Gent de Bàsquet, el programa que ho analitza tot del Bàsquet Girona, amb Jan Torré.
Benvinguts i benvingudes a Gent de Bàsquet, el programa de Girona FM, on parlem només del bàsquet Girona, mitjora de bàsquet, mitjora per analitzar en detall amb arguments, l'actualitat del bàsquet Girona. Començarem amb el moment clatx, on vosaltres que ens esteu escoltant deixeu les vostres preguntes a les xarxes socials del programa. Continuarem analitzant la derrota contra el Bascònia per 85 a 96 i acabarem explicant quins són els punts forts a tenir en compte del pròxim rival, el joventut de Badalona.
Tot això ho faré acompanyat d'en Sergi Claveguera, un olotí que va debutar a l'ACB ara fa uns 20 anys amb el Casa de Mont-Girona. Benvingut a gent de bàsquet i a Girona i feiem a Sergi. Hola, moltes gràcies i bona tarda. Soc Jan Torrent, comencem aquesta mitja hora del Bàsquet Girona. Bàsquet Girona! Bàsquet Girona! Bàsquet Girona!
Repeteixo que per deixar la vostra pregunta ho podeu fer escrivint a Instagram o a X, antic Twitter, arrobaagendabasket. Sergi, com t'ha dit abans de començar, la pregunta és meva i tinc molta curiositat perquè jo no t'he vist jugar i vull saber si en Sergi tindria lloc en aquest basquet Girona, és a dir, el teu perfil de jugador, com eres tu com a jugador, si tindria encaix en aquest equip de Moncho Fernández.
Home, jo ara suposo que quedaria malament si digués que no hi encaixo, no? Sí, segurament sí, sí que tindria encaix. Com a jugador era... Bueno, depèn, no? Una mica de les categories que he estat jugant. Jugava com de 3 o de 4. Una mica estil Sergi Martínez. L'identifico bastant amb ell. Amb el seu estil de joc, que és un tio agressiu, que entra al rebot, que no és excessivament bo tirant de 3, tot i que pot tirar de 3. Un jugador així és una mica força complet. Doncs així series dels més estimats a Fontejau, eh? Això segurament...
Molt bé, doncs m'ha resolt aquesta qüestió. Comencem amb el salt inicial. Salt inicial. Salt inicial.
Derrota contra el Bascònia per 85 a 96. Segona derrota consecutiva a Fontejau. Els bascos han sabut trobar el camí de la victòria a Girona. El partit va començar amb un basquet Girona correcte. Es van trobar bones situacions de densament, les quals no van entrar i el Bascònia va tenir encert en jugadors, el qual no solen tenir, com Ràdions Curux. Parcial de 4 a 17 en contra en 6 minuts jugants. Tens mort de Moncho Fernández. A sortir a la pista els gironins milloren en defensa i corren més, fet que els ajuda a apropar-se'n al marcador.
marcant un parcial de 30-22 en 15 minuts. Amb el marcador igualat, les anades i tornades eren constants. El basquet Girona tenia el partit on volia, competint i amb possibilitats reals de guanyar. El tercer quart va ser Gioní, com a mínim els set primers minuts, els quals manaven el marcador. Un punt més d'encert de Hughes, Livingstone i Nidham animava a fontejar-ho.
Arribats a l'últim quart, el bàsquet Girona no va sumar cap triple i el Bascònia 4. A més a més, van tirar 13 tirs lliures en els últims 10 minuts. Sumats a la falta d'encert i d'idees en alguns trams, els de Moncho Fernández no van poder girar l'aturita al seu favor.
