El nostre company, en Josep Coll, molt bona tarda, Josep. Bona tarda, Pau. Com anem? Molt bé, quanta energia. Home, s'ha d'anar a començar, en aquest cas la setmana, amb molta energia, perquè si no, tot sempre va menys. Fa costamunt, eh?
Per exemple, què has fet el cap de setmana? Com ha anat? Què has pogut gaudir? Has treballat? No, no he treballat. He fet el cap de setmana prou tranquil. Sí. Fent diferents coses, anant al cine... Quina pel·lícula vas anar a veure? Vam anar a veure Wicked. Ostres, tu creus? Sí, passa. M'agrada la pena...
Sí. Sí? Els cales que et vas gastar, tu creus que són ben invertits o no? Sí. Ostres, a mi me la deixen bastant malament, eh? Bueno, no és tan bona com la primera, però si vols veure una pel·lícula que sí que està bé, Sueños de Trenes, a Netflix. Sueños de Trenes. No seran aquelles animades de trens que parlen entre ells. No, no, una història que a mi em va deixar... Vas veure la que et vaig dir? Em va deixar tocat. No.
Vas veure la que et vaig dir o no? Doncs així, no miraré jo la que tu m'has dit. Clar, és que això, si no, tu no mires la que jo et recomano perquè he de mirar jo la teva. No ho he recomanat a tu, ho he recomanat en general. No, no, no, m'has dit, saps quina pel·lícula has de veure i ho has dit així de clar, està gravat, ho té aquí el nòbil, per tant, ara no reculis.
Vas anar en concert, vaig veure. Ai, sí, no me'n recordava. Veus, imagina't, ho sé jo millor que tu. En Pau va bé, imagina't. Què tal? Molt bé. No l'havia escoltat mai en directe, no l'havia escoltat massa cançons seves. Bueno, perquè ja ho diuen, que en Pau va bé. Sí, va bé.
De moment va i veurem si bé. De què parlarem al programa d'avui? Doncs de l'empat ahir del Girona al camp del Betis en un partit molt bo dels de Mitchell, però que deixa amb la sensació que s'haguessin pogut treure els tres punts en bàsquet, el bàsquet Girona, que no va tenir res a fer a la pista de València, mentre que l'Uni va patir per guanyar la pista de les Estudiantes.
Sí, va guanyar, correcte. I avui a l'entrevista tenim un rècord Guinness. Sí, avui parlarem amb un biker molt jove de Sant Gregori, només 13 anys, és el cas d'en Jordi Sala, que ha estat campió del món amb només 8 anys en trial i que el passat juny va batre un rècord Guinness saltant 27 cotxes amb la bici de trial. I a tota aquesta passió, a més, també l'ha convertit en ser un influencer
amb més de mig milió de seguidors a les xarxes. Hem de deixar clar que són 27 cotxes saltant un a un. Sí, correcte. Home, no, 27 cotxes a la vegada... Bueno, la gent es pot imaginar una rampa d'aquelles com a l'estil americà i saltar els 27 cotxes com aquella amb la moto amb la capa de color blanc, saps què vull dir? Un a un. Un rere l'altre. Per sobre dels cotxes anar tocant i anar superant...
aquests vehicles. Per tant, avui en Jordi Sala, que el tindrem a l'entrevista del Girona en joc. Més enllà d'això, anem per feina, anem a començar, com sempre, el repàs de tota l'actualitat esportiva i ho farem amb el que va donar de sí ahir al partit del Girona Football Club.
Són vermells i blancs, són quatre rius a sota el cel, estem units.
de Vladislav van anar amb una molt bona combinació de Brian Hill i d'Unaji però van tornar a pagar cara una jugada a pilot aturada i això que a la segona part el Betis va fer un pas endavant i va posar tota la carn a la graella però tampoc va aconseguir crear molt de perill cosa que potser encara fa més ràbia
Al final, una ocasió molt clara, desaprofitada per Espritlla, va deixar l'empat en el marcador i aquest regust que d'estar una mica més encertats tant el propi Espritlla com Sigankov, que va tenir un parell d'ocacions clares, com sobretot el Girona, en la pilota aturada cosa...
que, bueno, es pot millorar clarament, ahir t'enduies els tres punts de la cartoja. És cert que, abans de començar el partit, si et diuen firmes l'empat, la gent el firmava. Segurament. Però, així com es va adonar, també te quedes amb aquest gust de, ostres, s'hauria pogut guanyar, perquè ahir Gazzaniga no va tenir massa feina. Va tenir algunes aturades, però relativament senzilles. No cap d'amèric com siguin en partits anteriors, i amb la sensació que amb...
amb 0-1 haguessis pogut sentenciar amb alguna jugada, em recordo una de Brian Hill que no s'atreveix a xutar a l'interior de l'àrea en el primer i espera que el defensa se li tiri a sobre, la d'Esprilla l'últim minut és claríssima i com has dit la pilota aturada que una altra vegada va fer molt de mal al Girona perquè no només aquesta pilota aturada sinó algunes entrades laterals, algunes jugades d'estratègia que el Betis pràcticament ho va rematar tot
i en aquesta fragilitat defensiva s'hauria de millorar les properes setmanes per tenir un desenllaç de competició o unes següents jornades amb més solvència al darrere. Sentirem a Mitchell, ara tot just parlant en aquest cas d'això de la pilota aturada, perquè a mi la justificació que fa l'entrenador no li acabo de comprar, les coses com siguin, ja ho veureu.
