Estrenes, entre molts altres festivals també, que va ser el primer que va pujar aquí dalt a l'oficina de turisme a portar grups a cantar. Xavi, bon dia. Hola, bon dia, com aneu? Molt bé, doncs aquí, fent temps abans de començar a les 11 a tocar aquí dalt i a punt de parlar de música, però en tot cas, sí que et volem preguntar, ja que nosaltres t'agafem el rellau avui en petit format del que havíeu fet a les trenes, explica'ns com ho vau fer vosaltres tot això de pujar aquí a l'oficina de turisme a fer concerts.
Doncs mira, t'he de dir que eren altres temps, o sigui, eren temps on podies tenir idees i dur-les a terme, no? Perquè burocràticament hi havia polítics amb molta empenta, amb moltes ganes, tot era diferent. Estem parlant que el primer terrat...
es va fer l'any 2015. Llavors, doncs res, jo doncs, igual que vam començar fent sons del món a espais patrimonials, quan encara no es feia concerts a espais així, doncs passant pel Pont de Pedra vaig dir, hòstia, si plantéssim un concert aquí al Terrat,
seria una mica com aquells Beatles a Londres o els U2 a Los Angeles que en un punt neuràlgic de la ciutat plantaven un concert es podia veure des de diversos punts la gent als balcons, la gent al pont de pedra i tenies aquest skyline tan característic de la ciutat de Girona que és de les fotos imprescindibles de qualsevol persona que ve a visitar Girona
I a partir de tenir la idea vam tenir la sort en aquell moment que hi havia un equip amb molta, molta, molta gana de fer coses i ens vam trobar amb en Carles Puigdemont d'alcalde i que tenia la regidoria de Culturell i amb l'Albert Riera que era com la seva madreta a l'àrea i que era la persona que ajudava
a fer possible allò que s'imaginava i que amb el polític acabava d'acceptar i de dir, va, anem-hi, que això és molt interessant. En tot cas, en vau fer tres edicions, que sí?
Diria que en vam fer, n'havíem de fer quatre, l'última va coincidir amb tot el tema de quan hi va haver els presos que van entrar un altre cop a la presó i llavors vam decidir anul·lar el concert que era Catarres amb senyal de protesta d'aquesta acció.
Però la veritat és que a un duro terme va ser complicat perquè una cosa és que t'ho imaginis i l'altra és quan lògicament entren els enginyers, entren els arquitectes municipals i et diuen que en un espai així no pots posar pes i que és impossible que ho puguis fer i això a vegades tocaven dient dos mesos abans inclús quan ja ho has anunciat.
En tot cas, que no és fàcil, també en podem donar fe aquí a l'emissora. Avui farem una cosa de petit format, ha sigut molt més senzill que el que vau fer vosaltres, però sí que en certa manera agafem el relleu i per això també volíem fer aquest petit record del que havíeu començat vosaltres. Doncs sol·licitats per la iniciativa i per molts anys, tu. Doncs moltes gràcies i aviam si ho tornem a veure més endavant. Sí, esperem que sí, va. Cuideu-vos. Gràcies. Adéu, adéu, adéu.
Sentit el testimoni d'en Serip Esqual, que va ser qui va començar això, anem ja per el debat de la música. Girona, ara mateix, com està dia de la música el dissabte? Encara cal celebrar un dia de la música? És una cosa que s'ha de reivindicar, s'ha de seguir reivindicant la música?
És que no crec que tingui un sentit de reivindicació. Per mi té un sentit més de festa. Justament el dia de la música, cas veritat o no, també coincideix més o menys a l'inici de l'estiu. Sortir al carrer... Sí que pot tenir una vessant reivindicativa en el sentit de sempre que un dia a l'any els músics no tenen molts problemes. Els músics novells o incipients per pujar un escenari la resta de l'any és una mica més complicat, veritat.
Sí, és una mica, un dia que pot ser un aparador, però nosaltres sempre que el dia de la música és cada dia, perquè si no, no anem bé, no?, si només fos el 21 de juny el dia de la música, però sí que és un dia on pots descobrir coses que malauradament no, normalment no tenen molts espais on donar-se a conèixer, no? Sí, realment és el dia que surts al carrer, hi ha música per totes les bandes, això és positiu,
ho deixarem aquí, no?, en l'opositiu. És el que ens agrada cada dia. Que no, si fos reivindicatiu crec que no hauria de ser gratuït. Vull dir que els mosos no haurien d'anar de manera altruista per reivindicar un ofici i tot un moviment, no?,
I és el que passa el dia de la música, és així, no ens enganyem, la majoria d'artistes treballen de manera gratuïta, però és cert que per molts grups novells o que acaben de començar, o simplement pel simple fet que la ciutat estigui plena de música, ja està bé, ja està bé.
Sí, converteixo el que diu en Xavi, que es planteja més com una celebració, realment des de fa quasi 25 anys que a Girona el dia de la música és aquesta porta oberta a l'escena novell, a projectes que surten de les escoles, no és una escena professional? Sí, sí, està clar.
I bé, és això, és un dia on gent que practica música local o casa durant tot l'any, doncs té una oportunitat també de tenir uns escenaris ben equipats, de mostrar-ho i compartir-ho això amb el públic de la ciutat.
En tot cas, aquí heu apuntat, ara vull introduir el tema. Dels grups novells, heu parlat ja de la possibilitat que els grups novells venen, surten, es mostren. Estem en uns moments on segurament hi ha més formació que mai, hi ha més qualitat musical segurament que mai, més professionalització també que mai, i en canvi sembla que sigui més difícil començar que mai també.
No sé si això és així o no. Estem en una lògica de mercat molt bèstia, que tot es fa molt gran i tot es concentra en coses molt grans. Tots són grans festivals, tots són grans esdeveniments. Aquests grans esdeveniments volen artistes que convoquin a milers i llavors tenim molts pocs artistes que convoquen a milers i milers d'artistes que convoquen a poca gent.
