El programa que ho analitza tot del Bàsquet Girona, amb Jan Torrer.
Benvinguts i benvingudes a Gent de Bàsquet, al programa de Girona FM, on parlem només del bàsquet Girona, mitja hora de bàsquet, mitja hora per analitzar en detall i amb arguments, l'actualitat del bàsquet Girona. Començarem amb el moment clat i les vostres preguntes que ens deixeu a través de les xarxes socials arroba gent de bàsquet. Seguim amb la victòria contra el Sant Pablo Burgos per 77 a 71 i acabarem explicant quina és la situació del Barça, el pròxim rival del bàsquet Girona. Tot això ho faré acompanyat del Miqui Marín, periodista esportiu i també entrenador de bàsquet.
Ben tornat, Miqui, gent de bàsquet. Hola, Jan, moltes gràcies, un plaer, encantat de ser aquí, com sempre. Som-hi, sóc Jan Torrent, comencem aquesta mitja hora del Bàsquet Girona.
Recordo que per deixar la vostra pregunta ho podeu fer escrivint a les xarxes socials del programa arroba a gent de basquet tant a Instagram com a X. Bé, la pregunta te la fa Laitor Camps a través d'Instagram, i és aquesta, Miki. Què és el que més t'agrada d'aquest basquet Girona? Uf, bona pregunta. Bona pregunta.
Doncs així ràpidament potser et diria el rol de Pep Busquets, mira el que et dic. Ostres, molt concret això. Sí, perquè ho estava pensant, sabent que per preparar-me una mica el programa i tal, estava pensant i també em venia a la ment el rol de Nicola Maric, que crec que ha crescut força i aporta alguna cosa a l'interior que no tenen que venir i Fernández.
Però crec que el rol de Pep Busquets, a més, és una història, mira, ha trobat el seu lloc aquí a Girona, el seu rol, aquí a Camubert, amb pilota sense pilota, molta energia en defensa, apretar molt pilota, línies de passe. Crec que juntament amb Sergi Martínez fan una feina, potser Sergi Martínez més enfocat en això i Pep Busquets amb una mica més de marge per tirar o per anotar.
però crec que els dos fan una feina que li aporta moltes coses, molts petits detalls per guanyar el Girona, així que, mira, és una bona història la Pep Busquets. Sí, totalment, i això ho hem comentat al programa, que aquesta parella de catalans els hi ha vingut molt bé a aterrar a Girona. Doncs bé, contestada la pregunta, continuem amb el sànil inicial. Som un equip, una veu, som aquesta
Sal inicial.
El bàsquet Girona està vivint la millor temporada a l'ACB. En el seu quart any ha aconseguit tenir la identitat esportiva que tant ha estat buscant aquestes temporades. Novena victòria en 18 partits en la temporada 25-26. Dissabte li va tocar el Sant Pablo Burgos, 77-71. Partit gris, trabat, amb minuts difícils d'explicar i analitzar. Va ser una mica de campixa i rellisca.
Sobretot la primera part en què els dos equips es mesuraven i es buscaven les pessigolles. Moltes pilotes perdudes i poc encert propiciat per les defenses dels dos conjunts. A la segona meitat el basquet a pista va millorar. Els dos equips continuaven ferms en la lluita per la victòria. Anades i tornades dels dos equips que ajustaven el marcador. Els visitants es van posar per davant a l'electrònic amb dos triples consecutius de neto posant el 66 a 71 a l'electrònic.
5 punts de desavantatge i 2 minuts i mig per capgirar-ho. Otis Livingstone va despenjar la trucada del rescat, 9 punts consecutius i 12 en total en l'últim quart per capgirar el marcador. Es va tancar el partit amb victòria però es va tornar a viure minuts de tensió als minuts finals.
