La Càpsula, amb Oriol Mas.
Benvinguts, bona nit, bona tarda, bon dia. Un moment que escolteu aquest podcast, aquesta càpsula, arribem ja a la càpsula número 31. 31 programes portant-vos aquí a Girona FM, el millor del sou clàssic i del sou actual.
Portem ja molts programes parlant del Black Music Festival, dels concerts que hi havien programats, i ara que ja estem arribant al final d'aquesta edició del Black Music, fem un programa especial. Abans, però, recordem que cap de setmana queda una programació amb Jenny Nous a la volta, el concert de Sant Daniel amb Extraño Ways Orquestra i Black Fang, i diumenge el clàssic Black Music Picnic al Parc del Migdia amb reggae per xics, la Black Music Big Band i los saxos de la Verna. Don't la por!
I per tant serà un cap de setmana després d'un cap de setmana que hem passat també molt especial amb un espectacle íntim però molt potent de Ben Harper i un concert de Guillem Mino presentant el seu nou disc amb una gran sorpresa com van ser els artfreak de perpetual singers que van fer ballar la Mirona
Fins demà!
de fer-nos una aturada i recordar alguns dels artistes que hem pogut veure aquests 25 anys a la Mirona. Esteu a punt? Comencem amb una cançó que és el Get Ready dels Temptations.
Bona nit.
I'm on my way. If you want to play hide and seek what love let me remind you it's all right. The lovin' you're gonna miss and the time it takes to find you it's out of sight. So fiddly be, fiddly dumb, look out there.
Bona nit.
Estem a punt per fer aquest recordatori, aquesta trajectòria per al Black Music Festival per aquests 25 anys de festival que va començar el 2002, com dèiem, amb el subtítol de primer festival de blues de salt. Els primers anys van destacar els noms més lligats al blues i al rock amb autèntiques llegendes de la música que van aparèixer per aquí, per casa nostra.
El 2004 hi havia d'haver el primer gran concert de Soul amb una banda amb membres dels Temptations i una altra de les Suprems. El concert però es va cancel·lar en aquell moment però finalment el 2023 el Black Music es va poder treure l'espina amb un concert dels Temptations, amb una formació liderada per Glenn Leonard, Temptation original entre el 1975 i 1983.
El 2004, aquell any, qui no va fallar? El Black Music va ser la banda de sol, però sobretot de fang, Tower of Power, que van fer a salt la seva primera actuació a l'estat. Això que sentirem és So Very Hard To Go del disc Tower of Power del 1973. Ain't nothing I can say Nothing I can do
I feel so bad I feel so blue I got to make it right For everyone concerned Even if it's me If it means it's me What's getting bad?
Fins demà!
Fins demà!
So I'll just step aside. I'm gonna step aside and lend a helping hand then. Cause I could never.
Eren anys on el festival es dedicava sobretot a portar noms de primera línia llegendes de la música per també anar-se fent un nom al propi festival dins de tots els escenaris d'aquí de Catalunya i també d'aquí del sud d'Europa. Segurament el nom més icòric que ha passat pel festival és el de Chuck Berry. Viatjava ell sol amb el seu mànager pel món, tocant els seus grans èxits i així va ser com va fer parada el Black Music l'any 2005, un any on també hi va tocar el gran Billy Preston.
Per tant, van ser, com dèiem, anys de grans noms, de grans llegendes de la música que els vam poder veure aquí ben a prop de casa. Tot seguit sentirem Chuck Berry amb Roll Over Beethoven, una cançó de 1956 on Berry reivindicava que el rock i la música que provenia del Rhythm and Blues sigués tan respectada com la música clàssica.
Mail it to my local DJ Yeah, it's a jumpin' little record I want my jockey to play Roll over Beethoven I gotta hear it again today You know my temperature's risin' The jukebox blowin' the fuse My heart beatin' rhythm And my soul keep a-singin' the blues Roll over Beethoven Tell Chukowski the news
I got the rockin' pneumonia, I need a shot of rhythm and blues. I caught the rollin' off the writer sittin' down at a rhythm review. Roll over Beethoven, they rockin' in two by two. Well, if you feel it and like it, go get your lover, then reel and rock it. Roll it over, then move on up just a trifle further, then reel and rock with one another. Roll over Beethoven, dig these rhythm and blues.