Però és veritat que la pilota aturada és un aspecte a millorar. Home, recuperar jugadors com Francesc i David López pot ser important en aquest sentit, sobretot perquè a l'eix defensiu ahir hi havia Víctor Reis i Arnau, que t'he de dir que per mi Arnau va fer, no sé si el millor partit de la temporada, però hi estaria i jugant de central, cosa a posar molt en valor...
i normalment també hi ha Vitor Reis i Daily Blind, que Vitor Reis té alçada, però per dalt tampoc diem-ne que té molt de poder aèri, sobretot perquè a nivell físic encara li falta, però bueno, el Girona que suma un punt, que sí, no és del tot negatiu, és veritat que ara ve el Madrid, veurem què passa perquè és el repte gros,
i segueixes sumant segueixes donant continuïtat a la victòria contra l'Alaves sí que és veritat que són aquestes oportunitats que el Girona no hauria de deixar escapar continues en descens a més a més et trobes amb una segona meitat a la primera ho havies fet molt bé i ja no havies aprofitat les ocasions per posar el 0-2 almenys a la segona meitat com era d'esperar el Betis fa el pas endavant i tu et trobes una mica superat com és lògic
Però a més després hi ha l'expulsió que dius, ostres, podem aprofitar encara que sigui l'afegit i tens l'oportunitat i Esprilla no va estar fi, també va rebre pantuflades en aquest cas a xarxes, també sentirem a Mitchell dir què en pensa de l'actuació del colombià.
que segurament a nivell d'afició li està pesant més el preu que altra cosa, perquè si es prilla, m'invento, arriba a costar dos milions d'euros... Ningú li diu res. Ningú que hagués criticat tant. Potser sí que hagués criticat la jugada d'ahir, però tampoc se l'hagués criticat tant, però té el pes que ha estat el jugador més clar de la història del club.
Doncs amb aquestes circumstàncies es troba ara mateix el Girona i desitjant que aquesta setmana no hi hagi cap lesionat més, perquè Déu-n'hi-do la ratxa que portem últimament i també amb la gran incògnita encara queda temps de veure si el Girona es mourà al mercat d'hivern, perquè clar, tenint en compte la baixa de Vandebec i la baixa de Porto de llarga durada, més enllà de la de Juan Carlos, que aquest el debat de la porteria el podríem obrir
Però ja passarà per un altre dia. Jo crec que el Girona, més enllà d'aquestes baixes, també les necessitats que tens com a equip s'hauria de fitxar. I s'ha de tenir en compte que el mes de gener et quedaràs sense un AGI, eh? Correcte, per la Copa Àfrica. Perquè anirà a Copa Àfrica. Per tant, veurem. Jo crec que davant d'aquestes necessitats i les circumstàncies, el club s'ha de moure. I si no, serà un pèl inconscient, les coses com siguin.
Anem a sentir en aquest cas les declaracions de Mitchell ahir després de l'empat i el primer que feia l'entrenador era posar en valor el que havia fet el Girona i també donar una mica la seva versió del partit. És un bon punt, no ho sé, no sé si és mereixuda la victòria o no, però hem empatat i no... M'agrada sobretot la sensació de ser un equip en la pilota dominador, que avui ho hem fet i...
I ja he dit que aquest any l'he vist molt poques vegades i necessito veure-lo més.
Aquestes eren les declaracions de Mitchell en el postpartit, donant per bo aquest punt i posant, com dèiem, en valor tot el que havia fet el seu equip i els jugadors. Per tant, a partir d'aquí, una mica la valoració de l'entrenador. No sé exactament si podem continuar amb el programa o no, però de moment...
El Girona, que amb aquest empat seguirà en descens una jornada més, empatat a punts amb l'Ossasuna amb 11 punts, però per la Veraix, finalment, quedarà en posicions vermelles. O sigui que, a partir d'aquí, el Girona, que haurà de seguir remant i haurà de seguir intentant...
Déu-n'hi-do, aquí perquè no està veient ningú el programa a nivell visual, però s'està muntant una embolicada amb el senyor Josep Coll, que a mi em sembla increïble, la veritat. O sigui, ha dit que estaria puntual i ho estava aquí puntual assegut fa 10 minuts i no ha preparat res del que havia de preparar. La Ròbila s'està descollonant i, mentrestant, jo aguantant aquí l'antena totalment. Déu-n'hi-do, això més que girona en joc és girona en xou.
seguirem en tot cas els partits del Girona amb el partit d'aquest diumenge contra el Madrid a veure si abans podem sentir les declaracions de Mitchell després de l'empat contra el Betis o ja el deixem per un altre dia ah d'acord doncs el deixem per un altre dia
i a partir d'aquí no podrem sentir l'entrenador i l'opinió que tenia tant d'Esprilla com que era a la pilota aturada de la qual va dir, per exemple, que ho estaven treballant que va posar l'excusa una mica que el Betis tenia més calés per fitxar jugadors més físics
cosa que, bueno, aquí estarem d'acord, però no treu que el Girona podria fitxar alguns jugadors que fossin una mica més alts i que s'ha de treballar molt més, això està clar. Per tant, Mitchell, que serà protagonista, com sempre, aquí al Girona en joc, i nosaltres, que deixarem de banda aquest empat del Girona contra el Betis, que, com dèiem, encara el Maté en manté en posicions de descens.
Seguim parlant de futbol, però ho fem de la segona federació, repassem resultats, comencem amb la derrota del filial del Girona B contra l'Ibis per un gol a zero, un empat que a més... Ai, un empat, perdó, una derrota que a més confirma la mala dinàmica del filial que porta fins a cinc jornades sense tastar el gust de la victòria, amb dues derrotes i tres empats,
que a mica en mica l'estan allunyant de les posicions capdavanteres, i mentrestant l'Olot, que tampoc està en un molt millor moment, i va empatar contra el Sant Andreu a un, i va ser un empat que sí que és veritat...
que l'Olot es va avançar al Narcís Sala amb gol de Marc Mas i després, al minut 80, quan ja eren les acaballes del partit, un gran gol d'Alexis García, doncs va posar l'empat en el marcador i com tenim, Josep, els equips a la taula.
Doncs el Gironové, que encadena 5 partits consecutius sense guanyar, només ha sumat 2 dels últims 15 punts en joc, i és 8è, amb 17 punts, això sí, a 1 d'aquesta zona de playoff que marca l'Espanyol B, i una mica més enrere, l'Olot,
amb 15 punts, que tampoc ha sumat molt en les últimes jornades, 3 dels últims 12 punts en joc, i et situa només a un punt de la zona de descens, però 3 del playoff. Doncs aquesta és la situació a la segona federació, esperem que tant Girona bé com Olot puguin tornar a tastar al gust de la victòria ben aviat.