Pas a pas, anar sumant l'equip millora. Novena victòria de la temporada i a sis de la permanència. A mirar cap amunt. Bé, Miqui, com saps, sempre comencem el programa amb la crònica del convidat, així que senta't lliure d'explicar què vas veure en el partit contra el Sant Pablo Burgos. Bé, ho has resumit molt bé, un partit molt igualat. No diríem que va ser un partit en què la notació va brillar, els percentatges van ser espectaculars,
Sí que em va agradar molt l'ús del bàsquet Girona amb els pivots en atac, sobretot amb Geven, més amb Geven que amb els altres dos, però sobretot amb el Lituà i una mica amb Maric. Van atacar força bé la defensa del bloqueig directe de San Pablo Burgos, que durant molta estona el partit era molt agressiva i filtraven bé pilotes a Geven i a partir d'aquí amb els seus tirets de mitja distància, anar cap a dins o
o traient pilotes a fora. El que has dit de Livingston, molt crucial i m'agrada que tant Moncho com els companys com Livingston tinguin aquesta tranquil·litat de confiar en Otis, en Otis Livingston, perquè no estava molt encertat i amb el triple i aquests basquets de dos al final va conseguir una victòria.
Em va agradar com van defensar a Izan Hap, també. No li van posar les coses gaire fàcils. Els pivots van estar... Bé, més que els pivots de Girona, tot l'equip va estar bé col·lapsant la zona. Crec que això va ser bastant clau perquè Sant Pablo Burgos no és un equip supertirador. I crec que això de col·lapsar la zona i jugar, sobretot amb més energia o amb més dures en els contactes que el Sant Pablo Burgos, en aquest tipus de partits, en els que no hi ha gaire encert ni són molt brillants ofensivament,
són detalls que t'ajuden a portar-te a victòria. Te m'has menjat dues preguntes, eh? Van veure una mica el mateix partit, Miki, tenia apuntat per aquí a sota que Ethan Hupp no va tenir el seu partit ofensiu que estava tenint últimament, es va quedar en 6 punts, va fallar molts llançaments, sí que va ser capaç d'agafar bastants rebots, es va quedar en 7,
però tot i que el bàsquet... A mi em sorprèn, Miqui, i tu m'ho podràs explicar millor, que el bàsquet Girona no té un físic molt poderós a sota el taulell, potser li falta un jugador més físic a la posició del 4, però està sent capaç d'aturar els jugadors més potents al pal baix. Ho ha sigut Ethan Hupp, ara, en aquesta jornada, i fa poc, no tant com a potència, sinó com a talent ofensiu a Antetomich. Mhm.
Sí, sí, totalment. Sí que és cert que Geben no és un superespecialista defensor, tampoc és dolent en defensa, però sí que és un jugador que pesa els seus quilos, que no és fàcil de moure. Després, Fernan és molt llarg, té bona capacitat per fer taps, i Nicola Maric potser sí que és el perfil d'interior que compleix millor aquest rol, fer aquesta feina bruta de cansar-los a les estrelles interiors
els rivals, d'estar sempre ben col·locat, de fer aquesta feina fosca, però és més una tasca col·lectiva, jo diria, perquè és una cosa que s'ha millorat molt respecte a la temporada passada, els jugadors de bàsquet Girona, el que deia abans de tancar la zona
però tots. I després les rotacions, decidir aquí deixar tirar i aconseguir que tiri... Per exemple, Samuels va tirar bastants triples i no és un jugador especialista en triple. Això és mèrit de defensa del Girona. Que Hub no pogués continuar o no pogués fer el seu revers còmode i treure a la fora el pal baix o després de les continuacions és mèrit del cinc, no només del...
de Maritz o de Geben o de Fernández. Jo crec que la millor d'aquesta, o la conseqüència que Tom Hitch, Hap, etc., els costi contra els Girones, que està tancant molt millor la zona de l'equip de Moncho i després és capaç de fer bones rotacions.
Per tant, podem dir que el bàsquet Girona està sent un bon equip defensiu, perquè últimament se li ha preguntat molt a Moncho sobre el tema, perquè a punts rebuts totals és dels equips que més punts ha encaixat el bàsquet Girona, però ja és la segona vegada que deixa un rival en 71. Primer va ser la Penya, ara ha sigut el Sant Pablo Burgos, i el Burgos, tot i no ser un gran llançador de 3, és capaç d'anar-se en els 90 o 100 punts, ho ha fet més d'una vegada en aquesta temporada.
