Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És dilluns 6 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany.
operatiu policial per desallotjar el polèmic edifici del carrer Tomàs Mieres de Girona. Segons l'Ajuntament Gironi, l'objectiu és tapiar la casa per procedir d'aquí a poc temps el seu enderrucament d'acord amb l'informe consistorial sobre el seu mal estat. L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, va assegurar fa uns dies que l'ocupació era de caràcter delinqüencial. A més, va indicar que l'immobili presenta greus afectacions estructurals i que s'havia de tirar a terra perquè era un risc. Per això, demanava la celeritat als tribunals per poder actuar.
Ramader, gironins l'estringeixen les visites a granges i intensifica la neteja per protegir-se de la dermatosi nodular. En aquest sentit han reduït al mínim les visites de persones que no formen part de l'exploitació, han reforçat la desinfecció de vehicles i persones i han extremat la neteja de les granges. Els ramaders també es mostren sorpresos i indignats amb la gestió de l'administració perquè, al sobte que tenint una àrea de prevenció en sanitat animal, no hi hagués més preparació i es mostren també indignats que la premissa fos esperar que no arribin.
Les fires de Sant Narcís reforçaran el punt de convivència i seguretat al Parc de l'Albesa. A més dels dos agents fixes que hi havia l'any passat, aquest any s'hi sumaran dos agents més que estaran a l'entorn del punt. A banda hi haurà la patrulla preventiva que recorrerà els diferents espais de l'Albesa. L'objectiu és que la zona amb més concentració de persones durant la festa major i on tenen en lloc bona part dels actes, tingui un espai on la ciutadania pugui adreçar-se.
Els bombers van treballar fins ahir en l'incendi a la planta de reciclatge de Bilobidunyà. Un incendi a la planta situada al parc tecnològic de reciclatge gironí que es va declarar a quarts de nou del vespre de dissabte i es va concentrar a la neu central amb força càrrega de combustible. Inicialment, 10 dotacions es van desplaçar al lloc i van centrar els esforços a evitar la propagació de les flames a altres dues naus del recinte i a l'exterior.
L'Ajuntament de Girona impulsa una campanya per viure a les fires de Sant Narcís en català. Aquesta iniciativa està adreçada a tota la ciutadania i vol impulsar l'ús del català utilitzant figures de l'imaginari col·lectiu de les fires. Amb els eslògans portem la llengua a fires i portem la llengua a barraques, aquestes imatges volen abocar tant les tradicions com els espais més representatius de les fires, la cultura popular i l'oci nocturn.
i en esports l'Oncotrail es consolida amb una recaptació de més de 400.000 euros. Segons l'organització, aquesta dotzena edició ha superat totes les previsions, amb 343 equips inscrits i 3.029 participants, que han unit forces per aconseguir una recaptació record de 423.000 euros.
I pel que fa al temps, dia avui estable però més fresc, amb el cel que estarà assolellat, amb presència també de vent i jornada amb 23 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí, cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Fútbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
Benvinguts i benvingudes al Girona. En joc, dos de tres en el primer cap de setmana al complet. Finalment el Girona va aconseguir la primera victòria de la temporada i va anar acompanyat de l'únic que ho va fer sense problemes. Una altra història va ser el basquet Girona, que va rebre una bona dosi de realitat que esperem serveixi de lliçó. Dit això, aquí, i ho repassarem tot plegat, comença un dia més el Girona en joc.
Dilluns 6 d'octubre del 2025, un dia més aquí al Girona, en joc de Girona FM, repassant tota l'actualitat esportiva que ha donat de si al cap de setmana. I un dia més que saludem amb la nostra companya Josep Coll. Molt bon dia Josep. Bona tarda. M'has tret els auriculars potser? No, perquè aquí no n'hi ha cap més que aquests que he agafat, els que tenia més a prop. D'acord, pensava. I a més aquests són els meus, el cable.
Què has fet aquest cap de setmana? Aquest cap de setmana poca cosa. Sí? T'has calmat una mica? Bueno, perquè dissabte em va tocar treballar. I bueno, ahir amb família, i al cine. Ah, quina pel·lícula vas anar a veure? La de la Roca. La d'Es Màxim Machín. Aquesta no és de fa molt de temps, la de la presó aquella, la Roca? Es Màxim Machín. Es Màxim Machín.
Més enllà d'això, espero que el teu cap de setmana estigui bé. I el teu què tal? Vaig anar a l'Escala, Josep. A l'Escalar? No, a l'Escala. Hi ha un poble d'aquí a prop que es diu l'Escala. Què en dius? No ho sé, com que ho has dit malament. Vaig anar a l'Escala perquè era la Fira de l'Enxova.
És veritat que feia molt de vent, feia molt de tramuntana. Ahir, no sempre, però vaig menjar xoves. T'agraden a tu les enxoves? A mi m'agrada les enxoves. Com t'agraden? A vegades la poses amb amanides, a vegades fins i tot amb pizzas. Home, amb la pizza és clàssica la mitja napolitana. Amb pa normal, amb tomàquet. Sí, ja està. Amb pa amb tomàquet o sense tomàquet? Amb tomàquet. Si no queda molt sec, no?
Ara anava a dir sosso, però és un castellanisme. A tu t'agrada l'all? L'all? Sí, l'all. Bueno, o sigui, el gust d'all sí, però no me'n facis menjar un all. Bueno, et diuen que va molt bé per treure'l refredat. Sí, ja, però... Ho sàpigues. Jo ho vaig fer una vegada. A mi, l'all... Costa, eh? Menjo all i... I què? I ai, ai, ai. ...se'm fa girar l'estómac. I ai, ai, ai, no? Sí, sí. De vegades, alguna vegada així que he fet el forc, que és una mica més blanet, potser sí. I l'aigua t'agrada? L'aigua sí. Sí? Natural o amb gas?
Aquest cap de setmana el nostre tècnic l'Arnau Vila va cobrir la fira de l'all i de l'aigua, de les dues coses. Hi ha una fira de l'aigua? És que no ho sabia. A caldes de Malavella, de l'aigua. Per tant, que ho sàpigues, de cares l'any que ve, perquè l'all i oli t'agrada o no?
