La xarxa de comunicació local Notícies en xarxa
Bona tarda, són les 3, us parla Mercè Roura. La Generalitat aprovarà demà l'esperat paquet d'ajudes per fer front a les conseqüències de la guerra a l'Orient Mitjà. Un pla dotat inicialment en 400 milions d'euros i que complementarà el de l'executiu de Pedro Sánchez. Ho ha anunciat avui el president de la Generalitat, Salvador Illa.
El govern de Catalunya aprovarà demà un primer paquet d'ajuts i de mesures per ampliar el pla de protecció del govern d'Espanya. Primer per protegir el poder adquisitiu de famílies, de treballadors i de treballadores. I en segon lloc per protegir el teixit productiu del país.
Un anunci que arriben el primer dia elaborable amb els carburants, la llum i el gas més barats pel pla tricrisi del govern espanyol, que inclou, recordem, una rebaixa del 21 al 10% en l'IVA, mentre que el petroli torna a baixar de preu perquè Donald Trump ha allargat cinc dies l'ultimàtum que ha donat a l'Iran.
I parlant d'educació, també arrencant les proves de final d'etapa, guardeixo moltes novetats i és que les antigues proves de competències bàsiques s'han reformulat i ara només es fan amb una mostra representativa d'instituts. La directora de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva en l'Educació, Núria Planes, n'explica els objectius.
No es busca avaluar alumnes concrets, centres concrets, donar informació a les famílies. Aquests canvis responen a millorar metodològicament les avaluacions que teníem, perquè quan comparem, el que comparem sigui comparable. No és qüestió de tenir moltes dades, és qüestió de tenir dades que siguin comparables i que es puguin transformar en evidència científica.
I el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha denegat les mesures cautelars sol·licitades per Airbnb per paralitzar la sanció de 64 milions que el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 li vam posar el desembre 2025 per infraccions als anuncis d'allotjaments turístics.
Així ho ha indicat avui en un comunicat al ministeri que dirigeix Pablo Bustinduí, que indica que després d'aquesta decisió la plataforma pot presentar un recurs de reposició davant del mateix tribunal. Com Zoom va identificar, recordem-ho, infraccions per un total de 65.000 anuncis publicats per Airbnb que van ser retirats a la plataforma el mes de juliol de 2025.
I al Festival Sismògraf d'Olot arriba la 18a edició amb propostes que conviden el públic a moure's, benestar i caminar. Són dos dels itineraris escollits per aquest any, amb noms destacats com el de la companyia de Malmelo, Manuel Roque o la companyia Femut, el Sismògraf, tindrà lloc a diferents espais d'Olot i serà, apunteu-vos-ho, del 23 al 26 d'abril. Tornem d'aquí una hora amb més notícies en xarxa. Fins ara.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
La teva ràdio. La gironina.
Benvinguts i benvingudes al Girona en Joc. Encara haurem de treure el Sants a passejar. La cosa s'encabina cap a una Setmana Santa on caldrà millorar el rendiment, sobretot pel que fa al Girona Futbol Club, perquè el bàsquet ja se'n surt per si mateix. En tot cas, esperem no haver d'arribar a la resurrecció. Dit això, com sempre, un dia més comença aquí el Girona en Joc.
Comencem aquí un dia més el Girona en joc de Girona FM com cada dilluns per repassar tota l'actualitat esportiva que ha donat de si al cap de setmana i com sempre ho farem a partir de res ara a les 3 i 5 de la tarda que són ja segons el nostre rellotge i ho farem acompanyats d'en Josep Coll. Molt bona tarda Josep.
Què tal, Pau? Bona tarda. Com estàs? Molt bé, i tu? Bé, de dilluns, havent superat una setmana passada complicada, perquè el dilluns, bueno, ja va començar una mica allò anar cap a baix i sense frens, i ja t'ho vaig dir fora de micròfons, que no estava del tot fi, i al final els pronòstics per una vegada es van complir. Crec que no van tenir el mateix, però jo també vaig estar a carrer dalt la setmana passada. Què vas tenir? Rafadat?
jo vaig tenir passa de panxa complicat jo dic que no vaig tenir el mateix però bueno, refredat amb mal de cap no sé si mal de cap però el refredat li has passat potser tu a l'Arnau tothom m'ho diu que he passat el refredat la passa de la panxa jo ja sé qui me l'ha passat Arnau em sap greu doncs mira, les disculpes que ja te les ha posat en antena per si de cas què has fet aquest cap de setmana?
Treballar en el xuxu, a la concurs del xuxu. Em vas provar, entenc. No, ni un. Ni un, perquè quan vaig arribar ja no n'hi havia. Déu-n'hi-do, tu, no vas estar gaire espavilat aquí, eh? O no el volies provar. Bueno, sí que el volia provar, però quan vaig arribar ja no n'hi havia, perquè aquest any no han fet la xuxada popular. Ah, clar, tu volies provar gratis. Però que si n'hi hagués hagut, n'hi hagués comprat, però és que quan vaig arribar ja no n'hi havia. No n'hi havia ni per comprar. Ni un.
Ni un, només quedaven els que havien fet els nens amb el taller. Doncs tu, mira... No, però coi, se'n portaven els nens cap a casa. Ah, d'acord. Vigues demanar-li... Pobrets. Doncs, vaja, que fas haver d'anar a fer una notícia d'una cosa que dius, ostres, encara et posaves una mica les botes... I res, i res. Sí, sí, una llàstima, però bé. Molt bé, molt bé, molt bé.
Doncs res, mira, en tot cas, el Xuxo el pots comprar ara. Puc anar allà per si seria Tornès? Bé, jo ja l'he provat, està molt bo. Jo, mira, vaig anar a Banyoles, al poble de l'Arnau, el divendres. A l'Estany i també per l'interior. Bé, l'interior, a veure, un parell de carrers, tampoc gaire ves.
I vaig anar a Besalú el diumenge. Ah, mira. Veus? Feia molt de temps que no hi anava i, bueno, Déu-n'hi-do la gentada que hi havia, una d'italians. Aprofitant el bon temps i tot plegat. Espectacular. Hi havia unes riuades de gent i molta aigua també al riu. O sigui que és bona època per poder anar a Besalú. I també vaig anar a Platja d'Aros. Has vist? Aquest cap de setmana no he parat. Déu-n'hi-do. No he parat, no he parat. Així que, bueno, un cop recuperat havia d'aprofitar. No, no, sí, sí, sí, ben fet, ben fet.
