Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona. Girona a fons. El programa on cada setmana analitzem amb profunditat els temes d'actualitat de Girona. Amb anàlisi, entrevistes, debat i la veu dels experts. Amb Oriol Mas. Música
Fins demà!
Avui parlarem amb diversos convidats també sobre les desigualtats socials i com combatem aquestes desigualtats. Un 24% dels catalans estan en risc de pobresa o exclusió social. Aquesta xifra correspon a les dades de l'Institut Estadística de Catalunya del 2024.
i són un 0,4 menys que les dades del 2023. Ara bé, aquesta situació de risc de caure en la pobresa ha augmentat en els dos extrems, entre els menors de 16 anys i els més grans de 65. I gairebé la meitat de la població ja declara tenir dificultats per arribar a final de mes.
El repartiment de la riquesa, la igualtat d'oportunitats o el risc d'exclusió social són elements que estan de sempre en el debat públic però que ara agafen una nova dimensió en un context demogràfic i social on l'accés a l'habitatge, l'economia submergida, la immigració, l'escolarització...
La barreja de cultures o l'accés a un treball digne acaben generant un còctel cada vegada més difícil de gestionar. Ho vam veure a Salt, fa encara no un mes, o ho estem veient també aquestes dues últimes setmanes aquí a Girona, a la Font de la Pòlvora. Situacions molt diferents, amb orígens que, més enllà de l'ocupació d'un habitatge, segurament no tenen res a veure, però que ens alerten que hi ha coses que com a societat no estem fent bé.
Per això avui al Girona Fons volem parlar de les desigualtats socials, com dèiem, de com afrontar-les, de receptes que funcionen i d'altres que no, i de realitats que tenim als nostres carrers i que són cada vegada més visibles. Un tema delicat amb moltes derivades, on segurament cal una cirurgia fina que no va d'acord amb els temps accelerats que vivim avui en dia. Però si més no, aquí a Girona FM ho intentarem. Per això tenim per ara amb nosaltres Bernat Rubió, que és el patró gerent de la Fundació Girona. Bernat, benvingut. Moltes gràcies, ben trobat.
una fundació que treballa amb diversos projectes, sobretot culturals i escolars als sectors de Girona. També ens acompanya Marc Geronès, cap dels serveis socials de l'Ajuntament de Girona. Marc, gràcies per venir. Hola, bon dia. Que des dels serveis socials, evidentment, ens aportarà aquesta visió també des de l'administració pública i estem a l'espera que ens acompanyi també en Martí Ballori des de Càretes, diossassana de Girona.
Mentrestant, però abans, com fem sempre, fem una breu entrevista que ens servirà per introduir el tema en un àmbit, en aquest cas, molt concret. Perquè si parlem de desigualtats socials, un dels col·lectius més afectats en aquest cas és el de la immigració. En l'episodi d'aldarulls a salt, precisament, l'extrema dreta ràpidament va voler treure partit vinculant immigració amb els aldarulls de manera com sol fer...
habitualment des d'aquest àmbit i en tot cas nosaltres per parlar de com funciona en termes jurídics. La immigració entrevistem a Luis Ramos, que és professor de la UDG i membre del grup de recerca en gestió de la immigració, lliure circulació de persones i drets dels treballadors. La seva tesi s'anomena Vies legals d'accés a Espanya de persones migrants amb l'objectiu de residir i treballar. Especial atenció al Pacte Mundial sobre la Immigració de Nacions Unides. Luis Ramos, benvingut.
Molt agraït de comptar amb nosaltres en aquest programa de ràdio. Per començar, en primer lloc també perquè aquests dies es diuen moltes coses i se senten moltes coses a les xarxes i a molts de llocs. Per posar allò els punts sobre les is, quins drets té una persona immigrant en l'àmbit laboral? O sigui, què necessita per accedir a un lloc de treball? I en el mateix, a l'altre costat també, quins deures també té un cop arriba aquí?
En primer lloc, cal preguntar-se què és una persona migrada i què la diferencia d'una persona estranyera. Això és una qüestió fonamental. Vull dir que una persona migrada, l'immigrant, és una persona que el motiu del seu desplaçament és treballar.
la gran majoria dels desplaçaments de persones que es produeixen al món es fan per aquesta finalitat i les que no ho fan per aquesta finalitat, en un primer moment la majoria acabarà treballant en aquests estats on es desplacen. De fet, a nivell mundial hi ha més de 167 milions de treballadors migrants, és a dir, el 4,7% de la força laboral mundial. En tot cas, aquestes persones són estrangeres segons la nostra regulació, però no totes les persones estrangeres són immigrants.
Què vull dir amb això? Que hi ha persones estrangeres on la finalitat del seu desplaçament pot ser una altra, per exemple, adquirir un habitatge, que una vegada llubilades vinguin a recibir un altre país que és més càlid, etc. Per què s'ha de fer aquesta distinció? Perquè la nostra normativa d'estrangeria té la finalitat de dirigir-se a les persones estrangeres que venen a Espanya a treballar.
D'aquí que les seves obligacions, deures i drets estiguin expressament plasmats a la norma i que a més són drets que bàsicament exerciran les persones immigrants, és a dir, les treballadores. Per exemple, el dret a la vaga no ho exerciran totes les persones estrangeres, així com tampoc el dret d'associació, reunió o manifestació.
Com a deures bàsics que han de complir les persones estrangeres és que per entrar a Espanya ho han de fer d'una forma legal i una vegada aquí han de complir amb deures que han de complir tots els espanyols. Per exemple, cotitzar la seguretat social quan es treballi o pagar impostos amb algunes particularitats documentals, per exemple, que han de conservar la seva documentació, sol·licitar-la o que els menors de 16 anys tenen el deure a l'educació.
En quant als drets, la nostra normativa contempla que els estrangers i les estrangeres gaudeixen dels drets fonamentals i llibertats públiques que li ampara a la Constitució i que, de forma general, s'entén que exerciten aquests drets que se'ls reconeix en condició d'igualtat amb els espanyols. Has parlat de la immigració legal. N'hi ha també d'il·legal o que arriba per altres mecanismes en aquests casos? Què passa?
