Benvinguts i benvingudes a Gent de Bàsquet, el programa de Girona FM, on parlem només del bàsquet Girona. Mitja hora de bàsquet, mitja hora per analitzar en detall amb arguments, l'actualitat del bàsquet Girona. Començarem amb el moment clatx, amb les vostres preguntes que us heu deixat a través de les xarxes socials del programa. Continuarem analitzant la victòria contra el Joventut de Badalona per 71-74 i acabarem explicant quins són els punts forts a tenir en compte del pròxim rival, el Casa de Montseragossa.
Tot això ho faré acompanyat de Miquel Martínez, exentrenador del Pompeu Fabra de Paz Figueires i també entrenador assistent de la Casballo Girona. Benvingut, gent de bàsquet. Bona tarda. Som-hi, sóc Jan Torrent, començant aquesta mitja hora del Bàsquet Girona.
Tu que defenses aquest club, tu que saltes... Recordo que per deixar la vostra pregunta ho podeu fer escrivint a x o a Instagram arroba gentdebàsquet. Bé, Miquel, la pregunta te la fan xevi barrabaixa rim per Instagram i diu Quina creus que ha de ser la principal virtut d'un entrenador assistent per mantenir-se a l'elit?
Bueno, això és complicat, perquè cada primer entrenador té unes necessitats, té unes manies, té unes maneres de fer, i segurament no tots els assistents es poden adaptar a aquest primer entrenador. Llavors, per això de vegades, fixa't que hi ha primers entrenadors que s'emporten al seu assistent a diversos llocs, perquè ja estan adaptats a ells.
Llavors, el normal és que l'assistent sigui gent de casa. Això és el que sol ser normal, no?, a qualsevol equip. Però, bueno, sempre hi ha vegades, i a mi em va passar, quan vaig rescindir el contracte, doncs que va venir el PSIC i el PSIC va agafar un assistent que era amic seu, no? Bueno, doncs escolta, si creu que ha d'anar més bé amb una persona que coneix, doncs fantàstic, no?, i és respectable al 100%, eh?
Doncs al final ens hem de... També jo crec que la pregunta pot variar perquè al final un entrenador no és només un entrenador assistent, vull dir, el que està fent assistent també pot ser l'entrenador principal, per dir-ho així. Podria, podria, però hi ha assistents, per exemple, que estan...
en primera oportunitat que estan aprenent i potser de cop i volta si els poses davant del primer equip a portar-lo no estan capacitats de cop i volta per portar-lo hi ha que tenen molta experiència hi ha que han sigut entrenadors inclús de l'ACB i són assistents
o que han sigut entrenadors han sigut assistents i tornen a ser entrenadors i es van aguantant en aquest nivell que és molt i molt complicat aguantar-s'hi perquè ara mateix ens hem globalitzat i qualsevol pot estar a qualsevol país quants companys meus estan entrenant a altres llocs que no són ni Catalunya ni són Espanya sí, sí, totalment, cada vegada veiem catalans arreu del món en tenim una a l'NBA fins i tot correcte
Continuem amb el Sal Inicial.
La setena victòria ja ha arribat, ja és aquí. Tots els derbis de la primera volta han sigut pel bàsquet Girona. A més a més, la segona victòria a domicili. El resultat final és una notació baixa pels dos conjunts que noten més de 80 punts per partit. El maig va estar marcat per la defensa, l'exigència física en el rebot i el poc encert dels dos equips.
sobretot pels badalonins, els quals només van anotar 4 triples amb 28 intents. La primera part va tenir trams ràpids i exigents físicament, favorables als gironins, i d'altres que el ritme va ser baix, afavorint el joc anestàtic de la penya, buscant les continuacions de Virgander després del bloqueig directe.
