Passa la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC, amb Carles Valdellou.
Som la teva veu. Som la gironina.
Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge. Ajuntament de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Girona en Joc, el magazín esportiu de Girona. Pau Villafanyer i Josep Coll presenten i dirigeixen el repàs a tota l'actualitat dels equips de la ciutat. Resultats, classificacions i la veu dels protagonistes de l'esport al nostre territori. Girona en Joc, dilluns a les 3 de la tarda a Girona FM.
Benvinguts i benvingudes al Girona en Joc. Només cal lligar-ne una més. S'acaba la temporada i mica en mica s'assoleixen més o menys tots els objectius que han anat sorgint durant la temporada. L'únia anirà a l'Eurolliga, el Girona seguirà a primera i ara només falta que el basquet Girona ho acabi de tancar per també seguir a la CB. Dit això, aquí un dia més comença el Girona en Joc.
Dilluns, 19 de maig del 2025, un dia més aquí al Girona, en joc de Girona FM, un dia més analitzant i repassant tota l'actualitat esportiva del cap de setmana, i un dia més que tornem a saludar el nostre company, en Josep Coll. Molt bona tarda, Josep. Bona tarda. Com vas? Com va, bé. Bé, de dilluns. De dilluns, encara una mica refredat, però... Sí, jo també, eh? Ostres. Quan porto una bona estona xerrant, comença a tapar-se el nas, eh?
És que no sé si fins a aquest punt és al·lèrgia, fins a aquest punt és un refredat d'aquells grans que m'ha agafat. Jo saps què crec? Que me l'has encomanat tu. Ah. O sigui, això és el que crec. Però si tu ho tenies abans que jo. No, és veritat. En tot cas, has pogut anar a temps de flors? Sí, hi vaig anar. I què tal? Bé, és xulo. No tens la sensació... A veure, aquest no és un programa de flors, ni molt menys, ni d'actualitat. Pot ser un vessant de cara al futur, ho podem valorar. Però no tens la sensació que a vegades...
hi ha hagut alguns projectes que queden un pèl aïllats o massa sols. He trobat a faltar a vegades una mica de continuïtat en el camí de temps de flors. Bé, clar, això és el que sol passar moltes vegades. Vull dir que per fer-ne molts, hi ha alguns que queden una mica desemparats. Ja, i també potser fer-ne més lluny del centre per no ubicar-ho tot allà. Això està bé, però que els que facin lluny també siguin, potser en comptes de fer-ne m'invento, 5 a Santa Eugènia, doncs fer-ne un, però...
ben parit. És a dir, un mural, allò de flors que digui... Ja parlaré amb qui calgui, si em demanen opinió, és la meva opinió i com ho he vist jo. A mi m'ha agradat aquest any perquè està molt lluit, que ja no hi ha tanta sequera i que s'han pogut veure flors més maques, més color. A mi, els muntatges que m'han agradat. Del que has pogut veure, què és el que més t'ha agradat? Sempre impacta les escales de la catedral, molt més lluïdes que, per exemple, l'edició de l'any passat, amb aquestes
fons que tiraven aigua i tot això, però els banys àrabs també em van agradant. Hauria estat més xulo unes fonts més espectaculars, o sigui, unes fonts allò amb els xorros molt més alts, o de colors, una cosa així impressionant. Jo crec que hem d'intentar fer-ho més espectacular. A mi em va cridar molt l'atenció, no sé si vas poder veure la mostra dels Capgrossos. L'has pogut veure? A dins de la casa Solterra? No, no l'he vist. Doncs mira, te l'has perdut.
Quina llàstima. Doncs està molt xulos. Les escales de Sant Feliu també em van agradar, el muntatge... Una mica tot plegat. A tot això, última setmana no del Girona en joc, sinó del Girona. És a dir, última setmana del Girona, últim partit d'aquest cap de setmana. El Girona en joc, si tot va bé, l'acabarem el 2 de juny.
No? Si no m'equivoco. Sí, és un dilluns. Per tant, encara ens queda una mica de més per acabar de repassar diferents coses. En tot cas, de què parlarem avui? Doncs del partit d'ahir del Girona, una derrota intrascendent del camp de la Reial Societat, però també d'aquelles que fan una mica de ràbia perquè va ser l'últim minut i amb un arbitratge també d'ortizàries bastant qüestionat. Qui també va perdre va ser el bàsquet Girona
que matemàticament encara no està salvat quan falten aquestes dues jornades per acabar la lliga i haurà de lligar les properes dues setmanes. Ara després explicarem el que ha de fer el bàsquet Girona per assolir la permanència que no pot dependre o no té per què dependre exclusivament del bàsquet Girona. Per tant, després traurem una mica la calculadora a passejar.
I aquesta setmana a l'entrevista parlarem de bicicletes. Sí, i ho farem amb la ciclista gironina Laura Martí, que es prepara per disputar el juny la Volta a Catalunya amb la selecció catalana. Parlarem amb ella de com es va aficionar aquest esport i quins són els objectius per aquesta temporada.
La Laura Martí, que a més compagina la seva feina a l'Ajuntament de Girona amb les ganes de ser ciclista professional i el somni, per què no, de poder algun dia dedicar-s'hi. En tot cas, comencem el Girona en joc i ho fem repassant i comentant una mica el que va donar de si al partit ahir del Girona Football Club.
Amb l'esperit de Girona i la força de la nostra gent, el Girona Football Club continua el camí cap a la glòria. Animem a cada partit i fem història junts. Des de la Diputació de Girona, estem amb l'equip. Som-hi, Girona!
Som vermells i blancs, som quatre rius a sota el cel.