Res, més enllà d'això, anem a explicar als nostres oients de què parlarem en el programa d'avui. Doncs de la derrota de la Girona al camp de l'Ossassona en una primera meitat molt gris del conjunt de Mitchell. Jo crec que li poses massa color blanc. Molt negre. Correcte, ara sí, ara sí.
Tot i que el gol de l'Ossassone no va arribar fins a les acaballes del partit, amb bàsquet al bàsquet Girona, que va perdre a la pista del Bascònia en un mal últim quart i condicionat també per les baixes, i l'únic que va aconseguir un tros de victòria a la pista del València abans d'afrontar la Copa de la Reina.
Doncs amb l'únic, com sempre, sent el far de l'esport d'elit aquí a Girona Ciutat. I avui a l'entrevista parlem amb un atleta del GEC. Així és, avui en el Girona en Joc passa l'atleta del GEC Marc Julià, que recentment ha marcat el rècord mundial en la categoria màster en salt de llargada. En pista coberta. En pista coberta, perdoneu, sí. Va ser en el campionat d'Espanya, de pista coberta, celebrat en Tequera, on es va penjar dos horts.
i una medalla de plata, ens explicarà com va viure tot plegat aquesta fita, com va arribar fins aquí i els pròxims passos que té per davant. Doncs amb en Marc Júlia avui a l'entrevista que ens explicarà precisament com va anar aquest campionat i les seves sensacions així com la seva vida esportiva que el tindrem avui a l'entrevista. Amb tot això anem a fer un salt d'allargada important també i un esforç perquè ens toca parlar del partit del Girona Football Club.
Són vermells i blancs, són quatre rius a sota el cel.
I jo el definiria com un partit per oblidar. La veritat, el Girona va tornar a ensopegar amb la mateixa pedra de sempre, quan un equip li planteja un partit a base d'intensitat, de duels, de contundència, la sang brilla per la seva absència. Un Girona irreconeixible al Sadar, superat claríssimament per Osasuna, la primera meitat de forma molt clara, a la segona l'equip va fer un petit pas endavant, però...
ni així li va donar per plantar cara al conjunt navarrès i a tot això amb una estadística demolidora, que és ni un xut a porteria en tot el partit. I si no es va sentenciar al partit d'abans va ser per Gatsaniga. I per Víctor Muñoz, que no va estar encertat. Si Víctor Muñoz arriba a estar una miqueta més encertat, el 3-0 mínim, i si Gatsaniga no arriba a estar tan encertat... 5-0.
Quasi, quasi. És a dir, el Girona, jo no sé exactament què es pensava que es trobaria el Sadar, quin partit es pensava que es trobaria, o si per molt que sabia quin partit es trobaria no va saber reaccionar, però és una derrota força preocupant, en el sentit de dir...
no ets capaç de respondre el que et planteja Osasuna, que al final era una mica l'ABC que ja t'esperaves. I preocupant, sobretot també, perquè no és la primera vegada que et trobes amb això, que t'ho han plantejat a altres partits i sempre t'acabes ensopegant amb la mateixa pedra, com ho has comentat, quan hi ha més intensitat en el terreny de joc a Girona, no ho sé, li falta una marxa més, sembla que tingui por al contacte...
la segona jugada... Trobar jugadors també que donin aquest salt de qualitat i que siguin protagonistes en el fang, que diríem, és a dir, quan les coses no van del tot brillants, aquells jugadors que saben moure's millor a les trinxeres, i home, jo en general, de tot l'equip, només salvaria Gatjaniga, i com a punts més negres...
Per exemple, Hugo Rincon va fer aigües a nivell defensiu, les coses com siguin. Igual que ho va fer molt bé contra l'Atletic Club, contra el Sassuna, va patir molt, precisament amb Víctor Muñoz, que va ser un mal de cap horrible. I, de nou, un partit més, per mi, va anar-te a portar molt més. Va portar poquíssim, crec que no va xutar. No, no, ningú va xutar.
Però vull dir, més enllà d'això, necessites un davanter que et pugui aguantar la pilota, que sigui capaç que quan et pressiona l'equip rival que te les aguanti, que et doni solucions, és que ha anat... Ostres, hi ha partits que no saps pràcticament ni si estàs jugant. Però bueno, en aquest sentit, una mica en la dinàmica de tot l'equip. I a més, a tot això, aquesta setmana hi ha aturada, però...
Més 6 sobre el descens i amb les previsions i les perspectives dels propers partits que no són per convidar l'optimisme. És que el calendari és complicat perquè després de Setmana Santa tanques la jornada el dilluns de Pasqua contra el Villarreal aquí a Montilivi. El divendres visites el Bernabeu, que sí que és cert que el Madrid estarà entremig de l'eliminatòria de la Champions.
Però segurament s'estarà jugant a la Lliga, també. Sí, exacte, s'estarà jugant a la Lliga i no podrà perdre, tampoc, aquell partit. M'hi dius, estarà... El Madrid estigués a 15 punts al Barça o així, que no tingués opcions a Lliga. Potser encara et compro, que no anirà... O que reservarà moltes fitxes, però amb la Lliga en joc... Arbelovac...
i després et visita el Betis, aquí a Montilivi, que és un rival sempre complicat. És veritat que després ja vas a València, però bueno, aquestes tres jornades... Si vas anar a València, no és València que vingui aquí, eh? Sí, correcte. I aquestes tres jornades, abans d'anar a València, ja són molt complicades. Vull dir que veurem el Girona, perquè amb aquests punts que han anat perdent entre Sevilla, Llevant, Ara-Ossassuna...
Tots aquests punts que hem anat explicant aquestes setmanes que s'anaven escapant, potser els hauries... Bé, potser no. Els hauries potser d'haver sumat algun més per no patir tant en el final de temporada. És cert que els equips de baix estan... Sí, però mira l'Arabés. Sí, sí.
D'anar per 10 a 0 contra el Celta, remuntar 3-4. Sí, l'Oviedo pràcticament descarta segona, el Llevant que va guanyar i es reenganxa a la salvació, el Mallorca està fatal, però Mallorca està fatal, vull dir que Mallorca, Oviedo, Llevant serien els 3 ara mateix que estan allà per baixar, però bé, que queden 10 jornades, si no vaig a 9, 9 jornades i són...
6 punts només respecte als 300 per tant queden 27 punts en joc no és senzill de la cosa ni molt menys i el calendari del Gironara agafa velocitat de creuer o diguem-ne que hi ha petit turmalet amb aquestes 3 jornades sobretot amb rivals més que difícils
Anem a sentir a Mitchell, que sempre que el Girona dona aquesta imatge, ell fa autocrítica, en el sentit que és veritat que no es callen les coses. Potser a vegades podria ser una mica més contundent, però la veritat és que l'altre dia va incidir molt en que el partit que va fer el Girona era lluny del que ell s'esperava i que Ossassonà va ser clarament superior.