Després de l'enganxada entre Ricky Rubio i Juan Fernández, en què per primera vegada no va tenir cap mena de culpa, el partit s'anava decantant més pels locals. Diverses pilotes perdudes i atacs que van acabar en situacions de tir no desitjats van apropar en el marcador el joventut de Badalona. Arribats al tercer quart, la idea ofensiva de la penya va canviar, buscant sobretot els talls des de la cantonada de Henry Drell, i els dos contra un atòmic deixava jugadors més alliberats que van aprofitar.
El bascet Girona en el tercer quart no va llançar pràcticament de 3, va buscar trepitjar pintura i involucrar en defensa els homes grans de la penya. Va funcionar. Últims 10 minuts, 6 punts d'avantatge. Durant el període es va anar augmentant fins a arribar a l'Aquadó amb la màxima de 54-65. A poc a poc la diferència es va anar reduint.
Els verds i negres no es van rendir. Arribats els dos últims minuts, els nervis van tornar. No es va tancar el partit de la millor manera, donant esperances als locals. Sort de la sang freda de Sergi Martínez per anotar el 71-74 final. Bé, Miquel, en el programa sempre comencem amb la crònica del partit perquè ens expliqui què va veure, ja sigui per part gironina o per part del Joventut de Badalona.
Primer de tot, jo crec que aquí hem vist el millor partit defensiu del bàsquet Girona. Aquest per mi ha sigut un partit molt ben plantejat i que no és casualitat per mi, crec que no és casualitat que la penya...
perdés 20 pilotes i que tingués aquesta mala anotació de tres amb un 4 de 28. Jo crec que això ve provocat per una defensa molt compacta, una defensa que el que va fer és ajustar moltíssim quan la bola anava al pal baix o quan agafava el tòmic,
i a partir d'aquí ells es van veure potser molt lliberats en la línia de 3 i van anar-se precipitant tirant, tirant, tirant de 3 punts però també portaven un desgast perquè el bàsquet Girona va estar fent 2 contra 1 a mig camp i aquest desgast de descontrol i de no poder jugar un 5 contra 5 més senzill doncs també fa que tinguis situacions ofensives que no les tenies preparades jo crec que va anar una mica per aquí el partit
Tot i que ja dic que el primer quart i el segon quart, tant per part del basquet Girona com per part de la penya, van ser molt baixos en una notació, van acabar amb 17 el basquet Girona al primer quart i 14 el segon quart i un menys.
16 el primer quart i 13 el segon quart de la penya. Anotacions molt i molt baixes que fan que no sigui un joc molt visible perquè van haver-hi moltes i moltes errares. O sigui, no només les pel·lules perdudes, sinó la baixa anotació, però que sí que van haver-hi molts intents d'anotació, però que no van acabar convertint.
És a dir, el punt fort d'aquest partit, com has comentat, és la defensa, i que també ho va dir Moncho en el postpartit, i també tornar una mica al partit boig. Tot i que la penya té jugadors molt cerebrals, com Riqui i Antetòmic, que tenen el partit al cap...
Tornar al partit boig que jugadors que no tenen tant la pilota la tinguin i hagin de prendre decisions, potser una mica el pla de partit del bàsquet Girona. Sí, jo crec que van contagiar totalment el ritme que imposa normalment el bàsquet Girona, és un ritme molt ràpid, un ritme de boquer córrer, de boquer jugar ràpid...
El bascet Girona és molt vertical, en el seu bloqueig directe, ja de seguida va intentar trencar, a dividir, a buscar situacions de canviar la bola de costat molt ràpid i trobar-se còmodes en aquest joc. Crec que va ser un contagi a la penya i que la penya no va saber sortir. Òbviament, com tot, si haguessin tingut cert, no estaríem parlant d'això, perquè amb una mica més d'encert de la penya, només una mica més d'encert, haguessin estat en el partit...
Molt més temps, perquè el bàsquet Girona ja ho sabem que va estar per davant pràcticament tot el partit. Tot el partit, sí. Sí que el resultat final és enganyós, perquè el partit no va ser així, però ja parlem del tram final d'aquest minut 25, de com es desencadena, perquè és molt típic, per mi, del bàsquet Girona.
