Benvinguts i benvingudes al Girona en Joc ben a prop del triplet dos de tres en aquest cas aquest cap de setmana pel que fa als equips de l'elit en clau Girona i com moltes altres coses falta d'un final feliç que hauria estat molt bonic en tot cas no totes les històries tenen final feliç sinó que ens ho diguin amb el cas Ter Stegen avui en parlarem com sempre aquí un dia més al Girona en Joc
Un dia més el Girona en joc de Girona FM com sempre per repassar tota l'actualitat esportiva del que ha estat el cap de setmana i a veure com ha transcorregut tot plegat i un dia més, un dilluns més que ho farem acompanyats del nostre amic el senyor Josep Coll Molt bona tarda Josep Bona tarda Pau
Com estàs? Com ha anat el teu cap de segon? Jo molt bé, i tu? Vaig veure que vas anar a córrer. Vaig anar a la cursa contra el càncer. Esperava veure-t'hi, la veritat, però no vas fer acta de presència. No, no vaig fer acta de presència. Com és? Tenia altres coses a fer-hi. Ah, sí? Com què? Sí, sí, bueno, coses vàries derivades de la meva vida personal. Bueno, anant per les branques tot el que ha pogut, eh? O sigui, increïble. Bueno, doncs a veure si a la propera va la vençuda. Suposo...
que vas a comprar però el dorsal zero encara que no participessis per la causa, no?
Me vols posar en un compromís ara, no? Dia 4 de febrer, dia mundial contra el càncer. 4 de febrer és dimecres. Correcte. Molt bé. Per si ho sàpigues. Sí, sí, sí. Per si vols aportar. Gràcies. A partir d'aquí, cap de setmana tranquil amb les teves coses diverses i variades. Tranquil. Perfecte, me n'alegro. Tranquil, mogut. Tranquil o mogut, en què quedem a veure? Dues coses. Per què, mogut? Perquè hi ha hagut coses, vull dir... Coses com què?
Bueno, tranquil·litat a casa. Vaig anar a l'Ikea, mira. Ah, bueno, el d'aquí, Girona. Sí, home. Bueno, a la zona. A la zona, a l'Heroït Merlín, Ikea, un col·lapse total, és increïble. D'acord, a l'Avellanesa, no? És increïble. I vas anar a Ikea o no? Sí, sí, vaig entrar bé, però en sortir hi havia 100 persones fent cua. Increïble. Jo hi vaig anar la setmana passada i, bueno, potser per la pluja a mi em va una mica l'afluència, també hi havia força trànsit,
Però hi vaig poder més o menys circular, bueno, més o menys, però és veritat que hi ha un embús considerable. Sí, sí, no tornaré més allà. Doncs res, evitant embusos, evitant problemes, suposo que ja ha encaminat en clau cinèfila temporada de premis. Sí, home, divendres vaig veure Martí Suprim.
I què tal, el ping-pong? Però no és ping-pong, o sigui, és ping-pong, però va més enllà de l'esport, eh? Clar, només faltaria. És la història d'un cara dura. D'un cara dura, eh? Molt bé. Sí, d'un buscavides. Molt bé, molt bé. Doncs la recomana. La recomano, ell ho fa molt bé. Guanyarà l'Oscar. Això diuen...
Doncs res, amb el ping-pong i amb l'Ikea, avui protagonista, com més enllà de les coses vàries derivades i variades que ha tingut en Josep Coll aquest cap de setmana, i de la cursa contra el càncer, que ahir va ser tot un èxit aquí a la ciutat de Girona, en una matinal freda, les coses com siguin, ahir, Déu-n'hi-do, les baixes temperatures, però que no van impedir que alguns poguessin córrer sense tenir en compte el temps. Això és el de menys. L'important és participar, que diria que ells.
I res, vam poder passar-ho bé. De què parlarem en el dia d'avui? Doncs de la derrota del Girona al camp del CUE de l'Oviedo per 1-0 en un partit on va dominar majoritàriament el conjunt de Mitchell, però no va saber trobar la manera de poder puntuar. Però més enllà d'això de la derrota a Oviedo, avui desgraciadament hem conegut aquesta lesió de Marc-André Ter Stegen.
que encara no se sap l'abast definitiu, però alguns apunten dos mesos, alguns fins i tot 3-4. La sensació és que serà més cap a 3-4 que no cap a 2, com s'apuntava inicialment. Per tant, a veure què fa el Girona en avui, l'últim dia de mercat, a veure què passa. Més enllà del futbol parlarem de la setmana històrica per l'Uni Girona amb la classificació per la Final Six de l'Eurolliga.
i la victòria ahir contundent contra l'Estapona a Lliga, i el bàsquet Girona, que també va guanyar. El Burgos potser era un partit més petit del que es podia pensar algú, amb el Burgos en zona de descens, però una nova victòria pels de Moncho. Moltes coses a comentar, eh? La lesió de Ter Stegen en clau Girona, que veurem si trastoca o no els plans del Girona en el mercat de fitxatges, el que sí que ho farà és a la porteria, perquè, sorprenentment, Gazzaniga tornarà a ser titular...
Veurem què passa amb el cas Ter Stegen i el mercat de fitxatges. També interessant el que va passar a la sala de premsa, en aquest cas del partit posterior a l'UNI-Girona, perquè hi va haver una situació que després comentarem amb Roberto Íñiguez i avui a l'entrevista ho diguem en aquest cas amb un personatge que ha dit que, bueno, fins aquí, que
Ha preferit jubilar-se i, quan diem això, i en Clau gira anar a futbol club, a tothom segurament li ve el cable qui és. És en Jota, en aquest cas, que va estar molts anys d'encarregat del material del club, les ha vist passada a tots colors i repassarem amb ell tota aquesta trajectòria, anècdotes, curiositats i tot plegat una conversa entretinguda amb qui va ser l'encarregat de material.
Doncs amb en Josep Maria, en aquest cas amb en Jota, que aquest any s'ha jubilat, ha deixat pas als que vinguin, però amb moltes històries a les seves esquenes i a la motxilla que s'emportarà per sempre i ara podrà veure els partits des d'una altra perspectiva. Nosaltres ens hi posem, anem per feina i ho fem comentant el que va donar de si al partit entre l'Oviador i el Girona.
