El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula amb Oriol Mas
Benvinguts, bon dia, bona tarda, bon vespre, en funció del moment en què estigueu escoltant aquest podcast. Benvinguts un dia més aquí a La Càpsula, el programa de Girona FM dedicat a la música sol, amb qui us parla, amb Oriol Mas, que com sempre intentem portar les novetats i també recordar els grans clàssics de la música sol. Avui ja, programa número 29.
I avui comencem la càpsula donant la benvinguda a uns nous companys de viatge musicals aquí a Girona FM. I és que tot just fa dues setmanes s'ha estrenat en aquesta mateixa emissora el programa Blanc en Negre, un programa presentat i dirigit per Àngela Llats i David Izquierdo, que us recomanem que escolteu i que el poseu en la vostra llista de reproducció. El podreu sentir cada dissabte de 12 a 12 al migdia i el podeu també recuperar en podcast de la web de Girona FM,
és un programa on Ayaz i Izquierdo lliguen un clàssic amb un artista actual creant un fil conductor entre la música d'abans i la música d'ara i tot plegat ben amanit amb comentaris i un ampli coneixement que ens traslladen als oients. Demà precisament tindrem un programa amb Jenny Joplin i Amy Winehouse fent aquesta comparativa i en tot cas per tant us aconsellem que l'escolteu
I el primer programa de tots, el primer blanc en negre, el duet protagonista va ser Maddie Waters i el bluesman actual Gary Clark Jr. Arrenquem avui aquesta càpsula amb l'artista taxà, Gary Clark Jr., que ja ha guanyat premis i reconeixements tot i els seus 42 anys i que demostra que més enllà del blues hi ha també altres ritmes que se li donen molt i molt bé. Del seu disc Disneyland, això que sentirem tot seguit és When I Am Gone.
i el podreu descobrir millor, recordem, si escolteu el podcast Blanc en Negre.
Bona nit.
Bona nit.
I've never seen you underneath the sky Looking so pretty till I packed up my Cadillac Me and the boys got some work It's about to get busy Turn up the radio Step on the gas now baby gotta go
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
I anem ara a presentar un disc que sortirà la setmana que ve, el 27 de febrer, a través de la discogràfica italiana Record Kicks. Estem parlant de Michelle David and the True Tones, que tenen a punt de sortir del forn l'àlbum Soul Woman. Com indica el nom, sembla que pel que hem pogut escoltar fins ara amb els diferents avançaments, sembla que serà un disc de molts quiràs i del qual haurem d'estar ben pendents.
Michelle David és una cantant nova llorquesa que va començar amb el gospel i que ha recorregut el món amb diversos espectacles creats a Broadway. Amb els trotons portaran ja set discos, per tant, és molt benvinguda aquí a la càpsula. Sentim, com dèiem, un dels avançaments d'aquest solo woman. Això que sentirem tot seguit és Running.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
I'm running, running.
Una de les artistes amb qui ha treballat Michelle David és en Diana Ross, un dels molts artistes amb qui ha treballat, però de ben segur per l'estil que sentim que la Suprem són una de les seves bandes de capçalera. Aprofitem per viatjar fins a Detroit, fins als anys daurats de la Motown, amb els inicis d'una de les bandes top, si no la que més amunt va arribar,
de la discogràfica. Anem doncs fins a l'any 1965 amb una cançó que precisament no va arribar al capdamunt de les llistes d'èxits però que també és molt recordada dels Suprems amb Diana Ross al capdavant. Això que sentirem és My world is empty without you. My world is empty without you
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Continuem amb veus femenines que estan protagonitzant en bona part aquest inici de la càpsula, però no canviem d'època. Anem ara fins a l'Stacs, que tot i que no va reixir a trobar les seves pròpies Suprems, sí que va fer gala també d'una gran quantitat de cantants que van trobar l'èxit també, moltes d'elles també.
Per exemple, Linda Lindell, que malgrat no va aconseguir fer una carrera pròpia, sí que va interpretar el que ja és un clàssic de la música. Cantant Blanca, provinent de Florida, va entrar a les tags on tot just va gravar un parell de singles. Aquest que sentireu és el més conegut, el que segur que coneixereu, del 1968. Això es diu What a Man.
Fins demà!
Bona nit.
I una altra desconeguda per a la gran majoria en això del Soul és Helen Smith, una cantant de Florida, com Linda Lindell, com el que acabem d'escoltar. Considerada, Helen Smith, com una de les veus més representatives del Soul de Miami dels anys 60, no va tenir tampoc grans èxits comercials, però va forjar una carrera entre diverses discogràfiques que s'ha anat posant en valor amb el pas del temps i, sobretot, també entre els col·leccionistes, per exemple, del Northern Soul.