Han estat molt millor, amb més agressivitat en la pilota i sense pilota. I la segona, que hem estat una mica millor nosaltres, tampoc n'està donat per fer mal al porteria rival. I hem de millorar. Quan el rival és superior a tu, toca mirar la millora que hem de fer per continuar en primera divisió.
Només un partit fàcil d'analitzar, el rival està millor que nosaltres. Ens han faltat moltes coses. En la primera part, el nostre extrem estava en defensa del lateral esquerre i del lateral dreta.
I nosaltres som un equip que mira cap endavant, i no ho hem fet. No ho hem fet amb pilota i sense pilota tampoc. Hem deixat que ells estiguin mirant cap endavant en tot moment. I així és difícil de fer mal al rival, és la realitat. Galant és molt bo en atac, però has de fer-li mirar cap a darrere.
També hem escoltat com Mitchell insistia que havien faltat moltes coses per veure un Girona reconeixible i ara sentirem el míster que al final va incidir en tots els aspectes on havia vist que el Girona havia fallat i va deixar clar qui havia estat el millor parell.
No, hi ha moltes coses que el rival està millor. La primera part, el duels, agressivitat, ser capaços de tenir el control del lloc. I la segona, que han estat una mica millor en la pilota...
Penso que no han finalitzat jugades. Sergio Herrera no ha tingut que fer cap aturada i per mi Gasaniga ha estat el millor de nosaltres. Això és el resum del partit.
I el tècnic madrileny que era preguntat sobre si notava la diferència del rendiment entre el Girona que podem veure a Montilivi i el que veiem lluny de casa. I fora o a casa és el mateix. Hi ha partits que l'equip fa les coses molt bé i altres que no. I avui no han estat de la millor manera. És veritat que ells han fet un partidàs i han estat millor que nosaltres. He de dir que per mi això és una...
ens ha superat i ja està, i no he de pensar que és fora o a casa. Ells han fet un partidat, tenen jugadors de molt nivell, a casa és un equip molt complicat.
Ja està, hem de pensar en el següent no, no penso que fora estem pitjor no, perquè hem fet bons partits fora i al camp del Levant la meva sensació és de no finalitzar les jugades però avui és que sense pilota tampoc hem estat
No hem sigut capaços de frenar-les, de ser capaços de fer transicions, una o dues vegades només. És molt difícil quan tu has de jugar sempre des del porter, si no recuperes la pilota més amunt. I avui no l'hem fet, no l'hem fet. Per això penso que hem de millorar.
I per últim, Mitchell, que explicava una mica la seva visió i com veia el que li queda de temporada al Girona.
l'aturada i pensar en millorar per fer els millors nou partits de l'any. És així, però partit a partit. L'equip necessita arribar als 42, és la xifra que tothom pensa que és...
de seguretat o de tranquil·litat per estar en primera divisió i veurem si és una cifra bona o queda una mica més, no ho sé.
Però nosaltres hem de guanyar tres partits i hem de fer-lo necessitant a tothom, necessitant la gent al nostre costat perquè no és fàcil. Ja he dit moltes vegades que portem un any i mig en patiment i és una situació que aquest vestidor després d'un inici difícil i complicat ha donat la volta i
Volíem fer-lo i volíem fer-lo perquè el club ho necessita. És el nostre objectiu. Doncs amb aquest objectiu el Girona que seguirà intentant millorar les prestacions i ho necessita perquè si hem de veure la versió del Girona del Sedar serà complicat creure que sigui possible. En tot cas veurem com evoluciona tot i com dèiem aquests sis punts de marge respecte al descens que ens deixa aquesta jornada ara.
Temps per aturar, és veritat que hi ha alguns jugadors que se'n van anar amb les seleccions, crec que si no vaig errat fins a 5. Vitzel amb Bèlgica, dos amb Ucraïna que se'n van anar Tzikankov. Amb Ucraïna subventiu Krapistov. I sí, amb Unaji. Unaji amb el Marroc. I diria que no ens deixem a... Unaji que ara és campió de la Copàfrica, eh?
Sí, sobre el paper, sí. Bueno, veurem, perquè també sé que hi ha hagut un nou recurs també al TAS, o sigui que això es decidirà també als tribunals. Bueno, veurem com acaba tot plegat aquesta circumstància. I res, temps per descansar i per, esperem que, reflexionar. Per a molts jugadors del Girona i també pel cos tècnic, a veure com poden millorar les sensacions
que ens han deixat tan dolentes d'aquest últim partit. Seguim parlant de futbol, però ara hem de parlar de la segona federació i després de la tercera, tot i que no hi ha, ja us avanço, gaires bones notícies en aquestes dues categories i és que pràcticament crec que hi ha hagut ple de derrotes.
Comencem explicant en aquest cas que el Girona B va perdre contra l'Alcullà per 0-1 a Vidreres. Primera derrota a Vidreres del filial en tota la temporada, que també parla bé de la gran temporada que estaven fent els de Quique Álvarez. I l'Olot, que s'enfrontava en aquest cas al Porreres, que és el cué de la categoria, i va perdre per 2-1.
En aquest cas el gol de l'Olot va ser de penal. Sí, però va empatar el minut 92 i després encara hi va haver temps perquè el Porreres li fes el 2 a 1. Sí, cruel també. La derrota doblement cruel perquè era contra l'últim i a més havent empatat el 91.
Sí, això deixa l'Olot ara 4 punts del descens, perquè són dotzents amb 34, el Barbastro, que és 14 i és el primer que baixaria en T30, entre mig el València B, que està en aquesta zona de play-out amb 32, per tant no es pot despistar gens el conjunt garrotxí, mentrestant del Gironabé està per allà al mig, amb mitja taula, potser és zona ara mateix de ningú, 9 punts per sobre el descens, és 9 amb 39 i està a 5 de les posicions de play-off.