Oportunitat desaprofitada. El Girona no va poder aprofitar en aquest cas un partit on va tenir molt de domini però poca capacitat ofensiva. L'equip va tenir l'ocasió de fer un pas important cap a la permanència però sembla...
que encara li falten solucions davant situacions determinades i, sobretot, més determinació i encert dels jugadors de la zona ofensiva. La irregularitat va tornar a efecte de presència i segurament en el pitjor moment possible, en un escenari com el Carlos Tartiere, que la primera meitat
Ja en els primers minuts es va veure un Girona molt dominador i amb molts espais. Deies, ostres, quina facilitat que ens està donant l'Oviedo per arribar a porteria rival. Arribaves a zona de tres quarts, però a partir d'allà no hi havia manera. Va tenir les dues més clares a l'inici del partit.
i les va fallar, i jo ho vaig dir a la retransmissió, que segurament aquestes ocasions no es poden fallar en aquests partits amb tantes necessitats, i a partir d'aquí molt de domini, molta passada, molta horitzontalitat, molt mig intentar-ho.
però poques concrecions sí, un Girona que segurament va anar de més a menys en la primera meitat i després es va trobar amb un Oviedo que amb una d'aquestes jugades va fer un gol ja a la segona meitat per mitjà d'Ilias l'única ocasió que va tenir el conjunt d'Astorià
I llavors el Girona es va veure amb la necessitat de bolcar-se més encara a l'etat, va entrar Estuani... Sí, va haver alguna pilota penjada a l'àrea que... Va tenir un parell el Girona al final, amb aquelles faltes... Sí, n'hi havia una que em sembla que Estuani està com...
amb mitjan fora de joc posicional, l'altre és amb el còrner que pentina a Witzel però més enllà d'aquestes ocasions no en va tenir més i bé, oportunitat desaprofitada perquè hagués pogut fer un pas de gegant cap a la permanència i a veure què passa avui amb aquest Mallorca a Sevilla d'arribar Oscar mateix al Gironatè per darrere
i que podrien deixar, ara mateix la permanència, la zona descens està a 4 punts, guanyant el Mallorca o empatant el conjunt Balear serien 3. Sí, jo crec que, òbviament, com sempre, el millor seria un empat, i a partir d'aquí que cap dels dos pugui sumar de 3.
Però sí que és veritat que la sensació és que el Girona va deixar escapar un tren important a Oviedo i que a l'equip encara li falten millors versions de jugadors, a mi especialment de la part de dalt. A mi el dissabte Brian Hill, Siankov, el prop Ivanat amb l'efectivitat, Ivan Martín que va jugar més avançat...
Després Echeverri ho va intentar però també no parava de relliscar. Sensació que dels 3-4 jugadors que juguen a la part alta del camp, cap va tenir en cert i cap té una versió ara mateix que sigui una mica diferencial com per poder marcar les diferències precisament.
A partir d'aquí, anem a comentar. Ter Stegen avui s'ha anunciat que està lesionat, que té una lesió muscular del tendó, em sembla que és de la cama. Que s'ho va fer al partit de l'UVIA de tot i jugar després els 90 minuts. Per tant, suposo que va jugar alguns minuts ja amb aquesta molèstia important.
I ara què fas? Aquesta és la gran pregunta. És a dir, la sessió, pel que diuen, seguirà vigent? És a dir, no es pot trencar ni molt menys, sinó que seguirà sent jugador del Girona fins a final de temporada? No es pot trencar la sessió, eh? Crec que no. És a dir, seguirà com a jugador del Girona fins a final de temporada. L'altra cosa és que potser vagi a les instal·lacions del Barça a fer recuperació amb els metges, perquè encara segueix sent jugador del Barça. És a dir, que vulguin...
fer seguiment d'aquesta lesió perquè és prou important i a partir d'aquí dic que fas en Clau Girona en el sentit que òbviament Gazzaniga tornarà a jugar i la decisió és si t'has de moure o no en el mercat recordem que avui és l'últim dia de mercat que es tanca aquesta mitjanit que no sabem si el Girona volia fer algun moviment a alguna altra posició la sensació més aviat era que no
Però amb aquesta lesió de Ter Stegen s'obren les portes a veure si pot passar alguna cosa a l'arribada d'un nou porter, perquè ara hi ha l'Ursalo disponible, perquè l'Ivakovic ja ha baixat per fi, i també hi ha el 10 disponible, en aquest cas, per si pogués arribar un jugador de camp. Bé, veurem al final Llega Zaniga i Krapistov, la lesió de Ter Stegen et trastoca els plans...
No sé, Mitchell va dir que el mercat seguia obert per poder intentar incorporar especialment un lateral a l'esquerra, perquè recordem que Alex Moreno no té substitut i ara mateix té quatre targetes grogues. Podries posar-hi a Blin i alguna situació una mica extraordinària, això ja ho sabem que es pot fer, però no seria el més adequat.
Però veurem si obliga el Girona a moure's en certa manera al mercat de fitxatges o no. O confia en Gazzanilla i Krapistó fins a final de temporada, amb tot el que suposes. Sí, veurem què passa.
Veurem què passa, el Girona que segueix amb la mala sort a la porteria, recordem Juan Carlos, que es va trencar a inici de temporada als creuats, després amb tot el tema l'Ivacovic que no va voler jugar per la situació amb què es va trobar, ara fitxa Ter Stegen, es torna també a lesionar, i tant de bo toguem fusta que Gazaniga no es lesioni, perquè aquest de moment ho ha hagut de jugar tot fins ara, excepte aquests partits de Ter Stegen.
Anem a sentir les declaracions de Mitchell, per si algú no les ha pogut escoltar després del partit contra l'Oviedo, i així de primeres, l'entrenador que explicava clarament quin va ser el problema més gran del Girona, el Carlos Tatiere. Sí, sí, l'hem vist, sobretot la primera part, la segona també, però la sensació de la primera part és de superioritat i poca finalització de l'equip.