Bé, Sergi, després d'aquesta introducció sempre comencem el programa amb una petita crònica del convidat. A veure com vas viure tu al partit. Sí, bé, el Girona va intentar mantenir el nivell que porta els últims partits a Fontejau, no?, en aquest estil de joc molt dinàmic, de rebotejar, de sortir corrent ràpid, fins i tot tirs ràpids i buscant aquest encert.
i en determinats moments el partit em dona la sensació que no es va aconseguir, i quan no s'acaba d'aconseguir aquest estil de jo, que és el que busquem i el que ens agrada i el que ens motiva a tots, també inclús a l'agrada, doncs sembla que ens costa una mica, no? I en alguns determinats moments va faltar això, sumat a que evidentment el Bascònia no és un equip qualsevol i és un equip d'Eurolliga que posa les coses bastant difícils. Sí, que ho està fent, realment ho està fent molt bé ara, amb aquesta és la cinquena victòria consecutiva que aconsegueix l'equip basc,
A mi em va donar la sensació, no sé si la compartiràs, que quan el bàsquet no aconsegueix que l'equip rival es senti abrumat de, ostres, hi ha mans per tot arreu, hi ha jugadors a tots els llocs on te poso la pilota, li costa posar-se per davant en el marcador i, a més, potser li costa tenir aquesta confiança.
Sí, sí, exacte. Just aquest comentari més l'hem fet amb diversos abonats que ens trobem per allà a les mitja parts i això. És just això, quan el Girona és capaç d'imposar el seu ritme més que no pas anar al ritme de l'altre equip, doncs és molt més fàcil per ell jugar i sempre va tot lligat, no? Si es defensa molt fort, es pressiona, es posa moltes mans, ja no es piten tantes faltes segurament, l'equip pot córrer i casualment o no hi ha més encert després a l'atac.
Sí, sembla que va lligat, és alguna cosa potser intangible, que no és agafo 10 rebots i per tant guanyaré el partit, o si no faig això em costa molt més, potser és una llosa per aquest equip.
Sí, a més s'ha vist, sobretot també es va veure ahir en alguns moments, que l'atac estàtic, quan l'equip ha de jugar a 24 segons, a vegades li falta una mica d'idea. Això que dèiem, quan surts una mica del seu estil de joc que busca, que és atacar ràpid i trobar tirs ràpids, em sembla que ens costa una mica. Estic d'acord, perquè en l'últim quart va haver-hi alguna jugada d'Otis Livingstone que semblava que es podia cuinar alguna cosa diferent.
Sí, correcte, ens recorda també una mica anys passats amb situacions d'Aik, Iroek, que a vegades quan no hi havia gaire idea potser s'abusava una mica massa del vot i del 1 contra 1 d'un sol jugador més enllà de potser buscar alguna altra opció que no dic que sigui fàcil també fer-ho però bueno quan s'aconsegueix sortir d'aquestes situacions i el Girona troba el seu joc doncs després sí que l'agrada gaudir i l'equip gaudeix i dona la sensació que els mateixos jugadors també s'ho passen més bé i estan més còmodes amb aquestes
Sí, és una cosa que es va sumant i és més fàcil tot. Un aspecte tangible que, com deia, és el rebot que el basquet Girona necessita guanyar o ser molt contundent en ell a anar tots al rebot ofensiu, sobretot per tenir més possessions.
i bé, contra el Baskònia va perdre la lluita pel rebot, 30 a 36, Monxo també ho va explicar en acabar el partit, i he estat buscant una miqueta, tampoc he necessitat gaire els partits per tirar-me enrere, els partits contra el Bilbao i Manresa són pràcticament iguals a registres, 30, 36, 32, 38, una cosa així, eh...
I contra el Lleida, totalment al contrari. Va capturar molts més rebots i va tenir molts més llançaments. 69 tirs de camps al Basquet Girona i 51 al Lleida. Són 18 llançaments més que el teu rival. Això és una cosa bastant important perquè una cosa va lligada amb l'altra. Si tu captures més rebots que el teu rival, evidentment tindràs més opcions de tir i, per tant, moltes més opcions de guanyar el partit.
No, no, anava a dir concretament, amb el Baskònia es va notar també que la diferència física potser era una mica important amb el tema pivot, sobretot de Baskònia, gent físicament o atlèticament molt superiors a Girona, i bé, en aquest punt és on ells van guanyar avantatge en el rebot. És just on anava a comentar-t'ho que...