Doncs aquesta és la situació pel que fa a la segona federació, a l'Olot, al Girona B, que tenen situacions una mica semblants, però en poc temps pot variar força la cosa, així que ningú no pot vedar davant d'aquesta situació. A la tercera federació, com deien, també dues derrotes, en aquest cas l'escala que va perdre contra el Cornellà,
per dos gols a zero, mentre que el paral·lada, a casa, va perdre contra la grama per 0-2, i això que la grama va jugar amb deu a tota l'última mitja hora. Sí, els dos equips de comarques de Girona estan fora ara mateix de zones de play-off, el paral·lada et sisè amb 38, a 3 d'aquesta zona de play-off que marca l'Hospitalet
que cinquem 41, l'escala és 8è amb 38, però és cert que amb un partit pendent, encara per jugar, entremig dels dos equips gironins hi ha el Tona, que també té 38 punts. Doncs els dos amb 38 punts en aquesta zona mitjà alta de la classificació, a veure si poden enllaçar...
una mica, de nou, bona dinàmica, perquè ja fa uns quants partits, el paral·la de dos i l'escala fins a quatre, que no aconsegueixen la victòria. Així que esperem que de mica en mica es puguin recuperar. En tercera federació femenina, el Girona, que va empatar contra l'Europa a dos.
Sí, amb un gol de Júlia Uriel que obria el marcador per les gironines al minut 35. No va ser fins a la segona part, el 70, que l'Europa va empatar. El 76 es va posar per davant del conjunt visitant, però el 86 empatava el partit amb el definitiu de les a totes Clàudia Bustins.
I això deixa el Girona ara mateix amb desena posició amb 18 punts, dos més que el Fundació Baserreus, que és el penúltim amb 16, i el Segull Badalona sí que és veritat que en té 25, potser una mica lluny per sobre, així que l'objectiu de les gironines, que seguirà sent millorar el rendiment, perquè aquest 2026 ho han fet, però intentant ara allunyar-se una mica més del Fundació Baserreus.
En aquest cas, baixant un esgraó i deixant la tercera femenina, però parlant de la preferent femenina, hem d'explicar una derrota i un empat. La derrota és contundent del Porqueres contra el líder, contra l'Espanyol per 8 gols a 0, mentre que l'empat...
És de Mèrit, del Puntenc, que visitava el camp del Terrassa, el camp del Fundació Terrassa i va empatar dos. Sí, un empat important i també ha merescut el camp del quart classificat. A més, empatant un partit que perdia 2-0 al descans, Aina Gallegos i Ingrid Martín van ser les golejadores pel Puntenc.
I a la classificació, doncs el punt N, que és millor classificat ara mateix, de comarques de Girona, en 11a posició amb 24 punts, i el Porqueres, que està un parell de posicions per sota, tot i que aquí ja comencen a fer allò de, em sembla, del coeficient, eh? Així que no acabo d'entendre del tot mai com ho planteja aquí la Federació Catalana de Futbol.
Bé, situació més o menys tranquil·la i lluny de les posicions baixes que donarien en aquest cas el descens a una categoria inferior. En la primera catalana repassem resultats perquè també hi ha hagut moviment com sempre en aquesta categoria on hi ha tants equips de comarques de Girona i comencem explicant que el Can Givert rebia el Lloret i
I els llibretencs que es van endur la victòria per un gol a dos. El Bosch de Tosc va perdre 0-1 contra el Premià. El Sant Jaume Olotbé que s'enfrontava al Banyoles i van empatar a un. El Tossa va perdre 2-1 al camp de l'Argentona. El Figueres que va visitar el camp del Parets per acabar empatant també a un.
la Juventus Lloret que va guanyar 2 a 3 al camp del Mollet i per últim el Palamós que rebia el Torroella i va aconseguir guanyar per 3 gols a 0 i és que ara mateix el Palamós és el líder d'aquesta primera catalana amb 43 punts en tercera posició hi ha el Lloret amb 40 entre mig hi ha l'Argentona amb 42 i ja en quarta posició hi ha el Tossa amb 36 punts
Un punt per sota, però en sisena posició... ...hi ha el Joventus Lloret... ...i a mitja taula hi ha el Torruell amb 32 punts... ...just per sota, Can Givera amb 30... ...i ja una mica més a baix... ...i a prop de les posicions perilloses... ...el Bosch de Tosc amb 28...
Just per sobre de les posicions vermelles, Figueres amb 27, que són els mateixos que té el Premià, que aquest sí que està en zona de descens, i les tres últimes posicions són per Banyoles amb 26, Sant Jaume, Olot B amb 25 i Ja, Cue, el Mollet amb 18. Per tant...
Bueno, aquesta és una mica la situació. Veurem si el Banyoles i el Sant Jaume a Olotbé poden sortir de les posicions de descens, tot i que també els que hi ha per sobre, Figueres, Bons de Tosca i el Premià. Menys el Premià i el Parets, tot i que el Premià ja està en descens. Sí, correcte. Però vull dir que...
Doncs res, veurem com avança també la primera catalana i per últim repassem el resultat del Girona juvenil de Divisió d'Honor que la setmana passada vam destacar que va guanyar la Damm i va aconseguir escalar fins a la quarta posició però d'aquell pas endavant ara no diríem que és un pas enrere però és un pas a mitges perquè va empatar contra el Nàstic de Tarragona 2.
Sí, es queda ara cinquè, perquè l'Adama l'ha tornat a passar. El Girona de Divisió d'Honor, que és cinquè amb 44 punts. Per davant té l'Adama amb 46 i el Mallorca amb 47. Per tant, bé, són dos rivals que té a prop a la classificació a falta de cinc jornades. Per darrere sí que està sis punts per sobre del Saragossa.
Per tant, com sempre hem dit durant aquest tram ja de temporada, el Girona que busca aquest top 5, i per què no amb les aspiracions de top 4 i fins i tot de top 3. O sigui que veurem què són capaços de fer els gironins i també veurem qui s'emporta a la lliga, perquè l'Espanyol és líder ara amb 59 punts, el Barça en té 55, 4 punts de marge amb 5 jornades, es fa difícil pensar que...
els blaugranes... Tot i que el Barça té un partit menys, eh? Ah, doncs mira, això vol dir que és un punt, un punt virtual, en cas que guanyin el partit que tenen ajornat. Veurem què passa també a la divisió d'honor juvenil, que està prou emocionant, i ho anirem explicant com sempre aquí al Girona, en joc de Girona FM. Deixem futbol a banda ara, i com sempre, moment ja de parlar de bàsquet.
Bàsquet, Girona!
Tu que defenses aquest club, tu que saltes a la pista... Bascónia 94, Bàsquet Girona 81, derrota en un partit on es va competir molt bé durant els tres primers quarts i el duel va ser molt igualat però les faltes van passar factura els gironins en l'últim quart on l'equip va estar molt espès, també condicionat per l'exigència física després de 30 minuts a un alt ritme de joc.