Hem mirat poc el gol en situacions que hem de fer-lo més. Hem de fer-lo més. Aquest tipus de partits hem de saber que necessiten ser capaços de generar més ocasions. Perquè el joc penso que n'està millor que el rival i que no han pogut pressionar a nosaltres i...
Tinc la sensació que ens hem quedat sense donar una mica més en zona 3, que és una de les parts més importants del lloc.
L'entrenador del Girona que es lamentava de l'oportunitat perduda i mantenia que el mercat està obert però, com dèiem abans, amb la sensació que difícilment hi haurà una altra incorporació. Hem perdut una oportunitat perquè cada partit és molt important i avui l'ho era ja l'ho he dit, no definitiu però sí, és un partit molt important era un partit molt important per nosaltres però també i
No, el mercat està obert, però la sensació que tenim és que millora la plantilla. Les circumstàncies que tenim és difícil, veurem, veurem, no ho sé. Però en aquesta plantilla hem de finalitzar més i he de trobar les sensacions de... o... bueno, juntar jugadors...
que siguin capaços de mirar a porteria rival o aquest jugador que no té aquesta característica, entrenar-lo per mirar més a porteria, perquè hem xutat molt poc per el domini que ha tingut l'equip.
I el míster que tornava a incidir en que el Girona va controlar el partit, però sense traduir-ho en ocasions. No, les dues, la sensació és que hem controlat el partit, perquè hi ha partits que ens costa més fer ocasions, però el rival dona la sensació que es pot fer mal. Però avui la sensació era de control.
però sense zona 3, que és molt important, i ells han tingut una ocasió en una pilota parada,
I el gol, només. Però nosaltres tampoc hem fet moltes ocasions. Penso que una més o menys clara, la de Banat, però la sensació és de fer poc per guanyar el partit quan estàs controlant el joc. És difícil d'explicar, però així és.
I el tècnic madrileny que posava via a l'aigua i explicava que el Girona ha de seguir mentalitzat en l'objectiu del 42 punts. L'atmòsfera de fora no la podem controlar nosaltres. A la mateixa que l'Oviedo, nosaltres lluitarem per fer 42 punts, 42 punts. Penso que en aquest punt arribarem a l'objectiu més important del club, que és continuar en primera divisió.
La resta no podem fer més. Si la gent pensa que és fàcil guanyar partits en primera, nosaltres tenim clar que no. És molt difícil i molt complicat. El que hem fet fins ara és donar la volta a una situació molt difícil i molt complicada. Però hem de continuar. Hem de continuar. I necessitem fer 42 punts. Si no...
Estaré en Jután perquè 10 equips estan en la mateixa situació que nosaltres. Necessitem guanyar, guanyar, guanyar, guanyar i arribar a 42.
Doncs amb l'objectiu dels 42 punts, el Girona que segueix immers en la Lliga i en els partits que venen, que per cert, avui no ho han comentat. Sí, nou horari. Nou horari, que s'ha conegut, i nou dilluns, correcte. En aquest cas, aquest dissabte, recordem, a dos quarts de set de la tarda, ja el Sevilla-Girona, després, ja el dilluns següent, que és 16, correcte.
Hi ha el Girona-Barça, a partir de les 9 de la nit, i l'altre dilluns, 23 de febrer, 23 de febrer, a les 9 també, un dilluns, un a l'avés, Girona. Per tant, doncs, consecució de dilluns pel que fa als horaris del Girona Football Club.
I a l'espera de veure què passa avui entre el Mallorca i el Sevilla, ara mateix el Girona té 25 punts, 4 de marge respecte al descens, que precisament el marca el conjunt Balear. Més enllà de tot això i de l'actualitat que hem comentat avui referent al Girona Fobaclub, moment ja de donar pas a l'entrevista que va estretament vinculada precisament...
El Girona de Futbol, el primer equip, perquè avui a l'entrevista del Girona en Joc parlem amb en Jota, el que ha estat encarregat del material durant molts anys del primer equip del conjunt gironí i amb ell aquest any que ja s'ha jubilat hem volgut parlar que ens expliqui com ha estat tota aquesta trajectòria. Per tant, avui a l'entrevista del Girona en Joc, Josep Maria Jota.
Pau Villafanyer i Josep Coll presenten i dirigeixen el repàs a tota l'actualitat dels equips de la ciutat. Girona en joc.
I avui a l'entrevista del Girona en jo, que ens acompanya una de les persones segurament més estimades i també representatives de la història recent del Girona Futbol Club. Molts el coneixereu com a ajota i aquest any s'ha acomiadat de la seva tasca com a encarregat de material del primer equip del Girona Futbol Club i volem conèixer una mica com ha estat aquest tancament d'etapa, aquest inici de passar de ser encarregat de material ara a ser aficionat i per això avui el tenim aquí amb nosaltres.
Molt bon dia, Jota. Bon dia, bon dia. Jota, molta gent et té ja a vista, identificada, segurament per veure't amb l'equip sempre, per també el càntic, el crit que feies abans de començar cada partit, però com va començar la història d'en Jota amb el Girona? És a dir, com vas entrar a ser encarregat del material? Bé, jo estava de delegat de les categories inferiors del Girona, era el delegat de l'equip on jugava el meu fill,
I quan en el Girona, per desgràcia, es va morir l'encarregat de material que hi havia, en Joan, doncs va sorgir la possibilitat aquesta, però jo durant un temps no... Bueno, un temps, tampoc no sé, durant un mes o dos, jo sabia que havia mort, però no... I tot de cop un dia me van comentar, uita, és que hi ha un noi que es va posar al lloc d'en Joan, però diu que també vol plegar perquè ha trobat una altra feina...
i estàvem buscant algú, diu, no t'interessa pas a tu, em van dir, jo tenia temps i vaig dir, a la tarda no feia res, vaig dir, aprofitaré, aviam, si m'agrada bé i si no. I sí, sí, vaig parlar amb el Narcís Julià, que era el director esportiu en aquells moments, i vam arribar a un acord i...
i vaig fer-ho. El que passa és que, clar, quan estaves a tercera, entrenaves a la tarda i jo no tenia cap problema. El problema va venir després, quan van pujar segona B, que entrenaven als matins, i jo vaig plantejar el problema allà, vaig dir, jo treballo en un altre lloc, no puc pas, i m'ho van arreglar, van posar una persona al matins que estava allà, que es cuidava de...
