Que defenses aquest club, tu que saltes a la pista, que jugues, que lluites i que el cor dos un escut. Ara escolta bé el batec, ara mira aquesta grada que ha vingut.
Benvinguts i benvingudes a Agenda Bàsquet, el programa de Girona FM on parlem només del bàsquet Girona. Mitja hora de bàsquet per analitzar en detall amb arguments l'actualitat del bàsquet Girona. Iniciem el programa amb el moment clat, la secció en què vosaltres ens escolteu i us deixeu les preguntes amb el convidat a les xarxes socials del programa. Continuem amb la derrota del bàsquet Girona per 83 a 90 contra l'Unicaja de Màlaga i per acabar la secció d'escouting del rival explicarem la situació del Moravan Gandorra.
Tot això acompanyat de l'entrenadora i comentarista de la xarxa, Olga Bàsquet. Benvingut a Girona FM i a gent de bàsquet. Hola, bona tarda. Comencem, sóc Jan Torrent. Comencem aquesta mitja hora del bàsquet Girona.
Recordo que per deixar les vostres preguntes ho podeu fer a les xarxes del programa, les dues, arroba, gent de bàsquet. Olga, la pregunta te la fan a través de X, te la fan Dani, i et diu, què és el més important a treballar al bàsquet de base?
Doncs mira, la vaig llegir abans de venir i ho he de reconèixer i la veritat és que jo crec que els hàbits, el treballar, el ser entrenable, més que continguts que en podem fer molts de diferència, al final cada entrenador o entrenadora pot fer el que consideri a nivell d'estructura de club o de direcció o com a coneixement o experiència, per mi crec que és molt important els hàbits d'entrenament, no? Doncs...
Jo, a les meves jugadores, per exemple, que són cadets de segon any, sempre els hi repeteixo que el que diferencia el treball de les professionals de les que no ho són no és tant que hi hagi una tàctica molt més enriquida que també, però sobretot els hàbits i la disciplina amb la que treballen, no? I jo crec que és una qüestió que des de ben petits els hi podem inculcar i els hi serà molt important per les seves carreres esportives. M'agrada molt la resposta perquè trobo que aquesta pregunta és molt oberta i hi ha tantes respostes que...
No hi ha res que... O sigui, podries haver contestat moltes coses i totes haguessin estat bé, però vull dir, no ho sé, m'ha agradat que la paraula hàbits, sobretot, perquè crec que són molt importants en el dia que estem. I que és molt transversal, no? Que podem aplicar ja des d'escoletes, a minis, a cadets, i que a cada etapa té moments on aquests hàbits, si s'han adquirit, doncs en podem afegir-ne de nous i anar millorant. Com va la temporada amb l'equip?
Doncs bé, competint, que és el més important per nosaltres, seguir amb la lluita i sobretot que puguem tenir cada cap de setmana l'aspiració de ser millors jugadores de la qual hem estat la setmana anterior. Llavors aquesta idea de seguir creixent, de seguir formant-nos, d'anar millorant en els nostres errors, perquè els hem de cometre, perquè som formació, som cadets...
I, per tant, aprendre d'aquest error i intentar que els errors que vinguin siguin nous i, per tant, seguir creixent. Però contenta, contenta amb el treball de les jugadores. Jo soc molt pesada, sempre els dic molt exigent, però perquè m'agrada molt el bàsquet. Llavors, tot el que sigui poder seguir creixent és molt important per nosaltres. Que bé, me n'anegro molt, eh, que vagi molt bé, que acabeu molt bé la temporada, que ja queda poquet. Molt bé. Bé, continuem amb el sal inicial. Sal inicial.
