La Càpsula, amb Oriol Mas.
Benvinguts un dia més a La Càpsula, el programa, com ja sabeu, dedicat a la música soul d'aquí de Girona FM. Avui fem un programa especial, fem una aturada per homenatjar un dels grans artistes d'aquesta música, el mític Sammur de Samandaif.
Sant Mur va morir el 10 de gener d'aquest any del 2025, per tant ja farà, d'aquí aviat farà un any, a l'edat de 89 anys. Aleshores vam dir que un dia li dedicaríem un programa especial i com que el que es promet s'ha de complir, poseu-vos còmodes perquè al llarg d'una hora de programa repassarem la vida i la música de Sant Mur. Una història que va en bona part lligada a Sam and Dave, però no només. Comencem.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Si ens hem de quedar amb una cançó de Sam Moore, de Sam and Dave, de fet, aquesta és, sens dubte, Soulman, un dels grans clàssics de la música soul, reconeguts també molt més enllà dels aficionats, els qui som aficionats a aquesta música. Una cançó del 1967, que va ser el gran èxit, un dels grans èxits del duet, i que ha servit per definir Sam Moore i a tants i tants altres artistes que l'han versionat, per definir-se com això, com autèntics soulmans, com ambaixadors de la música soul arreu del planeta.
Però abans d'arribar aquí, comencem amb una mica d'història, perquè el nom real de Sam Moore és Samuel David Hicks, va néixer el 12 d'octubre del 1935 a Miami. Els seus pares es van divorciar i va agafar el cognom del segon marit de la seva mare, el cognom Moore.
Com tants i tants protagonistes del soul, va començar a cantar en un cor d'una església i després en grups de gospel i duop. Mica en mica es va anar fent un nom en l'escena musical de Miami i així es va trobar amb Dave Preter, el seu company d'aventures a Sam & Dave, al The King of Hearts Club, un local de música en viu.
Diu la llegenda que en una nit del 1961 Dave Preter estava cantant el Dogging Around de Jackie A. Wilson i es va oblidar de part de la lletra. Així, el nostre protagonista d'avui, en Sam, va pujar a l'escenari i va ajudar en Dave a completar la cançó. Tots dos van veure que tenien feeling i al cap de poc ja es van consolidar com un duet sent un dels principals artistes recurrents del local. Així els va descobrir el productor Steve Alayamo que es va signar amb la discogràfica local de Miami
Marlene Records. Al cap d'un parell d'anys van fer el salt amb la discogràfica de Nova York, Roulette Records, de la mà del productor Henry Stone. Allà van gravar diversos singles, com aquest que sentim tot seguit i que va ser una de les seves primeres gravacions. It Feels So Nice. It Feels So Nice
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És curiós sentir des de bon principi com de bé es complementaven Sam & Dave amb la banda i amb la seva música. Aquestes primeres gravacions amb Rolet Records van tenir una certa notorietat però no van aconseguir cap gran èxit. De fet, Rolet Records era una discogràfica prou important que es dedicava sobretot a la música jazz i el twist i Sam & Dave en un principi s'enfocaven ja clarament a l'estil de Rhythm and Blues que s'acabaria convertint en els anys següents en el sol que coneixem avui que els va fer famosos.
Entre 1961 i 1965 van fer diversos enregistraments que podeu recuperar en un disc que es diu Sam & Dave, editat en primera instància el 1966 i que recull la seva etapa en aquesta discogràfica, Rugged Records. Un disc imprescindible per situar els orígens del duet i veure també les arrels de la seva futura evolució. Aquí en tenim una altra peça, aquesta ja més identificada amb el seu estil més reconegut i clàssic, No More Pain.
If there's anyone here who late at midnight was shed brown in tears. Oh, because they didn't have anyone. Oh, no. And if there is anyone, let me tell you, let me tell you what I have done. I'm going to finish all around me to protect me every day.
Fins demà!
No help, no fear, baby.