Sí, i el Girona està sent un equip més sòlid en defensa, tampoc el que has dit tu, no diria que és dels millors equips defensius, però és que tampoc té la plantilla per ser un dels millors equips defensius, saps el que et vull dir? El que sí que ha millorat
és que en els partits aquests en què els detalls, en què Otis Livingstone està endullat però no t'enxufa 8 triples, no et fa 25 punts, Sosinskas tampoc t'enxufa 4 triples, Geben o Fernández no estan molt anotadors.
En aquest tipus de partits el Girona ha millorat molt, el que hi havia amb respecte a temporada passada i durant aquesta temporada també, a fer bé aquests petits detalls que et donen les victòries. Per exemple, ho has dit tu abans a Crònica, va haver-hi moltes pèrdues per part dels dos equips, però la segona part sí que el Girona va tenir algunes pèrdues, però no van ser pèrdues...
tan estúpides, per dir-ho així col·loquialment, com a la primera part. No eren pèrdues que et castigaven. En canvi, el Burgos sí que va tenir algunes més d'aquestes. Són detalls que fan que a mi em mostren que l'equip és més madur. Saps el que et vull dir? Sí, està evolucionant, no? En el pas de les jornades, està evolucionant. Perquè un altre tema que has tocat és que no van tenir gaire encert en el llançament i en les primeres victòries
El bascet Girona, si no tenia un gran encert des de la llarga distància, li costava molt sumar. Va fer un 7 de 27 en triples i també va reduir el llançament de 3, perquè era l'equip que llançava més fa unes jornades i segurament ja no ho és, perquè se'n anava els 40 triples llançats i el dissabte en va tirar 27, són 13 menys.
Sí, totalment, totalment. I aquí es nota l'evolució i crec que també és molt de mèrit a Moncho i a l'estaf. Han sabut col·locar els jugadors en els rols correctes, que ells estiguin còmodes en aquests rols. Per exemple, Otis Livingstone al principi de temporada es tirava uns tirs
I feia molt, i assumia molta pilota, molta responsabilitat de decidir i de fer jugar l'equip. Ara està jugant més amb Niham, o aquesta responsabilitat ha caigut més en Derek Niham, i a Otis Livingstone se'l veu més còmode, se'l veu amb menys càrrega de responsabilitat de fer jugar tot l'equip, i ha pogut demostrar una mica, o mostrar la seva característica principal com a jugador, que és un gran anotador.
Per mi això que comentes, estic totalment d'acord, però a mi neix també que el bàsquet girona mou millor la pilota i es mou millor també sense pilota. Correcte, correcte. I aquí entren jugadors com Sucinskas per fora, que està molt bé, i sobretot el que hi ha maven, Sergi Martínez i Pep Busquets. I després les continuacions de Geben i de Màritsch.
El que diem una mica abans de càmera és que aquí Juan Fernández és el que potser està decebent un palet més, el que no acaba de portar ni el que s'espera en atac ni potser tampoc el que s'espera amb una mica menys d'exigència en defensa.
Clar, hem de recordar també que en Juan té 21 anys i potser és una mica irregular, no? També fet de la seva edat i que també ha tingut alguna molèstia física. Bé, si tinguéssim els 12 jugadors amb un promig de 15 punts i 10 rebots estaríem parlant d'una altra cosa. És normal que hi hagi algú que es quedi una mica endarrere en alguna jornada, no? Totalment, sí, sí. No, no, totalment, totalment. Però, bueno, jo no sé si vols que ho parlem ara, però et diria a mi, Juan Fernández,
era aquest rol de pivot que pot continuar, pot posar la pilota a terra des de fora, pot tirar de 3 i a mi l'amenaça aquesta de 3 jo entenc que és cupo i que s'ha de mantenir el jugador i que és jove encara i pot millorar molt, eh? I no estic insinuant de vendre'l ni que sigui una de les fitxes a intentar vendre, però sí que em preocuparia si la temporada que ve veiem el mateix rendiment.