I el Bascònia aquí ho va aprofitar per rematar la feina i emportar-se la victòria. Sí, les transicions ràpides que solen ser importants en els dos equips, i això es va veure des del principi. Amb el bàsquet Girona, que sí que és cert, que van aportar la iniciativa en el marcador, malgrat no disposar de grans avantatges, el triple no acabava de funcionar, malgrat un 5 de 12 al descans, però els gironins, que van saber treure profit del joc interior i altres virtuts per marxar al descans,
amb un ajustat 43 a 44, però és cert que es va desaprofitar un avantatge de 9 punts amb el 35 a 44, falta de dos minuts pel descans, però el conjunt de Moncho no va notar fins en els dos últims minuts d'abans del descans. La cosa va continuar igualada en el tercer quart, però aquesta vegada el bàsquet Girona
no ho va tenir més complicat per tenir un avantatge més en el marcador, un gran avantatge en aquest cas el Vasconi que també es va arribar a posar per davant amb un màxim de 3 punts i al final del tercer quart estava tot obert amb el 69-67 que tens pressa? és que et veig així molt esbarat les transicions perquè són les transicions i vaig una mica com va ser el partit corre més en Josep que els jugadors espectacular
També va ser igualat, en aquest cas l'inici de l'últim quart, en aquest cas fins al 74-71, quan faltava una mica menys de 8 minuts de joc. Geben, que havia fet 20 punts fins llavors, va fer la quarta falta i se'n va anar aquí a la banqueta. I Marich...
que també havia fet una bona feina en el joc interior, va ser expulsat, en aquest cas. Per tant, aquí es van trastocar una mica els plans de Moncho, que va disposar de poques opcions en el joc interior, també recordem amb la baixa de Juan Fernández, i aquí el Bascònia ho va aprofitar, va fer un parcial de 12-0,
Podria dir que hem perdut la batalla física, però crec que no se l'ha ganat Espanya. Con esto...
que era hacer una gran diferencia entre nos hemos dejado ir y no, creo que no, hemos intentado, le hemos dado todo, pero ha llegado un momento en que se ha impuesto los físicos de Euroliga, luego eso ya cuando nos quedamos sin 5, solo falta, bueno, hemos dado 10 minutos con jugadores exteriores, pues ahí ha sido, bueno, yo creo que más acentuada.
Una derrota que deixa tot i així el bàsquet Girona en una posició prou tranquil·la, en aquesta desena posició de la taula classificatòria, amb 11 victòries i 12 derrotes, lluny de les posicions de descens que ara marca l'Andorra.
amb 6 victòries, també és veritat que han patat amb el Sant Pablo Burgos, però aquests, els castellans, estan fora de les posicions perilloses, per tant, bueno, situació més o menys tranquil. Però sí, una mica en terreny de ningú ara mateix, perquè està de 3 victòries de la vuitena posició que donaria jo que...
entrar al playoff. És cert que crec que són els 12 primers que van a Europa. Així ja ho tindries. A més, tens 3 victòries de marge respecte al 13, que és el Lleida.
aguantar aquesta posició, si es pot aspirar alguna cosa més d'aquí al final de temporada, perquè encara queden 11 partits, per tant queda un món de Lliga i pot passar qualsevol cosa. Doncs veurem què passa en aquest tram final de Lliga i quina ha de ser l'aspiració final del basquet Girona, que també esperem que pugui mantenir el rendiment
i que després d'aquesta derrota puguem explicar una victòria, tot i que no sé si el proper partit seria el més senzill. Ja parlarem a les previsions. Seguim parlant de bàsquet, però ara, com sempre, parlem de l'Uni.
Gran victòria de l'UNI Girona per 71 a 74, la pista del València, el Roig Arena, per recuperar-se de la derrota l'antelatorada a Fontejau contra el Saragossa i per encarar més moral el repte de la Copa de la Reina d'aquesta setmana. Les de Roberto Eñiga, de més, van fer un autèntic partit, tot i les baixes, sense Chloe Vivi, sense Quevedo, sense Marta Canella, i van saber resistir a les embestides del València, sobretot en el tramfinal,
per aconseguir un gran triomf. Sí, sobretot en el temps final, perquè els primers minuts o la primera meitat va ser pràcticament immillorable, controlant tots els detalls, amb el segell d'identitat d'una gran defensa, especialment en el primer quart. Marxar de 13 punts per davant del descans amb el 29 al 42 ho diu tot, però és que l'Uni va arribar a dominar de 18, dominant completament el rebot, amb 15 pel València i 30 per l'Uni en arribar al descans.
Però el problema de jugar contra el València és que saps que en algun moment o altre acabarà reaccionant, si no passa una gran cosa, i ho va fer en el tercer quart, a les locals li començaven a entrar aquests llançaments que al principi no li entraven, i l'Uni, amb una rotació més curta, va començar a pagar l'esforç físic inicial.
Sí, en aquest cas les locals van retallar la diferència, van tancar el tercer quart amb un 52 a 59, aquí la cosa ja s'igualava, amb l'únic que ja no trobava tantes solucions en atac, les gironines van saber patir, això sí, en l'últim quart, on cap dels dos equips estava massa inspirat. El València es va posar a dos, 68 a 70, quan faltaven dos minuts i mig, i hagués pogut passar de tot perquè el resultat estava ben ajustat, a falta de 48 segons, amb el 71 a 72...
L'Uni, que va perdre la següent possessió, però amb el València fallant, el llançament que l'hagués posat per davant, amb bon rebot també, en aquest cas, aquí de Guerrero, i Holm, que va satenciar des de la línia de tirs lliures per endur-se una victòria més que clau. Anem a sentir les declaracions de Roberto Eñiguez, l'entrenador de l'Uni després del partit. Un orgulloso a las jugadoras con la situación con la que veníamos y me agradeció para el trabajo que han hecho.
Y el sacrificio, el compromiso. Y ahora, bueno, nos queda ver cómo vamos a recuperar a la gente y preocupado por eso, por intentar llegar a la Copa en la mejor situación posible. Porque a corto plazo, la situación en la que tenemos, un partido como Indoll lo puedes hacer, pero a largo plazo es imposible, ¿no? Entonces, bueno, ese es ahora un poco el pensamiento más inmediato.
Doncs aquestes eren les declaracions de Roberto Òñiguez, que es mostrava molt satisfet i orgullós de les seves jugadores, però que ja començava a mirar cap aquest cap de setmana la Copa de Reina, les baixes, a veure si poden recuperar jugadores. Josep, la previsió, no sé si saps una mica per on poden anar els trets, si Chloe Vivi i Quevedo potser... Que ell és la que més complicada ho té per arribar a la Copa.