Real Societat 3, Girona 2, una derrota segurament desacomplexada, i és que el Girona va plantar cara a la Real, va igualar el partit fins a dues vegades, però un gol a les a cavalles va infligir, una derrota intrescendent, però que demostra dues coses. Josep, una, que sense estuar ni porto aquest equip no s'hauria salvat,
I segona, que el nivell de l'arbitratge a Espanya és molt millorable, per dir-ho sou. I no només pel partit del Girona, però perquè també hi hagi altres... En general.
qüestions que ara tampoc entrarem al cas, però sí que l'arbitatge d'orditària va deixar molt que ha de dir ja. Un Girona que va competir, que segurament vam veure, tampoc un partit espectacular, però un Girona que se li notava el fet de no tenir aquesta càrrega, aquesta pressió de lluitar per la permanència, de tenir la tranquil·litat d'haver-se tret una llosa del damunt i sobretot a la segona meitat vam veure un Girona
Bé, agradable de veure, trevit, valent, desacomplexat, com deia abans. Jo crec que això és una bona notícia. Clar, la llàstima és que no l'haguem vist durant més partits d'aquesta temporada, perquè segurament tindria més punts dels que ara té. A tot plegat, doncs, un Girona cap.
diem-ne que va fer mèrits per poder empatar el partit, que segurament és el resultat més just, una mica veient les dinàmiques i el que vam poder veure ahir el Real Arena, però aquests últims minuts finals, que ja ens han passat factura en diversos partits, sense anar més lluny al dia del Vela-Real, doncs vam fer que la Real pogués tenir la festa grossa, en aquest cas d'homenatge a Emanuel Agustín.
Sí, en tot cas amb un Girona també amb certes rotacions, perquè va jugar crapistof a la porteria, va debutar el jove porter ucraïnès, i no va desentonar. És cert que potser els tres gols que va rebre eclipsen una mica aquest debut, però el cert és que en els tres gols no hi podia fer massa res i va tenir algunes aturades de mèrit, especialment en la primera meitat, i també vam veure potser una esprilla més...
més alliberat, un francès que no l'havien vist encara de central i que el van poder veure tot el partit en aquesta posició. Bé, diferents coses que segurament també tindran continuïtat en el proper partit a Montilivi.
En aquest sentit n'has comentat algunes que segurament són més positives, perquè Esprilla, per exemple, va donar l'assistència del primer gol a Estuani, a francès, tot i alguna rara puntual, jo crec que en termes generals va estar més que correcta,
També n'hi ha alguna de no tan positiva. A mi, per exemple, Solís crec que va tornar a desaprofitar una oportunitat i cada vegada demostra més que no sé si té lloc en aquest equip. Tot dependrà també de la planificació de la propera temporada.
Que segurament és el gran, què? Ara mateix ja comencem a pensar en la propera temporada, ja he vist, per exemple, avui mateix fins a dos articles a la premsa explicant una mica les errades d'aquest any i començant a veure la feinada que té per davant Quique Cárcel de cares a l'any que ve, i ja començarà a ser el tema de delat, perquè és veritat que només queda un partit, s'ha de fer autocrítica, s'ha d'analitzar el que s'ha fet malament aquesta temporada per intentar no repetir-ho la que ve,
i Quique Cárcel i Mitchell, si ho vols també complementar, tenen molta feina, Josep. Sí, molta, perquè s'ha de renovar molta qüestió, moltes peces en aquesta plantilla. Veurem en temes defensius, necessites un lateral esquerre, marxi o no Miguel, que recordem que Miguel continua lesionat i que ahir encara no va jugar el Real Arena, però també necessites centrals
rejuvenir una mica. Sí, rejuvenir, perquè al final David López, Juan Pé, Blind, són ja veterans que podrien donar el nivell, sí, però necessites jugadors més joves que acompanyin, acretxin aquest eix de la defensa. Ja farem llistes, segurament, si et sembla, en les properes setmanes, allò de Cartel Reis, però per mi, centrals, n'hi ha d'haver de, com dèiem, de més joves i que tinguin capacitats físiques superiors a les que hi ha ara, per exemple...
Per mi també, és veritat que Francesc et pot fer de lateral, però un lateral dret no estaria malament per competir amb Arnau, sobretot un estil, perquè se'ns entengui, Couto, molt més profund, lateral a l'esquerra, per suposat, segueixi o no Miguel, i si no segueix Miguel, fins a dos laterals. Mig del camp, també, perquè la peça Artur no la tindràs i necessites un o fins i tot dos jugadors del mateix estil, que jo crec que li anirien molt bé al Girona,
i òbviament a dalt necessites perquè primer, a l'esquerra necessites algun extrem segur perquè l'enjumano continuarà no donat el rendiment que es desitjava i es prilla, per mi no és la posició on està més còmoda no sabem què passarà amb Sigankov per tant també potser necessitaràs peça a la dreta i la punta d'atac, òbviament veient el rendiment dels dos davanters no pots dependre sempre d'estudar ni malgrat sempre respon, però necessites jugadors que puguin donar més rendiment, per tant
quasi plantilla completa. Hem anomenat quasi totes les posicions, per tant, a partir d'aquí veurem també la capacitat del Girona de deixar anar, perquè és veritat que has de fitxar, però també has de saber vendre. Has d'alliberar, és cert que hi ha jugadors a disca com Arcelancio Sí, Oriol Romeu, Artur, Dan Juma, Brian Hill, però bé... Els que tens fitxats, perquè clar...
Van de bé, no podràs, perquè està lesionat fins la temporada que ve, entrada, si més no, a l'inici. Els dos davanters són fitxats, o sigui que aquí tens un problema greu, i a partir d'aquí veurem què passa. En tot cas, estarem molt pendents del mercat del Girona, això sí, després del partit contra l'Atlètic de Madrid, que ha de ser una festa grossa a Montilivi.
Si et sembla, Josep, anem a sentir a Mitchell una mica, a veure què deia després ahir de la derrota, i és que l'entrenador va explicar que l'equip havia competit bé, que havia donat la cara, però en la primera declaració que va fer la roda de Primsedí ja es va encarregar d'apuntar cap a Ortizàries. Suposo que s'ha vist que l'equip ha competit bé, hem fet un bon partit i...
La realitat és que no hem mereixut perdre el partit, però hi ha coses que millorar, clar que sí, però penso que en intensitat, en lloc, en manera de fer les coses, hem estat bé i hem sigut un equip reconocible. Per això penso que estic content amb l'actuació dels jugadors i hem perdut per coses...
Es pot perdre, però hi ha coses que no poden controlar. I aquestes coses que no es poden controlar, Michel, que es referia directament a les decisions arbitrals, i ahir va dir que no havien tingut sort. No hem tingut sort en aquestes dues jugades.
perquè qualsevol de les dues per mi no hi ha res en cap jugada, però es pot pitar les dues, o es pot pitar ninguna, o es pot pitar una i l'altra no, i avui s'ha tocat que han pitat la de nostra àrea i la seva, no?
