La Càpsula, amb Oriol Mas.
Benvinguts un dia més, arrenquem un nou programa de La Càpsula, programa número 27, ja en aquesta segona temporada aquí a Girona FM. Avui un programa dedicat bàsicament al Black Music Festival, el festival de música negra de comarques gironines i més enllà,
que està aquí ja escalfant motors a la cantonada perquè queden pocs dies perquè comencem a tenir els primers concerts. Serà més d'un mes de molts actes destacats a l'agenda i avui precisament ens dedicarem sobretot a analitzar la programació amb un dels organitzadors, en Pau Marquès, i a sentir per tant també alguns dels grups que hi tocaran. Tindrem l'ocasió de descobrir molt de talent en aquest Black Music Festival que arriba a la xifra rodona de la seva 25a edició.
però abans de començar amb el Black Music farem també un parell de punts d'agenda perquè no només el Black Music viu l'aficionat a la música negra d'aquí de Girona precisament tenim aquests dies dos plats forts que des d'aquí us recomanem especialment el primer per partida doble i és que a la mateixa hora que està sonant aquest programa de ràdio segur que més d'un i més de dos dels 15 escolten
són el torint d'Olot en un concert d'aquells delicatessens, Neil Sugarman and the Soulbirds. Neil Sugarman és el saxo tenor dels Sugarman 3 i dels Dab Kings, un dels fundadors d'Adaptons Records, i per tant autèntica referència musical del soul contemporani. Avui és a Olot, com dèiem, The Soulbirds, una banda formada per l'ocasió, per músics,
de l'escena catalana i diumenges seran a Badalona a la sala Estraperlo en el marc del festival Saxorama. Això que sentirem doncs és de Sugarman 3 amb la peça Soul Donkey que obria el seu segon disc homònim.
Bona nit!
I la segona cita indispensable per a tothom que hi pugui ser és el dissabte que ve, 31 de gener, a la sala Ras Matàs 2 de Barcelona, que tindrà l'actuació del Soulman Liefields, un dels noms que precisament discogràfiques com Dabton Records han recuperat i han potenciat i que amb una llarga carrera a la seva esquena, de ben segur, oferirà un concert enèrgic i ple de soul i fang del de sempre. Recuperem ara la cançó Two Jobs del seu fantàstic disc Sentimental Full, editat el 2022.
I'm so tired when the day is done. I'm walking two jobs getting paid for one. I worked before it's gone the whole day through. Run straight home and get ready for job number two.
Bona nit.
Fins demà!
I'm so tired when the day is through. I'm working too slow and one of them is you.
Gràcies.
Mentre sentim a Lethills aquesta veu que recorda tant a la de James Brown, també, doncs entrem ja de ple en el Black Music Festival d'aquest 2026, com dèiem, 25è edició, amb un nom propi que destaca per sobre de la resta, Ben Harper, el cantant californià, té una trajectòria envajable, ha tocat absolutament de tot, amb els seus habituals companys de viatge, innocent criminals, i també en solitari amb aventures que l'han portat a explorar molts estils.
Navegar per la seva discografia ens permet evolucionar des del seu rock gairebé grunge inicial cap a treballs amb molts matisos que incorporen el blues, el gospel, el reggae, el soul també i molts altres estils que podem sentir al llarg dels seus discurs. Serà un triple concert en solitari a Lleida, Palma de Mallorca i Girona, en aquest cas el 14 de març a l'Auditori, concert per el qual per cert ja no queden entrades. Això que sentirem ara és Smile at the Mansion del disc Bloodline Maintenance.
I cry at open fields when I'm driving in the south I cry for jockey and horse for hypocrisy when I'm walking in the north But I always smile when I think of you
I always smile when I think of you I always smile when I think of you Like a train in the night The never ending fight For justice, justice deserved
When I'm reading grapes of rat at justice sunset But I always smile when I think of you I always smile when I think of you I always smile when I think of you
What can't be undone What I can't outrun Still through it all
Els encarregats d'inaugurar el Black Music Festival serà Rambalaia el 6 de febrer a l'Auditori Espai Tear de Torruella de Montgrí. Sens dubte, el meu parer, un dels millors grups que hi ha actualment a Catalunya. Això que sentirem és l'Adet del seu últim disc Place for the Broken Hearted del 2025 i tot seguit, després d'aquesta cançó, saludarem ja Pau Marquès amb qui analitzarem aquest Black Music Festival del 2026.