Veurem si Vivi i Quevedo seria important. Vivi, sobretot, però Quevedo també en aquesta rotació... Sí, són importants. Doncs veurem si poden ser-hi les dues per aquesta Copa de la Reina, que, si no m'equivoco, començarà divendres. Bueno, comença a dir-ho. Després ho repassarem amb les previsions.
Va, en Claudi Iga, l'Espar Girona, que amb aquesta victòria obre marge, en aquest cas respecte al València, que és el tercer classificat, i té dues victòries més. Falten cinc jornades per acabar la fase regular, l'únic que té 21 victòries i 4 derrotes, una menys que el Saragossa, que té 22-3...
En cinc jornades per davant es fa una mica complicat pensar que pugui assaltar aquesta primera posició, que donaria dret a jugar l'Eurolliga la temporada que ve. Guanyant la Copa també jugaràs l'Eurolliga la temporada que ve, i guanyant la Lliga, òbviament, al playoff veurem què acaba passant. Doncs veurem què acaba passant també a la Lliga regular de la Lliga femenina andesa.
Anem a parlar del Sol Gironès Bisbal, perquè va aconseguir una victòria vital, en aquest cas per intentar continuar lluitant per la salvació directa. Dissabte van derrotar el Salou per un ajustat 78 a 76, patint fins al final, malgrat que semblava que tenien un prou avantatge o un bon avantatge quan acabava el final del tercer quart. Sí, perquè va dominar durant tot el partit, arribant al descans en 6 punts d'avantatge i superant la diferència de 10 punts.
al final del tercer quart, amb el 63 de 52, però del 71 al 61, quan faltaven 6 minuts i mig, es va passar el 72 a 70, quan en faltava una mica més de 2, van saber reaccionar a temps per emportar-se aquesta victòria, que els deixa de nou fora de la zona de play-out, amb 9 victòries i 13 derrotes,
amb dues de marge respecte a les posicions que té per sota per tant bé, falten algunes jornades encara si no m'equivoco encara queden 4 jornades per tant bé, un coixí prou còmode però s'ha d'acabar de sentenciar aquesta està fora de play-out també
Doncs veurem si els d'Eric Sorís són capaços de fer la feina i fer els deures per acabar assolint aquesta permanència que seria més que meritoria. En lliga femenina 2 el GEC que va perdre contra el Claret i de forma més que contundent per 86 a 57.
És cert que continuen segones amb el balanç de 17 victòries, 6 derrotes, però empatat ara el balanç amb el rival d'ahir, el Claret, i l'Alcorcón per davant del segle XXI amb 19-4. És cert que les grupistes ja estan classificades pel playoff.
Aquest cap de setmana, i per tant avui en el programa, no tenim secció d'hoquei perquè hi ha hagut aturada, així que saltem directament a parlar d'envol, repassant els resultats de la primera nacional, on el Bordils va perdre contra el Sant Cugat per 31 a 33, l'OES va guanyar contra el Calella per 29 a 30 i el Banyoles va perdre de forma contundent contra el Sant Vicenç per 36 a 19.
El Bordius que va perdre contra el quart classificat i ara cau a la tercera posició amb 38 punts, un per sota la Roca que va guanyar i per davant el Granollers que és líder amb 41 punts tot i que un partit pendent. El Sarriac és 8 amb 28 punts i el Banyoles que és penúltim amb 9 punts a 5 de la permanència.
I també hem d'explicar, en aquest cas, que aquest cap de setmana hi va haver per primera vegada Gran Premi de Brasil, del Mundial de Motociclisme, on Maverick Guinyales ha seguit la tendència d'aquest inici de temporada desastrós. Sí, perquè no va acabar la cursa sprint i ahir a la cursa llarga, diguéssim, va acabar últim.
18è o 18è perquè n'hi va bé que van abandonar per tant a veure si pot millorar les prestacions de cara al pròxim Gran Premi que ja és aquest cap de setmana en aquest cas Gran Premi de les Amèriques però sí que és veritat que aquest inici de Maverick Vinyales
que jo crec que està una mica fora de les previsions que qualsevol podria tenir. Veurem si ho aconsegueix remuntar, perquè és una situació més que complicada i fins i tot avui llegia que ja hi havia rumors que la relació aquella amb Jorge Lorenzo, que feia d'entrenador de...
del de Roses i així, que s'havien aliat una mica per millorar el rendiment, podria també ja trontollar. Veurem si se n'acaba de treure l'aigua cara de tot plegat. I deixa'm donar-te un apunt també, José, perquè Oriol Cardona ha aconseguit medalla d'or a la Copa del Món.
També en aquest cas, en la prova individual, per tant, una nova medalla pel Banyolí, que un cop ha aconseguit els èxits, que l'han reconegut encara més pel que fa als Jocs Olímpics d'hivern, doncs no s'atura i ha tornat a aconseguir una medalla i a sobre d'or.
Sí, una batalla important, per tant, sí. I bé, avui ha començat la volta a Catalunya, que ara estan passant de ciclisme. És veritat, que passa per Girona, no? Ara estan passant per comarques gironines. I crec que venien per aquí, per la carretera de Quart, i anaven fins i tot fins a Sal. Ara estan passant per la selva, Hostel Rixils... Però per la selva hi ha carretera, eh?
Per favor. Sí, van allà... Anant per les lianes amb la bicicleta a la motxilla, t'imagines? Doncs la Volta a Catalunya, també, protagonista en aquest cas a casa nostra i, bueno, veurem com avança la prova.
res, moment ja per l'entrevista en aquest cas avui ho hem comentat a l'inici del programa a un atleta del GEC, Marc Julià que fa poc va fer en aquest cas els campionats d'Espanya de pista coberta i en una d'aquestes ell es trobava bé i es trobava amb bones sensacions i anava ben preparat i es va marcar un record del món així com qui no vol la cosa per tant avui a l'entrevista del Girona en joc Marc Julià
Villafanyer i Josep Coll presenten i dirigeixen el repàs a tota l'actualitat dels equips de la ciutat. Girona en joc.
I avui a l'entrevista del Girona en Joc volem parlar amb un atleta del GEC, en aquest cas que va protagonitzar una gran actuació en els campionats d'Espanya, màsters de pista coberta en Tequera, parlant de Marc Julià, que avui ens visita aquí al Girona en Joc per explicar-nos una mica com li va anar a aquesta competició, on es va penjar dos ors i una plata, i fins i tot va aconseguir un rècord del món. Per tant, a veure que ens ho expliqui de primera mà, a veure com va ser l'experiència. Molt bon dia Marc i benvingut.
