i el seu nou espectacle Adrenalina. Aquest Nadal emociona't amb la màgia del cir de qualitat portat a l'extrem. Del 25 al 29 de desembre sota la gran carpa de la copa. Entrades a cirnadalgirona.com Aquest Nadal participa a la campanya solidària de l'Espai Gironès a favor dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Vine a dibuixar la teva mà al nostre llibre gegant i estaràs col·laborant per millorar el denestar dels nens i nenes ingressats.
Per Nadal, ajuda'ns a omplir l'espai gironès de mans solidàries. Dies 6, 8, 15, 22 i 29 de desembre i 5 de gener tot obert.
Girona en Joc, el magazín esportiu de Girona. Pau Villafanyer i Josep Coll presenten i dirigeixen el repàs a tota l'actualitat dels equips de la ciutat. Resultats, classificacions i la veu dels protagonistes de l'esport al nostre territori. Girona en Joc, dilluns a les 3 de la tarda a Girona FM.
Benvinguts i benvingudes al Girona en Joc. Hi ha maneres i maneres. Cap de setmana en negre per l'esport de l'iGironi, que va viure tres derrotes, però algunes van ser pitjors que altres, no tant pel què, sinó pel com. Aquest cap de setmana l'orgull només va ser en clau gironina. Dit això, aquí un dia més comença el Girona en Joc. Girona en Joc, el magazín esportiu de Girona.
Dilluns 16 de desembre de 2024, últim programa de l'any del Girona en Joc que repassarà un dia més l'actualitat esportiva de casa nostra i ho farà de la millor manera aquí a Girona FM i ho farà acompanyat en aquest cas d'en Josep Coll. Molt bona tarda, Josep. Bona tarda, Pau. Com estàs? Em dones vacances ja a partir de demà, eh? Home...
Sí, no, jo... La setmana que ve, l'altre, el Reis... Clar, ara hi ha període de descans, període de gaudir del Nadal, de passar-ho bé. Això sí, aquest divendres ja ha partit, entre el Girona i el Valladolid. Sí, però ja te vaig informar jo que no venia en aquest partit. Ah, no? No, però ja t'ho vaig dir, jo vam parlar aquí una vegada. Ah, sí? Ostres, a mi em falla una mica la memòria. Ah, potser sí, potser sí. He de menjar cues de pança.
Tot això... Has col·laborat amb la Marató? Sí. Sí? Sí, sí. Segur? Sí, home. Què has fet? Vaig comprar el disc. Vaig comprar el disc i... Has comprat el disc, és a dir, has fet una de les coses que ja la gent no sol fer. Comprar el disc i donar 10 euros. Ah, molt bé. Disc CD o vinil? 22 en total. CD o vinil? No, aquell... De tota la vida. CD, sí, sí.
I, bueno, espero que res. Vas anar a córrer, a donar voltes a la marató? No, no, això no ho vaig fer. I vas pujar al Montgrí com l'Arnau? No, tampoc. Tampoc? Tampoc. Doncs, bueno, cadascú aporta la seva manera. Aporta com pot. Sí, sí. Jo també vaig col·laborar, eh? Però bé. Perquè sé que ja estava... No, no, no.
Per si de cas. Res, de què parlarem el dia d'avui? Moltes derrotes. Dura derrota del Girona al camp del Mallorca per 2-1 en un partit on només va xutar un cop a porteria i que va jugar durant tota una hora contra 10 jugadors. Va ser incapaç de guanyar en bàsquet també derrotes. Del bàsquet Girona a Fontejau davant del Corunya i que va fer que Fotis Catsicaris fos destituït com a entrenador de l'equip i al seu lloc que avui s'ha anunciat
que Moncho Fernández l'ocuparà, mentre tant també derrota de l'Uni la primera de la temporada a la Lliga a la pista de València. I aquesta setmana, per acabar l'any, tornarem en aquest cas a parlar amb un periódist esportiu que ha escrit un llibre que pot ser ben bé un regal de Nadal per tots els nostres oients, un llibre al voltant del Girona Football Club.
Sí, correcte, així avui passa pel Girona en joc en Jordi Bufill, periodista de Diari de Girona i també de l'Ara, que ens parlarà d'aquest llibre que ha escrit, que es titula Girona Camí cap a Europa i que explica l'evolució del club en l'última dècada. Sí, bueno, des del 2017. Sí, des de l'any del primer ascens, diguéssim, fins ara.
Tot a través de fotografies en un llibre realment que val molt la pena, que podeu trobar en molts establiments i també a través d'internet, per tant, bueno, recomanar el llibre d'en Jordi Bufill perquè se l'ha treballat de llumés. I anem a parlar, com sempre, aquí al Girona en Joc i anem a fer-ho començant per tota l'actualitat del Girona Football Club. Girona en Joc, presenten Pau Villafanyer i Josep Coll.
Mallorca 2, Girona 1. Bany de realitat. El Girona mostra la seva versió més apàtica i inoperant i no aconsegueix treure res de positiu en un partit on va jugar amb un home més durant una hora de joc. Un equip marcat, o mancat, millor dit, de verticalitat, de desequilibri, de capacitat per crear ocasions i, sobretot, i encara és més important i més preocupant, d'ambició, intensitat, caràcter i lideratge.
Tots aquests intangents que a vegades costen de copsar però que dissabte són moix, es van veure clarament que faltava alguna cosa sobre la gespa. Un dels partits més difícils de digerir també de la temporada, no només pel resultat sinó per la versió d'un Girona que té el partit de Valladolid per tancar l'any i que després passi el que passi
haurà de fer una reflexió per veure si és capaç de tocar una tecla que, de moment, només hem vist amb compte gotes. Un partit, Josep, on el Girona es posava per davant amb el gol de Bandere, que després empatava el Mallorca, ara ja queda un pèl lluny, que després Morici era esforçat, una hora amb un jugador més, Larín, que marca a la segona meitat després d'una errada molt greu de Juanpe,
A tot això, després el sentirem, però crec que deixava Mitchell per primera vegada amb la sensació que hi ha alguna cosa que no rutlla. Hi ha cosa que no funciona. Sí que aquests ingredients que has comentat, Pau, abans falta d'intensitat, ambició, aquesta manca d'atreviment o de manca d'encert o col·lapse, diguéssim, a la partida de tres quarts de camp cap endavant. Això ja ho havíem vist en el Girona, però dissabte, per desgràcies, vam veure...
més tot això i bé i a més també no només a davant també es va veure doncs molta fragilitat a darrere dubtes bueno sense anar més lluny al gol de Larín que
Sí, no sé, comentes allò de Juanpe i no sé fins a quin punt Gatzaniga també s'adorm una mica en tornar cap enrere, potser es confia massa també. Al final és falta de comunicació entre tots dos. Segurament perquè és qui té la pilota més pròpia, relaxa una mica més.