I això crea un desequilibri molt gran. O sigui, a Catalunya tenim milers de propostes que tenen una qualitat brutal però que no tenen on mostrar-se perquè Catalunya no té un circuit com pot tenir Irlanda o pot tenir altres països on entres a cada bar i hi ha música en directe. Aquí quasi que ho lluites o ho pateixes o intentes que no et persegueixin, no? No.
i això es nota, es nota perquè la gent no sap on col·locar la seva música. Moltes sales que han hagut de tancar, la sala petita, el bar, hi ha tots uns protocols que ara costa com més, no? Abans poder la gent, bueno, no sé si abans o... però sí que hi havia com més música als bars mateixos, vull dir que ara tot el tema de la...
que han de sonoritzar, demanar permís, tot això va tirant enrere tot un possible mercat que va desapareixent.
Sí que és veritat que els nanos surten més preparats que nosaltres, vull dir, nosaltres ens forjàvem al local d'assaig, rascant una guitarra o fent el que ens semblava, però sense gaire formació, i ara són nanos molt joves que surten amb una formació gairebé toquen millor que nosaltres, saps què et vull dir? Llavors, clar, aquí també ja no... És complicat, tot plegat, s'està fent tot molt gros, no?
No, també entendre que no és una situació exclusiva de Girona, sinó que és a algun nivell de país, que realment hi ha aquesta segmentació brutal entre una escena amb uns catxets molt elevats, que monopolitzen les grans programacions, i després això, una escena immensa de bandes que tenen molta dificultat per trobar aquests espais de petit, de mitjà format,
Perquè no existeixen per temes que s'apuntaven aquí de dificultats a nivell administratiu, de llicències, de temes d'acústica, de temes de prevenció de riscos, de tot tipus. De tota mena, econòmics també.
I també jo llenço un altre debat que és igualment quan hi ha aquest tipus d'accions que n'hi ha poques però n'hi van haver, no sé, a Girona o a Vera el Foment que està fent una programació, l'Ateneu 24 de juny està fent aquest tipus de programació, l'Ajuntament a través del...
El problema del cicle a prop també està d'alguna manera o entitats com les cases de la música que van organitzant alguns cicles en algun centre cívic. El problema també d'alguna manera de la capacitat de convocatòria o de l'interès del públic per ajudar aquesta escena que comença, no?
Bé, els grups no tenen espai, però quan hi ha aquest espai tampoc són després acompanyats per la gent o costa bastant. Hi ha grups que tenen molta capacitat de convocatori i en canvi no hi ha un públic per aquesta escena més emergent. És que relacionat amb tot això que heu dit, en definitiva,
Jo no sé si és una qüestió cultural o jo no sé molt bé, però és veritat que un local faci l'esforç de fer tot això que digueu, un bar i després, jo crec que aquí falta, no sé si li surt a compte, perquè aquí el que falta també és una mica de cultura de la descoberta, d'anar a veure, escolta, vaig aquí perquè jo sé que posen bona música o que actua gent jove i tal...
O 5 euros, o jo què sé. O 5 euros, que clar, coño, i el cubat aquest costa. I després pagues 200 euros per estar a la zona VIP de no sé quins collons de concert a l'Estadi Olímpic, no? Bueno, hi ha un punt que és un tema de xarxes, d'això que diuen el FOMO, no? La història de jo vull ser en un gran esdeveniment, és més el punt de jo vull ser allà en aquell lloc...
i explicar què he estat, que no pas si la música m'agrada més, menys o m'interessa aquest artista o no. Vaig a un festival per viure una experiència de festival, potser dels 25 grups que toquen n'hi ha 3 que m'interessen, la resta no m'interessen gens, però...
és tota una mena de ritual en canvi en el fons la música en si mateix no acaba sent el principal producte dels festivals i això és bastant greu que acabem en aquest punt però està passant, s'ha convertit tot en un gran xou un gran negoci que mou mils de milions d'euros que hi ha en fons d'inversió vull dir que no estem parlant de la indústria només musical catalana que deu-n'hi-do el potent que és sinó que ara ja estem en mans de multinacionals
i de fons d'inversió. Llavors tot això canvia les regles del joc i els ha canviat en els últims 3-4 anys que la cosa, després de la pandèmia, semblava que no, perquè hem après que les... Jo recordo que el concepte era no, perquè la massificació ja ens podem oblidar la massificació, ara tot serà d'una altra manera i veieu el que ha passat. Tot el contrari, estem convertint les coses que eren grans en gegants. Hi va haver la polèmica dels preus dinàmics també, de les entrades, vull dir que això...
Hi ha moltes coses d'aquesta mercantilització que deies, qui la pateix és el de baix després.
Sí, però això és així amb tota la societat. És veritat que els catxets s'han inflat moltíssim. Jo he escoltat barbaritats i quedar-me com... Què? Clar, llavors tot l'altre es va desinflant des de baix, però sí que és veritat que quan va acabar la pandèmia recordo que la gent anava a veure molts petits concerts i a més escoltava, que era brutal, perquè...
No, no, no, perquè tu estaves acostumat a tocar i a vegades hi havia un ramó allà al bar, no? I de cop silenci absolut i deies, oh, que bé. Hòstia, oblidem molt fàcil les coses, eh? La humanitat. Però molt ràpid, eh? És com de cop i volta i ja està, no?
Vam descobrir una realitat que era molt xula, no? Bueno, el que et falti allò, no? Que no puguis accedir, el fet està tancat a casa, que no... I escoltar, escoltar una... És que... O anar a veure un corset, encara que no sàpigues ni quin cony de grupers, és igual. Però jo sé que en aquell bar fan música en directe, jo quan viatjo...
Sempre busco locals amb música en directe. Poc que miro qui toca ni res, eh? Després em trobo una fricada més igual. Música en directe. Sí que falta una miqueta això i és veritat que el jovent no... Bueno, ja no tenen el jovent, és igual. És veritat que tot aquest tema del... No sé si són les xarxes socials o què són. Sí que és veritat que és aquesta cosa de la foto, no?
Jo he estat aquí, jo vaig allà, tothom va a Ramona, tothom escolta això, anem a mirar allò. Hi ha un altre punt també que és el de la manera com concedim amb la música gravada i ens influeix també en la música en directe. Tu abans et compraves un disc d'un artista, l'escoltaves i et feies seguidor d'aquell artista.