Per l'altra banda, baixem un esgraó. Anem a parlar de la tercera federació, repassant resultats, i hem d'explicar primer l'empat a zero del Palalada al camp del Manresa, i per l'altra banda la victòria de l'escala per 3 gols a 1 davant la muntanyesa. Sí, amb tots els gols que els vam veure a la segona meitat, es va avançar l'escala per mitjà...
de Zainzoun al minut 64, Expósito que posava el 2 a 0, retallava la muntanyesa el 73, 3 gols en 10 minuts, però les acabava ja el 88, Zainzoun que tornava a marcar per l'escala i sentenciava amb el 3-0 definitiu.
La victòria de l'escala, que a més el situa en segona posició, només un punt del líder, el Badalona. Sí, l'escala que té 24 punts, el Badalona en té 25, per tant, el conjunt d'escalenca s'afiancia en aquestes posicions de playoff i per torbar el parlada hem de baixar fins a la vuitena posició, 17 punts tenen els xampanyers, a 4 de la zona de playoff, però també ja 9 per sobre de la zona de descens.
I de la tercera federació també, però en aquest cas femenina, hem de destacar per fi la primera victòria del Girona per 7-0 davant del Riudoms, que sí que és veritat que era el QE, però va guanyar i ho va fer de forma contundent, que és el que almenys se li demana a l'equip gironí contra l'equip que encara no havia puntuat en aquesta lliga.
Sí, va guanyar 7-0, victòria molt important, molt necessària, amb 7 golejadores diferents, que costa de veure, 7 gols, 7 jugadores diferents, el descans ja 4-0 en gols de Thais Román, Ariana Cerezuela, Julia Uriel i Paula Maresma, i a la represa, gols de Judit Granados, Sara Caranca i Maria Fernández. Això sí, el Girona continua penúltim classificat, però ara en 4 punts, 5 de l'avant penúltim, que és el Reus.
Doncs aquesta és la situació pel que fa al Girona en aquesta tercera federació. Veurem aquesta victòria, si pot ser un punt d'inflexió o no. I baixem també un esgrau per explicar el futbol femení, però la preferent. On hi tenim el Puntenc i el Porqueres? En aquest cas...
amb sorts diferents aquest cap de setmana, perquè les del Pau Major van perdre per 0 a 1 contra el Santa Susana, mentre que el Porqueres va guanyar per 1 a 0 contra el Pallejar. Gol de Sílvia Gil al minut 36 de partit. Sí, a la classificació per trobar el primer gironí, és el Punteng, en aquest cas, en dotzena posició amb 9 punts, i amb la victòria, les Porquerenques, la segona victòria consecutiva, se situen tretzenes, també amb 9 punts.
Doncs amb els mateixos punts tenim el Punteng i el Porqueres en aquesta preferent femenina. I anem a explicar ara el resultat de la primera catalana en aquesta jornada, començant per un duel a la part ben alta de la classificació entre el primer i el segon, que eren Juventus Lloret i l'Argentona, i que va acabar amb empat a dos. El Figueres va guanyar 3 a 1 el Sant Jaume Olot B. Mentrestant el Torruella va guanyar 5 a 2 el Granollers.
Victòria 1-0 del Banyoles contra el Bosch de Tosca. El Can Givert que va tornar a guanyar contra l'Alcaldes de Montbuí per 0 gols a 1. Lloret va perdre 4-1 al Can del Premià. I Tossa i Palamós que s'enfrontaven aquest cas de setmana i s'ho van emportar els Tocincs per 3 gols a 1. A la classificació tot molt apretat amb el Juventus Lloret en primera posició amb 21 punts, els mateixos que l'Argentona.
El rival d'aquest cas de setmana contra el qual també van empatar. Banyoles en tercera posició amb 17 punts. Els mateixos que té post de tosca amb quarta posició. Torruella en té 16 en cinquena posició. Per sota Palamós amb 15, Figueres amb 14, Lloret amb 14, Can Giverna amb 14. Tot això igualats a mitja taula. Per tant, com dèiem, igualadíssima aquesta primera catalana.
Un pèl més en baix, el Sant Jaume Olot bé, però amb 13 punts, i el Tossa, que és qui marca ara mateix les posicions de descens, en té 11. Per tant, tot igualadíssim en aquesta primera catalana i una victòria et catapulta a mitja taula com una derrota et pot fer entrar amb descens.
Més enllà d'això, per acabar de tancar la pàgina dedicada al futbol, hem de repassar la victòria del Girona contra el Nàstic a la divisió d'honor juvenil. Una victòria per un gol a zero i una victòria més que necessària, perquè el Girona portava unes jornades una mica irregulars i aquesta victòria esperem que sigui l'inici d'una gran dinàmica.
Sí, una victòria que deixa el Girona setè a la classificació, amb 15 punts, ja sí que té una mica endavant a 4 l'Adam, que és sisena, però també s'allunya encara més de la zona descens, són 8 punts respecte a aquesta zona vermella, per tant bona dinàmica ara del juvenil de divisió d'honor de Girona. I a més el Nàstic era un rival que estava en aquesta part baixa també lluitant per no entrar en el descens, per tant bona victòria del Girona.
Més enllà del futbol, ja sabeu que aquí al Girona en Joc el que ve després és sempre el bàsquet. Bàsquet Girona en Joc!
València, bàsquet 98, bàsquet Girona 72. Després de dues victòries consecutives que havien estat una autèntica bombona d'oxigen per allunyar-se del descens, els de Moncho van perdre de forma contundent a la pista d'un dels rivals més en forma de la Lliga, actual líder de la competició fins i tot. Un partit en el qual els gironins van tenir molt poc a dir i que va estar marcat per la diferència de l'encert entre un i l'altre equip.
