El programa que ho analitza tot del Bàsquet Girona amb Jan Torré.
Benvinguts i benvingudes a Gent de Bàsquet, el programa de Girona i FM, on parlem només del bàsquet Girona. Mitja hora de bàsquet, mitja hora per analitzar en detall i amb arguments, l'actualitat del bàsquet Girona. L'inici del programa serà amb el moment clatx i les vostres preguntes que ens deixeu a través de les xarxes socials arroba gent de bàsquet. Continuarem analitzant la victòria contra el Casa de Montsaragossa per 90-94 i acabarem explicant quins són els punts a tenir en compte del pròxim rival, el Sant Pablo Burgos.
Tot això ho faré acompanyat de Marc Serra, exentrenador del bàsquet Girona de Lliga, o el Jack Pacissa de Lliga Femenina 2. Ben tornat, Marc. Què tal? Bona tarda. Soc Jan Torrent, comencem aquesta mitja hora del bàsquet Girona. Moment clatx.
Sóc una mica pesat, però recordo que per fer la vostra pregunta ens podeu escriure a Instagram i a X arroba gent de bàsquet. La pregunta Marc te la fa en Dani a través d'X. No és del bàsquet Girona, és de l'Uni Girona. Et pregunta com l'estàs veient, perquè està fent una gran temporada, tot i que ha tingut unes derrotes que a tot l'equip li agradaria tenir aquesta època dolenta i que només siguin dues derrotes en tot l'any, per exemple. Sí, correcte. La veritat és que està en molt bona forma, ja vam començar molt fortes al principi de temporada,
Van patir la lesió de Kulibaly, que vulguis que no, t'influen moltíssim i llavors quan es va incorporar a Vivi, l'equip queda molt complet. Ara ve la part important de la temporada, ara veurem. Estan a punt de fer història. Sí, sí, sí, estan a punt d'entrar a la Final Six, jo crec que tenen opcions a tot ara mateix, tant a guanyar la Euroliga com a estar per dalt
a la Lliga i, evidentment, optar a guanyar la Lliga i, òbviament, la Copa del Rei. Per això dic que fins ara està molt bé, però ara ven les coses importants. Ara realment nosaltres podrem posar nota, no? Correcte. De moment ho hem gaudit molt i espero que sigui així. Comencem amb el sal inicial. Sal inicial
Quina victòria i quin patir. Vuitera victòria del bàsquet Girona, vuit victòries en 17 partits, millor primera volta a l'ACB del bàsquet Girona en els quatre anys que porta a la competició. Gairement 50% de victòries i derrotes. Per mi, aquesta dada és clau per posar en perspectiva el canvi que ha fet l'equip amb l'arribada de Moncho la temporada passada.
Tornem al maig. El partit va començar molt bé pel bàsquet Girona, va entrar amb més bon peu que el Saragossa, més concentrats i amb més encert, obtenint una diferència màxima de 6 punts d'avantatge. Mark Hughes era l'home que liderava l'ofensiva, a base del llançament exterior i la bona circulació de pilota. Alguna pilota perduda i algun error senzill en el tir no acompanyaven per obtenir un avantatge més gran. El partit canvia quan David Robinson juga de pivot. La defensa en el bloqueig directe no rutlla, s'arriba tard i els locals se senten còmodes en atac.
En defensa són més versàtils i àgils, dificultant molt l'ataig ironí. Arriben els minuts de la vergonya. Pilotes perdudes, joc apàtic, desencert, desorganització defensiva... Menys 14 en el marcador. Del 20 a 26, el 45 a 31 en el marcador. Es va maquillar abans de la mitja part. A la represa es va veure un equip amb gana de victòria. En un 3 i no res van capgirar el marcador.
A partir d'una gran defensa en el bloqueig directe i assecat les opcions en la línia exterior, van aconseguir marxar en el marcador. Però els nervis van ser partícips d'un altre partit. Per fortuna, es va tancar en victòria. Vuit victòries, cinc a Font de Jau i tres a domicili. Bé, Marc, ben tornat un altre cop. Com bé saps, sempre comencem amb una petita crònica del partit.