Físicament, potser, tot i haver jugat dos partits entre setmana, el Bascón ja estava prou sencer i va deixar que els petits, Otis, Nidham, trepitgessin pintura, perquè al final són petits de veritat, jugadors de metre 80, contra Diakiter, que va col·locar quatre taps.
doncs potser era un parany de l'equip de Baskònia Sí, sí, a més hi va haver alguna jugada en aquest sentit que es va veure molt clar això, no? Algun contraatac sortien dels nostres petits, recordo un contraatac de Nidham que amb un altre tipus de jugador segurament encararia Cistella sense por, es trobava que tenia ara no ho recordo exactament, si aquí té o algun pivot de Baskònia i en comptes d'entrar directe i atacar Cistella el que fa és un tir a mitja distància amb menys segurament percentatge d'encert que una entrada directa
És el llançament el que va acabar amb una pica baralla amb Pepe Piloza, crec. Segurament sí, em sembla que sí que era aquest. Ara aprofito, que et tinc aquí. T'ha passat alguna cosa semblant d'aquest nivell d'arribar a les paraules? A les mans no van arribar, però els hi va faltar poc, la veritat.
Bé, home... O sigui, ho entens, l'adrenalí que et porti a arribar aquí. Evidentment, en moments de partit on hi ha aquesta intensitat i aquestes ganes, moltes vegades hi ha moments de frustració, punts que no acabes de poder fer el que vols fer i t'acabes una mica frustrant i encarant potser amb algun rival. En el meu cas no he arribat mai a les mans. Però sí, evidentment hi ha moments de tensió en un partit.
Esperem que, bueno, Moncho Fernández també va dir que no havia sigut res, que era cosa del partit, que això ja estava arreglat. Imagino que serà així, perquè de moment aquest equip, el que es veu és que tots es portaran molt bé i també per això a vegades els equips funcionen.
Sí, al final, a part del nivell que puguin tenir jugadors uns altres, uns que sempre són més bons que els altres, sempre es diu, aquest és més bo, quin és el bo de l'equip? Aquest és més bo que l'altre. Al final, el que importa és ser un equip, i per sobre de tot, si hi ha bon enteniment entre ells, això és important a l'hora de jugar, suma molt, i realment es veu reflectit en la manera com juga l'equip.
Continuem amb jugadors que van destacar en el partit d'ahir diumenge a Fontejau. Comencem pels visitants. Ràdio Unscurux, que jo durant la retransmissió anava explicant que si un jugador ens ha de guanyar triples que sigui aquest, doncs mira, d'alguna manera o altra em va escoltar, perquè 15 punts, 3 de 4 en triples, 3 captures, 3 assistències, 11 de valoració...
No sol ser un jugador molt aclamat pels pavellons que visita, però és un treballó incansable, una mica com tu, Sergi. En principi és un ale pivot, és un 4, però és que va acabar jugant de 5, ho ha fet durant tota la temporada perquè els falta un pivot al Bascònia.
I realment va fer un molt bon partit de bàsquet. Sí, en Kúruks és un jugador que ja l'hem vist aquí a Fontejau molts anys, ja l'hem veurem a Múrcia, també. Un jugador intens, també d'aquests que quan hi ha alguna mica de picabralla sempre està pel mig, però realment va demostrar que és un gran jugador i aquesta polivalència que té, jugada de 3, 4, 5, doncs li permet que pugui guanyar avantatge sempre amb moltes opcions. Si juga de 5 l'estarà defensant jugada més alt i ell potser és més ràpid, si juga de 3 doncs és un alem molt alt
i que pot guanyar avantatge, es va aprofitar d'això i la veritat és que va fer un molt bon partit. A més, va començar enxufant-nos, crec que un parell de triples de manera consecutiva, i realment la defensa del Girona estava bé, perquè l'estaven deixant tirar, i jo recordo una jugada de... crec que era de Sergi Martínez, que Kuroks ja havia notat els dos triples, i en comptes de sortir com un boig a puntejar-lo, es va quedar com a mitges tintes de posa la pilota al terra, intenta superar-lo per un, que aquí és on t'enganxaré, no? Llavors...