Derrota la gironina, derrota d'orgull, lluitant fins al final, 83 a 90, amb tres baixes molt importants de Maxi Feirup, Sergi Martínez i Juan Fernández. Els gironins van haver de tirar d'èpica. El partit va començar de manera molt positiva, amb un parcial de 10 a 3 en el marcador. Sucinsques, amb dos triples des de la cantonada i amb un llançament que s'ha perdut a taulell, va notar 8 punts gairebé consecutius. Els malagans, amb molta experiència en la plantilla, no es van posar nerviosos i van entrar en el partit ràpidament.
En el primer quart van haver-hi moments amb Pep Busquets de l'E-Pivot i també amb Pepe Bildoza i Guillem Ferrando jugant junts. El Màlaga va clavar un parcial de 12 en contra per posar-se per davant en el marcador. Els següents 10 minuts van ser els pitjors dels gironins i potser en els que més còmodes van jugar els visitants. Primers minuts d'Enric San Martín i Cori Brunot, jugadors de l'1-22 en el maig.
Sant Martín defensava el pivot i Nicola Maritz defensava Emir Suleimanovic. Els de Rosa en el tirs en principis senzills i els 6 de 12 en tirs lliures van empuixar els Dibon Navarro en marxar al marcador. A la segona meitat el maig va ser diferent. El tercer quart l'únic que va continuar fent mal en una jugada en concret...
En un costat jugaven un Staggers, dos bloquejos indirectes per sortida del tirador i per l'altre l'Ale jugava un bloqueig directe amb una continuació profunda per acabar sol sota Cistella. El desavantatge va ser fins a 19 punts. Va aparèixer Pepe Bildoza amb 7 punts consecutius sumat a un triple de Guillem Ferrando al final. El bàsquet Girona va tornar al partit.
Dels 19 punts es va passar almenys de 3, només 3, 78 a 81, quan faltaven 2 minuts i 41 segons per acabar. L'encert del Màlaga va aparèixer, Jens Webb i Nedovic es van carregar l'equip a l'esquena amb diferents jugades de mèrit que va sentenciar el maig. Bé, bones de nou, Olga, que avui m'he enrotllat com una persiana. Sempre comencem amb la crònica del convidat, així que endavant, sisplau.
Doncs mira, jo escoltant-te pensava que sí que jo crec que tots vam tenir una sorpresa quan vam arribar a Fontaja, vam veure les baixes amb les que comptava Bàsquet Girona i veient l'entitat del rival pensàvem que ens costaria molt competir, l'inici va ser molt esperançador, però sí que és veritat que l'ofici que té Unicaja a Màlaga amb l'experiència i els jugadors que tenen,
doncs el que comentaves, van saber donar-li la volta i quan pitjor realment teníem la sensació, tots des de la grada, que el partit podia acabar massa ràpid, en aquest quart que comentaves tu al tercer, que van arribar a 19 punts de diferència, doncs jo crec que amb el quintet que haguéssim pensat menys competitiu a nivell de talent, d'experiència, perquè hi havia...
l'Enrixa Martín i els dos jugadors, en Pepi Vildoza, que portava partits que no estava gaire encertats i, curiosament, van ser els que van arrencar aquesta remuntada i que ens van permetre tornar a entrar al partit. I, al final, l'experiència i l'encert d'aquests jugadors amb tanta entitat van acabar de decantar el partit, però jo crec que tothom que va marxar i defuntejar ho va fer amb bones sensacions. La millor manera de perdre, segurament.
Sí, perquè com a mínim el que se li demana sempre a l'equip és això, que lluiti, i que a vegades ens ha faltat aquesta temporada estar connectats des del principi fins al final, i el que semblava un guió repetit, a vegades aquests partits que ja veus que no el podràs competir o que no el podràs guanyar i que ens desconnectava, ahir no va ser així, i es va tornar a ser capaç d'entrar en el partit, a ser capaç de tenir el pla de partit al cap i de tenir opcions reals d'entrar, eh?
Et vull preguntar quines propostes vas veure de Moncho a causa de les baixes? És a dir, què va proposar l'equip per intentar que les baixes no es nodessin tant?