Si faltava alguna cosa, jo a la tarda anava a fer tota la feina, rentar la roba, preparar l'entrenament i així vam anar fent. Ara que comentes, quines diferències trobes en treballar en un equip de categories inferiors, en treballar en un equip de primera divisió, des del punt de vista d'encarregat del material, sempre?
De feina sempre n'hi ha hagut de feina, però a tercera era diferent, però a tercera van ser dos anys només, tres, perquè el primer gairebé no dos, perquè el primer gairebé no es pot comptar, perquè van ser uns mesos.
La diferència, doncs, a tercer entrenes a la tarda. El que volia dir que el de matins hi havia una senyora que feia la neteja i elles rentava la roba. Jo me trobava la roba ja neta i planxada i quan arribava jo a la tarda a les quatre, doncs, preparava l'entreno i entrenava. Llavors s'entrenava a la tarda. Després, a segona B, a segona A i a primera, perdó,
doncs ja la cosa canviava entrenes al dematí i jo al dematí treballava a un altre lloc llavors què passava? al dematí hi havia una persona allà que per si necessitaven alguna cosa dels jugadors en l'entrenament i jo a les 4 a l'etat arribava allà feia les rentadores preparava la roba i bueno i amb això m'aportava feina perquè havies de fer no era una rentadora, havies de fer 3 o 4 depèn de l'època de l'any a l'Ivan se'n gasta més de roba
i després allà a les 10 o les 11 ves a saber quines hores de la nit plegaves i ja està. Després un altre tema que també canviava molt és amb el tema dels partits. Els partits, ara els jugadors porten el seu nom, el seu número, sempre el mateix. Abans no, abans hi havia de l'1 al 16 i a vegades un jugava amb el 2, un altre partit a lo millor li posaven el 6, depèn d'on... perquè normalment es posaven els números per la posició que tenia el jugador.
i evidentment hi havia jugadors que jugaven sempre i aquests més o menys sempre tenien el mateix número però podien variar i en canvi ara totes les samarretes abans no es donaven pràcticament no se'n donava cap si se'n donava una com que ens feia la roba aquí a l'artesana d'Olot els trucaves escolta fes-me la samarreta del nom brutal que s'ha perdut o que l'ha regalat o hi havies d'anar a la Teissa a buscar la samarreta
te les enviaven per la Teixa i ara no, cada partit hi ha els jugadors que les dues samarretes que tenen les donen sempre i després durant la setmana s'han de fer jo també m'agradaria saber quina ha estat una mica la teva visió d'aquests últims anys has viscut tota aquesta època tercera segona B, segona què et passa pel cap quan aquests últims anys el Girona està a primera quan visites estadis de primera divisió quan jugues la Champions com ha estat per tu tot això?
Coses impensables. Jo, quan estàs a tercera i puges a segona B, dius, ostres, que bé, no sé què, bueno, estàs... I ja, bueno, però jo, inclús quan vam pujar a segona A, també era una cosa que era molt...
Pràcticament tota la vida havia estat a segona B, tercera, a segona A hi va estar els anys 50, penso, alguna vegada, i no sé, no m'ho acabava de... Però bueno, arribes a segona A i llavors penses, ostres, que bé, no?, un parell o tres d'anys aquí, per almenys poder...
i van ser 10 anys i després a sobre abans de pujar tots els playoffs que vam arribar a fer que semblava que sí però que al final no pot ser que tinguem tanta mala sort fins que al final vam aconseguir pujar i llavors bueno d'arribar a la Champions ja ha sigut el sumo vull dir que és una cosa que no sé parles amb la gent i dius això ja no em passarà mai més
Bé, vés a saber, no se sap. Jo sempre dono l'exemple, i ho he dit moltes vegades, del Villarreal. El Villarreal és un equip que en principi també quan va arribar aquí semblava que no... que un poble petit, més petit que Girona, però no, guita, quines temporades ha fet i va estar un any a punt d'arribar a la final de la Champions. Vull dir que...
No se sap mai, ojalà que puguem tornar a gaudir de la Xàmpions. Ho comentaves ara, el tema Xàmpions, què va ser per tu preparar el material per un partit de Xàmpions? Devia ser alguna cosa diferent? Vas fer el mateix? No, no, no, és el mateix, pràcticament és el mateix.
i ara també aquest any fa un any o mig dos que érem tres de material perquè jo com que vaig comentar al club que me volia jubilar i li vaig comentar a en Quique
Dic, Quique, guaita, me jubilaré jo, jo crec que hauríeu de posar algú que prengués la meva feina perquè quan jo marxi que ja estic ensenyat, no? I bueno, va venir i esclar, després resulta que ja entra i ens classifiquem per la Champions i esclar, llavors em vaig dir a Quique...
M'agradaria almenys aquest any poder estar disfrutant de la Champions. I evidentment en Quique a mi sempre s'ha portat molt bé i no va haver-hi problemes. Però esclar, jo els primers anys era jo sol, després, no ho sé, al cap de...
poder portar amb 5 o 6 anys a segona divisió, llavors ja eren dos que m'ajudava els dissabtes i diumenges, perquè jo, quan estava jo sol i m'ajudaven el dematí els que venien, els caps de setmana, era jo sol, no venia ningú més, i m'havia de... passava el dissabte i el dimetge al club pràcticament.
Jota, a mi m'agradaria preguntar-te a tu que t'has encarregat del material botes, tot el que necessiten els futbolistes són gaire primirats els futbolistes de primera divisió d'aquestes categories tenen gaire supersticions de dir això vull així, això o en general són força no, no, són força no sé si dir normal o no no tenen manies jo crec
També, que en part és perquè la gent d'avui dia no és com la gent d'abans. La gent d'abans eren, no sé, tenien unes... Jo els veia diferents. Aquests jovent d'avui dia sembla que tot els està bé, que tot va bé i no tenen manies. Jo recordo jugadors abans que abans de sortir al camp es posaven a resar i algú tenia alguna estampeta per allà i ara...