Entra dins el pla de partit que un jugador que en principi no és un tirador, tiri, i si te l'has de jugar a una carta, doncs que... Que faci el que no se li dóna més bé. Exacte, sí. Bé, et va sortir una mica creu, no?, en aquest sentit. Sí, sí, perquè evidentment el Girona té tota la setmana per fer aquests scoutings de partit i...
s'analitza cada jugador els seus punts forts, els seus punts dèbils, es busca, tant en atac com en defensa, què és el que se li pot donar millor a cada un d'ells, o què és el que se li pot donar pitjor, i, per exemple, en aquest cas, segur que les consignes eren clares de si hi ha de fer alguna cosa que sigui tirar de 3, perquè penetrar se li dona molt bé. En aquest cas, evidentment, és un jugador professional amb molta trajectòria, un ex-NBA, que, evidentment, si tira sol de 3, també la fa. Oh, i tant.
Un altre que va estar magnífic, Trent Forres, sang freda d'aquest base, 18 punts, una captura, 7 assistències. Jo realment, quan ho he vist aquest matí, no m'he adonat que havia arribat a les 7, són moltes. 24 de valoració. Fa una setmana, jugant un partit d'Eurolliga, la retenció deien que no estava en un estat òptim de forma. Si no ho està, que m'expliquin què ho és, perquè déu-n'hi-do quin tros de partit de Forres.
Sí, no està en bona forma un partit de dimarts, però aquests equips que juguen tres partits per setmana es poden permetre el luxe, potser, de no fer grans partits un dia i estar preparats pel cap de dos dies després a jugar millor. Realment el nivell de tots els jugadors de Bascònia és molt alt.
I si potser passa una setmana o dues setmanes que un jugador no està amb uns números molt destacats, aquests números acaben arribant amb el pas dels dies. Bé, la temporada passada va ser molt bona de Trent Forrest. Passem als nostres. Passem a Marc Hughes, 13 punts, 2 de 4 en triples, 2 captures i una assistència, 8 de valoració.
Per mi, la meva opinió, és un dels jugadors que més m'agraden d'aquest any, d'aquests nous fitxatges. Veig que no surt del seu rol, no intenta inventar-se coses que no li toquen. Crec que ofensivament ha millorat en espais i el joc sense pilota. A l'inici jo el veia més aturat i una mica estàtic. I en defensa, sempre carregat de faltes per alguna falta absurda i alguna que crec que no s'hauria de xiular. Quan torni en Maxi, el seu rol defensiu penso que hauria de disminuir.
Sí, en aquest sentit estic d'acord amb tu, en Marc Hughes també és un dels meus preferits de la plantilla, en aquest sentit és un jugador que per mi fa més del que esperava veure en ell, realment és un jugador que té un gran llançament de 3, si que està sol realment no sol fallar,
I en quant al seu rol, evidentment, quan torni Maxi, que vist com va acabar l'any passat tots estem desitjant que torni, perquè tenia un rol important, era un jugador que contagiava tots els companys, i si és capaç Maxi de portar aquest rol defensiu i ajudar amb en Marc en aquest sentit, doncs l'equip en general hi millorarà.
Passem a Otis Livingstone. 17 punts, el màxim anotador del bàsquet Girona Aï, 2 de 8 en triples, 3 captures i 6 assistències, 17 de valoració. És molt bo fent jugar l'equip, entén la gravetat que causen les defenses i comparteix sense manies la pilota. Penso que li està faltant una mica d'encert que ha de tenir aquesta estrella de l'equip. Ha sigut clau en alguna victòria i potser soc molt exigent però vull més d'Otis Livingstone.