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comencem com dèiem avui l'entrevista amb en Pau Marquès que és un dels organitzadors del Black Music Festival per parlar d'aquesta edició que tenim ja aquí ben bé a la cantonada a punt de començar i així també saber què és el que ens espera i què és el que ens aconsella i també alguna de les interioritats del festival.
Pau, benvingut, moltes gràcies. Hola, gràcies a vosaltres per convidar-me. Per tornar a ser aquí aquest any, 25 anys, ja del Black Music Festival. Tu què hi ets? Quants anys fa que algú hau agafat això a vosaltres? Jo, la primera va ser el 2016, doncs ara és la meva... No sé, novena, ja gairebé. No, dezena. Dezena, dezena. Deu-hi-do. Un bon bagatge. Serà una edició especial, aquesta?
Sí, totes te'ls agafes com una edició especial. És edició especial bàsicament perquè hem incorporat aquest concert del Cap del Cardet que fem a Tres Llots, amb Lleida i Palma,
I llavors això és una moda diferent i que la nostra idea és poder-la mantenir, i que ara és un futur, que el festival també tingui les seves potes en aquestes dues poblacions. Veurem, perquè cada any canvia tot, però la nostra intenció haurà d'ara, fet aquest 25 aniversari, és fer aquest pas.
estem parlant del concert de Ben Harper, que és el cap de cartell del festival, que tocarà a Girona, però també tocarà a Lleida i a Palma. De fet, altres anys ja havíeu també fet coses, anar a Barcelona, és una cosa que sí que heu anat ja testejant. Que hem anat testejant, sí. Hi ha algunes poblacions que ja fa temps, a Viladecans, per exemple, ja fa molt de temps que ho fem. A Palma ho havíem fet, no sé si era l'any passat o fa dos anys, però en format més d'un local, d'un...
d'un club de fer actuació petita, ara la nostra idea és buscar això, un nom que puguis portar
amb un auditori de Palma també. Però bé, una cosa és la intenció i l'altra és poder aconseguir, perquè després si vols en parlem, però esclar, tenim unes dificultats com a festival a l'hora de programar segons quins artistes, bàsicament que tothom ara vol girar a l'estiu i llavors nosaltres estem en una altra època, els has de fer venir expressament i és molt més complicat.
és difícil allò, ja no només de la música negra, sinó en general, o més específicament. En general, però llavors si a més a més ho fas de la Black Music, encara, o sigui, tu estilísticament ja busques una cosa que ho estàs acotant, doncs encara és més complicat, no?
O sigui, si tu t'adaptes a la gira, si els enganxes de gira tens molta sort, però esclar, enganxes de gira cada cop el que et deia costa més perquè ven a l'estiu que els paguen un baston impressionant, no només a Catalunya i a Espanya, és a tota Europa, diguéssim, els artistes americans i també els anglesos.
els britànics, també, o sigui, el boom aquest dels festivals d'estiu no és una cosa d'aquí, és una cosa europea, i llavors, clar, és complicat, però bueno, nosaltres n'hi anirem fent. En tot cas, no està gens malament aquesta 25a edició Black Music, Ben Hart per cap de cartell, Déu-n'hi-do. Una miqueta, com s'ha cuinat tot això?