Sí, perquè podríem dir que el bàsquet Girona va ser dins el partit d'aquella manera durant els cinc primers minuts i això que ja havia començat amb un parcial de 6 a 0 en contra va arribar fins al 12 a 10 encara, diguéssim, hi havia una mica de partit però un parcial de 14 a 6
Va tancar d'aquesta manera el primer quart i va deixar els gironins molt tocats el bàsquet Girona que havia sobreviscut com podia amb 2 de 7 en llançaments de 2 i 2 de 9 en triples en aquest primer quart, els 6 de 6 en trilliures. Encara va mantenir l'equip en vida en aquests primers 10 minuts.
Però sí que, si ens mirem les estadístiques globals, el València va tenir un percentatge molt superior. El del bàsquet Girona, 60% en llançaments de dos i el bàsquet Girona, en aquest cas, un 46% i en triples també horrorosa. I el bàsquet Girona, 42% del València, en 16 triples anotats i el bàsquet Girona, un 21% amb un 7 de 34%.
Els dos equips que més triples llancen de tota la lliga, que s'enfrontaven ahir, ho van poder viure aquí a Girona FM amb en Jan Torrent i en Jordi Durant, en Jan que ja va explicar que jugar al Joc del València era tirar una moneda a l'aire i a partir d'aquí desitjar que hi hagués sort, no la va tenir el bascret Girona, a més també a això li hem de sumar les pèrdues, en aquest cas quatre pràcticament consecutives en el final del segon període,
i també la mala decisió de llançaments que va fer passar del 37 a 27 al 47 a 30 o el descans. A partir d'aquí, 16 punts de diferència que eren ja complicats de retallar i el Bàsquet Girona el que va intentar és aturar una mica la cegnia i que el València Bàsquet no fes gaire més mal.
Martínez Gueven amb 20 punts i amb 24 de valoració va ser dels millors del partit en clau Girona i en clau també dels dos equips crec que fins i tot va ser el més ben valorat i una derrota que no per segurament esperada no deixa de ser una derrota contundent a partir d'aquí Moncho Fernández que explicava o sobretot lamentava la manca d'encert del seu equip
defensivamente y ofensivamente en la primera parte estuvimos bastante mal no conseguimos detener el juego de València y además yo creo que también nos perjudicó muchos errores en acciones bandejas, tiros de tres esta línea ofensiva se mantuvo en la segunda parte porque nunca encontramos el camino del aro yo creo que muchas de las acciones bien jugadas y bien tiradas
I pese a encajar més punts, crec que defensivament el equip estuvo mejor, sin embargo, el acierto de València no es castigó. Doncs l'encert del València que va castigar el bàsquet Girona, una derrota, Josep, que no sé si afecta gaire o no la classificació. No, perquè menys o menys estan allà mateix, són catorzens, amb aquest balanes de 3 victòries, 5 derrotes, estan en un grup...
de fins a 6 equips amb aquest balanç, que són Gran Canària, Bilbao, Manresa, Bàsquet, Girona i Andorra per aquest ordre. Més enrere, encara fora del descens, hi ha el Saragossa amb el balanç de 2-6 i amb una victòria només hi ha el Burgos i el Granada. Per tant, continua al marge de dues derrotes respecte al descens.
Doncs aquesta és la situació classificatòria pel que fa al bàsquet Girona després de la derrota contra el València. Recordem que el bàsquet Girona ara té aturada FIBA, per tant tindrà temps a descansar, a repensar, a veure què pot millorar de cares al proper enfrontament que com direm o no a les previsions. Entra a les previsions? No entra a les previsions. Doncs ja us ho dic jo.
Rio Breugan, proper rival a Fontejau, molt important, 6. 6 de desembre a les 9. Per tant, partit importantíssim també pel bàsquet Girona, que de moment només ha guanyat a casa. Per tant, és on s'haurà de fer fort i esperem que pugui assolir una nova victòria. Moment de seguir parlant de bàsquet, però en aquest cas de l'Uni Girona.
Estudiantes 79, Uni Girona 88. Victòria treballadíssima en la tornada de la competició després de l'aturada per seleccions. Les de Roberto Eñiget van sortir amb una marxa menys que les madrilenyes ben adormides i no va ser fins al tercer quart que s'hi van posar van acabar despertant.
i van aconseguir remuntar el partit per continuar a la part alta de la classificació. Va costar, sobretot en el primer període, Josep, on no es van trobar gens còmodes. No es van trobar gens còmodes, els rivals les sobrepassaven de totes maneres, la defensa no va funcionar, i en atac es van col·lapsar completament, el primer quart va acabar 25 a 12,
En el segon quart sí que és cert que la fluidesa en etap va millorar, però l'atac d'Estudiantes continuava portant molts problemes i el descans hi va arribar. 10 punts per sota, 51 a 41, i s'havia de millorar molt per aconseguir la victòria. I ja es va fer, no va ser el millor partit de Colibali, però l'Uni té altres jugadores per contrarrestar les dificultats quan l'estrella o la teòrica estrella de l'equip no està bé i en aquest cas van aparèixer Josite i Guerrero.
que es van començar a endollar i en l'aportació també de Marta Canella en el rebot i també en la part de l'ofensiu l'únic que també va millorar en defensa per clavar un parcial de 10 a 30 en el tercer quart que va remuntar el partit. I això també marcat per la lesió de Quevedo, que veurem quin pot ser l'abast
de la jugadora de l'Uni s'havia fet el més difícil que era remuntar i calia mantenir la intensitat en defensa es va aconseguir a mitges ja que just començava l'últim període la diferència es va disparar fins als 17 punts i tot i que l'Estudiantes es va acabar aproximant mai va espantar el suficient per creure en la remuntada
Com deia en Josep Lesmillós, Guerrero amb 16 punts, 4 triples, 7 rebots, Josit amb 15 punts i 5 assistències i Marta Canella amb 12 punts i 11 rebots. Però, com sempre, si no en surten unes, en surten les altres i el treball coral de l'Uni, que sempre és present. Anem a sentir les declaracions de Roberto Eñigue després de la victòria explicant precisament això, que no havien entrat bé al partit però que havien aconseguit reaccionar.