A tot això, una versió que ja des de l'inici del partit ho vam dir, era molt diferent a la del dia del Liverpool. Una inoperància en atac claríssima. Si contra el Liverpool, que és ara mateix un dels millors equips d'Europa, aconsegueix xutar que Alison Becker hagi de fer parades extraordinàries per evitar gols, l'altre dia Grave no va haver de tocar la pilota més que una vegada per recollir-la de dins la xarxa, que va ser el gol de Van der Beek.
que tots pensaven, ostres, 0-1-6 i a veure si guanyem, però va ser un miratge de tots colors perquè al final el Mallorca es va superar completament en tots els registres. L'estatística també del Girona, que si s'avançava no perdia un partit en Lliga, finalment es va trencar i va perdre aquest partit contra el Mallorca després d'avançar-se amb el gol de Van de Beek.
Per tant, aquí toca remengar-se. Jo crec que potser els fums de la Champions feien que el Girona arribés o una mica crescut o amb poques energies. Per una o per altra, l'equip no va rotllar gens i Mitchell, com dèiem abans, que estava molt emprenyat,
i no li agradava res, ja com sentireu, perquè ho va repetir unes quantes vegades del partit a Mallorca. I res a tot això, com dèiem, partit de Valladolid marcat al calendari, per acabar l'any, si més no amb bones sensacions, després hi haurà un petit període de reflexió, també de preparació física per intentar encarar el millor.
el 2025. Sí, perquè recordem que són 3 setmanes de descans pel Girona, perquè... No hi ha Copa. Sí que hi ha Copa, però el Girona no juga, per tant fins l'11 de gener contra l'Alaves no es torna a jugar. Doncs veurem si li poden servir aquestes setmanes, tot i que, com dèiem, arribar-hi amb una victòria contra la Valladolid
et donaria molta més tranquil·litat. Sí, correcte. A tot això, va, anem a sentir ja l'entrenador, anem a sentir a Mitchell, que, bueno, com hem comentat, ho repetiran diverses vegades, però que deixava ja de primer esclar que estava molest amb el partit del seu equip i, com dèiem, ho enfatitzava. Sí, estic molt molest per el partit, perquè no hem fet les coses bé. Em semblava que ells se jugaven més que nosaltres en los duels,
i això no m'agrada res al principi he vist un equip que jugava primeros 25 minuts penso que hem fet les coses bé però ja el 1-1 és possible que hem de fer les coses millor solo un punt de remate i fa gol
I després, en la superioritat, moltes passades de pilota sense generar res. No he vist un equip amb agressivitat per fer mal al rival, un rival que en defensa està bé.
Però que no tenia la pilota i no pot ser que guanyen. Solament per la mentalitat de duels i de jugar un partit, competir-lo. Nosaltres avui no hem competit.
Doncs amb un Mitchell que remarcava que el Girona no havia competit i que també era crític amb la manera de jugar del Girona i que els seus jugadors havien de ser més ambiciosos. No és d'intensitat, és de jugar una cosa que no està bé, perquè el futbol és duels i el jugador ha d'estar més a prou del rival, en atac i en defensa. Per superar-lo...
has de fixar-lo i anar per ell no, passar-se de pilota no és futbol per mi no és el futbol que jo que m'agrada i ells lo saben i no estic estic fastidiat, estic emprenyat perquè no he vist un equip que es jugava molt i a l'altre sí, a ells em semblava que es jugaven
molt més que nosaltres no m'agrada res no m'agrada res no he vist em preocupa molt no la intensitat sinó la manera de la mentalitat de l'equip de tenir la pilota sense generar res i després la falta de connexió i preguntat sobre què li havia faltat a l'equip Mitchell que ho atribuïa sobretot al fet de no estar endollats pel partit ells estaven connectats en defensa
Nosaltres ni en defensa ni en atac. Solo situacions individuals. I el futbol se juga d'una manera col·lectiva. I no l'he vist. No l'he vist. No m'agrada res. Estic preocupat, de veritat. I el de Vallecas, que també volia desvincular el partit de la falta d'actitud, però que hi havia molta millora. Parlar d'actitud, no ho sé. Jo penso que la gent vol fer les coses bé.
però s'han equivocat molt perquè hem tingut la pilota però sense risc de fer mal sin mirar a la cara al rival poques situacions d'un contra un poques situacions de verticalitat en la pilota individual tot individual des del no
Poques situacions de connectivitat. El futbol es juga d'una manera col·lectiva i no l'hem fet bé. I no ho sé. Després del partit de Valladolid veurem. Necessito que l'equip guanyi el partit el divendres i veurem. És veritat que la situació no és bona ara mateix. No m'agrada res el que he vist.
I per últim, Mitchell, que també feia autocrítica, explicant que de moment no ha sabut tocar la tecla perquè aquest equip estigui en disposició ara mateix de lluitar per Europa. Aquesta plantilla és possible lluitar per Europa, però si fent les coses bé i no he donat la tecla jo, és una responsabilitat meva. No he fet que aquest equip, que té coses molt bones, estigui a un nivell de lluitar per Europa. Ara mateix no.
No sé si ho aconseguiré o no, però ara mateix no. I per això estic preocupat, però estic preocupat per mi, per la manera de millorar. Penso que la plantilla és bona i que són capaços de lluitar per Europa. Són capaços, però ara mateix no he donat tant la tecla. Responsabilitat meva i penso que...
perquè aquest equip i aquests jugadors ataquen i defensen en conjunt, no individualment.
Doncs quatre són els punts que separen el Girona ara mateix de les posicions europees, en aquest cas del Villarreal que en té 26 i el Mallorca que en té 27 amb la victòria del dissabte. El Girona ara mateix està a mitja taula amb desena posició amb 22 punts.
6 per sobre del, no, millor dit, 8, perdó, per sobre del descens, que el marca l'Espanyol, tot i que té un partit menys, i el Valladolid, que és el proper rival, 12 punts en penúltima posició. Per tant, com dèiem, Josep i el propi Mitchell, ho va dir en roda de premsa, vol que els seus jugadors guanyin el Valladolid.
