La cultura cura. Un programa per a cors inquiets.
It's a new dawn, it's a new day, it's a new life for me
Benvingudes i benvinguts a la cultura cura, un programa que té un objectiu una mica ambiciós. Quan deixis d'escoltar aquest programa, tinguis ganes de gaudir de la cultura profundament, des de llegir un poema, anar al cine, anar a la biblioteca a buscar un llibre, anar al teatre, el que vulguis, però et garantim que la cultura cura.
Gràcies.
Avui amb nosaltres tenim Lluís Llames i també en esperit està la Consol Ribas. Ells dos estan portant a terme, liderant el Festival d'Art Independent Pepe Sales, que es fa aquí a Girona. Avui és el darrer dia i hem volgut convidar el Lluís perquè ens expliquis més sobre aquest festival des de...
com va començar, per què, cap on anem... És això, un festival d'art que selecciona artistes maleïts i de culte. M'ha agradat molt com has definit el tema d'artista maleït i en relació a la contracultura. Hola, Lluís. Hola, bon dia. Bon dia.
Vols que t'expliqui el... Una miqueta. M'ha agradat quan ho has definit i dic anem a recuperar, perquè això de contracultura no s'escolta molt a vegades, saps? Bé, és que la contracultura, perfectament compatible amb la cultura oficial, la cultura dels canals, com aquesta emissora de ràdio, la contracultura...
té una vida paral·lela i és molt necessària perquè és la lliure inspiració, la lliure creativitat, lliure d'imposicions socials, que és el que en certa manera caracteritza aquests escriptors que nosaltres diem maleïts. Són gent que viuen i creen el seu aire, moltes vegades patint urnits, patint persecucions,
i són artistes tan absolutament genials que la seva obra i el seu pensament, al cap d'uns anys, acaba imposant-se i acaba per ser realment de culte. O sigui, que en el moment que viuen i que es desenvolupen, potser s'han avançat a la seva època o no han entrat en els cànons oficials. Exactament, sí. I vosaltres, que teníeu un restaurant a Girona que molta gent recordarà, era un restaurant al centre del Barribell i la Panyora,
el qual era un lloc que s'hi trobava gent artista o gent que es podia sentir en algun moment una mica fora de lloc. I quan vosaltres vau decidir canviar de vida, vau tenir una idea que va ser crear un festival artístic en què poguéssiu donar veu a aquests artistes. Va anar així, Lluís?
Bé, més o menys. Més o menys. El cas és que sempre des del restaurant, en principi hi era una sala d'art i sempre havíem organitzat festivals, nits de fires, moltes festes i molts actes. I va ser un moment que ens arriba un...
un vídeo de l'Ulgo Martorell, un mig metratge, en el que explicava la vida del poeta, músic, mecatista, Pepe Sales. Aquest reportatge ens va tocar moltíssim, està molt ben fet, per cert, ja es pot trobar a Netflix, ens va tocar molt perquè en el mateix reportatge sortia molta gent que coneixíem.
i ens va semblar que era una pena que jo quedés en un calaix d'un arxiu d'un d'allò, i va ser quan la Consol Ribas li va proposar a en Guillanta Ribas de fer alguna cosa al cine modern, si ens deixava el cine.
el Guillem Terribas ens va fer confiança, ens va deixar al cinema, es va projectar la pel·lícula del Pepe Salles, l'Albert Serra, que era un conegut nostre amic, va portar també un curtmetratge... I va ser un èxit. Va ser, bueno, èxit increïble, però quedava tot com comprimit, no?
Llavors va ser quan vam decidir a partir de donar continuïtat a aquesta proposta i a partir de la segona edició es va fer un esquema per dies i espais que ocupés una setmana, que és l'esquema que durant 18 anys s'ha vingut a aplicar i es segueix aplicant.
Heu portat com a convidat, o sigui, com a tema, artistes com el francès Jan Genet, com Bukowski, Bolaños... Alguna dona o és la d'aquest any, la dona? Ui, n'hi ha moltes de dones. I quines recordes? Increïbles, són les més fortes, eh? Hi ha una dona molt forta que hem fet, Santa Teresa de Jesús.