Amb què el menges, l'aioli, sobretot? Amb carns, amb... T'estic posant a prova en aquest cas perquè t'agrada l'aioli, t'agrada l'aigua, l'aranxoves també, però no t'agrada encara portar res pel teu aniversari. Això de moment sembla que... Ja ha passat, ja... No li va agradar a tu. Com es diu allò? Ja prescrit. Ja prescrit, home.
Doncs veurem si han prescrit o no també els resultats del Girona o les derrotes, i mira, quan acabi la lliga, si no no et ve la cosa, direm, han prescrit els delants. Bueno, tot això, què parlarem del programa d'avui? Doncs, com has fet un petit resum ja a l'inici, el Girona, que es treu un pes de sobre, ha guanyat el primer partit de la temporada contra el Valencià, Montilivi per dos a un, amb bàsquet, una decada en els debuts, amb la contundent derrota del bàsquet Girona a la pista del Burgos i la gran victòria solvent de l'Uni a la pista de l'Estapona.
I avui a l'entrevista parlarem en aquest cas amb un gironí tot arreny, podria dir. Sí, parlarem amb en Lluís Puigver, que és el gironí que va guanyar la passada edició fa unes setmanes de l'exigent prova de l'olla de Núria en només vintanyets. Forma part de l'equip Trail Running Girona i també ha guanyat sis cops al campionat del món de Sky Running Junior. I amb ell parlarem de tot plegat i els objectius que té pròximament.
Doncs amb en Lluís Puigvert parlarem d'aquesta victòria a l'olla de Núria i de la seva situació a nivell personal també compaginant estudis i esport. Per tant, no marxeu, perquè comença aquí el Girona en Joc i ho fa, com sempre, analitzant tot el que va donar de si al partit del Girona Fútbol Club. Girona en Joc, el magazine esportiu de Girona.
Girona dos, València un, tres punts d'or, patint fins al final. El Girona es va treure de sobre una tonalada de pressió i, per exemple, més clar, diem la celebració de Michel al final del partit, que hem pogut veure.
Més d'una vegada repetida a través de xarxes, allà va deixar anar tota la tensió acumulada després de set jornades on no havien acabat de trobar l'encert ni tampoc el punt de sort necessaris per aconseguir un triomf que finalment va arribar dissabte després d'un bon partit del Girona, millor la primera que no per la segona meitat i també
d'un arbitratge que va anar força en contra dels interessos dels gironins, perquè Díaz Bemera és veritat que va tenir decisions molt discutibles, per dir-ho suau. Sí, discutibles, amb molta polèmica sobretot. I dues expulsions. Hi va Martini i francès a la banqueta. I francès a la banqueta, però amb vermella directa.
Sí, sí, la targeta d'Iván Martín, la segona molt, molt, molt, molt rigorosa, però en tot cas el Girona, que en aquest cas va treure l'esperí, la valentia, l'esforç per poder treure aquests tres punts, que sí que et cerca, no te fan sortir del descens, però et fan guanyar el primer partit, que és important, perquè ara venen dues setmanes, haguessis perdut aquest partit dues setmanes aturada,
hagués estat pitjor, perquè després encara vas al camp del Barça, i és un partit que en teoria sobre l'oxigen, però amb una dosi molt important. Perquè, com dèiem ja aturada, hagués canviat molt la dinàmica i les sensacions de l'equip. Si t'arriben a empatar també, és a dir, si t'arriben a empatar al final, doncs t'hauries quedat amb la mel·les d'Avis.
En tot cas, un Girona que va seguir amb la línia de 3 a darrere, que és veritat que va haver de modificar per la lesió de francès, que és una de les males notícies. És veritat que té temps per recuperar-se, perquè aquestes dues setmanes fins al partit del Barça, i tenint en compte que està expulsat, en tindrà tres.
És una llàstima perquè ara mateix francès estava en el millor moment del que portem de temporada i trobant el seu lloc.
Per tant, el que dèiem, un girona que va sortir amb línia de 5, va entrar en aquest cas pel lesonat francès Arnau, va jugar de central i va entrar el Rincon, que va portar també molt bones prestacions, especialment en atac.
Josep, quin tros de gol de Vladislav Banat? És que ho deia tothom, que a aquest gol no li firmaries ni a Miobski, ni a Abel Ruiz la temporada passada. Abel Ruiz va fer un tros de gol al principi, va ser un miratge. I Banat va fer un tros de gol pescant d'una pilota a la frontal, una foetada que va colar a la Lliga, perquè Copa crec que Miobski va marcar un dolent a la primera ronda.
Bé, veurem quines prestacions dona l'Ucrainer, però de moment moltes millors sensacions de tenir un nou, almenys amb cara i ulls. Sí, doncs va anar que va fer un autèntic culàs per obrir el marcador. A la segona meitat va dir que el Girona va sortir un pèl adormit, tampat al València, allà els fantasmes que van planejar clarament sobre Montilivi i tot això.
cal sumar-hi, jo crec que, una de les diemnes cares o notícies negatives del partit, que és el rendiment d'Esprilla, que va ser, jo crec que el més discutit, per part de l'afició també, que hi va haver, és veritat que després posa la falta del gol d'Arnau, però bueno, està ben posada, però res més, però hi va haver alguna pèrdua de pilota, la segona meitat recordo, que molts aficionats es van aixecar del seu seient,
Fins i tot per siolar el rendiment del colombià. No acaba de donar amb la tecla correcta, diguéssim, esprilla en aquest inici del campionat, ni tampoc, vinguent amb la tendència de la temporada passada, que s'havia de veure algun petit...
A l'inici d'aquesta temporada, jo crec que se li va entreveure un canvi d'actitud, que li posava més ganes, però és que està molt lluny. Ja no et dic de compensar el que es va pagar per ell, perquè Michel ja va dir que tenint en compte que es van pagar 18 milions, ell creia, fins i tot va dir, imagina't, que no podíem esperar que jugués com un jugador de 18 milions, però és que, home, ni tant ni tampoc, segurament.
