This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Benvinguts i benvingudes a Agenda Bàsquet, el programa de Girona FM, on parlem només del bàsquet Girona. Mitja hora de bàsquet, mitja hora per analitzar en detall i amb arguments, l'actualitat del bàsquet Girona. Començarem amb el moment clatx, on vosaltres sou els protagonistes deixant les vostres preguntes a les xarxes socials. A partir d'aquí tenim per endavant un format de programa diferent aprofitant l'aturada per les finestres FIBA. Farem balanç de l'inici de la temporada del bàsquet Girona. Fitxatges, renovacions, confecció de la plantilla, què ens està agradant i què estem trobant a faltar
en aquestes primeres jornades de la temporada 25-26. No ho faré sol i m'acompanya l'Òscar Herreros, periodista responsable de la secció d'esport de la xarxa. Ben tornat, gent de bàsquet, Òscar. Què tal, Jan? Moltes gràcies. Gràcies a tu per ser aquí. Soc Jan Torrent, comencem aquesta mitja hora de bàsquet Girona.
Que defenses aquest club, tu que saltes a la pista... Recordeu que per fer la vostra pregunta només heu de contestar les xatxes socials del programa, tant a Instagram com a X, tots dos, amb l'usuari arroba gent de bàsquet. Òscar, la pregunta me l'han feta per Instagram i la trobo molt curiosa. És l'Albert Font i et pregunta, quina de les plantilles dels equips catalans, entre parèntesis posa, pots incloure l'Andorra si vols, és el que t'agrada més i la que trobes més completa?
A veure, la que trobo més completa, sens dubte... A veure, aquí hem de tenir clar que, d'alguna manera, parlem, evidentment, de pressupostos molt diferents. Per tant, no es pot comparar la plantilla del Barça a la del Mandresa. Però una mica, si tenim això clar, a mi la que em sembla més completa, sent proporcional una mica en els seus recursos, és la de la penya.
Crec que la penya ha fet un molt bon equip amb molts jugadors amb experiència a la Lliga, amb un entrenador que és el líder del projecte, amb el retorn de Ricky Rubio, i em sembla que fins i tot jugadors com Miguel Malicalen, que surt d'una lesió, em sembla que estan sabent donar-li el seu encaix a tothom i fins i tot estan podent
d'alguna manera gestionant molt bé situacions com la falta de confiança de Sam Becker. Crec que és una mostra clara que tenen un molt bon equip, que no depenen de ningú i que són capaços de...
gestionar i resoldre problemes enmig de les victòries i fer-ho amb jugadors importants com Sam Decker. Per tant, jo crec que això em demostra molt que és una plantilla molt compensada i que, vaja, ho estem veient, que està rutllant molt bé. I després, crec que la plantilla de Lleida, que potser el que falta encara és una mica d'engranatge, que estan
tenint alts i baixos, però em sembla una plantilla jugador per jugador molt i molt potent per un equip que al final la temporada passada va ser la del seu retorn a la Lliga CB. Per tant, dels catalans una mica en positiu destacaria Penya i Lleida per aquesta ordre. Realment són els que estan una mica per sobre del que marcaria els pronòstics. La Penya que està pràcticament liderant la CB, tercera o quarta posició,
i el Lleida que ja està amb 4 victòries que va començar com un coet guanyant el Palau fins i tot
Sí, jo crec que una mica les sensacions en aquest cas estan acompanyant molt els resultats. El nivell de joc de la penya està sent altíssim. A més, jo crec que una cosa molt important està sent capaç de fer partits molt regulars i molt constants en el joc. Poques baixades de nivell de la penya en partits o pocs parcials en contra molt evidents.
recorda que en aquest inici de temporada, en canvi, tots tenim present que, més enllà, evidentment, que estan jugant Champions i no Eurocup, però estan seguint una constància en el joc, un repartiment de minuts, Ricky Rubio, tot i ser importantíssim, al final està jugant 20-22 minuts, no necessiten que Tomic jugui més minuts que Virgander perquè tots dos han trobat aquest equilibri, no?,
Tothom s'està partint molt els minuts i sembla que tot està rotllant i a Lleida potser li falta una mica això, trobar aquesta constància, és capaç de guanyar el Palau, de tenir moments de joc altíssim i a la vegada després tenir nivells de...
de problemes molt evidents contra un bon equip com Ucambúrcia, l'última jornada, i acabar perdent de 36 a casa. Aquests alts i baixos que la penya no està tenint, en canvi els està tenint Lleida, però també és normal perquè al final és un equip pràcticament nou, jugadors, és veritat alguns amb experiència de la Lliga, però que acaben d'arribar a Lleida...