Aunque lo sabíamos y lo habíamos hablado, pues no, no hemos estado bien. Nos ha costado mucho entrar en partido, ellas han tenido acierto y hemos ido a remolque hasta el descanso, absolutamente a remolque. Creo que tras el descanso ha sido otro partido y el partido ha cambiado, ¿no? Pero ha cambiado porque hemos contado más el rebote, porque hemos defendido mejor uno por uno, porque hemos negado ya estas cosas que nos metían muy fácil. Y entonces somos un equipo que cuando atrás estamos bien, delante estamos mejor.
Doncs les declaracions de Roberto Eñiguez després de la victòria contra l'Estudiantes d'ahir diumenge i no sé si també a nivell classificatori hi ha hagut alguna sorpresa o... No. No dic l'únic, ha de seguir allà dalt, sinó dic dels rivals.
Bé, abans eren 5 equips que estaven empatades al capdavant de la classificació, però l'Ensino de Lugo va perdre contra el Jairis i ja ha caigut. Ara són 4 equips al capdavant de la classificació. Per diferència de punts, el Bàsquet Averaix, l'Uni Girona, que continua primer amb aquest balanç de 6-1, però també el tenen el València, el Saragossa i l'Euskotren.
Doncs aquests són els quatre equips que comanden la classificació de la lliga femenina andesa i l'uní que segueix el líder per el bon aberatge que tenen les jugadores gironines. Seguim parlant de bàsquet però ho fem del sol gironès Bisbal, un Bisbal que té un inici de lliga complicat al qual no li acaben de sortir les coses bé i dissabte va perdre a casa contra el Saragossa per 71 a 87.
Sí, un marcador que potser és una mica enganyós, perquè els Deritzuris van plantar cara durant tot el partit, o la major part dels minuts, el descans es va arribar amb 34-42, semblava que els locals no donaven mai el braç a torça, però també el Saragossa semblava que controlava perfectament aquesta diferència, el Bisbal estava a 7 punts quan faltaven 2 minuts pel final,
però en aquest desenllaç no va trobar l'encert i els militants van eixamplar la diferència i per això continuen en zona d'ascens amb un balant de dosis. Avui l'Arnau Vila ens ha deixat sense música de fons. Està, no sé, jo crec que l'has despistat amb tot plegat i ha marxat una mica també del programa, però bueno, en tot cas seguirem de la millor manera possible. A la lliga femenina 2, el GEC que va guanyar contra l'Alcorcon per 62 a 74.
Sí, amb un balanç de 6 a 2, tornen a ser líders, ara amb el Distrito Olímpico i el Claret, amb aquest empat de... És que ara... Sí, és que ara ens ha posat líder de l'Uni, ara ens ha posat líder de l'Uni, quan ja no estem parlant de l'Uni. No, no, totalment, aquest programa entra directament en el top...
5 o 3 de pitjors programes de la temporada, però bueno, alts i baixos, això ho té... Sí, muntanya rusa. Clar, tal qual, tal qual. Valada 6-2 i líders, el GEC amb el Claret i el Distrito Olímpico. Perfecte. En aquest cas a l'Hockey Lliga no hi va haver competició i a l'Hockey Lliga plata sí. Anem a repassar primer el grup A amb la victòria del GEC que va guanyar per 5 a 2 el Dominicos, el Lloret que va empatar contra l'Hockey Patines de la Coruña a 5...
I el grup B, Palafrugell i Girona, que s'enfrontaven, s'ho van emportar els gironins per 3 a 5 i es van trencar així la imbatibilitat de Palafrugell i l'Olot, que va guanyar el Coll per un gol a 3. Anem molt, anem a repassar els resultats. Josep.
Sí, la Unió Esportiva Sarrià va guanyar 34 a 32 al Calella el Bordils va guanyar 34 a 36 a la pista del Sant Cugat i el Banyoles va ser la nota negativa de la setmana amb la derrota 17 a 27 contra el Sant Vicenç el Bordils i el que és quart i l'OES que és sisena tot dos amb 14 punts i a dos del segon classificat que lluitaria en una fase descens el Banyoles per contra Escue amb 4 punts
I dissabte també vam poder viure a Fontejau el Catalunya Stars, que va acollir el pavelló municipal, rebentar amb molta afició, amb molta falera, amb molts cotxes que no sabien on aparcar, ja t'ho dic també...
I, en tot cas, òbviament, el millor patinatge del món present aquí a casa nostra. Sí, la vuitena edició d'aquest Catalunya Stars se la van portar al grup blau. Recordem, hi ha tres equips, grup blau, grup vermell i grup groc. El grup blau, en aquest cas, amb les líders, eren el CPA Girona. Van fer 576,7 punts en una valoració que s'assuma a l'apuntació del jurat, però també la del públic. Una mica com a Eurovision, no?
Sí, i va ser una puntuació molt ajustada, perquè amb tants de punts, només hi va haver 6 punts de diferència entre el primer i l'últim. El segon va ser el grup vermell, que tenia com a líder l'equip de Massanet, 572,7 punts, i el grup groc, amb el C.P. Aulot com a líder, 570,9 punts. Doncs el Catalunya Stars, que va ser tot un èxit pel patinatge artístic aquí a casa nostra, i nosaltres que ens n'alegrem.
Moment ja per l'entrevista aquí al Girona en joc de Girona FM, moment per sentir a Jordi Sala, un noi que va començar com qui no vol la cosa gravant vídeos a casa, que va començar amb la bicicleta que és el que li agrada, també mica en mica amb la moto i al final doncs mig milió de seguidors a TikTok i superant un rècord guinesa en bicicleta, coses de la vida. Avui a l'entrevista Jordi Sala.