Bueno, jo crec que és un partit com els últims que s'estan donant del bàsquet Girona fora de casa. Penso que està molt bé perquè tenen molt clar la manera de jugar, el ritme de joc que volen, i al final com més esbozerrat sigui el partit, doncs millor. I és una mica el que va passar, no? Sí que hi ha moments sempre que quan jugues amb bugia el partit es pot tornar tan vots que es pot tornar en contra, com els va passar a Saragossa i també els va passar a la pista de la...
de la penya, que també és un equip que controla molt el joc, com una mica Saragossa, però a la qual els acceleres el ritme, doncs, bueno, costa, i a vegades és una arma de doble fil, no?, que et pot tornar, és com un boomerang, et pot tornar a tu en contra. Llavors, bueno, pateixen en situacions de bloqueig directe, es pot patir en situacions interiors, evidentment, perquè no tens pívots de gran tamall, sinó que tens pívots que els agrada més jugar obert i potser jugar menys sense contacte,
I llavors una bona resposta per aquesta part més individual de Mark Hughes, que ja era hora que fes un bon partit anotant, perquè al final és un anotador anat, i també et dona la visió de dir, ostres, un partit és Hughes, l'altre partit és Kevin, l'altre partit és... Bé, tens diversos jugadors que realment et poden portar el pes ofensiu de l'equip.
Jo ho he comentat ara a l'inici, a mi em va donar la sensació que quan la defensa del bloqueig directe en aquest partit en concret va ser clau. Ara el bàsquet es juga molt a partir del bloqueig directe, en veiem moltes situacions. No sé si has tingut la mateixa percepció o penses el mateix que quan Devin Robinson passa del 4 al 5 canvia el partit.
Sí, canvia perquè et condiciona molt, ja no només el joc amb el picant ros, sinó també et condicionen molt les ajudes més llargues, et condiciona molt que puguin circular millor la pilota,
hi va haver alguna situació on Saragossa va circulant molt bé la pilota, fins i tot canviant-la de costat un parell de vegades. Aleshores, això és fruit de jugar a aquesta situació de bloqueig directe i que Robinson Bulle és un jugador que impacta molt quan trepitja pintura amb rols, o fins i tot quan fa aquest rol més curt, et genera moltíssim, ja no només en el bloqueig directe en si, sinó en la circulació de pilota i els espais que et genera tot això.
Sí, perquè la veritat, potser és un perfil que falta, no?, en aquesta plantilla del Bàsquet Girona, no es tenia malament comptar amb ell. Sí, la carta als reis, no? Sí, sí, no, evidentment que sí, que sí que és cert és això, no?, que comentàvem abans que realment els interiors del Bàsquet Girona són potser un pèl més pugilivalents, més mòbils, bueno, no pots tenir tot el que vols, al final tens el pressupost que tens, no? Sí, exacte, sí, sí.
Has comentat el que Marc Hughes necessitava ja veure un partit d'aquest nivell, de ser líder ofensivament. I també has comentat que un dia és un jugador, l'altre és un altre. Jo vull comentar una dada. 26 assistències del bàsquet Girona, em semblen moltes. Tots els jugadors que van jugar van repartir alguna assistència.
El que més va repartir va ser Guillem Ferrando, amb 7. Bona dada aquesta, jo crec. 7 assistències són moltíssimes. No va jugar pas molt, tampoc. I Pep i Marc Hughes el van acompanyar amb 3. Clar, ara mateix és el sisè equip que més assistències reparteixen amb 18 per partit. Jo crec que ens hem escapat una mica de l'estil Moncho, però jo crec que aquesta dada reflecteix una mica que és un equip de Moncho Fernández, això.