Buf, això, bordem molts de mesos i molts de mesos, perquè aquestes grans estrelles, doncs, esclar, te'ls has de treballar en molt i molt de temps. En el cas de Ben Harper, a més, esclar, és un concert, tres concerts especials, o sigui, els tres concerts són dins del Black Music, i ell ve, fa aquests tres concerts,
i se'n torna ben solitari, vam intentar de fer-ho amb la banda, però amb la banda era molt més complicat estar fora de gira, molt i molt més car, el que vol dir que les entrades els has de posar molt i molt més cares i no era viable. I llavors hem estat treballant amb una gent molt de temps
i al final vam sortir i vam dir fem un solitari, que és un format diferent, ja ho estem fent a auditoris, per tant també és un format d'estar assegut, escoltant, més tranquil segurament, i llavors li vam proposar ja el pack aquest dels tres concerts, i per sort ens n'hem sortit, però pel camí s'han quedat molts artistes, que no te'n surts, vull dir que...
Quan te'n surts, es veu el que te n'ha sortit, però pel camí sempre n'hi ha hagut molts que no hi ha hagut maneres. En tot cas, el concert de Ben Harper, Sense of the Innocent Criminals, en aquest cas que quedi clar, ja ho has dit, ara un concert diferent, però més enllà de Ben Harper, dels que sí que han sortit, no entrem en els que no han sortit, dels que sí, què destaques en aquest Black Music? Jo destaco, a mi em fa molta il·lusió, jo he de pensar que els grups no els conec, bueno, no els conec, alguns he sentit...
o sigui, hi ha alguns que els he conegut en els darrers mesos perquè no m'han enviat la proposta i m'ha interessat i hem trobat l'encaix i que no els coneixia, hi ha d'altres que me sonaven i d'altres que sí que els coneixia.
Però d'aquests que no coneixia, hi ha els de Harlem Gospel Travelers, que aquests em fan molta il·lusió perquè hi estic superenganxat. No és de Gospel, el nom diu Harlem Gospel Travelers, però no és un grup que fa Gospel, sinó que fa un sol dels anys 70 i dels anys 60 de tota la vida, molt autèntic.
són tres cantants amb la seva banda, és el primer grup queer, és un grup queer que ells s'embalen, o sigui, ells ho potencien i és el primer grup queer que van ser nominats als Grammy i estan a l'auditori, un dia entre setmana a la sala de cambra de l'auditori i aquest
Veia, jo no m'ho perdria perquè si ets amant d'aquest estil musical, clar, t'ha d'agradar aquest estil musical, però és un sol molt autèntic, molt xulo, i amb aquests són els que destacaria. Llavors, no sé, nivell... ja, el Morgan, clar, el Morgan és el... és la tercera vegada que els tenim en el Black Music,
Els hem tingut a la Mirona, a la sala petita, quan no els coneixia gairebé ningú, diguéssim, eren taloners, ara no recordo de quin artista, però eren taloners,
Llavors els vam tenir a l'auditori, sentat, un altre format, ja els vam tenir a la Mirona, en sala grossa, en format ja més rockero, diguéssim, de tota la vida de sala. I aquest també fa especial il·lusió, però a mi m'agrada molt, Morgan. I llavors, bueno, no sé, jo sempre dic que el que has de fer és, que és el que feia jo com a espectador, quan no portava la musica, quan sortia el programa anava al web i me'l anava escoltant d'un en un.
Allò, fer un clic en el vídeo que hi ha, i si algú crida l'atenció, doncs va, n'escolta una més. I a partir d'aquí és on te descobria i... I això és el que farem també avui a la càpsula, quan acabem aquesta entrevista, que anirem sentint tots els diferents artistes, no tots evidentment, però una bona part dels artistes que participen en aquest Black Music, doncs anirem punxant-los també perquè qui no els conegui també els puguin sentir. Aquesta és la gràcia.
i també veure qui és allò que t'agafa més perquè és veritat que sempre en el Black Music sempre no d'ara sinó tradicionalment és un lloc de descoberta aquesta és la intenció principal tu hi poses un cap de cartell
perquè et donen que la gent en parli i potser que el festival arribi a més públic, a més sector, però l'idea d'arribar a més sector és perquè descobreixi... El que ens agrada aquesta música, nosaltres el que volem és donar-li visibilitat a aquest estil musical, és la raó de ser d'aquest festival. Llavors, per donar-li visibilitat, si tens un cap de cartell que et crida l'atenció,
i si el tens mala sort perquè no sempre el tens sempre intentes trobar-ne algun la veritat és que al llarg d'aquests 25 anys han passat noms que són noms referents molts d'ells ja malauradament estan morts perquè són noms referents de la música sol però moltíssims cada cop costa més aquests i cada cop han de ser més grups d'aquest estil
que siguin mainstream, que siguin molt populars, no és que n'hi hagi masses.