Don't you step on my blue suede shoes. Hey, diddle, diddle, I'ma play my fiddle. Ain't got nothing to lose. Roll over Beethoven, tell Shekowski the news. You know she wiggle like a grower, dance like a spinning top. She got a crazy partner, you ought to see him real and rock. Long as she got a dime, the music won't never stop.
Roll over Beethoven. Roll over Beethoven. Roll over Beethoven. Roll over Beethoven. Roll over Beethoven. Dig to the rhythm in blues.
Avui intentarem parlar poc i escoltar molta música perquè són tants els noms que van passar per al Black Music Festival que val la pena deixar córrer els discos. Per exemple, un dels noms que va passar l'any següent, el 2006, va ser el de Sam Moore, de Sam & Dave. No posarem cap cançó seva. Si voleu, podeu recuperar el programa especial que vam dedicar-li arran de la seva mort aquí a la càpsula recentment.
Un altre dels grans noms, de les grans llegendes que hi van tocar va ser Aik Tarner, figura polèmica pels seus maltractaments a Tina Turner, però a la vegada una peça clau en la història del Soul i del Rhythm and Blues. Va ser a Salt, amb la seva banda al complet, d'Aikets,
com a curistes i una veu femenina principal que imitava la manera de fer de Tina Turner. Va ser un concert espectacular on Knight Turner es movia entre l'automenatge i l'autoparòdia i on vam sentir clàssics com aquest It's gonna work out fine. Era la primavera del 2007 i pocs mesos després, el desembre d'aquell mateix any, Knight Turner moria.
Yes, Tina. It's time to get next to me. Honey, that was my plan from the very beginning. Darling. Uh-huh. I never thought that this could be. What do you mean? Oh, yeah. Your lips set my soul on fire. You feel my one desire. Oh, darling. Yes, yes.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit! Bona nit!
Bona nit!
Com sempre, en el Black Music ja han coincidit en el cartell grans clàssics amb altres artistes més desconeguts per al gran públic. Aquell mateix 2007 hi va actuar també en el festival Terry Callier, artista provinent de l'escola de Chicago i un dels grans tapats de la música soul. Venerat a l'escena Northern Soul, amb discurs ciberites no aptes per al gran públic, el Black Music va tenir l'encert de portar-lo. Aquí un dels seus temes més coneguts, Ordinary Show, de l'àlbum Occasion al Reign de 1972.
I might try to indicate my state of mind or turn you on.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Here on the ground. When you find folks are giving you the running round. Keep your game up tight. And if you must just take your secrets underground. Now politicians are trying to speech you. Mad color watchers are trying to teach you. Very few will really try to reach you.
If you lost me the stack Well that's okay Come on black Now I'd be the last to deny That I'm just an average guy And don't you know each little bird in the sky Is just a little bit freer than I Hey ordinary Joe Although they say you're just a lazy so and so What they think is real
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
I anem ara al rock blues que tantes nits de glòria ha portat al festival. Entre els molts noms protagonistes que hi ha hagut al Black Music hi ha també el de Bill Wyman, un dels ex Rolling Stones que ha passat per aquí juntament amb Mick Taylor i amb Billy Preston. Wyman va ser des del primer dia i durant 30 anys el baixista de Ses Satàniques Majestats i amb aquesta aura va omplir la Mirona el 2009.
Continua publicant discos, l'últim el 2024, amb 88 anys, titulat Drive My Car. La cançó que dona nom al disc és aquesta, Drive My Car. Facing the mirror, looking like a fool The power of the shower make me feel real cool You're putting on a red dress, looking real cute If you ever get together, gotta buy a new suit You can try my car
Fins demà!
Fins demà!
Pel Black Music han passat moltíssimes bandes del país, de fet ha sigut un aparador de l'evolució de la música negra a Catalunya i cada any hem pogut gaudir de grups que començaven i de bandes també ja més consolidades en el panorama de casa nostra, que han sigut el contrapunt perfecte a les grans estrelles internacionals.
Per exemple, en el Black Music del 2014, l'obrien una banda que acabaven de treure el seu primer treball, Sometimes Too Much Ain't Enough. Eren The Excitements i tant la banda com després la cantant Coco Jin han sigut habituals del festival. Això és Keep It To Yourself.
Oh, no. Don't you ever let nobody get inside the story of your other man. Oh, no. Cause if you do, you're in trouble. And your love won't come nowhere. You know it won't. Hear the he said, she said. They said that he don't love you. You know they will. They'll be he said, she said. They said that he don't love you.