De fet, el que he parlat fins ara de drets fonamentals i llibertats públiques són a l'abast de persones estranyeres en situació regular o irregular. Però, en canvi, hi ha drets que no gaudiran les persones estranyeres en situació irregular. Per exemple, hi ha persones estranyeres que no tenen dret al treball. Què vol dir amb això? Que una persona estranyera per a treballar necessita tindre una autorització administrativa. Sense aquesta autorització no podrà treballar. En canvi, la nostra normativa també contempla que
Una realitat que es reflexa en la pràctica, que hi ha persones que treballen en situació d'irregularitat i, per tant, no existeix com a tal un contracte de treball vàlid, però el que ha fet el nostre regulador, legislador en concret, és determinar que quan hi ha treball es considera que sí que
per tant, l'abast dels seus drets bàsics com a treballadors i treballadores també tenen accés les persones en situació d'irregularitat. Aquesta regulació és una situació que es dona a l'estat espanyol o és la comuna també en els països del nostre entorn de la Unió Europea? La norma europea es contempla amb drets tant pels treballadors i treballadores estrangers com pels
persones treballadores i treballadores estrangeres que es troben en situació d'irregularitat. Normalment jo parlo d'uns drets que es contemplen a la pròpia Constitució i d'una aplicació que el Tribunal Constitucional ha fet d'una forma àmplia, que va ser una sentència contra una norma de l'any 2008, si no recordo malament, que va modificar la normativa d'estrangeria, particularment restringint determinats drets fonamentals
a la normativa d'estrangeria. Per exemple, només podrien gaudir en aquell moment del dret a la manifestació o associació als estrangers que estaven en situació legal i no els irregulars, que el dret de vaga no era d'abast de les persones en situació irregular o són drets bàsics que estan lligats a la dignitat humana de la persona on el Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat d'aquesta norma d'estrangeria.
En tot cas, veient també, estem en una època on, evidentment, els fluxos migratoris han augmentat, són importants, no només aquí, sinó arreu d'Europa i també arreu del món. Per tant, les polítiques públiques que es fan en aquests casos, la legislació que s'aprova va encaminada cap aquí a diferenciar més drets, deures en funció de situació regular i irregular o quina és la tendència general...
Particularment el que fa la norma és que l'Estat no té mecanismes coercitius per combatre totalment la situació irregular de determinades persones. El que s'ha fet és que jo comparteixo també aquestes polítiques és reconduir la situació a possibilitats de vies que possibiliten l'accés o la permanència d'aquestes persones a Espanya i reconvertir la seva situació d'irregularitat en regularitat.
Bàsicament hi ha una sèrie d'autoritzacions administratives que són per arrelament, és a dir, aquestes persones ja porten un temps vivint aquí a Espanya, a Catalunya,
i se'ls considera que han creat arrels en el territori. Llavors, el que fan és possibilitar una sèrie d'autoritzacions, sigui perquè realitzen una formació específica, sigui perquè tinguin ja familiars aquí, sigui perquè col·laboren amb les autoritats laborals o judicials a l'hora de combatre el treball regular, i se'ls possibilita que puguin
continuant residint al nostre estat, residint i treballant, però convertint una situació d'irregularitat administrativa en regular. Doncs, Lluís Ramos, moltes gràcies per haver-nos fet aquests apunts, aquestes explicacions, jurídiques sobretot sobre el context legislatiu que tenim aquí a casa nostra amb la situació de la inmigració. Lluís, moltes gràcies.
Moltes gràcies. Si em dóna un minut també voldria aprofitar per tralladar els oients que poden seguir els nostres estudis i la recerca a través de xarxes socials com Facebook o LinkedIn i que si estan interessats poden aprofundir en formar-se en aquesta matèria en el nostre curs de postgrau que ho feim a la Fundació de la Universitat de Girona sobre mobilitat laboral
o la nostra participació al màster en moviments migratoris del segle XXI que es realitza a la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. Moltes gràcies per la seva atenció. Lluís, moltes gràcies i fins a la propera.
Doncs un cop hem escoltat aquesta entrevista, que evidentment estava molt enfocada amb el tema de la immigració, dels drets i d'euros, també de la immigració en aquest arran, també de tot el que s'ha intentat vincular amb alguns dels aldarulls que hem viscut recentment aquí a Girona i Sal. Ara, per obrir-me el focus, perquè com dèiem el tema és avui les desigualtats socials i com les combatem, aprofitem per saludar Martí Ballori de Càritas, del secretari general de Càritas Diocesana a Girona, que ja ha arribat Martí, gràcies per...
Per venir, i arrenquem amb una primera pregunta que us faig a tots tres. Des dels vostres àmbits, des de l'àmbit de l'administració pública, des del tercer sector d'àmbit més privat, i també des del tercer sector més social, també amb molts anys d'història com és Càritas, percebeu realment un augment de la desigualtat aquests últims anys? Comencem per tu, Marc, des de l'Ajuntament de Girona, cap dels serveis socials. Com ho veus? Hola. Bé,
Parlar de desigualtat és un concepte molt ampli, diguéssim, i a més a més parlar-ho des dels serveis socials, que són els serveis que tenim centralment en aquesta situació, per nosaltres és com la totalitat de la nostra feina. Llavors jo crec que sí que hem de ser conscients que les desigualtats existeixen, les desigualtats existeixen perquè el context en què vivim genera aquestes desigualtats i que, diguem-ne,
La tasca o la feina que sempre ha hagut d'afrontar l'administració és minimitzar l'impacte d'aquestes desigualtats en el dia a dia de la convivència i de la vida de la ciutat.
Bernat, des de la Fundació Gironaès, que sou una fundació que precisament feu programes per intentar reduir aquesta desigualtat que hi ha en un cas concret, que és Gironaès, que lamentablement és molt notícia aquests últims dies, aquests barris. Nosaltres la percepció que tenim, que sempre és subjectiva, és que...
que la resposta seria que sí, però igual que tot el que està passant amb la societat, els problemes que hi ha d'accés a l'habitatge, els preus dels joguers, els treballs precaris, això que passa en general a la societat s'agreixa moltíssim en barris que ja de per si tenen ja moltes mancances. Jo diria que la resposta és que sí, però igual que la resta, diguéssim, de...
dels altres barris de la ciutat o del país per tancar aquesta primera ronda Martí des de Càritas que fa molts anys que us dediqueu amb això amb una visió també molt transversal hi ha un augment de la desigualtat aquests últims anys?
Jo crec que el que podem veure, part de la percepció, són dades. Si mirem l'índex de Gini, que és l'índex que estudia la desigualtat, el 0 és la perfecta igualtat, l'1 és la perfecta desigualtat, estem des de fa molts anys, des de l'any 95, a nivell estatal, amb un 34, 32, no estem reduint la desigualtat.