Doncs a nivell tàctic i a nivell ofensiu no tinc un coneixement tan ampli com per veure aquestes diferències, però sí que em va semblar que mantenien l'estructura de, com sempre, voler córrer, de jugar aquestes situacions de bloquejos directes, centrals i ocupant molt bé els espais per alliberar els tirs de 3, que és el que l'equip de Moncho representa i que té com a identitat.
I sí que em va semblar que a nivell defensiu, sapiguent que potser el físic dels nostres jugadors, també amb aquestes baixes, patirien molt més d'una proposta d'intentar ralentir l'atac de l'Unicaja al màxim possible, perquè pressionaven tot el camp, tot i que l'Unicaja estructurava una sortida de pressió amb els cinc jugadors en el camp defensiu, però era amb la voluntat d'enderrarir al màxim el seu atac, i que...
tot i no a priori o a simple vista semblava que aconseguien èxit, sí que aconseguien això, endarrerir el seu atac i tenir una miqueta més de dificultat. Llavors, a nivell d'agressivitat també, en algunes fases del joc van patir a nivell de rebot i en d'altres el vam controlar. Jo crec que quan el vam poder controlar va ser quan vam poder córrer i quan ens van donar aquests tirs per ficar-nos al partit.
Doncs mira, una pregunta darrere, l'altra, el rebot que és un pilar del bàsquet Girona, de fet és el tercer millor equip en aquesta faceta, va perdre la lluita contra el rebot contra l'Unicaja de Màleg, crec que és bastant previsible i normal, perquè el Màleg també és un bon equip en aquest aspecte, 36 rebots pels gironins, 45 de l'Unicaja de Màleg, jo crec que la primera part d'això es va veure molt,
que també els nervis dels jugadors de l'U22, que crec que ho van fer molt bé, o sigui, van estar molt... Sabien molt bé què havien de fer i van ajudar molt, sobretot l'Enric el vaig veure molt ben defensa, però bé, és una mica això, al final, que un dels teus pilars tremoli una miqueta en un equip com aquest és molt complicat.
I que és molt bàsic per al seu joc, tant en el rebot d'atac per poder tenir segones oportunitats de tir, però sobretot per al rebot defensiu, que és on jo crec que vam patir més, a nivell de poder fer bones defenses per poder córrer. Clar, donar-li segones oportunitats de tir, o fins i tot en algun atac, tres oportunitats de tir a un i caja.
et penalitza molt. Aquests equips que tenen tanta experiència, el que fan bé és precisament això. Potser la primera te la fallen, però la segona ja te la castiguen i és molt més difícil sorprendre'l si ja no pots córrer.
Totalment. Durant la retransmissió del partit vaig explicar, perquè vaig tenir la sensació que només estàvem intentant sumar més ofensivament Otis Livingstone i Nicola Maric. Van aquest dos per dos, van fer molt de mal, sobretot el primer quart. Vas tenir aquesta sensació? Et faltaven protagonistes ofensius? Sí, totalment. Jo crec que també és veritat que l'Otis Livingstone té un moment ara de forma espectacular i de confiança i crec que hi va haver un moment que és que gairebé
ho generava tot ell i després molt ben asseguntat, com tu dius, per en Maritz, que va estar lluitant i barallant-se sota cistella per agafar aquests rebots en atac, que és una de les claus també del bàsquet Girona, i per aquestes continuacions del que parlàvem, en aquestes situacions que sobretot juguen de bloc directe central, en el moment que l'Unicaja era capaç de defensar la caiguda, trobar els tirs alliberats dels companys de cantonades o en alguna situació jugar-se ell l'1 per 1. Jo crec que va saber molt bé equilibrar
Això que li demanem moltes vegades als nostres jugadors interiors, que la primera sempre és per tu, però la següent ja és per compartir-la i la tercera torna a ser un altre cop per tu. Si totes són per tu o totes són per compartir, és quan la defensa et pot fer mal. No sé què fas amb el teu equip pels tirs lliures, perquè avui la dada no és del tot dolenta, t'has de dir, però sí que va haver-hi un moment durant el partit
que es van trobar a faltar la consistència en el tir lliure recordo perquè ho vaig mirar durant la retransmissió estaven al voltant del 50% al final 14-21 però clar quan per exemple veus un 6 de 12 si fos un 10 de 12 en comptes de ser 6 punts de diferència serien 2 i és diferent una altra vegada el mateix discurs però contra equips d'aquest nivell les coses senzilles com són els tir lliures no es poden fallar
Però tu dius, són senzilles, però tenen la dificultat de la pressió del partit, que és de les coses que a vegades ens oblidem, no? No és el mateix tirar tir lliures contra un rival en el qual tu tens més confiança o estàs un moment per sobre del marcador, etcètera, que haver-lo de jugar en un moment que saps que has generat una falta, aquests tir lliures són per sumar-los, perquè l'equip els necessita, perquè estàs per darrere en el marcador, i llavors aquest nerviosisme i aquesta pressió es nota més, no?