Bueno, sí, evidentment Lotis hauria de ser el nostre americà de referència, és un anotador, és un jugador que per ell passen moltes pilotes, i casualment m'he fixat en els últims partits i no és que tingui partits de poca anotació, perquè nota els seus 14, 16, 18, 20 punts, i la gran majoria el que m'he fixat és que són a les segones parts, sembla que se li acaben donant bé les segones parts,
Més que les primeres. En aquest sentit, sí, anotació, tots esperem que faci 4-5 triples per partit. Si és un jugador tirador que té un 40%, aquests percentatges acabaran arribant. Acabaran arribant. Això que comentaves de les segones meitat ho vaig comentar la setmana passada.
Perquè ja m'hi havia donat compte que el primer període sol jugar més que el segon i en el primer es dedica a repartir joc, a assistir molt, a buscar els companys, a involucrar-los. I el tercer comença una mica més amb la cara de sassida, me'n vaig cap a cara barraca a notar.
Li van preguntar a Moncho sobre això, després contra el partit del Bilbao, si no m'equivoco, i ens va dir que no. Que Otis... Vull dir que no estava programat de... Otis ara... Que no té cap consigna a jugar d'aquesta manera. Sinó que l'Otis va dir... El Moncho...
literalment va dir, l'Otis és tan bo que ell entén el que ha de fer en cada moment quan ha d'assistir i quan ha de notar ostres, però és que està sent molt mecanitzat això de cada partit, primeres parts no noto tant, no busco tant la cistella i en les segones sí que intento ser més referència ofensiva
No ho sé, potser es tracta d'una cosa seva, personal, que potser per entrar en joc, per entrar a dins del partit, al principi fa coses que li són com més senzilles, tot i que per ell tirar tampoc és que sigui una cosa difícil, però per anar trobant sensacions, segurament, a vegades jugadors busquen primers sensacions per donar més la pilota, assistint...
I, mica en mica, després van trobant aquesta comoditat o confiança que després li permeten tirar, que és el que es troba a les segones parts. Sí, sí. T'haig de dir que també a mi, quan m'arribava la pilota, mirava la cistellet. Sí, jo també era d'aquests. Vinga, continuem amb l'Scouting del Rival.
El pròxim rival del bàsquet Girona és el Juventut de Badalona. Diumenge, 18 a dos quarts d'una, els gironins visiten l'Olímpic de Badalona. Pavelló, que encara no han guanyat mai en les seves tres visites a l'ACB. Els verds i negres van suar de valent per superar el Sant Pablo o Burgos a casa seva. Han certificat l'accés a la Copa del Rei de València i ara busquen ser caps de sèrie.
La penya és dels equips, a més, amb una identitat molt clara. Joc de 5x5, lent, buscant sempre la millor opció sense forçar. Dins d'aquest joc estàtic, brilla en el 2x2 amb dos bases excepcionals com són Ricky Rubio i Ludé Hackinson, juntament amb els dos pivots Antetomic i Simon Virgander. Aquesta fórmula és efectiva perquè l'arsenal no s'acaba aquí. Fa dues setmanes que han recuperat a Sam Decker un 4 físic i amb un bon llançament des de la línia 3.
Però el vers lliure d'aquest equip està a un nivell excepcional. Cameroon Han, l'ex del Manresa, té una mitjana de 17 punts per partit. Per contrarrestar aquest bon fent atac al basquet Girona, haurà de continuar amb la solidesa de les últimes setmanes, sent ràpids, agressius i posant la intensitat necessària perquè els vers i negres no se sentin còmodes. I de moment, tots els derbis són catalans. Bé, són girorins, millor dit. Barça, Lleida i Manresa, ara toca la penya.