Ha d'haver-hi una evolució, estem d'acord. Exacte. Sí, sí, totalment aquí estem d'acord. Continuem, Miqui, amb els jugadors destacats del partit dels dos equips. Ten nombro un del Sant Pablo Burgos, que és Raon Neto, crec que va ser el líder del partit, 15 punts, 3 triples, 4 assistències, 2 pilotes recuperades, 15 de valoració amb 22 minuts de joc. Crec que ens va fer de suar de valent a Fontajau i cada vegada està millor. Si continua així, crec que serà clau perquè el Burgos assoleixi la permanència.
Totalment. Vull dir, no canvio ni una coma. És el jugador segurament amb més experiència del Burgos. Cert que està Pablo Almazán, però amb experiència, diguem-ne, sent líders i carregant-se l'equip a l'espai, no hi ha ningú amb més experiència que Raül Neto.
té llicència per manar, per jugar, per fer i desfer dins de l'equip i sí que és cert que quan està bé ell, no només en percentatge sinó en presa de decisions i suposo que sentir-se bé físicament el Burgos és un equip...
que se mantingui molt més intel·ligent. Totalment. Només un comentar-te'l de passada, molt breument, Gonzalo Corbalán va fer 8 punts, 4 rebots i 4 assistències, més 9 amb ella a pista, 8 de valoració en 18 minuts. Jo a aquest jugador, Miqui, li tirava la canya i tot el port de Palamó, si fes falta, per fitxar-lo aquí a Girona.
Jo també, Pau, jo també. Jo soc CNM i no sé legalment a partir de quan es pot començar a negociar o a trucar, però jo ho feia el segon 1, perquè és un jugador que no només a l'ACB, jo crec que fora de l'ACB també hi haurà força clubs interessats en ells, però si jo soc un club de l'ACB així mitja taula...
més o menys amb aspiracions de no baixar i potser entrar a Europa si es fa una bona temporada, jo anava a ell. Inclús, jo sent un Unicaja, per exemple, un Vasconi, anava per ell i ja miraria si es cedeix o no se'l cedeix o què. És un jugador que...
És qüestió de temps que ho peti. Totalment. Bàsquet Girona, no t'ho vull comentar, Otis Livingstone, perquè n'hem parlat molt, i també hem parlat de Sergi Martínez, que era l'altre jugador que tenia apuntat. T'en anomeno un altre que em va agradar molt perquè va fer coses diferents de les que sol fer. Marc Hughes, 6 punts, no va tirar de 3, ni un llançament, 3 rebots i 4 assistències, 12 de valoració, més 8 amb ella pista, en 19 minuts gairebé. Va donar un parell d'assistències. El triple de l'Otis final...
I una altra per Sergi Martínez de la que va a la segona meitat. Aquestes assistències per mi marca l'evolució del jugador nord-americà que no només es queda en executar llançaments sinó també està distribuint joc a base de penetracions.
Totalment, totalment. I és que és un jugador que pel talent que té, podria no ser un jugador d'equip, saps? Podria ser un supertirador i diu, mira, jo només tiro, saps? Però és que és un jugador que ho dona tot en defensa. És capaç de defensar-te diferents posicions.
Pot renunciar, o sigui, no té l'ego gran, o sigui, és capaç de renunciar a no ser el principal o la segona arma ofensiva del Quinteto que estigui en pista en aquell moment. Pot tirar catch and shoot, rebre'n el bloqueig, penetrar, té certa intel·ligència i certa capacitat per distribuir. A mi em sembla un jugador molt complet,
I fent una mica de public, si em permets, en el meu canal, ja vaig dir al principi, de Mickey Marine Basket, que Mark Hughes era un jugador que, si jo fos el Girona, intentava mantenir-lo com a mínim dues o tres temporades més, però crec que serà complicat. Sí, segurament, perquè a més a més és nord-americà i això, bueno...
els impostos van cap amunt i segurament, a part d'això, que deu ser el de menys, hi haurà altres equips amb més pressupost que el volen fitxar. Bé, deixem ja el partit de Sant Pablo-Burgós, ens anem a l'escouting del rival.
