La cultura cura, un programa per a Corts Inquiets. Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
And I'm feeling good. La cultura cura, un programa per a cors inquiets. River running free, you know how I feel. Blossom on the tree, you know how I feel.
I'm feeling good.
Benvinguts a la cultura cura, un programa perquè entre tots gaudim dels llibres, de la música, del cinema, del teatre, perquè això com a mínim a nosaltres ens fa una mica més tenir com més ganes de viure. I ho hem comprovat amb tots els personatges, el talent que hem estat veient fins ara en aquest programa setmanal.
Avui us vull presentar a un músic gironí. Vaig començar a preparar-me l'entrevista i em sortien molts rols, moltes coses que has fet Ramon. Avui està amb nosaltres Ramon Alzina
I li proposava, comencem pel principi, si et sembla, perquè si no ens perdrem una mica i després acabarem fins on som ara, no?, de la preparació que estàs ja, ja et veig aquí fent coses, la preparació del concert. I tu que ets tant, dirigeixes espectacles i projectes, això et dona una feinada segur brutal. El que passa que ja tenim una edat i estàs una mica acostumat, no?,
Com comença això? Tu vens d'una família de músics o realment quan tenies... Què et fa posar-te a estudiar música? Amb la serietat i amb la constància que has tingut sempre, no? Ara parlàvem d'un grup de músics que hi havia molt talent en aquella època i que continuava. I ara vau marxar a estudiar a Barcelona, perquè estem parlant de quins anys estem parlant.
El 78, 79, 80. Sí, posem a principis de 80. Marxeu a Barcelona a estudiar música, o tu jo directament, ja tenies clar que volies fer l'instrument del saxofón. Bé, jo començo aquí Girona, al conservatori, el que passa és que en aquella època l'ensenyament només hi havia de música clàssica,
i un ensenyament que havia quedat molt antiquat i llavors llegim que s'obre una escola de música moderna a Barcelona i tres o quatre persones ens matriculem allà i vam anar doncs jo què sé sis o set anys o més.
i el que deia és que si vinc de família de músics no, però a casa s'escoltava molta música. Soc el cinquè de sis germans i els meus germans grans... Això sempre ho expliques, la influència dels teus germans grans en aquella època devien escoltar música en català, suposo, i rock anglès o americà. Sí, i música de pel·lícules.
o sigui, música molt bona, música clàssica, música moderna, també de músics del país, però música negra, sol, o sigui, i aquí em vaig a fer, bueno, vull dir, em va agradar la música, doncs, entre altres coses, perquè el que escoltava a casa. Llavors, amb 15 o 16 anys, això em matriculo aquí, i amb 18 o així vaig a Barcelona, o sigui,
I vas tenir clar que era el saxofón, el teu instrument, o vas estar en una època dubtant? Vaig començar amb la flauta, travessera, i tocava amb un grup de pop, músics de Girona, i un dels músics em va dir on vas amb una flauta, nosaltres necessitem alguna cosa més, més canya. I vaig anar a comprar un saxo de quinta mà. De cinquena mà. De cinquena mà, que era com una matralleta.
Escolta, posem alguna cosa de música per contextualitzar i per veure. Què ens has portat, Ramon? Bé, us he portat un tema dels Beatles, que nosaltres li hem fet un vestit a mida. És el Help. Al començament potser direu, aquesta és el Help dels Beatles. Si ho escolteu, que sí. Hem fet una adaptació per a Big Band i veu. Vale.
I never need anybody help in any way. But now these days are gone, I'm not so self-assured. No, I find I've changed my mind and opened up the door. Help me if you can, I'm feeling down.
¿Quién és la que canta?
Bé, és una cantant que fa uns anys col·laborava amb nosaltres, que es diu Adel, Adel Alimama. Però fa anys que em sembla que ha tornat al seu país, ella és de Guinea, i últimament col·laboro amb altres cantants, sí.
Aquesta versalitat que tens de fer... Vull tornar a on hem deixat la teva trajectòria, però jo una de les... del que m'agrada de tu és que has sigut molt versàtil, que has pogut crear, idear...