Sí, ja va recordar Andorra, però bé, per sort va tenir un final molt diferent. Mirant una mica les estadístiques, crec que és la primera vegada que el Bàsquet Girona guanya el partit sense haver guanyat la lluita pel rebot. La diferència és mínima. La penya va agafar 40 rebots i el Bàsquet Girona 38. I la penya en va agafar 14 d'ofensius.
I el Bàsquet Girona també em va agafar 14 defensius. Clar, el Bàsquet Girona juga tantes possessions perquè també intenta anar molt al rebot i tenir aquesta segona i tercera opció. A mi em puja la moral respecte al que espero d'aquest equip, el pensar que és capaç també de guanyar partits, a més a l'Olímpic, que només ho havia fet el Madrid, sense estar bé o estar excel·lent en aquesta funció com és el rebot ofensiu.
Bé, si pensem que al principi del partit sí que van estar dominant, i van tenir moltes segones opcions de jugar el 5 contra 5, sí que es va anar equilibrant durant la resta de partit. Òbviament pot haver-hi desgast, estem parlant que el ritme...
Jo crec que va ser un ritme, com tu has dit, així boig, no? Sí. Que no va haver-hi un joc molt controlat, però sí que el Riqui, quan va sortir, va ser el que va dir, eh, el joc l'hem de parar, hem de controlar'l, i va ser el que va començar a provocar faltes, a intentar robar pilotes, no? El que va ser el que estava més fi i que va portar la batuta al partit. Això és un perill, eh? Que Riqui Rubi estigui fi, és un...
És un perill. Bé, l'última pregunta que et vull fer del partit, per acabar de definir ja aquest pla de partit de Moncho Fernández, creus que no tirar tant de tres com està sent costum, sinó trepitjar pintura, era també part del pla de partit? És a dir...
Com he dit abans, involucrar els grans, no? Jugar amb molt de bloqueig directe, fer fora en tetòmics de la zona i llavors ja tenir un espai en intentar trepitjar pintura i no sé si acabar o acabar la donada a les cantonades. Bé, al final els partits van com van, no? I tampoc la Pensa estava esperant un partit com el que se li va plantejar, no? I no es van adaptar. O sigui, al final les declaracions de...
del Dani, diu que ens va bé aquesta derrota també, no?, per tocar de peus a terra, potser, no?, perquè, com tu has dit, l'únic partit que havien perdut era contra el Madrid, a casa seva, no havien perdut cap més. El tema del joc interior, escolta, és delicat perquè últimament, i tu estàs veient els partits que s'estan jugant, cada vegada se juga menys joc interior, cada vegada s'està jugant més...
a fora de la línia 3 i molt lluny de la línia 3, amb possessions molt curtes, i com més possessions tinguis, doncs millor perquè tens més oportunitats. Aquest és el tipus de joc que s'està portant ara, no? Sempre jo parlo amb els veterans de l'esquerra i diem, escolta, és que al Darryl ara li costaria moltíssim jugar amb un equip, perquè clar, ell estava acostumat a tenir el seu moviment al pal baix i no el treguis d'aquí, doncs que la bola no arribaria aquí, se les hauria de guanyar ell els rebots, no?
Bé, una mica és el canvi de dinàmica del joc que s'està portant ara mateix, no? Doncs mira, un altre jugador que juga molt bé d'esquena de cistell és en Ted Omic. Passem a destacar els jugadors més destacats del partit, els que van fer millor. 14 punts, 7 captures, una assistència, 23 és de valoració. Només va jugar 22 minuts.
A la primera part només havia anotat 3 punts. És molt i molt bo, jo crec que és una llegenda de l'ACB i crec que s'ho vam tenir que no s'enxufés el minut 2, perquè si no dels quets 14 haguessin sigut 28. Bueno, és el que parlàvem. Crec que va estar ben plantejat de cara a que quan ell rebia la pilota, doncs, anàvem un 2 contra 1 i llavors...