Pau Villafanya i Josep Coll presenten i dirigeixen el repàs a tota l'actualitat dels equips de la ciutat. Girona en joc.
I avui al Girona en Joc, en l'entrevista volem parlar amb en Jordi Sala, perquè només té 13 anys però ja s'ha convertit en un nom propi dins el món del bicitrial i també de les xarxes socials. Per tant, parlarem dels dos àmbits i avui l'hem convidat a l'entrevista perquè ens explica una mica com ho combina i una mica com ha estat tot aquest procés fins a arribar al dia d'avui. Molt bon dia, Jordi.
Bon dia. A veure, explica'ns una mica, perquè xarxes socials, on hem vist que tens molts seguidors, també t'agrada molt la bicicleta, per començar així, plenerament, i tocant de peus a terra, com és un dia de Jordi Sala? Un dia qualsevol.
Bueno, a veure, tampoc et pensis que és molt diferent que l'altra gent, sí que la jornada escolar és la mateixa que els altres, que els meus companys, el que sí que al final, quan acabem el col·le, en aquest cas l'institut, doncs després sí que hi ha cada dia una sèrie d'entrenos,
que normalment el dilluns vaig en moto dues hores just després, quan acabo el col·le, mitja hora després, tinc mitja hora per dinar i un rato més per pair, i després anem a entrenar dues horetes, i quasi cada dia, de vegades sí que és cada dia, però normalment són els dilluns, dimecres i dijous,
Tinc una professora que el meu pare li va dir a veure si podia venir a casa per fer repàs dels exàmens, estudiar exàmens, coses així que ara ja segon d'ESO ja comença a picar una mica més i exàmens més sovint, coses així, van molt bé en aquest sentit.
Centrem-nos en la bicicleta, Jordi. El passat mes de juny vas fer un rècord guinès, vas saltar 27 cotxes, el rècord era 20, ho vas deixar en 27, ho vas fer tota la primera?
Sí, allò va ser tota la primera, tot i que jo estava una mica nerviós perquè abans jo estava més nerviós per una cosa que venia abans dels salts que per allò, perquè quan jo començava tenia que pujar el capó del primer cotxe, sense ficar cap peu per pujar a dalt perquè quedés maco, i com estava una mica humit perquè feia molta fred i coses així, i el capó del cotxe relliscava i tot això...
Em preocupava una mica però al final vaig pujar bé i després el rècord ja no tenia tanta por perquè sabia que jo arribaria fins on pogués. Sí que estava nerviós per superar-lo però jo també des del primer moment no vaig saber què ho faria perquè ja sabia que acabaria molt cansat però sabia que si donava el màxim podia arribar a fer-ho.
Jordi, sobre aquest repte, tinc algunes preguntes. Per començar, com us va venir al cap el repte de saltar aquests 27 cotxes? Després, com ho vas viure tu a nivell personal? Ho has explicat una mica, però a mesura que t'acostaves a l'objectiu, com ho anaves veient? I la meva tercera pregunta és, d'on traieu 27 cotxes?
Bé, jo això no ho sé tant, segurament t'ho explicaria més bé el meu pare, però sí que m'ho ha explicat una mica perquè jo d'això me n'en vaig entrar quan ja estava molt avançat.
però sí que és veritat que sé que el meu pare estava parlant amb una agència de Madrid que volíem fer un record Guinness però teníem pensat fer-ho de pujar escales moltes escales, pujar-les i amb un temps però després arrel d'això vam fer un vídeo per l'agència dient que a veure si algú volia col·laborar en aquell vídeo perquè valia molts calés fer tot allò
I després, arrel d'això, van veure els de Telecinco, diria que era així, perquè anaven a fer això de la Noche los Récords. I ens van dir a veure si volien fer el rècord, però van dir que allò de les escales seria impossible perquè no tenien les instal·lacions per poder-ho fer.
perquè va ser en el circuit de Jarama d'allà de Madrid i sí que tenien una esplenada molt grossa i ens van proposar unes quantes coses però a mi i al meu pare no ens acabaven de dir coses molt com sempre, no? El típic que fan les exhibicions de trial que salten persones o coses així però després ja quan ens van proposar el dels cotxes sí que ja és una mica una mica més més espectacular
I a tot això també, a part d'aquest rècord, hem de sumar un campionat del món que vas aconseguir quan tenies 8 anys, si no m'equivoco, ara en tens 13.
Sí, de campionats del món ara mateix he guanyat dos, un quan tenia 8 anys i després no es va tornar a fer fins que jo tenia 12 anys. La següent vegada que es va fer va ser, aquest any passat no l'altre, fa dos estius, que va ser a Itàlia,
i en aquell cas vaig quedar primer i va ser el segon i aquest any m'ha anat bastant bé també el Caminat del Món, de fet no ho podria haver fet millor en aquest sentit perquè vaig fer una puntuació perfecta però també va haver-hi un company que també ho feia molt bé i que vam quedar els dos igual d'en puntuació
I el que passa és que ell va anar una mica més ràpid i això és el que va fer que jo quedés segon. Estava molt content igual. Jordi, explica'ns una mica com va començar tot. És a dir, com va començar la teva història amb la bicicleta, amb la moto, com et vas iniciar en aquest món, com ho recordes tu? Bé, és una història molt llarga però jo us resumiré una mica. Va començar amb que el meu pare havia fet futbol tota la seva vida i m'havia apuntat a futbol.
I ell ja m'havia comprat tota l'equipació, les botes, pilotes a punta pala, a casa... Però jo després del segon entreno, de fet no vaig ni acabar el segon entreno, que no em va agradar, em vaig enfadar amb algun company o alguna cosa i no em va agradar, i de fet els esports en equip a mi...