El 1965 Sam & Dave van canviar de discogràfica i Jerry Wexler els va contractar per Atlantic Records. El que era un pas endavant indiscutible per al duet, ràpidament va tenir un regust amarg perquè Wexler els va enviar cap a Memphis per entrar a formar part de Stux Records, segell amb qui en aquests moments Atlantic ja tenia relacions.
No era el mateix Atlantic, una de les grans discogràfiques en plena Nova York, que un Stacks a Memphis que encara jugava en una lliga inferior. Però la decisió, la història ho demostra, va resultar un encert i a partir d'aquell moment Sam & Dave, amb el suport de tota l'estructura musical de les Stacks, van començar a col·leccionar èxits i números 1.
Després d'uns primers intents, el 1966, l'engranatge amb Steve Cooper, Book and T, Mark Hayes, els instruments, Isaac Hayes i David Porter a les lletres i tota la producció de les tags, la maquinària va començar a funcionar a tot drap. Així, ràpidament, va arribar al primer èxit. You don't know like I know.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
She can get you.
Bona nit.
Fins demà!
Aquesta cançó, el You Don't Know Like I Know, va ser la primera d'un seguit de 10 temes que, de manera consecutiva, van aconseguir situar-se en el top 10 dels singles més venuts als Estats Units. El segon va ser Hold On, I'm Coming, una cançó que, sens dubte, forma part del podi del llegat de Samantha Eve. Va arribar al número 1 de les llistes de música de Redmond Blues i fins i tot va assolir el número 21 de la llista de tota la música, la llista global de Billboard.
Sam Moore és l'encarregat de cantar la primera i la tercera estrofa i Dave Prater és qui canta la segona. L'inici amb els béns, la força o la tornada, tot plegat al conjunt, han fet de Holden I'm Comic un clàssic de la música.
I ara canviem, no de cançó, però sí una mica d'estil i de veu, perquè aprofitem aquest Hold On I'm Coming per destacar que les cançons de Sam & Dave, i de Samuel, per tant, han omplert sempre molts i molts discos d'altres cantants que les han versionat amb rèpliques gairebé calcades a l'original o bé amb reinterpretacions completament lliures. El Hold On I'm Coming és, sens dubte, una de les cançons més versionades de Sam & Dave. Ja podeu anar a qualsevol plataforma i en trobareu
Multitud d'exemples, hi ha per exemple una versió en flauta d'aquest clàssic del jazz de Herbie Mann, molt recomanable, o una reinterpretació sol d'Herma Franklin que també té molta i molta força. Hi ha versions per tots els gustos, ara sentirem una, la d'Ariza Franklin, que va publicar el 1981 dins el seu disc Love All the Heart Away.
Era el seu segon disc, fora d'Atlantic Records, per tant, estava en un intent de modernitzar la seva música i arribar a nous públics. Ja ho sentireu tot seguit amb aquesta reinterpretació del clàssic de Sam & Dave, que precisament li va permetre sumar un nou Grammy per la seva interpretació. Aquí teniu un Hold On I'm Coming discotequero de la mà d'Ariza Franklin.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Little Doc Horner was sitting in the corner, eating his Christmas pie, you know? The dude stuck in a thumb and pulled out a plum and said, what a funky boy am I. The queen of hearts, she made some tots all on a summer's day. The king of hearts, my man called for the tots, and they just greased and fucked away yesterday.
Bébé. Bébé. Bébé. Bébé. Bébé. Bébé. Bébé. Bébé. Bébé. Bébé. Bébé. Bébé.
Mentre continuem sentint de fons aquesta reinterpretació evidentment fidel a l'original però també molt i molt diferent de la tele com la van gravar Sam and Dave d'aquest Hold on I'm Coming, altres èxits del duet van ser el Rap i Tap, I Thank You, Soul Sister Brown Sugar, moltes cançons.
que van fer-se un lloc a les llistes d'èxit. Molts dels temes eren potents, era marca de la casa, un rima frenètic, constant intercanvi vocal entre Sam Moore, Dave Preter, una energia, els discos, que després es traslladava als escenaris on Sam and Dave feren coneguts per protagonitzar actuacions antològiques sense descans. Per això se'ls va conèixer també amb el sobrenom de Double Dynamite. Van fer poques balades, però aprofitem aquest moment per recordar la que és segurament la més coneguda.
