El programa que ho analitza tot del Bàsquet Girona, amb Jan Torrè.
Benvinguts i benvingudes a Gent de Bàsquet, al programa de Girona FM, on parlarem només del bàsquet Girona. Mitja hora de bàsquet, mitja hora per analitzar en detall i amb arguments l'actualitat del bàsquet Girona. Per primera vegada, Gent de Bàsquet, repetim convidat de manera consecutiva. Primera victòria del bàsquet Girona en la temporada 25-26 contra el Gran Canària 85-81. En Pau Castelltort ens ajudarà a saber què ha fet diferent
i millor el bàsquet Girona per vèncer el Gran Canària. Explicarem l'estat de forma de l'Unicaja de Màlaga, el següent rival, i acabarem, com sempre, amb el moment clatx, on vosaltres sou els protagonistes escrivint les vostres preguntes a les xarxes socials del programa. Pau, bentornat a casa teva, bentornat a gent de bàsquet, la gent ha acabat encantada amb la teva participació de la setmana passada, i és per això que et tornem a tenir aquí un autèntic plaer.
Moltes gràcies, i jo he encantat de tornar a ser aquí també. Doncs som-hi, soc Joan Torrent, comencem aquesta mitja hora del Bàsquet Girona. Sal inicial. Bàsquet Girona, eh!
Els campions d'Entrenave han guanyat el Gran Canària 85-81. Sembla que Entrenave, fer la feina com toca entre setmana, ha donat els seus fruits. Victòria necessària i sobretot merescuda contra un equip que possiblement jugarà la Copa del Rei i els play-offs si res es torça. Els gironins van saltar el parquet de Fontajau amb concentració, intensitat i encert. 4 de 4 en triples fins que ho va aturar Jack Alakovic.
Després del temps mort, els visitants van reordenar-se, van ser més agressius en el rebot ofensiu, buscant segones oportunitats, i van poder sumar l'encert de Brusino i Sigas Samar, que els va ajudar a igualar el marcador. De fet, van aconseguir la seva màxima en el partit amb el 31-37.
I ahir va ser un dia diferent, l'equip va continuar concentrat i a partir d'aquí, executant bé els bàsics, van obtenir un parcial immaculat de 16 a 6 per anar a vestidors amb un avantatge de 4 punts. A la segona meitat, igualtat màxima, anades i tornades, però aquí ningú es rendia.
El bascet Girona va veure com els últims minuts el Gran Canària es posava ben a prop en el marcador, però els esforços gironins es van doblar en el rebot. Controlant el partit i en els moments més calents va sortir el doble MVP d'Argentina, Vildoza, amb 5 punts consecutius i un triple des del seu continent.
A més a més, un triple d'Otis Livingston que va tenir tant de temps per llançar que a mi se'n va aturar el cor un parell de segons. I per arrodonir-ho, dos tirs lliures de Pep Busquets per sentenciar la primera victòria de la temporada. Andorra ja és passat de la mateixa manera que ho ha de ser ja al Gran Canària. Bones de nou, Pau. Com bé saps, sempre comencem amb una crònica del convidat. Així que endavant.
Bé, jo aquesta setmana començaria per la defensa, perquè crec que en una estricta comparació amb el partit d'Andorra és la notòria millora que ha fet l'equip. I això ho demostra, que és el primer partit en què el bàsquet Girona encaixa menys de 90 punts. I en aquest cas encara bastant menys de 90 punts, com són 81.
La millora defensiva passa per l'aparició de coses, d'accions que no s'havien vist en els partits anteriors.
Activitat defensiva que es veu reflexada en fintes, en el que es diu estan en l'argot de bascretbolístic, que són fintes sobre la penetració de pilota, però el finto i torno al meu jugador. No és la defensa anex, no? No, no, exacte. La defensa anex la ficaríem només en defensa de bloquet directe. Vindria ser una acció similar, però sobre accions de penetració. D'acord.
Normalment més des de la cantonada del costat fort, que és on no pot saltar l'ajuda, però sí que pots ficar una mica de dubte a aquest manejador que està anant cap a cisteia. També tot el que comentàvem la setmana passada en les defenses de bloquet directe, dels mecanismes d'estar des del costat contrari posicionat a temps, de com rotem després d'aquí.
molta més regularitat, molta més anticipació. Crec que és una de les principals claus del poder encaixar menys punts. I això es veu reflectit en moltes deflections, aconseguir tocar pilotes. Sí, tallar pilotes, tallar passades. El pas següent serà acabar-ho de poder materialitzar amb recuperacions, però l'intermitge aquest d'arribar a tocar aquestes pilotes i que el rival no pugui sortir a la fàcil.