Jo crec que ahir també va anar lligat una miqueta als minuts de jugadors que no han estat tan habituals al llarg de la temporada i que tot feia que la sensació d'inestabilitat o d'incertesa pogués afectar en aquests tirs lliures. Jo que parlàvem abans, què és el que és més important? Parlaves, els hàbits. Què és el més important per als professionals? Les rutines. Intentar aquestes rutines que apareguin en moments de tensió per evitar que em puguin afectar en una situació de tirs lliure.
Doncs mira, un bon consell pels entrenadors que ens estigui escoltant pel Pastit Lliures. Passem als jugadors destacats del partit. Començo amb l'unicaja de Màlaga, gens web, 18 punts, 4 de 8 en triples, 7 rebots, 3 assistències. A mi em va recordar el jugador de València i de Múrcia, determinant en defensa, sobretot en rebot, va agafar un parell de rebots amb una mà de físic, d'aquí estic jo...
20 de valoració. I una jugada, bueno, recordo un triple espectacular que Nidham, amb el seu metre 80, li va ficar la mà a la cara a James Webb. Espectacular el partit d'aquest jugador. Sí, sobretot el moment, no? En els moments finals, quan la pilota és quan més cremava, i en aquella situació en Girona crec que es va arribar a posar 4 punts, si no recordo malament, no sé si van ser 4 o 3. La mínima, després de la remuntada, són 3, 78, 81. Exacte, doncs en aquesta situació, ell va agafar aquesta responsabilitat i va ser capaç de posar aquests tirs,
i es va veure amb les celebracions que va tenir després d'encertar, demostrant una mica aquest caràcter, aquesta experiència que ell ja té d'altres equips i de recorregut d'anys i sapiguent penalitzar el que dèiem, aquestes errades o no errades sinó encerts per part de l'atac que acaben sumant els punts pel seu equip.
Totalment. Nihat Jedovic, 16 punts, 2 de 3 en triples, 4 captures i 1 assistència, més 11 amella pista, 16 de valoració. És una dita, l'experiència és un grau i Nihat Jedovic em va donar sentit. Em va donar la sensació que sense fer res de l'altremont, sense posar la pilota al terra, executant el que havia de fer, va sumar.
I ho comentàvem abans de començar, que la sensació al principi del partit no era aquesta. Fins i tot jo, que estava ahir en una posició una mica diferent on estic habitualment asseguda, vaig veure l'Ivon Navarro molt emprenyat amb ell en dos o tres moments. Va haver-hi una que el va canviar perquè no estava executant el pla de partit que li havien demanat. I al final del partit, al que parlem, va ser capaç de sumar aquestes cistelles.