Sí, crida molt l'atenció. Una dona que, a part de ser una escriptora reconeguda pels grans escriptors del segle XIX com una de les millors en llengua castellana, es va enfrontar ella soleta a l'enquisició i, bueno, és una cosa brutal el que va arribar a escriure i el que va arribar a fer en vida aquesta dona.
i després d'altres com l'Elena Garro, la dona de l'Octavio Paz, René Vivian, Natali Clifford-Barni, Foglu Ferrojat, Carolina Maria de Jesús, moltes dones, més dones que homes hem fet. Llavors aquest festival que dura una setmana, per exemple ara, ahir vaig anar a veure l'exposició que hi ha a la Mercè, o sigui que hi ha des d'exposicions, conferències...
algun curt, algú de cinema, és pluridisciplinar. La base seria la poesia, entenc, però llavors aneu lligant, per exemple, a la Mercè hi ha una exposició que són autors que presenten pintures o obres d'art i aleshores es lliga amb algú de poesia. La idea és implicar a totes les disciplines que tinguem a mà dins la projecció
de la vida i l'obra de l'autor escollit. Això es fa mitjançant dansa clàssica, dansa moderna, música clàssica, hip-hop, flamenc, la pintura, hi ha també una exposició de fotografia que es pot visitar, un festival de curtmetratges, tots dedicats a l'autora, una gran gala amb 15 o 17, 20 actuacions totes inèdites dedicades a l'autora,
una jornada de cinema a cinema on es projecta un film relacionat amb tot això, i un tema pensament, una conferència,
I llavors un altre dia es fa un debat amb quatre ponents que estudien el tema i exposen... Aquesta és l'estructura que més o menys us ajuda a tirar endavant cada any, no? Sí, exacte. Tenir l'estructura ajuda. Exacte. Això, diguéssim, és l'arquitectura del festival. Això, l'arquitectura. Sí. Escolta, mira, ara posarem un tema musical...
Perquè després parlarem d'un artista molt interessant. Jo no la coneixia i em dóna moltes ganes de continuar explorant. L'artista japonesa va néixer a Tòquio en 1919 i és la Suzuki Shizuko, que és la dona a la qual es dedica al 19è festival d'art independent Pepe Sales. Quan vaig marxar...
Espero que no em busquis ni em trobis mai més. Si m'hagués quedat al teu costat no em veuria les mans tremolant. A vegades s'ha d'arriscar tot.
S'agarrisca tot.
Parlarem de la Suzuki, però abans qui és aquest cantant, aquest autor, Lluís Llames? Aquest magnífic cantant... Quina veu, eh? És preciós. Home, jo n'estic ben enamorat, és Mokin Bambino, que és el nom artístic d'un home d'aquí de Girona, que es diu Esteve Seguer, i compositor de tots els temes.
i que té una poesia interminable. O sigui, uneix aquesta música tan tendra i tan bonica, uneix una poesia que es podria publicar perfectament en llibre. Ell havia cantat sempre en anglès, havia viscut fora, es va fincar a Girona un altre cop, ja ha editat dos discos en català i ara està a punt de treure el tercer disc, que és un disc doble també, tot en poemes seus.
Parlem de Shizuko, la Suzuki. Aquí tenim la introducció que va fer la Consol, la teva companya de batalles amb el Festival d'Art Independent Pepe Sales, en el que escriu una introducció i diu Un dia em vaig creuar amb un haiku que cremava com un secret. Ser prostituta no està malament menjant un kaki madur.
Una bona resum de qui és aquesta autora japonesa. Sí, és que normalment sempre treballem amb poetes poc coneguts o no coneguts, però en aquest cas hem tocat una poeta literalment desapareguda, perquè aquesta dona per raons polítiques i raons...
de pensament i tot això va ser esborrada del mapa en el seu moment, fins al punt que ni la intel·ligència artificial la localitzava del tot, deia si era possible que fos un mite o si... M'entens? I precisament el festival el que ha aconseguit ha sigut treure a la llum aquesta artista i...
que l'editorial Lapis Lazuli publiqués un llibre amb els seus haikus en japonès, en castellà i en català, amb la qual aquesta dona queda, com diu la Consol Ribas en aquest pròleg, és una dona com nosaltres que ha vingut per quedar-se.
Ella va néixer a Tòquio, en 1919, i no se sap la dada de la seva mort. És el que tu dius, que es perd una mica la pista, que se sap molt poc d'ella. Diuen haver-hi tants artistes maleigides, cultes, que durant la història pot haver passat això. Segurament, segurament, segurament.
Ella, en l'any 46 del passat segle, quan acaba la Segona Guerra Mundial i arriben les tropes d'ocupació americanes al Japó, es veu obligada, una noia de clars i mitja culta, es veu obligada a prostituir-se en una zona roja que el mateix exèrcit japonès ha disposat per les tropes d'ocupació americanes. En aquest mateix any, el 46 publica el seu primer llibre de haikus, que té un èxit tremendo.