no és que n'hi hagi masses. És molt de nínxul, sí, sí. És molt de nínxul, no? I llavors, bueno, has de jugar una mica amb això. En tot cas, per exemple, ara fem un petit testet d'algun d'aquests artistes que ven, d'això quedà imprecisament de Descoberta, perquè porteu Olana Lís, que és una cantant d'origen africà, que és extremenya, viu a Donosti, que ha guanyat ja alguns premis a nivell estatal, que la porteu aquí per primera vegada, el 2025 va treure el primer LP, una primera llarga durada, si no va gerrat,
i és un exemple d'artistes per descobrir aquí en el Black Music. Això que sentirem és tiempo de l'analís.
Eso es urgente. Yo lo que quiero.
sin prestar atención. Momento magnífico, pura creación. Viendo como el tiempo se escapan tus dedos, escúchame bien. Son estos ratitos los que dan sentido. Yo lo que busco es
Fins demà!
Parlàvem ara amb en Pau del que és molt complicat trobar aquests artistes, aquesta gent de nova fornada, per entendre'ns, que d'aquí, que al cap d'uns anys poden acabar fent un salt, però que la Black Music sempre és un lloc on els hem acabat descobrint allò que dèiem, on els hem acabat veient per primera vegada i on els hem acabat, per tant, començant a seguir.
la seva trajectòria. D'aquests, aquest any, n'hi ha algun que diguis aquest pinta que el tenim aquí però que més endavant pot fer un bon sal endavant? No ho sé, no t'ho sabria dir, perquè això és molt difícil. És una bola de vidre que no tenim, evidentment. Tenim molta gent de la Catalunya Nord. Sí, tenim tres artistes de la Catalunya Nord. Precisament el dia amb l'Olan Alís, és un concert doble, hi ha les Panteres,
que també és un grup de Catalunya Nord, de Perpinyà, en aquest cas. El dia d'inaugural, que hi ha els medrilenys gilipojats, també els que els acompanya el grup convidat és en seva, que també és de Perpinyà. I llavors els red beans han de... Pepper Sous. Pepper Sous, exacte. Aquests que estan aigua viva, juntament amb els gironins Silver Flame,
que em sembla que precisament aquesta setmana han presentat el treball discogràfic i aquests són de Vesies per tant aquest any tenim tres artistes de Catalunya Nord cosa que també ens agrada perquè ens agrada una mica
havien fet molts anys col·laboracions amb el Mediator de Perpinyà, doncs de portar grups d'aquí cap allà, ells el que feien allà ho incorporaven al calendari, per tant amb això estem molt contents. I llavors jo així que destaquin, bueno, el que deia, aquest és el Harlem Gospel Travel. Aquests ens els hem d'apuntar, hem de marcar en el calendari. Jo per mi sí, però bueno, tampoc seran artistes mainstream, vull dir, això està clar, perquè fan l'estil que fan.
Ara parlàvem de Catalunya Nord, també d'un nivell dels artistes de l'estat que porteu, deies ara Gilipojàs, hi ha los saxos de laverno també, el dia del pícnic, que havien de ser l'any passat, Morgan també parlàvem, per tant hi ha procedència de molts llocs diferents, llocs de Catalunya també tenim el Rambalaia, que l'any passat també va quedar amb la pluja una miqueta així, es va haver de camell artistes giroirins, vull dir que hi ha una representació territorial, això ho busqueu quan programeu que hi hagi gent...