Per part del basquet Girona, Nicola Maric, el renovat, a 12 punts, 6 captures, una assistència, 18 de valoració en 21 minuts. Primera vegada que supera els 20 minuts en tota la temporada en un partit. Per mi és un jugador excepcional, la veritat, però crec que té un rol molt clar i no és el jugador que ha de notar 25 punts per partit. Ho dic una mica en referència al que comentava abans, que semblava que Nicola Maric havia de ser aquest jugador que havia de llançar una vegada i una altra. Per mi no ha de ser aquest.
I jo crec que ell està a gust amb aquest rol, l'equip el coneix, el busca i sap que el trobarà o bé per finalitzar ell o bé per compartir aquesta pilota, i després hi ha una entrega i una lluita que per mi el fan diferencial i que amb la falta de centímetres que a vegades patim amb equips que estan a Eurolliga o a Europa, crec que és un valor afegit i és una molt bona notícia, no?
Mindauga Sosinskas, fa temps que no el posava per aquí. 13 punts, 2 triples, 3 captures. Va ser el millor de l'inici del partit, però les faltes li van tallar les ales. L'equip el va trobar a faltar molt en el segon quart i en la segona meitat es va notar el temps que va estar a pista.
Sí, i es va carregar molt ràpid, és el que tu dius, va estar assegut forces minuts, que a vegades no és fàcil tornar a entrar en la dinàmica del partit quan portes tants minuts a la banqueta, i va ser capaç de sumar, i crec que feia, la meva sensació, partits que necessitàvem trobar aquest jugador que havíem tingut en altres moments. És que la primera temporada ens va mal acostumar.
Exacte. També és veritat, no?, i que els jugadors són irregulars perquè no es pot estar sempre en un moment de rendiment òptim, no?, i això també a vegades als espectadors i als aficionats ens costa de valorar-ho, no? Sí, semblava que no estava parlant malament de Sozinskas perquè fan moltes coses bé que no es veuen tant. Jo crec que han millorat molt en defensa, en el rebot...
Es continua carregant però defensivament jo crec que defensa molt millor. Fins i tot ha millorat la lateralitat que jo crec que es veu molt que a vegades li costa. Per mi Sucins Cas és molt millor jugador de quan va arribar aquí a Girona. Això és feina de l'estaf i demostra que la feina de treball a nivell defensiu és molt bona. Bé, parlem de l'estaf, parlem de Moncho Fernández. Passem a escoltar-lo.
La segona part ha estat una altra pel·lícula. L'equip ha estat francament bé, ha lluitat, ha cregut perquè amb les circumstàncies que anava el partit podien baixar els vasos i no ho han fet. Hem jugat francament bé, hem arribat al final del partit amb opcions de victòria però s'ha de dir que Unicajan s'ha guanyat perquè han posat unes estelles fantàstiques.
Clar i català, eh, Moncho? Català, perfecte, és increïble. És un goig sentir-lo, la veritat, tenim molta sort de tenir-lo aquí. Respecte a aquestes declaracions crec que tothom estarà d'acord amb ell i m'agrada que reconegui que l'Unicaja ens ha guanyat, perquè és així i m'agrada molt més que els entrenadors siguin més clars i que no busquin excuses.
No, i que jo crec que ell veu precisament les circumstàncies amb les quals arriba l'equip, no? Després d'una aturada per partits internacionals, que tampoc és fàcil, i recuperar la dinàmica d'entrenaments amb un rival com l'Unicaja, doncs fas un partit que crec que és de llogar com ha fet ell, no? I que...