La resta dels tres jugadors que quedaven en el camp s'ajustaven molt bé la pintura i es colaven molt bé com perquè no hi haguessin errades de qualsevol tall que pogués venir des de fora, no? I, òbviament, després no pots estar a tot arreu. Si tens un dos contra un, et queden només tres jugadors per defensar-ne quatre i sempre els hi quedava un jugador a la línia de tres, que és el que provoca que tirin 28 vegades. Ara bé, n'entren quatre.
Ja, totalment. Passem al bàsquet Girona. M'agradaria destacar el capità. 12 punts, 2 captures, 1 assistència, 2 de 4 en triples, 10 de valoració. Jo crec que en aquest sistema, entre que juga de l'eix, juga de l'e pivot, sempre està treballant per l'equip, deixant de banda si registra més punts o menys.
i llavors que va tenir la sang freda de notar aquestes lliures tan importants. Bueno, fixa't que el Riqui li va fer la falta perquè diu aquest és el que no farà, aquest no les col·locarà. Bueno, escolta, és molt regular. Sí, sòlid, no? És un jugador molt regular i que cada vegada va més. Jo crec que aquest any està fent un salt de qualitat molt important.
I jo crec que és una peça molt important del bàsquet Girona. Que fiqués aquests tirs lliures, fixa't que podria ser anècdota, no? Perquè a la penya li queden encara dos triples per tirar del riqui que no fica. Llavors, sí, eren importants, esclar que eren importants, però no acabaven de ser decisius aquells dos tirs lliures.
Ja, perquè a més a més tenim el... bé, el tir lliure, el triple fallat de Ricky, el segon, després la pilota que li va a Juan Fernández, que comet unes passes que no sabem... Jo crec que ningú entén què vol fer Juan Fernández, o sigui, podria fer un vot més i acabar esmeixant i hagués finalitzat, però bé, una mica ens va posar en el cul una mica més petit ara, la cadira. Bueno, ara en aquest tema... Del pas zero. Del pas zero, escolta, veus disbarats, jo escolta, veig vídeos...
que quan jo jugava o entrenava, això era impensable. Hòstia, però si s'atreveix a mig camp, gairebé caminant aquesta gent, no? I és increïble com decidir si allò és correcte o no és correcte. Decideixen que són passos. Ostres, però jo pensava que no els pitarien aquests passos, perquè estava completament sol, no guanya cap avantatge...
hauria pogut ficar el pot, òbviament, i acabar normal, i s'ha acabat el partit, no? Sí. Però, bueno, és el cúmul de situacions que ens tenen acostumats en els últims minuts al basquet Girona, i que mai podem dir, escolta, 1-25, guanyem de nou, ja el tenim fet aquest partit. No, no, encara no. Encara no. Fins la buxina final, no s'acaba el partit. Passem el moment entrenador, escoltem a Moncho Fernández. Sí.
Hem de felicitar el Guillem per la seva feina fosca cada dia en els entrenaments, ajudant l'equip i avui ell ha fet un partit molt bo i l'esperit del Guillem perquè s'ha pogut esperar per la seva oportunitat i ha jugat fantàstic i...
Content perquè nosaltres dins l'equip sabem quin és el Guillem i que feina fa, però també és bo per a ell el jugador el reconeixement de la gent, de les junts i de tothom al costat de l'equip.
Bé, jo referent al tema d'en Guillem, tinc dos dubtes, un relacionat amb ell i un que no és relacionat amb ell. El primer és com de difícil ha de ser per un jugador estar setmana rere setmana entrenant, treballant-ho bé i estar preparat. Jo crec que el més complicat és estar preparat, perquè potser durant la setmana...
a mi quan era jugador m'era més fàcil intentar entrenar bé que no al cap de setmana quan em tocava jugar més del que em solia tocar o jugar jo crec que és més complicat perquè això et ve d'un moment el moment et toca funcionar no sé com de complicat és això
Bueno, oita, cadascú, quan està en aquesta professió, sap a què juga, no? I sempre ha d'estar preparat, sempre. Sempre ha d'estar al 100%, això és el principal. En qualsevol moment has de ser capaç de donar el teu 100%.