una barreja entre jugadors experimentats a la Lliga i molts altres que no havien tastat l'ACB, per tant, em sembla normal i crec que sí, que són els dos equips catalans que, com tu bé deies, estan una mica per sobre. En el cas de la penya...
a nivell de classificació segur, però sobretot a nivell de joc i a nivell de sensacions bastant per sobre del que es podia esperar i el Lleida sí que potser tenia en compte la temporada passada que tothom els podia situar per mantenir la categoria i jo crec que no patiran per mantenir la categoria.
És que hi ha entrenador a Badalona, també. Dani Mirat, la temporada passada. Jo crec que això és molt important. A Badalona hi ha entrenador, hi ha una idea, tots creuen en Dani Miret, tothom creu en el projecte. Em sembla superimportant en quant a gestió de vestidors l'exemple que et deia de Decker. Vull dir, ningú està posant ni estrelles com Tomins ni el retorn de Ricky Rubio, ningú està posant...
per davant els seus números Cameron Hunt doncs evidentment és el referent exterior però la penya pot guanyar sense cap problema a qualsevol amb Cameron Hunt fent un mal partit i això dona proves del nivell que ha agafat l'equip i el que et deia al final poder-se permetre el luxe que se mantengui de deixar Sam Decker sense jugar i tenir Sam Decker animant a la banqueta jo crec que això diu molt de la bona salut que té aquell vestidor i evidentment això en
una part molt important és mèrit de Dani Miret que em sembla que els ha portat a un nivell de joc i que ara mateix crec que és l'equip sensació de la Lliga, sens dubte. Totalment. Òscar, passem a parlar del Bàsquet Girona, un passe de pit ben recte. Penses que els aficionats del Bàsquet Girona poden estar satisfets ara mateix?
Jo crec que poden estar tranquils. Jo crec que a Girona està passant una cosa com la que pot passar a Manresa, que potser la gestió de les expectatives no és prou correcta. Jo crec que la Lliga CB, sempre ho dic i no descobreixo res, és una Lliga cada any més competitiva. Ara que ja portem vuit jornades, jo crec que ja es va veient una mica les cartes de tothom,
Jo crec que Girona no patirà per salvar-se, ho tinc bastant clar. Igual que crec que tampoc veig a Manresa patint, parlant també d'altres equips catalans, però sí que crec que si algú s'havia il·lusionat amb anar a la Copa o anar a Playoff, també crec que serà molt difícil. No ens enganyem i crec que aquestes vuit primeres zones ho demostren, però...
Al final vaig una mica en aquest escenari de normalitat. Ara Girona està en 3-5, ha guanyat a Gran Canària, ha guanyat al Barça, ha guanyat a Granada, tots tres partits a casa. Jo crec que és una mica el que es pot esperar d'aquest equip. Probablement molta gent dirà...
Sí, però hem de ser més competitius fora. Estic d'acord. Per guanyar partits fora, el primer que has de fer és ser competitiu i a Girona això li està costant. Em preocupa més de Girona que li estigui costant ser competitiu a la primera jornada a Burgos que no que no fos competitiu a València, perquè a València o a Màlaga és molt difícil ser competitiu per tots els equips. En canvi, sí que és veritat que la versió de la primera jornada a Burgos em va deixar una mica fred.
Crec que hi ha un partit molt important, i ho dic en positiu, tot i que es va perdre, que és el d'Andorra, que a mi aquell partit em va deixar preocupar, perquè és un partit, com tu ho saps, i tots els aficionats que Girona tenia guanyat, i que jo aquell dia vaig pensar, ara pinten bastos.
Ara pinten bastos perquè perdre un partit com aquest que tenies guanyat contra un rival directe, contra un Andorra que en aquell moment tothom situava com a un dels clars candidats a baixar, vaig pensar, hòstia, pot quedar molt tocant l'equip. I en canvi l'equip va fer el contrari, va reaccionar molt bé, de la mà de Moncho es va guanyar a Gran Canària...