Crec que el Moncho té aquest equilibri just entre l'exigència, perquè és molt exigent amb els seus jugadors quan ho ha de ser, però també té la capacitat, que a vegades als entrenadors ens costa, i a mi la primera, de valorar els esforços, no només pel fet de fer l'esforç, sinó d'haver executat el pla de partit i, com tu dius, si arriba un rival que és millor i et guanya, doncs reconeixeu i cap problema. Totalment. Deixem ja el Màlaga en darrere, passem a l'escouting del rival. Escouting del rival
Vendetta. El pròxim rival és el Morabanc a Andorra. El conjunt del Principat ha canviat d'entrenador i ha incorporat a diversos jugadors per augmentar el nivell del roster. El primer, Xavier Castanyeda, legionat als pocs partits i en aquesta aturada de seleccions ha arribat Sir Jabari Reis, un jugador incansable. Més de 20 punts de mitjana en la Lliga Txec. Francesc Solana, el director esportiu de l'Andorra, va deixar clar que pensen que és un jugador d'impacte immediat. Aquesta setmana va debutar amb 19 punts, 6 rebots i 5 assistències.
Ara li toca provar-se a domicili. El canvi més gran ha sigut a la banqueta. Joan Plaza és entrenador del Saragossa i Jan Tava, que és el nou entrenador del Moravang Andorra. El nou tècnic va sumar la primera victòria en el seu debut i també va guanyar aquest cap de setmana al Saragossa amb doble pròrroga.
La situació dels tricolors continua sent complexa, 6 victòries en 20 partits i el Burgos collant per sota. Serà el retorn de Fontejar o Div Pons, l'Ale Pivot ha jugat dues temporals al basquet Girona i de fet el francès va ser imprescindible perquè l'Andorra sumés la primera victòria després de l'impressionant històric tir de Rafa Luz de Cistella a Cistella.
Repeteixo, vendeta. S'ha de continuar guanyant a Fontajau i arribar a les 12 victòries per aconseguir la permanència teòrica i sense por mirar cap amunt. Aquest diumenge a les 12 a Fontajau el bascet Girona rep el Moravang Andorra. A somiar. Tu també penses que és una mica de vendeta això o no tens aquesta espina clavada?
Home, va fer molt de mal aquella derrota. Va ser molt dolorosa per les circumstàncies i la cisteja final va ser increïble, però sí que és veritat que la situació en el quart abans de la pròrroga ja era molt favorable i tots van tenir la sensació que se'ns va escapar més a nosaltres, que no pas que l'Andorra guanyés, a part ja de la magnífica cisteja que van aconseguir.
Jo vull pensar que la realitat de l'equip a aquella jornada és molt diferent ara. Estic d'acord. I crec que l'Andorra també. I això farà que sigui un partit totalment nou. Vendetta, jo el que tu dius, prefereixo pensar en voler aconseguir les 12 victòries, en voler tenir la salvació teòrica signada ja gairebé i després començar a mirar més cap amunt i la resta ja es farà.
Sí, totalment. A veure, feia una mica de broma, però realment... Sí, sí, sí, hi ha un punt. Aquest llançament és que no el veurem mai, és impressionant el tir de Rafa Luz. Vull parlar d'aquest jugador, només l'he vist al partit contra el Saragossa, 19 punts, bueno, Circe Javari-Rais, 19 punts, 6 captures, 5 assistències, 24 minuts contra el Saragossa, 22 de valoració...
Em va donar la sensació que és un jugador de 1x1, que no connecta amb els seus companys, però clar, 5 assistències. 8 de 12 en tir lliures i tampoc va tirar gaire. Tenen un altre jugador petit que és Shannon Evans, ex del Betis, ex del València, ex de la Penya, ja també. Aquests dos, si connecten i es fan amics, el Moravang Andorra puja un esglaó com a mínim.
Segur. I el fet que hagin canviat d'entrenador i que la dinàmica ara sigui molt diferent a la que hi havia en Joan Plaza, perquè això passa, que quan entra un entrenador nou al final és un discurs nou i tothom està més disposat a escoltar perquè s'ha renovat el discurs, doncs el fa molt més perillós, no? I llavors nosaltres està clar que aquest diumenge la derrota podia venir i no passa absolutament res, però ara el més important és intentar recuperar els jugadors, que no sé si en podrem recuperar algun
de cara a diumenge, i Sergi Martínez potser és l'únic que podrem recuperar, la resta segur que no. Sí, no he volgut tocar el tema del màxi perquè no hi ha notícies, per tant, fins que no hi hagi comunicat del club, i Juan Fernández continua a la jornada de la Facitis, per tant, continua tot igual.
