And I'm feelin' good.
Fish in the sea, you know how I feel.
Forever running free, you know how I feel.
Blossom on the tree, you know how I feel.
Un programa d'art i benestar emocional en el que intentem portar algú que ens il·lumini en aquest aspecte,
en el que posem cançons que tinguin relació amb la temàtica que toquem aquell dia.
I avui tenim amb nosaltres la Dolors Reig, que ve en nom dels Amics de la UNESCO de Girona,
que és una associació que organitza i fa moltes activitats,
segurament més de les que podrien, però són gent amb molta energia i que creuen molt en el que fan.
Em deies Dolors, benvinguda.
Gràcies, ben trobats.
Que això va començar el 88, vull dir que sou un...
El 85, perdona, vull dir que sou un grup de persones que d'una manera o altra porteu molts anys
amb uns objectius, em explicaves que segons la UNESCO hi ha cinc blocs de treball
i que portàveu molts anys fent moltes coses amb aquests pilars que us marco una mica aquesta organització tan important que és la UNESCO.
Com ja saps, el nostre programa és cultural.
Si vols, explica'ns una mica quins són aquests pilars de treball i aquestes guies que teniu
i després ens centrem més en l'àmbit de la cultura.
D'acord. En primer lloc, un record pels fundadors que l'any 1985
van decidir crear l'associació que és Amics de la UNESCO.
És a dir, nosaltres no som ni ells eren funcionaris de la UNESCO,
sinó que és un grup de persones interessades en tot el que proposa la UNESCO.
Em difondro aquí, bàsicament a Girona, però també a comarques gironines,
estar en contacte amb altres associacions de països catalans i d'arreu del món
i de mica en mica anar treballant.
En aquest grup de fundadors, un record especial pels que ens han deixat,
la que ens ha deixat més recentment, la Montserrat Pomerola Rodríguez,
la Pumi, molt coneguda de tots, però per en Francesc Ferrer Gironès,
per en Joan Carreras Ipera, que encara hi és, per la Toni Barbero,
que va ser la primera presidenta, per en Carles Vibó, el pare d'en David Vibó,
per l'Antoni Domènec, que també encara hi és, per en Josep Maria Lleuger,
per en Ben Marquès i per en Quim Bauixell, em sembla que no me n'he deixat cap dels fundadors.
Bé, sí, tal com tu deies, en el moment en què es va crear,
eren tres grans blocs, que són els que responen a la paraula UNESCO,
Educació, Ciència i Cultura, però a mesura que ha avançat el temps,
com que tot es va adaptant a l'actualitat,
es van transformar en cinc grans blocs.
Educació i Cultura continuen igualment,
el tercer seria Ciències exactes i naturals,
l'altre Ciències socials i humanes i Comunicació.
Llavors, nosaltres, és com una mica d'imposició,
perquè tenim bastanta llibertat de moviment,
sobretot el que hi ha en el fonament de la UNESCO és la pau.
Les paraules aquestes de la Constitució de la UNESCO són molt fonamentals,
que es tracta de vestir els valuars de la pau en la ment dels homes,
en aquell moment, ara diríem de les persones.
Per tant, la pau és un eix bàsic i fonamental.
Nosaltres, dels cinc blocs, fem tot el que podem.
El que passa és que, tal com et deia,
també tenim tendència a desenvolupar més el de cultura.
Per què? No és per justificar-nos,
però educació, com que ja tenim la xarxa d'escoles associades a la UNESCO
i les càtedres UNESCO i les biblioteques UNESCO,
nosaltres el que fem és col·laborar amb elles tant com podem.
Però nosaltres estem molt centrats en el tema d'educació,
tant pel projecte Pedrinem Escultures,
l'acció Plantem la Pau, el concurs artístic i literari,
bé, bàsicament la poesia, la nit de poetes que fèiem l'altre dia,
el divendres passat, i després els altres blocs els desenvolupem
quan i com podem.
Ciències exactes i naturals, pobret, potser és el que tenim una mica més deixat,
però bé, aquest any, que això ho anem fent també els últims temps,
ja ho avanço, és una primícia, eh?
El tema del nostre concurs artístic i literari serà l'aigua,
però l'aigua no així de qualsevol manera, sinó com un dels ODS
i l'aigua en totes les seves vessants i la seva importància que té.