I jo crec que a partir d'aquí s'han anat fent els deures. Has perdut a Unicaja i a València, és veritat, de manera clara, a dues pistes complicadíssimes on no guanyarà pràcticament ningú, però és que després has guanyat al Barça, que és veritat que l'any passat ja l'havies guanyat, però que evidentment és una victòria que probablement no hi comptes, i has guanyat a Granada, que són el tipus de partits que has de guanyar. Jo crec que l'escenari de 3-5 dibuixa molt el que és aquest bàsquet Girona, un equip complidor que jo crec que anirà creixent
crec que no li donarà per il·lusionar-se amb estar entre els vuit primers, perquè això, com estem veient, està molt car, i més si hi ha equips que van com a autèntics avions, com a Camp Búrcia, jo crec que Girona està lluny d'aquests equips, però també crec que a la vegada serà prou sòlid i m'està demostrant prou coses com per pensar que tampoc estarà mirant cap avall. Per tant, el veig, això, entre la desena i la catorzena posició, per exemple, amb el que m'ha ensenyat en aquestes vuit primeres jornades.
Creus que d'aquesta manera encara no es pot treure l'etiqueta d'irregular? Perquè el bascet Girona en aquestes 3-4 temporades que du a l'ACB sembla que les coses van molt bé, després van molt malament, o a vegades un desastre total...
Sí, però és que estic d'acord, eh? Vull dir, puc entendre aquesta etiqueta d'irregular, però és que costa molt ser irregular en aquesta lliga, ser regular. Si ser regular vol dir guanyar 5 partits seguits, hi ha molt pocs equips que ho puguin fer. I a vegades guanyes aquests partits perquè vens d'una dinàmica negativa molt important que t'han portat a estar a la part de baix, no? L'any passat, quan arriba Moncho, es guanyen partits seguits...
Jo, d'alguna manera, prefereixo més la irregularitat actual que no veure's amb problemes evidents com la temporada passada i que hagis d'agafar una bona ratxa per molt que això et doni una sèrie de victòries consecutives. Jo crec que l'equip ha de ser més regular en el joc, però més que regular en el joc, ha d'intentar i ha de guanyar-se ser més competitiu en els partits fora de casa, que és una mica...
el que li costa és evident que a Andorra es va ser competitiu i de fet es va tenir el partit a la mutxaca però també és evident que evidentment a Andorra has de competir no pots perdre Andorra de 20 i tornar-te'n cap a casa per tant, per no patir que crec, insisteixo, que no patirà jo estic segur que a Fontejau ara ve Breogant, després em sembla vas a Madrid, ve Tenerife ve Lleida, venen partits molt importants com ho és pràcticament cada partit en aquesta lliga, després vas a Manresa
Jo crec que la recepta és continuar-se fent forta Fontejau, com està fent, i millorar fora de casa. Que no guanyaràs a València, segur, però que també pots estar una mica millor que el que vas estar, també. Sent conscient que a València aquest any estan perdent molts equips de la Lliga molt potents, per tant, el normal no és que Girona vagi a València i guanyi el Roig Arena,
Però sí que és veritat que potser li podem demanar a l'equip de Moncho que pistes que no són Màlaga, València, els equips més grans, doncs rascar una victòria i això passa per ser més competitius. Crec que és l'únic que se li pot exigir de més ara mateix al bàsquet ginoma perquè crec que la classificació demostra molt ara mateix el que és l'equip i el que és el projecte, ni més ni menys.
Deixant una mica davant dels resultats d'aquest basquet Girona, et vull parlar de les renovacions de Moncho Fernández i de Fernando Sanameterios, que van ser dos dies consecutius a finals de setembre. Els hauries renovat, tu? Hauries esperat potser una mica més?
Jo crec que renovar-los demostra molt que el club aposta per ells, estar content més enllà que l'any passat es va patir, quan dic es va patir, sobretot es va patir fins que va arribar Moncho. Potser en el cas del Fernando, de cara a la gent de fora...
Podria ser el més, d'alguna manera, la renovació que es posi més en dubte, no? Sí, estem d'acord. Jo crec que el Fernando l'any passat potser ell va pecar, com ens passa a tots quan comencem en alguna cosa nova, amb algunes coses, una certa inexperiència, però és evident, vull dir, ningú neix, ha ensenyat, ni... Però també crec que aquest any...
d'alguna manera amb una idea molt diferent a la que pot tenir un aficionat ha tingut molt clar l'equip que volia fer i crec que de moment està funcionant de manera prou correcta és veritat, insisteixo una mica en aquesta idea
que no s'ha construït un Girona revelació de la Lliga, però sí que tinc la sensació que s'està construint un Girona per assentar-se a la Lliga ACB, per no patir, i a vegades si el teu objectiu acaba sent consolidar-te a la Lliga ACB...
