El programa que ho analitza tot del Bàsquet Girona amb Jan Torrer.
Benvinguts i benvingudes a Gent de Bàsquet, al programa de Girona FM, on parlem només del bàsquet Girona. Mitja hora de bàsquet, mitja hora per analitzar en detall i amb arguments, l'actualitat del bàsquet Girona. Començarem amb el moment clat i les vostres preguntes que ens deixeu a través de les xarxes socials arroba gent de bàsquet.
Seguirem amb la derrota contra el Barça per 97-92 i acabarem explicant quina és la situació del Lleida, el pròxim rival del bàsquet Girona. Tot això ho faré acompanyat de Marc Maset, entrenador i també, no sé si dir-te expert en estadística avançada, Marc, que ara mateix formes part de l'Uni Esportiva Mataró i també has estat a l'Uni Girona i a la Joventut de Badalona. Benvingut, gent de bàsquet, Marc.
Bona tarda, Jan. Moltes gràcies per convidar-me. Bueno, expert no gaire, però intentem fer una mica el que podem amb el que ens donen. Gràcies a tu. Vinga, va, soc Jan Torrent. Comencem aquesta mitja hora del Basquet Girona.
Bé, per deixar la vostra pregunta ho podeu fer escrivint a x o instagram arroba gent de bàsquet. Bé, Marc, la pregunta te la fa Marc Falcó a través d'Instagram i pregunta com valores la defensa del bàsquet Girona en el partit d'avui havent rebut 97 punts? Trobo que és un tema que realment es pot interpretar de diverses maneres. Jo crec que el pla del Girona
No és un mal pla, però sí que és veritat que amb un encert al triple com va tenir el Barça el partit d'ahir, et desquadra una mica tots els plans que puguis portar. Diria que al minut 13 o 14 de partit el Barça estava amb un 9 de 10 amb triples. Llavors, és complicat poder fer una valoració del nivell defensiu. A mi no em va desagradar, realment. Podem estar parlant de...
problemes de mig metre d'un posicionament, una cosa així, que realment no serien problemes molt greus en un dia amb un encert del triple normal per part del rival, però sí que és veritat que l'encert del triple del Barça fa que el forat sigui segurament més gran del que mereixia el Girona, en la meva opinió. Segurament que el rival no tingui el 90% dels triples és complicat defensar, vull dir, i ja va haver-hi defenses, ja ho parlarem ara, però va haver-hi defenses que estaven molt bé a partir del segon quart, sobretot,
I que Claiborne té el talent que té, Brizola té el talent que té, que són capaços d'anotar aquests triples.
Sí, sí, totalment d'acord. És el que comento, que realment a mi em sembla que el pla de partit és un pla encertat. Ara ho comentarem més en detall. Però sí que és veritat que això, que un partit... I de fet, mirant-ho des de l'altra banda, potser, el fet que el Barça estigui amb aquest encert al triple i que el Girona pugui competir el partit pràcticament fins al final, doncs és indicatiu també que hi van haver moltes coses ben fetes.
Doncs bé, contestada aquesta pregunta que feu vosaltres l'audiència a través de les xarxes socials, continuem amb el Sal Inicial. Sal Inicial
El bàsquet Girona de Moncho Fernández ha aconseguit tres victòries consecutives. Aquesta ha sigut la ratxa més llarga de victòries que ha tingut el conjunt gironí i el Barça va tallar aquesta ratxa positiva amb una derrota 97-92. Els gironins no tenen por a res i ho van demostrar durant el partit. Sí, és cert que van començar tous en defensa. La responsabilitat individual en defensa no va ser la millor en els primers minuts del partit.
Val Claiborne va tenir espai i temps per aixecar-se una vegada i una altra des de la línia 3. A la festa del triple s'hi va sumar tothom, Cale, Juani i Brizuela. En el segon quart, la defensa gironina va estar millor col·locada i, sobretot, no deixava que la pilota circulés de manera tan fluïda. Del 32 a 22, en el primer quart, es va passar al 20 a 18 en el segon.