Això a nivell internacional, els estudis que hi ha també són d'augment de desigualtat, l'1%, això ja, en fi, for més recents, l'1% que té el 99% de la riquesa. Veiem que efectivament no hi ha un augment o una reducció de la desigualtat, que és el que voldríem. Certament, a nivell de rendes, sí que hi ha algun esforç, no?, amb renda garantida que no teníem fa uns anys, ingrés mínim vital...
els salaris mínims també estan pujant, però efectivament veiem que no hi ha una reducció com ens agradaria. I la situació que veiem, i que s'analitzen els estudis, des d'aquesta desigualtat no és tant perquè les rendes elevades millorin la seva posició, sinó perquè les rendes baixes estan empitjorant, a pesar d'aquests mecanismes que hem posat.
Hi ha dos mecanismes claus, que són el salari mínim i les rendes bàsiques, o les rendes mínimes, però que no ha fet que hi hagi aquesta equiparació. I jo crec que hi ha un element que és important. Quan parlem de desigualtat, el que parlem és al final de cohesió i parlem de la felicitat de la ciutadania. Els països...
en què els ciutadans se senten més feliços, tenen més benestar, és aquells en què l'index de geni, o sigui, la desigualtat entre les rendes altes i les baixes, és més, el gap aquest és més proper. Hi ha menys desigualtat entre la població. Per tant, estem parlant d'un tema, a part de dignitat de les persones que ho estan passant malament, que és obvi que és el primer i el fonament, també hi ha un tema, diguem-ne, de cohesió social, a menys desigualtat, més feliç és la societat en la que es viu.
Per tant, fet aquesta primera intervenció, ja obrim també el debat, que hem d'atribuir que passin els anys i ens mantinguem allà mateix, malgrat que s'hi destinen molts recursos públics, també hi ha des de molts àmbits de la societat que s'intenta lluitar contra això, però no ens movem. Per què?
Ja llenço aquí la pregunta. Martí, tu que deies la dada, per exemple, i a partir d'aquí també anem intervenint. Jo crec que sempre que es parla de desigualtat es parla com de tres elements per poder d'alguna forma afrontar-la. Una, unes polítiques fiscals progressives, unes polítiques fiscals que d'alguna forma siguin justes i progressives i, per tant, que es pugui augmentar els recursos...
per fer front a aquestes desigualtats i per tant això és un tema fiscal i que hi ha molt de debat i que no entraré però que lògicament la política fiscal és clau prioritzar a les polítiques públiques aquests elements cohesionadors que no sempre es tenen en compte
Ahir mateix presentàvem un informe a Barcelona, a la taula del tercer sector social de Catalunya, sobre l'energia i la pobresa energètica i posàvem de manifest que no és una prioritat l'element, la dimensió social en els temes energètics. S'està parlant molt de transició verda i és bo, s'està parlant d'autosuficiència i és bo, però no es parla de la dimensió social.
S'ha de prioritzar les polítiques socials. I, en tercer lloc, també que la ciutadania participi d'aquests processos, d'aquests processos de construcció d'un sistema democràtic sòlid i sostenible. Jo crec que aquests tres elements són elements fonamentals i, efectivament, potser no hi ha prou en cap dels tres. No s'hi ha fet prou esment i crec que és important que tinguem en compte que és molt rellevant pel futur de la nostra societat. Estem jugant una mica en foc.
Sí, afegint aquest tercer punt, que crec que és el que ens impacta més a entitats com nosaltres, la Fundació, crec que també el que
El que està passant els darrers anys és una mica de desafecció de la població en tot el tema de participar i de tenir aquesta consciència social per col·laborar i participar amb entitats que tinguin aquesta tasca més social i que fan de complement moltes vegades a la tasca de l'administració. Crec que la gent, així en general...
Sembla que en lloc de prendre més consciència per mirar de reduir cadascú amb la seva petita aportació a aquesta desigualtat, sembla que ha arribat un punt com si aquesta desafecció a nivell de societat. Per això crec que hauríem també de fer esforços cadascú dintre el nostre àmbit per...
per incrementar aquesta conscienciació. Perquè la gent a vegades pensa, què puc fer jo? Puc fer jo poder poc, però el que puc fer jo multiplicat per un milió de persones es poden fer moltes coses. És a dir, aquesta consciència de la petita aportació a cadascú
I no solament econòmicament, que hi ha, i aquí en tenim molts exemples, hi ha aportacions amb el teu temps, amb les teves mans per ajudar, per fer coses, i tot això ajuda a tenir més recursos per anar reduint aquesta desigualtat per la banda de la societat civil.
La sensació des de l'administració, Marc, tu que ets a l'Ajuntament i que per tant primera línia també de foc en moltes d'aquestes coses, és aquesta que acaba recaient moltes vegades o s'acaba responsabilitzant a l'administració i no s'arriba per tot?
Sí, jo crec que aquí, per exemple, anant com no, de la idea aquesta de desigualtats, anant com enfocant, perquè és veritat que al final moltes d'aquestes situacions es concreten en un territori, en una ciutat, però abans quan parlàvem de desigualtat, temps enrere, se centrava com exclusivament en el tema econòmic i en el tema de la puresa, i ara això ja no és així. Les dimensions de dificultats que les persones arriben a tenir per poder
Trobar aquesta convivència, hi ha molts àmbits diferents i ara mateix el que està impactant d'una manera més gran és tot el tema de l'habitatge. Sempre hi ha hagut diferents eixos de...
d'intervenció, diguéssim, o de dificultats per treballar la cohesió i la inclusió social, que han estat més centrals de la immigració. N'estem parlant ara, però fa anys enrere no era tant el volum d'immigració que hi havia i les polítiques públiques...
no s'havien traduït en serveis cap a aquesta població i l'habitatge fa un temps no era tant un problema i d'un temps cap aquí està sent com molt transversal en totes les unitats de la ciutadania llavors quan tu estàs en un municipi a afrontar aquesta problemàtica
Des d'aquesta dimensió inicial, que ara l'estem col·locant, que és com més estructural, els recursos que tu després pots tenir aquí també hi ha una diferència molt gran. És a dir, aquí jo crec que l'administració ha de trobar un equilibri entre...