Yeah, some people can't stand, see two people looking along. You know they can't, some people just can't stand, see two people looking along.
Bona nit.
I canviem ara d'estil, anem cap a l'escar, perquè la música jamaicana també ha tingut moltes finestres en el festival. Per exemple, ja hem vist els Wailers, Fermín Muguruza o Doctor Calipso. El 2010, la Mirona va ser l'escenari del primer dels concerts de la gira dels 25 anys d'escatalà, que va servir per tornar a unir la banda. Com tot el que ha fet el grup, com tot el que ha fet escatalà des d'aleshores, la Mirona es va convertir en una autèntica olla a pressió amb clàssics de l'escar nacional, com aquest de Jamaica a Roma.
Fins demà!
No estava gens que un dia arribaria fins a Montiguer. El que ningú es pensava és que acabarien a robar.
Fins demà! Fins demà!
No estava gens clar si un dia arribaria fins a Montigo. Que ningú es pensava és que acabaria anar a Roma via Budapel. No estava gens clar si un dia arribaria fins a Montigo. Que ningú es pensava és que acabaria anar a Roma via Budapel.
No estava gens clar si un dia arribaria fins a Montigo, que ningú pensava que acabaria la roba via a Budapest.
I aprofitem aquest canvi d'estil per continuar circulant entre fórmules que han sigut habituals a la Black Music més enllà del soul. Aquí el blues segurament s'emportaria a la palma, ja que no en va, aquest va ser el motiu d'origen del festival. Hi hem vist artistes com Alvin Lee, Johnny Winter, John Spencer, Blues Explosion o John Mayall, que hi ha participat dues vegades. La primera, el 2004, a la Mirona, i la segona, el 2014, a l'Auditori, amb espectacles recordats per als amants de la guitarra i l'armònica.
Sentim ara tot seguit a John Mayall amb la cançó Mass Around, del directe del 1972, Jazz Blues Fusion.
Treat me like you do.
Tornem ara al soul més pur, més poderós, amb un dels seus màxims exponents d'aquestes últimes dècades. Estem parlant d'Eli Pepper Boy Reid, que hem vist força vegades per aquí, per Girona i per Catalunya, i que va arribar a gravar amb els nostrats Pepper Pots. El 2011 va fer la seva primera aparició a Black Music, ja com un artista consolidat, amb dos discos potenegra, com són el Come on and Get You i el Roll With You, del 2008, on hi trobem aquesta cançó, Am I Wasting My Time.
Let me tell you, I met a girl downtown last night. She asked me to take her home. Knew what she wanted by the look in her eye as we walked back on and on. So tell me, baby, before you unlock the door, am I just a one-night thrill?
If it's true and I'm just your fool, there ain't no money in this deal. Am I wasting my time? Yeah. Do you think this is love that we found? Am I wasting my time? Oh yeah. Cause if I am, baby, you can turn right around.
I need a woman to love me. Someone to always be there. If you'll be mine, I'm not wasting my time.
Listen to me now. Girl, I had broke my heart in two. She left me all alone. You know she did not. Said she didn't love me no more. Another king was on the throne. If you want me, baby, come over here and let me
Fins demà!
Yeah. Do you think is it love that we found? Am I wasting my time? Oh yeah. Cause if I am baby you can turn right
Una altra dels habituals ha sigut l'estrella del funk, Maceo Parker, saxofonista que va començar amb James Brown. Aquesta herència l'ha marcat sempre i la seva música ens ha portat moltes vegades a recordar els grans moments del padrí i del soul. L'obra de Maceo és ingent i el Black Music ho hem pogut comprovar fins a tres ocasions, una de les quals apadrinant el Girona Jazz Project. El sentim tot seguit amb la cançó Up Town Up del disc del 1998, Funk Overload.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
My speed is Mach 1, like Top Gun, as I cruise the ferry with no ordinary Tom, Dick, or Don. Trunk tight till late at night, from party hopping in Gotham, Greek Showtime, in clubs of cotton, so take a flight on the wild side but keep it in stride. Schizo City so much you can call it Jekyll and Hyde. Divided by the green, I mean, more box tops than scrapers in town, so put a green on down, on down.
Un altre concert potenegre va ser el dels Impressions amb Sam Gooden i Fred Cash, dos dels originals de la banda que havien compartit èxits amb Curtis Myfield. Ells dos van seguir tocant fins al 2018 i a la Mirona ho van fer amb els Pepper Pots com a banda de suport en l'edició del 2013.