I a partir d'aquí, doncs, el que dèiem, començar a pensar en clau del 2026. Sí, això faria anar amb una mica més de tranquil·litat a les vacances de Nadal, coixí de... Bueno, havent sumat 25 punts, ja és un coixí prou gran a falta d'una jornada per acabar la primera volta, perquè després l'últim partit de la primera volta serà contra l'Alaves, per tant, sumar els 3 punts contra el Valluit és pràcticament vital. Sí, importants aquests 3 punts, tenint en compte que el Girona torna a jugar a casa...
Això sí, recordem que ho farà divendres i res, a veure si es pot sobreposar aquest entrebanc que va ser el partit contra el Mallorca, que sobretot pel com, com hem dit, per la manera com va jugar el Girona i com sobretot no va xutar porteria, va ser el que va fer més mal a l'afició.
I a tot això, i parlant del Girona, avui ja lliguem amb l'entrevista que hem volgut fer amb en Jordi Bufill, el periodista del diari de Girona i també de l'Ara, que ha tret aquest llibre, Girona Futbol Club, Camí a Europa, un llibre que repassa a través d'imatges i també d'alguns textos, però sobretot d'imatges, el que han estat aquests set anys, aquestes set temporades, des del primer cens,
Fins al moment en què ens trobem avui i que realment fa valorar el moment en què es troba ara mateix el Girona Football Club. Per tant, avui a l'entrevista del Girona Joc, Jordi Bufill.
Girona en Joc. Presenten Pau Villafanyer i Josep Coll. I avui a l'entrevista del Girona en Joc volem parlar d'un llibre. En aquest cas un que repassa l'època daurada del Girona Futbol Club des de l'any 2017 fins a dia d'avui a través de moltes imatges que ens donen també una idea del que hem pogut viure tots plegats. Sota el títol Girona Futbol Club camí cap a Europa i l'editorial base en Jordi Bofill ens fa posar en valor una mica la realitat del moment en què vivim. Benvingut Jordi. Hola, bon dia.
Et volia preguntar, per començar, com ha nascut aquest llibre, és a dir, d'on va néixer la idea de repassar tots aquests anys històrics i també, a més de fer-ho sobretot a través d'imatges. En primer lloc, gràcies per la invitació, és un plaer estar aquí. El llibre és una continuació d'un primer llibre que ja va fer l'editorial base, que es titulava Girona FC Camí cap a Primera, que es va publicar coincidint amb l'ascens el 2016-17.
que és un llibre amb textos de Jordi Danés i amb fotografies de Ledi Kelele, i l'editorial base es va apuntar en contacte amb mi per fer aquesta segona part. Havien passat ja uns quants anys, de fet són comptant aquesta actual vuit temporades, i creien que era un moment oportú, considerant també aquest aparador mediàtic, que és la disputa de la Champions League pel Girona, donar-ne una continuïtat i fer una segona part, i aquí la tenim.
Hem comentat que hi ha moltes fotografies en aquest llibre, no sé si ha costat escollir-les, ho has fet tu, t'han ajudat, com ha anat tot plegat? El llibre és un llibre oficial del club, val dir-ho, que té tot el suport i les fotografies són les exclusives del club, algunes són inèdites que no han sortit, sobretot les dels mal moments que el club sol amagar.
i entre sobretot la Nuri Marguí que és la fotògraf que porta ja uns anys a Montilivi i jo hem fet la tria al final era fàcil perquè els moments més o menys tots els tenim al cap després sí que aprofundeixes en l'arxiu fotogràfic del club i t'entren dubtes perquè ves moltes coses i són molt xules la veritat que la feina dels fotògrafs és molt
molt bona, però ha anat una mica així la portada aquesta la vaig triar jo és clara tenir aquesta foto al cap des del moment en què va sortir aquesta celebració perquè crec que representa molt bé per a la gent que encara no l'hagi vist, és la celebració del gol d'Estuani contra València de la temporada passada, que en aquell moment és el 2 a 1, ell surt al camp crec que el minut 80 amb 0,1 el 82 fa l'1 a 1 i el 86 fa el 2 a 1
i es veu a Mitchell volant pels aires, el cos tècnic, coautor, el mateix hostuari, tot saltant, i aquesta alegria que va representar el Girona de l'any passat. I sí que la foto del darrere, que surt Mitchell traient la llengua, aquesta és obra de la Nuri, que li agrada molt i la volia abusellar, i també representa molt bé aquesta alegria del Girona actual.
Jordi, m'agradaria preguntar-te, quan vas escriure els millors anys de la nostra vida, t'haguessis imaginat mai fer un altre llibre i en aquest cas parlar del Girona Europa? No, no, la veritat és que no, és com podries titular el llibre com els millors anys de la nostra vida, ara sí, no? Perquè sí que és veritat que el salt qualitatiu que ha fet el club en els últims anys des del primer 100 és immens i en moment esportiu és molt millor que en aquell moment.
Però s'ha de posar en valor, també, ara tenim poca memòria i a la que es perden tres partits tothom es posa una mica nerviós, però que el Girona estigui a primera divisió, sigui en la posició que sigui, en el moment que sigui, sempre ha de ser una festa, perquè això era impensable durant molts i molts anys a la gent que ha pencat en categories anònimes perquè el club sigui avui on és.
Jordi, és un viatge de 10 anys, aquest llibre. En tot aquest camí, quin ha estat per tu el moment més important o que hagis viscut d'una forma més especial? Jo soc molt romàntic i em quedo amb la primera vegada. O sigui, el primer dia a primera em continua meravellant la victòria contra el Madrid a Sant Narcís aquell primer dia que ens va fer embogir a tots, però sí que és veritat que futbolísticament...
Crec que no hi ha cap temporada que es gaudís millor d'un bon futbol com la temporada passada. Crec que el que va fer el Girona l'any passat és com un equip gran, que nosaltres no hi estem acostumats a veure-ho, i que el debut a la Champions, sobretot els que vam estar a París en directe, et dona aquell coquet de diferent, de trencar una mica la monotonia, però jo em quedaria amb aquests. Però soc molt romàntic i vaig a allò d'abans.
Jordi, el llibre, com hem comentat, és un gran resum, sobretot d'aquests últims anys, amb molts alts i baixos, no tot és alegria, també en el llibre, i com dèiem, il·lustrat en imatges, fins al punt d'avui, perquè està molt actualitzat el llibre, és a dir, arriba aquesta temporada i hi ha resultats ja d'aquesta temporada i fotografies d'aquesta temporada, no sé si ha estat complicat també tenir-ho allò al dia o quan posar la línia de dir, bueno, fem fins aquest dia perquè si no, no surt.