A veure, com dèiem, medalla d'or en aquest cas en salda allargada, rècord del món fent 7-0-2, no sé si t'ho esperaves, així de primeres quan ja plantejaves la competició, si et notaves que anaves allò ben preparat o si va ser una mica de sorpresa?
Bé, les dues coses, no? Em notava que anava molt ben preparat. De fet, a la setmana prèvia, amb el meu company d'allà a Santa Coloma, en Jordi Botinyà, ja dèiem que estava molt bé i que els entrenos donaven que podia saltar 6'80 o 6'90, però és veritat que sempre esperes, no? Passar de 7 és una marca que fins i tot pels atletes
Joves, diguem-ho així, és d'una marca i és molt important i sempre és com un somni, no? I tornar a saltar 100 metres amb 47 anys, doncs... era una mica un somni. És un rècord, això sí, una mica curiós, eh? Perquè tens el rècord segons la normativa World Master Athletics, perquè diferencia pista coberta i aire lliure, però en canvi, segons el criteri unificat de la World Athletics, el rècord el té en Rafael Blanquer amb 7,25 del 1991. De qui ens hem de refiar per tu? És rècord?
Bé, al final és igual, sigui rècord o no sigui rècord, és un gran salt. El que m'ha passat és que a les proves que... O sigui, el latisme es competeix en pista coberta, que competim dins d'un pavelló.
Gran, però dins d'un pobló. I aire lliure. Després, hi ha proves que són molt similars tant a Pisto Coberto com a Aire Lliure. Com podia ser el salt de llargada, que al final no correm ni saltem amb un fosol llargada. Després, la federació aquest any, és el primer any que ho fa, ha ajuntat els rècords del món. Ha dit que tant era Aire Lliure com Pisto Coberto, sinó que no era el mateix rècord. I això s'ha fet aquest any. És una normativa nova.
i a la Federació Màstera encara no ho ha integrat, no? Després, bueno, encara no sé què dir. En principi, a dia d'avui és recordar el món de pista coberta. Perquè hi ha diferència entre saltar aire lliure i saltar pista coberta? Entenc que una mica l'aire, l'ambient, si plou, si no plou... Sí, sobretot l'aire, perquè jo, per exemple, abans de fer el campionat d'Espanya vaig fer el rècord d'Espanya de 60 metres a Figueres, amb un vent d'1...
8 a favor. Que vulguis o no és un vent que t'empeny de cul i que fa que sigui més fàcil. Després sí que hi ha certa diferència. Jo no vull dir si està bé o està malament que ho hagin reunit, però és així. Marc, en tot cas també or en llançament de pes i plata en 60 metres llisos, també en aquest cas fent rècord d'Espanya a les semifinals.
Per tu, a nivell global, va ser una gran competició o et quedes l'espineta de no haver aconseguit els tresors? Bé, clar, veient que estava tan bé, la veritat és, i després de la semifinal de 60, que em veig molt, molt bé, és una llàstima, però són coses de la competició. També, clar, vaig apostar per fer tres proves al mateix dia, que la llargada era a les 9 del matí, i després hi havia semifinals de 60, final de 60 i el pes...
sabia que el cos aguanta el que aguanta i sabia que l'estava apretant fins al màxim. I quan estàs tan tan bé, estàs al límit que et pugui passar una lesió. I a la final de 60 em lesiono a 15 metres de l'arribada i no passa res, són coses... és part de la competició. Clar, ho comenta, salda allargada, llançament de pes, 60 metres llisos... Són tres disciplines força diferents. Com et prepares per aconseguir el millor resultat en totes?
Bé, jo vinc de les proves combinades, de l'alatisme, que hi ha, que les proves combinades de fet són, o sigui, competim a l'aire lliure amb 10 proves i a pista coberta amb 5 proves, amb la qual cosa jo ja entreno això, o sigui, jo entreno proves combinades. El que passa és que soc molt ràpid i la llargada se'm dona bé. Ja el meu entreno ja és preparar moltes proves diferents, que totes tenen un fil conductor que és
La velocitat i la potència. Després, clar, el 60 és velocitat i potència, la llargada és velocitat i potència i el pes és velocitat i potència. Després, amb 47 anys he aconseguit que la tècnica ja la tingui com molt assumida i estant ràpid i fort, doncs em surten les coses. Marc, ho deies ara mateix, 47 anys, però quan va començar una mica la teva història amb l'atletisme, amb les proves, no sé si ja de ben petit o no, o potser t'hi vas aficionar una mica més tard, com va ser la teva història?
No, jo ja és de ben petit. Els esports col·lectius, el futbol i així no em criden molt l'atenció. Sí que faig moltes coses, però arts marcials, però sempre l'atisme està allà, és com el segon esport i arriba un punt que ja és com, hòstia, això m'agrada i això ho vull fer bé, no?
I el pas és que jo no era bo de petit. Jo no vaig a un campionat de Catalunya fins als 18 anys, em sembla. Vull dir que d'anar a categories inferiors no teníem resultats com molt bons, diguem-ho així. Com es produeix aquest canvi dels resultats no bons de quan eres més a categories inferiors als 18 anys que vas a campionats de Catalunya?
jo crec que és un tema de que segurament quan jo era petit entrenàvem al club de latisme d'anglès, és un club de latisme que no té una pista, sinó que entrenàvem una pista però esportiva d'abans, asfaltada, diguem-ho així, i faig un latisme molt jugat
i com molt amable sense fer una tecnificació molt gran crec que també això és la clau que amb 47 anys continuï a poder encompatir aquest teletisme més llarg sense haver abusat de molta tecnificació en edats molt petites que m'ha portat poder a que quan he volgut fer el teletisme el meu cos ja estigués més treballat i el pogués fer sense lesions
Parles en aquest cas d'una de les virtuts d'haver entrenat d'aquesta manera fins als 47 anys. Per l'altra banda, amb què es nota en aquest cas les proves, ja amb la teva edat, Marc? No sé si suposo que la recuperació costa més. Com t'ho notes, tu, a nivell personal? Bé, jo clar, no puc fer els entrenaments que feia abans, en quant a volum. O sigui, si abans igual amb 20 i escaig d'anys entrenava 3 hores cada dia, ara faig una hora i mitja.
Això, sobretot en el volum. I en les recuperacions, suposo que el volum ve a seguit de la recuperació. Entreno en poder menys perquè no puc recuperar tant. També és veritat que amb 47 anys cada cop et coneixes més i saps quina tecla tocar per estar bé i quins exercicis són els que et funcionen de veritat i què espalla i què és gran.
Entenc que continues lesionat després dels campionats. Suposo que el principal objectiu ara és recuperar-te d'aquesta lesió, però un cop recuperat, quins són els teus objectius més propers en quant a competicions, en quant a fites?