Mira, ara proposaré això, ara proposaré... Que tens una ment molt àmplia, no?, en aquest sentit. No sé, potser tu perquè hi estàs molt ficat, no? I et coneixes de tota la vida, però la versalitat... Bé, clar, ho dius, ho veu més un de fora que un de dins. A mi m'agrada la música clàssica, m'agrada el flamenc, m'agrada la música...
llatina, brasilera, cubana, m'agrada el jazz, m'agrada el fang. Això era una mica el que et volia dir. M'agrada el teatre, m'agrada el cinema. Ets molt de cultura, eh? No. Hi ha molta estona al dia, no? Es pot fer moltes coses. I tant.
Llavors et situem a Girona, tens clar que Girona és el teu lloc, entenc, quan tornes aquí i que desenvoluparàs el que puguis aquí a Girona, perquè crec que valores que hi havia possibilitats, talent, que era una terra que podies desenvolupar-te, perquè suposo que algú va intentar quedar-se a Barcelona o no sé si algú va marxar o així.
Sí, però quasi tots vam continuar aquí. Vam començar el grup aquest inicial amb una experiència al taller de música de Banyoles. Això devia ser el 82 o així. I llavors el 86 vam venir a Girona a l'Escola de Música Moderna, la vam crear aquí.
Tu ets un dels fundadors, eh? Estaves, devies estar, hi havia una junta, professors... Sí, era una associació cultural de 5 o 6 persones. Què recordes d'aquella època?
Bé, que teníem moltes ganes, la teníem 25-26 anys, tot estava per fer. Aquesta frase l'hem dit moltes vegades, eh? Que vam tenir la sort de viure els 80 aquí a Girona i que tot estava per fer, que érem joves i que teníem moltes ganes. És que és veritat. Per el bo i per el dolent, eh? Infraestructures culturals n'hi havia molt poques,
Escoles de música tampoc n'hi havia i es van anar creant. Nosaltres vam ser a nivell de música moderna els pioners, però a partir dels 90 qualsevol poble dels voltants té escola de música i aules de música moderna, etcètera, etcètera.
L'època d'un Papa és molt més després? O en quin moment? Perquè és una època molt interessant, no? Que vius un projecte que té un èxit amb gent amb molt de talent, també. I inclús em sembla que marxes a Cuba, no? Em veus? Va a una Cuba o va a una Dominicana? On va ser això? O va ser aquí a l'escala? No, no. Amb un Papa jo vaig estar el 92-93.
I ells l'any abans havien anat a Jamaica a filmar el vídeo. Correcte, sí. Com es deia el tema aquell. Però jo no hi vaig anar a Jamaica, ja hi havia anat l'any abans. Vale.
Estic pensant el tema... Ja ens ho queda. La Cachimba. La Cachimba. La Cachimba. Van fer un vídeo. Adrià Puntí en aquell moment liderava el grup. Què tal l'experiència d'incorporar-se en un grup com els un papa? Va estar molt i molt bé. Vaig trobar un grup de gent, també amb moltes ganes, molt jove,
I anaven totes, hi havia molt bon ambient, molt creatius, i llavors jo que venia de tocar, doncs, jo què sé, tocava amb el boomerang davant de 50 persones,
o a clubs de, bé, llocs petits, no?, amb un quartet de jazz o així, doncs amb un papa anaves a festivals que hi havia camps de futbol, a pavellons d'esports. Va ser molt divertit, molt maco, i feien bona música, o sigui...
L'Adrià Puntí estava platòric, la banda sonava molt contundent i bé, jo tinc gravacions d'aquella època i fa poc els vaig tornar a escoltar i era una banda molt potent.
Vau coincidir amb Sopa de Cabra, va ser l'època que va sorgir Sopa, no?, més o menys, aquells 90. Amb Sopa pot ser que aquells anys, aquells dos anys que hi vaig ser, ells haguessin agafat un any de descans. Una excedència, sí. Van començar, em sembla que Sopa és més a finals dels 80.
Sí, i llavors torna, no? Però nosaltres alternavem sobretot amb Sau, amb aquesta onda, i moltes vegades actuàvem sols, perquè dintre l'època aquella un papa també era un grup una mica típic, una música potser menys comercial que altres, i més minoritari, o sigui, altres movien masses, que es diu...