produir mesures i polítiques estructurals que facin que aquestes desigualtats les puguin anar compensant, i això passa per grans acords de país, diguéssim, però alhora l'administració està gestionant serveis. És a dir, el nostre dia a dia a l'administració local és gestionar serveis concrets, prestacions concretes, ajudes concretes, que també acaben sent limitades. I llavors, a vegades, això el que acaba produint és com...
com un conflicte entre la realitat i el servei que estàs oferint i que s'acaba traslladant com una incapacitat de l'administració per poder donar resposta a les necessitats i on cada cop més, i ja no només en l'àmbit dels serveis socials, jo crec que en l'àmbit de l'educació, en l'àmbit de la salut, en diferents àmbits, el que s'acaba expressant és aquest
aquest conflicte entre el servei que es presta i la necessitat que es té, i entre la necessitat de donar resposta al que la ciutadania reclamaria i la capacitat real que tu tens d'afrontar-ho. Es va massa a remol, però si la realitat passa sempre per davant, ja no només a l'administració, sinó també a tercer sector, mai hi atraparem?
mai és una manera però jo crec que cada cop és com més complexa i els mecanismes que s'han d'afrontar ens hem d'anar tots incorporant en aquesta complexitat i no sempre tenim la facilitat i la rapidesa per fer-ho ni des de l'administració ni des de les entitats segurament
Sí, sí, anem al darrere perquè anem adaptant-nos a la realitat i la realitat ens mostra una mica el que hem d'atendre i per tant és normal que davant d'una realitat hi hagi projecte, hi hagi visió que no s'executi de forma immediata. El tema és si, diguéssim, amb aquesta capacitat que tenim de reacció, que hi és, és suficient i és obvi que en aquests moments veiem que no és suficient, que caldria molts més recursos. Al final és un tema de recursos, podem tenir idees molt brillants però hi ha d'haver-hi recursos
per poder pal·liar aquestes situacions de desigualtat. I a part de recursos que també...
Una necessitat que hi ha històrica és el tema d'adequar els ritmes. El ritme de l'administració i el ritme de les entitats és diferent. Aleshores, evidentment, tots plegats fem esforços per apropar, però encara hi ha molta divergència i moltes vegades que les coses acabin passant en el temps que han de passar, a vegades és complicat. És a dir, és recursos, però també és una estructura
a vegades excessivament rígida, que fa que les coses s'executin en uns tempos que a vegades no són els més òptims. Això no només a serveis socials, em penso. Sí, sí. Jo crec que l'administració, que ha de ser gran de coses, a vegades darrere d'aquesta voluntat de ser gran de coses, genera que la capacitat de...
d'establir mecanismes de col·laboració, mecanismes de prestació de serveis, es facin excessivament llargs els processos. Sí, ja que n'estem parlant, és a dir, hi ha un tema dels ritmes i hi ha un tema de l'excessiva burocràcia. Jo crec que això...
Al final és el mateix, estem parlant una mica del mateix, però sí que és cert que d'un temps cap aquí, amb una bona voluntat, i és d'establir mecanismes de control, de transparència, s'ha posat una burocràcia, una paperassa, que és segurament excessiva. I hi ha unes figures, diguéssim, a l'administració, que són interventors, secretaris...
que, en molts casos, filant prim, perquè la llei els diu que filin prim, bloquegen alguns processos que podrien ser més senzills. I des del tercer sector sempre pensem, això és bo, que hi hagi aquest control, que hi hagi aquesta transparència, sobretot, no sé com dir-ho, per les obres públiques, per grans espais on pot haver-hi sospites de corrupció. En el tercer sector això no es dona, per les quanties i per els processos, perquè són entitats sense nen de lucre, etcètera.
Llavors, home, jo crec que aquí hauria d'haver-hi un esforç i ens consta que hi ha iniciatives a nivell de govern per avançar en això, però com ja són iniciatives sobre iniciatives, doncs a vegades tenim una certa prevenció de com anirà. És important que els processos vagin més àgils. Ha passat, hi ha hagut tractors al carrer i llavors s'ha parlat de la burocràcia en els pagesos i s'ha dit que s'eliminarien traves,
El tercer sector no hem sortit al carrer, però també tenim molts motius per sortir al carrer perquè hi ha coses que al final afecten a persones i que l'administració, els serveis socials, veuen que podríem ser més àgils en coses però que hi ha alguns mecanismes burocràtics de l'administració que ho impedeixen.
si podem també fer una crida, agilitzar les qüestions que tenen a veure amb serveis socials i amb aquesta col·laboració pública o privada que és tan important. A Catalunya tenim un teixit social espectacular i una molt bona col·laboració entre l'administració pública i les entitats socials que també fan servei públic, que a vegades ens bloqueja i ens paralitza alguns mecanismes d'aquest tipus.
Sí, és veritat que aquí a vegades han aparegut algunes eines que provenen també de directrius europees que despleguen que la prestació de serveis socials puguin tenir altres mecanismes més àgils però que encara no els estem acabant de desenvolupar. Aquí hauríem de tenir una capacitat d'accelerar que no hem tingut. I per posar un exemple no local, quan tu aconsegueixes d'una administració el sí polític,
La conversió d'aquest sí polític amb els diners al compte pel projecte és un procés molt i molt llarg. És a dir, això va baixant en cascada, el sí polític va segons l'administració, diferents estadis, va baixant i aleshores quan arriba el tècnic que és el que realment ha d'executar allò, doncs ja han passat un temps i després...
el sí polític amb tota la bona voluntat s'ha de traduir a una cosa factible tècnicament que a vegades no és ben bé tan fàcil com semblava i això es tradueix en projectes que com deia són de persones que a vegades no s'eternitzen però duren molt més temps del que caldria
Sí, i aquí l'altra cosa que jo crec que també seria interessant afegir és que a l'hora que estem fent aquesta anàlisi una mica de la prestació de serveis i com aquests serveis es desenvolupen, jo crec que una reflexió prèvia també és el fet que el sistema de serveis socials català no està del tot desenvolupat i no ha acabat d'estar desenvolupat. És a dir, el sistema de serveis socials català té una cartera de serveis que és de l'any 2011,
I no s'ha actualitzat aquesta cartera de serveis. Igual que tenim molt clar el sistema de salut, com està estructurat, o el sistema educatiu, o el sistema de seguretat, el sistema de serveis socials, encara no té aquesta estructura. Fa molt de temps que diem que no hem arribat a la majoria d'edat.