L'apartat de ciències socials i humanes el desenvolupem tant bé com podem,
però sobretot a través de la cura que tenim en tractar el patrimoni industrial,
que des del 2006, que jo diria que el vam descobrir,
hem anat fent conferències itineraris
i sobretot ara a partir dels últims temps fem unes jornades,
que justament a l'octubre farem ja les cinquenes,
sobre societat industrial més que patrimoni industrial
i aquest any és una temàtica, bueno, cada any és interessantíssima,
però aquest any no ens l'acabarem perquè és la indústria tèxtil.
Una mirada al passat com a patrimoni,
però parant-nos en el present i mirant quins reptes de futur hi ha
i des del vessant de la formació, doncs de les noves tecnologies, etc.
I també en l'apartat de ciències socials,
a més a més de participar en la Comissió del Dia d'Europa i tot plegat,
també vàrem crear un espai soci, que en diguem,
perquè una cosa és el que proposem l'associació a través del nostre pla de treball,
que cada any l'aprova a l'Assemblea General,
i l'altra que ens vam adonar que tenim socis, entre cometes, si m'ho permeteu,
molt interessants.
És a dir, socis que ells mateixos tenen projectes propis,
que participen en entitats o associacions a més a més de la nostra
i vam dir per què no presentar-ho també.
I així doncs tenim aquesta porta oberta a ells,
que siguin ells qui ens vinguin a explicar i a proposar coses.
I la comunicació,
bé, nosaltres a través de tot el que fem de difusió,
dels calendaris que fem mensuals de les activitats,
a través dels punts de llibre que anem creant
amb el projecte Pedriem Escultures,
però sobretot hi ha dos moments de l'any importants de l'apartat Comunicació.
Un ara a l'octubre,
el Dia del Patrimoni Audiovisual,
que se n'encarrega d'organitzar-ho al CRDI i al Museu del Cinema,
i nosaltres col·laborem.
I el Dia Mundial de la Ràdio, que és el 13 de febrer,
i en el qual Girona FM també participa.
O sigui que, bé, intentem fer tot el que podem i més.
Em canso només de sentir-te dolors.
Com se t'ho acudeix posar-te com a voluntària
a fer una feinada com aquesta?
Sabem que Girona té un moviment veïnal i associatiu molt potent.
Es fan moltes coses i de moltes temàtiques.
Tu, com a persona, per què es cuis aquesta associació
o aquest tema, aquestes temàtiques?
Jo, com a mestre de formació, des de sempre,
des de... no sé, em preocupava una mica més
per les temàtiques diverses.
L'UNESCO era un punt que em fascinava
i que volia conèixer.
Fins i tot havia somiat ser funcionària de l'UNESCO.
I llavors, doncs això, en el moment en què descobreixo
que hi ha una xarxa d'escoles UNESCO
que es va crear als 53, però que no hi havia difós
i no hi havia publicitat i no hi havia donat a conèixer
fins als anys 80.
Ja, quan treballava a l'Escola Nexa, em vaig preocupar per aquest tema
i a través, doncs, de l'ajuda i l'assessorament de la Toni Barbero
i de la Rosa Monen, que en aquell moment era la directora
de l'Institut sobre què és,
vàrem proposar, vàrem demanar,
van fer els papers corresponents
per ser Escola Associada a l'UNESCO.
I després, això va portar al fet que...
Això era el 88.
I m'assabento que hi ha una associació a Girona,
Amics de l'UNESCO, i què fan?
És una altra branca.
I em vaig anar a oferir voluntària
i l'any 1990, doncs, ja em vaig fer sòcia,
també d'Amics de l'UNESCO a Girona,
vaig estar a la Junta i no,
vaig estar en el concurs literari,
bé, de mica en mica m'hi vaig anar implicant més.
Perquè jo crec que tot el que fas amb molta voluntat,
parlaves dels voluntaris, no?,
amb molta estimació, amb il·lusió, sobretot,
bé, això transcendeix.
Quan has de fer una cosa per força, malament, no?
Però bé, jo sempre he anat a treballar amb il·lusió,
que deia aquell conegut, i amb ganes, i això és igual.