Per tant, l'escenari per nosaltres serà molt similar al que hem trobat aquest diumenge. Les sensacions no van ser dolentes, van acabar sent positives, però l'Andorra ve molt necessitat i amb aquestes incorporacions, amb aquests jugadors tan importants, el fan molt més perillós.
Totalment, totalment. Jugadors importants, que ara deies tu, Kyle Kuritsch, 14 punts de mitjana, dos rebots, gairebé dos assistències també, 13 de valoració, tirador excepcional, el seu 50% en el triple ho demostra. Olga, jo no sé si s'ha d'intentar que Kyle Kuritsch no tiri o que tiri el més incòmode possible o que Kyle Kuritsch tingui banda lliure però que els altres no notin.
Això és una decisió difícil, perquè intentar que no tiri és impossible, però evitar que et faci molt de mal amb aquests tirs i que encerti fàcilment és indispensable per poder competir al partit. Llavors, aquí el pla de partit ha de tenir molt clar a nivell defensiu, i crec que també és un dels nostres valors més importants que tenim com a equip per aturar aquestes situacions. Aixecar tirs els aixecarà, però que com a mínim estiguin al màxim de defensats possibles.
Un altre jugador que comença a destacar de veritat, Arten Pustavó, i el pivot no va començar bé aquesta temporada 25-26, però a poc a poc ha anat acceptant aquesta responsabilitat que tenen a l'Andorra. 10 punts de mitjana, 4 rebots, 12 de valoració, en tan sols 16 minuts.
Sí, i és un altre jugador de molta experiència, amb capacitat física molt gran, que nosaltres amb les baixes que tenim també ens podrà penalitzar molt. I sobretot el que parlàvem amb el partit d'Unicaja, el tema del rebot, de tenir-lo molt controlat perquè a nosaltres ens ha de permetre córrer i sobretot a ells no els hem de donar segones oportunitats perquè aquests jugadors ens puguin penalitzar.
L'última pregunta i ja tanquem el programa. Incluent a Sergi Martínez en el roster, és a dir, tens 10 jugadors de la primera plantilla, no te canvio una mica el dibuix? Perquè ara ho estava pensant i, ostres, físicament Sergi et pot donar el 3, et pot donar el 4, és capaç de defensar fora, de defensar a dins...
Sí, sí, sí, per mi totalment. Per això ja la meva primera pregunta és saber si el podrem recuperar, la veritat. És que no vaig llegir perquè estava... Molèsties, no? Molèsties el peu o no sé si el turmell a causa d'haver anat amb les eleccions.
No vaig tenir la sensació que fos res molt greu, per això l'esperança és que hi pugui ser, perquè penso que tenir en Sergi dintre del roster ens dona un plus molt més gran i sobretot el que tu dius, tenir més variabilitat a l'hora de defensar jugadors més grans, a més en Sergi és un referent a nivell defensiu, ens permet córrer, ens permet controlar molt més el rebot i crec que seria una incorporació bàsica. Esperem que sí i esperem que en Sergi es recuperi i res, va, passem a tancar el programa.
Doncs fins aquí el 17è programa de la temporada. Olga, ha sigut un plaer. Gent de bàsquet és casa teva. Igualment, moltes gràcies per l'any de terme. Som Gent de bàsquet, som el programa on parlem només del bàsquet Girona i us esperem la setmana que ve al 92.7 de Girona FM o bé en format podcast quan vulgueu i des d'on vulgueu. Sóc Gent Torrent i fins aquí el programa d'avui. Gràcies a tots i a totes.