A part de la defensa, s'ha de parlar de la mentalitat de l'equip que no va tirar la tovallola en cap moment. A la represa, reacció gironina. Es va veure el bàsquet a Girona que agobia físicament els equips. El Barça va tenir ansietat en atac i ja no fluïa. Pep Busquets va tallar una línia de passada i va notar i després va robar una pilota. L'equip tenia gana.
volia guanyar el Palau Blaugrana. La defensa va millorar moltíssim. Dels 20 punts rebuts en el tercer quart, 8 van ser a través del tir lliure. Els minuts anaven passant i el Barça continuava manant a l'electrònic. De fet, ho va fer en els 40 minuts. En els últims minuts, ja de Moncho, es va posar a només 3 punts, però bé, a través d'aquestes coordinacions curtes de Martínez que venen al bloqueig directe.
La falta d'encert en els minuts finals i l'encert dels culers va ser determinant. Derrota amb el cap ben alt, lluitant fins a l'últim segon contra el Barça. Bé, Marc, primera vegada que estàs aquí, però ja m'has dit que has fet els deures, que ara n'has escoltat uns quants de programes, així sabràs que comencem sempre amb la crònica del convidat. Sí, sí, porto els deures fets. Tinc la sensació que has encertat molt en una cosa que has dit, que és que l'equip no va tirar la tovallola en cap moment,
Trobo que al principi del partit, tot i que sí que és veritat que el primer quart acaba diria que és 10 a baix, tinc la sensació que al principi del partit el ritme el proposa Girona i el Barça suma una mica el partit obert que proposa l'equip del Moncho.
i tinc la sensació que el Barça hauria pogut patir molt en aquest inici de partit, si no fos, evidentment, per l'encert que va tenir el triple. Jo crec que els primers minuts del Girona són molt bons, llavors mires el marcador, hi ha dos accions de Kleinburg, dos triples alliberats, un triple d'aquell, posen 10 punts de diferència i aquests 10 punts els arrosseguem pràcticament fins al final del tercer quart. La sensació que dona és que el Girona a l'inici treu una mica el Barça del pla, jo no tinc clar si aquests triples
entraven dintre del pla de partit. Jo tinc la sensació que volien atacar més accions de poste baix amb els tresos i els quatre, o com a mínim a l'inici del partit em dona aquesta sensació.
I llavors, després d'aquest inici una mica estrany de partit, la cosa es situa una mica més, i jo crec que a través del bloc directe, com comentaves, el Girona pot fer molt de mal. La defensa d'Hernan Gómez va ser, jo crec, justeta, sobretot a la primera part. Girona ho va llegir molt bé. I a partir de mitjans del segon quart, que el Barça comença a fallar, jo crec que veiem el millor Girona, sobretot...
finals del segon quart i molts trams del tercer quart, un Girona que controla el rebot, que pot córrer, com deies tu, que no deixa fluir el joc del Barça, que realment, per posar-ho en context, Barça és un equip eurolliga, està dues setmanes de la Copa del Rei, físicament jo crec que ha d'estar en un moment bo, bàsicament, per poder competir
a la Copa i no sé si era el millor moment per trobar-se amb un equip d'aquestes característiques pel Girona i trobo que van fer un molt bon partit en tots els aspectes. Sí penso que la mitja part, segurament el resultat de mitja part és poc just amb el que es va veure. Realment jo crec que dos minuts abans de la mitja part
Girona es posa molt en partit i llavors hi ha dues pèrdues que generen tres triples i tornes a veure tots avall en el marcador a l'hora de marxar la mitja part. I crec que aquesta situació es torna a donar després també a...
Al revés, al final del tercer quart, quan el Girona segurament està en un dels pitjors moments del partit, que sembla que les coses no flueixen, que està com una mica mort, generen dos contraatacs i s'acaben posant al final del tercer quart només cinc a baix, que els permet entrar a l'últim quart dintre del partit. I llavors, a partir d'aquí, l'últim quart segueix una mica la dinàmica del partit. El Girona no tirava la tovallola, però tampoc donava la sensació...