encara que portis temps sense demostrar-ho, sense poder-ho fer. Però sí que tant els entrenaments, perquè és la teva feina, els has de fer al 100%, perquè això és el resultat del partit. Si tu no entrenes al 100%, no podràs donar el 100% al teu partit. Llavors, frustrant o no frustrant,
Mira, jo puc dir per la meva experiència fixa't que quan jo estava en el club quan érem a Casaballo el Toni Espinosa tenia molt pocs minuts i jugava molt pocs partits però sempre estava a punt sempre estava a punt, el seu cap estava pensant com m'acridin ara escolta, sé el que he de fer, com ho he de fer i faré el que vol l'entrenador i això jo crec que tots els jugadors han d'estar així preparats
L'altra pregunta que tinc referent a en Guillem és relacionada amb un company, que és Pepe Bildoza, que no el van veure a Badalona, no el van veure a l'Olímpic, i no en sabem per què. No es va explicar que tingués cap lesió. Què ha pogut haver passat? És una pregunta que et llenço l'aire, que imagino que no tens resposta, però tenint la teva experiència...
pot ser un càstig per la pica baralla amb Nidham, això és el primer que em va venir al cap ho vam dir a la retransmissió clar, a mi em fas una pregunta complicada perquè jo no estic dintre del club i moltes vegades tot i estar dintre de l'equip no saps el per què de les coses llavors potser hi ha gent de l'equip que no ho sap
el que està passant. Vull dir, ho saben els responsables, i prou, i potser donen informació diferent del que seria en els companys. És complicat preguntar a una persona, o qualsevol periodista, o qualsevol aficionat, o qualsevol exentrenador, coses internes d'aquest tipus, perquè no és fàcil. I fer suposicions tampoc està bé. Ja. Perquè...
no encertes, segur que no encertes. Espero no encertar, la veritat, i espero que tingués mal de panxa Pepe Bildoza i la setmana que ve contra el Saragossa el puguem veure. Continuem amb l'escouting del rival al Casamont-Saragossa.
El Casalamont-Saragossa és el pròxim rival. A més a més, un rival directe. Partit marcat al calendari amb negreta, vermell i llumetes. Sumant una nova victòria allunyaria la zona de descens, tenint dues victòries més que el Saragossa i quatre o cinc, depenent del que faci, el Sant Pablo Burgos.
Ara bé, el bascet Girona viu al Carpe Diem, com va dir Moncho el diumenge. Per tant, aquí també el viurem, posant la concentració al conjunt dirigit per Jesús Ramírez. Si ens fixem només en els noms de l'equip, podem pensar que tenen talent, físic i experiència per intentar colar-se entre els vuit primers en els play-off. De moment, no estan complint amb aquestes expectatives. Moltes lesions en els jugadors interiors, estan dificultant la seva temporada i els jugadors com Trevor Haynes no estan al nivell estel·lar de les últimes temporades.
I quan dic això, em refereixo que no està al nivell de forma en el qual va ser capaç de guanyar Barça i Madrid fa dues temporades. D'altra banda, sembla que Santi Just ha deixat de la irregularitat apartada i està sent un punyal per les defenses rivals, anotant de 3, posant la pilota al terra i escollint molt bé els seus llançaments.
Juntament amb Devin Robinson són els jugadors que estan liderant l'atac. El punt dèbil del Casabon Saragossa possiblement és el tractament de la pilota, 17 pilotes perdudes per partit, sent l'equip que més pilotes perd per jornada. Ser físics en defensa serà una de les claus per tenir opcions al príncipe Felipe. Per acabar, el Saragossa té partit el dimecres contra el peristeri Betsson, viatge a Grècia en un partit molt important per la classificació a la següent ronda de la fibra Eurocup.