A partir d'aquí, el que dèiem, partit que es va decidir també amb aquest gol d'Arnau trobant amb la canya preparada aquella pilota morta a la sortida d'una falta lateral i després, patiment absolut, perquè després de l'expulsió d'Ivan Martín i de 10 minuts d'afegit que va afegir l'àrbitre, que van ser 11 per un servei davant d'Arnau que l'àrbitre va dir un mes, així perquè sí.
al final van ser 11, clar això són 21 minuts amb un jugador menys. Sí, amb Gazzaniga també va fer alguna actuació important per treure aquests 3 punts que són molt importants per al que vindrà a partir d'ara, però el Girona que va saber patir en aquest instans final, és cert que en aquest temps afegit no li recordo cap ocasió al València així buscant els 3 pals, una que treu Víctor Reis amb una centrada des de banda dreta. És la que anava a dir, sí.
No sé si el travessor el fa abans de l'afegit. No, el fan abans del gol. I fins i tot abans del gol. El travessor de Diego López és abans del gol que fa el propi Diego López. Per tant, bueno, un girona que finalment va treure els tres punts, que a més ho va celebrar de valent, com no podia ser d'una altra manera, sobre la gespa de Montilivi. I va, anem per feina, anem a sentir a Mitchell, després del partit, que explicava el que suposava la victòria
Recordem cinc mesos després de l'últim triomf a Montilvi. Jo ràbia, no? Felicitats per als jugadors, sobretot, perquè he vist un equip que estava patint al camp i necessitava guanyar i ha donat tot per guanyar. És un triomf molt, molt merescut per ells. Quan tu sents que el jugador està donant el 100%, la paraula és agraïment.
i només ja els he dit que per mi és un dia molt especial, és una victòria molt especial perquè he vist un equip que lluitava des del cor.
I l'entrenador del Girona que reconeixia que la capacitat de patir havia estat clau per treure la victòria endavant i també explicava cosa que no sabíem que solís no estava per jugar. En la vida hi ha que patir i al futbol també. Hi ha moments molt feliços.
però quan les coses no surten bé necessites patir en ànima i junts. I avui ho han fet les jugadors. Després de vuit jornades han passat moltes coses dolents. No en recordo en quatre anys cinc expulsions i en vuit partits en tenim ja cinc.
Lesions, avui 9 jugadors fora, Déu en Solís que tampoc podia jugar, tenia un molestial en la cama i m'ha dit que no podia jugar.
El panorama no era el millor i els jugadors han estat i han lluitat com un equip. Avui s'ha vist que l'afició ha donat un pas endavant quan no ha vist que l'equip estava patint, però estava competint.
i els he dit que els sortiran d'aquesta situació. Però no em preocupa la meva. No m'han preocupat mai, perquè com a entrenador sé que fer coses bé, tinc clar què he de fer per millorar aquest equip, però no és la meva feina.
és de altres. I el minister que era preguntat sobre si sobreposar-se al gol del València havia estat una de les claus del partit. Porque se lo he dicho a los jugadores, digo tú, cuando te pasan tantas cosas malas y te empatan y ves que ese momento se te derrumba todo, puede ser que es el momento de no de brazos caídos porque quieras, sino porque el
Te sientes un poco congelado y no te da para dar el paso adelante. Sin embargo, hoy han sacado fuerzas en contra de todo lo que ha pasado. Han sido capaces de dar la vuelta a esa situación. Primero marcando el segundo gol y después entre la expulsión.
Situaciones que han pasado en el terreno del juego pues mentalmente afrontarlo como una entereza y una fuerza increíble. Para mi es una victoria desde el sufrimiento y es una victoria que sabe muy bien por ellos porque la necesitaban mucho y la han conseguido y quedarte a las puertas de conseguirla después de todo este sufrimiento hubiera sido un paro muy grande. I un mitjà el que per últim també tornava a incidir en que el primer que havia canviat la seva manera de tractar l'equip havia estat ells.
Bueno, el primero que se ha quitado el ego también soy yo. A la hora de hablar con ellos, dije que también había que darles cariño, que había que hablar un poco desde la empatía, desde sentir cómo están sintiendo ellos. Porque a veces la exigencia es tan fuerte que no te das cuenta de que él también está sufriendo mucho. Entonces, cuando vas solo al juego, cuando vas solo al juego es difícil empatizar.
y mi exigencia muchas veces traspasa a esto. Entonces les dije que iba a cambiar en el entrenamiento, que iban a sentir que estaba con ellos y que también necesitaba lo que dices tú, que ellos se quitaran también ese ego de decir, me dices algo y no me sienta bien. Entonces, bueno...
Evidentemente, todos hemos puesto de nuestra parte para que hayamos conseguido 5 de 9, que es una racha positiva, pero lejos de donde queremos estar ahora mismo, que es un poco más arriba y más tranquilos. Entonces, bueno, nos queda mucho por hacer, pero no sé si lo del ego, pero el ego de todos, incluido el mío, creo que ha bajado bastante.
Així doncs l'entrenador del Girona que explicava les seves sensacions després del partit. I un Girona que ara mateix encara continua amb descens però ja no és cue, que ja és un gran què. I ara mateix doncs amb 6 punts ja per sota Mallorca i reial societat. Això sí, com diem.
Està encara en posicions vermelles, sis punts empatat amb el Vido i el Celta. El Celta ha empatat sis partits del buit que ha jugat. I a més crec que la gran majoria per un a un. Tots els que ha empatat han estat per un a un. Imagina't, una cosa espectacular.
El que dèiem, més enllà d'això, el Girona avui ha conegut rival a la Copa Constància de Mallorca en una eliminatòria en aquesta primera ronda en què si no m'equivoco jugarà el dia 28. 28, 29 o 30? Però clar, el Girona juga el 31 contra el Getafe. Ah, doncs sí, jugarà el 28.
La setmana anterior jugava contra Loviedo?
Diumenge? Dissabte? Crec que diumenge. Clar, no pots ni jugar el divars. Hauran de canviar horaris aquí si jugues diumenge. O potser no. Ara ho pesco, perquè si... Jo sé que juraria que juguen al migdia. Crec que... Mira, t'ho dic un moment.