Sí, perquè de fet un dels dies que estem ja tancant el llibre és el dia que el Girona guanya contra l'Eslovan Bratislava el seu primer partit de Champions, a sobre amb el gol de Juanpe, que significa una figura com Juanpe dins del club, que això mereixeria quasi de per si un llibre sol. És difícil marcar la línia perquè no acabaries mai, però sí que teníem clar que havia de ser la més actualitat possible i sobretot tenint en compte que el debut de la Champions era el setembre, vull dir, et donava cert marge perquè el desembre, que és...
la segona campanya de Nadal, diríem, més fort a nivell de llibres de Sant Jordi, estigués a punt. Llavors, més o menys aquestes dates sí que les teníem clares. La millor foto és la de la portada, o n'hi ha alguna per allà dins que dius, ostres, aquestes m'agraden més? N'hi ha moltes especials, però jo crec que aquesta és, com deia, és la representació una mica d'aquesta era d'alegries del Girona, que crec que el més important que ha fet és...
Com m'expliquen molt bé, hi ha dos pròlegs que obren el llibre, un és del president d'Ofigel i l'altre és de l'entrenador Michel Sánchez, i Michel ho explica molt bé en el seu pròleg, que el millor que han fet és que aquest equip s'ha recordat. Ja prova molt la magnitud del que han aconseguit, que tothom en parlarà durant generacions i generacions d'aquesta era de Michel. Llavors hi ha moltes fotos icòniques, la de la portada, la celebració del gol, a mi m'agrada molt...
i crec que és molt representativa, però clar, tens les llàgrimes d'Estuani o de Valeri a Tenerife el dia que puges per segon cop, i també les imatges de les derrotes, perquè al final crec que el Girona ha arrelat molt el cor de la gent,
per les patacades que ha rebut la gent se l'ha sentit molt seu i l'afició mai ha abandonat perquè recordem que els 3 anys de segona després del descens d'Eusebio el club va fer rècords de bonats el camp s'omplia aquestes imatges del dia de l'Elx de rotes com la del Rayo Vallecano són imatges també que expliquen i que donen significat el que veiem avui i crec que també són dignes de menció
Jordi, tu has estat, si no el primer, un dels grans impulsors que se li ha de fer una estàtua a Estuani. No sé si et trobes a faltar, per exemple, que en aquest llibre hi pugui haver la fotografia i la imatge d'aquesta estàtua. Bé, jo vaig parlar una vegada amb l'alcalde, Lluca Salelles, i em va dir que aquí la història és que normalment, en vida o en actiu, diríem, no sé si sol fer aquesta mena d'homenatges als futbolistes, però la reivindico, la reivindico 100%.
és un dels noms propis de la història del club ja no només d'aquesta etapa sinó que crec que per la personalitat per la implicació per la fidelitat en temps en què la gent se sol moure d'un cantó a l'altre el que significa Estuani pel club és immens després n'hi ha més anònims com parlàvem de Juan P Borja García Juan Carlos però sí que és evident que Estuani és un dels noms propis d'aquesta era sens dubte hauria de tenir una estàtua crec que teu moral
Té un mural, té un mural. Té un mural amb Mitchell. Un mural amb Mitchell, que és un mural molt bonic, en té dos, diria, perquè hi ha una a Montevideo, no el té aquí a Girona, però en van fer una a Montevideo també, però cal una mica més, una mica més. Sí, l'estatua és més duradera, és una cosa més... Sí, sí.
Jordi, has tret dos llibres ja, potser d'aquí alguns anys toca tancar la trilogia, no sé, com t'imagines el futur del Girona d'aquest curt mig termini? Doncs espero que com a mínim a primera divisió crec que és el gran repte del club com a entitat, també ho diu molt bé Andelfia
en el seu pròleg i sobretot també el fet aquest d'haver relat entre els nens i nenes ara tu passeges per la ciutat i veus els més petits amb samarretes del club que abans això no passava i això et pot donar també una continuïtat que el club està semblant una llavor
que ara potser no ens n'adorem però si d'aquí 10 temporades hem continuat 10 temporades més a primera serà un gran èxit per tothom i pel tema llibres si s'ha de fer un altre se'n fa si s'han de fer dos més se'n fa i és una cosa que a mi em crida molt l'atenció perquè pots treballar-ho amb calma amb tranquil·litat
fora de l'activitat aquesta del mitjà escrit on estic, que és molt més ràpid i a vegades no tens temps de treballar les coses amb cura i que al final queda. Aquests llibres queden per sempre.
Jordi, no sé si creus que en aquests llibres, si fossin un futur proper, hi seria Mitchell. Com veus el futur de l'entrenador? Segurament una de les grans incògnites, també tenint en compte que totes les temporades de Mitchell han anat millorant els seus registres. Nosaltres li vam preguntar també a l'entrevista. Clar, la següent es fa difícil perquè el de l'any passat va ser històric. No sé com ho veus tu.
A mi m'agradaria molt personalment que continués perquè crec que és un entrenador que s'ha guanyat el dret a estar aquí i que continua a dia d'avui fent mèrits per dirigir la banqueta del Girona perquè no ens ho podem oblidar tampoc que ningú pot viure del que ha fet sinó que ha de fer constantment i el Girona actualment està en una posició molt còmode a la Lliga i tot i els entrebancs que ha tingut Mitchell està demostrant que està fent bé la seva feina
i llavors crec que ell ha deixat diversos missatges respecte a que com a mínim una temporada més el podem trobar a la banqueta de Montilívia fa poc es va convertir en el cinquè tècnic de la història del club amb més partits i li vaig preguntar en una roda de premsa què en pensava i que tenia el primer un centenar
i ell va dir que si fos per ell li agradaria arribar a ser el número 1, llavors això com a mínim implica estar una temporada més i aquests últims dies havíem escoltat amb aquest missatge reivindicantiu defensant a la plantilla que la temporada que ve l'objectiu és tornar a estar a Europa i aquest tornar l'inclou, com a mínim quan ho verbalitza, llavors.
Jo crec que una temporada més, crec que el més difícil o com més va cridar l'atenció podria haver estat aquest estiu, després d'una gran temporada amb la marxa de jugadors molt importants i ell es va mantenir ferm i va continuar, renovat fa poc, està a gust el club, Quique Cárcel, que és la...
Són una parella formidable treballant, també continua el projecte. Llavors, mentre tots aquests indicadors es mantinguin, el Girona ha demostrat que en aquest tipus de fer és molt seriós i deixa treballar bé. Llavors, m'agradaria molt que continués i crec que hi ha arguments per creure que passarà.