Un papa anava dirigit a un públic potser una mica més minoritari. En quin moment decideixes i com tens una idea, un projecte, ho dissenyes i ho crees i ho tires endavant? Com aquest concert que fareu la Selva Big Band a Salt el 8 de febrer. 8 de març. 8 de març, perdona.
Bé, l'Avic Van sorgeix de l'Escola de Música Moderna, o sigui, vam començar amb alumnes meus de saxo i alguns d'altres instruments, i al cap de dos o tres anys vaig anar ampliant, o sigui, vam començar, potser haurem set o vuit, vam anar ampliant, ampliant, i vam venir músics a col·laborar, i va pujar el nivell,
I bé, això era el 89, doncs compte. 90, portem... 26... 37 anys, no? Deia el Xavier Castellón, que ha escrit coses vostres, que ja porteu 30 anys. Jo porto 37, no? Estem al 2026. Sí, sí, sí. El Castellón em va dir un dia que me'l vaig trobar que és el mateix any que ell va venir aquí.
Sí, que em sembla que el Xavi venia a Barcelona, no? Sí, jo diria que era el 89. I bé, en aquests anys no he afluixat. Moltes formacions cauen pel camí. Jo he sigut tossut i és el meu projecte que me continua interessant, me'ho continuo passant bé i és la meva manera d'estar en el món de la música.
i en el món general també, perquè la música jo diria que és un pilar molt important a la teva vida. En parlarem després d'aquest tema que ens has preparat, però ho vull parlar amb tu, quin paper, quin rol juga la cultura a la teva trajectòria vital.
Presenta'ns aquest tema, Ramon Alzina. Home, aquest tema... Música gironí. Que sona tan bé. When I'm 64, també de John Lennon i Paul McCartney.
I també amb una versió nostra, en aquest cas, l'adaptació és del Francesc Janer, un col·laborador nostre de fa molts anys, que continuem treballant junts. I li dona aquest punt, no sé com, agafa el tema i li posa un vestit nou.
Sí, treballa així. Bueno, ell finalment, amb el que s'ha dedicat més, que li ha donat més feina, fa música de pel·lícules, però és compositor, és una música que fa sonar l'orquestra d'una manera molt original.
I el Francesc ha treballat en aquest darrer projecte que presenteu el 8 de març. Sí, les adaptacions dels temes de l'Esting són d'ell i les adaptacions que hem fet dels Beatles són d'ell i meves també.
En quin punt estàs de preparació del concert? Ja ho tens tot, perquè tu ja tens una metodologia. Fa molt temps que fas projectes i que dissenyes espectacles musicals amb la Selva Big Band. Sí, actualment es treballa molt de temps amb anticipació, tant teatres com els músics.
treballem a 6-8 mesos vista. Per tant, el projecte i les partitures i els temes i així fa més d'un any que ho tinc tot a punt. Llavors, bueno, quedes amb els músics, quedes amb el teatre, quedes al local d'assaig, etc. Fa mesos d'això, sí. Entrem en temes més íntims. Quin paper ha jugat la música en la teva vida?
Com ho definiries? Home, per una banda és la meva feina. En segon lloc m'ha servit per conèixer molta gent.
També m'ha servit per viatjar. Per exemple, el 86 vaig anar a Itàlia tres mesos a fer de música i va ser la primera sortida que vaig fer interessantíssim. Ara tothom marxa molt lluny.
Els 80, està tres mesos a Florència. La segona experiència, això, és una manera de veure el món, sobretot si viatges. I la música també te fa conèixer gent d'altres llocs, amb altres mentalitats. I estic molt agraït d'haver fet de música. Repetiries? Sí, sí, sí.
I tant. Que bé. Aquest programa, Ramon, es diu La cultura cura.
Tu creus que la cultura, en aquest cas seria la música, ens ajuda en el nostre benestar emocional? Per exemple, t'aixeques un matí i tens un dia gris, d'aquests últims dies que hem tingut, que la gent que som molt sensible ho passem més malament. Ajuda... Creus en el poder curatiu de l'art?