Avui en dia el consum de música ja no és de jo me compro un disc i l'escolto al cotxe durant dos mesos seguits i me sé totes les cançons de dalt a baix. Ara és una playlist de Spotify que l'escolto avui, demà canvia, tal, i d'un artista en conec dues cançons, després dues d'una altra. Llavors això fa que vaig a un festival perquè sentiré una d'aquest, una de l'altra, que són els que conec, però un concert de tal artista, bueno, he de ser molt fan per escoltar-me això. Només me sabré una cançó, no? Aquí els artistes...
Disses també ja han jugat, ara mateix, és el game, es publiquen discos sí, però és el single, publicar dos o tres singles l'any, cançons sueltes, el concepte de disc, en certa manera. Aviam, discos se'n publiquen, què passa? Que després hi ha estratègies de difusió, que d'alguna manera la finestra d'atenció està encara, que si jo llenço un disc i ja està, em fan cas un dia i costa una mica l'estratègia,
és anar-ho allargant i presentar un single treballar allò al cap d'un mes presentar un segon i d'alguna manera vas buscant com focus d'atenció allargar-ho una mica perquè és complicat i hi ha moltíssima oferta vull dir que estem dient tot això però hi ha més bandes i més producció que mai i després el problema és això portar-ho als escenaris que no són permeables i que tampoc hi ha aquest teixit més de petit mitjà format per programar
totes les bandes que realment estan fent coses. De fet, això que diu en Dani de la finestra d'atenció, o sigui, hi ha aquell debat de dir, no, és que ara és molt més fàcil arribar al públic. Això és fals, és totalment fals. O sigui, tu dius, no, és que jo puc des de casa meva, m'agravo el disc i de seguida el pejo les plataformes a Spotify i el té qualsevol persona del món. Correcte, però com tu, mil milions d'artistes que estan fent el mateix cada dia...
Llavors, el soroll que hi ha allà al mig és tal que és impossible que et descobreixin. Abans hi havia uns filtres que feien, doncs, unes discogràfiques que s'ho treballaven molt i uns canals que eren les ràdios i les televisions o l'MTV o qui fos que te deia, vale, dintre de tot aquest mils de milions nosaltres hem filtrat unes coses que tu pots fidelitzar. Això és menys democràtic, sí, però era molt més efectiu i t'estalviaves
el 99,9% de coses que no es poden ni escoltar moltes vegades, i te quedaves amb una part que sí, te'n perdies molta, te'n perdies de bona, però la selecció s'agraïa. Ara les llistes de Spotify intenten fer una mica això.
Però en el fons no acaben funcionant així. Tots sabem que ara mateix tu vas sortir en una llista Spotify, has d'anar invertint pasta i és com una màquina de tants dies, tants diners en aquesta llista i qui ho acaba fent? Doncs els grans i els petits. No hi poden ser. Jo crec que el músic o la música, que s'hi vol dedicar, ja no dic el concepte professional, però sí també, que vol guanyar-se la vida,
honradament amb això i tal i amb una certa constància actualment li requereix jo crec un esforç molt superior que en altres èpoques primer per mantenir-se vigent no ja trec un dir com deien aquí ara no trec un dir si m'han oblido no, no, ara has de mantenir has de mantenir a la bèstia el públic
alimentat amb regularitat constant perquè a la mínima s'obliden de tu i és així ara és com aquest fenomen de escolta que marxaré faig una aturada perquè no sé quins motius la meva gran trajectòria i al cap d'un any ja torna a ser-hi on és l'aturada això és el que feia en Rosendo tota la vida s'ha fet
Gira disc, gira disc, és que no té més. Ja tinc un exemple en el cap ara mateix, però no el diré, però és així, vull dir, me fui larga aturada i torna d'aquí quatre mesos, vull dir, no ho sé. Bueno, perquè és això que dius, no?, que tampoc pots marxar gaire, si no, ja no et recorden, no?
Sí, és qüestió de... el grup que està a dalt de tot en el moment àlgid fa una petita aturada i aquell espai en dos mesos l'ha ocupat un altre i quan torna ja és... Imagina't un grup que ja no està allà dalt
que està allò i tant per exemple tu Nuri ho saps, acabes de fer un disco acabes de treure'l una feina d'un any de treballar de composar, de treballar amb un productor de viatjar a un lloc a fer-lo tal, tal, tal, el presentes molt bé i la teva oportunitat que això ho peti són dues setmanes que la gent està parlant d'això i ja està i ara què?
Tu abans tenies un recorregut en el qual aquest disco era vigent un any.
De fet, ja ens han preguntat el proper disco i jo... Uau, encara estic peint tot el que ens ha costat aquest, no? No, no, no. Un moment, sisplau. En aquí, però, estem fent aquestes conclusions, però abans Dani ho deies. Hi ha el cicle de prop, per exemple, que està portant música a molts barris, a llocs també que abans no es feia música, que ara n'hi ha. Llocs de petit format que s'hi han apagit, deies el Foment, podríem parlar... El Sánchez.
hi ha aquí a Girona diversos espais també que hi ha música a la Mirona evidentment fa uns anys no hi era un espai professional com és la Mirona on hi poden anar grups a més a més de diferent format a l'estiu una programació de festivals evidentment tots ens venen al cap els grossos que més o menys és el mateix cartella per tot per dir-ho així de grups d'aquí però també hi ha molts d'altres que no tant aquí el notes al parc per exemple ara aquí a Girona a l'estiu no és més que abans això?
Sí, sí, però no ho toquem tot. O sigui, hi ha un punt en el qual dius, sí que programem, però pensa que als anys 90 a Girona hi havia locals on es feia música...