I Mitjega també explicava la importància d'Estuani Porto, golejadors ahir en aquest tram final de temporada. I no han rescatat l'equip, l'equip ha fet un bon partit tots. Sempre he dit que els jugadors donen sempre la seva millor versió i Estuani ha fet el gol número 11, que és una xifra...
i ja he dit que és un jugador que penso que ha mereixut més en aquesta temporada i jo per moltes coses no he fet les coses de la millor manera per ell però són dos jugadors molt importants però tot l'equip ha fet les coses molt bé jo estic content amb ells estic content per la seva actuació però estic content perquè l'equip penso que ha jugat massa bé
I el míster que també era preguntat per la bona segona meitat de l'equip i si era el Girona que li hagués agradat veure durant gran part de la temporada. Tenemos que hacer autocrítica de muchas cosas esta temporada y hemos jugado tres competiciones y no hemos conseguido tener esa conexión que yo he visto en la segunda parte por muchas cosas. Bueno, también cosas ajenas a nosotros, Juegos Olímpicos, Eurocopa, Copa América...
muchos cambios de jugadores entrenar poco y jugar cada tres días en tres competiciones nos ha hecho siempre remar a contracorriente porque los errores se cometían en la competición y no podías trabajarlos, lo tenías que poner en vídeo y el vídeo como digo yo al jugador le entra pero no le entra tanto como el que está entrenando y el que vive la situación que tú le estás comentando y
y la puede sentir. En el vídeo no la sienten. Y hemos tenido demasiados vídeos y poco trabajo de entrenamiento. Y eso es algo que de cara a la próxima temporada tenemos que cambiar y darle solución para que... Lo más importante en un equipo es la conexión.
Doncs amb el deures i l'autocrítica de cares a la propera temporada, Mitchell, que acabava la roda de premsa i doncs mirava una mica, li donava una mica de culpa a la temporada, a la pretemporada, en aquest cas dels Jocs Olímpics, recordem també Copa Amèrica amb Llanjel, que aquella pretemporada havia estat atípica i sobretot el fet de les tres competicions que havien permès entrenar poc a l'equip, però és veritat,
Josep, que això no se sosté gaire. Però és que al final el Girona fa més bo quan juga les tres competicions, o dues, perquè la Copa dels Reis al final va ser efímera, però sí que el tram final de temporada, quan has tingut setmanes pràcticament netes, descomptant aquelles setmanes, on hi havia partit entre setmanes, que n'ha estat dues o tres...
Doncs l'equip no ha donat el nivell. Sí, per això dic que no se sosté gaire aquest argument de Mitchell de l'inici de temporada, perquè ho puc entendre una mica, és a dir, que la pretemporada fos atípica i que les connexions, com diu, potser no s'acabessin de fer en aquell inici de temporada...
però els números no diuen el mateix, i això és el que és una mica contradictori, és a dir, que a l'inici de temporada i el tram on va jugar a la Champions, l'equip va rendir millor i va treure molts més punts, hi hagués o no connexions, que entenc que hi hauria d'haver les mateixes, i després a la segona volta no ha estat així, és a dir, que a partir d'aquí, jo no sé si és que aquestes connexions s'han trencat pel camí, que a vegades hem comentat que la sensació és que l'equip
viatjava una mica en grups i no hi havia la sensació que fos com qui diu allò una família tot i que mai és del tot una família un equip per molt que es digui així però bueno que no acabava d'anar del tot rutllat i al final doncs el Girona per sort ho ha pogut treure endavant però és veritat
Com comentem que hi ha moltes coses a millorar, que la planificació ha de ser millor en diferents perfils que no hem vist en la plantilla del Girona aquesta temporada o que hem vist tard. I això ha posat aquesta situació on el Girona, veurem com ha acabat la temporada, però podria acabar un punt per sobre del descens. Sí, que al final és permanència matemàtica igualment.
Però no treu que tenint en compte que tenies el pressupost més alt de la teva història i el vuitè de la Lliga, home, doncs sigui una baixada considerable. Sí, segur que a tots ens hauria agradat no patir tant, fer una temporada més digna, no dic igualar la temporada passada, que va ser extraordinària, però si quedes a una mitja, una cinquantena de punts, potser entraves a Europa, però...
Bé, fer alguns punts més i... És el que hem dit durant tota la temporada. És a dir, no demanàvem l'excel·lència de la temporada passada, però tampoc demanàvem una temporada que per mi ha tingut un punt de decepció, perquè és veritat que has competit a la Champions i has viscut una cosa que no t'imaginaves mai, i això segurament l'arreglo una mica, però pel que fa al rendiment, i sobretot la segona volta, perquè ha estat dolentíssima,
ha estat una mica decepcionant. Per tant, veurem el Girona si és capaç de refer-se una mica, el més important és que l'equip segueix a primera divisió, veurem si això també pot comportar coses pel que fa a l'estadi, perquè clar, no sé fins a quin punt, Josep, quantes temporades es consideren estar consolidat a primera com per poder fer coses a l'estadi, saps què et vull dir? Perquè allò que dius... No ho sé, 5 o 6, és que no ho sé, o 10 o 20, és que...
Això depèn dels que manen. Els que manen són els que diuen... Però alguna cosa és cert que s'hi haurien de començar a fer a l'estall perquè està igual. Per començar, perquè a la Champions hem viscut ja una cosa que no ens ha agradat gens a ningú i és el fet de veure Montilivi mig buit. Per tant...
Que la temporada que ve no es juga a Europa, d'acord, però que en un futur, si es fa una bona feina de despatxos i una bona plantilla, si pot tornar a jugar, jo crec que estarem tots d'acord que sí. Per tant, a partir d'aquí els deures de qui toqui, dels de més amunt, de preparar un Montiliví adaptat i en condicions perquè si es torna a jugar a Europa, tant de bo que sí, hi pugui anar tothom. Per tant, veurem què passa. En tot cas, deixem aquí la informació referent al Girona, però seguim parlant de futbol.
Amb l'esperit de Girona i la força de la nostra gent, el Girona Futbol Club continua el camí cap a la glòria. Animem a cada partit i fem història junts. Des de la Diputació de Girona, estem amb l'equip. Som-hi, Girona!