Això sumat a una cosa més que ha aparegut en aquest partit que no havíem vist fins ara, que és probablement la pressió individual a tota pista. Sense ser excel·lent, perquè té marge de millora, però aquesta pressió individual a tota pista el que sí que genera al propi equip és més activitat, més activitat defensiva. I ja si tu comences a defensar Nadal, això ja porta els 5 jugadors a estar més a tope de tota la defensa.
i es nota això de fet és una cosa que Fernando Sanameterio director esportiu i Moncho Fernández en alguna entrevista a l'acabar la temporada passada i a l'inici d'aquesta van explicar què és el que buscaven una defensa proactiva d'anar a buscar l'atacant doncs jo crec que és un bon punt de partida
I que s'ha d'insistir més en qualitat i en volum, perquè se'n va veure poca pel que es podria haver vist al llarg de tot el partit, però sí que en moments es va deixar veure i va generar un bon preludi a la següent defensa que vindria a continuació.
Això pel que fa a parts positives de la defensa. Tot i així, segueixen havent-hi alguns punts de millora. El punt important, el balanç defensiu. Ser en Bàsquet Girona, un equip que vol jugar ràpid, ha d'estar preparat per jugar ràpid endavant, en atac, i endarrere, en defensa. I no és que l'equip no baixi ràpid, perquè sí que baixen ràpid, sinó és que no hi ha una normativa clara o no està assumida aquesta normativa per arribar a
estipular qui para pilota, qui va tapar els tirs exteriors, perquè es concedeixen massa situacions de tirs de tres fàcils en aquest tipus de transicions defensives. Jo em decantaria per aquesta, perquè no acaben de tenir-ho assumit, perquè jo me'n recordo de veure moltes vegades dels jugadors petits assenyalant a certs jugadors, del jugador en pilota del Gran Canària, de hi vaig jo, hi vas tu, aquesta acabada polia d'això, no?
Probablement per qui va, sí, sí. En diverses ocasions, dos, tres jugadors anant a parar el mateix jugador pilota i això alliberant els tiradors de gran any per poder notar que acaba sentenciant-te i complicant. Això, una. Dues, la defensa dels bloquejos directes ficats pels quatre rivals. I aquí crec que sí que el problema és de decisió tàctica, que potser s'haurà de mirar de canviar la defensa que s'està fent, perquè...
Ni estan jugant pocs en contra, però cada bloquet directe que juguen amb quatre genera molt el rival. I aquí s'haurà de vigilar. Llavors, potser des de la desconeixença, perquè no sabem ben bé el que els demanen, perquè costa de saber-ho, perquè amb cada possessió pràcticament és diferent, però potser s'haurà de normativitzar d'alguna altra manera aquest punt en concret.
Després, individualment, parlant dels jugadors que parlàvem de la setmana passada, que eren Nidham i Geben, Geben força millor en la pressió pilota del bloqueig directe, però Nidham segueix patint molt en accions de defensar la pilota. Sense pilota defensa bé, sobre la pilota vol compensar-ho amb un excés de mans, que és el que acaba forçant moltes faltes, però li acaben guanyant moltíssimes vegades pel costat de no bloqueig, pel reject, i això genera un forat important encara darrere.
Això s'haurà d'anar... Jo crec que Polín, perquè ho hem comentat alguna vegada tu i jo en privat, que a mi em sembla que Derek Nidham, almenys en la seva arribada, havia de ser aquell jugador, aquell defensor primari, el jugador que poses en el rival. Clar, tenint aquest problema ara mateix, potser és un problema d'adaptació, potser és un problema de masses ganes, o potser que ell mateix ha d'haurà de repensar de la manera que defensa l'home en pilota.
Probablement, probablement. Al final, a cada lliga l'arbitratge és diferent i el que potser en la seva lliga interior no era falta, aquí sí que ho és i viceversa. Això ho hauran d'anar vigilant, però sí que és veritat que mentre no ho vagi controlant, potser l'hauran d'intentar protegir en segons quins emparellaments.