Sí, sí. A mi em va donar la sensació, veient el partit, que el Girona feia molt bona feina, però llavors hi havia dues accions seguides, dos blocs directes o dos no sé què seguits, que acabaven amb dos triples del Barça i tornaves a estar 8 o 10 a sota. I realment és complicat, un partit així, ser capaç d'evitar-lo fins al final. Realment es posen a 3 a falta d'un minut o d'un minut i mig.
Vull dir que té molt de mèrit això per part del Girona de ser capaç de lluitar el partit, un partit que has derramat, diguéssim, des de l'inici. Sí, totalment. M'he quedat amb el que has explicat d'aquestes anades i tornades en el marcador.
que jo crec que això ho han de tenir, han de ser molt conscients, perquè quan jugues amb l'atzar, i amb l'atzar vull dir el llançament de 3, ostres, has de saber que pot passar això, que en un moment et pot ajudar a arribar a empatar el marcador, però també per l'altre costat, si l'altre equip té cert, et pot passar el mateix. Has de ser molt conscient que aquest estil té aquest hàndicap.
Sí, estic d'acord. Jo realment soc bastant fan de la manera que té el Girona de jugar aquesta temporada. M'has presentat com a analista de dades i realment Girona té... Hi ha molt de treball darrere d'això amb el Frank Amba, que és l'analista que treballa sempre amb el Moncho.
I, evidentment, ja per de formació professional m'ha d'agradar una mica la manera amb què juguen. Però sí que és cert que en un partit on el percentatge de 3 va més pel rival que per tu, diguéssim, pot ser una arma de doble tall, el fet de poder trobar solucions a un partit on el triple se tancalli i on tampoc dominis el rebot ofensiu
com en altres partits va sol fer el Girona. Dóna la sensació que el Barça portava aquest aspecte molt ben treballat. Va fer servir faltes en molts moments del partit, quan el Girona podia començar a córrer, faltes per frenar aquests contraatacs. I el control del rebot jo crec que en la majoria del partit va estar pel Barça. Jo crec que això li dona encara més mèrit, no? El Girona i el fet d'estar tot el partit...
diguéssim, a tir de pedra, no?, del Barça, perquè sense ser un partit on estiguis còmode dintre del teu joc, potser excepte els primers 5 punts i un tram de partit a la segona part, ets capaç, a través de les accions de bloc directe, ets capaç de Livingston repartint 10 assistències, tot i no anotar. I amb tots aquests, diguéssim, canvis de l'estil de joc clàssic del que seria el Girona d'aquesta temporada, doncs et mantens dintre del partit.
Per continuar una mica amb el partit, has mencionat ara Otis Livingstone, no sé si et va faltar una mica més de notació en el seu partit, o ja no ell, sinó algun altre actor secundari, perquè sempre més o menys hi ha els mateixos, que sol passar, però el bàsquet Girona jo crec que es caracteritza també per... tothom anota, no sempre és el mateix el que ha de notar 15 o 20 per guanyar, no?
i Otis va repartir moltíssimes assistències, Pep Busquets va superar la barrera dels 20, Martínez Gueven es va quedar en els 19, però després, no recordo jo, i no tinc les estalístiques al davant, però és que no recordo cap jugador tampoc en files fins als 10. Sí, realment, jo crec que això també és conseqüència una mica de la manera de jugar de Girona, el fet de plantejar un partit tan obert, jo crec que et porta...