I si és cert que seguim parlant de futbol, no deixem de parlar ben bé del Girona, perquè hem de parlar de Girona B, que van jugar ahir. Aquesta anada dels quarts de final, t'he de dir, Josep, que ahir en teníem dubtes. Per tant, hi ha aquesta eliminatòria, la que ve i una altra. Ostres!
són tres eliminatòries avui ho he pogut confirmar amb en Saïd Esvai que van poder veure el partit i li van explicar per tant hi haurà aquesta la propera que si no m'equivoco és contra l'Atlètic Lleida o el Badalona que van empatar dos i després hi haurà una tercera eliminatòria amb un equip d'un altre grup complicat però bé complicat
En tot cas, primera eliminatòria per l'Ada Gironabé, 0-1, amb un gol de Minsu a les acaballes, i un partit també marcat per l'expulsió d'Amoedo, que es va quedar amb 10 per doble targeta groga, una doble targeta groga, que va ser en 3 minuts.
es va quedar en 10 amb aquesta expulsió i això ho va aprofitar el Girona B per agafar avantatge en aquesta eliminatòria que es decidirà aquesta setmana, encara després ho repassarem en les previsions, el tema horari, perquè es volia que jugués el diumenge migdia, però ara coincideix amb el partit del Girona contra l'Atlètic de Madrid. Bé, és que la intenció, segons ho han dit, era intentar jugar a Montilivi. Tot apunta que ja no serà possible per l'horari d'aquest Girona Atlètic de Madrid,
Entenc que serà a Riu d'Arenes, veurem a quina hora, perquè suposo que la intenció del club, si ho pot negociar o parlar-ho, és que no coincideixi o que permeti als aficionats poder veure els dos partits. Per tant, veurem què passa.
En tot cas, un Girona B que va agafar aquest avantatge mínim de cara al partit de tornada, com dèiem en aquest partit, molt igualat al municipal de Paralada i que va estar clarament condicionat per aquesta excursió, també molt discutida, òbviament per part del Paralada sobretot.
que la segona targeta groga diuen que va ser molt rigorosa i un pèl injusta. En tot cas, podem sentir declaracions del golejador d'ahir, de Minsu, que deia que estava molt content.
La verdad muy feliz, pero no solamente yo supongo. Todos mis equipos hemos dado todo para poder ganar y para poder luchar en el playoff. Al fin llegó el gol y quiero darle gracias a mi equipo. Sí, la verdad no vamos a relajar ni un poco y a pensar solo semana que viene otra vez.
Minso, que deia que l'equip no es pot relaxar gens ni mica, i és que aquesta, si no m'equivoco, Josep, és la primera victòria del Girona B contra la Parlelada aquesta temporada. Sí, havíem perdut tot. I a més, el Girona B que venia en una dinàmica molt negativa...
Davant d'un paral·lada que sí que arribava bé, veurem en aquest partit de tornada si acaben 11 contra 11, veure com pot acabar tot això, si el Giron és capaç de mantenir aquest avantatge. Va ser un enfrontament on normalment allò que diuen duels de dinàmiques, que a vegades les dinàmiques es tenen en compte, aquí no hi van influir del tot i veurem què passa en el partit de tornada.
En tot cas, anem a parlar de la Lliga Lit també perquè va viure la penúltima jornada. Recordem que la jornada anterior es va ajornar per tota la problemàtica de l'incendi a la zona de Tarragona. Per tant, encara queda una jornada més i tenim encara només un equip viu. En la lluita de la permanència és el Figueres, que va empatar dos contra el Vic.
I una llàstima perquè estava guanyant 2-0 contra el líder de la competició, Javier Ferron havia avançat als figuerencs el minut 8, el 55 via el carreres que va posar el 2-0, però en el tram final, el visitant Ignasi Guer, que va fer dos gols, un de penal, l'últim de penal, i va donar aquest empat que manté amb el Figueres en zona de descens. Un penal molt discutit, també, que vaig veure que molts aficionats del Figueres deien que havia estat injust i veurem fins a quin punt
pot condicionar, si ve cert que el Vic amb aquest empat ha pujat de categoria, o sigui que s'hi jugava també molt, el Vic és el líder, per tant el Figueres que va plantar cara, i el Figueres que el proper partit és contra el Valls, i el Valls es juga...
la permanència no directa directíssima i és que Figueres i Valls tenen els mateixos punts 37 per tant final autèntica final la que hauran de jugar el Figueres al camp del Valls camp molt complicat i veurem què passa perquè és a dir és un partit de tot o res si no guanyes estàs fora estàs a baix
A part d'això, el Lloret que va perdre de forma estrepitosa contra el Rubí per 8 gols a 0 per acabar una temporada per oblidar, la dels lloretencs, i mentrestant el Palamós que va perdre contra l'Horta també per 2 a 1. Amb un gol de Jean Font que retallava distàncies en el 2 a 0 posat per l'Horta i no hi va haver després temps per trobar un resultat millor.
I com dèiem, el Lloret, que ja fa jornades, que és equip de Primera Catalana, el Palamós més del mateix, i el Figueres, com dèiem, que s'ho jugarà tot davant del Valls per intentar seguir una temporada més a la Lliga. I tot això ho acabarem d'esbrinar aquest proper cap de setmana.
Acabem també de tancar la preferent femenina perquè aquesta jornada ha estat l'última de la temporada i en tenim una de cada. Tenim una victòria, un empat i una derrota. Comencem amb la victòria, en aquest cas, del Porqueres al camp de la Guineueta per 0-1. Amb un gol d'Albert Boix al minut 26.
Mentrestant, el Girona, que va ser qui va aconseguir l'empat contra el Llerona, un empat a 1. Sí, una llàstima, perquè Mirendu que havia avançat a la Gironina és el minut 3, però l'últim minut el Llerona que va empatar el partit. I mentrestant, el Puntén, que va patir una derrota dura contra l'Europa per 7 gols a 1. I això que havia empatat la diana inicial de l'Europa, l'UEU va fer Berta Vall el minut 23, però ja el descans perdien 3 a 1 i no hi va haver manera de trobar un resultat positiu.