A veure si ho trobo, perquè jo juraria... Mira, a veure... Ho tinc aquí, mira. El dia 25, a les dues. 25, que és dissabte. Doncs dissabte. I demà és el Cop del Rei. Demà és el Cop del Rei, perquè juga després divendres contra el Getafe. Així que res, fins aquí l'actualitat del Girona, però seguim parlant de futbol i no deixem el Girona, perquè, com sempre, hem d'analitzar la segona federació i ho hem de fer amb Girona B i Olot,
que van tenir un cap de setmana no gaire positiu. Si més no, el que no va perdre va ser el Girona B, que va empatar un al camp de l'Atlètic Lleida i un filial del Girona que va donar certa continuïtat a la bona dinàmica amb la que arribava, amb aquest empat a Lleida. Un empat gràcies al gol de Toni López, el minut 74 de partit, que igualava el marcador, l'Atlètic Lleida, que s'havia avançat
El 57, un Toni López que té 16 anys. Deu-n'hi-do amb quina precocitat ha marcat ja Toni López amb el filial del Girona B. Mentrestant, Josep, l'olot que va perdre contra el Barça B. Sí, 2-0, l'olot que va perdre aquesta imbatibilitat que tenia fins ara contra el Barça B i el Johan Cruyff. Un Barça B que ara s'ha posat líder i per tant l'olot que va perdre un partit que ja de primeres
era molt difícil de guanyar. El Girona V, en tot això, la classificació continua en llocs de play-off decents. És cinquè amb vuit punts. L'Olot, just per darrere, també amb vuit punts, però per aquesta diferència de vals, els Garrutxís que estan fora de moment del play-off. Doncs igualtat i en una posició prou còmode. Tant Girona V com Olot, en aquest inici de temporada amb vuit punts, això sí, tot igualadíssim, com no pot ser d'una altra manera quan portem
de moment 5 jornades disputades de la segona federació. Passem a la tercera, anem a explicar els resultats més positius, sobretot pensant en la victòria de l'Escala, que va guanyar el Camp d'Albic per un gola a dos.
En aquest cas la primera meitat que en ja va ser suficient perquè els escanks s'endueixin els 3 punts i el Peralada que va remuntar perquè jugava contra el Vilassar de Mar al municipal i va finalment empatar 2 a 2. Sí, el Vilassar que s'havia avançat amb el 0-2 ja al minut 32 abans del descans Pinar que posava el 1-2 i els 71 carreres que feia el 2 a 2 definitiu.
Mirant la classificació, el gran inici de temporada de l'escala el situa ara mateix en tercera posició, a només un punt del líder, que és el Badalona. Això sí, hi ha quatre equips amb els mateixos deu punts. I just per sota, en sisena posició i a les portes del play-off, hi ha el Paral·lada, amb vuit punts. També ha empatat això sí amb el Manresa, Sant Cristóbal i Tona, que també tenen els mateixos vuit punts. Per tant,
El Vic, que diem que marcaria ara el descens en T2, així que de moment ja fins a dos partits de marge al Peralada i algun altre fins a tres a l'escala. Anem a parlar ràpidament de la tercera federació femenina, perquè aquí sí que no tenim bones notícies i és que el Girona va perdre contra el Font Sant Afatjó per quatre gols a zero i ja són tres derrotes en tres partits del femení del Girona.
que no s'ha adaptat gens bé a la categoria. L'anterior entrenador, recordem, Eduard Samartín, confiava que l'adaptació seria prou ràpida, però de moment els resultats diuen que no ha estat així. Un Eduard Samartín que recordem va plegar després del primer partit de forma sorprenent
Com a entrenador del Girona i la setmana passada el club que va fer oficial que Pau Ortega és el nou entrenador de l'equip. Ja el va dirigir a l'anterior jornada quan va perdre contra el Sant Cugat i ho ha tornat a fer ja contra el Fonsa Entafatge de forma oficial.
i ara mateix el Girona, que és un dels dos equips que no han sumat en aquest incident temporada. Per tant, molt mal inici de la Gironina, que esperem que puguin revertir més aviat que tard. També en fútbol femení, però en preferent, el Porqueres, que va perdre contra el Terres de Lleida per 5-0, i el Pontenc, que mira per fi, va aconseguir
La primera victòria de la temporada contra el Fonsant Afatjo B, el mateix equip que va jugar el Girona, però el segon equip, per 0 a 1, gol de Irene Merino a minuts 50. La classificació els deixa ara dotzenes, amb aquests tres punts que han sumat, mentre que el Porqueres és un dels dos equips, juntament amb el Sankirse del Vallès, que encara no ha sumat cap punt.
Repassem resultats també de la primera catalana amb el Juventus Duret que va guanyar 4 gols a 0 al Torroella, el Banyoles que va guanyar 0-1 al Camp del Figueres, el Can Givert que rebia el Tossa aquí a Girona i va guanyar per 2-1, el Sant Jaume va perdre 0-1 a casa contra el Granollers,
El Lloret que visitava el camp de l'Argentona i va perdre per dos a un. I empat a un entre Palamós i Vos de Tosca. I això ara mateix a la classificació deixa el Juventus Lloret com a primer classificat, amb tres victòries en tres partits. De moment, juntament amb l'Argentona, els dos equips que han aconseguit guanyar-ho tot. En tercera posició, Palamós amb set. En quarta, el Figueres amb sis, que són els mateixos que tenen Can Givert.
i Banyoles que estan a cinquena posició, a mitja taula el Lloret amb 4 punts i una mica més avall el Torroella ja en decena posició amb 3, mentre que en zona de descens ara mateix hi seria el Bos de Tosca amb només un punt i com a QE el Tossa amb aquest 0 de 3 a l'inici de temporada. I el Sant Jaume a 12, amb 3 punts. Correcte, que me l'havia deixat.
I per últim, repassar també l'empat, en aquest cas del Girona de Divisió d'Honor Juvenil, un empat a 0 contra el Sant Cugat, i un empat que segurament sap una mica a poc, tenint en compte que el Sant Cugat era un equip de la part baixa, que el Girona fins ara ha demostrat un rendiment prou bo, guanyant l'Espanyol, perdent contra el Barça per 2 a 0 crec que va ser, guanyant la Saragossa, segurament això
és fer com un petit pas enrere. Sí, un empat que el situa 6è a la classificació, amb 7 punts, que són els mateixos que tenen Saragossa i Sabadell que estan per davant, els 3 primers en tenen 10, que són l'Adam, el Barça i el Mallorca, i 4 punts per sobre de la zona de descens. Doncs fins aquí l'actualitat referent al futbol en el Girona, el joc d'avui dilluns 6 d'octubre, moment ja de començar a parlar de bàsquet.