No vull dir tenir menys control sobre la gent que nota, però sí que hi hagi més opcions per a tots els jugadors de tenir un partit on, no sé, vull dir, al final amb dos contraatacs, un triple que fiquis i un parell de faltes, et pots enfilar els 10 punts relativament fàcil. I em va donar la sensació que el partit d'ahir va ser menys obert en aquest aspecte i va ser molt més...
un partit més tàctic, diguéssim, no?, de trobar on estava la debilitat, jo crec, en la defensa del Barça, que això ho va explotar molt bé, el Girona, i jo crec que, per exemple, Geven amb 18 o 19 punts, que em sembla que va ficar, doncs és conseqüència d'això, de no sé fins a quin punt és un jugador que regularment estigui en aquestes xifres de notació, no?, o les deu assistències mateixes de Livingston. Moltes són en accions en el bloc directe contra Geven,
Llavors, trobo que és això, és una mica una conseqüència que fos un partit diferent al que el Girona està acostumat,
Trobo que també per part de Livingstone és molt positiu i crec que s'ha de destacar el fet que un anotador com ell entengui el partit i entengui que no era un dia on ell estigués còmode anotant i en lloc d'obsecar-se'n seguir tirant sigui capaç de deixar anar la pilota i de fer-ho amb molt bon criteri, la meva opinió. I després, evidentment, doncs, fica un triple en un moment clau que això al final... Sí, és veritat.
Tot i no està entonat, és un triple que dona vida a l'equip. Jo crec que sí que és cert que veient les estadístiques dona la sensació que a nivell de notació sobretot queda una mica curt, però crec que ho va suplir amb altres aspectes i crec que el joc el va portar una mica a canviar la dinàmica de la temporada.
Totalment, de fet, i també es deixa bastant la pell en defensa, que això és bastant remarcable per l'estil de jugador que és. Continuem amb jugadors destacats del partit. Jo crec que n'hi ha dos molt clars per part del Barça, Bill Claiborne i Darío Brizuela. Cinc triples cada un, 21 punts per l'America, 19 pel Basc. Bé,
És cert que penso jo que el nord-americà es va diluir una mica, va començar molt bé el primer quart, que em va notar crec que 14 d'aquests 21, i Brizuela va fer una mica de líder, va fer una mica de Kevin Panther en el primer partit de la lesió del nord-americà també.
Sí, sí, sí. De fet, crec que és un tema important, no?, tenint en compte. Al final, quan se't lesiona un jugador de les característiques de Panther, a vegades és difícil de saber qui tirarà els tirs que tira Panther, no?, perquè al final és un jugador que absorbeix molt en atac i aquests tirs els ha de tirar algú. Jo crec que Brizuela va fer aquest pas endavant, sobretot a partir del segon quart, és el que comentes tu, no?, Claiborne fa un inici de partit extraordinari,
Llavors, jo tinc la sensació, no sé si es dilueix, però sí que no ho força, diguéssim, una mica el mateix que comentàvem amb Livingston, que al final un jugador de les característiques de Clyburn que comença amb tres triples i doncs és fàcil que durant el partit prengui alguna decisió que no toca per voler prendre algun tir més.
Jo crec que va fer el que havia de fer, va posar els tirs que havia de posar a l'inici i a partir d'aquí va generar pels seus companys, aprofitant la gravetat que generava, i a partir d'aquí va seguir tenint els seus tirs. I Drizuela, jo crec que tothom sap la capacitat que té de generar punts pràcticament del no-re. Tinc una acció gravada
un final de possessió d'una defensa extraordinària del Girona que acaba amb un triple a la cara del defensor a 7 metres i mig de l'ano. Al final, jugar contra equips Euroliga té això, que tu pots ser una defensa molt bona i segurament la defensa concreta de la qual et parlo pot ser de les millors defenses del partit de Girona, a nivell sobretot de bloc directe.
però acaba amb un triple indefensable de Brizuela, doncs no hi ha massa més a comentar en aquest aspecte. Té aquesta capacitat de notar i la veritat que el Barça no va notar o no va notar massa la baixa de Panter gràcies sobretot a ells dos.
Totalment, se van enfilar fins als 97. Per part del bàsquet Girona, hem comentat ja el paper de Reven i vull ressaltar una mica més a Bet Busquets, que va estar en 22 punts, no va fallar cap llançament de dos i va notar dos triples d'en 5 intents, 17 de valoració. Crec que va estar valent, buscant la pintura sobretot, i va suar defensant a Claiborne, que sí que és cert que potser va començar una mica més tou, però durant el partit s'hi va deixar les banyes.