I llavors això, traduït a l'àmbit Girona, diguéssim, però no només Girona, l'administració local no està dotada per prestar els serveis que aquest sistema demana. És a dir, aquest sistema de serveis socials parteix d'una coproducció entre la Generalitat i l'Ajuntament que no acaba d'estar del tot desenvolupada com a altres sistemes.
Això també el que requeriria és que es definís bé aquesta cartera de serveis, aquesta estructura de serveis socials públics que donin la cobertura dels serveis que es considerin,
que llavors això permetria que els mecanismes de col·laboració que s'estrevissin amb les entitats o amb els prestadors de serveis o així, també poguessin anar en relació i també es poguessin posar aquests mecanismes fins i tot coses que s'han posat sovint sobre la taula, poguessin ser més estables al llarg del temps, que poguessin permetre plans de treball més a llarg termini, que és una d'altres coses que quan parlem de l'àmbit social hem de tenir clar, és a dir...
qualsevol afrontament de qüestions socials o de polítiques socials o de serveis, una tasca molt important és el temps, són feines de sèrie, de continuar, de generar vincle, que és veritat que potser després s'han d'anar canviant coses, però que demanen d'una continuïtat.
Jo crec que és rellevant aquesta apel·lació amb el tema de la cartera de saber, que és aquest conjunt de prestacions que l'administració de la Generalitat posa amb certa flexibilitat. Si fa més de 10 anys que no s'actualitza, la realitat ha canviat molt. El que dèiem al principi, que anem a darrere, però potser estem molt enrere.
Per tant, aquest és un tema que és una qüestió tècnica però que és important. I com ens escolten moltes diputades i diputats del Parlament, jo també els diria que tenim una llei d'economia social que està en tràmit, tenim una llei del tercer sector social de Catalunya que també ajudaria a facilitar aquestes coses. Jo crec que hi ha algunes qüestions que es poden desbloquejar des del Parlament.
Aprofito per una altra, una llei per l'erradicació del sense llarisme, que també està en tràmit, ja s'ha registrat al Parlament, també està en tràmit i també és important per donar sortida a un col·lectiu que és possiblement el més vulnerable, persones que estan al carrer, i que amb aquesta llei es pretén donar-los un espai residencial digne i una sèrie de drets per poder dignificar i poder d'alguna forma semblar una societat més moderna.
Estem parlant molt també del tema de la burocràcia, que és un tema que ja no només ha sortit avui, va sortir la setmana passada quan en aquesta taula hi havia associacions de veïns que es queixaven del mateix, surt recorrentment el tema de l'accés burocràtic en què s'ha convertit...
L'administració, vull dir, que acaba sent més un freno, com deies Marc, a vegades no en comptes d'un motor. En tot cas, parlàvem ara molt del vehicle a través del qual anar aplicant aquestes polítiques d'intentar reduir aquestes desigualtats socials a través de programes, serveis socials.
tu Marc ho deies, l'habitatge ara és molt més important que abans, fa un temps havíem de posar el focus en altres coses, ara hi ha una realitat completament diferent, ja no fa 5 anys, ja 2011, quan deies l'últim any de l'última carta de serveis que es va aprovar, llavors en tot aquest còctel, que fèiem referència també al principi del programa, habitatge, economia submergida, immigració, regularització també, papers per treballar, accés a l'educació també, a
què és, què pesa més, què creieu que pesa més en el moment de fer que alguna persona o alguna família acabi entrant en aquest risc de pobresa o no tingui els elements per poder superar aquestes barreres d'igualar-se socialment a una mitjana.
Jo, per marxar també de vegades del que pot semblar que els serveis socials vivim una realitat que no és representativa, aquesta setmana es va fer el ple de la defensora i un dels temes que va plantejar és l'habitatge. Jo crec que ara, quan es parla de desigualtats o de serveis socials,
L'afectació que l'habitatge té en l'anàlisi d'aquesta realitat és molt transcendent. És a dir, en algunes situacions ens fa fer lectures que jo crec que no són les ajustades i per exemple la defensora el que plantejava és que persones que poden tenir ingressos i que poden tenir...
rendes per pagar-se un habitatge no estan podent accedir a un habitatge i això el que genera és que després vinguin altres problemes associats, afegits i problemes que poden acabar afectant a la convivència, que poden afectar a diversos que també són molt importants en el dia a dia d'una ciutat.
Llavors jo sí que crec que ara mateix aquesta situació requeriria d'un pla de xoc o d'un pla d'impacte perquè és que afecta a les escoles, afecta al tema de l'alimentació, afecta al tema de la salut i la salut mental, afecta a molts àmbits claus de la vida de les persones i després també afecta a la convivència, que és un altre aspecte que també hem de preservar.
acaba sent, bueno, volem viure en ciutats agradables i que el conflicte, diguéssim, hi ha de ser, però el conflicte hi ha de ser per avançar, no per anar cap endarrere. I esteu d'acord? L'habitatge? És ara la mare dels ous? Bé, jo afegiria menys des de l'òptica de la Fundació que nosaltres a l'origen de...
De tot és l'educació. Aleshores, nosaltres pensem que, de fet, per això tots els projectes que fem els fem amb aquest focus educatiu, perquè si aconseguim que el nivell educatiu, i veiem que aquest nivell educatiu, en el cas del barri on estem, a Girona Est, aquest nivell educatiu baix porta a unes possibilitats d'accés
al mercat de treball baixes. Al final l'habitatge és una... Evidentment és imprescindible, però la gent, si pot tenir un treball més o menys digne, més o menys ben remunerat, té més opcions d'accedir a l'habitatge. Però si això ja no ho té, evidentment les possibilitats són gairebé nules i han de viure des d'un punt de vista precari. Però nosaltres tots els esforços que estem fent, precisament els posem en aquest focus
de treballar des de l'educació, millorar el nivell educatiu, millorar les possibilitats que hi hagi un... o reduir el fracàs escolar, millorar les possibilitats que tinguin accés a una formació que els permeti després tenir un millor accés al mercat laboral i a partir d'aquí és on posem nosaltres el foco entenent que evidentment l'habitatge és un...