Aquest cap de setmana, per exemple, per mi el que millor aconsegueix parar en l'upero exterior és Abruzzino, que és un jugador probablement molt més lent que ell, malgrat que sigui molt més alt, és contra el que més defenses exitoses aconsegueix. No, en canvi, contra els jugadors més o menys del seu tamany, que poden ser inclús més explosius que ell. Poder aquí és on li costarà més. Pau, ràpidament, en l'atac, què és...
on està el salt més gran? Perquè realment per mi ha sigut en la constància i en el moviment sense pilota. Per mi hi ha una consigna molt clara de com atacar el bloqueig directe i és que l'equip va connectar constantment amb la continuació curta, amb el short roll i des d'aquí generar. Sí que és veritat que la defensa de Gran Canària permet una finestra de passe que potser altres defenses no permeten perquè Tobi sobretot és menys agressiu però molt bé
i molt constant l'equip durant tot el partit, trobant pilotes en aquest short roll i a partir d'aquí activant la porta enrere des del costat de dos per cantonada i podent connectar-ho amb aquesta porta enrere o alliberant tirs de tres.
Aquesta per mi és la part positiva, la part negativa és que m'hi segueixen faltant accions dins de les possessions. Segueixen començant masses posicions directament amb un primer bloquet directe i això fa que a la que la defensa rival s'adapta per moments, el quintet aquell que hi ha en pista aconsegueix defensar-te dues o tres accions bones,
si Bàsquet Girona no té un recurs per poder atacar d'alguna altra manera, pots encaixar un parcial d'aquests negatius de 0 a 10, de 0 a 15, que costen després d'aguantar el marcador. Poden ser previsibles, no?, en aquest sentit. Exacte, exacte. I a mi em sorprèn, perquè Bàsquet Girona...
amb les poques accions que es juga amb bloqueig indirecte, genera moltíssim. Amb punts per possessió, segur que tenen molt més disparat el bloqueig indirecte que el bloqueig directe, però en contrapartida es juguen molt poques possessions de bloqueig indirecte. Llavors, per què no jugar més sobre indirectes, jugar més sobre bloquejos en quatre, que també en el final de partit, sobretot després de la sortida de temps mort, se'n van ficar un parell i es va notar fàcil, doncs per què no anar a buscar aquesta diversificació de focus una mica?
Això una, i per mi l'altra gran lectura de Moncho i del seu staff estan les rotacions, en com equilibren els quintets aquesta setmana. Crec que la convivència de Nidham i Livingstone a pista junts, en atac, és una gran simbiosi pels dos.
A Livingstone li permet agafar tirs d'alt percentatge, tirs que no s'ha de generar ell, tirs que no ha de fer 7-8 vots, i a Nidham li permet potser jugar bloquets directes amb una mica més de llibertat perquè tothom segueix pendent d'Otis una mica. Jo crec que estan imitant, emulant una mica el que era el Madrid de la temporada passada amb Facuzo i Andrés Feliz.
Probablement, probablement. Al final és el que et dona tenir els dos generadors a pista i el que et dona també tenir més quantitat de generadors a banqueta per després en la rotació no caure en tenir poca generació. Això una. I l'altra és la rotació de Juan Fernández al 4.
perquè et dona un punt diferent. Vull dir, potser no tant en atac, perquè en atac al final segueixen atacant sobre el mateix, però sí que amb més presència en el rebot ofensiu, amb més presència defensiva, crec que és un punt significatiu també, sobretot en l'últim quart, en quan es dona, i aporta una presència física important perquè Bàsquet Llorena pugui sentenciar la victòria. Penso que es va veure més per l'absència de Mindalga Sucins, que té un petit esguins,
I no sé si el veurem més a Juan, si a Venti els dos alers pivots en un principi disponibles. A mi m'agradaria, perquè físicament l'equip dona un salt bastant gran. Jo crec que amb la versatilitat que té la plantilla, si tu pots passar de quintets petits a quintets molt grans, i la plantilla ho permet, per què no fer-ho?
Per què no fer-ho? Vull dir, si tu acabes amb Juan al 4, pots ficar Pep al 3, pots jugar amb Huge al 2 i pots jugar amb Bildoz al 1 i acaba sent un quintet molt, molt, molt físic. Sí, de metre 90 cap amunt.
Exacte, podem anar amb moltes variants defensives, amb molta presidència al rebot en les dues pintures. Sí, totalment. Pau, comentem jugadors destacats, comencem pels visitants. En tinc dos de notats, només te'n comentaré un. És Isaia Wong i Nicolás Bursino. Crec que ens hem de quedar amb Isaia Wong perquè va ser potser el que va portar més problemes en la defensa de l'1 per 1. Va acabar amb 16 punts, 4 de 8 en tirs de 2, 0 de 6 en triples, encara no ha notat cap triple a l'ACB, 2 rebots i 5 assistències per 15 de valoració.
