tots i a totes. Som tres vegades immortals