Per últim, Jordi, no sé si hi ha alguna presentació oficial, algun lloc on la gent pugui anar a veure't i que expliquis una mica també el que ens has dit avui en l'entrevista, però en persona. De moment no tenim una data fixada, la que puguem es farà oficial a través dels canals del Girona, del meu o on sigui. Aquests dies estarem donant una mica la tabarra i explicant tots els diferents mitjans, però ara que tinguem una data establerta...
es comunicarà, en el llibre es pot comprar ja online, a botigues, a botiga del Girona, a llibreries, i a la que pugui anunciarem una data. Doncs estarem atents a veure si hi ha una presentació oficial, en tot cas, recomanar a tothom que, si més no, li donin una ullada, perquè segur que després quedaran convençuts i convençudes que és un gran llibre, que el poden regalar, sobretot ara que són dates nadalenques i que repassa, com dèiem, aquests anys històrics del Girona, fins a arribar al punt de jugar a Europa, cosa...
que molts no hauríem imaginat però a través de les imatges te'n fas una idea i poses en valor el que estem vivint en el dia d'avui gràcies Jordi per ser avui a l'entrevista del Girona Joc molt d'èxit en aquest llibre i gràcies també i enhorabona ja t'ho vaig dir perquè crec que és un resum espectacular i que sobretot et fa recordar una mica d'on venim per posar en valor el d'avui que tot i que hi ha dies que millors i pitjors del Girona però dius ostres, tenint en compte tot el que veiem en el llibre segurament ho hem de valorar més
Sí, sí que és veritat això, sobretot aquesta mirada reposada, no? Intentar recordar aquella alegria que tenia tothom quan descobria l'estadi del Mallorca per primer cop a primera divisió i no sortir tan enfadat si hi ha una derrota actual, que el camí del Girona sempre ha estat això, més derrotes que victòries o més dolor que alegries, per això quan han arribat aquestes les hem gaudit tant i mirar-ho i recordar-ho també és el creixement personal d'un, no? Llavors...
veurem com acaba aquesta temporada, però la veritat és que ha estat un plaer fer aquest llibre i crec que és una bona compra per aquest Nadal. Gràcies, Jordi. Gràcies a vosaltres.
Doncs un cop repassada la informació del Girona i també escoltada l'entrevista amb en Jordi Bufill. Seguim amb el Girona en joc d'avui i, ja sabeu, seguim parlant de futbol. En aquest cas de l'empat a 0 de l'Olot al camp del Terrassa amb un punt per seguir sumant. La Unió Esportiva Olot, que va exhibir bona solidesa defensiva i va sortir amb un bon punt de l'Olímpic, porteria 0 i també gran actuació, s'ha tapat els de Jandaners davant d'un rival directe a la classificació. Als olotins els va faltar una mica d'encert
anant els últims metres en bones ocasions, però no van acabar d'obrir el marcador i a tot això encara els hi quedarà un partit contra el Badalona Futura a casa per intentar fer bo aquest empat i acabar l'any de la millor manera amb una victòria. Doncs sí, l'Ulock va tornar a demostrar que pot competir contra tothom i que té arguments per dir la seva en aquesta categoria tan complicada i exigent. Molt bona primera meitat davant d'un dels clubs...
importants del futbol català i en un escenari també important, un empat que deixa els de Pedro Dolera ara mateix encara en zona de descens, són 14-20 punts els mateixos que té la Eivissa que està just per davant i faria aquest play-out i a un de sortir de descens encara marca el torrent amb 21 punts
I com dèiem, en aquest cas, enfrontament contra el Badalona Futur a la propera jornada del municipal, un Badalona Futur que és penúltim amb 11 punts. Per tant, duel molt important pels uratins que voldran intentar acabar l'any amb una victòria per sortir d'aquestes posicions de descens.
Parlem ara de la tercera federació i hem de parlar de dos partits, perquè en un d'ells hi havia enfrontament entre equips de comarques de Girona. Va ser el Girona B 1, l'escala 1. Amb gols de dos Biels, eh? Biel Ferrés, que va avançar al Girona B el 38, i el 61 Biel Borra, que empatava per l'escala. Per l'altra banda, el Paralada, que va visitar Manresa i va empatar a dos. Sí, per...
sempre va anar perdent en el marcador, va empatar els dos cops, ho va fer per primera vegada amb un gol de retge en pròpia porteria, i el segon de Noradín ja en el minut 80 per certificar aquest 2-2. Mirant la classificació, el Girona Vest tercer, classificat amb 29 punts a 6 del líder, que és el Reus, el Paralada, que amb aquest empat escala fins a la cinquena posició i entra en llocs de playoff amb 21 punts,
Mentre que l'escala està al límit d'entrar al descens, amb 17 punts, està entratjant en posició. En té un més que el Sant Cristóbal, que és qui marca el descens, tot i que el Prat també en té 16 i està a la primera posició que donaria dret a salvació.
Més enllà de la tercera, també comentem la Lligalit, repassem resultats i amb un Lloret que per fi va tornar a guanyar i s'agafa d'aquesta manera a les opcions que pugui tenir d'assolir la permanència. Va guanyar per un gol a zero, gol d'Adriana Exposit el 82. O sigui que els Lloretens que van aconseguir una victòria molt necessària.
Per l'altra banda, hem d'explicar dues derrotes. La del Palamós contra la Pobla de Mafomet per 0-2 i la del Figueres a Castell de Fels per 2-0. Mirant la classificació, doncs... Josep, com tenim la cosa? El Palamós és 13, té ara 14 punts. El Figueres, que és 14 amb 13 punts, un menys que el Palamós. Entre mig de Figueres i Lloret, que és l'últim, hi ha el Manlleu, que en té 10. El Lloret, que amb aquesta victòria...
se situa en 7 punts, per tant, en les últimes 4 posicions que hi ha als 3 equips gironins. Males notícies, doncs, en aquesta Lliga Elite, on les coses sembla que no acaben de sortir del tot. Seguim parlant de futbol, comentem la femení preferent en aquesta jornada, on diríem que ha estat força, força positiva pels equips de casa nostra,
Comencem explicant una victòria també molt necessària del pont major, pel puntany, que va guanyar el Santa Susana per 4 a 3. Sí, amb gols d'Andrea de la Fuente, que en va fer dos, Marta Vilagran en va fer un i l'altra la va fer Brenda Chicano i a més van remuntar un 2 a 3 en contra. Sí, i Marta Vilagran això sí que en va fer dos. Dos, un en pròpia porteria i un a favor i l'altre pròpia, sí.