When Something Is Wrong With My Baby, publicada el 1967 en el disc precisament titulat Double Dynamite, demostra que Sam and Dave, també quan volien, s'havien afluixat el ritme. When something is wrong with my baby Something is wrong
with me. And if I know she's worried then I would feel that same misery.
My baby Something is wrong with me Now listen Just what she means to me now
Bona nit.
He's got a problem. Oh. I know, I know I got to help or solve them when something is wrong with my baby. Show them.
Sentíem aquest, when something is wrong with my baby, no només anaven les coses malament amb la seva xicota, sinó que anava malament també era la relació entre els dos protagonistes, entre Sam and Dave. A mesura que es van anar consolidant el circuit de gires i van anar sumant singles, va anar creixent la desafecció entre tots dos.
El 1970 van publicar, ja sota el segell d'Atlàntic, un pas endavant, per tant, en la seva carrera i en la seva distribució, però les cançons no van funcionar. I el nostre protagonista d'avui, Sam Moore, va començar a actuar pel seu compte. Dels dos, era qui tenia més ganes de fer carrera en solitari i encetar els seus propis projectes més enllà de Samantha Dave.
Per tant, el 1970 va editar les seves primeres cançons amb un nou projecte anomenat Sams Soul Together 1970 Review i va començar a treballar en un disc que havia de sortir el 1971 amb un projecte propi, però molt ben acompanyat per una banda de 16 membres, acompanyat també amb la veu de Brenda Joe Harris,
amb Aretha Franklin al piano i Kim Curtis a la producció. Per tant, un molt ben acompanyat Sam Moore per iniciar aquesta carrera en solitari. Però la mort de Kim Curtis aquell mateix any va fer aturar el projecte i el disc va quedar guardat en un calaix. Finalment, el 2002 es va acabar publicant aquest treball, va sortir del magatzem, va veure la llum i es va titular en aquell moment Plenty Good Loving de Lost Solo Album. Començava amb aquesta peça que es diu Plenty Good Loving.
I don't think they hurt you. Give me a funky horn now. Oh yeah. Now listen to me. If you got the wheel, I'll make the way. You, you pick the time, baby.
Bona nit. Bona nit.
I take your troubles, put them in a package, and I throw them all the way, yeah. Look, I take everything of yours and make them for real from day to day to day. Let me show you how I do it. Pretty good of you, baby. Pretty good of you, baby. Pretty good of you, baby. Pretty good of you.
Pretty good in love.
Aquest disc, Plenty Good Loving, de Lost Solo Album, té 10 peces, 10 cançons, és un disc de soul, on predomina un so més evolucionat que en els discos de Saturday, un so més modern, però que recorda, sens dubte, les arrels dels treballs amb el duet que l'havien fet famosa a Sant Mur.
Moore, això sí, volia treure l'espina i demostrar que podia ser un cantant en solitari i fer allò que li vingués de gust en cada moment. Lamentablement, però, com dèiem, aquest disc no va haver-la llum fins 30 anys més tard després de gravar-se i, per tant, el públic va continuar veient Sam Moore encara com el 50% de Sam and Dave. Dins d'aquest plenty good loving, que també en va sortir el 2002 però es va gravar el 1970, hi ha bones cançons. Per exemple, aquest, Stop.
I said, I can't take it no more. Oh, no more. I said, stop. If you keep it up, I'm going through the door. That's what I'm going to do. I never knew how good love could be. Oh, love has made a great fool to me.
One more kiss will drive me crazy. Stop. Hold it a minute. I got to catch my breath. That's what I'm gonna do. I said stop. Every time you squeeze me, it scares my heart to death. Oh, yes it does. I thought I was a captain on my ship.
I think you're trying to take advantage of me.
Tell me, what are you made of? It sure must be love. Everything is hazy.