¡Basquet! ¡Giro i basquet!
Burgos 97, Bàsquet Girona 79, derrota molt contundent per començar la temporada a la pista d'un recent ascendit, però que en tot moment va tenir les coses molt més clares que els de Montse Fernández, que sempre van anar a remolc i sobretot enfatitzant un horrorós tercer quart que els va condemnar de dalt a baix, les bones sensacions amb què s'arribava després de l'altre temporada,
Es van esveir Josep en un tres i no res. Sí, perquè el Burgos va sortir i semblava que portava dues o tres marxes més que el Bàsquet Girona, que li costava molt i que només trobava inspiració en Pep Busquets i el Bàsquet Girona, que en general va estar molt poc endollat en tot el partit amb percentatges
Pobres, tant en tirs de dos com de triple, que només per exemple van fer 5 de 30 amb triple i semblava moltes vegades que ho intentaven massa pel seu compte. Els jugadors, massa poc joc col·lectiu i aquesta va ser potser una de les claus. No jugar en equip, el descans, el marcador que era remuntable amb el 49-41, però el tercer quart.
que va ser desastros, com has comentat, just començar amb un parcial de 18 a 0, que ho va enviar tot a Norris, perquè el Burgos, que defensava sobretot d'una forma molt més intensa, ja es va escapar 23 punts per sobre, i a partir d'aquí tot va ser molt més complicat. I també molta diferència, recordo la primera meitat, d'en el rebot. També. El Vàsquez-Girona, que en aquest apartat,
Té molt marge de millora i veurem si ho aconsegueix, perquè en aquest cas de Burgos ho van fer millor i l'Skate Girona, que bueno, és una pantuflada així per començar la lliga, per veure si toca espavilar. Un cop de realitat, a veure... Tots els triples que entraven a la pre-temporada ahir i res, o sigui que bueno...
Per tant, veurem el Bàsquet Girona si accepta bé aquesta pantuflada que li va donar el Burgos i serveix de toc de tensió de cara als propers partits i a aquest inici de lliga on sembla ser que l'equip no sé com s'ho va prendre, però no ho està en la versió que ens agradaria veure.
Finalment, sentirem Moncho Fernández explicar les claus d'aquest horrorós tercer quart, en el qual el conjunt local va aconseguir l'avantatge definitiu.
I després, jo crec que va arribar el moment del tercer quart. Aquí, bé, faria la diferència entre la primera part del tercer quart, on crec que sí que estàvem bé. I l'equip estava generant bones accions de tir. I el que va passar és que no les vam posar. Fallàvem un munt d'accions, d'avantatge, de bandes. I crec que això ens va passar una factura anímica i ens vam desitjar, perquè...
I immediatament després d'aquestes accions, que eren accions on l'equip normalment anota, venien quatre pèrdues consecutives que formaven un partit de 8-9 punts a un partit de 20 punts i ens veníem a baix.
Tant fàcil com la diferència en l'encert. De dir que l'Escot Girona no va de ser capaç de poder fer entrar les boles que va tenir, mentre que el Burgos doncs sí. I aquesta és la diferència en tots els esports, que aquí l'encerta se l'emporta. Per tant, esperem que hi hagi més encert de cara al proper partit.
i a partir d'aquí l'equip haurà de seguir treballant. Deixem la qualitat o en aquest cas l'anàlisi que en puguem fer del partit del basquet Girona i anem a veure un partit que va ser més motiu d'alegria com és el cas de l'Uni.
Estepona 58, Unis Girona 80. Debut plàssic de l'Uni a la pista d'un recent ascendit que no va posar les coses tan difícils ni molt menys com el Burgos al basquet Girona. I això sí, les gironines ja van posar a la directa des del començament, van dominar el marcador amb solvència.
des del primer quart i van deixar el partit mig enllestit al descans per poder, en la mesura del possible, dosificar una mica de cares al debut d'aquest dimecres a l'Euroliga. Prova d'això, Josep va ser sobretot aquesta relaxació a l'últim quart que bueno, coneguena Roberto Eñiguez. Potser no li va agradar gaire però les coses són així, són com són. Sí, perquè van començar molt bé ben endollades en els cinc primers minuts amb
Quan Gernard anava amb 7-20 al marcador, en Colibali, que portava la meitat de punts, en portava 10 en aquell moment, Guerrero, que es va afegir a la festa amb un tap i dos triples, que van deixar el 16-28 al final del primer quart, i en el segon quart va millorar la defensa gironina, Josite, que es va afegir a la festa amb un parell de triples i dues bones recuperacions, i al descans l'únic que doblava, ja l'Estapona, en el marcador amb el 24-48.
Sí, en aquest cas tot i les ganes de l'equip local, especialment amb Kone, que va acabar amb 28 punts, l'únic que va aconseguir continuar ampliant la diferència, no es va relaxar encara en el tercer quart. L'avantatge fins i tot va arribar a ser de més de 30 punts, però com dèiem en l'últim període, i segurament com hem explicat,
Tenint el cap i la ment més posada en dimecres a l'Euroliga, doncs aquesta diferència es va retallar als 22, que tampoc és res de l'altre món, diem-ne la retallada. O sigui, 22 punts està més que bé.
I serà el millor. Nosaltres molt contents.
És veritat que ha baixat el nivell físic en la segona part i amb la defensa dura d'aquest punt potser hauríem de jugar millor, sense buscar excuses, però bé, jo crec que en el comput general del partit, la mirada d'esforç, d'intensitat i de focus ha estat bona.
Doncs la intensitat, el focus que ha estat bé o que va estar bé, millor dit, i a partir d'aquí en un Roberto Eñíguez, que valorava de forma més o menys positiva el partit, fa gràcia, perquè Roberto Eñíguez és d'aquests entrenadors que sempre tots els partits són dificilíssims, que seran molt complicats, ho va dir a la prèvia, va dir que els primers partits de lliga sempre són molt complicats, que els equips arriben amb molta il·lusió, sense pressió,
Bueno, però prova d'això són els dos resultats que s'han donat aquest cap de setmana, eh. A veure, quins? Dues primeres sorpreses de la temporada. El València va perdre a la pista del Baxi Ferrol i el Perfumeria Sabrida va perdre a la pista de l'Arasqui. Bueno. Els dos rivals, diguéssim, més directes o que amb més opcions tenen de lluitar pels títols van palmar els dos. Per això mira, Roberto ja el fa bé. Tots dos no són complicats.