I mira, el Girona que no va guanyar però ho va empatar i ho va fer contra el Barça. Per tant, va esgarrapar els primers punts el conjunt blaugrana. Per tant, gran resultat de les gironines contra tot un Barça que de moment s'està mostrant intractable en aquesta preferent femenina. Així que punt de valor de les noies dirigides per Eduardo Sant Martín.
I també per últim explicar una victòria, la del Porqueres contra el Sant Gabriel per 1 a 2. Amb gols de Laura Quesada i Álvaro Boix. Mirant la classificació, el líder és el Barça amb aquests 34 punts. El Girona cara baixa a la tercera posició amb 29, mentre que el Porqueres puja fins a la vuitena posició amb 16 punts. I el Punteng encara el tenim en posicions més que perilloses, en penúltima posició amb 5 punts, tot i que...
s'ha costat el Santa Susana, que precisament és l'equip a qui ha guanyat aquest cap de setmana. Per tant, victòria importantíssima per seguir apurant les opcions de permanència. Així que seguirem a veure què poden fer les del pont major.
Repassem també els resultats i classificació de la primera catalana amb el Juventus Lloret que va guanyar 3-1 al Granollers, el Tossa que va guanyar 1-2 al camp del Torelló, Can Giberi Bescanó que van empatar 1, el Rodes que va perdre 2-1 al camp del Castellà i el Torroella que va perdre al camp del líder del Sant Juan Moncada per 3-0.
I finalment el Banyoles que va guanyar 1-0 contra el Moncada. Mira la classificació, el Bascano és el millor classificat de casa nostra amb 19 punts, això sí, 8 del Sant Juan Moncada que és el líder, el Torroella cinquena en posició amb 19, Can Givert sisena amb 18, un per sota també el Tossa amb 17 i una mica més avall el Banyoles amb 14 punts i el Roses que segueix com a cue amb 4 punts.
Per acabar la secció del futbol, divisió d'honor juvenil amb el Girona que va guanyar contra la Mercantil per 2 a 3. I una victòria que ha de fer que la cosa no s'aturi, perquè el juvenil del Girona va aconseguir una victòria important contra un rival directe que tenia abans de la jornada dos punts per sota i que fa que els gironins segueixin en la bona dinàmica i escalant posicions. Sí, se situen ara mateix quarts a la classificació, tenen 21 punts. Ja els agradaria, Josep, però quarts no hi són.
Ai, 7-10 amb 21 punts. Ah, anava a dir. Se me n'ha anat aquí la... Es confosa amb la dama, eh? Una mica. Sí, bé, no sé per què dic quarts, realment. Però bé, 7-10 amb 21 punts, el mateix que té el gimnàstic que és 8-er. I, per tant, aquesta bona dinàmica d'anar als últims 5 partits, haver sumat aquests 11 punts de 15 possibles. Doncs aquesta és la situació pel que fa del futbol. És moment, ara, de parlar de bàsquet.
que defenses aquest club, tu que saltes a la pista. Bàsquet Girona 81, Leima Corunya 98. Nou desastre. En aquest cas, l'últim. En fotis catzicaris, perquè el tècnic grec va ser destituït després del partit, després d'aquest mal inici de temporada, amb només dues victòries en 11 partits.
Al seu lloc l'agafa Moncho Fernández. En tot cas, dissabte, els gironins es van veure superats, clarament per un conjunt gallec que només tenia una victòria més, sobretot en un segon quart, per oblidar, amb un parcial de 9 a 34, que va fer anar el descans amb un desavantatge al tanto de 32 punts, davant un fontejau molt cabrejat i que, òbviament, va començar a xiular l'equip.
Sí, només 25 punts en aquests 20 primers minuts, que ho diuen tot, i totalment superat en tots els aspectes, en anotació amb 32 punts de diferència al descans, però també en rebots, 9 al bàsquet Girona, 24 al Coruny, això són estadístiques del descans, i en assistències 3 a 13, si fos poc, en triples només portava 1 de 16 en la primera meitat, de fet, l'havia fet Durkham just a començar el partit per posar els 5 a 2 amb avantatge pels gironins,
i res a veure amb el 4 de 4 que sumava el visitant Taylor, que sumava aquests 18 punts a la primera meitat, i en Tirs Lliures també un drama amb menys del 50% d'efectivitat. Sí, mira que, com deies, es va començar més o menys bé el partit, amb aquest 7 a 4, però després va ser un d'alta-baix, parcial de 3 a 17, i els gallecs que ja començaven a superar amb els 10 punts d'avantatge amb el 10 a 21, i si el primer quart va acabar 16 a 23, dèiem, bueno, el segon va ser el desastre de total...
i el que dèiem, en parcial de 9 a 34, la segona meitat es va reaccionar una mica, el llistó estava molt baix, o sigui que a partir d'aquí qualsevol cosa ens conformem, i també perquè el Coruña es va relaxar una mica, tenint en compte l'avantatge que tenia, i perquè, el que dèiem, difícilment es podia fer pitjor, es va maquillar el marcador, però el que dèiem, també en el triple, 5 de 29 al final del partit,
i en rebot 21 a 38. Clar, és que amb aquests números no guanyes a ningú. No guanyes a ningú. A més, ha encaixat 98 punts al final. Fielerup va treure una mica l'orgull fent 21 punts. Ossiscans també 18, però més enllà d'aquests dos jugadors, poca cosa més. I també t'he de dir que si Fielerup ha de ser qui tiri el carro és que hi ha un problema. Hi ha un problema.
El problema, no sé si era Cat Sicaris o no, el que estava clar és que era un partit a cara o creu, així també ho entenia el club i ho entenia Mar Gasol, i després del partit, doncs, Cat Sicaris, que va dir adéu a Fontejau, i en la seva última roda de premsa, en aquest cas, deia això mateix.
En vez de insistir, un tiempo muerto, unos cambios, porque ninguno, incluso los cambios que he hecho, ninguno ha cambiado menos a Maxi, ninguno ha cambiado un poquito la dinámica del partido. Entonces ellos lo aprovecharon, es un equivoco muy experto, y hemos entrado en un túnel así difícil.
I, of course, personally, as entrenador and maximum responsable of the team, it's going to be worth it, but I'm sure I'm sorry for the image.
Doncs les últimes disculpes de Catsicaris i el túnel, que no sé si veurà la llum amb Moncho Fernández, tant de bo que sí, si més no, canvia el conductor del tren. Sí, veurem, perquè ara el bàsquet Girona, que es situa de nou últim amb aquestes dues victòries només, per davant hi ha dos equips en tres, que són el Breugan i el Bilbao, el Bilbao que, si no em recordo malament, vas guanyar, i després el Breugan, que és el pròxim rival. Per tant, dos rivals...