és un problema molt important però nosaltres anem una mica més a l'origen que és el tema educatiu que pensem que és l'arrel on hem de treballar d'entrada per poder anar reduint els altres problemes que venen després Sí, efectivament el tema de l'educació i després en podem parlar també més és rellevant el tema de l'habitatge és clarament un dels temes més clars que s'ha greujat més
i que necessita una resposta molt més estructural de les que estem tenint. Des d'algunes dades, ara vam presentar fa uns dies un informe de situació de persones que tenim en què parlaven d'un 12% de persones que estan en situació de relloguer i un pràcticament 10% que estan ocupant o provisionalment en pisos d'algú més.
vol dir, per dir-me, un 20% en situacions tremendes. També presentàvem fa unes setmanes, ja sabe, un informe de Càritas que explicava què és viure de relloguer. Aquest 12% que ens surt de persones que viuen en relloguer, les situacions que es viuen en relloguer en habitacions, famílies que viuen en habitacions, això és una realitat molt més freqüent de la que ens pensem. Ells està donant molt a les nostres poblacions, als nostres municipis.
i això que va més i que suposa unes afectacions després tremendes en temes d'educació també és a dir, quan una família viu en una habitació seguir un curs escolar és més difícil que no pas quan tens un habitatge en condicions això s'està donant aquí i això no ens en donem compte perquè queda una mica amagat però és important les mesures que s'estan prenent el pla dels 50.000 pisos veurem quin recorregut tenen però està clar que no estem entenent exactament
que això és molt més greu del que sembla i que cal molta més dedicació i un pacte nacional per l'habitatge que posi molts actors a remar la mateixa situació. No encara s'està veient l'habitatge purament com un bé de mercat, com un bé especulatiu,
sense pensar que això ha de ser un espai que ha de ser una llar i una llar per les persones i que ha de ser una garantia de drets. Una llar és un dret que garanteix els altres drets. Sense aquest és difícil tenir una vida d'ini, per tant una societat cohesionada i una societat que visqui d'una forma adequada.
A mi m'agradaria també que valoréssiu, això és Girona i Feima, per tant aquí posem molt el focus, per tot el que passa a Girona, a la situació de la ciutat i entorn, i a l'Iari Urbana també evidentment, perquè com dèiem, ja hem tingut les últimes setmanes, doncs el focus posat, el focus mediàtic també, amb Valderulls primer salt, ara el font de la pòlvora...
Ho dèiem al principi, situacions molt diferents, evidentment, si anem a gratar els motius també seran diferents aquests casos concrets, però que sí que hi ha aquest, això que em dèiem, aquest xup-xup, en aquests llocs que de tant en tant ja es patega.
La situació de Girona varia molt respecte d'altres llocs. Ara, per exemple, quan parlem de l'habitatge, d'aquestes situacions de relloguer, eren dades catalanes, entenc, però en el cas de Girona això també passa. Més del que sembla, la situació social a Girona, barris com Font de la Pobre, Sector Oest, realment estan en situacions
límit en alguns casos no tothom, evidentment, no podem generalitzar però a part d'aquestes situacions es pot zonificar això aquests petits guetos es poden cronificar en el cas de la ciutat moltes preguntes, molts de temes, aquí sobre la taula us he posat i la dada que donava era de comarques gironines comarques gironines era perfecte llavors, cas de Girona com veieu la situació?
a nivell de serveis socials, és... Quines diferències hi ha respecte a altres llocs, també? Amb què ens trobem? Jo el que puc compartir és nosaltres, a nivell de serveis socials, i a nivell de serveis socials de Girona, una de les coses que històricament hem tingut clar que havíem de dimensionar quan estructurem els nostres serveis és una mica la idea aquesta dels diferents territoris, dels diferents barris de la ciutat. És a dir, nosaltres...
estem organitzats en diferents sectors perquè entenem que a cada territori les oportunitats i les mancances o les febleses poden ser diferents és a dir, el territori alhora és un lloc de dificultats però també és un lloc d'oportunitats però clar, a cada territori potser es plantegen reptes o qüestions diferents
El tema de l'habitatge està impactant a tots els territoris per igual. Sí que és veritat que en aquells llocs on hi ha més densitat de població o on hi ha població amb rendes més baixes o amb més dificultats de viure de la vida quotidiana, el tema de l'habitatge està més eurojat des de la perspectiva o des de les ocupacions o des de les connexions fraudulentes, etcètera, etcètera.
És veritat que semblaria que els conflictes que s'han produït aquests dies, l'origen podria estar derivat de la problemàtica de l'habitatge, però jo crec que després la manera en què es traslladen alimenten altres malestars, una mica també la línia de com tu has fet la introducció. És a dir, jo...
Nosaltres des de serveis socials tenim la necessitat de, per una banda, treballar cas a cas i intentar donar les respostes a cada cas perquè la situació de cadascú pot ser diferent, uns poden tenir una situació regular, uns altres no poden tenir documentació, uns poden tenir ingressos, uns altres no. Llavors aquest estudi cada casa no se necessita, però llavors també quan fem una mica aquest treball de territori el que nosaltres busquem és que els nostres serveis, els nostres equips i els nostres professionals puguin
fer un treball que per nosaltres té molt de valor, que ens suposa un sobresforç molt sovint fer-ho, que és aquest treball social comunitari, per poder fer que la pròpia comunitat, els propis veïns, les pròpies entitats, siguin agents que facilitin que l'afrontació d'aquestes problemàtiques sigui molt més positiva per tothom, pels afectats, però també per les persones que hi viuen.
Jo afegiria que també el que està passant és que és una cosa que diem nosaltres sovint a la Fundació que moltes vegades es agafa el tot per la part i en el barri de Girona Est això és bastant habitual que hi hagi incidents en un grup reduït de persones sobre una població de gairebé 4.000 habitants i en un
una quantitat molt important de gent que viu amb les seves mancances econòmiques i amb les seves mancances de tot tipus, però viu honestament, dignament i no genera cap problema. Aleshores, el que passa és que quan...
quan hi ha aquestes situacions que generen aquesta una mica alarma social i que genera aquest impacte mediàtic, ja no local, sinó... Ahir a Catalunya Ràdio parlàvem del tema, van haver-hi també un debat, etcètera. És a dir, que generen aquesta... Encara ho magnifiquen més i aleshores la gent es pensa que el conjunt d'aquestes 4.000 persones del barri estan en aquesta mateixa...
amb aquest mateix sac que aquest grup de X persones, les que siguin, que generen... Per tant, això també és una cosa que tenim una mica responsabilitat nostra en el sentit que l'altaveu que donem i l'impacte que donem
no se diu amb la realitat i a més a més això també genera un malestar evident en la gent del barri que veu que en la seva quotidianitat s'interfereixen furgons dels Mossos, etc. Que no vull dir que no hagi de passar això, no estic dient això, però dic que
Tot aquest altaveu moltes vegades el que fa és encara complicar més la situació, tal com jo ho entenc i ho veig. Bueno, hem parlat dels sabers socials, ara parlem dels mitjans de comunicació. Jo crec que estic molt d'acord amb això, no? Hem de vigilar amb els missatges que es donen, com es donen, sobretot com s'interpreten, els fets són els fets, però és cert que...