Sentim Sant Mur intentava fer-se un lloc amb nom propi a la indústria musical, però els singles, que va dit amb Atlàntic, no van tenir èxit, i aquest disc en solitari que tenia el calaix, arran d'aquesta banca d'èxit també dels senzills, no va sortir i això el va abocar a tornar a Llós Segur, per tant, a tornar a Sabant d'If. Van continuar fent gires durant els anys 70, no se suportaven, però continuaven treballant plegats,
i van, com dèiem, fent tours arreu dels Estats Units i sobretot per a Europa, on van mantenir el caché entre els aficionats del sol. També van publicar nous discos que majoritàriament van passar força desaperceguts. Per exemple, el 1974 van editar un àlbum, Bach Acha, produït i escrit en part per a Steve Cooper, de les TAX,
i amb sessions de cançons d'altres artistes com Jimmy Cliff. Ho seguien intentant, però en tot cas l'època daurada de Sam and Dave havia passat. En tot cas, recobrem aquest disc del 1974, aquest Back atxar, amb una curiositat, aquest Sam and Dave aproximant-se al reggae amb aquest Coming to my life, una cançó escrita per Jimmy Cliff, que és la que obria aquest disc. Back atxar és el disc i la cançó és Come into my life.
Fins demà!
I knew I had to make you mine. And when I kissed you, I knew I want you all the time. Don't need no sympathy. All I need is love for me. Tell me now how to make you happy. Oh, baby. Come into my life. Come into my life.
Comin' to stay. Comin' to my life. Oh, baby.
Fins demà!
Comin' to stay. Comin' to my life. Oh, baby. Comin' to my life. Comin' to my life. Comin' to my life. Comin' to my life.
Així Sam Moore, de la mà de Sam & Dave, van anar seguint els anys 70, fins que el 1979 van tenir un altre boom de popularitat, van recuperar la glòria dels anys 60 gràcies a l'èxit de la pel·lícula dels Blues Brothers i la versió que Dan Aykroyd i James Belushi van fer de la cançó Soul Man i que s'ha convertit en un dels moments icònics de la pel·lícula.
Els bluesglades van recuperar moltes velles glòries del sol i Saban Dave van tenir la sort de formar part d'aquesta recuperació. En tot cas, doncs, ells van seguir. Sant Murdaf-Pretter continuava, la seva relació continuava trencada i, de fet, va empitjorar encara l'any 1981, quan ja es van separar definitivament. Giraven per separat i així Sant Murdaf va conèixer qui va ser la seva dona i manager, Joyce McRae, que el va ajudar
va ajudar a sortir dels seus problemes que els frans de Sant Mour acumulava amb drogues i altres addiccions. Va anar a partir d'aquí alternant col·laboracions amb diferents artistes, alternant també gires, rememorant l'època daurada del sol i la indústria musical, mica en mica, el va anar reconeixent com un dels grans artistes d'aquesta música.
Van tenir diverses disputes també legals per l'ús del nom de Sam & Dave, entre ell i Dave Prater, fins que el 1988 Dave Prater va morir d'un accident i per tant Sam Moore ja va quedar com a l'únic integrant viu de Sam & Dave. Els anys 90 van ser anys de poca activitat, més enllà dels remembers de Sam & Dave, i a partir dels 2000 va ser quan Sam Moore va recuperar altra vegada la seva carrera ja en solitari, ja com a Sam Moore.
Un augment de reconeixement que li va permetre ser cada vegada més present en tota mena d'esdeveniments. Com dèiem, el 2002 va editar el seu disc perdut i el 2006 va treure un nou àlbum, en aquest cas un disc de versions, amb col·laboracions amb artistes en primeres espaces de la indústria musical, que al seu moment així li retien també un homenatge. Per exemple, aquest Blame It on the Rain amb la cantant Fantasia.
Bona nit.
And you feel like such a fool. You let her walk away. Now it just don't feel the same. Gotta blame it on something. Gotta blame it on something. Blame it on the rain that's falling. Blame it on the stars that shine that night.