Interpreta un sol sureny i melòdic i això que sentirem ara és la cançó You got to be a man, una cara B d'un single publicat el 1966. You don't have to be
Bona nit.
Don't have to be rich.
Fins demà!
I baixarem ara una miqueta el ritme respecte a aquesta cançó que acabem de sentir perquè canviem també una miqueta de registre, pugem fins a Nova York, anem cap a Benny King, el cantant dels Drifters, on la seva carrera en solitari va estar marcada.
o està marcada sempre pel seu arxiconegut Stand By Me, que ja hem sentit aquí en el programa, i avui tornem, tornem amb Benny King i el seu sol tranquil, ancorat encara en l'evolució inicial del Rhythm and Blues cap al sol dels inicis dels anys 60. El seu segon gran èxit...
va ser del 1962, això que sentirem tot seguit, el Don't Play That Song You Light, una cançó escrita per la seva dona que va arribar al número 2 de les llistes i que té un inici que recorda molt i molt a l'Estem by Me, que havia estat precisament publicada un any abans. Per tant, això és Ben Eking. Don't play it no more Don't play it no more
Don't play it no more. No, no, no, no, no, no. Don't play that song for me. It brings back memories of days that I once knew. The days that I spent with you.
Oh, no, don't let it play. It fills my heart with pain. Please stop it right away. I remember just a word it said, it said. Darling, I love you. You know that you lied. Darling,
I know that you lied You lied You lied, lied, lied, lied Remember on our first date You kissed me and you walked away You were only seventeen I never thought you'd act so mean But baby You told me you loved me You told me you cared
You say, I'll go with you, darling, almost anywhere. But, darling, you know that... Darling, I love you. You know that you lie. Darling, I love you. You know that you lie. Darling, I love you. You know that you lie. You lie. You lie, lie, lie.
Don't play it no more Stop it, baby No, no, no, no, no, no Don't play it no more Baby, please Don't play it, baby
Sempre és un plaer escoltar Benny King o els Drifters o qualsevol dels grups on hagués participat aquest cantant. Ara però fem un salt en el temps, anem cap al que semblava o sembla, un dignereu també de Benny King, si més no així ho podíem interpretar del seu primer disc. Estem parlant de Leon Bridges, el cantant
que ens va sorprendre el 2015 amb un àlbum espectacular, Coming Home, ple de grans cançons que eren tot un homenatge a l'època dels pioners del soul, com Sam Cooke o el mateix Benny King. La seva carrera després ha sigut més comercial, ha tingut més producció, s'ha encarat més capassons més actuals i ha publicat treballs desiguals, alguns dels quals també els hem anat repassant aquí a la càpsula.
Ara en tot cas sempre és un bon moment per tornar cap a aquest primer disc, cap a aquest Coming Home, com dèiem qualsevol cançó ens podria servir per acompanyar aquí la càpsula en qualsevol moment hem triat Pull Away, recordem-ho, Leon Bridges del disc Coming Home.
It's been too long. I won't walk away. Right now I thought that our love was true. But all alone I was wrong. My pillow bears the tears of a man in
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Anem escoltant de fons a Leon Bridges, un dels grans noms, també un dels grans artistes del soul més actual, com també ho és Aloe Blac, un cantant que ha tingut una trajectòria que va sortir del hip-hop i més encarada al neo-soul, que ha anat evolucionant cap estils diferents, ha anat fent diversos cops de volant amb els seus discos, però el 2010, ens anem fins aquell any,
va publicar un treball que també cal marcar de manera especial entre els àlbums de soul de la dècada passada. Estem parlant de l'àlbum Good Thing, que va ser realment, com diu el seu propi nom, una cosa bona perquè en aquest disc, Aloe Blacc, nascut el 1979, va demostrar que també podia ser modern
alhora i molt respectuós també amb les arrels de sempre. En recuperem la cançó que obria el disc, I Need a Dollar, però segur que si escolteu el disc sencer hi trobareu altres composicions que potser us agradaran tant o més que aquesta. I need a dollar, dollar, dollar is what I need, hey
I need a dollar, dollar, dollar, that's what I need I need a dollar, dollar, dollar, that's what I need And if I share with you my story, would you share your dollar with me? Bad times are coming and I reap what I done sowed Well, let me tell you something, all that glitters ain't gold It's been a long, old trouble, long, old troublesome road
Bona nit. Bona nit.