Sí, els equips de Moncho sempre han sigut molt corals, que tothom participa, que tens una plantilla on tothom juga minuts, difícilment hi haurà partits on hi haurà algun jugador que jugarà un minut o dos minuts, dels que participen habitualment. Però també ho porta molt l'estil de joc, és un estil de joc molt ràpid, abans ho deia, amb moltes possessions, evidentment com més possessions, més assistències hi haurà, jugar molt sense vot, es generarà molt a partir del passe, del ritme de joc i del ritme de la pilota,
també vol dir que hi ha hagut un bon encert Sí, mira, de les assistències pensem a l'encert 18 triples anotats Correcte, normalment quan hi ha encert hi ha assistències Sí, exacte, o jugues molt de l'1 per 1 o hi ha encert Correcte Potser falta alguna alternativa ofensiva el de dissabte potser no, perquè amb aquest encert no deixis de tirar
però no me'n vaig al tòpic, eh? És que només es juga... No, no vull fer això. Em refereixo en el sentit de... Per exemple, les cinc primeres jornades sí que potser faltaven automatismes en el moviment exterior dels jugadors sense pilota i això ja es va anar veient a mitjans que van passant les jornades. Potser alguna pilota interior per repartir joc des d'allà, per exemple, Kevin i Maric jo crec que estan fent una bona feina de repartir un joc, per exemple.
Sí, sí, són jugadors que en el poste base et generen molt bé, fins i tot Fernández també, no? Et poden generar molt, ja no és de generar l'1 per 1, sinó també de generar que les defenses es tanquin, que es moguin, però bé, si fóssim, potser tinguéssim un mapa de calor, no?, de l'equip quan juguen atac, veuríem que els tirs dins l'ampolla o dins la pintura es cassegen i potser és una mica arrel d'això, no?
Bueno, sí, però també penso que és una gran aposta l'estil de joc i crec que aquí Moncho i el seu staff s'han adaptat molt bé al tipus d'equip que tenen o l'equip està molt adaptat al tipus de joc que es vol jugar i penso que hi ha una bona conjuntura aquí per... Bueno, una mica això per no renunciar mai a aquest estil vol dir que hi ha coses que jugaran en contra i coses que jugaran a favor Abans parlàvem una mica d'aquests moments més esbocerats, això pot passar, és així
I llavors també no trepitjaràs la pintura, però potser hi generaràs més assistències. De fet, el bàsquet Girona és dels equips que més triples tira de tres. Sí, fins fa poc era el que més. Ara no tinc la dada al cap, però ha d'estar allà. Aleshores, bueno, jugues una mica amb tot. Sí.
Continuem amb els jugadors destacats del partit. Per part de l'equip local, Santi Justa, crec que s'ha de destacar, va estar molt encertat, 27 punts, 3 de 6 en triples, 10 de 12 en tir lliures, va fallar un tir lliure en el moment més calent, 6 captures, 30 de valoració. Ja ho vam dir la setmana passada, potser és un jugador que ja està per un repte una mica més gran que el Saragossa.
Bé, jo penso que també aquests jugadors ho han demostrat quan lideren l'equip, no només amb els seus números. Aleshores, quan són capaços de liderar l'equip, estar en posicions millors o aconseguir objectius més col·lectius, llavors jo penso que sí que estàs preparat potser per fer aquest salt.
també has de pensar que si fas un salt a un equip de més categòrica potser no tindràs el rang de tir que tens ara aleshores realment si vols ser un líder de veritat penso que no és només a nivell individual sinó que has de posicionar l'equip en una situació privilegiada
Té una signatura pendent, de moment, sentit justa. Joaquim Rodríguez, l'Uruguayà, que va acabar amb 18 punts, només va fallar dos triples, sis rebots, dues assistències, més 10 amb ella pista, crec que és d'una bona dada. Aquesta 23 de valoració ha sentat a l'ACB després d'un primer any en què va tornar cedit al Movistar Estudiantes a primera FEP.
Sí, ara penso que Rodríguez es notava més de regularitat, no? Intentar aguantar aquests números, ja no aquesta temporada, sinó diverses temporades, i com bé, dis tu, assentar-se a l'ACB com a un jugador molt clau. Passem ara als nostres, al bàsquet Girona. Hem de parlar molt bé de Marc Hughes, 24 punts, 5 de 6 en triples, 3 captures i 3 assistències, més 15 en ella pista, 27 de valoració...
El seu primer gran partit ofensiu a l'ACB. Et vull comentar, Marc, aquí m'ha explicat que jo penso que Marc Jux no l'estem veient tant en atac perquè li està tocant una mica el rol de Maxi Fellerup al darrere.