I així com a curiositat, Josep, ja que aquesta temporada també vam poder entrevistar Eduardo Sant Martín, entrenador del Girona,
He pogut veure, en aquest cas, l'acte d'aquest Europa 7.1, perquè m'ha cridat una mica l'atenció, i, per exemple, fins a tres gols de l'Europa són de nois que han passat o estan fent el canvi a noies, que estan fent aquest canvi. Una cosa segurament que s'haurà de començar a regular d'alguna manera, perquè si no és tenir un avantatge...
físic o genètic al final o sigui que aquí veurem què passa perquè veig per exemple el que dèiem aquí dos gols d'Àlex Al-Qaeda i un de Nil Alcon o sigui que veurem què passa però aquí la federació estaria bé que d'alguna o altra manera es pugui assegurar alguna cosa o fer que la competició no quedi una mica adulterada no sé fins a quin punt hi pot haver solució a aquest tema però ho haurem de seguir de prop
A tot això, classificació final de la Lliga, el Girona tercer aconseguint aquest ascens a la tercera federació, el Porqueres en vuitena posició, mitja taula, per tant bona posició també per les del Pla de l'Estany, mentre que el Punteng ha acabat en penúltima posició. No sembla que baixi, perquè diu que només baixa l'últim classificat, però no sé fins a quin punt també hi pot haver ascensos compensats o no, estarem pendents del que pugui passar també amb el Punteng.
I per acabar de tancar el futbol, repassem també l'última jornada de la primera catalana. No sé si diu una sorpresa o no, però ara ho veurem. Per començar, Can Givert 4, un cada un. El Banyoles que va guanyar 2-0 al Castellà. El Juventus Diuret que va guanyar 3-2 al Roses. Empat a 3 entre el Turroella i el Bascanó. I el Tossa que va guanyar 3-1 a l'Argentona. I és que en aquesta última jornada, Josep...
hi havia pràcticament un duel o dos equips de casa nostra que porten uns quants anys a primera catalana que un dels dos tenia molts números de baixar i un era el Bascanó i l'altre era el Banyoles el Banyoles depenia d'ell mateix perquè era el primer equip fora de la zona descens i també en cas que no guanyés si el Bascanó guanyava era el Banyoles qui baixava de categoria a tot això el Banyoles va guanyar va fer la feina
i el Bascanó va empatar contra el Torroella, que el Torroella també estava allà, també en la lluita del descens. Això, finalment, ha deixat que els bascanonins, el Bascanó, baixi a segona catalana. Per tant, des d'aquí, el suport del Bascanó, que després d'uns anys a primera catalana, tornarà, en aquest cas, a segona. Una llàstima. Res, deixem aquí el futbol en el programa d'avui i és moment de parlar de bàsquet.
Girona en Joc, el magazín esportiu de Girona.
Bàsquet, Girona, 85, València, Bàsquet, 91. La permanència haurà d'esperar. La derrota dels de Moncha Fernández, combinada amb la victòria del Granada Casa contra el Breugan, fan que els gironins encara no estiguin matemàticament salvats. Dissabte van intentar acabar de tancar la permanència a Fontejau davant una afició prou entregada, prou en València superior i molt encertat en el triple,
I també un arbitratge molt qüestionat van impedir que el bàsquet Girona es pogués salvar de forma matemàtica, quan encara falten dues jornades per disputar-se. Especialment, com dèiem, encertats aquest València en el segon quart, quan va fer set triples. Jo vaig poder anar a veure el partit.
5 possessions seguides van acabar amb triple. Va ser increïble. El primer quart havia acabat 14 i 9, un avantatge, diguéssim, raonable per poder capgirar. De fet, tot i aquests triples constants del València, el Girona, que va aguantar l'envestida i va arribar al descans amb el 41 a 47, però hi havia una clara diferència en el triple. 2 de 13 pel bàsquet Girona,
10 de 24 pel València, és cert que el València va intentar molt més triples, però també en va notar molts més que el bàsquet Girona, i sí que donava la sensació que el València anava controlant moltes vegades, o gairebé en tot moment, aquest avantatge, sí que els de Moncho no rendien i es van arribar a posar dos punts quan faltava un minut per acabar el tercer quart, es van posar 60-62...
però el tercer quart ja va acabar 60-64 amb el partit, que encara estava obert, i de fet ho va estar gairebé fins al final. És cert que després hi va haver algunes possessions mal gestionades per part del bàsquet Girona, perquè en 80-85 es perd una pilota que hagués pogut reduir la diferència. També és cert que Pep Busquets, que va fer un partidat, va fer 21 punts amb 3 triples,
va posar el 85 a 88, quan faltaven 22 segons, però tampoc hi va haver encern, hi va haver marge de reacció, quedava poc temps i el València va xerrar aquesta victòria. I tot això també en una primera meitat on Moncho Fernández va veure una tècnica molt protestada per Fontejau, on el va avisar i li va assenyalar la tècnica en la mateixa jugada, pràcticament. És a dir, per la reiteració de protestes li va assenyalar la tècnica...
i va ser molt protestada i hi ha els àrbitres que van tenir tot el públic en contra. També és veritat que amb un criteri una mica estrany, perquè faltes que eren forces semblants al Bàsquet Girona els hi xiulava i al València no. Per tant, aquest greuge competitiu entre tots dos equips i, com dèiem, la diferència del triple. Recordo fins a una jugada on el Bàsquet Girona va tirar tres triples, el tercer va entrar...
a la vençuda de Pep Busquets però els dos anteriors dive-pons no van ser gens bons i d'aquí una mica simbòlic de tot el que va llançar al final són 6 de 28 per part del bàsquet Girona en triples un 21% d'encert i un 16 de 42 del València amb un 38% d'encert 17 no?
16, 16. Ah, que havies dit que... Sí, no, no, aquí a les estadístiques posa 16. Doncs el que dèiem, el bàsquet Girona, que no va estar gens encertat des del triple, tot i així va competir de tu a tu contra el València Bàsquet, i anem a sentir les declaracions de Moncha Fernández després del partit. Bueno, siempre os digo lo mismo, cuando jugamos contra estos equipos tan de arriba, tan tops, no? No es el caso de València. El objetivo es...
y estar en disposición de sacarlo adelante. Y yo creo que eso lo hemos conseguido. Nos llevamos al final un par de pérdidas un poco tontas y tal. Al final hizo que la balanza se decantase por València. Esto como resumen ha sido un poco...