Sí, llavors hi ha anys que surt millor i anys que surt pitjor, diguéssim. Això, en el cas d'artistes giurins, està clar, que ho busquem. Els hem de potenciar, si no ho fem nosaltres, que ho farà. Sí, clar, si no ho fem nosaltres, aquest any hi ha uns quants, no sé què sé, des d'En Va la Flor, La Sweet Marta, el Silver Flame mateix, Las Living Souls, La Genie Nous, Up Quintet, tot el projecte de la Black Music Big Band,
que fa 10 anys, que llavors si vols t'ho explicaré el concert que farem, i en aquest cas els gironins ho busquem. I en el cas de l'estat espanyol, doncs també, si pot ser també, o sigui, no és primordial, però saps què passa? Que a nivell de subvencions, nosaltres tenim la sort, entre cometes, que hem entrat, perquè és una sort, això de les subvencions, no saps mai si te la donaran, si no te la donaran,
Hi ha una subvenció de l'estat espanyol, de l'INEM, que has de programar artistes fora de la teva comunitat autònoma, diguéssim. Per tant, i n'has de programar al mínim. Si no els hi ha programes, ja no hi pots ni optar, diguéssim. Per tant, jo si es don... Home, el primer és que l'artista que vingui t'interessi.
Si promou un artista perquè sí, perquè me doni la subvenció, no. Però no t'ajuda, perquè evidentment en un festival així necessites trobar recursos de sota les cases. Sí, esclar, perquè la gran majoria d'aquests artistes no es financien per ells mateixos. Són artistes que venen el que venen. Això és així. Per tant, tu, que normalment diguéssim els catxats i la producció, et costa més que el que tu generes per entrades. Això és així, a la gran majoria dels concerts. Per tant, tu necessites de la subvenció de...
de l'administració, no?, perquè estem parlant de, en el programa és el que és gràcies, per dir alguna cosa, no?, que és el més fàcil de dir, eh?, vull dir el que és gràcies, perquè... Qui pressupost teniu, el Black Mirror?
Bueno, aquest any una mica més alt perquè hi ha Ben Harper que ha fet pujar el... Que Girona ha exobrit entrades ja, qui vulgui veure la Girona. Ja no pot, se n'haurà d'anar a Lleida o Palma, sí. Però en condicions normals, en els últims anys, estàvem amb un pressupost d'uns 250.000 euros. Ah, déu-n'hi-do. Des o menys, sí.
Aquest any Ben Harper és un artista molt més car, que ho fa pujar tot, però també és un artista que en principi aquest sí que es finançarà per ell mateix. Allà on tu et necessites és per programar tots aquests altres artistes que t'he dit i aquests artistes
Que són artistes que tenen poques finestres també moltes vegades de poder actuar i de poder ensenyar allò que fan. Sí, tenen poques finestres, fan un estil de música que malauradament...
El que ens agrada la música o el que ens agrada el rock, som els que som. Llavors, perquè també és cíclic, poder tornarà en un futur, el que ens agrada el rock. Sí, sí, tot torna. Però de moment és cíclic i per tant té el públic que té. Nosaltres si de mica en mica podem anar guanyant algun...
un espectador, doncs millor que millor, no? També ja fa uns anys havíem fet, a vegades programàvem algú, per això, o sigui, busquem a nivell conceptual, busquem no només programar fang, soul i blues, sinó com la Black Music influeix, quasi tota la música moderna, no? Sempre explico el mateix, no? Que la nostra idea és aquesta per ampliar de públic, sí que ho podríem dir.
Doncs va, ens mantenim i som un festival que només programem blues. Només clàssic. No és un festival clàssic, és un festival que està evolucionant, no hi ha d'aquesta, dels últims, cap a ramificacions de la música negra, molt més modernes també, molt més actuals. És que una mica, per lo bo i per lo dolent, per nosaltres la nostra línia és aquesta. Programes fa uns anys, Zoo, per exemple.
Dius, bé, no és un grup de Black Music, però sí que totes les bases que té estan influenciades claríssimament per la Black Music. Llavors, això què fa? Que t'emplenis la sala i que el públic ha vingut, que ha vingut per sor, però segurament, encara que sigui un 10% d'aquest públic, s'haurà mirat el programa i poder un 10% d'aquest 10% haurà vingut amb un altre consell i ha de dir, mira, aquest no el coneixo, això m'agrada, i haurà anat.