De forma, no sé si oficial o no oficial, però els grups tocaven a l'inèdit. Tu podies anar i era una escena més underground. Era molt menys oficial, molt menys...
organitzada, però hi havia com una escena en la qual es desenvolupaven coses i passaven de forma espontània. I aquesta espontanietat, en el nivell de la base, és important, perquè si no, ja estem tapant molts de forats, no? Hòstia, hi ha molta gent que en aquesta franja de base necessita... O sigui, a veure, al final, tots els grups... No sé, l'altre dia mirava un reportatge de Camp Dentown. Tots els grups, els Oasis, els Coldplay, la Amy, tots aquests grups, van començar tocant angaritos...
per quatre borratxos que estaven allà i ells ho passaven bé, els altres també i és una cosa viva, normal orgànica ara ho hem professionalitzat tot tot se'ns està i a més et diré que quan vas a aquests concerts ho gaudeixes totes aquestes programacions
Però l'escena orgànica espontània, viva, li hem tallat les ales. Per què? Per això, perquè dèiem, quan és la norma A, la B, la C, la D, saps què? Millor que no ho fem. I aquests llocs estan molt més acotats. No, format acústic no, 3, no, 4, no, serà així, no tal, i a vegades tu tens una proposta X.
que poder-te diuen, ei, guaita, tindreu un equip de so, tal qual, i també depèn de l'espai, a vegades, a nivell programació també, suposo que es mira una mica si aquell grup encaixa o no encaixa, depèn de com, no sé si a nosaltres el parc s'ha portat mai un grup de punt, o clar, és un espai que requereix una cosa concreta, o que la gent que organitza diu, alguna cosa que entri bé perquè la gent està assentada...
que clar, cada espai té el seu tipus de programació exacte, per això t'he dit que potser sí que hi ha més coses però també estan molt més acotades les normes o l'accés, és com per certs estils de banda o certs formats
Poder sí que el que diguem és això, que falta una mica l'escena underground, no? Underground, és que jo crec que avui en dia hi ha molt d'underground i molta catacumba, musicalment parlant. Jo crec que més que mai, perquè sí que n'hi havia en els 80, en els 90, sempre n'hi ha hagut, però el que despuntava, o sigui, els quatre grups que aconseguien emergir,
tenien bastants opcions, has de tocar. Podien fer el pas. Sí, vull dir, no cal dir, aquí a Girona, que sempre és que tothom recordarà, de sopa de cabra, de suièneris, d'un papa, i a Girona, fora de Girona una mica ja els don de cul, o molts altres grups. El que vull dir és que actualment hi ha trop o cientos mil grups,
I no sé, el 99% ningú sap que existeixen excepte els seus fans més irredents. Posso només un exemple, ara ha sortit un totxo de llibre fantàstic sobre el metal català que ha publicat Ender Rock, que és una enciclopèdia total del gènere, no?
Hi ha 500 grups allà registrats. Poso a prova qualsevol persona que no sigui gran fan del metal a veure quant se'n coneix actualment. Coneixeràs Sant Traït? És un grup de fa 40 anys o 30 i escaig d'anys. Però molts dels altres, els d'ara mateix, els que estan tocant ara fent metal... Hi ha algú que faci metal en català? Doncs sí, espero que n'hi ha molts. Però qui ho sap?
No, perquè és una escena invisibilitzada a nivell general, no està enlloc. I com aquesta n'hi ha d'altres, eh? Moltes. Clar, acabem pensant que el concepte festivals, el concepte de programacions, és un...
perquè acaba sent, doncs, una escena, allò que diem, no?, aquesta reiteració de festival clon, que no, és que els d'aquest poble tenen aquest festival. Sí, vale, doncs, al costat què farem? Doncs un festival que serà el 99% igual que el de l'altre, no?, i anem fent el que abans era la festa major, doncs, en diem festival, però és una mica el mateix. I llavors hi ha totes unes altres coses que van...
per una altra banda, i estan totalment invisibilitzades, i també fora dels circuits de la indústria, perquè la indústria queda fora, i fins i tot de la indústria i de les ajudes, o sigui, de les ajudes públiques i dels circuits que programen. Les ajudes públiques funcionen a través d'uns paràmetres,
Falta atreviment, també, el moment de programar, ja no només per la part pública, sinó també per la part privada, d'atrevir-se a fer coses que surtin una miqueta de l'estàndard? Jo crec que segurament hi ha molta gent que té ganes de fer coses, hi ha moltes associacions, el tema és la problemàtica aquesta, hi ha moltes vegades que ho fas per amor a l'art i a risc.
o no, i nosaltres a salt fem un concertillo per festa major, Camp Enxut, i sempre anem a risc, o sigui, i bueno, ens atirem de la moto i agafem grups no gaire coneguts i d'aquí, de diferents estils, perquè ens ve de gust, és esgotador, eh?, tot el que has d'arribar a fer per aconseguir quatre duros, perquè t'ajudin, perquè no hagis de posar calés de la teva butxaca, vull dir que jo crec que gent sí que n'hi hauria, el que passa és que és dificultós, és difícil, no?,
I al final aquests grups dius que tenen la TUV i que la TUV programa guai i és més underground, o una Mirona, però tu no pots estar anant a la Mirona cada... La Mirona hi vas un cop l'any perquè fan un festival d'equis que tu encaixes i ja està. I després què? Després on vas, no? Jo crec que gent que tingui ganes de fer coses sí que hi és, però clar...
Tenim problemes de normatius, però normatius en general, no és una normativa, és un concepte general de com volem que sigui la nostra societat. O sigui, parlant amb gent europea de sales de concerts, per exemple, es posaven les mans al cap del que nosaltres havíem de complir.
Quan estem parlant de gent de països com Holanda, de Suècia, d'Alemanya, i deien, però en sèrio que tot això, vosaltres heu de fer tot això? És impossible, ens deien, programar. O sigui, estem sobre regulats. Deien, el que necessiteu és desregular. Necessitem que les coses siguin normals, naturals, que es pugui fer música en directe com una cosa...
pràcticament natural una cosa natural per un altre costat el que falta també és una mica de divulgació i d'explicació genèrica del que és la música però des de i3
Passant per l'escola, instituts, per què? Doncs perquè si no només estem explicant o estem difonent uns tipus de música i n'hi ha molts més. O sigui, allò que diguem cultura musical, immersió musical... I el tercer és, si tu vas a tot arreu on passa la teva vida i allà et trobes música en directe...