El Barça de Xavi Pascual és el pròxim rival del bàsquet Girona. Els gironins van vèncer la primera volta als culers, derrota que va significar la deuda Joan Penyarroia com a tècnic del Barça. Des de llavors, la trajectòria blaugrana ha millorat de manera notable. Han aconseguit estar a la part alta de la classificació de l'Eurolliga i han sumat 10 victòries consecutives a l'ACB. Ara bé, d'això ja fa dues setmanes. Tres derrotes consecutives en els últims tres partits, dos a l'ACB i una a l'Eurolliga contra l'Olimpíacos, on van ser capaços de remuntar a 17 punts.
La plantilla és la mateixa, però el joc i, per sobretot, la implicació és una altra. De manera positiva o negativa, aquest equip és capaç del millor i del pitjor. Setmana de doble jornada a l'Euroliga. El Fenerbahçe visitarà el Palau i dijous el Barça viatja fins a Vitoria per jugar a la pista del Bascònia. Tindran dos dies per preparar el partit contra el basquet Girona.
Les cames comencen a pesar i el bàsquet Girona ha de saber utilitzar-ho al seu favor. El balsa podrà adormir el partit, però l'estratègia gironina ha de passar per tornar al partit boig i jugar al màxim de possessions possibles. Diumenge 8 a les 7 de la tarda, al Palau Laurana, el bàsquet Girona buscarà la desena victòria de la temporada. Bé, migui, per primera vegada gent de bàsquet, a l'escouting del rival no he apuntat cap pregunta perquè confio plenament en tu i en la teva capacitat d'explicar-nos què està passant a Can Barça.
Quina pressió, quina pressió em posa de sobre, eh, tio. No, també ho has resumit força bé, jo ho resumiria en un canvi de mentalitat i d'implicació, bàsicament, i d'intensitat. El Barça, com has dit, ve de perdre després del que el remuntés. És un equip que ja ha estat capaç, per resumir-ho molt i anar ràpid, ha estat capaç de fer que les seves carencies li facin menys mal.
sobretot a nivell tàctic, col·locant diferents jugadors al Quinteto, sobretot amb l'entrada de Miles Norris en atac i també en defensa, li ha donat una dimensió diferent o eines diferents.
El que has dit del ritme és super clau. Vull dir, el Girona hauria, primer, controlar molt les pèrdues i que aquestes pèrdues no siguin de contraatac del Barça i bàsquet. I després, que el Barça no pugui córrer i el Girona intenta córrer molt. El Palau Blau Gran és molt complicat, això. Llavors, no crec que el Girona trenqui el partit o sigui un gran factor, això del ritme, però sí que pot...
sumar accions, buscant això d'imposar un ritme més alt que li puguin ajudar. El que em fa patir és una mica l'interior, el joc interior del Girona, contra els quatre del Barça. No tant pels cincs, no tant per Vesel i Vili, sinó un Schengeli, un Claiborne, Sucinskas pot patir, Juan Fernández pot patir defensant a Claiborne o a Schengeli des de fora, inclús el George ja per dins. Jo crec que el ritme i el...
Com serà capaç el bàsquet Girona que Claibor Schengeli no faci mal a Sosinskas, Geben Fernández? Crec que són els dos factors més principals. I deixant d'abandonar una mica els jugadors en particular,
Aquesta setmana que el Barça ha perdut 3 partits, es diu molt del que està sent el físic, les cames dels jugadors. Tu creus que té alguna cosa a veure o és alguna cosa que està passant? Perquè al final el Barça jugarà 90 partits en un any.
Aviam, la càrrega és clara, vull dir, és un factor segur. Ara, que sigui top 1, top 3, top 5, això ja no ho sé i s'ha d'estar al dia a dia dins del club i del bastidor per saber-ho. Però que afecta i afecta en un bon grau que ningú tingui cap mena de dubte perquè això és així. I amb totes les dobles jornades que hi ha a l'Euroliga i tot això.