Sí, bé, li toca sempre ballar amb la més difícil, no? Li toca defensar el bo de l'equip contrari i realment desgasta molt, però se li veu perfil de tirador, o sigui, ja no aquesta última jornada, sinó que hi ha altres jornades que amb el seu catch-up, a vegades hi ha moments que rep la bola i tira amb una confiança,
que també vol dir que se li està treballant i se li està donant aquesta confiança i que tard o d'hora havia de passar això. Ara esperem que això sigui un pèl més regular, però al final té un 5 de 6 amb triples aquest cap de setmana. No és casualitat. Si mires partits anteriors, tira moltíssima confiança i se li permet. Ja se'l va fitxar en la condició de tirador en el seu moment.
Sí, no, i realment, potser perquè esperem molt, però jo crec que el 70% del llançament exterior tampoc és dolent. Vull dir, potser és dels més regulars. Un que trobo falta en aquest apartat és Sucinskas, per exemple.
Sí, potser no està amb tanta confiança, també està jugant potser més a vegades amb el rol de 3, 4... Bé, potser li costa més quan està en la posició de 3 d'alliberar-se a nivell de tir, no? També és veritat que no teníem jugadors amb... O sigui, l'any passat potser teníem més jugadors penetradors que li generaven més espais, el mateix màxi, per exemple...
i potser aquest any tenen jugadors també que juguen més amb la parada de tir sobre bot, que no penetren fins al fons, bé, també depèn molt de la situació de l'equip, però jo crec que Sosinskas també arribarà a fer un partit així i és un jugador que jugant tant al 3 al 4 ajuda molt a l'equip amb aquests tirs lliurats.
Esperem-lo, esperem-lo, perquè sempre serà una bona notícia. Nicola Maritz, 12 punts, cap error en el tir, només en el 4,60, en el tir lliure, 5 rebots, 2 assistències, més 9 amella pizza, a pista, 12 de valoració, i la dada que m'agrada més, 11 minuts i 30 segons, és el que va jugar.
És un soldat, no? Aquests jugadors que surten i es trencaran la cara amb tot i amb tothom per l'equip, jugui el que jugui i si aquest cap de setmana nota, doncs genial i si no, doncs segurament el proper cap de setmana tindrà la mateixa cara i les mateixes ganes de lluitar tots els rebots, per exemple, i ho lluitarà tot com el que més.
A mi em va sorprendre. M'està sorprenent molt, positivament, òbviament, perquè jo em pensava que seria el típic tercer pivot que un dia juga 4, l'altre dia 6 i d'aquí gairebé no surt.
Però jo crec que s'ha assentat en aquesta rotació, surt d'inici pràcticament ara tots els partits, i juntament amb la barceleritat de Juan Fernández, que juga el 4, s'estan repartint molt bé els minuts aquests tres pivots. Sí, sí, sí. La veritat és que, com dius tu, molt sorprenent, i també una mica dius, ostres, si no s'ha incorporat a ningú més, i jugant també amb Susisques i amb Sergi al 4, que donen rotació...
Bé, tens un màrit, en aquest cas, tens un jugador molt treballador, molt pancaire, que es buida a la pista, que defensivament i sobretot en el rebot fa una feinada espectacular, i si a més a més anota, doncs, escolta, genial. Sí, i tant. Vinga, va, anem a mirar el futur, passem a l'escouting del rival.
La història es repeteix. El regolet de San Pablo Burgos està caminant pel mateix precipici al qual el bàsquet Girona en va sortir. Fins fa poques jornades el Burgos tenia un altre entrenador, tenia un altre estil de joc i tenia altres jugadors. Però, sobretot, tenia poques esperances de sobreviure en la seva tornada a la CB. Dues victòries consecutives l'han ajudat a agafar aire i a pensar que del precipici es pot escapar. I potser es mereix alguna que altra victòria. Cinc partits perdent de menys tres menys de més...