Bé, sobretot recuperar-me i, clar, fites poques, però s'escoltar molt el cos i el que el cos em permeti. Jo crec que no hi haurà problemes, una lesió a l'isquidivial que sí que és gran, però com moltes altres que té altra gent, ja me n'en sortiré.
i a l'aire lliure a veure si em permet poder fer el campionat d'Espanya que és a final de juny i si no em permet ja plantejar l'any que ve a mi m'agrada entrenar després a competir m'agrada molt perquè així tinc objectius però a mi m'agrada entrenar a mi m'agrada el meu dia a dia d'entrenar després a mi mentre em permeti entrenar jo soc feliç
Marc, ets atleta del GEC, no sé com va començar una mica quan vas decidir apuntar-te al GEC, com gaudeixes de les instal·lacions? Fa poc han estrenat, han obert ja la nova pista d'atletisme, si l'has pogut suposo gaudir, i en aquest cas entenc que suposo un pas endavant, no? Sí, jo començo el GEC justament, no vam enllaçar amb el que parlàvem abans amb aquest atletisme, només tardar, però quan tinc 18 anys i tinc cotxe,
doncs puc anar al JEC a entrenar perquè jo soc d'anglès i no em poden portar els meus pares perquè treballaven i després començo al JEC amb 18 anys i començo un elatisme més amb una pista de elatisme amb totes les instal·lacions que tenia el JEC en aquell moment que estava molt bé i el meu primer entrenador és en Lluís Lucero i després quan vaig a la universitat em desvincul uns anys del JEC
perquè estic amb altres equips de fora i després quan torno, torno a estar vinculat al Jack. I ara, doncs clar, amb la pista nova... De fet, una de les coses que m'ha costat aquest any és que, clar, l'invernal, la pista que la van fer, però va bé, bastants mesos sense poder-hi anar, no? Però he ajudat que ara al final, doncs clar, m'ha anat molt bé. Pista nova, Tartanou, un Tartan molt més amable per les articulacions, una pista...
Poder no tant encarada a competir, sinó una pista molt encarada que la gent pugui entrenar en molt bones condicions i això jo crec que els atletes ho agraïm molt. Ara faltarà que ens arreglin el gimnàs, que tenim allà una mancança important. Doncs li apuntem al senyor Cayuela que vagi millorant més instal·lacions del GEC.
que els seus atletes ho necessiten. A mi m'agradaria preguntar-li, per acabar, Marc, ens has comentat una mica com vas començar l'atletisme, aquesta afició pels esports més individuals, que no pas col·lectius, però no sé si hi va haver algú que t'hi va iniciar, és a dir, tenies algú de la família, algun amic que ja el practiqués, o vas ser tu, allò per iniciativa pròpia, que vas dir, a mi m'agrada córrer, aquests esports, i mira, vaig a practicar-ho.
no ho sé, és una mica una bogeria perquè a casa sí que s'ha viscut l'esport molt amb curses populars però les curses populars sempre són llargues i jo, les curses populars llargues no eren gaire el meu i el meu pare és entrenador de futbol i els meus dos germans jugaven a futbol amb el meu pare i jo vaig aprovar el futbol i veig que és zero el meu que no m'hi trobi a gust i després sí que és veritat que d'una manera una mica autònoma
doncs a mi m'ha de córrer ràpid i això, hi ha una escola de latisme allà al poble doncs jo em vaig a l'escola de latisme i així, sí, no ho sé bueno, ho tenia com molt clar
Molt bé, doncs mira, de tenir-ho clar, aconseguir medalles i també rècords del món, com ha aconseguit en Marc Julià, que avui ha passat pel Girona en Joc i del qual n'hem pogut sentir la seva experiència, la seva història i com ho està visquent ara amb els seus 47 anys, doncs aquesta vida esportiva. Gràcies Marc per ser avui amb nosaltres i per explicar-nos una mica com va anar aquest campionat i també com ha anat els darrers anys a nivell esportiu.
Moltes gràcies a vosaltres.
I després de l'entrevista amb en Marc Julià, ja moment per fer les previsions. En aquest cas, avui sense competició de la primera divisió, perquè hi ha l'aturada de seleccions. Per tant, Josep, ens encaminem directament als partits de segona i tercera federació, que...
Per no variar gaire, tots són diumenge. Tots són diumenge, a segona federació més els dos a les 12 del migdia, Gironabé, Eivissa, Illes Pitiuses i Atleti Balears, Olot. A tercera federació també n'hi ha una a les 12, l'Europa paral·lada, mentre que una altra és a un quart d'una del migdia. Dos quarts d'una. Dos quarts d'una del migdia, sí, que és l'escala Sant Cristóbal.
Anar a fer bé el bàsquet Girona que rebrà el Reial Madrid dissabte a les 9 de vespre en un gran partit que es viurà a Fontejau i qui sap si el bàsquet Girona és capaç de donar la sorpresa, per tant els de Monxa Fernández que intentaran fer la grossa a Fontejau dissabte, mentre que també ho intentarà fer la grossa l'Uni en aquesta Copa de la Reina Cadell.
Sí, amb el primer partit i únic que jugarà sí o sí, que serà divendres, als quarts de final, Uni Perfumeries Avenida, a dos quarts de deu de la nit, per tant tard, però bé. Si passa, jugaria a les semifinals contra el Leganés o el Jairis, dissabte a les vuit de la tarda, i llavors la final previsiblement seria contra València o Saragossa,
que seria diumenge a les 6 de la tarda. Cal recordar que hi ha canvi d'horari aquest cap de setmana, o canvi d'hora, i en aquest cas de les dues seran les 3, perdem una hora de dormir. De dormir o de festa? Depèn cadascú el que estigui fent. Jo crec que serà dormir, eh? Depèn cadascú el que estigui fent en aquella hora. Però guanyarem una hora de sol a les tardes, que va molt bé. Perfecte.
Doncs a partir d'aquí, qui esperem que guanyi també és el Bisbal Basket, que juga diumenge a les 12 del migdia a la pista de l'Espanish Basketball Academy i dissabte, en aquest cas a les 4 de la tarda, el Xum Massanet que rebrà el Ribas per també tornar de l'aturada amb una victòria.
Gràcies, Josep Coll. A tu, Pau. I nosaltres que ens tornem a escoltar dilluns que ve amb un nou Girona en joc aquí a Girona FM per repassar tota l'actualitat esportiva. Com sempre, ens acomiadem. Girona i esport, a reveure.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12, però de la nit. És el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgació de...