Però jo no ho tiraria com a un factor a tenir en compte pel cap de setmana, la veritat, perquè crec que el Barça ja ha trobat la dinàmica i ha anat sumant jugadors cada vegada més que aporten. Vull dir, ara no hi ha un jugador del Barça que tu diguis, vale, és que resta.
abans podies pensar una mica en Juan i Marcos una mica en Yusuf Afol, inclús en Billy un parra si no estava malament Miles Norris, coses d'aquestes però és que ja no hi ha jugadors que no sumin en el roster del Barça i això és gràcies a Xavi Pasqual
Sí, sí, òbviament, òbviament. Sí, sí, vull dir, no sé, torno, no sé en quin percentatge, però, vaja, gran culpable d'aquest canvi és Xavi Pasqual i també els jugadors com a equip de fer un canvi de mentalitat, jo crec. De mentalitat, sí. Et vull comentar molt ràpidament dos jugadors. Nicolás Laprovítala, gairebé 12 punts de mitjana, dues captures i tres assistències i mitja per partit, 44% des del triple, no juga menys de 20 minuts.
continua sent un motor de notació després de quedar-se una temporada sense jugar. Realment aquest argentí té molta classe i molta traça en posar la pilota dins de la cistella. Sí, i és un jugador, per les seves característiques i el tipus de jugador que és, que pot fer mal al Girona, perquè Kevin Panther, si aconsegueixes tapar-lo o defensar-lo bé l'1 contra 1, que la pot anotar igual, però...
Potser no té el dia, el defensa és bé, ets físic amb ell, no és capaç de fer mal, jo què sé, sense pilota, saps? O passant els pivots a la continuació. En canvi, l'Apro sí, i crec que és un jugador que pot fer patir més el bàsquet general que un Kevin Panther o un Clyburn. Ah, no sé que Kevin Panther o Clyburn tenen aquests dies de 25-30 punts, saps?
I un altre, molt breument, per dos motius. Un, perquè em sembla un jugador diferencial quan està bé, i l'altre perquè els seus números espanten una mica per malament. Jan Veseli, 5,9 punts, 1,8 rebots, 1,1 assistències per 6 de valoració en 15 minuts. És un jugador que nota des de la mitja distància, que és capaç de protegir molt bé la zona restringida, que distribueix pels seus companys,
però aquesta temporada no sé si és per les lesions o pel sistema que s'està jugant no acaba de trobar-se del tot a lloc
Home, segur que un any més sempre carrega. Com has dit, les molèsties que va tenir, sobretot la temporada... Bé, les molèsties, la lesió greu que va tenir la temporada passada. Jo crec que també tant Penyarroia com el Xai Pasqual, com el club, com ell mateix, l'estan reservat més per Eurolliga i sobretot pels moments, pels trams importants de temporada, que seran d'aquí un o dos mesos, sobretot. Sí, sí.
cap endavant. I jo crec que això és més un tema de reservar-lo, més que de reservar-lo, de no voler-lo cremar, saps? I de no tenir la pressa ni l'ànsia aquesta de dir, ua, és que queden 5 minuts, anem perdent de dos contra, jo què sé...
Granada i posem-lo 5 minuts més encara que no ho havíem de fer. Crec que el Barça ja no té aquesta urgència. Des del prisma del Bàsquet Girona no és un jugador que em preocupi. És Bessel i és boníssim, però no crec que sigui un perfil que pugui fer molt mal a un Geben o a un Maritz, que els costi molt de defensar. A veure què passa aquest diumenge contra el Bàsquet Girona. Passem a tancar el programa.
Doncs fins aquí el 12è programa de la temporada. Com sempre, Miki, ha sigut un autèntic plaer. Gent de bàsquet és casa teva. Moltes gràcies a tu per convidar-me una vegada més i ja ho saps, encantat d'estar aquí. Gràcies a tu. Som Gent de bàsquet, som el programa on parlem només del bàsquet Girona i us esperem la setmana que ve al 92.7 de Girona FM o ben format podcast quan vulgueu i dos d'on vulgueu. Sóc Gent Torrent i fins aquí el programa d'avui. Gràcies a tots i a totes.
Un equip, una veu, som aquesta força. Som tres vegades immortals.