Primer que anar a una Copa del Rey o primer que anar a uns play-offs has de pensar en no patir com has patit altres temporades i en no haver de fer fora un entrenador perquè les coses no rutllen. Per tant, potser una mica el missatge que enviaria també és aquest, que a vegades des de fora volem anar molt ràpid i en aquesta Lliga CB estar entre els 8-10 primers està molt car perquè hi ha molts equips que tenen aquest objectiu. Jo crec que si Girona, per exemple, acaba anant a Europa,
Això ha de ser una conseqüència d'haver fet una bona lliga, però no es pot marcar Europa com a objectiu. Jo crec que el Girona s'ha de marcar Europa com a objectiu si aquest any aconsegueix la permanència de manera molt tranquil·la i acaba 11 però sense patiments a les últimes jornades, o 12 o 13.
però sense patir, potser l'any que ve has d'intentar fer un bon projecte com és aquest i dir, escolta, doncs va, a veure si podem fer un passet més, sent conscient que això és la Lliga CB i que qualsevol any que et despistes estàs a baix. Burgos té un bon pressupost, tot i ser un recent ascendit, i està en una victòria. Jo crec també que el que dona certa tranquil·litat a equips que estan en 3-5, com Girona, com Manresa, com deia abans...
és veure aquest coixí de dues victòries respecte al descent, respecte als dos últims classificats. Potser, si aquests equips estiguessin amb dues o amb tres victòries, doncs tot es veuria una mica... Seria diferent. Però ja et dic, jo, en general, crec que sense fer-nos grans expectatives, crec que és un projecte sòlid, però cal anar pas a pas. És que has dit el que d'11-12, això és el millor bàsquet Girona a la TVE.
Per això dic que jo crec que la gent ha de valorar molt, i tant de bo el Girona acabi en aquestes posicions, que si el Girona acabi 12, s'haurà tingut un viatge tranquil per la Lliga ACB aquesta temporada, que s'haurà disfrutat, que sobretot això, que s'ha de posar deures a l'equip i de pensar en què es pot millorar, com és els partits fora de casa, però...
És que em sembla que és un notable pel bàsquet Girona estar entre el 10 i el 12. No et donarà per estar entre els vuit primers? Evidentment que no, però és que entre els vuit primers, si comptes que Barça, Madrid, València, Unicaja, Bascònia, Gran Canària, que ha començat molt malament, Penya, tots aquests hi han de ser sí o sí, i t'ajuntes que hi ha equips com Bocap Múrcia...
com Lleida, que tenen més pressupost que tu, com Saragossa, que té més pressupost que tu, jo és que crec que ningú ha de demanar-li a l'equip que acabi entre els vuit primers. Jo crec que algun dia fer una Copa del Rei, com ha fet Manresa de manera molt constant en les últimes temporades, ha de ser una mica la conseqüència de la feina ben feta i d'un any especialment encertat en els despatxos, però jo crec que el que ha d'aconseguir el club...
a la Lliga CB, és aquesta estabilitat que quan la gent, tots fem pronòstics a principi de temporada, ningú pensi en el bàsquet Girona com a... O sigui, ara ningú pensa en Lucan Múrcia com un equip que pot baixar, doncs jo crec que això és el que, d'alguna manera, ha d'aconseguir Girona anar progressant en la Lliga en els propers anys. I amb això també crec que hi ha d'haver un punt de...
Crec que hi ha una aposta molt forta des de diferents àmbits, un d'ells, evidentment, la propietat, però crec que, per exemple, el plus afegit en quant a pressupost que ha fet Lleida aquest any, també és veritat que Girona no és un dels pressupostos més baixos, però, per exemple, Lleida li ha passat per davant, i ho vam veure en casos com el de John Churna, per exemple,
Doncs que al final, potser aquí també, la ciutat, tot l'entorn de Girona, el sector privat, tothom ha de tenir clar, si volem ser un projecte consolidat a l'ACB, tothom hi ha de posar una miqueta més.
M'agradaria aprofundir una mica més en el tema d'en Fernando Sanemitero, tot i que estic molt d'acord amb el cas dels objectius d'aquest basquet Girona. Vull aprofundir en la feina d'aquest director esportiu perquè és molt fàcil assenyalar aquest càrrec quan les coses no van bé. I òbviament a Girona no és una excepció. Jo crec que el balanç d'en Fernando ara mateix és més positiu que negatiu amb les seves decisions,
Podem parlar de les renovacions a llarg termini d'en Maxi i en Pep, que han sigut jugadors claus i que en Pep està a un nivell excel·lent ara mateix, segurament en el seu millor moment. També va portar en Moncho, va portar en Pep i en Martínez Geben quan l'equip estava en el seu pitjor moment en la temporada passada. El fitxatge de Lotus Livingston aprofitant una oportunitat de mercat. També les renovacions de Juan Fernández i Sosinscas, per exemple...