Doncs les declaracions de Moncho Fernández i aquests petits detalls que ha marcat la diferència. I a tot això la calculadora és clara. Josep, aquesta propera jornada, fàcil i senzill, el bàsquet Girona juga contra el Barça al Palau Blaugrana, mentre que el Granada juga contra el Madrid del Huissing. Si el Granada perd, ja està. Si el Girona guanya, ja està.
i si els dos perden ja està i si els dos guanyen també ja està per tant fins aquí aquesta vegada és un horari unificat perquè aquesta vegada el Granada jugava abans ara serà diumenge a les 5 de la tarda els dos partits esperem no haver de dir res de l'última jornada ni la mencionarem ara mateix aquesta ja s'enllesteixi tot i a partir d'aquí doncs tots contents
Veurem què passa en aquest tram final de la CB amb les dues últimes jornades i esperen que el basquet Girona es pugui salvar. En tot cas, anem a comentar també una mica l'actualitat de l'Uni Girona.
I en Clowny Girona, ràpidament, Josep, algunes baixes anunciades per part de l'equip i també el fet que Carolina Guerrero, per exemple, vagi amb la selecció. Sí, Carolina Guerrero en aquest cas va convocada amb la selecció espanyola, Sandra Iguera Vida i Marta Canella amb la 3x3 i les baixes anunciades d'Imani Tate i Minna Touré que fan que l'Uni s'hagi de reforçar de cara a la pròxima...
la MAC ja està i després també aquestes coses de la vida que finalment Vivi no ha anat convocada amb l'equip aquest de la WNLA amb el Kyries, no? Has d'apostar per anar-hi perquè és una oportunitat i al final et deixen fora
Tot això, més enllà de l'uni i del que pugui haver en les properes setmanes, moment de parlar d'hoquei, perquè, Josep, tenim equip d'hoquei lliga. Sí, tenim equip d'hoquei lliga, perquè el Xum Massanet de venia d'ell mateix per pujar de categoria i no va fallar, va guanyar 6 a 2 el CDM Okei Patines, pugen directament a l'hoquei lliga, el Cerdanyola també va fer els deures i va guanyar el seu partit, però havia d'esperar que el Xum no guanyés, per tant, festa històrica...
Massanet, que feia 10 anys que no jugaven a la màxima categoria. Doncs l'enhorabona al Xup Massanet per aquest tros de temporada i l'ascença a la màxima categoria de l'hoquei. I mentrestant, al grup B, el Girona, que va guanyar contra el Reus per 3 a 1, l'Olot, que va guanyar l'Alcovendes per 4 a 5, i el Palafrugell i Manlleu, que al final, si no m'equivoco, van empatar.
A dos, van empatar a dos, i una llàstima, perquè el Palafrugell guanyava 2-0, i si hagués mantingut aquest resultat, o si hagués mantingut la victòria, el Palafrugell hauria fet que el Girona hagués jugat el play-off de 100 contra el Cerdanyola, però al final serà el Manlleu que jugarà aquest play-off de 100. I per últim el Lloret que va perdre contra el Barça Atlètic, i això ens deixa la classificació, Josep.
Sí, amb el Girona tercer amb 43 punts i el Lot amb 43 punts quart. En aquest cas, a punt d'entrar en play-off, han fet els mateixos punts que Manlleu, que ha quedat segon per aquest aberraix i farà el play-off, mentre que el Ribas també és nou equip d'Hockey Lliga. I mentrestant el Palafrogec ha quedat setè amb 31 punts i el Lloret vuitè amb 30 punts sense patir pel descens.
per anar tancant en futbol sala que després d'aconseguir la permanència matemàtica la setmana passada el Girona futsal va empatar 5 a la pista del ciutat de Mataró un equip que encara està en la lluita per no baixar i que està en zona de play-out a dos punts de salvar-se de forma directa
I en un partit on els gironins van desaprofitar un avantatge prou clar per poder guanyar, guanyaven 1 a 4, de fet, i després els del Maresme, segurament també és necessitat de guanyar que els gironins, es van arribar a remuntar, es van arribar a posar 5 a 4 a les acaballes, això sí, el Girona futsal que va empatar, es manté ara en desena posició amb 40 punts quan falta una jornada per acabar el campionat.
Doncs aquesta és l'actualitat de l'esport a les comarques de Girona i moment ja de l'entrevista. En aquest cas avui a la ciclista Laura Mardí, que ens explicarà com es prepara de cares a la volta ciclista amb la selecció catalana femenina.
I avui a l'entrevista del Girona en Joc volem parlar de ciclisme, i és que, bueno, casualitats de la vida fa que hem descobert nosaltres, des d'aquí, des del Girona en Joc, a la Laura Martí, que és ciclista, que d'aquí a poc correrà la Volta a Catalunya amb la selecció catalana, també corre per l'UPB,
i hem volgut parlar amb ell una mica per veure com afronta aquesta competició, i també més enllà d'això per conèixer-la una mica, perquè ja sabeu que ens agrada conèixer els esportistes i les esportistes de casa nostra. Molt bon dia, Laura. Bon dia.
A veure, explica'ns una mica, perquè et coneguem nosaltres i els oients o l'audiència que no t'ubiqui de moment, qui és Laura Martí, com va començar en el món del ciclisme, com va arribar a ser semiprofessional, no diríem, quina és una mica la teva història?
Bé, sí, que faig ciclisme ara ja farà uns 6-7 anys. Vaig començar perquè el meu germà va ser ciclista professional i la típica història que el meu germà em diu un dia per sortir amb ell, m'agrada el ciclisme... Bé, al principi costa que t'agradi el ciclisme a carretera perquè pateixes molt.
I després sí, em vaig anar enganxant, però sí que és cert que des dels 3 anys que faig esport, dels 3 anys ja vaig començar fent esquí alpí, fins als 15, als 15 em vaig passar el futbol i del futbol em vaig passar el ciclisme. Han set canvis molt diferents, d'esports molt diferents, però m'he quedat de moment en el ciclisme, que sens dubte és el més dur de tots.
Si no m'equivoco, aquesta temporada has fet diferents curses, no? Jo crec que tinc aquí apuntat que vas cavar novena a la volta de la Marina. No sé quins són una mica els objectius que t'has marcat aquesta temporada, com l'estàs encarant, com entomas tot.