Una part del Black Music també pedagògic en aquest sentit, que acompanyada de projectes com la Black Music Big Band, més ara desè aniversari. El desè aniversari és un projecte d'èxit absolut,
Hem passat ja més de 300 no alumnes sinó participants, gent que està tot l'any treballant amb la Big Band, tant dels grans com dels petits, com amb el choir, també tenim un choir.
Doncs aquí farem deu anys i farem un concert més de vespre-tarda, em sembla que no sé si és a dos quarts de set o les set, el concert, fins a les deu, i faran un repàs d'aquests deu anys i tindrem uns quants artistes convidats que sortiran allà a cantar amb ells i és una mica per celebrar aquest projecte de la Music Big Band, que quan el vam començar no sabíem on aniríem a parar i ja portem deu anys aquí consolidant amb molts de...
de gent que hi ha passat, que ara molts d'ells estan tocant amb grups, com dèiem, estan al secció d'avents d'Ocasgracias o de grups d'aquests, de punters del país. Per tant, serà una trobada d'amics aquell dia. Sí, aquesta és la idea. Amics i de les famílies. Podem avançar algun nom o no? Sí, crec que hi ha l'Arbres, en Lildami,
Hi ha gent del pop petit, perquè també hi hem fet col·laboracions amb molts artistes, ara l'últim Nadal de la Bitbana era amb els Catarres, els Catarres no hi poden ser, no sé si hi ha Miravet, l'Albert Ford de Diversiones, i ara no me'n recordo, Quimi.
Doncs és un altre dia que ens hem de marcar també en el calendari. Sí, estarà bé, serà molt divertit. Com tot el que es fa d'aquí, doncs, des d'aquí ho diem també, doncs, escolta, repassar, entrar a la web, mirar tot el seguit de concerts, que n'hi ha moltíssims, com sempre, són dos mesos que arrenquen en Rembalaia la setmana que ve i a partir d'aquí anem.
anem seguint. Suposo que ja esteu treballant també amb altres edicions, ja abans d'acabar l'entrevista. Aquells checks, abans em parlava, amb aquelles coses que dius, tenim allò entre cella i cella, poder portar tal, tal, s'han d'anar, evidentment s'han d'aliminar els astres, però aquelles coses que si s'aliminen els astres ho faria especial il·lusió. Abans fora de micro te deia que hi ha un artista que es diu Raye, no sé com es deu pronunciar, aquesta me'n faria molta il·lusió. La Nora Jones és un artista que fa molt de temps que
li anem al darrere i que m'agradaria molt portar. He estat molt de temps també darrere amb Brian Setzer, amb orquesta en aquest cas. Bé, tenim així artistes, alguns que aquest any han estat a punt i que ja els estarem treballant per l'any que ve.
I llavors, Anna, te volia comentar una altra cosa, que també crec que és important, que és com nosaltres amb la Black Music intentem també fer coses que serveixin per alguna cosa i que deixin una mica de petjada. I aquest any tenim un concert que és solidari, diguéssim, que és el concert a la pista del Crec de Sant Daniel. Sabeu que fem molts de barris, fem fins a 9 barris diferents de la ciutat.
I llavors aquest, que és amb un preu molt econòmic, aquest any hi haurà els de Castelló de la Plana Black Fang i els Barcelonins Estrany Away's, orquesta, i llavors a aquest concert m'ha arribat d'un acord amb el Trueta i amb Lies, i llavors és un concert que la meitat de la recaptació s'anirà directament...
el Trueta per fer les seves investigacions, amb els seus treballs, i a més a més també en el Trueta, en aquest cas la Jenny Nous, que és una artista gironina, que estarà
actuarà a la volta, el concert que sempre fem de la volta, doncs també la gent i nous anirà a fer una actuació en els pacients del Trueta, dins de tot un cicle que tenim que es va fer actuacions per la gent que està allà ingressada i que el puguis donar-li una mica de distracció i que al cap li vagi en una altra... pensi en altres coses, diguéssim. La música, evidentment, com a teràpia...