No sé, perquè no m'acaben de convèncer. I després vaig trobar la bici que si falles has fallat tu i si ho fas bé ho fas bé tu. Després vaig trobar que m'agradava més els esports individual, tot i que després hi ha molta gent que t'ajuda, però quan competeixes ets tu. I em va agradar molt la bici, primer de muntanya,
i després vaig veure que també m'ha agradat quasi tot el que té rodes, m'agrada molt, i vaig anar provant com el BMX Race, coses així, i va venir d'aquí, del BMX Race, que un dia vam anar a un lloc on pots practicar aquest esport, i també hi havia, també es diu la Poma Bike Park, que hi ha una zona de trial al cantó,
i hi havia una bici de trial per allà i li vaig preguntar al meu pare que què era i el meu pare simplement em va dir que era per pujar pedres em va dir aquesta bici és per pujar pedres i jo em vaig quedar amb curiositat perquè tampoc m'ho podia explicar gairebé en aquell moment el meu pare i t'impacta perquè no té seient és una bici que dius li falten parts i després vaig estar buscant
vídeos d'en Danny MacAskill i coses d'aquestes i després va ser quan en Danny MacAskill i en Fabio Wimmer van passar a ser els meus ídols de voler ser com ells i així després quan el meu pare me va regalar la bicicleta de trial per al compleix dels meus sis anys
Després no vaig parar tot l'estiu, no vaig parar de tocar-la tot l'estiu. I en tantes proves, tantes acrobàcies, hi ha hagut algun moment que dius, ostres, em fa una mica de por, em fa una mica de respecte, tot plegat, entenc que també a mesura que fas gran les dificultats o les proves o l'exigència és superior com es gestiona tot plegat amb 13 anys.
Bé, a veure, sí que és veritat que hi ha... No sé si et refereixes ben bé això, però jo sí que hi ha molts passos, que podríem dir que sempre amb la bici de trial et fan respecte, perquè són coses... Ara mateix el nivell de la bici de trial ha pujat moltíssim, ara tots els nens... Bé, molts nens són boníssims, i a part que les carreres no tenen res a veure en fa bastants anys, perquè ara...
Estan marcant passos que és molt fàcil fer-te mal, però a mi no soc gaire kamikaze per dir-ho així.
Em fa respecte, depèn de quines coses, sí, i fins que no ho veig molt clar no li tiro, fins que no ho veig que jo puc fer-ho, encara que m'ho diguin, perquè sí que ara que he passat una mica més a la part de la moto, tinc que confiar més en el motxiller i tot això, encara m'acosta una mica, però espero que perdi la por que tinc algun dia.
Jordi, i a tot això hi hem de sumar a les xarxes socials. En aquest cas, sobretot a TikTok, que si no m'equivoco tens mig milió de seguidors, si no més, no ho sé, ara. Com també va començar aquest procés d'ensenyar la teva manera d'entrenar, suposo, a xarxes? Quin va ser l'objectiu una mica?
Bueno, vam començar quan el meu pare, perquè abans de la bici de trial feia bici de muntanya i també m'agrada molt el patinet, que de fet ara me torna a agradar, però en aquell moment jo era com, tenia...
cinc anys i m'agrada molt el patinet i anava fent coses, depèn de quines coses xules, salts, coses així, baixar escales amb el patinet, que deies, bueno, no serveix per res, però bueno. I el meu pare em va començar a gravar com per fer un àlbum familiar,
Però el meu pare sempre pensava que és com que si fas un àlbum, no sé, no el debat, no el mires, no? Però si és Instagram, com ja estàs mirant coses, després pitxes i veus els teus vídeos, no? I era al principi privat, com si fos un àlbum familiar, només teníem de seguidors la meva família i ja està, i penjàvem res, quatre vídeos. En canvi, quan vaig començar a fer coses xules amb la bici de trial, per als meus sis anys, que me la va regalar, després sí que el meu pare...
va començar a penjar més vídeos encara per la família i després va venir un dia que vaig començar a fer coses de trial amb la bici de muntanya que després és quan el meu pare va obrir la conta que la meva mare no ho tenia gaire clar i va ser quan un vídeo del principi saltant unes escales amb una roda amb la bici normal, amb la bici que tothom fa amb bici doncs després va ser quan aquell vídeo va triomfar molt
i després va ser quan ja vam deixar la conta oberta i vam anar penjant vídeos d'aquest estil i des d'allà pujar els impossibles coses així, reptes sempre Creus que això pot ajudar altres nens a practicar l'esport o amb quina finalitat són aquests vídeos?
Bueno, primer de tot, que ens ho passem molt bé sempre gravant, a mi m'agrada molt parlar davant de la càmera, m'agrada molt, i a part ensenyar coses també m'agrada molt.
les coses que jo sé fer. Si tu pots ensenyar-li a algú una cosa que a tu se't dona bé i a ell, per exemple, li costa o a ella, doncs sempre intentar ajudar, no? I després, sí, bueno, quan més gent ho vegi, sí que ens hem trobat en algun cas que ens hem trobat en una carrera, que un nen no havia tocat una bici mai,
de trial, i després arrel de veure els meus vídeos va començar i ara mateix està en un nivell molt alt, i això quan t'ho diuen és molt xulo. Jordi, per últim, m'agradaria preguntar-te quin és el proper repte, és a dir, no sé si quina és la propera competició o el proper rècord que vols trencar, què t'has marcat?
Bueno, a veure, aquest any que ve el problema és que nosaltres reptes n'estem buscant sempre, mai estem satisfets, perquè també és xulo, no? I repte, repte, fixa, no tinc. Nosaltres és anar trobant reptes per Instagram, per les xarxes socials, i anar penjant coses, segurament el repte que ens hem inventat nosaltres per al nostre canal,
són les pujades impossibles, això sí que ja es queda per sempre i intentarem anar buscant-ne sempre. I després aquest any sí que he començat, com us he dit abans, una mica més amb la moto i el meu repte, entre cometes, és no quedar primer ni res, perquè de moment no és que m'interessi molt, sinó és...
sentir-me molt bé amb la moto aquest any fer unes bones carreres i almenys que es noti amb bastant de flow sobre la moto doncs estarem en aquest cas atents a tot el que faci en Jordi Sala un joc campió del món, a més amb récord Guinness a més també viral, per tant ho té tot i de Sant Gregori, no? Jordi, gràcies per ser avui aquí a Girona FM i seguirem les teves pistes allà on vagis de res, a vosaltres
Molt bé. Vinga.