Doncs veurem què passa, en aquest cas amb Monxa Fernández a la banqueta, s'obre una nova etapa en clau bàsquet Girona i esperem que sigui de més èxits que no pas d'aquest inici de temporada amb cats i caris, que té de dir Josep que em sap greu, la veritat. Sí, era una persona propera. A veure, que òbviament entenc, al final aquí són resultats i si el bàsquet Girona no guanya...
i ha de baixar, el més lògic és canviar l'entrenador, només faltaria. Però, bueno, pel tracte que hi vam tenir a l'entrevista que vam poder fer, va ser una persona molt agradable. Però, bueno, l'esport funciona així. Deixem el bàsquet Girona a banda i anem a parlar ara de l'Uni.
València-Bàsquet 69, Unic-Girona 63. La primera derrota de la Lliga havia d'arribar un dia o altre. L'Uni va competir en una pista molt complicada com la de la Fonteta i davant un equip tan poderós com el València, però la falta d'encert en el triple i la baixa de Jacob Cova en el joc interior van fer mal a les gironines que, tot i així, van arribar a dominar de 10. En algun moment, segurament el desgast també del partit a Itàlia, l'anada dels setzents de l'Eurocup amb la victòria.
A l'últim súspir va passar una mica de factura. Sí, comentaves el triple més erràtiques que de costum, amb 4 de 23 al final del partit. És cert que a València, 3 quarts del mateix, 4 de 7, 16. Sí que es va notar la baixa de Jakub Koba, sobretot en defensa, perquè a València...
Va fer molt de mal en el joc interior i, de fet, les màximes 3 anotadores de l'equip local van ser 3 jugadores interiors. Nadia Fingal amb 15 punts, Mabunga amb 13 i Kaila Alexander amb 12. I també curiós que els dos equips més anotadors de la Lliga arribessin al descamp amb només 24 punts per cada equip. Empat. Un duel igualat, però amb decisions també malpreses i nerviosisme per part dels dos equips. Sí, el tercer quart va ser per l'únic. Semblava que agafava distància i semblava que li trobava el punt al partit
per poder encaminar la victòria davant del València, però a l'últim quart es va acabar l'energia i va arribar el desencert, i aquí el València va fer valer la seva experiència, la seva qualitat, i va acabar remuntant amb un parcial final de 26 a 12, que va ser massa per les Gironines, i que veuen així com perden el primer partit en Lliga, però, el que dèiem, sensacions molt diferents, no només el bàsquet Girona, sinó el Girona Football Club també, l'únic que va donar la cara fins a l'últim moment, que va competir
en una pista molt complicada i així no val a dir res davant la derrota. A tot això, Roberto Eniget, que explicava això després del partit. Bueno, primer punto, otra vez súper orgulloso del equipo, que ya he dicho muchas veces que todas las valoraciones no hay que hacerlas por ganar o perder. Creo que hemos competido al máximo y solo puedo quitarme el sombrero. Y sabía que veníamos con un pelín menos de energía que habitual, pero...
però apenas se ha notat. Creo que el equipo lo ha dado todo y cuando lo das todo hay poco que pedir más. Doncs sense treure res encara al seu equip, Roberto Añiguez, que donava valor al que havia fet l'Uni Girona, tenint en compte també que venia amb l'energia una mica justa. Tot això, Josep, l'únic que segueix líder. Continua líder, balanç d'11 victòries, una derrota, i recordem el pròxim partit important, dijous la tornada a l'Eurocaba amb aquests dos punts
De marge, per darrere de la classificació, el Perfumeries Avenida amb aquest 9-2 de balanç, i el València amb un... No, Perfumeries 10-2, eh? Sí, Perfumeries 10-2, València 9-2 amb un partit menys. De tot això, deixem ja l'Uni a banda amb aquest partit de l'Eurocap a l'horitzó.
Què va fer el Sol Gironès, Bisbal? Va tenir doble partit aquesta setmana i va tenir doble victòria. Primer contra el Sant Feliuenc dimecres 70-67 i després aquest cap de setmana 74-58 contra el Prat, que el deixa en setè a la classificació amb un balanç de 6 victòries i 5 derrotes.
A la tercera federació de bàsquet, el Salt que va perdre i de manera contundent contra el Barça per 96 a 67. Sí, derrota contundent contra el líder. El balanç de la classificació és de 4 victòries, 7 derrotes amb un partit més. Per altra banda, la lliga femenina 2, el GEC que va guanyar contra el Sanfer per 65 a 57. I el Tordera que va perdre la pista de la Unió Esportiva Mataró contundentment de 72 a 53.
I pel que fa a la classificació, com ho tenim? El GX tercer, amb un balanç de 7 victòries i 3 derrotes, mentre que el Tordera és penúltim amb balanç de 2 victòries i 8 derrotes. Passem ara a l'hoquei, aquesta nova jornada de l'hoquei Lliga Plata, amb el Xup Massanet, que va guanyar el Vendrell per 2 a 6, cosa que el fa ser primer en solitari amb 25 punts d'aquest grup A, de 27 possibles, i 4 més que el segon classificat. I si marxem cap al grup B...
Repassant resultats, el Girona que va guanyar el Lloret per 2 a 6, l'Olot que va guanyar el Barça Atlètic per 6 a 3 i el Palafrugell que va perdre contra el Coventes per 7 a 3. Correcte, el Girona que la classificació és tercer amb 18 punts, empatat amb el segon que és el Reus i un punt del primer que és el Manlleu, l'Olot que escala fins a la quarta posició amb 17 punts, el Palafrugell que és setembre 14 i el Lloret que és 99 punts.
Mentrestant, a la Nacional Catalana Femenina va arribar la tretzena jornada amb el Girona que va perdre contra el Caldes per 5-0 i el Sant Jordi Desvalls que va perdre també contra el Voltregar 4-3. En tot cas, el Girona que es manté quart amb 20 punts, el Sant Jordi Desvalls que és tretzer amb 15 punts d'un grup que crec que té 16 equips.
I passem de la pista de l'hoquei a la pista de l'Embol, perquè també hi va haver primera nacional, amb el Bordils, que va guanyar les plugues per 30-23, i l'OES, que va tornar a empatar contra el Palau Tordera a 32. Sí, de fet, l'OES és el rei dels empats, en porta 6 amb el que portem de temporada, però també l'OES porta 9 partits sense guanyar, i això el fa C de Z amb 12 punts per davant del Bordils, que sembla que ha reaccionat després d'un inici una mica més dubitatiu, amb E7 amb 15 punts.