L'any passat ja vaig fitxar per l'UPB, que és l'esponsor principal, és l'Universitat de València. Ja vaig fer un salt important de qualitat, el que passa és que el meu rol molt a l'equip és un rol de treballar per la líder. En aquest cas, en aquest any, justament tenim dos corredores russes, les quals són molt fortes i hem de treballar molt per elles, per tant, no ens marquem...
Si més no, jo personalment les carreres no me les marco com un objectiu de guanyar perquè tinc el rol molt concret, però sí que hi ha altres oportunitats de carreres que hem de treballar tant per una líder, com és per exemple els campionats d'Espanya o la Volta a Catalunya, que justament anirem a la selecció catalana, que sí que tinc ja objectius més personals i no tant d'equip.
Per qui no et conegui, Laura, quin tipus de ciclista ets? És a dir, què t'agrada més? Quines són les teves característiques, virtuts, defectes? És curiós, perquè jo soc una corredora molt petita i la gent quan em veu em diu, has de pujar molt ràpid, tu ets escaladora. Jo crec que sí que és cert que pujo bé, tot i que per la petita que soc, crec que podria pujar més bé, però em defenso molt millor amb carreres més...
punt xebre, que són carreres on hi ha molts ports, molt curts, on es puja molt ràpid. A veure, quan dic ports curts em refereixo a ports de 5-6 quilòmetres, que per algú ja no seria curt, però un Santa Pallaia pels que som d'aquí Girona són ports amb una mica més percentatge que se'm donen molt bé i
i sí que sóc una persona molt tècnica dins del pilot, moc molt bé dins del pilot i jo crec que la meva millor virtut és la gran companya d'equip que sóc, crec que ajudo molt a la lider i que no vull dir imprescindible perquè ningú és imprescindible, però sóc una peça important i això em fa créixer com a ciclista, crec.
Entre el 6 i el 8 de juny, si no m'equivoco, hi ha aquesta volta a Catalunya. M'agradaria preguntar-te com es diferencien o com s'encara una volta que és més per etapes, que no pas les que són de només un dia, aquestes competicions que són d'un dia a un parell de dies. No sé si ho estàs preparant diferent o si hi ha alguna cosa que canviï.
No preparo diferent les voltes que les etapes d'un dia, bàsicament perquè soc més partidari, m'agrada molt més córrer les voltes a mi, crec que amb desgast funciono més bé, per tant probablement el tercer dia aniré molt millor que el primer.
Però concretament en aquest cas el de la Volta a Catalunya, el ser una de les grans voltes que quasi s'està agafant al nivell d'una de les voltes com el Tour de França o el Giro, això s'encara d'una manera...
intentar portar la vida més professional que pugui abans de la volta que vol dir descansar bé entrenar però sobretot descansar i alimentar-te bé que és el principal per arribar amb bon pic de forma a la volta
Laura, com molts altres esports, el ciclisme també és predominantment masculí, és a dir, sobretot els homes han tingut un protagonisme en aquest cas de l'esport, que molts tenen molta més repercussió i poden viure a nivell professional. Explica'ns una mica quina és la situació del ciclisme a nivell femení, si hi ha gaires equips, si es pot viure del ciclisme, si ets una dona...
i segurament entenc també quina és la situació a Girona i a comarques de Girona, amb tot el boom que hi ha hagut en aquests últims anys, si tu l'has pogut experimentar de primera mà.
El ciclisme femení, per ser-te sincera, ha experimentat una evolució superpositiva els darrers tres anys. Fa cinc anys el nivell que hi havia en una Copa a Espanya no era ni molt menys el que hi ha ara, vull dir, el nivell ha incrementat moltíssim i sí que és cert que jo he dit que l'any passat vaig signar per l'UPB, però just abans estava amb un equip francès en el qual vaig passar cinc anys i que era professional i no vaig cobrar mai cap
No vaig cobrar mai. Per tant, dins el concepte professional no sé què entenem, perquè abans podies ser professional del ciclista sense cobrar diners, però l'exigència de les carreres eren professionals. Però clar, jo no he deixat mai de treballar, jo sempre he estat una persona que ha treballat i ha entrenat.
Bé, sí que és cert que l'any passat i ara ja s'ha professionalitzat molt, el pilot majoritàriament espanyol i internacional, noies es dediquen única i exclusivament al ciclisme, els sous no són molt elevats ni molt menys equiparables als domes, però sí que és cert que per almenys ara el 95% de noies que estan al pilot s'estan dedicant única i exclusivament al ciclisme, poden fer-ho.
I el que deia abans de Girona, ho has notat, no només suposo que quan vas entrenar, sinó també per la ciutat, això ho notem tots, però a nivell de ciclisme femení, cada vegada es veuen més noies i més dones, amunt i avall igual que els homes. Sí, i a tots els nivells, es veuen noies tant d'equips World Tour, de les quals tinc moltíssimes amigues, també d'equips...
de categories inferiors i noies principiants o inclús moltíssimes noies estrangeres que venen aquí només per passar una setmana i fer animalades de 150 quilòmetres durant una setmana. Vull dir que jo crec que es veuen quasi igual de noies que de nois a Girona en el món del ciclisme a tots els nivells.
Per qui no estem tan ficats en el ciclisme femení, Laura, m'agradaria preguntar-te si tens referents, si hi ha referents dins del ciclisme femení per que totes aquelles nenes que comencen a créixer i que volen agafar la bicicleta i sortir perquè els agrada, tinguin algú amb qui em millorar-se per saber, vull ser com tal.
Sí, a veure, és una pregunta que se m'ha fet molt si tinc referents, i jo sempre responc el mateix, que el meu referent sempre ha estat el meu germà. No tinc una ciclista preferida, m'agraden moltes ciclistes, però sí que el que agafaria, i el consell més...
El consell que intentaria donar a les ciclistes, sobretot juniors o cadets, que estan entrant en el món de la competició molt fort, és no oblidar que el ciclisme continua sent un esport i que s'ha de respectar tant a dins com a fora del pilot. I dic això perquè sí que és cert que amb noies, amb amigues ciclistes ens estem trobant que cada vegada hi ha més agressivitat dins el pilot i no és...
no et respecten dins el pilot i crec que això és una Marian Bos o una Demi Bollering són persones que respecten molt les corredores dins el pilot i hem d'emmirallar-nos més amb aquest tipus de gest que no pas amb si guanyen o no guanyen tant
A nivell de curiositat, i per qui no estem familiaritzats amb el vocabulari ciclista, el pilot entenc que és la posició base que et poses allò quan vas ajupit, no? Bé, el pilot em refereixo al grup de ciclistes, és a dir, quan veus a la tele tots els ciclistes agrupats, allò és el pilot. El que es coneixeria normalment al pelotón, no? Exactament, exactament, exactament.