Sí, és un jugador molt, molt, molt complicat de defensar. És un jugador que amb una mica d'espai, amb 1x1, és capaç de fer autèntiques destrosses. Té un manet de pilota
Molt important, juga molt bé amb els espais, si ho jugué fixant al partit, el seu defensor ballava dins de... És molt elàstic, és molt plàstic a l'hora de votar, la porta d'un costat a l'altre, els canvis de mans jo em vaig fixar que era capaç de portar la pilota molt lluny del seu cos amb els braços. Sí, ho és...
Té una embarcadura important, vull dir, serà un jugador que estarà al metro 95 com a molt, però potser se'n va als dos metres d'embarcadura. I amb aquesta plasticitat jugant, també amb aquesta velocitat de cames, perquè reactivament és molt ràpid, fa portar bojos als defensors del Perú.
Aquesta setmana van ser els de Girona, la setmana passada els del Manres els va passar el mateix, no va ser capaç de parar-lo en cap moment. Un criminòleg que apunta a l'NBA segons una entrevista que li han fet a aquesta temporada. Per part del basquet Girona et vull comentar Otis Livingston, que crec que ja va fer un bon partit en termes generals, però m'agradaria més comentar-te una dupla, la dupla Sergi Martínez-Pep Busquets, que entre els dos
Van anotar 23 punts, 12 rebots, 3 assistències, 25 de valoració i més 17 amb ells a pista. Van sortir d'inici, que em va agradar, perquè Moncho Fernández està canviant els cincs, no veiem sempre el mateix cinc, i l'energia que porten i la solidesa tàctica que entenc que tenen aquests dos jugadors crec que beneficia molt en aquest moment el bàsquet Girona.
Totalment d'acord, totalment d'acord. En intangibles disparen a l'equip, defensivament són dels pocs que fallen accions, són dels que són altruistes en l'esforç, que si cal fer una passa més la fan, que en el rebot en atac els dos fan destrosses molt importants, són capaços de carregar des de fora dins...
que s'han incorporat aquesta setmana algunes lectures tàctiques des del bloqueig directe per ells, per Sergi en la primera acció del partit, no sé si la tens ara al cap, des d'un bloqueig directe, no es juga al bloqueig directe, es dona un passe, es dona una extra passe cantonada i on ell, amb una arrencada d'estampida que es diu
Ataca aquesta pilota i l'acaba baixant pel mig. S'anticipa molt bé. Exacte. En Pep Busquets també ho vam fer algun parell de vegades, també això, i jo crec que són jugadors que han d'anar assumint més finals de possessió, o sigui, l'estadística que és el usage, que és mentre ells estan en pista els tirs que acaben agafant,
Jo crec que són jugadors que n'hauran d'anar assumint. A priori, en molts altres clubs o en altres moments de la seva carrera, potser no ho han sigut, aquest perfil de jugador, però crec que en aquest bàsquet Girona és bo i és sa que aquests dos jugadors tinguin tiers. Perquè no seran tiers que generin ells, sinó que seran tiers que s'hauran generat probablement des del joc col·lectiu. Exacte. Mira, totalment d'acord ara. T'ho dic jo. Continuem ara amb en Moncho.
Estic o estem molt contentes per la vittoria, però sobretot per con l'UEF.
És molt complicat jugar cada setmana amb el pes de la derrota en la teva esquena i penso que l'equip ha fet una feina enorme, defensant realment bé, corrent pel rebot ofensiu,
en cinc cèntims, les noces senyals d'identitat
Moncho Fernández, que tornava a parlar molt bé dels seus jugadors i l'esforç col·lectiu en general i d'aquestes senyes d'identitat que és el defensar bé, anar al rebot i córrer. Bé, avui sembla una mica menys estrany que la setmana passada, després de la derrota a Andorra, però segueix el mateix discurs, en Moncho.