Passen sis anys, l'ocupació americana s'esvayeix i coincideix amb la publicació del seu segon llibre de haikus, que també té una gran acollida, i en aquest moment l'exèrcit japonès decideix
eliminar totalment la zona roja, tot vestigi de zona roja, i amb la zona roja i la publicació del llibre desapareix també la Suzuki Shizuku, sense que sabem si es va suïcidar, si va morir, si va marxar...
Va ser una dona esborrada per la història, tal com dieu aquesta web tan maca que teniu. L'autora Suzuki Shizuko, una dona esborrada per la història. Expliqueu la seva vida, els seus haikus, en relació a la seva escriptura, incorporen la sexualitat, el desig, la humiliació i el plaer des del cos femení. I també tanquem amb la mètrica clàssica.
Clar, és que això era molt innovador, no?, el que dèiem, no?, que són gent que potser pel seu talent i per la seva llibertat i la seva... Bueno, és que quasi tots els autors que ha tocat el Pepe Salles, quasi tots, han sigut grans innovadors del llenguatge. És curiós perquè això els hi donen... Tenen una gran importància literària.
Ara que ja han passat 19 anys, que ha passat tant de temps, tens algun... Quan recordes totes les experiències i la gent que heu conegut, perquè això és apassionant, no? Per llocs així ens pot arribar a passar gent que són un regal per la vida, no?
Tens algun autor preferit, o tu particularment Lluís, o la consol de dir, bueno, ostres, és que aquest, o realment a cada festival que són tan complerts, que tenen de tot i que es fa aquí a Girona, recordes algun que diguis, jo tinc un favorit, ja te l'he dit abans quan estàvem parlant, no?, perquè m'agrada molt, que és en Bolanyos, no?,
Però sí que no sabia que en Bolanyos la seva poesia també és molt maca. Vull dir que també doneu fer i amplieu. Potser coneixem un artista, el Bukowski, per les seves novel·les i potser pot tenir una poesia que sigui molt recomanable. També fem una tasca...
de documentació, d'investigació i de donar a conèixer altres aspectes que potser en aquell moment no van interessar tant. Això és el que dona una mica d'originalitat, diguéssim, al projecte. I el justifica. Jo d'autors així que m'he estimat, te'ls estimes a tots perquè, clar, la...
La recerca i la investigació comencen ara ja aquestes dates. Ja començar per l'any que ve. Sí, i és tot un any. I clar, són personatges que són tan tremendos que és impossible no agafar-se i afecte. Ara si hagués de triar un, així com a curiositat, seria la Rena Vivian, que va ser una noia anglesa, que als 20 anys va agradar una fortuna,
Es va establir a París, i com que era lesbiana guapíssima, era una guapa, però era lesbiana manifesta, es va instal·lar a París, multimiliardària, i va començar a escriure una escrita genial. Va viatjar per mig món en aquell temps, estem parlant del 1900, va arribar fins a la Xina viatjant sola.
I també va tenir una vida d'amants i d'excessos i del que podeu imaginar. Només dir-te que els últims anys de la seva vida donava classes de sadomasso.
No t'ho perdis. Els 20 anys arriba a París amb una fortuna i als 30 anys mor arruïna completament i en plenitud. La poesia d'ella és impressionant i la vida i la seva bellesa és una cosa especial.
I la Consol, ¿saps si té algun preferit? Consol Ribas, que també és directora del festival. Bé, ja te diria que tots. I possiblement també el mateix Pepe Saves, que és un personatge nostre d'aquí, que va patir una època molt concreta, va morir de l'àcida,
i era un gran artista, una bellíssima persona, i té un sentiment i una manera d'assumir la seva malaltia i el d'allò ejemplar, realment.
Què més volies comentar? Perquè jo el que no voldria és que hi haguessin coses que se'ns quedessin al tinter, a part d'escoltar una segona cançó que ens has portat. Ah, va bé. Com vulgui, si vols anar per la cançó. Anem per la cançó? Sí, home, clar. Ai, solitud, solitud, que mullaràs la guitarra.