Ja ho diré, de menys de 3 punts. Por escènica en els minuts finals. Porfi Fissac ha trobat una fórmula més eficient en atac, però sobretot ha reordenat una defensa a la qual rebia molts punts. Ha conjugat l'argentí Corbalán i Gilbert Jackson. El nord-americà està tenint una bona primera temporada a l'ACB. A més a més, el Burgos està veient a poc a poc com Germain Samuel Jr. té l'impacte que desitjaven a principi de temporada.
Després de les dues jornades jugant a fora de casa i, a més a més, aconseguint les victòries, el bàsquet Girona torna a Fontejau a defensar la catedral. Almenys 18 en el laborat s'ha de reduir. Tot passa per subar a la novena i, potser així, deixar de mirar cap a baix i només cap amunt. Dissabte, 31 de gener, a les 9 del vespre, un nou duel per gaudir del bàsquet Girona de Moncho Fernández.
Quina història aquesta del Sant Pablo a Burgos que, més o menys com el bàsquet girant, amb les mateixes dates, en aquestes jornades gairebé d'Eurolliga o de NBA, que jugues dos partits per setmana a la competició, aconsegueix aquestes dues victòries.
i ha competit contra tothom, contra la Penya li va posar les coses molt dificils, contra el Barça, contra el Lleida, i tot li està sortint creu ara mateix. Sí, la veritat és que és un equip que quan el veus jugar, juga bé, té una idea de joc clara, té una defensa molt coral, no és un equip gens fàcil, i com bé dius, aquest camp de setmana va perdre per la mínima Lleida,
la jornada anterior perda un contra el Barça a casa seva i què hagués passat si haguéssim guanyat aquests tres partits que dèiem per exemple Penya, Barça i Veida estaríem tres victòries més i la situació seria totalment diferent l'Andorra estaria patint encara més del que estan patint però sí, sí, totalment són dinàmiques i és qüestió de canviar la dinàmica i esperem que no sigui a fontejau
Però, bueno, no crec que sigui un equip que estigui trencat. D'aquí un minut ja anirem aquí. Perquè et vull prima parlar dels jugadors, de la conjunció d'aquest equip, perquè crec que és un equip que té físic, que té talent i té experiència. Hi ha Raül Neto, per exemple, o Leo Meindel, que són jugadors de moltíssima experiència. No sembla un equip per estar baix. Vull dir...
Al final, el que deies d'un equip trencat, potser ara està en aquesta situació que potser està en aquell llindar de que potser no hi ha manera d'aixecar el cap.
Sí, tot dependrà una mica de això, de les dinàmiques, i penso que molt bé com dius tu, té bona plantilla, té una plantilla per potser estar un pèl millor del que està ara mateix, però el bàsquet és això, llavors tens de perdre dos partits per la mínima, que segurament si els arribes a guanyar ja estaries en situacions diferents...
Potser no estaríem parlant de que potser estan tan malament i estaríem, no? Potser més de dir, ostres, estan a punt d'atrapar-nos. Però sí, és qüestió de trencar les dinàmiques. Tenen bona plantilla i, com t'he dit, els havia estat un parell de partits. M'han agradat com juguen, tenen una idea de joc, defensen bé i llavors la casa seva és una pista molt complicada.
A veure què poden rascar per allà. T'ha vull fer una mica de memòria. Has tingut situacions similars en què has vist que l'equip treballa bé, tens bona plantilla, però li està costant tenir algun que altre resultat? Sí, sí, sí, evidentment. No pots fer res més que intentar treballar encara millor, que l'equip no baixi al cap, de seguir conscients, per exemple...
Tornant una mica al que dèiem, amb el bàsquet Girona, penso que és una cosa que s'està fent molt bé, és de seguir molt bé sempre amb la idea de joc que tenen, tant a nivell ofensiu com defensiu, passi el que passi, ser molt conscient i demostrar-li al jugador que estàs amb ell i que li dones les eines necessàries i donar-li confiança, donar-li confiança que si s'han de seguir jugant aquests tirs que se'ls segueixin jugant, que si han de seguir defensant d'aquesta manera que segueixin defensant.
que Porfi, en aquest sentit, és un entrenador amb moltíssima experiència, amb tot tipus d'equips, perquè ha arribat a portar el Saragossa a dalt de tot i també ha arribat a portar equips on ha pogut patir. I a part que és un entrenador que demostra sempre molt de caràcter i que els seus equips transmeten molt de caràcter. Llavors, crec que és un equip que, el que et deia, podríem fer el paral·lelisme amb partisan d'Eurolliga, per exemple, que sí que és un equip que està molt trencat, que el veus jugar i els veus...
cadascú pel seu costat, no hi ha una llei de joc, poca credibilitat amb tot plegat, doncs jo penso que Burgos no està en aquesta situació ni molt menys.