I ja, més negativament, entre cometes, perquè tampoc considero que sigui negatiu, el fitxatge del Jami Durkheim, que és lícit opinar que la temporada passada, el tram final, potser les últimes vuit jornades, va estar a un bon nivell, però la primera meitat de la temporada, la primera volta, li va costar moltíssim. Nike Cibander no va funcionar. Bé, hi ha coses molt ben fetes i d'altres que no han funcionat.
Sí, estic d'acord i jo crec que evidentment nosaltres partim amb l'avantatge, igual que l'aficionat, de jutjar quan les coses hi han passat. Sí que és veritat que jo crec que a Girona l'any passat tothom veia molt clar des del principi, jo sempre fixo els amistosos a Sant Julià Vilatorta com allà es comencen a veure coses, per molt que siguin amistosos, de que...
tenia cromos repetits, no? Amb Aikiro Ekbu, amb Shibande, amb Durkham, que eren jugadors que necessitàvem molta pilota i això, realment, després es va veure que potser no havia sigut un encert. Però també t'he de dir, en favor de Fernando, en aquest cas, que
Molta gent potser va tenir una sensació similar d'aquest any quan hi havia Otis Livingstone, quan hi havia el fitxatge de Needham, fins i tot quan es va incorporar Pepe Bildoza, quan al final el que buscava o el que volia tothom era un 4, que s'havia escapat John Churna, i crec que aquest any...
Tenint clar que tens molts jugadors o molta pòlvora al perímetre, també se li ha de reconèixer que els jugadors són molt més complementaris que els que van acabar sent en el dibuix de l'any passat. Per tant, jo crec que aquest any potser la seva idea d'equip l'ha pogut, d'alguna manera, traslladar millor a la pista. Els jugadors han casat més i crec que encara ens falten coses per veure. Estic d'acord, molta gent que ens escoltarà dirà «Bueno, sí, però ens falta un 4».
És cert, tu mires ara posició per posició i és cert que no he mirat valoracions, però jo veig els partits del bàsquet Girona i els veig tots i evidentment a mi la posició que més em coixeja o que em sembla més coixa és la de la 4. 1. Perquè tens un 4...
que no havia jugat com aquell que diu mai de 4, que és Sergi Martínez, i l'altre perquè tens Sucinskas, que a mi em sembla un jugador específic i un especialista que et dona moltes coses, però no deixa ser un jugador irregular, amb tendència a carregar-se de faltes, certament tou...
Però és que al final, això ho diu sempre l'Alejandro Gómez, el director esportiu de Múrcia, i és una frase que em faig molt beva, que és, la manta al final et tapa per on et tapa. O sigui, si tu fas l'equip i al final poses molts calés a l'exterior, al final igual el 4 no pot ser Jon Xurna, no?
doncs si potser no tindries, m'ho estic inventant Otis Livingstone, que tothom ara està encantat de tenir-lo. Per tant, és veritat que potser a l'equip li falta un 4 més punt, sobretot ara que ja portem unes quantes unes,
Però també és veritat que l'equip està rutllant prou bé o sent prou competitiu sense aquesta figura d'un 4 més pur. I estic bastant amb la idea de Fernando Sanemeterio, perquè és una idea de la gent del bàsquet, de la gent del negoci, que tot això de les posicions, i tu ho saps, del 4 pur, del 4... Tot això està molt bé, però la gent aquí el que busquem és...
jugadors que puguin fer dues, tres posicions, vull dir, no és tan important. Per tant, entenc la visió de l'aficionat, però també defenso d'alguna manera, o m'agrada veure que l'equip està tirant bé sense un 4-pult. Dit això, també t'aporto que Fernando i el club estan molt atents al mercat, precisament en aquesta posició, perquè és on veuen que tenen les principals mancances. Per tant, no et diria...
Girona està al mercat buscant un 4 sí que et diria Girona està molt atent al mercat per si sorgeix una oportunitat d'un 4 per tant si Girona ha de fer alguna incorporació probablement si surt el jugador que representa una oportunitat que els encaixa seria la posició de 4
Doncs mira, juntament amb això avui han anunciat aquest matí que han allargat una mica més el contracte de Holanders un mes. Imagino que ve condicionat a la lesió de Maxi, que malauradament encara no l'hem pogut gaudir aquesta temporada. Jo crec que aquí això s'està notant molt també.