No pateixis que la valoraràs, la música indirecta, que és el que passa a Irlanda o a Alemanya. A Alemanya, cada nano que va a l'institut té un instrument a les mans. I això és la millor manera d'explicar cultura musical. O sigui, tothom acaba sortint d'un institut que ha tocat el violí, la guitarra o el que sigui. Llavors, aprèn primer que és complicat, que té un mèrit, i aprèn a escoltar des de clàssica fins a heavy metal. I aquí això, no, la música és una cosa que, bueno, si amb una mica de sort fas flauta...
Una maria total. Vas flauta i després poses la ràdio i tots mira, escoltar el que toca reggaetó i anar fent. És l'únic que ens toca. Això passa... L'altre dia fèiem un debat sobre cinema, per exemple, vam anar al Modern i al Festival de Cinema i els del cinema deien el mateix. Que faltava educació, que faltava... I al final falten hores lectives, jo no sé. Al final sí, trobaríem espai per tothom. Però això ja hem de la promoció. Tu també, Dani, que això de la part
Pública també, o sigui que des de la Marfà feu molta educació també, feu escoltes de discos, feu tot el dels books, teniu tota una cultura de base amb tot això, però després, el que dèiem, la gent respon?
Bé, és una mica... ja ha anat sortint, eh? Vull dir, per una banda hi ha aquesta dificultat per l'escena més emergent de trobar un espai on mostrar-se i aquesta resposta també del públic que va veure el grup que surt a la tele però després el grup que està assajant a la Marfà allà picant pedra que un dia pot fer un bolo amb el que li ha costat i després hi ha 30 persones de públic que això m'imagino que també els promotors o la gent a banda de totes aquestes traves administratives també per un tema de pura viabilitat econòmica també és un...
No sé, és un peix que es mossega la cua, però igualment jo crec que sí que es van passant coses interessants. El que deia el Xavi de Malmeta, no sé, ara una cosa que ha passat el darrer any a Girona, que a mi em va fer molta il·lusió, és per exemple tot el tema de sexeig, que és tota la mobilització de l'escena del hip-hop en català, va haver-hi una trobada...
El foment increïble, vull dir, amb 70, 80, amb 6, tots en català, bueno, no ho sé, que hi ha després van passant cosetes que també són, no ho sé. Però tot està en negatiu, eh? No, no, però estem allà mateix, o sigui, com allò del metal, ara has posat un exemple molt bo, allò del hip hop en català, no?
hòstia, jo agrairia que aquesta gent tingués plataformes no sé quines perquè no es quedessin escoltant-se uns als altres i a més perquè deixem passar oportunitats o sigui, ens omplim la boca amb l'ús social del català l'anormatització lingüística
I tenim coses com aquesta, com de dir, vale, què està passant amb l'escena de hip-hop en català? És una manera de penetrar en un sector en el qual, que està molt castellanitzat, i dius, no, però... Bueno, i connectar amb un públic també molt jove, que molts dels referents que han anat sortint també, el públic és bastant senior, no? I en canvi, aquestes escenes més urbanes o més... Bueno... Perdona, Joan. No, no, no, però és això, és això. O sigui...
ni institucionalment tampoc s'acaben de veure aquestes oportunitats, de dir, hòstia, a vegades es busquen campanyes de normalització lingüística, ara estic parlant de política pura i dura, una cosa tan simple com dir, moment, estem parlant de música hip-hop, hi ha un col·lectiu que ho fa en català, hi ha molta gent que ho està fent, per què no ho visibilitzem?
Jo crec per desconeixement total de qui ho està. Sí, però sempre jo crec que en aquests casos, si tenim un exemple històric, encara s'utilitza actualment, jo crec que l'administració, si ha d'actuar, jo crec que ha d'actuar més per omissió, o sigui, per deixar fer. No, jo no parlo de posar-s'hi, jo parlo de donar visibilitat a això.
Vale, però que no lluitar per posar després el teu celler allà de Departament de Cultura, no sé què, de Política Lingüística. No, no, no parlo d'això, jo parlo de, per exemple, que tenim una cosa que es diu Corporació de Mitjans Audiovisuals i per què no surt això...
Quanta música surt ara aquí en directe, fora dels programes tipus Eufòria? Com deia ell, és un peix que es mossega la cua, no? Si la gent no veu això reflectat en totes les xarxes, llavors no va a veure un concert o no se n'entera que està passant això aquí a Girona o que estan fent això. Llavors, clar, aquí es crea una desconnexió i és el que passa que llavors la cultura i el...
la costum de la gent és el que dèiem, si van a veure festivals clons si cada festa major hi ha els mateixos grups el jovent també creix només veient un estil de cosa si a les festes majors hi haguessin diversitat de grups, diversitat de tal estaríem generant una cultura i un
i un sentiment de descoberta a tothom que faria que després digués, hòstia, fan això allà, fan allò allà. Però clar, és tot un peix aquí que no se sap ara cíclicament com parar aquesta roda, no? En quin moment tallem i tornem a començar o com es pot fer, perquè és cert que coses se'n fan, i moltes, i s'intenta.
Però clar, si llavors la gent no va a veure-ho, si llavors no se'n dona visibilitat... Però el que és fort és que quan aquestes coses de petit format, que hi ha poca gent, els que hi van i ho veuen, ho gaudeixen moltíssim. Ho disfruten moltíssim. Però moltíssim, eh?
Moltes vegades, jo ho dic perquè a mi em passa a nivell personal, gaudeixo molt més de prendre quin concert, d'en una terrassa o en un lloc petit, que en un gran espai. Per què? Perquè és una altra cosa, és una cosa que pots connectar molt més. El que passa és que això, que no dona likes a les xarxes, que les xarxes no ho amplifiquen.
A més, també es posa molt en valor cada vegada més el concert de pagament, abans ja he fet referència, evidentment la música no és gratuïta, però sí que hi ha la tendència que festes majors, ara ho dèiem, la gratuïtat de tots aquests espectacles, la gent espera anar-hi gratis, pagar 5 euros ja li sembla molt, però tenim aquesta tendència contrària, prefereixo pagar 10 euros i ser 200 persones que anem a veure allò que sabem que anem a veure,
que ser 800 que han entrat i estan a la barra i... No hi ha cosa que em molesti més que anar a un concert i tenir una persona aquí a l'orella que està xerrant amb el del costat i no calla. Amb el tema dels concerts de pagament, evidentment, per una banda, és posar en valor el que està passant allà i que...