Van sonar tots els seus grans èxits en una de les nits més memorables del Black Music per als amants del sol. Això és People Get Ready, un tema que s'ha convertit ja en un clàssic de la lluita pels drets civils i que van publicar el 1965.
Bona nit.
Fins demà!
For the hopeless sinner Who would hurt old mankind Just to save his own Believe me now Have pity on those Whose chances grow thinner For there's no hand in place Against the kingdom's throne So people get ready There's a train of comfort
Don't need no baggage, you just get on board. All you need is faith to hear the Jesus harming. Don't need no ticket, you just thank the Lord.
I a la mateixa alçada que aquest concert dels Impressions, hi podem situar també l'espectacle de què vam gaudir el 2018, en aquest cas a l'auditori, amb Martha Reeves, un dels grans noms de la Motown. Parlar d'ella és parlar, sens dubte, d'una de les artistes top de la música, amb una llarga llista de cançons que ja són estàndards del soul i de l'època daurada de la discogràfica de Detroit. A Girona van sonar tots amb unes bandeles reformades, amb dues de les seves germanes, per exemple, aquesta cançó que sentiríem tot seguit, Jimmy Mack.
Yes to Sweden.
La Música ha servit per conèixer molts grups que començaven o que eren de ninxul i que amb el temps han acabat fent un lloc en això de la música i també han viscut concerts de grups més consolidats però que estaven allunyats dels grans noms de masses, sent referència obligada en circuits més reduïts on la música es va veure sobretot per la seva autenticitat i la seva posada en directe. Vintage Trouble van protagonitzar un concert espectacular el 2019 amb un cantant que es va posar tota la sala a la butxaca
amb una autèntica exhibició de força escènica. Rock, blues, soul, tot barrejat en una nit memorable. Del disc Vintage Strobel del 2015, sentim una cançó, un mig temps, aquest Shows What You Know. He thought the sweet time was over
You thought the sound of our laughter had trickled on But our love's here to stay, no it won't slip away Don't, don't know how to let go Shows what you know You cut me out of every picture
Fins demà!
Did you truly think that you and I had fallen from a crimson sky down into a book of blue memories? You thought the kiss on that bridge was our last. You wrote our love appetite while I prayed for all
Oh, here we dance again Face to face Lips on lips, hand in hand All pain you raise I won't say that I told you I'll just have you and hold you Sweet and bless you in the afterglow Shows of hope
You know you thought that the sweet time was over.
Fins demà!
If you gotta be wrong, baby Now's the right time to be wrong, baby If you gotta be wrong, baby Now's the right time to be wrong
Anem enfilant la recta final del programa i ara ens centrem en l'edició número 25 del Black Music, la d'aquest any. Ho dèiem al principi del programa, el concert de dissabte passat amb Guillemino i Arp Freak de Perpetual Singers va ser una bona sorpresa. Guillemino va ser fidel al seu estil, mentre que els holandesos Arp Freak van ser un descobriment d'aquests típics del Black Music Festival. Amb quatre cantants que li donaven la vessant gospel i una banda que funcionava a tot drap amb el fang, la música disco i el sol dels 70 com a bandera,
van fer moure els peus a tots els presents a la Mirona. Aquest 2026 han tret l'EP Alpha and Omega, on hi ha aquest For Your Love, però en tot cas l'estudi no fa justícia al directe d'aquesta banda. Sentim For Your Love.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I acabem ara sí el programa amb tota una declaració d'intencions d'aquests 25 anys del Black Music. El 2017, la gran estrella Gloria Gaynor va omplir l'auditori per sentir una de les grans veus negres, si més no, de ben segur, de les més cantades i corajades.
Referent de la música disco, acomiadem el programa amb el seu clàssic I Will Survive. Doncs això, li desitgem també això mateix al festival, que més enllà de les modes, dels grans èxits i de totes les dificultats que es trobi pel camí, sobrevisqui. Nosaltres hi tornarem d'aquí 15 dies amb més soul aquí a la càpsula. Us hi esperem.
I was petrified Kept thinking I could never live without you by my side But then I spent so many nights Thinking how you did me wrong And I grew strong And I learned how to get along And so you're back From outer space I just walked in to find you here With that sad look upon your face I should have changed that stupid lock I should have made you leave your key If I'd have known for just one second
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!