Els millors de comunicació tenen una tendència que segurament és de la naturalitat humana a destacar aquelles coses que no funcionen. Els barris, en aquest barri, hi ha moltes coses que funcionen, hi ha molts casos d'èxit, hi ha moltes coses espectaculars, però no són notícia. Valoradament la notícia és la que és i sempre els conflictes són més noticiables.
Això hauríem d'acostumar-nos tota la societat civil i els mitjans també a intentar fer una mica de contrapès, i no només anar a buscar la sang, sinó anar a buscar també aquelles coses precioses que passen, perquè en aquest barri passen coses precioses, i a vegades una persona tira una pedra, doncs ja és la gran notícia durant dues setmanes.
a banda que s'ha de fer molta feina hi ha molta feina a fer, hi ha moltes coses que no estan funcionant com haurien de funcionar però hem de vigilar una mica perquè això no deixa d'estigmatitzar i moltes persones jo no entenc jo tinc una vida normal, vaig fent i només parla d'aquí de dos dròpols jo ara ja també afegint-me
afegint-me a la tertúria, tenim la tendència a magnificar moltes vegades les coses negatives o aquests conflictes, evidentment, perquè criden més l'atenció, són més noticiables.
però també a la vegada fer una crida en el valor de la proximitat, perquè evidentment de la manera com tractem aquests temes, per exemple, avui aquí, doncs segurament és molt diferent de com es tracta en altres àmbits. Totalment d'acord. En altres àmbits, però no en qüestió de proximitat, o fins i tot, perquè coneixem molt millor també, evidentment, el que passa al costat de casa, que el que veiem en determinades cadenes. I és molt agraït. És veritat que...
Aquesta part invisible dels èxits, de les coses positives, sí que moltes vegades hi són per situacions concretes, per persones concretes, per projectes concrets, però sí que és veritat, tornant una mica també al plantejament que fèiem a l'inici, les desigualtats que es produeixen en alguns d'aquests barris no les estem acabant d'afrontar. Aquí hi ha una part de recursos que ho hem dit al principi,
Jo crec que hi ha una part que les propostes tècniques o les propostes professionals no és un problema que no se sàpiga què s'ha de fer, sinó que a l'hora de fer-ho requereix d'aquestes complicitats i d'aquests acords i d'aquests recursos, a vegades grossos i a vegades fins i tot, que semblaria que...
que es fa en excés, no? És a dir, a vegades el plantejament que es pot fer a Girona és que ja s'estan invertint molts diners com és que encara se n'hi haurien d'invertir més, però això pot passar a Girona o podria passar a Santa Eugènia o podria passar a Salt o podria passar a qualsevol altre lloc, no? I a vegades aquest qüestionament de dir, hòstia, però amb tot el que estem abocant encara més i encara més, bueno, és que
per afrontar l'element potser ja més de base, clar, no ho resoldrem ni amb el treball cas a cas, ni amb el treball d'èxit que es pot fer amb les iniciatives i els projectes que hi ha. En tot cas, precisament a la tertúria aquí en grau i els tertulians que hi havia, parlarem també de la necessitat d'ordre públic, en aquest cas. És un tema que no ser les polítiques socials i l'ordre públic...
Fins a quin punt, en casos de convivència, com aquests han d'anar de la mà, xoquen, no xoquen, a vegades s'han intentat fer xocar. Malaguanyats tots plegats quan les solucions han de ser d'ordre públic, que segurament, és òbvi que l'ordre públic és una necessitat d'una societat moderna, però malament quan posem la solució en unes qüestions de les que estem parlant amb l'abrimó.
Sant Laurimont no hauria d'estar per això. I és obvi que fa falta molts recursos. Hi ha un programa que fa molts anys que funciona, el programa Integrant Accions, que busca d'alguna forma integrar tot el que s'està fent en aquests barris i que hi ha totes les administracions, les entitats, una mica de sumar.
I ho hem dit moltes vegades, els recursos que s'hi aboquen, que per algú poden ser molts, quan veus la realitat són engrunes. I quan veus les necessitats del bar i quan veus la inversió que s'hi fa, doncs les coses que passen no te poden estranyar, és que no et poden estranyar, no hi ha una inversió suficient amb això, amb l'educació, amb el futur de les persones que estan allà...
En fi, s'ha greu dir-ho perquè, diguéssim, això és una mica responsabilitat de tothom, però crec que és important que pensem que cal més inversió. S'ha parlat, a vegades, de plans integrals, de plans que vagin més a fons, i no anar a posar petites tirites que no paren l'hemorràgia. És a dir, una hemorràgia amb una tirita no l'arreglaràs. O fas una intervenció més contundent, hi ha hagut moments que han sortit alguns plans, anem aquí a arreglar...
Bueno, i s'ha quedat una mica... Jo crec que és allò, mentre no sortim a les notícies, ara comencem a sortir les notícies, i ara hem d'enviar l'Abrimo, ara... Cuidado, què hem de fer? Enviar l'Abrimo? Poder no, podem de fer... Ja sabem que això s'hauria de fer fa 20 anys, o fa 30 anys, però bueno, els japonesos diuen allò de dir que el millor moment per plantar un arbre era fa 20 anys, i el segon millor moment és avui. Doncs poder posar-nos-hi avui i fem un pla que no només, que la solució no només sigui ordre públic...
que també cal avui, avui a l'hora de públic, però demà, no demà passat, fem un pla integral que ajudi a solucionar les qüestions de fons del barri. Bernat? Sí, amplia això, que hi ha més a més lligant una cosa que tu dius a la presentació de la cirurgia fina.