I d'alguna manera des de les administracions públiques, a vegades també entenc que oferir concerts gratuïts justament és per incidir en aquest tipus de potenciar determinades escenes. Vull dir que a mi em sembla molt bé que un concert d'un grup molt consolidat, evidentment, sigui de pagament i no te'l trobis gratuïtament en una festa major, i en canvi que hi hagi aquestes oportunitats a lo millor de...
aquesta funció més de descoberta de bandes i que en aquest cas el preu de l'entrada no sigui una barrera crec que les dues coses han de jugar-hi sí, però no ho hem utilitzat bé o sigui concerts gratuïts n'hi ha d'haver per visibilitzar tot l'emergent però llavors no podem posar grups de 50 i 60 mil euros gratuïts
No, això està claríssim. Perquè llavors, a veure, aquests grups, si posem una entrada de 10 euros, les esgotarem. Si la posem de 20, també. I en canvi, grups que no els coneix ningú, posem-los en espais, en aparadors, que els pugui veure la gent gratuïts. Ara, què passa? Doncs que a principis dels 90 algú va decidir que tot havia de ser gratuït, perquè fins llavors es pagava, jo sempre havia anat a concert i es pagava.
Anava als camps de futbol, pagaves una entrada, bebes sopa de cabra, i pagaves els pets, i llavors tot el que va ser tot gratis. D'entrada bé, però amb el temps hem convertit els caps de cartell en gratuïts, i això...
És contraproduent. Jo no sé, anava a dir que de vegades la figura del taloner, que està una mica devaluada i generalment de vegades podia aprofitar, ja que tens el gran reclam per posar...
Doncs el grup emergent del poble o jo què sé i tal. I no es fa, jo crec que també, perquè s'ha comprovat històricament que si el telonet actua a les 9 i mitja, la gent arriba a les 10 o a les 10 i mitja i tal. Però podria ser una plataforma, però ja no sé si això funciona o no funciona. No es porta massa ja això.
Molts cops també les pròpies bandes diuen que, o el manejament diu que no, eh? Que no se sorti que estigui millor que jo, no? Però això sí que es podria fer, per exemple, en una festa major, per exemple. Jo crec que es fa, es fa, es fa, però normalment és el grup de la mateixa agència que porta l'artista principal. Ja, ja, ja, ja, sí, però clar, això ja no estàs, aquí ja no estàs. No, però és una manera d'ensenyar altres artistes. Sí, sí, sí, sí.
També abans hi havia mostres o marques, diguéssim, que feien això, descoberta. Tu poses el cas, aquí hi era el Black Music Festival. Tu saps que sota aquesta marca hi ha una certa qualitat, diguéssim, i que per tant pots anar a descobrir coses perquè porten el segell del festival X.
No n'hi ha gaires ara, si això no sembla que... A veure, sí que a dins de festivals sempre hi ha el típic artista amagat. Estic segur que l'altre dia, al Primavera Sound, devia haver-hi algun artista amagat.
que el vas a veure i dius, hòstia, no el conec de res, estic aquí i he descobert aquest artista i m'ha agradat molt. Però jo crec que no se'n fa bandera d'això, no se'n fa bandera d'aquest tipus de coses. Pots anar a la cim de la tarda sota la Solana, no? No, sí que n'hi ha a tots els festivals, el Cruïlla aquest any hi va a minibús i...
i Remei de Calafresca, que són grups d'aquí que són pràcticament recent nascuts, com aquell qui diu, i jo ho vaig trobar superinteressant, vaig dir, hòstia, que guai, que guai que puguin accedir, no?, en lloc així.
Això també, les condicions horaris i tot això, ho sabem. Tots els que hem anat a festivals d'aquests i estem contents perquè anem al festival, sabem que tocarem a la pitjor hora del món, en un espai, però és igual, mira, estàs allà. També es juga una mica amb això, a vegades et sents una mica...
puta, no?, en aquest sentit. Perdó, no sabia si dir-ho millor. Però sí, no, és allò, bueno, doncs m'adonen aquesta calderilla i l'he d'aprofitar, no? També és cert que després saps que no, realment, tampoc és la transcendència que té això, eh? També és una cosa, no com a experiència, vull que al final... Però bueno, ho has disfrutat, sí que es fa, jo crec. Jo crec que els quatre duros que els hi queda per acabar el pressupost...
Sí, però justament, per exemple, aquí que deies abans que som una demarcació de festivals d'estiu a tot i plen, tu mira les programacions de grups gironins...
Molt pocs. Molt pocs, eh? Dels grans festivals, eh? Clar, dels grans festivals. Sobretot en la franja alta, clar, clar, sí, sí. És cert que hi ha aquesta cosa, no?, molt... O sigui, Barcelona, no? Llavors, l'altra vegada es costa una mica de visibilitzar també poder... Bueno, però és un tema de que...
tothom està apuntant el mateix target de públic. Està buscant un públic que és un públic estandaritzat, que vol una sèrie de coses i tots els festivals estan apuntant més o menys en aquesta franja i programen, doncs acaben programant el mateix, que és ara que això està venent entrades, doncs anem a buscar això, això, això. I si ho pensem com a lògica de mercat d'indústria musical, té tot el sentit del món, perquè al final acaba sent un negoci. El tema està en que a banda de tot això...
I ha d'haver-hi tot un... O sigui, el problema no és festivals i festivals, no. Els festivals són un superaparador en el qual tots aspirem a estar a dalt de tota aquesta piràmide. I és de conya que funcionin i que ho petin i que... Bueno, que no s'acabi mai. El problema és que per tenir això no podem renunciar
a una bestialitat de teixit que hi hauria d'haver a sota i no tenim, és com si... Petits festivals... Ja, és com si anem i tenim aquí una façana de puta mare i a darrere l'edifici cau a trossos, doncs és una mica això. Es falta l'altre. Com veieu vosaltres l'escena Girona ara mateix? Ja parlant de Girona, específicament musical, ara ho dèiem, grups, tu ho deies, Xavi, no es programen grups d'aquí,
Aquest any, torna ja, t'ho diré, que venen a ser d'aquí, els clàssics de sopa de cabra, etcètera, etcètera. Ara vosaltres parlàveu, Remei de Calafresca, el Minibus Intergalàctic, grups que estan sortint nous també de baix, que estan fent un forat, vull dir que no sé si hi ha molta distància entre uns i altres, això que deu, falta classe mitja.