Tant taxatiu, tampoc ho sé, no tinc els coneixements. L'experiència és que la música i la cultura sempre hi és. En moments de baixó, en moments que tens temps, sempre hi és. Per tant, sí, és molt bona companyia, ja ho diria així. És molt bona companyia,
i et fa obrir la mentalitat llegint
o veient pel·lícules o el que sigui, veus altres maneres de pensar, altres maneres de viure, etc. Per tant, et fa reflexionar de dir, no ets tu sol, no és de les teves circumstàncies, hi ha moltes maneres de ser. I la música segurament et ajuda, a mi en moments, sí, et puc dir que sí. Hi ha música per cada moment que tinguis a la vida.
Estic recordant que també vas fer ràdio al principi, que també vas estar a Ràdio Sal fent un programa, no sé, era de jazz o vas col·laborar grupalment. Com que estàvem a l'escola, Ràdio Sal ens va proposar fer un programa, però el que hi anava cada setmana era Miquel Sala.
Llavors jo hi devia anar d'en tant en tant. I és aquí on ens vam conèixer amb tu, em sembla. Sí, sí, sí. Jo no era el presentador oficial, per dir alguna cosa, però sí, hi anava bastant sovint, sí. I t'agradava fer ràdio?
O et costava una mica? No, no, no, costar no. Però no m'hi he vist mai allò de dir, tens ganes de fer, no m'ha sortit mai de dins. Però sempre que m'han convidat hi he anat. Posarem el tercer tema? Quin tema heu escollit? Home, és un festiu per acabar, que es diu Hey Days a Week.
que va molt bé, és un tema de cluenda de concert. Quan fem l'orda de les cançons, doncs ho tenim en compte, això, quin comences... El clímax, sí. I és un bon tema per acabar un concert. I need you, oh, hold me, love me.
A en Ramon que li encanta la cultura com a mi, i els llibres, i anar al teatre, i veure dansa,
Tenim una cosa en comú, els dos que ens agrada molt, que és el cinema. Ramon, Ramon Alzina, tu també al cinema, que anem al trofó periòdicament. Per cert, vam veure Cirat junts tu i jo. Ja sé que no volies que tu em preguntés, i si vols ho deixem aquí, però només dic que vam anar a veure Cirat. Escolta, cinema, ets molt cinèfil tu, que t'agrada molt, o bastant? Bastant, deixem-ho bastant.
O sigui, hi vaig sovint i no et passa dur que si veus una pel·lícula que t'agrada molt, et queden ganes. Bueno, això passa amb tot, amb música, amb concerts, amb tot. Si acabes de veure una pel·lícula bona, tens ganes de tornar.
Un dia que punxes, estàs uns dies que dius, bueno, ho deixo per més. A mi em passa això, eh? O sigui, puc anar... O sigui, no soc d'aquells que hi va cada setmana, jo tinc amics que hi van cada setmana un o dos cops. Jo depèn. I el que faig, que encara aquest diumenge ho vaig fer...
és que tinc dos o tres amistats i faig un sondeig. Dic, l'heu vista? Què tal? O sigui que, quan estigui al cine, t'agrada sentir l'opinió d'alguna persona que per tu mereix bastanta confiança en tu, no? Sí, que després pot passar que no coincideixis, però sí, més o menys, sí, sí, ho faig, ho faig.
Què has vist aquest any? Estem ja pendents, ja hi ha hagut els Premis Feroz, hi ha hagut molts festivals i ara vindran els Globus d'Or, em sembla, i els Oscars, que hi ha la pel·lícula espanyola, precisament Sirat, que està nominada en dues categories.
Jo el que volia comentar així de cinema, una mica més així ompliant la visió, és que les produccions aquestes americanes, de Hollywood o el que sigui, els continuo veient, estic una mica al dia, però em trobo que moltes no m'interessen. O sigui, al cap de 20 minuts o 25 minuts,
O sigui, de deu pel·lícules n'hi ha dues que dius, hòstia, molt bé, les altres vuit. I últimament jo el que veig, oi, ja fa temps, que en canvi connecto més amb directors d'aquí. Directors, directores d'aquí. Catalans, espanyols? Catalans. I espanyols també, suposo. I també algun francès o europeu. Per exemple, hi poso noms. Per exemple, el Cesc Gai.
jo què sé, hi ha gent que potser no li agrada, jo hi connecto amb les seves pel·lícules. Em fan passar una estona distret dins la pel·lícula El Tani de l'Orden. Algunes coses potser han sigut més fluixes, però n'hi ha algunes que m'han entusiasmat. La Marc Coll...