He said, I'm sorry, but I won't be needing your help no more I said, please, Mr. Bossman, I need this job more than you know But he gave me my last paycheck and he sent me on out the door Well, I need a dollar, dollar, dollar, that's what I need He said, I need a dollar, dollar, dollar, that's what I need
Fins demà!
Bona nit.
Your mama may have blessed a child that's got his own. If God has plans for me, I hope it ain't written in stone. Because I've been working, working myself down to a bone. And I swear on grandpa's grave, I'll be paid when I come home. Well, I need dollar, dollar, dollar, that's what I need.
Fins demà!
I abans d'anar a repassar l'agenda dels propers dies del Black Music Festival, com fem en aquests programes que ens coincideixen amb el festival d'aquí de Girona i comarques gironines, recuperem un dels grans noms de les tags, William Bell. Ja n'hem parlat alguna vegada aquí a la càpsula, ja ha sortit.
és un nom que va estar a l'ombra dels grans artistes del Segell, però al final la història l'ha reconegut com un dels més grans també de la música soul i algunes de les seves cançons, són ja clàssics d'aquesta música. De fet, Bell ara mateix té 86 anys i ha continuat actiu i publicant discos fins fa els últims anys. Ara porta un parell d'anys que no publica res, esperem aviam si ens dona alguna sorpresa. L'últim disc que va fer és del 2023.
Va ser molt reconegut el treball que va treure el 2016, que es deia This is where I live, sota el segell de les tags, i que de fet va guanyar fins i tot el Premi Grammy, el millor àlbum de música americana d'aquell any. Un molt bon exemple de com de bé pot sonar un disc clàssic de les tags en els temps moderns. Això que sentirem és la cançó The Three of Me.
And there were three of me There was the man I was, the man I am And the man I want to be It's not that easy to forget
Fins demà!
Oh, oh, oh If that dream
Bona nit.
Bona nit.
Doncs aquest William Bell més modern de la dècada passada ens serveix per fer aquest canvi ara també de registre en el programa d'avui a la càpsula i començar a repassar l'agenda de concerts dels propers dies, centrant-nos, com dèiem, bàsicament en el Black Music Festival per saber també què és el que ens espera. Avui surt el programa, divendres 20 de febrer, és el torn.
d'un doble concert d'Olana Elis i de Les Panteres, un doble cartell femení que també és d'estils diversos a la Mirona. A Olana Elis la vam sentir fa un parell de programes i és sens dubte un dels descobriments que ens fa el Black Music d'aquest any. En el seu darrer disc, Essència Humana, té vuit cançons amb molt de ritme, amb una barreja de sol i fang molt ben treballada i amb una gran veu. De les diferents peces que inclouen aquest disc, sentirem la cançó Sin Miedo.
Dice que no puedes Ese miedo que no te deja ver Ese miedo que no te deja libre Ese miedo que no te deja ser Baby, baby, no es real Casi todo lo que asusta no es real
Fins demà!
No es real, casi todo lo que asusta, no es real. Baby, no es real, casi todo lo que asusta, no es real. Sí, pero...
Ho vam dir el dia que la vam sentir per primera vegada aquí a la càpsula, l'Annalise és segurament un dels noms propis del 2025, pel que fa al sou de l'estat espanyol, perquè el discat va treure essència humana, és molt i molt recomanable, són 7-8 cançons que valen molt la pena i que us convidem a escoltar sencer.
Acompanyant-la avui en l'escenari a la Mirona hi haurà un altre grup completament diferent, les Panteres, un grup molt més eclèctic i amb una música i un missatge més actuals i segurament també més difícils de classificar ja que naveguen també entre diferents estils.
Estils de música. Seran un contrapunt, el sou més clàssic d'Holana Lys, i com a exemple d'això que podrem sentir diferent amb les Panteres, escoltarem ara tot seguit un reggae que han publicat dins el seu disc La Paciència i que té per nom el mateix nom que amb què es titula el disc. Aquesta cançó que sentirem és La Paciència.
Aquellos que conmigo quieran darse la mano, dejando atrás a los oportunistas, los que hablan con incoherencia, todos aquellos que forman lío, de esos yo me río. Y por eso te digo, mi negro, que me maltrataste, me subestimaste, piensa que conmigo tú acabaste, que soy hija de changó, tú te olvidaste. Espera tu sentencia, loco, pedazo de desastre, loco, tú loca, yo...
Fins demà!
Fins demà!
Siempre tus miedos están en tu mente Adormentándote y siempre presente Escucha tu alma profunda y tu esencia Escucha tu voz interior con conciencia Siempre tus miedos están en tu mente Adormentándote y siempre presente Escucha tu alma profunda y tu esencia Escucha tu voz interior con conciencia
Fins demà!