Doncs mira, avisant i qui avisen és traïdor, així l'Uni va guanyar i ja va treure una victòria de diferència respecte als teòrics dels rivals directes que segurament ho seran. O sigui que mira, primera jornada més que positiva en aquest cas.
Anem a seguir parlant de bàsquet i anem a parlar del Bisbal Bàsquet, perquè també es va estrenar en la competició regular ahir a la tarda, això sí, ho va fer amb derrota per 76-70 a la pista de l'Albacete. Sí, el Bisbal que recordem competeix a segona federació, un partit amb alternatives, però és cert que amb el parcial de 18 a 8.
del segon quart va obligar ja els bisbalencs a anar sempre al remolc. Ho van intentar i es van arribar a posar a un quan faltaven dos minuts pel final, però els locals que van ser superiors en el tram final. I parlem ara de la Lliga femenina 2, perquè el Jec va guanyar en la primera jornada. Sí, va debutar amb victòria a casa contra el Plantel, un conjunt gran a dir, va guanyar més de forma contundent, 77-44 en aquest debut a Lliga femenina 2.
I mentrestant hem d'explicar també en clau ok la derrota del Xum Massanet, perquè és veritat que després del valuós empat a la pista de l'Iceo estàvem contents, perquè la pista de l'Iceo és molt complicada, però Xum va jugar el seu primer partit de local de la temporada sense poder brindar una alegria, perquè va perdre contra els Reus finalment per una 5.
Sí, el Reus que ja guanyava 0-2 al descans i a la segona meitat encara va ampliar més la diferència. El Schumke va fer-lo a 4 quan faltava 9 minuts pel final amb el partit que ja estava gairebé llestit. I com sempre seguim d'una pista a l'altra parlant d'en Bol i de la Primera Nacional on tenim en aquest cas
Líder, que tenia un duel al capdavant de la classificació contra el Sant Cugat, i va aconseguir guanyar per 38-42.
A partir d'aquí el Burdilska va aconseguir la primera victòria de la temporada guanyant el Sant Vicenç per 38-31 i el Banyoles, que encara no ha guanyat, va tornar a perdre contra les Plugues per 24-23.
Per anar acabant, a punt de motociclisme, perquè hi va haver gran premi d'Indonèsia on a MotoGP Vinyales només va fer un entrenament i després va dir fins aquí que em fa mal l'espai. Va decidir no disputar aquest gran premi, exceptuant d'aquest primer entrenament, i que la general continua igual, 72 punts, i que va competir
Albert Arenas, amb Moto2, fent un bon resultat. Va fer cinquè, sortint des de la decena posició. Per tant, bon resultat del pilò gironí, que és vuitè del Mundial amb 119 punts. Doncs molt bé, Albert Arenas, acabant cinquè en aquest Gran Premi d'Indonèsia. Veurem si en les últimes curses d'aquest Mundial pot acabar allò en pujada, diem-ne, o en bona dinàmica.
A partir d'aquí, moment ja de l'entrevista al Girona en joc d'avui, moment ja de parlar de l'olla de Núria, aquesta cursa prestigiosa a nivell del trail running català que va guanyar un gironí, Lluís Puigver, amb el qual hem volgut parlar aquí al Girona en joc de Girona FM per conèixer les seves impressions, sensacions, com ho va viure tot plegat i que ens ho expliqui aquí al Girona en joc de Girona FM.
Pau Villafanye i Josep Coll presenten i dirigeixen el repàs a tota l'actualitat dels equips de la ciutat. Girona en joc. I avui a l'entrevista del Girona en joc volem parlar amb Lluís Puigvert, un jove gironí de 20 anys que va guanyar l'olla de Núria, la prova estrella i la gran festa segurament del trail running català i volem saber una mica les seves sensacions, com va ser l'experiència i què el depara en el futur més proper. Molt bon dia Lluís i enhorabona.
Bon dia, moltes gràcies. M'agradaria preguntar-te així de primeres abans de parlar una mica després de la cursa, de les sensacions, de com ho vas viure tot plegat. Com han estat aquestes setmanes després de la victòria? Bueno, han estat setmanes normals per mi, tot i que sí que és veritat que hi ha hagut una mica més de rebombori, per dir-ho així, d'una entrevista.
I, per exemple, com aquesta que estic fent amb vosaltres, sortir al diari i aquestes coses que no passa sempre. Lluís, va ser una cursa molt disputada. Només vas quedar un segon per davant, en aquest cas del segon classificat, en Jean Castillo. Com definiries el moment de creuar la línia de meta?
Va ser un moment molt especial i molt bonic, a més fer-ho a tan poc d'un gran company i rival com és en Jean Castillo. Va ser tot un somni fet realitat.
Lluís, explica'ns una mica com va ser la prova, perquè jo recordo haver vist a xarxes i també a nivell de televisió gent que fins i tot es va queixar una mica pel clima, pel fet que es disputés, perquè recordem que hi va haver pluja i va haver molt mal temps. No sé si en algun moment tu vas patir alguna mica, vas tenir algun moment de por, o com ho vas viure tu? Sí, va ser una cursa dura de sortida, o sigui, d'inici.
No semblava que hagués de fer tan mal temps, la veritat. Quan vam sortir del santuari estava una mica anul·lat, però es veia que seria...
va ser un bon dia, però quan ens vam anar filant cap al Puigmal va començar a venir mal temps, allà hi havia molta boira, vent, fred, una mica de pluja i llavors al final de la prova, a l'última part del recorregut s'hi va sumar aquesta tempesta elèctrica i la calamarça que sí que vaig passar algun moment de dir, hòstia, arriba ràpidament perquè
perquè les condicions eren realment dolentes. Lluís, com es prepara un atleta en aquest cas per fer una prova d'aquestes característiques? Bàsicament, jo tinc un entrenador que em programa els entrenadors que haig de fer en funció dels objectius que tingui, per exemple l'olla.