Bé, Miquel, partit, com he dit, ja marcat en negreta, en florescent i en llumetes, perquè guanyar al Saragossa és la vuitena i estàs ja bastant a prop d'aquestes dotze que marquen la permanència històricament.
Sí, està clar que és un partit molt important pel Bàsquet Girona, és importantíssim perquè, clar, és un pas de gegant, quasi bé, no?, perquè és un rival que el tenim allà a directe, no?, però jo crec que és un partit nou.
es comença de zero, no podem pensar el que vam fer aquesta setmana, d'anar a guanyar a Badalona, sinó que hem de pensar en una nova estratègia, hem de pensar com està jugant aquest Saragossa i què li està passant, perquè, com dius, té moltes baixes i, a més a més, molt de desgast, perquè, clar, ells han de jugar entre setmana, nosaltres no juguem entre setmana i aquí podem treure un avantatge, no?,
que aquest desgast els passi factura el cap de setmana i com vam jugar aquest passat diumenge a Badalona, que vam provocar tantes situacions de...
que ells no sabien on havien de jugar, que aquells dos contra uns els portaven a jugar boles on estava un jugador lliure, però potser ja no la volíem jugar a la pilota i el focus el teníem posat a jugar a la pilota en el poste baix, però no l'hi podien posar perquè sabien que si l'hi posaven hi havia un dos contra un. Aquest joc que vam portar, escolta, el teníem molt ben treballat. El teníem molt ben treballat. Doncs afinant una mica en aquest joc...
i tinguent més encert ofensiu perquè, clar, no ens la podem jugar a cada partit en tenir poc encert, no? El Girona té molt d'encert quan té encert i quan enxufa, enxufa. Llavors, bueno, podem pensar que el que va passar a Badalona és un desgast defensiu i que ens vam buidar defensivament i que llavors ofensivament no estàvem prou...
físicament preparats per lluitar amb això però sí que és important és un partit vital però tampoc ens podem pensar que és una final perquè aquesta sobrepressió
Jo crec que a nosaltres no ens va bé. Torno a repetir, el minut 25 final hi ha altres partits com Andorra, hi ha altres partits que hem jugat finals pressionats. No hem estat bé. Hem perdut pilotes, hem comès moltes errades. En molt poc temps podem capgirar-ho tot. Sí, totalment.
L'última pregunta que et vull fer del Màlaga, hi ha entre 3 jugadors, Treville Haynes, Devin Robinson i Santi Just, els que he nombrat abans, sumen 47 punts per partit, que és el 55% dels punts per partit de l'equip. Estaves parlant de la defensa del bàsquet Girona i de com l'ha treballat i com pot afinar per fer mal al Saragossa.
clar, són jugadors diferents el que podem apretar més en aquest sentit és a Devin Robinson que juguen jugadors en posicions més interiors sí, però fixa't a tu que també vam estar fent dos contra un a mig camp i vam provocar situacions de pèrdues també en aquest mig camp eh...
Jo crec que va ser molt complet, eh, el partit, i encara que tinguin tres jugadors en diferents posicions, no és mala que, com has dit, eh, Serragossa... Ja. Llavors, sí que crec que tenim una base molt sòlida per competir, em va agradar moltíssim, ja t'he dit que a mi m'ha agradat moltíssim el nivell que vam oferir aquest cap de setmana, i crec que és la línia, eh, és la línia que jo crec que hem vist el focus que hem de posar en aquest equip.
Esperem que sigui així. Passem ja a tancar el programa.
Doncs fins aquí el desè programa de la temporada. Miquel, moltíssimes gràcies per venir. Gent de bàsquet és casa teva. Moltes gràcies a vosaltres. Fins una altra. Som Gent de bàsquet, som el programa on parlem només del bàsquet Girona i us esperem la setmana que ve al 92.7 de Girona FM, on bé en format podcast quan vulgueu i vídeos d'envolgueu. Sóc Gent Torrent i fins aquí el programa d'avui. Gràcies a tots i a totes.