És que hi ha una bona tongada de directors. L'Helena Martín. Sí. Romeria l'has vista? No, la tinc... Vale, ara ja em diràs què tal. L'Helena Martín també m'agrada molt. Hi ha gent molt bona. I llavors, per exemple, un director francès, per dir-ho algun, el François Oson, el coneixes? També té aquestes pel·lícules que t'enganxen, te fan entrar...
I quan veus cinema així, les poques vegades que anem, a veure cinema sud-americà, tipus argentí, xilè... És que clar, cada zona té la seva forma de fer cine, no? A mi em costa, una mica. A mi, amb el cinema argentí, n'hi ha algunes que m'han agradat molt,
i algunes altres que no. I llavors amb el cinema argentí em passa una cosa, que moltes vegades he de posar els subtítols. Quan parlen tan cap, per dir alguna cosa, no els entenc. O sigui, i en general, per exemple, hi ha algunes pel·lícules mexicanes últimament, no et sé dir noms. Sí, bones. Bones.
Bé, clar, és com tot, la qüestió hi vas i et pot agradar o no, hi ha una mica de tot. És que a mi em passa, t'ho preguntava, perquè el cinema frances en general m'agrada tot. És com una garantia de qualitat, saps? Llavors, de seguida que...
que puc, l'enganxo amb alguna plataforma o alguna cosa, i clar, ara imagina't, jo no sé si te'ns fa servir plataformes a casa o així, però és que tenim unes opcions, els que som audiovisuals i cinèfils, no ho acabaries. M'acompanya molt a la vida el cine, i si a més ho puc veure amb subtítols i sentir-ho en anglès o francès,
Ho gaudeixo molt. També la lectura, eh? Però la lectura suposo que em costa més últimament. Tu continues llegint, eh? Bastant. O sigui, usualment vaig llegint, sí. Però tampoc soc un lector allò de passar-me moltes hores. I em passa el mateix com al cinema, eh? Quan acabo de llegir un llibre que m'ha agradat molt, de seguida em busco un altre,
i en canvi si hi ha algú que te cau de les mans llavors dius uff ahir veient el 324 el programa de la nit que m'agrada molt va sortir un escriptor jove 28 anys, Pol Buasque presentant el llibre Reliquia
que entre altres temes parla de l'amor i del suïcidi del seu pare. Em va agradar molt l'entrevista, em va agradar molt ell, com s'ho plantejava, el trobo que segurament serà un d'aquests llibres que...
Jo aquest noi el vaig sentir aquí al Mot, l'any passat va venir aquí. Ah, sí? I què tal? Molt bé. Eh, que et va semblar molt intel·ligent i molt interessant? Em vaig apuntar a algun dels llibres, vaig buscar alguna de les seves obres. Però acaba de publicar aquest llibre, de la mort del seu pare fa 10 anys.
I és una mica, com t'ho diré, va fer frases titulars, eh? Sí? Anava a dir una mica bèstia, no és la paraula, però saps? Allò és un tio... Potent. Potent, sí. Si no sé què deia, que tots, en totes les èpoques i en totes les vides, la gent ha mort perquè ha decidit morir, coses d'aquestes, no? No té filtres. A l'hora de parlar, no té filtres. És jove.
Escolta, Ramon, acabem recomanant el teu espectacle el 8 de març a Salt, al Teatre de Salt, per comprar entrades, suposo que per internet. A la web del teatre. A la web del teatre. I us ho passareu molt bé, jo he estat molts espectacles del Ramon i de sobte al final tothom comença a ballar, no?
Vull dir que et posen en una cadira i dius, no, ara toca aixecar-se. Recordeu que la cultura cura se sent aquí a Girona FM, a Ràdio Sal i a Ràdio Palafrugell també. Gràcies, Ramon. A tu. Ho has passat bé? I tant. Que bé.
L'Arnau també, no? L'Arnau és el nostre tècnic de so, que sense ell, jo sempre ho dic, sense l'Arnau no sé què faríem. Aquí som un equip de tres. Ens escoltem la setmana que ve. Una abraçada a tots i gaudiu de la cultura.