Ai, supleta i solitud per l'amor d'un jovenet Ai, supleta i solitud per l'amor d'un jovenet Ai, solitud, solitud Jo aigua de la Marcela Qui és aquest artista, Lluís? Això és un duet...
format per en Jordi Forneix, d'aquí de Girona, cantant de flamenc, i Mario Mas, que és de Barcelona, i és guitarrista, guitarrista de gent com la Maite Martín o la Silvia Pérez Cruz, i de sessió, i actualment és guitarrista de Paco Ibáñez en exclusiva, l'acompanya sempre. És com a curiositat, direm que el seu pare era el guitarrista oficial de Leonard Cohen.
El que han fet en aquesta gravació és que han buscat el flamenc, les influències del flamenc en altres indrets, altres cultures, arreu de la migració dels andalusos.
De la mateixa manera que aquí es va produir la rumba i tot això, els andalusos també van emigrar a llocs com les mines d'Astúries, a Galícia, a León i molt també a Sud-amèrica. Llavors s'han trobat ritmes sud-americans com aquest que estem escoltant, que són flamenc de totes-totes, la base musical de flamenc.
i han trobat coses molt curioses, una feina d'investigació molt bonica.
Parlant d'investigació, deies que la intel·ligència artificial en alguns casos us pot estar ajudant en tot el que és la fase que té aquest projecte de festival, la metodologia en el moment de buscar informació. O has comentat que hi ha un autor que l'havíeu utilitzat? La intel·ligència artificial d'entrada és com el telèfon. Si fas un bon ús, com a internet, com al mòbil, la intel·ligència artificial és una eina increïble.
per qui la sàpiga fer-ne, no? Jo no soc un gran especialista, no? Però sí, la Consol, sí, per exemple, el cartell d'aquest any l'ha fet ella, no? Amb intel·ligència artificial. És preciós, aquest cartell. És un gran què perquè ens fa més autosuficients, no? Perquè és que arriba un punt que les coses compliquen molt, no? Sí, sí, la intel·ligència artificial està aquí i també com la Shizuko l'ha vingut per quedar-se-ne.
És un festival que dura una setmana, avui és el darrer dia. Sí. Bueno, ens anirem acomiadant d'aquest festival, però clar, hem d'anar ja pensant en l'any que ve. Jo sé que ja teniu bullint al cap idees perquè sou uns apassionats de la cerca i de potenciar aquests artistes, no? Un any per endavant, més són artistes que no només són catalans o espanyols, sinó que feu cerca per tot el món.
Quina il·lusió, no?, tenir com a un dels teus objectius de vida, tirar endavant un festival, trobo una idea molt maca. A tu et dona sentit, et dona ganes de continuar. Demana també una implicació teva a nivell que potser, no sé...
Aquest any vam viatjar al Japó, perquè anar al lloc d'on és el poeta t'inspira enormement a l'hora de fer els atretsos i de fer mil coses escrits, mil coses, no? I això implica també una relació amb artistes, amb pintors, amb músics... Va unar amb una entitat d'aquí, Girona, em sembla, no? Amb Som Japó, pot ser?
Ah, sí, sí. Guentes beva. I tant, i tant. Que us van ajudar amb tota la fase aquesta, per exemple, a muntar un viatge al Japó, que no deu ser tan gros el Japó, no? Bueno, vam fer dos viatges al Japó. Elles van fer un pel seu compte i nosaltres vam fer un pel nostre. Tu, i així, com a primera paraula, què et sortiria del teu viatge al Japó? Què et va transmetre, què et va emocionar?
Bé, jo diria que te trobes una realitat tan diferent que val el viatge, perquè el maco del viatge és que et sorprengui, no?, positivament, clar. I clar, el Japó té tots els ingredients, tot. Sí, a l'abans, a l'ara, al futur, ho té tot. Tot.
Quin és l'últim tema que ens has preparat? No sé com anem de temps, Arnau, anem bé o no? Ara ens ho dirà perquè aquí amb la conversa saps què passa, que ens anem animant i dic no sé quan quedarà. El temps és important, eh?
Mira, l'últim tema és un tema d'un músic d'aquí, de Girona, també, que es diu Enric Teruel, que és un gran guitarrista, sol acompanyat a Les Mockin Van Vint els seus concerts i a les seves gravacions, l'hem pogut sentir abans amb la guitarra,
Però ell, a títol personal, li agrada fer una música experimental amb bases electròniques i una música totalment diferent de la música de sessió que és més coneguda d'ell aquí. Curiosament, a fora Espanya és més conegut per la seva música experimental i ara ve de pornicar un tema
en un doble LP gravat tot per músics experimentals de tota Espanya, que té com a base un piano destrossat que es va trobar a les inundacions aquestes de la Dana.