La classe mitja no és pobra directament, no n'hi ha, no és cert. I això va pels catxets que també parlàvem, estem parlant de bestieses de catxets, que et podries comprar una casa, haver de lluitar 2.000 euros per 5 persones i realment que et diguin, hòstia, és molt car això. I el mig crec que se l'emporten les bandes d'aversions, no?
El mig... També, que és una cosa que ara està patant. El mig és pràcticament inexistent. És inexistent. En tot. En la indústria musical, ara mateix, el mig... El concert mitjà està allà... que no sap on col·locar-se. Però, no sé, a nivell de base, ara que estem amb temes d'ajudes, de convocatòries, tenim coses boníssimes. Boníssimes. I s'en reben moltes. Moltíssimes. Sí, sí, això sí...
I llavors el problema és que nosaltres ho treballem i estem en programes d'acompanyament i ajudes i beques i tal, i llavors quan arriba el punt de dir, bueno, ja ho hem fet tot, hem treballat, hem gravat, hem fet un clip, hem fet la producció del directe, tal, tal, tal, i després dius, i ara? I ara on te toquem? I llavors és dir... Exacte, quin és el nostre espai? I ara on anem?
i dius, hòstia, això està de puta mare però quin circuit ho movem això a Catalunya és que no això tampoc i llavors dius, això sí perquè apunta cap a un lloc que és el lloc que sabem que hi és però hi ha un piló de coses que no perquè no tenim circuits és molt dur això hòstia tanta feina, no? sí, sí
Dani? Sí, sí, no, comparteixo bastant l'anàlisi. És allò, hòstia. És una mica el que hi ha també per afegir. També una mancança, per exemple, amb aquest tipus de... que no hi ha renovació amb aquestes estructures que acompanyen a les bandes, també amb oficines de manatge, amb tota la indústria. Bueno, és això, hi ha poques empreses que treballen amb els grups grans i potser no hi ha tampoc una...
Una permeabilitat per mànagers, oficines o discogràfics que treballin també amb aquesta escena. M'imagino que per un tema de viabilitat econòmica, per el mateix que no entren a determinat tipus de festivals, tampoc entren a treballar amb gent que podria ajudar a desenvolupar les carreres d'aquests artistes. I són fenòmens que és com... Jo comparo-ho amb els bancs, els bancs es fusionen i fan bancs més grans. Les empreses de management i les companyies
Es fusiona i cada vegada tenen més part del pastís i al final són molt pocs que tenen molta part del pastís molt gran. El que passa és que com que hi ha tota aquesta escena tan gran, clar, també es necessita gent que... Hem dit que hi ha més grups que mai, amb poques oportunitats per ensenyar-se, però clar, aquests grups necessiten aquest tipus de professional també que els ajudi, que els acompanyi...
Sí, perquè si no l'única opció és fer-ho tu mateix, i tu no tens la formació ni les... no saps per on anar, on t'apicar. Llavors és com molt complicat, tu has de fer tot, no? Tu has de fer tot, exactament tot, i anar a buscar i trucar i tal, que ningú et fotrà puto cas, perquè clar, tu ja pots anar enviant un mail, si no et coneixen, si no tens contacte, i hi ha tota una feina, no? Les oficines es dediquen a això i ho saben fer, llavors hi arriba un punt que és esgotador, no?
Però va haver-hi un temps, dius, bueno, no fa tant.
Jo tenia la teoria que hi havia molts grups a Catalunya de 7 o 8 components que triomfaven allò i molta xaranga i tal, però també perquè així es repartien les feines. Un feia l'IVA, l'altre feia les xarxes, l'altre... I no estava tan desencaminat. Sí, sí, clar, clar. Era un rotllo, vull dir, tu vols fer música, no vols... Exacte. No vols fer l'IVA, vamos. Bueno, i no en saps tampoc. Vull dir, és que al final acabaràs... Però hi va haver un moment que la moda era l'autogestió. Sí, era.
I al final hi va haver molta gent que va dir, jo, lo meu és tocar i composar. Si tu saps, si t'agrada, si mira, és el mateix de les xarxes, no? Si tu no t'anaràs a les xarxes, ei, agafa't una persona, que et faci com un IT manager, que te digui el que has de publicar, com ho has de publicar, quines fotos, tal, perquè si no acabaràs fent publicacions de merda o no les faràs, bàsicament. El tema és quan ha de fer un vídeo.
Ho ha de fer algú altre, llavors, clar, la idea idíl·lica del manager amic, que t'estarà lluitant per tu perquè t'admira, això no, pots trobar-ho si tens molta sort, però no hi ha això, llavors oficines de manejament.
Nosaltres ara mateix n'acabem de deixar una perquè no hem connectat, segurament ell tampoc ho ha tingut fàcil per trobar llocs, és el que dèiem, els circuits, tot això. Nosaltres estem tocant més fora ara per la península perquè allà sí que hi ha petits festivals de blues, de tal, però això, petits, és igual, a mi també fa.
no és fàcil, eh, no és fàcil, i és el que diguem, acabem de treure un disco, com no ens afanyem, ja està, el peix està venut, ja se'ns ha fet tard, i hòstia, és molt frustrant tot això, perquè tota la inversió econòmica i física i psíquica que inverteixes per arribar a fer això, se'n va en quatre dies, i perquè no hi ha hagut algú també que t'ajudes a moure o...
o no hi ha un circuit i, hòstia puta, s'ha de fer alguna cosa, sí, què? No ho sé jo, no sé ben bé com es podria redreçar tot això. Trobeu a faltar també suport dels mitjans, ara ja fent autocrítica també, dels mitjans de comunicació, abans ja han fet alguna referència, abans hi havia molts programes de música que els grups anaven, tocaven, que això a mica en mica sembla com si hagi anat desapareguent de les garelles,
L'atenció s'ha focalitzat a les xarxes socials, ara també ho dèieu. Foda'm, ràdios, potser és que no tenim el paper que hi havia abans de les ràdios, evidentment. Diaris, evidentment. Segur que nosaltres tampoc teníem el paper. Però clar, tota aquesta reformulació de la difusió dels mitjans de comunicació...