Sí, aquesta és l'idea. Com sempre, el Black Music té moltíssimes ramificacions més enllà del cartell que veiem o dels concerts que podem anar. Merci un any més per presentar-nos aquí a aquesta edició del festival i nosaltres ara ja entrem també a repassar alguns d'aquests artistes que aniran sonant i que per tant ens aconsellem també que seleccioneu, que trieu i que també doneu suport en aquest festival en Antí. Moltes gràcies. A vosaltres.
i anem sentint ara altres dels grups que tocaran en aquest Black Music, com a introducció també de tot el que serà aquest festival. No seran tots, però no patiu, perquè en els pròxims programes dedicarem cada dia un espai als concerts previstos per als 15 dies següents en el festival.
Ara escombrem cap a casa i destaquem el bolo del 15 de febrer a la torrentera d'Aigua Viva amb els nord-catalans Red Beans and the Paper Source i els gironins Silver Flame. D'ànima roquera, donem suport també als grups de casa nostra, només faltaria, això que sentirem és del disc Fly On del 2025, la cançó que obre el treball Som More Blues. You ready to fly?
I una de les coses estranyes que hi haurà en aquest Black Music Festival, una de les coses per descobrir, és el grup Arp Freak and the Spiritual Singers que tocaran el 13 de març a la Mirona. És un grup holandès que fan una barreja de fang, disco i gospel que segur que no deixaran a ningú i diferent. Del seu disc de Gospel of Jessamy, això és Holy Ghost.
How can I see it If I can't believe it I trust that you can read
Bona nit.
I'm looking for the Holy Ghost. I'm looking for the Holy Ghost.
Bona nit.
Call on Jesus all the time. Help me see it so is mine. Thanks to Jesus, here's my light. I'm looking for the Holy Ghost. I'm looking for the Holy Ghost.
He never left you. He never come into the room. He is here. He is a very person here. In times of trouble. Aquests Art Free Camp de Perpetual Singers compartiran escenari amb Guillà Mino, que estarà presentant el seu nou disc, que està a punt de sortir del forn, R-I-B, es dirà. Després de set anys de silenci discogràfic, Pau Guillamet
Torna cap a les sonoritats negres, enfocant-se ara cap al Riedemann Blues, aquest R.I.B. més modern basat en les sonoritats dels anys 90. Un exemple, aquest senzill d'avançament, T'estava esperant. T'estava esperant.
No t'he vist la cara en un mes. No puc esperar-me tant. Un petó abraçada i foc. I ja saps què ve després. Ja no plou mai aquí. Totalment ja ho pots ben dir. Ja no plou mai aquí. Tinc ben sec, ja ho pots ben dir. Jo t'estava esperant.
Vinc a trobar. Potser agafo avui i vinc. Em recull les 8 i 5. No sé si arribo bé. Res és una puta i tu saps molt bé. Ja no plou mai aquí. Però vas amb ruta al viatge, ja ho pots ben dir. Ja no plou mai aquí. Només plou a les vies i plou cada dia.
No puc dormir de nit sense la teva foto a prop del Pip. Arribarà aquest dia amb dit.
No l'hem vist. Jo t'estava esperant, amb la màscara de tuir, un cafè i un croissant. Jo t'estava esperant, però avui et podria portar enllendant. No tinc clàssic si tu saps què. Què hi passa per qui digui?
It's your rebel, come see, come see for us.
I acabem el programa amb l'altre cap de cartell d'aquest Black Music, a part de Ben Harper, qui està en segona posició en aquest cas, són els Madrilenys Morgan, grup bàsicament de música rock, però també amb referències d'altres estils més negres, tindran el deure d'omplir la Mirona el 6 de març. Amb ells ens acomiadem avui amb el seu disc Hotel Morgan del 2025, això que sentireu és la cançó John and Julia, nosaltres us esperem d'aquí a 15 dies, amb la Marta Pérez aquí al control,
de so per continuar desgranant aquest Black Music Festival i per continuar-vos portant el millor del sol.
No es where you're from.