Whatever you do, don't put the blame on you Blame it on the rain, yeah, yeah You can blame it on the rain Should've told her I was sorry Could've said I was wrong But no, I couldn't do that
Fins demà!
This morning, blame it on the stars And never shine that night Whatever you do Don't put the blame on you Blame it on the rain Yeah, yeah, yeah You can blame it on the rain Cause the rain won't mind The rain don't care You gotta blame it on something
Bona nit!
Gràcies.
Aquest disc, com dèiem, editat el 2006, es va titular Overnight Sensational i incluïa col·laboracions amb artistes sentien fantasia, però també gent de la talla de Steve Winwood, Eric Clapton, Maria Carey, Sting, Bruce Springsteen, Paul Rogers, entre molts altres. Va ser una manera, de bona part de la indústria de la música, de reconèixer els mèrits de Sam Moore, a la vegada que Sam Moore consolidava així el seu treball en solitari.
Overnight Sensational s'allunya del sol més clàssic, marca de la casa, per entrar en ritmes més influenciats pel rock i el pop, ritmes més comercials també, però és sens dubte un treball que val la pena escoltar de dalt a baix i també per posar en valor la veu de Sam Moore. Una altra cançó del disc, anem a sentir-la, Looking for My Love, gravada amb Jon Bon Jovi.
Fins demà!
Fins demà!
So I want to fix my breakfast and bring it to my bed. I'm looking for a love to call my own. So I want to do a little house working back with me again. I'm looking for a love to call my own. With lots of love and kisses that keep me up to then. I'm looking for a love to call my own. I'm looking for a love every day on my own. I'm looking
I'm looking for love I'm looking for love
Looking for love. I keep on looking. Keep on looking again. I'm looking everywhere. I'm looking here and there. I'm looking and I'm searching. Looking, looking, looking for love to call my own. Yeah, Johnny. I've been looking now. I've been searching.
No, she's not over there. Over there? No, that ain't her. Oh, right there. Look for you right there. And I found her. And I keep looking. And I found her.
I keep searching for love. I keep looking for love. I keep looking for love. Looking for love now now. I keep looking for love. I know it's out there baby. How about a little bit of housework?
Al llarg d'aquests 2.000 veiem la rehabilitació, la redempció també personal de Sam, de Samur, la indústria de la música, i per tant, com va anar publicant nous treballs i sent cada vegada també més reconegut. Més enllà de la part artística, Samur també es va significar políticament. Va tenir els seus més i els seus menys amb Barack Obama, amb qui va tenir conflictes, però també actuacions musicals conjuntes, davant seu,
i el 2015 va publicar una cançó en homenatge a Martin Luther King. Ara bé, Sam Moore històricament sempre es va significar més amb el Partit Republicà, amb qui hi havia tingut, amb qui hi ha tingut sempre més afinitat, fins al punt que el 2017 va editar el disc An American Patriot, el que ha sigut el seu darrer treball sencer, amb tot de versions de cançons patriòtiques nord-americanes en clau de soul i gospel.
en el concert inaugural de la primera presidència de Donald Trump i va interpretar la cançó America the Beautiful. Més enllà de les consideracions polítiques, anem a escoltar aquesta cançó en la versió que va sortir en el disc perquè també forma part de la vida de Sant Mur. Això és America the Beautiful.
Oh, beautiful For special skies For amber waves of grain Listen For purple mountain majesties
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
This is the one I like. Don Alabaster. Don Alabaster.
Undeemed by human tears. America, America, this God of mine has shed his grace on thee.
with brotherhood from sea to shiny sea. Listen to this. Hold on. Oh, beautiful. For heroes prove
In liberating strife. Who more than self. Who more than self. Thy country love. And mercy more than life. America. Oh, America.
Oh, Lord. With brotherhood. From sea to shining sea. One more time.