No veig pas... Bueno, hi ha un jugador ara, que és en Benat, que té... Però bueno, és l'únic. No sé, clar, que són cultures diferents, suposo, no sé jo... Però els jugadors no veig que siguin...
No tenen manies. Suposo que ells, alguna en deuen fer, no sé, vegades n'hi ha que tenen l'homici d'entrar primer amb el peu dret, saps? Però això jo no m'hi fixo, són coses d'ells. A nivell de material no... No, a nivell de material no, no, no. Mentre tinguin les seves botes i la seva samarreta i el d'això, no, no. Vull dir que...
i en Jotel ja té alguna superstició o tenia alguna superstició abans de algun partit important, a part del conegut i mític crític de Girona d'abans del partit, alguna superstició abans de... jo vaig fumar durant molts anys vaig deixar-ho el 2016 i molts partits abans, mentre estàvem bueno, estàvem jugant al partit i el partit estava allò travat que arribes i no marques i ai ai ai, que no d'allò, dic va me'n vaig a fer un cigarro i ara marcarem i més d'una vegada va passar
Però, a part d'això, no... No hauria estat gaire bo per la salut, això, ara, eh? Que no hauria estat gaire bo per la salut, veig a Mitjell allò dient, Jota, un cigarro, sisplau. Sí, sí, sí. No, no, més d'un m'ho deia, més d'un de la banqueta, dels companys vicios o d'allò, m'he deia, va, vés a fer un cigarro, ja ens hi marquem.
Ja també m'agradaria preguntar-te també per tu quines creus una mica que han de ser les característiques o les virtuts que ha de tenir un bon encarregat de material, és a dir, com ha de ser una persona que vulgui treballar d'això o que vulgui ser en qualsevol equip, sigui amateur o professional, encarregat del material.
Bé, jo crec que una de les primeres coses que ha de tenir és tenir molta mà esquerra, vull dir, perquè hi ha moments que sempre hi ha algú que se li envà una mica, no ho sé, pel nervis, o hi ha a vegades, no ho sé, un jugador que no juga, a vegades n'està més nerviós que... I, bé, doncs, s'apigua a la calça, no ho sé, sempre hi ha algú que té algun problema i si el pots ajudar, doncs...
L'intentes ajudar, perquè a vegades l'intentes i tampoc ho cansegueixes, però bé, si més no, escoltar i... Jo crec que el molt important és no tenir un no. Quan te demanen alguna cosa, s'ha de donar i sense posar mala cara ni...
No sé, hi ha vegades que et demanen coses i penses ara que aquest queda allò, no? Però tu, com si no passés res, si li dons, ja està. Vull dir, cap problema. Se'ls ha de tractar...
Bueno, correctament i amb carinyo. Jo pensava que em diries que ha de tenir memòria, que ha de ser ordenat... Ah, bueno, això també, això també. No veig que també ha de tenir l'assant psicològic, eh? Sí, sí, no, l'assant psicològic és molt important, penso jo. Bueno, després això ja es dona per allò. Bueno, jo, bueno, clar, jo ja ho donava per suposat. Tenir memòria i tot això, sí, és clar, has de tenir molta memòria. Vull dir que ara, per exemple, les botes, quan tornes de viatge...
aquestes botes són d'aquest, perquè ara les botes n'hi ha moltes que són iguales, vull dir, aquest com sé que aquesta d'allò, perquè mira, aquest fa un 44 i aquest fa un 43 i mig, i saps? I això t'ho has de memoritzar, però jo això vull dir, cada any n'has de memoritzar 7 o 8 que vénen nous, els altres ja te'ls saps.
tens alguna anèdota així divertida que algun dia t'haguessis equivocat de botes o de semanetes això era quan estàvem a tercera no sé, va ser el primer any va ser l'any que vam pujar a Alcalá però va ser al principi de tot que teníem en Toni Jiménez i en Joan en Joan
que em se deia Garrido no en Joan ara no me'n recordo doncs ens vam anar a jugar al Camp del Rubí que anava a vestir com nosaltres i esclar havíem d'anar amb la segona equipació i jo tenia les samarretes de porter sempre amb la primera equipació allà posades doncs vaig agafar la segona equipació i vinga va cap allà
cap a jugar, i arribem allà i les samarretes de porter no hi eren mare, ara què fem? i bueno, el Rubí ens va deixar uns que tenia ell i vam poder jugar, però esclar, això ho fas ara amb la publicitat d'allò i t'enfonsen, eh?
Doncs anècdotes que n'hi hauria mil, però n'hem sentit una d'entre moltes. Sí, aquesta és la més grossa. Sí, n'hi ha hagut d'altres, no? Alguna vegada, no sé, un dia també unes plantilles, un jugador que tenia les plantilles en les altres botes i les que vam agafar no vam pensar canviar-los. Aquestes coses que poden passar. Que passen. Sí.
Gràcies, Jota, per ser avui amb nosaltres aquí a Girona FM. No ens en cansaríem, com deia, de sentir anècdotes del Girona i que vagi molt bé aquesta nova etapa, que la gaudeixis ara des de la graderia de Montilivi. No sé si tindràs més nervis o menys, no sé si ets com els jugadors que diuen que quan estan a fora tenen més nervis, però en tot cas que ho gaudeixis com ho fem i a més en aquesta temporada de l'equip que ara sembla que està remuntant.
Moltes gràcies. De totes maneres, es pateix a fora, a dintre, a tot arreu. Vull dir que des de la grada es pateix, però jo des de la banqueta també patia molt. Gràcies. I ara, sobre tots els temes aquests del bar, que a mi em desespera això, perquè estàs celebrant el gol i després resulta que t'has de... Jo ja vaig agafar un dia i vaig dir ja no celebro cap més de gol. Fins que no piti l'àrbit que saquin, ja no saco...
Gràcies, Jota. Vale, a vosaltres.