És que l'ecosistema ha canviat totalment. En el moment en què la gent pensa en fer un tema pensant en els 15 primers segons perquè així funcionarà TikTok i tal, les normes ja són unes altres. Llavors, està clar que no hi ha música. Moltes vegades mires...
mires la tele, aquests programes que fan de cachitos i coses d'aquestes que recuperen i dius, com pot ser que Bon Jovi toques la televisió espanyola o la Madonna en directe? D'aquí 15 anys o 20 anys no hi haurà cachitos, no podran agafar-se res. No, hi haurà cachitos de programes de concursos de televisió. Saps, te dones compte que anava en David Bowie i tocava en directe la tele i això ara mateix és una cosa totalment que t'es pot al cap, no?
No hi ha música en directe ni a la tele ni a les ràdios, però és que jo potser crec que encara que hi fos, ara mateix ja estem en una altra història, és això, no? Que la penya ja fa música pensant que funcioni per fer una cosa viral o perquè l'algoritme de Spotify i tal...
És molt difícil lluitar contra això. Sí, però jo també, o sigui, com tornar una mica al principi, clar, al mig de la selva bestial que és internet i les plataformes i tal, clar, jo crec que encara als mitjans convencionals vull pensar que algun mínim, una mica de paper, no com que en els roixos cantaven jo vull sortir al punt diari, no, això no.
Tot i que encara, a mi el que em sembla molt curiós, que grups cantants joves de músiques urbanes, encara ara venen, te truquen i dius que he tret un disc. I a més, voldria que sortís en paper, diu, però a veure, tu has llegit algun diari en paper en la teva vida? I jo crec que ho fan...
Per les seves mares i les seves àvies. Perquè així ja surto i tal. Però sí, vull dir, jo crec que no és de... Perdó. Sí, que s'està ara aquí acoplant, perquè estan fent aquí les proves de so per la música que farem en directe, avui, mira, veus? Avui això que estem dient aquí... Només volia dir que s'ha de complementar una mica tot. Jo si fos un músic jove no prescindiria de res.
Òbviament de la xarxa segur que no, però tampoc de res, de tot el que se'n posés a tiro. No, de fet, l'únic que te queda a nivell de grups emergents és tot el que és de proximitat, que són els mitjans de proximitat, perquè amb l'algoritme de Spotify i amb el de TikTok no tens res a pelar. O sigui, però en canvi amb el punt i amb Girona i fem així, saps? O sigui...
L'únic que ens queda són els mitjans de proximitat per ensenyar el que passa a prop. És que és un primer pas. Recordo la cançó dels gruixos, deia, jo vull sortir al Punt Diari, guanyar el Son a Nou i sortir a l'Enderrock. Doncs van fer l'escalada, van guanyar el Son a Nou. I els segons van ser Manel. Cuidao, eh?
aquí també defenso encara les mitjans tradicionals també tenim encara públic evidentment ha canviat tot això però també de cara als grups també moltes vegades i això és aquesta porta d'entrada també per arribar a públics que tampoc estan a les xarxes encara també al final
Nosaltres ho anirem deixant aquí perquè ara acabem de fer quatre proves de so perquè a partir de les 11 arrenquem amb això que deia, música en directe. Escolta'm, som emissora local, farem una miqueta del que es tracta que és de donar suport també als grups d'aquí i avui durant dues hores anireu sentint aquí a la ràdio grups d'aquí de casa nostra que aniran tocant des del terrat.
de l'oficina de turisme aquí de la Rambla. Qui vulgui s'hi pot acostar i veure-ho i qui no, doncs, escolta, me'ls pot sentir a la ràdio o els podrà recuperar després també en format podcast, evidentment. Moltes gràcies, Dani, moltes gràcies, Núria, moltes gràcies, Jordi, moltes gràcies, Xavi, per aquest debat de la música i també, més enllà d'avui, us esperem també el dissabte, el Dia de la Música, que hi haurà música per tota la ciutat de Girona i, evidentment, tot l'any a qualsevol dels llocs tot hi ha música en directe. Moltes gràcies.
Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital arroba ddgi.cat. Digitalitza la teva empresa, no et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
El Motorfest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny, Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El motor més viu que mai. Girona Motorfest. 27 i 28 de juny a Fontejau.
5 concerts i un exclusiu espai gastronòmic. Viu del 25 al 29 de juny al Festival Musicant, amb els catarres Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. Un festival de música catalana amb ànima de poble. Adquireix la teva entrada a musicancamllong.cat i viu Musicant, el festival de música del país.
Ara ja falten dos minuts per arribar al punt de les 11 d'aquest matí, i ha arribat aquell dia tan espectacular que us hem dit que portem moltes sorpreses a la ràdio de Girona. I bé, saludem per segona vegada aquest matí en Seït Esvall. Seït, a veure, molt bon dia, on te't trobes? Bon dia i bona hora, Arnau Vila. Tu em veus? Ara no massa, m'hauria de girar una mica, però jo crec que estàs en un lloc una mica alçat, eh?
Escolta, estem des del terrat de l'oficina de turisme d'aquí de Girona. Vam dir que volíem fer alguna cosa especial pel dia de la música. És el dia 21, però nosaltres, com que sempre som uns enterats, ens avancem fins al dia 17. Això està bé. Avui, el protagonista no som nosaltres. Avui, el protagonista és la música. I, si de cas, us ho explico després. Vinga, va, que som Somore Naudú. Venim a fer una mica de rumba catalana, un viatge per la pachanga.
Hola mi amor, tengo que hablar contigo, que estoy cansado, estoy hecho un lío.