Molt bé, doncs, aquesta entrevista amb en Jordi Sala. Què rius, Josep? No, no he rigut. És que t'he vist aquí rient i dic... Perquè estic content. Doncs no estàs per riure avui, eh? Perquè t'has quedat un programa que... Déu-n'hi-do, eh? Bueno... Què? Perquè m'he deixat un pen. Bueno, qui es deixa un pen, perd una vida. Això és com els gats. És com els gats.
A partir d'aquí, comencem a fer les previsions d'aquest cap de setmana, no te'n noeguis, sisplau, que si no hauré d'aguantar jo encara més l'antena. Com ho tenim de cara a aquest proper cap de setmana? Doncs el Girona que juga diumenge a les 9 de la nit, partit complicat contra el Madrid en aquesta nova jornada de Lliga.
Correcte. Un Montalívi que s'emplenarà per l'ocasió. Segur. Malgrat l'horari. El líder de la Lliga, un Madrid que no està bé últimament. Malgrat l'horari, perquè sí que és veritat que és la visita del Madrid, però ostres, diumenge a les 9 és un horari que fa mal, les coses com siguin. Si fos dissabte, aplaudiríem perfectament.
però el diumenge hi veurem les temperatures perquè si és un dia com el d'avui la cosa serà més o menys agradable i suportable dona més fred a partir de demà però després torna a pujar una mica això va tant de pujar i baixar però si és com aquest passat dissabte o diumenge patirem vull dir que ja haurem d'anar preparats a Montilivi a la segona federació els dos equips que jugaran diumenge
Sí, diumenge a les 12 el Girona B rebrà la visita del Sant Andreu i l'Olot a les 5 de la tarda la visita del Castelló B. I, per altra banda, la tercera federació no hi ha jornada. Sí, no entenc per què no hi ha jornada aquesta i la que ve que entauria el pont aquell sí que hi ha jornada. Una mica, potser l'han avançat. Igual que tampoc hi haurà jornada a l'ACB, com hem dit abans, per aquesta aturada de finestres FIBA, però qui tindrà, en aquest cas, jornada d'Eurolliga,
l'última jornada de la fase de grups o de la primera ronda de fase de grups perquè ara en vindrà una altra expliquem-me una mica com estan les coses perquè els tres primers de grup passen i els 12 classificats es divideixen en dos grups de sis equips jugant contra els tres equips del grup que no han jugat anteriorment acumulant a més
les victòries i les derrotes, el partit de dimecres és transcendent. És igual si guanyes o perds, perquè el Bruges no s'hi juga res, l'únic tampoc, perquè el Bruges ja no pot escalar la tercera posició i no es pot classificar, i per tant, l'únic que començarà la següent fase amb un balanç de 4-0. 4 victòries, 0 derrotes. Sí. Per tant, un bon balanç...
El millor balanç possible. I ser primer o segon ja et dona accés després a la final a sis, jugant ja a les semifinals. Ser en tercer i quart, en tercer i quart ja fan en eliminatòria el millor de tres partits i després han de fer una altra ronda abans d'anar a semifinals. Per tant... Ja ho va dir Robert Toñiga l'any passat, que no li agradava el format...
perquè era un embolic i la gent no li deixava gaire clar i a més no sé si ho han enreglat o no aquest any però que podies repetir perfectament el fet de jugar contra equips que ja havies jugat a la lligueta en aquest cas l'any passat va ser Eurocap aquest és Eurolliga veurem si ha canviat alguna cosa
En aquest cas jugaràs contra tres equips que no has jugat fins ara, que són Galatasaray, Família Schio d'Itàlia i Flames, o Flames. Sí, Flames, potser. De francès. Doncs veurem. En aquest cas l'Uni Girona primer, que tal se li dona el partit contra el Burges, que, bueno, coneixent el Roberto Íñiguez...
per molt que sigui transcendent, no deixarà que les jugadores es relaxin ni un segon. I diumenge té enfrontament també a Fontajau. Sí, a Fontajau, també no, perquè el partit de Borges és de fora. A la una del migdia contra l'Encino de Lugo. Doncs a la migdia jugarà diumenge l'Uni Girona contra l'Encino de Lugo i per últim, per acabar de tancar les previsions, a punt d'Hockey Lliga que torna.
que torna, no hi ha segona feb amb el bisbal bàsquet, torna a l'Hockey Lliga, en aquest cas el Xum visita la pista del Ribas dissabte a les 5 de la tarda. Josep Coll, quina nota li posaries a aquest Girona en joc? El Girona... Objectivament... Sí, objectivament, clar, no? Objectivament, a veure, és subjectiu, una nota subjectiva sempre. Un 7. Un 7? Ostres, molt bé, molt bé. Sempre es pot millorar, però jo crec que ha sortit prou bé, eh?
I si l'haguessis de repartir entre el que he fet jo i el que has fet tu, suposo que jo un 6 i tu un 1, no? Per què? Home, a veure, perquè t'has deixat els àudios. Bueno, però ja està. La gent ho té present, eh? Hi ha molta gent que avui es queixarà. La gent no sap. Trucades, mails... No, no, de tot. Jo soc qui hauré de respondre i de donar la cara.
Bueno, passa-li, redirecciona-la aquí al telèfon i ja està, ja tindrem aquí... Perfecte, doncs passaré els encàrrecs. Gràcies, Josep Coll. Si truquen, dóna-los disculpes. Records. No, disculpes de part, que no tornarà a passar. Va, perfecte, perfecte. Doncs disculpat, quedes.
Res, i més enllà d'això, gràcies a tothom per la confiança. Com sempre, ens tornem a sentir dilluns que ve amb tot el que hagi donat de si la jornada del cap de setmana que ve. I, com sempre, ens acomiadem. Girona i Esport. A la seu.