I després de l'entrevista amb en Jota, moment ja per fer tot el repàs del requisit de competicions pel que fa al futbol. Com sempre, comencem amb la segona federació. Hem d'explicar dos empats. Primer, el Girona B, que va empatar contra el Reus a un, amb gol de Javi González, que és el recent també fitxatge del filial, i el gol del Reus, que malauradament va arribar al minut 94 de partit. Per tant...
empat a gradols del filial gironí, i per l'altra banda l'Olot, que va empatar a dos contra el Sant Andreu, també un empat a gradols, perquè els olotins es van posar 2-0 amb gols de Marc Mas i Rubén Henry, però a les acaballes el Sant Andreu, que va aconseguir fer els dos gols de l'empat per també deixar només un punt a la butxaca els olotins. Josep, dos empats que deixen una mica la mateixa situació, tant a Girona bé com a Olots.
Sí, a mitja taula el Gironavec és 9 amb 28 punts, l'Olot que és desè amb 27, en aquest cas el Gironavec està a 6 del playoff i l'Olot que està a 6 també de caure en zona de descens. Doncs aquesta és la situació pel que fa als equips de comarques de Girona.
I a partir d'aquí, doncs, us explicarem també el que va passar a la tercera federació, perquè l'escala va perdre 0-3 contra el Manresa, mentre que el Paralada va guanyar per 0-1 el Sant Cristóbal, gol de Vialcarreres. I el Paralada, que amb la victòria supera a l'escala de la classificació, els xampanyers són 600 amb 31 punts, a 2 de la zona de play-off, l'escala està just per darrere el Paralada, 7è, amb 30 punts.
I en tercera federació, però femenina, el Girona, que va empatar contra el líder, va empatar contra el Cornellà a un, es va avançar al conjunt barceloní, ahir, en aquest cas, a la mitja hora de joc, i al minut 53, Paula Maresma, que va aconseguir el gol d'un empat de molt de mèrit. Sí, amb l'empat al Girona, que és penúltim a la classificació, són bons apunts a dos de l'equip que té pel davant, que és el Reus.
I, mentrestant, en la preferent hem d'explicar, primer, que el Puntenc va empatar contra la Guineueta a 1, el gol de les del Pau Major va ser de Carla Puntonet, mentre que el Porqueres va empatar a 0 contra el Llerona, i això també ens deixa els dos equips de comarques de Girona a la part baixa de la classificació. El Porqueres, 12, amb 16 punts, i el Puntenc, 14, d'un grup de 16, amb 14.
I a la primera catalana repassem resultats. El Juventus Lloret, que va perdre 0-3 contra el Premià. El Figueres va guanyar 3-2 a casa contra el Torruella. El Palamós va guanyar el Can Givert per dos gols a un. El Sant Jaume Ulobbe, que va guanyar 3-0 al Bos de Tosca. El Lloret, que va perdre contra el Parets per dos gols a zero. I el Tossa, que es va imposar 3-1 al Banyoles.
i això a la classificació ens deixa l'Argentona líder amb 34 punts i encara un partit pendent el Lloret és segon amb 30 punts tercer Palamós amb 28 i un partit pendent Juventus Lloret que ha baixat el rendiment i ara és quart classificat sisè és el Bos de Tosc amb 24 punts Torroella just per sota en setena posició amb 23 Can Givert i Tossa amb 23 punts també a mitja taula amb vuitena i novena posició Figueres just per sobre de les posicions de descens amb 20 punts
I el Sant Jaume Olot ve en descens, en aquest cas en 19, i el Tanto Albanyoles també en descens amb 18 punts i amb una molt mala dinàmica en els últims partits. A partir d'aquí, un últim resultat en clau de futbol i és l'empat a 3 entre el Girona i l'Espanyol a la divisió d'honor juvenil. Un empat que a més fa que l'Espanyol perdi el liderat de la classificació. I el Girona sigui 6è amb 28 punts. Doncs aquesta és la situació pel que fa al futbol europeu.
Avui al Girona en Joc, moment ja de parlar de bàsquet.
Bàsquet Girona 77, Burgos 71. Una victòria més petita, segurament del que algú podria pensar, davant un rival en zona de descens, però que en el primer partit de Lliga, recordem, ja va guanyar el Burgos al Bàsquet Girona per gairebé 20 punts. Dissabte va ser un partit igualat, intens, també amb certs nervis i amb un Livingstone que va aparèixer en el tram final quan les coses pintaven més malament.
per acabar donant la victòria als de Moncho Fernández. Sí, perquè el bàsquet Girona va anar molt abatzegades, sobretot en la primera meitat, arribant a guanyar de 6 punts en el primer quart, però tancant-lo perdent per un punt, amb el 21-22. No estava ni molt menys còmode el conjunt de Moncho sobre la pista, sense trobar la fluidesa...
En el joc tampoc ho feia el Burgos, que tenia un percentatge molt baix en llançaments, i en el segon quart es va passar 4 minuts sense notar. I tot això es va traduir amb un marcador molt baix al descans, amb el 38-35, amb un baix percentatge de llançaments de 3 perquè fa el bàsquet Girona, amb un 3-11 i compta fins a 9 pèrdues.
Sí, en aquest cas no va millorar massa la cosa després del descans, faltava ritme, com dèiem, i els dos equips no estaven encertats. Ho estava una mica més del bàsquet Girona, que va arribar a dominar de 7 amb els 57 a 50. Els de Moncho semblaven més aviat perduts en l'últim període, perquè un parcial de 9 a 19...