I una mica és fer una part de volum als mesos previs, que és sumar hores de córrer a intensitat baixa i anar fent progressivament més intensitat a mesura que s'acosta a la prova.
A mi això és molt més complex, però per fer un resum ràpid. Lluís, ara que has parlat d'objectius, deixem fer-te dues preguntes en una, com qui diu, per començar. El teu objectiu era la victòria abans de començar la cursa? Sí, òbviament, sempre que competeixo ho faig per guanyar. La veritat és que soc molt competitiu.
Tampoc m'esperava guanyar. Sempre he sortit a lluitar per la victòria, però amb el nivell de corredors que hi havia em preveu que és molt probable que no acabi guanyant, però es va donar així.
I així ha acabat. I també m'agradaria preguntar-te, Lluís, una mica quin és el teu objectiu en aquest món del running, quins són els teus, segurament, objectius més propers i en quines proves t'agradaria especialitzar-te. El meu objectiu a llarg termini és poder tenir una carrera esportiva llarga i disfrutar d'aquest esport que ara mateix l'estic disfrutant molt.
i a curt termini seguir amb el bon estat de forma, amb el bon nivell que crec que estic tenint de moment i anar cap a més.
intentar construir-me més com a corredor en el marc internacional. Perquè en aquest cas també hem vist que compagines això del running amb estudis de medicina. Quina és la teva especialitat en aquest cas o en què vols especialitzar també en aquests estudis?
De moment encara em queden anys per arribar a triar l'especialitat, ara just estic començant en tercer i fins a sisè no me n'haig de preocupar, però sí que em crida l'atenció tot el que relaciona una mica amb l'esport, tot i que és una carrera llarga i que
encara em queda temps per poder decidir cap on tirar. I la teva idea és compaginar medicina amb l'esport o t'hauràs de decidir més endavant per alguna d'aquestes dues rames? Jo, si la meva intenció és acabar la carrera de medicina, o sigui, és una carrera que m'està agradant molt. I bueno, al final també, siguent una mèdica realista i tocant de peus a terra, doncs...
del córrer ara potser sí que s'hi pot començar a viure però a llarg termini tenir una carrera esportiva llarga i poder viure d'això doncs és complicat. Jo crec que, jo crec que doncs tenir uns estudis com sols de medicina és clau almenys per
per esportistes d'esports minoritaris tenir uns estudis per quan això falti.
Lluís, explica'ns una mica la teva història pel que fa a la teva relació amb el running, perquè és veritat que aquí a Catalunya, sobretot, segurament, hi ha Kilian Jornet com al gran referent, segurament per molts corredors sobretot en muntanya. No sé si a tu et ve d'alguna cosa relacionada amb Kilian Jornet o no, aquesta afició pel running, o com vas descobrir l'esport.
Sí, bueno, aquest Jornet és algú que jo diria que pràcticament tots els corredors de muntanya tenen com una mica un referent i canviren, però jo vaig començar a córrer una mica arreu de la pandèmia. El meu pare havia corregut ultramarathons i a casa meva sempre hi havia hagut cultura de l'esport i de la muntanya i córrer.
I, bueno, una mica arreu de la pandèmia, va ser quan vaig començar. Vaig començar a dalt d'ara en Girona. Una mica també en pes per l'insistència d'Antoti, d'Antoti Ves, que ens va engrescar a començar a córrer aquí al club. I a partir d'això vaig començar i he arribat una mica on estic ara.
Lluís, ja per acabar m'agradaria preguntar-te, no només en aquesta cursa de l'olla de Núria, sinó en general a tu, què és el que més et costa en aquest tipus de proves? Perquè, òbviament, entenc que el desnivell és una cosa molt important, l'alçada també a nivell físic, suposo que és un repte a tenir en compte, també pot ser la durada de la prova. Per tu, quin és l'aspecte més difícil?
Per mi l'espectre més difícil, sobretot en proves més llargues, seria la falta de volum. Al final, estar estudiant tot el curs d'una carrera que és exigent com a medicina, no tinc moltíssimes hores per entrenar.
i no vaig tan sobrat a l'hora de tenir hores d'entrenar com altres i no tinc tant de volum a les cames i quan arribo a la part final de les proves es nota però bueno, és una cosa que amb el temps ho estic aprenent a gestionar millor i bueno, doncs...
Les últimes curses que he fet, la veritat és que han sortit més bé, així que això ho estem millorant. Doncs amb en Lluís Puig Berth, el guanyador de l'olla de Núria, a més Gironí, hem volgut parlar avui al Giron en joc perquè ens expliquis una mica com va ser el repte, com va ser la seva victòria i també la seva història, juntament amb el running, també amb aquests estudis de medicina que compagina, i esperem que tingui tota la sort del món. Gràcies, Lluís, per atendre'ns.
A vosaltres. Merci un plaer.
I encarem el tram final d'aquest giró en joc d'avui, com sempre obrint la carpeta dedicada a les previsions del proper cap de setmana. Avui anem bé de temps, eh, Josep Coll? Sí, avui... Anem sobrats, eh? Avui sobrats, si vols parlar d'alguna altra cosa després... Jo sempre soc el que treu els temes, diem-ne, extraesportius. Tu et costa una mica, eh? Sí. No sé què et passa... Aquest cap de setmana tens algun plan? Sí, vaig a Sitges.
Ah, ja ho tens planejat i tot, eh? Sí, home, clar. Perquè he hagut de comprar les entrades abans. Ah, perquè vas al Festival de Cinema, que és aquest cap de setmana. Quantes pel·lícules preveus veure en tot el cap de setmana? No, ja tinc les entrades. Bueno, doncs per això et dic. Quantes preveus veure? Divendres 7 i diumenge 9.
Divendres, dissabte i diumenge, 9. 3 cada dia. 3 cada dia, eh? Sí. I després hi torno dimarts i divendres l'altre setmana. Però no treballes o què? T'has demanat lliure? T'has demanat lliure els dos dies? Perquè, justament, el dimarts i el divendres fan dues pel·lícules que m'interessava veure i no van coincidir en quan m'he quedat la setmana que hi vaig. Molt bé, molt bé. La nova de Los Vengadores o així? No. Vaig a veure la Frankenstein de Del Toro. Ah, amb l'Oscar Isaac, no? Potser que sí. L'Oscar Isaac i J. Koppelordi.