Aquí ara, en el moment que estem, segurament haurem de compaginar al curt termini de fer actuacions del tipus que és parlador de públic o de neteja, el qual ha sortit en aquest pla que en principi es farà, amb un tema més de llarg termini. De fet, nosaltres, i parlo per als projectes de la Fundació, estem en aquesta línia de cirurgia fina amb un projecte a 30 anys vista. És a dir, nosaltres, la idea és invertir
amb aquests nens i nenes del barri que sols pel fet d'haver nascut amb el barri ja porten una motxilla plena de pedres i aleshores nosaltres durant aquest temps en el que els acompanyem en el creixement la idea és canviar aquestes pedres que porten la motxilla
per valors, per experiències positives, per orgull, per autoestima, que seran el que després, quan estiguin amb edat adulta, podem aspirar que ells transformin el barri. És a dir, aquest pla és un pla i el termini, és un pla que evidentment ha d'haver-hi un nord, ha d'haver-hi una línia estratègica clara, i ha de combinar el curt, coses a curt,
amb coses a llarg, és a dir, ha d'haver-hi aquesta visió a llarg, perquè si no hi ha aquesta visió a llarg, no... Bueno, ahir parlava de 20 anys el tema de l'arbre, però és a dir, cada vegada se'ns posa el comptador zero i en algun moment hem de començar seriosament. Amb el curt termini, amb aquestes accions més per...
per endreçar el que tenim ara mateix, però posant el timó per anar a aquest llarg termini que ens ha de realment donar la solució. La solució ens dona el llarg termini, no el curt termini. Aquest pla integrant accions combina actuacions d'educació amb accions comunitàries i hem vist les notícies, no? Ahir es va arribar un pacte amb la comunitat, es va treballar el comunitari, no?
per resoldre. Segurament no és tant enviar abrimos com enviar persones que facin mediació i que puguin, d'alguna forma, anar generant xarxa. Això és el que es ve fent. Hi ha entitats que portem fent molts anys aquest treball comunitari, aquest treball educatiu, allà al barri, persona a persona, anar teixint xarxa. El que passa és que veiem que és insuficient i que calen més esforços.
seguirem fent i jo crec que és bo que hi hagi aquests esforços que ara m'ha explicat en Bernat la coordinació perquè al final sempre tot això passa per una coordinació municipal que s'està fent bé el que passa és que falten això una mica més de recursos però clarament més acció comunitària més facció educativa i segurament amb això reduirem la presència o eliminarem la presència de les forces de seguretat
No, de fet, a nivell d'Ajuntament, diguem-ne, s'ha fet públic i, per tant, la voluntat és recuperar la proposta del Pla Integral i interpel·lar totes les administracions perquè, de nou, el Pla Integral pugui ser una eina que ja ha estat a trasbada sobre la taula però que torni a agafar protagonisme perquè, diguéssim, quan parlem de Pla Integral el rellevant és aquesta qüestió que el que estarem volent posar sobre la taula és
Són diferents qüestions necessitats a nivell del barri que passaran per eixos molt diferents de serveis de l'administració molt diferents. És a dir, estarem parlant de seguretat, perquè hi ha elements d'impunitat en el territori,
que s'han d'afrontar i situacions que a qualsevol altra barra de la ciutat de Girona no passarien, allà s'han de poder normalitzar, però que també segurament haurem de parlar de promoció econòmica, segurament també haurem de parlar de canvis urbanístics i canvis més en la fisonomia del barri. I això el que farà és aquest objectiu que tots voldrem i que els projectes que les entitats aquí representen molt sovint, que és quan aconseguim aquesta feina més educativa, que la gent...
No se'n vagi del barri on t'hi viu. És a dir, al final el que hem d'assolir és que, perquè quan ara estem fent aquests processos, a Girona és, o en altres barris, per exemple, l'Ajuntament de Girona està promouent els barris en futur a la zona de Pontmajor. El que volem és que la gent pugui viure i es quedi en aquell barri i no se'n vagi. Hi ha certs barris de Girona que són barris com Trampolí, que estàs allà per marxar. I al final, clar, aquesta desigualtat, aquesta...
aquesta dificultat de cohesió social, aquest baix compromís en un territori, aquesta dificultat que aquell territori canviï dinàmiques també passa perquè quan has fet processos la gent marxa i tornem a començar perquè les persones que arriben tornen a ser persones amb dificultats, amb retes baixes, etc. Jo crec que si serveix aquesta tertúlia per fer aquesta crida a un pla integral, no?,
que assumi les administracions, com també part de diputades i diputats del Parlament, que ens escolten consellers i conselleres, doncs a part de la consellera interior, que pot ser consellera de drets socials, de territori, puguin implicar-se i pugui haver-hi un pla integral real que pugui canviar el barri i que pugui ser un barri d'oportunitats. Jo crec que si aconseguim això...
haurem canviat una mica aquesta, això que dèiem de l'altaveu dels mitjans també serveix per coses positives. I l'hem estesa perquè totes les entitats que estem treballant puguem aportar la nostra experiència per poder sumar. És a dir, penso que també el que podem nosaltres aportar és rellevant a l'hora de construir què cal fer.
per resoldre la situació sense el voluntariat sense persones implicades al barri serà difícil això no és només estructures diguéssim de grans sinó també el dia a dia i el treball que hi ha les tècniques i tècnics de les entitats que estan treballant
En el cas, amb aquesta bona voluntat era poder, era inevitable, avui acabar aquest debat plantejat sobre les desigualtats socials, acabar-lo amb el que està passant també a Gironès, perquè, com veient, és notícia, però també sé que us agraeixo a tots tres. Hem acabat el debat amb positiu, al final, amb propostes, amb maneres d'intentar resoldre la situació concreta d'aquell barri, però que, evidentment, segurament és extrapolable també, com deia el Marc, també, amb altres llocs on també tenen els seus...
els seus problemes. Jo us agraeixo a tots tres aquest debat que hem tingut i les aportacions que ja vau fer. Maris Gironès, d'Ajuntament de Girona, moltes gràcies. Bernat Rubió, Fundació Girona Est, també moltes gràcies. I Martí Ballori, de Càritas, diossesana de Girona. Moltes gràcies per l'oportunitat. Gràcies per venir i a tots vostès els esperem la setmana que ve amb altres temes aquí al Girona Fots. Moltes gràcies.
La Ràdio de Girona Per Sant Jordi, El Llibre, La Rosa i Girona FM Escolta la programació especial que farem en directe a l'emissora de Ràdio Municipal des de la Plaça Catalunya T'explicarem tot el que passa a la ciutat en aquesta diada tan especial a partir de les 9 del matí i durant tot el dia Segueix el Sant Jordi a Girona Només a Girona FM Som la teva veu Som la gironina
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més.
Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Som la teva veu Som la gironina
Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Vull sentir la vida que tens a dins, salvatge, com les flors del camí. Notícies en xarxa