Els va posar contra les cordes, el Burgos, que estava més encertat, i va escapar-se a 5 per sobre amb el 66 a 71, quan només faltaven dos minuts per acabar. Però aquí va aparèixer Otis Livingstone, que en aquell moment portava 10 punts, però es va posar l'equip a l'esquena i va enllaçar 9 punts consecutius en poc més de dos minuts, i amb Geben també, que va sentenciar des de la línia de tirs lliures. Per tant, victòria importantíssima del basquet Girona,
i Moncho Fernández, que destacava la bona defensa de l'equip per arribar a un final ajustat i poder-se'n dur la victòria. Millors que era l'equip burgales en el rebot ofensiu, el quart millor equip de la Liga i provocant pèrdues al rival, l'equip que fa que el rival cometa més pèrdues i ho hem pagat tot el partit, especialment en la...
en els dos primers quarts penso que si hem guanyat ha estat en la nostra defensa en la cessió del rebot com he dit i la nostra defensa ens ha permès arribar a la part final del partit igualats i
Novena victòria de la temporada pel bàsquet Girona, que es situa a mitja taula, i a més, Josep, sempre s'ha dit que les 11 victòries més o menys eren la permanència. Aquest any és veritat que pot estar la cosa més barata encara, però el bàsquet Girona que està ben a prop. Sí, que està amb el mateix balanç de victòries i derrotes, 9-9, i està a 6 victòries per sobre aquesta zona de descens, que marca precisament el Burgos amb 3 victòries, enfonsadíssim ja està al Granada...
amb uno, però a veure què passa ara amb els de Moncho, que amb la permanència, diguéssim, a prop, mig encarrilada, sí, però s'hi poden mirar una mica més cap amunt, perquè ara mateix la vuitena posició, que és la que dona accés als play-offs, està només a una victòria. Veurem quina és la dinàmica que pot seguir el bàsquet Girona, i a partir d'aquí anem a seguir parlant de bàsquet, però hem de parlar de l'Uni.
Uni Girona 88, Estepona 62. Setmana històrica per l'Uni, no tant per la victòria d'ahir, que també, sinó per la classificació que va aconseguir dimecres de la setmana passada per la Final Six de l'Euroliga, que recordem es disputarà a Saragossa entre el 15 i el 19 d'abril. Ahir, però, lluny de relaxar-se després de la gran victòria contra el Carolo.
Les de Roberto Eñiget van aconseguir un triomf contundent davant l'Stepona en un partit força similar també al de la setmana passada perquè aquí l'UNI Girona va voler sortir a per totes tenint en compte Josep que el Saragossa havia perdut contra el València.
Va ser un partit, com has dit, molt semblat del de la setmana passada, amb els tres primers quarts imperials i en l'últim, fruit de la relaxació, també es van abaixar una mica els braços, l'estepona que va reduir el marcador. Va ser un partit sense massa història perquè en el primer quart les gironines...
Ja s'havien endollat molt en atac, van fer fins a 4 triples, van incomodar els rivals en defensa, provocant moltes pèrdues, 30-12 al final del primer quart i la mateixa tònica va continuar en el segon quart amb el 56-28 i l'avantatge encara va créixer en el tercer quart amb el 78-42.
Però aquí va arribar la relaxació, el que no agrada gens a Roberto Eñiguez, i ara l'escoltarem, 10 a 20 de parcial en l'últim quart i l'estapona que va maquillar el marcador. Les millors, Vivi amb 18 punts i jo si té amb 15.
Doncs l'hem de sentir ja de forma avui extensiva, perquè volem sentir les reflexions de Roberto Eñiguez just després d'acabar el partit, de la relaxació de les seves jugadores en l'últim període i també d'algunes crítiques, alguns sons per ell desagradables per part de la graderia quan va esbroncar.
a les seves jugadores, perquè hi va haver aficionats que el van criticar i no van estar gens d'acord amb aquesta esbroncada per mantenir la intensitat. I de tot això en parlava Roberto Iniguez en poc menys de 3 minuts. La valoració del partit d'avui? Bueno, creo que hemos hecho un muy buen partido, 35 minutos, muy bueno, a un nivel muy alto. Nadie creo que había sacado...
Esa diferencia estepona y la había puesto en estos apuros. Creo que el equipo ha estado muy bien y más viniendo de un momento de final 6, bueno, que podíamos perder un poco la concentración. Y habíamos entrenado muy bien los dos últimos días otra vez, con un punto de cansancio, pero muy bien y muy contento. Y muy desgustado con los últimos cinco minutos. Habrá gente que pensará, bueno, pero en los cinco últimos minutos todos los equipos pasa eso. Pues aquí no debe pasar, porque este equipo quiere ser diferente.
Entonces no acepto esto como entrenador. No me importa quién esté en la pista. Si yo me conformo con que nos meten 10-20 y los últimos 5 minutos jugamos así, yo no respeto a las jugadoras. Mi respeto vendrá de exigirles, de seguir. Si yo me siento y digo, no importa, está Berta, Ana, tal, no sé qué, Carol de 5, da igual, vamos hablando de 30.
Para mí, eso sí que es falta de respeto a las jugadoras. Y me da igual lo que piense la gente. Me da igual. Me da igual. Yo respeto a las jugadoras. Ahora he hablado con ellas y todas están contentas. Y todas entienden. Y para mí es lo único que sirve. El resto me da igual. Me da igual. Me da igual. Me da igual. Que hablen bien de mí, que hablen mal. Me da igual. I don't give a fuck.
sobre esto y luego otra cosa que me viene muy bien hoy el partido ¿por qué en el baloncesto masculino cuando Brado pide un tiempo muerto y pega una bronca ya tremenda a todos o Yasiquevicius coge un jugador desde aquí y le pega una bronca o da igual Xavi Pascual pega una bronca o Pablo Lasso o que la sina que maravilla
¿Por qué son muy buenos entrenadores? ¿Qué carácter? ¿Qué maravilla? Todos hablamos, es increíble, qué personalidad. Y en femenino, cuando un entrenador pega una bronca a una jugadora de baloncesto profesional, oyes en la grada. ¡Uh, uh, uh! ¡Uh, qué! ¡Uh, qué! ¡Uh, qué! Somos profesionales, no hay igualdad, no hay igualdad de trato, no queremos igualdad en todo, o solo lo bueno.
Son jugadoras de baloncesto profesional. Yo les quiero como mi hijo. Pero no les consiento que no jueguen los 40. Por respeto al público. Y sobre todo, respeto a ellas mismas. Y que se rindan. Porque no, es que estamos las que menos jugamos. Entonces, que no, leche. Enséñame que puedes jugar más. Aprovecha los minutos. Cada minuto es oro en Liga Femenina. Estamos en el Uni Girona.