Sí, al final és un elogi als bàsics i els bàsics és de les coses que més costa exigir als jugadors que s'han d'entrenar molt perquè són hàbit, hàbit, hàbit, hàbit i un cop es tenen disparen exponencialment els resultats de l'equip. Llavors, sí que a Bàsquet Girona
El que estem parlant durant tot el programa, d'una setmana a l'altra, sembla que has fet un pas molt gran endavant. Probablement no és que no s'haguessin entrenat fins llavors, sinó que una setmana més de consolidació et dona un salt gran, però probablement també hi ha un factor mental de concentració dels propis jugadors de ser capaços d'aplicar-los més constantment durant tot aquest partit.
treballar des de la victòria és més fàcil. Sí, i mentalment, com ha dit en Moncho, és més fàcil. Treus un any com pes de sobre, per tant, el camí està clar, jo crec que s'ha de seguir, que vam de bona direcció i que setmana a setmana aniran sent més constants i patint menys d'aquests parcials de 0 a 10 o de 5 a 15, que són els que poden sentenciar el partit en contra. Doncs anem a parlar del següent rival, anem a l'escouting del rival. Escouting del rival.
L'Unicaja de Màlaga és el pròxim rival del bàsquet Girona. Aquest estiu ha patit la fuga de talent que han estat evitant aquests dos últims anys. Cinc jugadors han canviat d'equip, tots menys Elvin Ejim per competir a l'Eurolliga. Ara bé, continua sent un superequip. Es veu i es nota que estan en construcció. No atropellen els rivals, com ho feia la temporada passada. Dues victòries i dues derrotes. Derrotes contra el Barça i el Laguna Tenerife. Equips que competeixen pel títol domèstic.
A la BCL, 3 a 0. Dimecres a dos quarts de nou reuen el Filou Ostende Belga. Hi ha diversos noms molt potents pel Tanel i n'hi ha d'altres que ho són per la feina més fosca. Definició d'equip. La temporada passada a Fontejau va saltar la sorpresa. Toca donar-la al Martín Carpena, on el bàsquet jura no ha guanyat mai i tampoc ha estat a prop de fer-ho. Ja ho sabeu, tots convocats el dissabte a les 7 de la tarda.
Pau, l'Unicaja de Màlaga va rebre un correctiu a la pista del Tenerife i ara, a més a més, té la lesió de David Kramesh per quatre mesos. Són moments durs per l'Unicaja de Màlaga, que porta tres anys platòrics, però bé, per mi continua sent un equip d'altíssim nivell a l'ACB.
Sí, dins que no hi ha mai un bon moment per enfrontar-te a un d'aquests transatlàntics de la Lliga, a priori pot ser un bon moment per Bàsquet Girona. Dubtes amb algunes de les incorporacions? Perquè s'estan intentant trobar encara, perquè no acaben d'encaixar aquestes peces, sí que és veritat que era un equip que els anys anteriors
perquè hi havia molta continuïtat en el projecte, jugava gairebé de memòria, i en canvi aquest any en els partits els veus que entre ells a mig partit es mirant i deien havies d'estar aquí i no allà, i per això l'he passat aquí i acaben perdent aquella pilota. Això sumat a la baixa aquesta que comentes de Kravish, que per mi és una peça fonamental de l'equip, perquè és un pila que equilibra molts dels esquemes d'Ivon Navarro,
Bé, veurem com afronten la setmana. A priori, el partit de dimecres no els hauria d'afectar massa perquè juguen contra un rival, el rival més plus del seu grup de Champions, és un rival que ha perdut de 20 jugant a casa seva contra gent que Unicaja ha guanyat de 40. Per tant, podríem ficar que hi ha una distància de 60 punts de diferència entre els dos equips. Això els pot permetre afrontar tota la setmana pensant en bàsquet Girona i afrontar aquest partit de dimecres com un entrenament més pensant en bàsquet Girona.
Per part del Girona.
Hi ha parts positives de cara al partit. Una d'elles és que un dels punts més importants que has de tenir en defensa contra Unicaja és la defensa dels indirectes pels tiradors i en això Bàsquet Girona porta diverses setmanes fent-ho molt bé. Encaixen molt pocs punts venint de situacions d'indirecte per tiradors i aquí en Kalinowski és un dels grans fons de generació de Unicaja i per tant estarien bastant coberts. L'altra cosa important és a l'hora d'atacar. Unicaja es mou entre defenses agressives
i el canvi en el bloquet directe.
El mecanisme contra la defensa agressiva és el mateix que el Girona ha aplicat aquesta setmana contra el Gran Canària i si el poden seguir ampliant i millorant podran generar sense problemes. Ara bé, si els hi passen amb defensa de canvis, hauran d'estar preparats també per poder especialment jugar contra el canvi. Sobretot ara amb la baixa de Cravis, si juguen minuts sense Valserowski, pot ser que passin amb més defensa de canvis. I el punt més important per mi de tenir en compte és el rebot ofensiu d'Unicaja.