Amb el que quedava del teclat d'aquest piano es van fer unes bases i aquestes bases són les que utilitzen tots aquests músics per fer el seu tema. És una història d'investigació també, de respecte i de recuperació del que simbolitza
un instrument inservible però que encara li queda una gota de vida com per poder treure-li aquestes bases i després un gran sentit de la solidaritat. I tant. Terra del cine. Molt.
Molt. Quina pel·li em recomanes, on recomanes ara? Ara que venen diferents festivals, que hi tenim una cartellera, que hi ha coses interessants. Ara estem fent aquesta del Hamlet, que m'has dit tu, que jo no l'he vista, però de les que he vist ara, hi ha La xica zurda, una pel·lícula gravada amb un iPhone, es pot veure a tots dos cines, al trofó hi ha molts cines, i és una pel·lícula d'un cost mínim i que és una meravella.
pel·lícula senzilla. I després una altra pel·lícula que ha estat nominada a tots els Oscars, que és aquesta del jugador aquest de King Kong. L'has vista? T'ha agradat? Home, és una passada. Sí, per què? És que té com moltes opinions contradictòries. L'has vista tu? No. Perquè clar, el Truffaut, tot sigui dit, és un cine molt enrallat, molt bé, tot tot, però té una pantalla que és...
Una pel·lícula d'un gran camp visual i d'una quantitat de monòlegs, de diàlegs increïbles, seguir els subtítols i veure el fons pantalla resulta molt complicat. Al final de la pel·lícula acabes com una mica estressat. S'ha de veure amb una gran pantalla. A nivell de guió, a nivell d'interpretació...
Va fer en Dylan. Aquest pot fer el que vulgui. Aquest pot fer el que vulgui, de debò.
Grans escenaris, grans actors, cine, cine. Nosaltres et recomanem Hamnet perquè al final és una història que té el mateix missatge que el nostre programa de ràdio, la cultura cura. És la història de com a través de l'escriptura, del teatre, inclús de tot el tema més medicinal, de les herbes, de la natura, pots superar traumes que tens a la vida.
Llavors, és magnífica, segur que us encantarà. Pues vau a veure si ens traiem traumes de sobre, no? Tu saps que la cultura és sana i la cultura cura. Nosaltres d'ahir vam sortir més feliços, que és l'objectiu d'aquest programa, que vagis on vagis, si estàs amb un 6, passa amb un 7 com a mínim, saps?
I, bueno, Lluís, jo t'aniré acomiadant. Gràcies per acompanyar-nos. Estarem en contacte perquè ets una font d'informació i de contactes que aquí a Girona a vegades costa com una mica. D'això rementa, no?
Sí, de xerramenta també, però xerramenta en contingut. Ah, bueno. I gràcies pel vostre esforç per organitzar un festival que diria que és necessari, no? Perquè jo tinc bastants amics en el món de l'art i bàsicament és que no els agrada gens ni el màrqueting ni promocionar-se i tal. I els necessiten com a persones, segurament que puguem acompanyar-los,
perquè puguin valorar la seva feina i tirar endavant. I això segur que és una de les coses que aconseguiu amb el Festival Pepe Sales. Home, aquesta és la intenció, sí. Arnau, gràcies pel teu suport tècnic.
Lluís i Consol Ribas, gràcies per la vostra organització, per la vostra metodologia per tirar endavant. Recordeu que aquest programa està en podcast a la web nostra de Girona FM i també es pot escoltar en directe per Radio Salt.
i per Ràdio Palafrogell, que també es pot recuperar. Fins la setmana que ve, acabem amb aquest tema que ens posa l'Arnau, i molt bona setmana a tothom. Visca la cultura, visca el cine, visca el teatre i visca la música.
La història d'un que volia ser ocell, volia saltar muntanyes i amb els arbres barallats la gent se'l mirava. No t'ho pots imaginar, els cabells li tapaven la cara
i es tornarà ocell per un dia i d'entre les cendres podrà volar. Això no és cap jo, deixeu-me volar. Jo sóc lliure de fer el que vulgui, no entregueu la llibertat.
El cel és un somni on ell hi vol arribar. Als núvols, les seves muntanyes, el cel, l'horitzó d'unyat. I es tornarà ocell per un dia. Dentre les cendres podrà
Aquesta és la història d'un que volia seu ser, volia saltar muntanyes i amb els arbres barallar. El cel és un somni, no se'l pot fer esperar, els núvols, les seves muntanyes, el cel, l'horitzó llunyà.
I es tornarà, ho sé, per un dia d'entre les cendres.