Sí, estic d'acord. Al final, Claiborne és un jugador veterà, que sap de què va això, i jo crec que el Pep Busquets va adaptar-se al llarg del partit, una mica el que requeria. La sensació, veient el partit, realment no és que fiqués 22 punts. És a dir, em donava la sensació que no va ser una actuació... Sí va ser una actuació estel·lar, però no va ser...
brillant, diguéssim, sinó que va ser més anar fent la feina que normalment fa, no? I jo crec que el fet aquest d'adaptar-se al partit, sobretot des de la defensa de Clyburn,
va permetre'l també davant finalitzar amb duresa i totes aquestes situacions que al final ja comentaves, 7 de 7 en tir de 2, d'un jugador que no sol tirar de mitja distància, diguéssim, són finalitzacions a sota la cistella contra jugadors molt físics que té el Barça, llavors crec que parla molt bé de l'actuació del Pep,
el fet de sumar 22 punts sense haver tingut, per exemple, una ratxa de 3 triples seguits com va tenir Clyburn o coses així, sinó punts de treball, de...
de feina i que realment crec que van ajudar molt l'equip. Un dia que, com dèiem, l'Ivingston no va estar molt encertat o no va tirar tant com sol tirar de cara a Cistella. També crec que el Barça va estar molt encertat aquí a nivell de pla de partit. Però realment havia d'haver-hi algú que sortís de...
a posar aquests punts que sol posar Livingston i va ser el Pep. Totalment. Bé, abans de tancar ja el partit contra el Barça, va ser la tornada de Maxi Feyerrup i avui s'ha anunciat la desvinculació de Holandes, que ja ha fitxat pel primer efecte d'Alacant. Bé, dit això, passem ja a per l'escouting del rival.
El Giopo Geïda és el pròxim rival del bàsquet Girona. L'equip de Gerard Encuentra va perdre casa contra el màxim Enresa 90-99 en l'altre derbi de la jornada. Va començar amb força la temporada, 4 victòries en els 6 primers partits. Guanyant el Palau, fins i tot. A partir d'aquí es van passar des del 9 de novembre fins al 28 de desembre sense guanyar cap partit. Van tallar la ratxa guanyant a l'Andorra. Sabeu per què? Perquè el Lleida sap molt bé quins són els partits que ha de guanyar. Dels últims 6 partits, 3 victòries.
En 8 victòries tenen la permanència molt encarrilada, però alguna cosa no acaba de funcionar del tot bé. El Lleida vol ser un equip ràpid, energètic i sobretot exigent físicament. Des del primer dia han tingut clara la seva filosofia.
Els està costant trobar la regularitat en aquest aspecte i també sumar efectius a la causa. L'escorta James Bateman està a un nivell intractable, però cal apagada. Fa uns mesos que està irregular. Oriol Pauli ha baixat el seu rendiment des de les finestres FIBA, però, per altra banda, Melvin Ejim és una autoritat a la zona.
Goloman, l'exjugador del bàsquet girona, és el pivot que millor rendiment els hi està donant. Klubit compta poc per generar en contra i Atomari Diengner, amb 8 de cada 10 partits, es carrega molt ràpid de faltes i amb prou feina es juga. El Giopogeida no passa pel seu bon moment, però la seva gent no falla. El Barris Nord s'ha guanyat ràpidament l'etiqueta de ser un dels pavellons amb les aficions més calentes. Guanyar allà no és senzill, encara que la temporada passada ja es va fer. Diumenge 15 de febrer a les 12 del migdia, nou derbi català.
Bé, Marc, et vull preguntar què creus que li està fallant al Lleida perquè puguin recuperar aquesta bona dinàmica del principi de la temporada. Doncs, mira, tinc la sensació, sense haver-los més bassa realment, perquè no és un equip que hagi seguit gaire, tinc la sensació que les segones temporades després d'una sent sempre són molt complicades, no? I...