Hem sentit Les Panteres, aquesta cançó, l'única que tenen d'aquest estil més reggae, més dub, gairebé fins i tot en aquest seu últim disc i ens n'anem ara cap a canviar d'estil, cap a un més blues rock, que també el Black Music d'aquest any està ben ple amb els concerts que ens ofereix.
Ens desplacem fins al divendres de la setmana que ve, el dia 27 de febrer, amb el ja tradicional concert de bandes del país, de bandes locals, que es fa al centre cívic de Sant Narcís. L'any passat va ser un concert molt bo, molt potent, amb Dani Nelo i los saxofristas salvajes i amb Coco Girinandatònics, i enguany tindrem novament doble ració de música negra. Obriran als gironins Las Living Souls, una banda formada per habituals
d'aquí de casa nostra, dels grups de música negra d'aquí de Girona, i que estan a les portes d'editar el seu primer àlbum. En parlarem més endavant a la càpsula, segur. I després serà el torn de A Contra Blues, un dels grups catalans que més ha girat per aquí i també per Europa, amb la seva recepta de rock i blues amanida amb altres sonoritats negres també.
Serà el divendres 27 a partir de les 9 de la nit al Centre Cívic de Sant Narcís. Ara anem amb Contra Blues amb el seu últim disc Speedfire. Sentirem la cançó Go Commando.
Well, these strange times got me thinking, wondering if I understand the ways of the world, cause I'm watching and oh, how we just cannot get along. It seems to me that sadly we have just narrowed our minds and we're lost in form and sometimes in work when contests might be the main one.
Cause I don't want to bother you, sister But I love my freedom of speech And I don't mind saying I'm sorry If something I said made you cringe But it feels like we're walking on excels Every time we open our mouths One slip of the tongue and that's it, you're done Maybe we should turn the head down
Bona nit!
Bona nit!
Cause I might rather be offended If that means we both can be free So I propose we go commando Well, perhaps not literally Well, let's embrace the feeling Of saying like we mean it And speaking our minds carefree Say it like you mean it And so I'll do it too Say it like you mean it Don't let through the fine suit
I said you'd like you mean it, don't let through the fine suit.
Recordem-ho, serà el dia 27 de febrer al centre cívic de Sant Narcís, tindrem aquí a Contra Blues i als Last Living Souls. L'endemà dissabte, el dia 28, serà el torn de l'experiència del Black Music Silent Disco, aquesta experiència que consisteix a anar pels carrers de Girona amb auriculars sentint música, una cosa, sens dubte, diferent de les que ofereix el festival, i aquesta marxa acabarà a l'Ateneu 24 de juny amb Sweet Marta and the Blues Shakers.
Suit Marta, de Sal, és ara mateix segurament l'única representant femenina de l'escena, tot l'estat de l'armònica blues. Per tant, la veurem segur amb ell, amb el seu talent, la seva veu, la seva harmònica, que s'han consolidat ja com un referent aquí i també més enllà i ha tocat en multitud d'escenaris i acompanyant alguns dels grans del blues de l'actualitat. Això que sentirem tot seguit és el seu disc Hard Times, la cançó Don't That Hurt.
Here's something, baby, you can't listen to. I ain't gonna do it like you used to do. I'll sail around with loving you, but I've gone along so far the rest of you. Don't that hurt. Tell me, don't that hurt. So it hurts, tell me why you need the two people.
Fins demà!
Bona nit.
Doncs amb moltes ganes de veure la Suite Marta and the Blues Shakers, com dèiem, el dia 28 a l'Ateneu 24 de juny. I acabem ja el programa amb última cançó, amb Morgan, un dels plats forts del festival, que ompliran la Sala Gran de la Mirona el dia 6 de març, repetint actuació al Black Music. Morgan, ja ho vam dir també en el programa que vam dedicar...
El festival són una banda de rock, amb diferents matisos, que els ha portat a escalar com un dels grups més ben valorats per crítica i públic de tot l'estat. Dins de la gira que estan fent, presentant el seu últim àlbum, Hotel Morgan, publicat l'any passat, faran parada i fonda, precisament a sala, a la Mirona, per fer arribar el seu quart treball i els seus temes més reconeguts al públic gironí. No sabem si sonarà la cançó que sentirem tot seguit, que és Another Road, Getting Ready, del disc R, d'un disc anterior del 2000.
Així ens acomiadem avui a la càpsula. Us esperem novament d'aquí a 15 dies a GFM o també en format podcast. Això és Morgan.
Bona nit.
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.