I per anar acabant, futbol sala, perquè el Girona futsal va empatar 3 a casa davant del Sant Joan de Vilassar, un partit que se li havia complicat. Sí, perquè va començar per 10, 0-2, i tot i que Albert Carmona retallava distàncies, els visitants van posar terra de permís de nou amb l'1-3, i finalment els gols de Suair, Boussard Caura i Sergi Vergues, que van fer empatar els gironins, que els deixa de 0 la classificació amb 13 punts.
Doncs amb el repàs de l'empat del Girona Futsal acabem el repàs que ha estat el cap de setmana a nivell esportiu. Això sí, agafeu paper i boli que vénen les previsions.
Un moment ja per mirar cap al cap de setmana i en clau previsions amb la Champions i la Copa, que ens havíem acostumat a jugar, en aquest cas, dos partits per setmana, doncs aquesta ja tornarà a ser neta. Això sí, com hem comentat abans, el Girona que juga divendres. Divendres, estàvem poc acostumats a jugar divendres o dilluns, però bé, amb aquesta setmana que no hi ha ni Champions ni Copa, ja va bé jugar divendres. Divendres a les 9 partit contra el Valladolid, recordem penúltim classificat, que ha de guanyar
a València, la prèvia del Gironjoca començarà a tres quarts de nou i aquest partit sense Josep Coll i seré d'alguna altra manera i no només amb el cos sinó amb algun àudio i res, això, l'últim partit de l'any
Perfecte, doncs esperem acabar l'any de la millor manera, Montilivi amb fred, això sí, segur. Segurament. I que, bueno, si ens porta una victòria ja entrarem en calor. Repassem també la segona federació, perquè l'Olot juga diumenge. Ho hem comentat, contra el Badalona Futur a les 5 de la tarda al Municipal d'Olot. I a la tercera federació, tot serà el diumenge. A les 12 del migdia, el Gironabé, que visitarà el Camp de l'Hospitalet, l'escala que rebrà el Sant Cristóbal en aquesta mateixa hora, mentre que a dos quarts de 7 de la tarda el Paralada, que rebrà el Prat.
I pel que fa a la CB, el Bàsquet Girona, que jugarà el primer partit amb Moncho Fernández a la banqueta i ho farà dissabte. Dissabte a les 6 de la tarda a la pista del rio Breugan, que recordem que és l'altre equip que està en zona de descens, que té 3 victòries al Bàsquet Girona en dues, per tant...
Un altre partit important, perquè ja ho era el del Corulla, però aquest també ho és. A veure si es fa bona la dita d'entrenador nou, victòria segura. A la Lliga femenina... Sí, el Valladolid va entrenador nou, també. Sí, també és veritat, també és veritat. Bueno, que es faci bo en el bàsquet. En el bàsquet, en el futbol no.
Canviant de competició, l'únic que sí que no en té de setmanes netes, o si més no en té poques, i aquesta tindrà doble enfrontament. I un important, eh? Dijous aquí a Fontejau, l'únic que necessita el suport de l'afició gironina contra aquest partit de tornada dels 16 anys de final de l'Eurocat davant la Molissana de Campobasso.
Aquests dos punts que té d'avantatge en el partit d'anada, que a veure si es fan bons, tant de bo sí, afunteja-ho. No ho he dit, a dos quarts de nou de la nit. Correcte, i després diumenge. Diumenge partit de Lliga, a les 6 i 10 també afunteja-ho contra el Movistar Estudiantes. I per últim, el Bisbal Bàsquet. Doncs el Bisbal Bàsquet que juga dissabte davant l'Horta Gudella, un equip de Terres Valencianes, a partir de dos quarts de sis de la tarda.
Doncs aquestes són les previsions d'aquest proper cap de setmana i després segurament ja començarem a baixar el ritme una mica per les vacances nadalenques. Gràcies Josep Coy i res, tanquem el 2024. Marxa satisfet d'aquest any, en Clau Girona en joc? Sí, home, ha estat un any...
increïble perquè al final ha donat l'oportunitat de poder seguir partits de Champions que era una cosa segurament impensable moltes entrevistes també moltes entrevistes, algunes entranyables algunes també que han sorprès i per tant de continuar així el 2025 que sigui tan il·lusionant o més que aquest
amb el Clou Girona potser serà massa demanar que sigui tan il·lusionant com aquest 2024 però ja ens tornarem a escoltar a partir del 13 de gener crec que tornarem a fer el següent programa, el següent Girona en joc i per tant ja ens tornarem a escoltar l'any que ve
Gràcies, Josep Coll. Gràcies i bon Nadal i bon any. Doncs en aquest cas el Girona en joc acaba el 2024, aquest programa que hem anat repassant setmana rere setmana tota l'actualitat esportiva de casa nostra, a més també donant a conèixer i donant veu a moltes personalitats relacionades amb l'esport que tenen la seva rellevància aquí a comarques de Girona i els hem volgut donar veu a través de Girona FM i d'aquest programa d'esports que ja sabeu, cada dilluns a partir de les 3 i 5 de la tarda
repassem tota l'actualitat esportiva i tenim alguna entrevista en clau esportiva. Gràcies per la confiança, sigui el 2024 o el proper 2025, i com sempre ens acomiadem, i no serà diferent, Girona i Esport. Adéu-siau.
Benvinguts a Girona en Escena, el batec artístic de la ciutat. Un programa sobre la temporada alta on la màgia és sempre darrere el taló. Cada dos divendres a la una del migdia a Girona FM i també en podcast a gironafm.cat.
La Ràdio de Girona
Pels ulls de la gent normal, ella és una més del poble, és la filla del practicant. I avui a la plaça és nit de festa i entre multitud tigresca ens saludem mentre brindem.
Parlem amb un gest i una mirada, mentre es pentina de passada, no cal res més, ja ens entenem. I l'últim ball no serà fins que canti el gall, fins que caigui aquesta lluna que tant de temps està esperant. I l'últim ball no serà fins que canti el gall, rebre set fins al repà, que tu ja te n'estarà.
Al carrer gran, jo m'entretingo amb la teva pell fina, mentre el fornem sacs de farina, mitja rialla, esgago i tant. I les monges, ja despertes de matinada, encara mitja endormiscades, no en reconeixen les cares. Surt el sol i mentre posen al carrer, tu fas un petó de bon dia o de bona nit, jo ja no ho sé.
Notícies en xarxa Hola, bona tarda, són les 4, us parla