I crec que és una cosa que també cal posar en la qüestió. Maxi, sense ser cap estrella de la Lliga, ni cap superdotat, ni cap jugador especial, crec que és un jugador 100% bàsquet Girona i que va tenir una cosa molt important, que és, l'any passat, amb l'arribada de Moncho, jo a Maxi, com tu, li havia vist molt bons partits. Però mai l'havia vist jugar amb aquell nivell de constància de dir, sé que ha jugat el bàsquet Girona i sé que avui Maxi no fallarà. I em sembla que això...
És molt per un jugador que no és referencial. Per tant, jo crec que l'està trobant molt a faltar en quant a presència, en quant a caràcter, en quant al que pot donar a darrere, evidentment també la seva aportació a un atac. Crec que és un jugador que, sense ser un dels tres més talentosos de l'equip, sí que és un jugador que es troba a faltar, sobretot si tenim el record del que va donar la temporada passada, sobretot des que arriba a Moncho.
Ja per acabar, Òscar, definitivament creus que l'objectiu de la temporada pel bàsquet Girona és la permanència?
Jo crec que es pot dir la permanència o consolidar-se a l'ACB, que al final és... Queda millor això, eh? Dint d'una altra manera. La permanència pot semblar d'equip petit. Consolidar-se a l'ACB em sembla que... És que em sembla que no pot ser cap altre. Em sembla que plantejar-se anar a Europa... Jo sé que la gent té moltes ganes de jugar a la Champions, de jugar el que sigui, i ho entenc. Però crec que abans de jugar a Europa...
Tu has de fer una temporada, com espero que sigui la que es faci aquest any, de dir, escolta, ens hem salvat, hem acabat a 3 victòries del descens i fa 3 mesos que estem salvats i hem acabat 12, 10, tant de bo 8, eh? I vagis a la Copa, eh? Però ho veig molt difícil perquè crec que el nivell de la Lliga ha pujat molt i veig el bàsquet Girona bé, però el que et deia a l'inici, no? No prou bé com per il·lusionar-se en fer una Copa al Rei o en fer uns play-offs
Potser a Europa, apuntant que hi poden anar els 10 primers, potser és una cosa més accessible, però crec que tot ha de ser gradual i conseqüència d'això, d'alguna manera ser més constants en el nivell de joc, continuar-se fent força a casa i augmentar, com et deia, una mica...
fora de casa perquè és el que li falta a l'equip. S'han guanyat tres partits, tots tres a Fontejau. A Fontejau, compto que es continuarà amb aquesta versió que fa molt difícil que els rivals, sobretot els rivals més directes, puguin rascar a Fontejau, però també crec que per fer una temporada tranquil·la has de rascar partits com el que no vas rascar a Andorra i algun d'aquests a Burgos o rivals d'aquest tipus. Per tant, jo insisteixo que veig el Girona sense patir, però a la vegada
No dic sense dret a il·lusionar-se, tant de bo m'equivoqui, però el veig més tranquil que no fent la grossa aquesta temporada. Aquesta encara no. Aquest seria una mica el que jo crec i que espero que això sigui un punt de partida, sobretot tenint en compte que Moncho ja haurà fet una temporada i mitja.
amb el projecte Moncho i Fernando Sanemeterio des dels despatxos per dir, doncs va, 26-27, ja tenim tot el punt de partida, els ciments molt ben establerts, doncs ara sí, anem a fer un pas més, però un pas més, també deia, ha d'arribar també a nivell econòmic i crec que això és important que la gent ho entengui perquè és que la Lliga, Jan, si no, va fent molts salts. I si tu...
Si tu cada temporada no intentes tenir una mica més de diners, hi ha equips que et van passant per davant i llavors és molt difícil que tu et puguis il·lusionar més que la temporada passada.
Veig que no estic sol en aquest vaixell, així que m'agrada escoltar-te. Soc molt pràctic i molt racional amb aquestes coses, i sempre penso, Girona, ets el monument duet, 3è pressupost. Doncs escolta, a no patir, a consolidar-te, si surt un bon any, a il·lusionar-se, però no tornar-se bojos demanant coses que a priori no han de ser. Doncs bé, passem a tancar el programa.
Som un equip, una veu, som aquesta força.