Sergi, xoc d'estils, el bàsquet girana que vol jugar 100 possessions, per dir una xifra, i la penya que busca la calma, serenitat, que Riqui Rubio i Antetòmic pensin i busquin la millor opció en cada moment. Sí, en aquest sentit la penya és un equip que li agrada més segurament jugar en 5 contra 5, joc estàtic, això que dius, no? Em recorda també una mica l'estil Tenerife, Marcelinho-Shermadini, que la poden fer Riqui i Tòmic,
I bé, no podem dir que no els hi vagi bé, perquè realment la Tanya està en un bon moment. El partit d'aquest cap de setmana, com dius, li va costar, però al final va acabar traient amb grandíssims partits de Tomic i Hunt. Sí, totalment.
Mira, ara t'anava a preguntar per ell, perquè hi ha tres jugadors que jo penso que estadísticament, si no heu vist partits de la penya, destaquen. Ricky Rubio, Cameron Hunt i Antetomic. Penso que el més complicat de parar és aquest últim, per l'estil de jugadors...
Però, clar, veient la bajanada de partit que va fer Cameron Han, que va acabar amb 35 punts, no sé què dir-te. És complicat, és complicat perquè podem trobar recursos en moltes posicions, no? En aquest sentit, Ricky és el típic jugador que acabarà el partit potser amb 4-5 punts i diràs no ha fet res i miraràs valoracions i tindrà 7 assistències, 5 rebots, 4 pilotes recuperades, 20 de valoració...
i Tomic, evidentment, experiència no n'hi falta, jo personalment, veient el partit que vaig jugar el cap de setmana, no necessita massa res per anotar, una pilota a prop de Cistella, i no sé si el percentatge que va tenir de tirs de dos era un 10 de 11, una cosa bastant bèstia, en quant encert, per aquest tret, perquè és un jugador que rep molt a sota de Cistella,
i els seus percentatges d'aquí sota són grandíssims. Sí, té un tacte espectacular, eh? Dos o tres metres de l'Aro no falla. Quin partit, eh? El contra el de Sant Pablo Burgos. Déu-n'hi-do. Jugadors importants d'aquesta penya recalcarem aquests que estem anomenant ara. Riqui Rubio, 12,7 punts, 3,6 captures i 5,8 assistències, 17 de valoració.
només ha sortit d'inici dos partits jo crec que l'estadística negativa del base del mes nou és el tant percent en el llançament de 3 té un 21% però bé, Riqui Rubio s'hi vol fica, assiste, reboteja i guanya partits Sí, també és aquesta experiència ja de molt jove sempre ha sigut un grandíssim jugador però amb els anys i l'anar guanyant experiència jo crec que és molt conscient del que pot fer a cada moment i el que ha de fer a part d'aquesta visió que té que pocs jugadors com ell crec que la tenen
Sí, sí, sí, totalment. Cameron Han, 16,9 punts, 1,7 captures i 2,9 assistències, 14,5 de valoració, 56% de tir de dos i 42% d'encert des del triple, 5 triples per partit que tira el nord-americà, 35 punts com el Burgos, com he dit abans, 6 de 7 en triples, fiabilitat màxima, recordo el partit de l'any passat contra el Manresa, el nou Congost, que també ens va notar crec que 5 o 6 triples,
abans te deia que potser el jugador més complicat de defensar pel bàsquet Girona és Antetomich pels pivots que tenim nosaltres en la plantilla però és que ara mateix en aquest estat de forma Cameron Hunt a mi em crea respecte però al final tens molts jugadors exteriors que seran capaços de posar-hi les coses complicades
Sí, ara mateix Cameron Hand veu la cistella com una piscina, no? També el partit d'aquest cap de setmana, un grandíssim encert en tira de tres, molta confiança per penetrar, està en un moment molt bo, però bé, el Girona ha demostrat que té jugadors exteriors capaços de defensar qualsevol, no? Per tant, s'haurà de posar especial atenció en aquests jugadors per intentar parar-los, evidentment.
Esperem que sigui així. Recordem, jugaran diumenge dos quarts d'una a l'Olímpic de Badalona. Dit això, passem a tancar el programa.