Estan vivint, per moments, com que el joc no és fluid en atac perquè no s'estan trobant encara, estan vivint de carregar el rebot ofensiu i d'aquestes segones oportunitats. Que el Girona sigui capaç de tancar aquest rebot ofensiu serà un punt molt important. Estadísticament, ara mateix el basquet Girona és dels millors en el rebot, també una mica inflats per aquesta doble pròrroga contra l'Andorra, però bé, és una de les senyes d'identitat, com ha dit abans en Moncho.
Et vull parlar només d'un jugador, de Cris Duarte, que és segurament el fitxatge de l'estiu per l'Unicaja de Màlaga i també per l'ACB, si no m'equivoco és un pic número 13 del draft de l'NBA, capacitats físiques, tècniques, té talent per ser un jugador de 15 punts per partit a l'ACB i a la BCL, però encara no acaba de rotllar del tot.
jo crec que va en sintonia amb l'equip s'estan trobant en els esquemes nous s'estan trobant en els rols nous que també són difícils d'acceptar perquè al final ha marxat molta gent però s'ha seguit quedant molta gent, segueixen mantenint un bloc de 5 jugadors de l'any passat si aconsegueixen trobar el...
el fil que els portava l'any passat tots lligats d'una mateixa corda i anaven tots a la una, és un jugador que de ben segur que inclús podrà millorar aquestes xifres. Ara per ara jo crec que encara no li hem vist ni bona part del que és capaç de fer. Segurament. Esperem que no comenci en el partit del proper dissabte. Continuem amb el programa amb el Moment Clatx.
A Gent de Bàsquet volem que els oients es sentin part del programa, per això cada setmana ens podeu deixar les vostres qüestions. Per fer la vostra pregunta només heu de contestar a les xarxes socials del programa, tant a Instagram com a X, tots dos amb l'usuari arrobaGentDeBàsquet. Bé, Pau, t'han deixat una pregunteta que m'ha agradat molt. L'UB barra baixa 12 a X vol saber si has vist milloren la segona anilia al qual vam posar èmfasi la setmana passada, tant en atac com en defensa.
Sí, jo crec que ho hem parlat en la crònica anterior, sobretot defensiva, crec que defensiva el Sal és exponencial, han aparegut totes aquestes noves accions de les que hem estat parlant, i en atac, en clarividència d'idees, clarividència d'idees i més regularitat. Per tant, jo crec que per ser temporalment només un espai d'una setmana, el Sal ha sigut important. Augurem un futur més positiu que les primeres tres jornades, no? Doncs...
Sí, sí, bueno, sobretot el que també comentava Moncho, la tranquil·litat de la victòria et dona creure més en la idea, et dona més tranquil·litat a l'hora de treballar i en aquest sentit probablement més continuïtat de millora. Dit això, passem a tancar el programa.
Doncs fins aquí el tercer programa de la temporada. Una altra vegada, Pau, ha sigut un plaer tenir-te aquí a Gent de Bàsquet, que és casa teva. Moltes gràcies, el plaer ha sigut meu. Som Gent de Bàsquet, som el programa on parlem només del Bàsquet Girona i us esperem la setmana que ve al 92.7 de Girona FM o ben format podcast quan vulgueu i des d'on vulgueu. Soc Joan Torrent i fins aquí el programa d'avui. Gràcies a tots i a totes. Som aquesta força, som tots junts. Bàsquet Girona!
Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat.
El Gironès Gaudí de la Natura té premi. Participa en el repte dels cims del Gironès. Sant Grau, Sant Miquel, Els Àngels, Sant Roc, Rocacorba i així fins a 10 rutes a la teva disposició. Si en completes un mínim de 5 cims i penges la foto a Instagram, t'emportaràs un petit obsequi. Consulta les condicions a turismegironès.cat. Desafia't i conquereix la comarca. Una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la pertobració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop també ho sentiràs a prop. 92.7 FM Girona FM, la ràdio de Girona.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 27 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya.
Les fires de Sant Narcís de Girona omplen de vida la ciutat en un primer cap de setmana amb temps canviant. El bon temps de dissabte va omplir la devesa de famílies i grups d'amics mentre que el matí de diumenge amb un cel més tapat l'afluència va ser més tranquil·la. Els firaires asseguren que estan molt pendents del cel perquè si plou és un perjudici important. Des del sector firaire el balanç per ara és positiu.
Fins demà!