Entonces, esto no lo acepto, no lo acepto. Y ellas lo entienden. Y como lo entienden, me quedo con eso. Para mí es lo más importante. El que no lo entienda, pues me da igual.
Doncs Roberto Eñiguez, en la seva màxima essència, en el que va suposar el postpartit d'aquesta victòria contra l'Esté Pona i les crítiques que va tenir per algun aficionat a la graderia després de l'esbroncada d'alguna de les seves jugadores. Com dèiem, Josep, una victòria més molt important perquè el Casadamont a Saragossa va perdre contra el València i això ara fa que l'Uni sigui còlider una altra manera. Sí, còlider amb aquestes mateixes victòries, 17, i les mateixes derrotes, dues...
Per altra banda, anem a parlar del sol Gironès Bisbal perquè va aconseguir una victòria molt important per 85 a 74 davant el Líria per no distanciar-se dels equips que té per davant i poder aconseguir la salvació sense passar pel play-out. Sí, es va arribar. Anava a dir, un partit igualat fins als últims dos minuts.
Sí, en això, que es va arribar en els últims 10 minuts amb 75-74, però en els últims dos, els d'Eric Soris, que van ser molt intensos en defensa i en atac, van estar molt endollats per fer un parcial de 10-0, acabar guanyant i ser 11 anys de la classificació amb 6 victòries i 10 de rot.
A la lliga femenina 2, el GEC que va perdre contra el bàsquet al Meda per 58 a 55. Són quartes amb un balanç d'11 victòries i 5 derrotes, el mateix que té el Claret, que és l'equip que té just per darrere, per davant Distrito Olímpico i Alcorcón amb 12 a 4 i Segle XXI, que són els les líders amb 13 a 3. En Noquet Lliga, el Xum Massanet que va tornar a encaixar una nova derrota i va perdre a casa per 4 a 8 davant el Noia en un partit força igualat fins als últims 10 minuts.
Sí, perquè sí que va anar sempre remolc en el marcador, però en els últims 12 minuts hi va arribar amb empat a 4, però aquí el noi acaba de ser superior, va marcar 4 gols més per acabar amb aquest 4-8. El Xum, que és 12, la classificació en zona de play-out amb 12 punts i a 4 de sortir d'aquestes zones de parir.
I a lo que diga Plata repassem resultats amb el grup A primer, en aquest cas on el Lloret va guanyar el Lleida Net per 2 a 4 i això ara mateix deixa els lloretencs quarts amb 23 punts. I el GEC que va empatar 3 al camp del Reus és de Zé amb 13 punts. I per altra banda el grup B el Girona que va perdre contra l'Igualada per 3 a 1 i el Palafrugell que va perdre també contra el Barça.
per 5 a 4, mentre que l'Olot va guanyar a l'Alcovendes per 2 a 3. Cel per refugiari és quart, amb 22 punts, l'Olot és 8è, amb 14 punts, i el Girona, desè, avant penúltim, amb 12. I per últim, en embola la primera nacional, el Bordils, que va perdre, i és notícia, contra el Sant Vicenç per 32 a 29, s'acaba així la ratxa de 12 victòries consecutives, l'OESC va guanyar contra el Sant Cugat per 39 a 37, i el Banyoles també va guanyar contra les Pluges, 29 a 26.
A Portils, tot i la derrota, continua segona amb 28 punts, a 3 ara del líder, que és el Granollers, mentre que per darrere la Roca l'empata a 28 punts, el Sarrià, que és 5 amb 22 punts, i el Banyoles, avantpenúltim, amb 7 punts a 7 de la permanència. I per últim, ja les previsions. Moment per mirar de cara al cap de setmana, amb el partit del Girona, que serà el Sánchez-Pizjuán contra el Sevilla a partir de dos quarts de 7 de la tarda aquest dissabte, mentre que la segona federació i tercera, Josep, tots seran diumenge.
Tots els partits diumenge, l'Olot, que juga al camp de l'Atlètic Lleida a un quart d'una del migdia. Dos quarts d'una. Dos quarts d'una del migdia, correcte. El Girona B, que juga al camp del Sant Andreu a les 6 de la tarda, això pel que fa a segona federació. Tercera federació, l'Escala, que visita l'Hospitalet a les 12 del migdia. I a dos quarts de 5 de la tarda, el paral·la de carrer pel Mollerossa.
i en bàsquet, el bàsquet Girona que visita el Palau Blaurana dissabte a partir de les 7 de la tarda al Barça i l'Uni Girona que té doble enfrontament en aquest cas anant a Turquia a visitar el Galatasaray recordem dimecres a partir de les 8 del vespre que si guanyen de més de 14 punts jugaran el play-in per anar directe a semis contra el Landes i si perden el disputaran contra el Fenerbahce segurament l'equip més complicat d'aquesta competició el millor d'Europa pel que diu Roberto Íñiguez
Sí, play-in vol dir que si després guanyes el play-in vas directament a 7 finals de la Final Six, si no vas a quarts de final. I dissabte que ve, doncs, la visita al Leganés, dissabte a partir de les 5 de la tarda. A la Segona Federació, el Bisbal Basket, que visitarà Ciudad Molina a partir de 2 quarts de 8 del vespre de dissabte i també el mateix dissabte a partir de les 8 del vespre a Noquei Lliga Plata, Voltregà, Xumacanet. Per tant, fins aquí les previsions i res...
Josep, que tinguis una bona setmana. Igualment. Que no tinguis moltes variables, derivades i equacions. Jo crec que estarem unes setmanes amb variables, derivades i equacions. Perfecte. Doncs, en tot cas, que la gestionis bé. Gràcies. Gràcies. A tu. I a tots, gràcies per la confiança, gràcies per seguir aquí tota l'actualitat esportiva del Girona en joc aquí a Girona FM.
ens sentim el cap de setmana dissabte amb el partit del Girona Futbol Club també sabeu que podeu sentir tant l'Uni com el basquet Girona i si no dilluns ho repassem tot aquí el Girona en joc, com sempre Girona i esport, adeu-seu