L'any passat, Lleida va fer una temporada, jo crec, de notable a alt, sent un recent ascendit i que segurament no estava a les travesses de molta gent en quant a la salvació. I aquesta temporada va començar amb molt d'impuls, però sí que és cert que aquestes segones temporades sempre són complicades i jo crec que marquen un punt d'inflexió també en quant al que són...
les dinàmiques del club, d'establir-se com a club a la CD. Mirant els últims resultats, és cert que jugar contra dos equips que jo crec que plantegen un joc similar al bàsquet Girona, a moltes possessions, a equips molt ràpids com són Manresa i València,
La setmana passada rep 99 punts i a Camp del Verència la setmana anterior en rep 101. Jo crec que si el Girona és capaç d'imposar aquest ritme al que busquen, a Lleida sembla que li estan costant defrontar aquests partits.
crec que jo tenia, bueno, tinc entès jo que per jugar aquests estils has de ser bo el rebot ofensiu, ja has d'anar molt, però aquest any en Lleida de fet no està agafant massa rebots ofensius, la dada canvia molt poc, d'un equip de dalt i un equip de baix, però ara mateix és el quart equip que agafa menys rebots ofensius, n'agafa 10, és el 15.
Sí, jo tinc la sensació que el perfil de jugadors, sobretot interiors, que té Lleida, potser és més complicat jugar un estil de joc com aquest. Ja no és només el fet d'anar al rebot d'atac, que realment també, sinó per poder construir un estil de joc molt ràpid,
li has de donar molta importància a realment com vas al rebot d'atac, quina trajectòria segueix el jugador. Hi ha un estudi del Frank Kama mateix que parla molt sobre això, que és un tema, em sembla que li diu tag up, que és la trajectòria amb la que carregues el rebot que et serveix ja per anar al balanç defensiu.
Quin és el problema aquí? Que si la trajectòria aquesta no és bona, com que tu carregues el rebot d'atac amb tanta gent, el contraatac després és molt més fàcil. Jo crec que es veu en un equip com València, que la seva primera mentalitat és contraatacar, anota 101 punts.
Llavors, jo crec que pot ser per aquí, crec que és un dels aspectes a millorar. Al final, els jugadors, per carregar el rebot ofensiu d'una determinada manera, requereixen una certa mobilitat, que jo no sé si Dianyer i Crudwig, principalment, no sé si és la seva major virtut, diguéssim, i jo tinc la sensació que la Lliga aquest any...
va una mica més cap aquí, amb interiors més mòbils, més polivalents potser, i no tant perfil center de... De quilos i grans, ja. Correcte, exacte. Veient una mica la classificació, tinc la sensació, sense ser un partit d'alarmes per part del Girona, tinc la sensació que traient aquest partit les coses comencen a...
calmar-se les aigües una miqueta, serien 10 victòries ja, i començaries a obrir una mica de forat en aquesta, entre cometes, terra de ningú que es troba ara l'equip, que no està ni molt amunt pel que fa al playoff, que està amb dues victòries respecte de la penya, ni està molt avall, per sort, respecte de les places de descent. Sí, totalment, però... Però, perdona que et talli, però també és jugar a Europa, està a la desena posició, que això ja seria una fita important.
Correcte, totalment, i per això em dóna la sensació que treure'l obre una mica de forat. Ara mateix, veient la classificació, Girona està en 9, Breugan, Lleida i Manres estan en 8. Llavors, seria començar a deixar una mica de forat. Sí, totalment, seria una victòria d'un cop sobre la taula, totalment. Doncs bé, passem a tancar el programa.
Doncs fins aquí el 13è programa de la temporada. Marc, ha sigut un autèntic plaer tenir-te a Girona FM, gent de bàsquet és casa teva. Moltíssimes gràcies, un plaer ser-hi. Som gent de bàsquet, som el programa on parlem només del bàsquet Girona i us esperem la setmana que ve el 92.7 de Girona FM o ben format pel que és quan vulgueu i dos d'on vulgueu. Soc gent Torrent i fins aquí el programa d'avui. Gràcies a tots i a totes. Una veu, som aquesta força, som tres vegades immortals.
Una veu.