Aquest últim disc en solitari de Sam Muron en American Patriot recupera bona part de les seves arrels musicals i també recorda que aquests últims 25 anys del paper que ha anat seguint el cantant des dels anys 2000 fins a la seva mort el 2025. 25 anys de la vida de Sam Muron va participar en molts esdeveniments musicals de tota mena,
molts homenatges, reconeixements personals, a les tags, al sol, directes amb companys d'època, també amb molts altres artistes, col·laboracions amb moltíssima gent com el disc que sentia en Dover Night Sensational i també amb treballs de molta gent, com dèiem.
Un dels artistes que més hi ha col·laborat, que més hi va col·laborar aquests últims anys, va ser Bruce Springsteen, qui el va acompanyar, que va ser l'artista, ell, amb la Eastrip Band, que van acompanyar Sam Moore en el concert dels 25 anys del Rock and Roll Hall of Fame, en el moment en què corresponia actuar a Sam Moore. De fet, l'última aparició discogràfica que ha fet el nostre protagonista d'avui,
va ser col·laborant en el disc de Soul de Bruce Springsteen, Only the Strong Survive, editat a finals del 2022. És un disc exclusivament de versions on Sam Moore és l'únic artista convidat i surt posant la segona veu en dues ocasions, en la cançó Soul Days i també en la versió de I Forgot to Be Your Lover, l'original de William Bell, i que sentirem tot seguit amb la veu de Bruce Springsteen i Sam Moore. Aquest és l'últim llegat que ens ha deixat Sam Moore en format discogràfic.
Bona nit.
Fins demà!
Have I taken the time to share with you all the burdens that love will fit? And have I done the little selfless things to show you just how much I care?
But working all day don't make you a man Oh, I forgot to be your lover And I'm sorry But I'll make it up to you somehow I forgot to be your lover
I si aquesta va ser l'última aparició discogràfica de Sant Mur, avancem un any amb el final perfecte per aquest programa que estem fent d'homenatge a Sant Mur. Una càpsula especial, com dèiem al principi, amb Àlex Gascon a l'edició del programa i amb Oriol Mals que us parla, que us deixarem ja fins a la propera càpsula d'aquí 15 dies.
Acabem com dèiem, ens n'anem a l'abril del 2023, ens n'anem a Alabama, on es va fer un concert d'homenatge al cantant de country nord-americà George Jones. El concert es va titular Still Playing Possum i Sam Murray va participar en una versió plena de soul de la cançó de blues original de Bluesman.
Una versió on demostrava que als 87 anys encara tenia una molt bona veu, capaç d'itnotitzar tot un auditori i en el que va ser, com dèiem, la seva darrera aparició en directe. Moore va canviar el final de la lletra i en comptes de l'original Bluesman va acabar amb un ayam de Soulman, fent evidentment referència a la seva vida i el seu gran èxit discogràfic. Una manera, segur que involuntària però perfecta, de posar el punt i final a una de les grans trajectòries del Soul.
Per la qualitat de la versió i per aquest vers final que resumeix, tota una vida, acomiadem així a Sant Mur, al Solman per excel·lència.
I'm just a singer. A natural bone guitar ringer. Kind of a clinger to old sad songs. I'm not a walker behinder. I'm a new note finder.
But my name reminded of a blues that's all gone. So I started drinking. Took some time, messed up my mind thinking. I was strange thinking that came along.
I was alone in the spot There's not too much left in the sight You changed all that Night when you sang this song I said Hey, baby, I love you I need you Hey, baby
to prove to me some kind of martial man. You wasted so much of your life dreaming through the darks. Let me shine a little light on you blues, man. I got sick from speeding all the things that I was needing.
If I was keep on pleasing my fans I could get caught on the dirt road I got sued over Snow's show She came and took all the load of down on me I'm a blues man
I sang, hey, baby, I love you. Hey, baby, I love you. Oh, I need you, baby. Listen to this. I travel and got tired of traveling this man. You grew, get the time. I'm up in my heels now.
It would be so cold now if you stuck it out with this soul man. Oh, can you all hear me? I ain't got but one more thing I want to say. Listen to me. Oh, I'm up in my gears.
If she hadn't hung around I wouldn't have been that soul man If I didn't love you Nancy I'm a soul man