Has comentat que t'agraden molt les voltes d'etapes, clar, la gent suposo que pensa en tour, giro, vuelta, no sé si aquestes són els teus somnis o si t'agradaria poder arribar algun dia a competir en alguna de les tres.
m'agradaria competir alguna de les tres sempre i quan hi anés amb les condicions idònies perquè si no és completament inviable i les condicions idònies significa dedicar-me única i exclusivament al ciclisme com he dit abans jo sóc una persona que des que vaig començar el ciclisme he estat treballant combinar la feina amb l'entrenó sembla el típic discurs però realment marca molt la diferència les amigues que tinc
que tenen la sort única i exclusivament, bueno, sort o no, que jo soc molt feliç amb la meva feina i portant la vida que tinc, però que només es dediquen al ciclisme, al rendiment que tenen, és superior i ha de ser superior. Però sí que és cert que competir la Volta a Catalunya, que per mi és una de les, inclosa dins les tres grans voltes, ja ho vaig fer l'any passat,
és un gran mèrit estar allà, estar amb les millors del món i combinant tota la manera que ho estic fent. Per tant, un somni sí, però sempre i quan siguin les condicions idònies. Ara vas a Andorra a preparar-te, m'agradaria preguntar-te si t'has marcat algun objectiu per aquesta Volta a Catalunya, per si tens alguna idea de dir, bueno, vull acabar entre les X primeres.
Bona pregunta. Si vaig a Andorra perquè ho vaig fer l'any passat i crec que és una teràpia de descans i durant dues setmanes faré la vida de professional, dormint a 2.000 metres de desnivell, per això hi vaig, sobretot. Objectiu...
Objectiu potser sembla poc ambiciós però crec que sent realistes l'objectiu és acabar perquè aquest any les tres etapes seran extremadament dures però sí que és cert que tinc un objectiu sobretot a la segona etapa que és la que es desenvolupa a casa meu que és la de vagar i que acaba coll de pal que és intentar ensenyar el mallot de la catalana i fer una escapada justament en els ports que són de casa meu
perquè hi haurà la meva gent i perquè crec que ho puc fer, se'm desenvoluparà bé aquella etapa si tot va bé, així que sí que és un dels objectius que tinc marcats, soc una corredora molt combativa, no tinc por a res, així que crec que aquesta etapa serà la que més tinc entre cella i cella.
Doncs ho seguirem de ben a prop, a veure si et podem veure escapar del pilot i a veure si se't dona bé i tant de bo que et serveixi aquesta estada també a Andorra. I amb la Laura Martí hem parlat avui a l'entrevista del Girona en Joc sobre ciclisme, també sobre Girona i com està experimentant també el boom d'aquest esport. I per últim, m'agradaria preguntar-te, Laura,
Com estàs visquent també la convivència? Perquè fa poc vaig anar a una roda de premsa de l'entitat de Mountain Bici que va dir que havien notat certa disminució de l'assetjament dels cotxes als ciclistes. Tu no sé si ho has patit, si no... Com és aquesta situació aquí a casa nostra? Perquè els que no ho practiquem en tenim normalment desconeixença. No sé si els vehicles respecten o... Bueno, hi ha de tot, suposo.
Sí, hi ha de tot, és l'etern debat. Jo crec que és el que dius, hi ha de tot. Jo soc conductora i soc ciclista i sí que és cert que hi ha ciclistes que van en males posicions i realment empipen el conductor, però després hi ha ciclistes que intentem...
i parlo per mi intentem facilitar la conducció al conductor i tot i així he viscut situacions molt perilloses i molt desagradables però sí que és cert i toquem fusta perquè no vull dir això si ara que passi alguna cosa però que en general Girona i voltants de Girona hi ha molt respecte sempre hi ha l'excepció que pot fer molt mal però en general crec que la cultura ciclista és molt gran i la gent està molt conscienciada d'en això i hi ha bastant respecte la veritat
Doncs esperem que així sigui, que millori també en aquest aspecte la gent i amb la Laura Martí hem parlat de tot una mica i li desitgem tota la sort del món de cares a aquesta Volta Ciclista a Catalunya on participarà amb la selecció catalana. Gràcies Laura per ser avui amb nosaltres i tota la sort. Moltes gràcies.
Després de l'entrevista a Laura Martí, moment ja de les previsions. Ràpidament, Josep, el Girona, bueno, juga diumenge. Última jornada de la Lliga, Girona-Atlètic de Madrid, diumenge a les dues del migdia. Nosaltres ens hi posarem un quart d'hora abans, a tres quarts de dues, amb la prèvia del Girona en joc.
Tot apunta que el Girona bé paral·lel també serà diumenge, encara això és 500 hores per especificar, i diumenge també jugarà el bàsquet Girona. El bàsquet Girona a la pista del Barça, a les 5 de la tarda, una victòria certificaria la permanència, en aquella mateixa hora també Madrid-Granada. Que si el Granada perd també certificaria la permanència.
i a tot això per últim Gran Premi de Gran Bretanya de motociclisme amb la cursa de MotoGP que serà diumenge a partir de les dues el dia abans a les cinc de la tarda serà l'esprint mentre que Moto2 serà a un quart d'una del migdia i a part d'això Josep també tenim campionat de patinatge
Campionat de patinatge dels xous grans a Saragossa amb el CPA Girona i el CPA Olot. En aquest cas, campionat d'Europa de patinatge. Per tant, veurem com es desenvolupa. Els últims els ha guanyat el Girona. Per tant, a veure si pot continuar en aquest mateix nivell l'equip gironí.
Fins aquí el Girona en joc d'avui, repassant tot i més de l'actualitat esportiva en clau Girona. Gràcies, Josep Coll, i gràcies a tots per la confiança, i com sempre ens acomiadem, Girona i esport. Adéu-siau.