Vull posar una mica més de context a aquest equip i als que ens estan escoltant per entendre la dificultat d'aquest partit, perquè podem veure, si només ens fixem en la classificació, crec que ens estarem enganyant. És el cinquè equip que més punts a nota de mitjana, està en 88, el quart equip que agafa més rebots ofensius amb 12, aquí el bàsquet Girona hauria de ser, i no hi és, no està gaire més a baix, però per posar una mica més context.
També és un equip que recupera moltíssimes pilotes, de fet és el que en recupera més, amb 11, també en perd moltes amb 15 i per acabar fa moltes faltes, és el tercer equip que fa més faltes i també en rep moltíssimes. Clar, són bones dades, vull dir, no és un equip que, ostres, quan tu veus l'últim o el penúltim...
No tenen encert, no agafen rebots, pilotes perdudes, no hi ha gaire joc col·lectic, no hi ha assistències. El Sant Pablo i los Burgos acabarà sortint d'aquí tard o d'hora, suposo.
Sí, sí, sí. Abans parlant de l'Andorra, no? Sí. Jo he vist, ostres, aquest cap de setmana em va semblar pitjor a l'Andorra que al Burgos, per exemple. A nivell de tot això que estàvem comentant, no? Sembla que la dinàmica sigui millor a Burgos que no a Andorra. Aleshores, bueno, jo penso com tu. Crec que és un equip que tard o d'hora acabarà sortint d'aquesta zona. Per tant, encara és el millor argument per pensar en basquit Girona i dir, ostres, aquest partit s'ha de treure, s'ha de treure, me veràs...
Vull comentar algun jugador que n'hem comentat ara del Sant Pablo Burgos. Hi ha l'estrella Gonzalo Corbalán, que està en uns grans números aquesta temporada, 13 punts, 3 rebots, 2 assistències. És la seva primera temporada de la CB, com dic, i només dur...
Només té 5 partits en què ha baixat dels 10 punts. Però aquest no és el jugador que et vull comentar. El factor X d'aquest partit per mi és Ethan Hupp. El pivot, ex de València i l'Obreu Gant, crec que ha donat una altra dimensió en atac al Burgos. És un jugador que juga molt bé d'esquena a cistelles, molt eficaç i en defensa està complint, tot i que té mala fama. 13 punts, 6 captures, 2 assistències, 2 pilotes recuperades, 17 de valoració.
Sí, realment és el jugador que pot posar més problemes segurament al Besquit Girona, tant en situacions de bloqueig directe com en situacions de pilot interior, ja no només per la notació i els punts que té a les mans, sinó també per el que pot generar, perquè també Burgos té exteriors molt interessants. Penso que és on el Besquit Girona, fins i tot l'estaf, pot tenir el seu bull posat de com defensem aquestes situacions i no només això, és com ajustem tota la resta perquè
no quedi sol amb un rebot ofensiu no pugui rolar tan fàcil i generar des de l'interior i com ajustem la defensa perquè llavors els exteriors Corbala, Neto i companyia no quedin sols Bé, tenim l'experiència de fa dues setmanes de Tomic a veure si va per aquí els trets Bé, passem a tancar el programa
Doncs fins aquí l'11è programa de la temporada, Marc. Ha sigut un autèntic plaer. Gent de bàsquet és casa teva. Moltes gràcies, un plaer, com sempre. Som Gent de bàsquet, som el programa on parlem només del bàsquet Girona i us esperem la setmana, que veu el 92.7 de Girona.f o ben format podcast quan vulgueu i des d'on vulgueu. Soc Gent Torrent i fins aquí el programa d'avui. Gràcies a tots i a totes. Som aquesta força, som tres vegades immortals.