3 pel·lícules al dia, eh? Totes al matí o...? No, saltejades. Saltejades a la paella? Sí. Per exemple, dissabte faig dos quarts de una... Hi vas sol? No, vaig acompanyat. Ah, si hi vas acompanyat... Ah, també va veure les pel·lícules? Sí, clar, clar. Ah, no ho sé, potser se'n va adonar molt per sitges, el que faria jo. No acompanya. Ja, ja, no, però avui sí.
Com que Sitges és el festival més de terror i a ell li agrada més les pel·lis de terror, doncs... Vas acreditat? Per què? Per què? Com a mitjà? No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no.
Doncs bueno, res, porta'ns alguna cosa... Ah, no, que no portes res. Ja... Sí, home... I tu què faràs aquest cap de setmana? Jo no ho sé, la veritat. Gaudir de l'aturada de seleccions. Ah, clar, no tenim partit aquest cap de setmana. Exacte, no tenim partit aquest cap de setmana. Gaudiré del cap de setmana lliure i ja ho veurem. Vaig una mica sobre la marxa. Hi ha moltes fires, ara que arriba la tardor. I el Girocòmic. Mira, per exemple, doncs el Girocòmic. Passa que miraré el preu, a veure si em convenç o no, perquè...
Els últims anys m'ha tirat una mica enrere, perquè a mi m'agrada molt el tema del còmic i així, però bueno. Si no, pues fires, que n'hi ha moltes de gratuïtes i que està molt bé. Més, mira, l'Arnau... a veure si m'acull, no aquesta setmana, sinó l'acabé... Què hi ha, l'acabé? L'acabé són festes de banyoles. Ah, mira. Veus, allà sí que hi aniré, a donar un volt. Què hi ha, Arnau? La prèvia de les fires de Sant Garcís, sempre. O sigui, hi ha atraccions... El Grup Estrellers, quin està?
Però ve diumenge. Sí, també és veritat. Però ve diumenge. Jo ja tenia apuntat Ginestà, però per venir aquí va... De fet, dissabte va venir el Drac, va sortir de l'Estany i ja el tenim a l'Ajuntament. Pots fer doble sessió, eh, també. Ginestà a Banyoles i després a Girona. Pensava ja que cap de setmana, no és l'altre. És l'altre, és l'altre. Per tant, s'ha martiriat i res, a partir d'aquí veurem com avança tot plegat.
Bueno, anem a fer abans en tot cas les previsions esportives, perquè és veritat que no hi ha partit del Girona, però sé que hi ha partit de segona federació. Sí, el Girona ve que juga a casa, rep el Porreres diumenge a les 12 del migdia i també diumenge l'Olot, que també juga a casa, rep el Terrassa a les 6 de la tarda. I mentrestant en tercera federació és fàcil i senzill, només hi ha un partit. Sí, perquè és derbi. Derbi de les comarques gironines, en aquest cas dissabte a dos quarts de 7 de la tarda a escala paral·lada.
I mentrestant l'ACB, l'Esket Girona, que jugarà el primer partit de la temporada fontejou. Sí, ho farà dissabte a les 6 contra l'Occam Múrcia, que és el líder de la competició, perquè només hi ha hagut un partit, va ser el que va guanyar per més diferència, perquè 30 i... pico punts.
I és el líder. Jugarà contra el líder, ja ho pot dir a l'ICLAA. I mentrestant, Lune i Girona, com hem comentat abans, doble enfrontament i marcat en vermell, doncs aquest debut, redebut diríem, a l'Euroliga. Sí, contra el Gdynia, polonès, dimecres a les 8 de la nit. Llavors torna a la lliga també fontejau, o sigui, doble partit a fontejau, que cap de setmana.
Aquesta setmana, que cada setmana només hi haurà un partit, serà diumenge a les 6 de la tarda contra el Bàsquet Ferrol. I el bisbel bàsquet que també farà el primer partit a casa. Sí, diumenge a les 6 i 10 de la tarda contra el Benícarló.
I per últim, en Uke i el sub Massanet que jugarà fora. Sí, visita la pista del noi a dissabte a dos quart de set. Doncs fins aquí, les previsions del dia d'avui. Que et pica l'ull Josep? Sí, m'està picant molt l'ull. Clar, els nostres ullents no poden veure.
Però és que en Josep Casit que tampoc. Està a totes les previsions, descansa l'ull i per un moment... Per un moment dic... Les previsions potser diu dissabte, diumenge, diumenge, dissabte. Perdona. No, no, no. Doncs, bueno... Mira't l'ull a veure si no podràs veure les pel·lícules. A veure si et quedes sense sitges, tu.
Gràcies Josep Coy. A tu Pau. I gràcies com sempre a tothom per la confiança aquí al Girona en joc de Girona FM. Nosaltres tornarem dilluns que ve amb el repàs de tota l'actualitat esportiva i tot el que hagi donat de si al cap de setmana. Gràcies i com sempre ens acomiadem Girona i Esport. Adéu-siau.
Entra El Jardí de l'Ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM amb Vim Magarulera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
L'actualitat en 180 segons. Que d'hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Música. Música.
Veure la llum que desprèn l'últim estel apagant-se entre els primers raix de sol. Veure ressurgir la primavera anhelada per tothom. Mirar-me als ulls i trobar aquella fera que acaba el que lliurement per al seu món. Fer de fases re amb un habitatge baixet llar i batat.
Estatria camins i creu en l'oceà i et para els estels, per trobar-hi en el mar el teu trosset de cel. Escolta'm atenció al cant dels ocells i cuida del teu nip.
per la vida que has d'anar. Nen intrepid, que saps que a la primavera sempre t'has, t'has esperat. Nen intrepid, que somiaves en viure al país de pit. Confessar-te que no te n'adones prou.
que desprèn l'últim estel, la braçant-se entre els primers raix de sol. Veure ressurgir la primavera, renovar les il·lusions, mirar-te als ulls i trobar aquella fera que acaba el calliurement per al seu món.