Ara és una feina més perquè estic jubilada,
però m'ho agafo, doncs, amb el mateix interès
i de mica en mica penso que ens hem anat fent
un espai dintre del món cultural gironí
que és molt, i molt, i molt difícil,
perquè jo sempre he tingut la sensació
que hi ha com dos tipus de cultura,
la que jo dic que s'escriu en majúscules,
que és aquesta que es paga,
que surten els anuncis,
que sempre els mitjans de comunicació
estan interessats, que mou masses,
i l'altra, la que anem fent.
I la que anem fent, no ens podem queixar,
doncs Déu-n'hi-do, estem força contents.
En Dolors em parlaves, en el moment que et vaig demanar alguna cançó,
et vaig demanar alguna cançó en relació a la Pau,
perquè aquest diumenge ha sigut el dia de la Pau,
en un context, com tots sabem,
a nivell internacional molt complex,
i em vas suggerir que poséssim la cançó de Maris Jalabert,
que l'escoltarem un tros,
perquè és una cançó molt maca,
amb moltes col·laboracions.
Si tingués la màgia d'un mar,
de les bales faria flors,
dels fusells, trombons i fegons,
i dels trons, poemes d'amor.
Si tingués la màgia d'un mar,
cada gana em faria blat,
dels canons prismàtics gegants,
i dels tants camions de gelats.
Si tingués la màgia d'un mar,
dels soldats el faria atlats,
dels diners ocells de paper,
ballarines o castellets.
Si tingués la màgia d'un mar,
de les mines faria daus,
de les bombes jocs mal d'abast,
i dels colls col·loms de la pau.
Aquesta cançó, aquesta lletra, aquesta poesia tan maca,
aquesta peça de Maris Jalabert,
que parla de la pau.
Si jo fos un mag, tot el que faríem en moments
tan difícils com aquest.
Sortim d'una i entrem en una altra.
El tema de la pau,
quina és la petita contribució que voleu fer,
que podeu fer?
Com us ho plantegeu?
O esteu treballant transversalment amb altres entitats?
Què ens pots explicar, Dolors?
Doncs mira, el que deia el poeta Miquel Martí Pol,
que la pau es guanya tan esment cada dia.
Justament tu has esmentat que el diumenge 21
era el Dia Mundial de la Pau,
és un dels dies mundials de la Pau,
és el de Nacions Unides,
perquè aquesta setmana sabem que ha engegat
l'Assemblea General de Nacions Unides.
I Nacions Unides aquest any proposa actuar.
Hem de fer coses.
però després què podem fer nosaltres?
Aquesta sempre és la pregunta,
perquè dius,
nosaltres aquest granet de sorra que sempre diem,
quin pot ser?
Doncs esclar,
nosaltres no podem anar allà aturant
ni fer-los canviar la mentalitat.
No tenim aquesta vareta màgica
de la qual parlava la Damaris Gilabert,
però sí que hem de pensar també
en aquesta pau del dia a dia.
És a dir, ser amables, ser generosos,
escoltar els altres, ser respectuosos
i perquè tenim una societat molt violenta.
Si us hi fixeu,
és com una guerra de guerrilles,
no sabria com dir-ho,
perquè és el dia a dia,
tot és violent,
és que surts al carrer
i ja has de mirar abans de travessar
perquè et pot venir un patinet
i se t'endú per davant.
Això també és una violència, no?
I després intentar crear espais de reflexió,
ser crítics,
qüestionar més què fan els nostres polítics,
no donar-los una carta blanca i el que vulguin,
mirar el seu programa,
veure si tenen en compte
totes aquestes coses petites o grans
i fer-ne un seguiment després,
una vegada està en el poder,
fer un seguiment d'ells,
perquè sí que tenim una democràcia,
però tenim una democràcia molt i molt feble.
Per tant, nosaltres intentem contribuir
amb tot això aquest any, per exemple,
des de la coordinadora d'ONG Solidària
i ens va convidar a participar també
en el Fòrum per la Pau
amb unes sessions deliberatives.
Bé, doncs, això,
vam estar deliberant,
parlant entre tots els que érem allà,
que hi havia gent de diferents col·lectius,
de diferents ONGs,
sobre què en pensàvem,
sobre què podíem fer.
D'una banda, dir-vos,
jo sempre intento ser molt optimista,
però que pensant una mica,
com que una ja té uns quants anys,
no avancem,
perquè hi ha moltes coses
que estem allà on estàvem.
O sigui, aquest dia jo els hi deia,
quan celebravem el dia aquest mundial de la Pau,
hi ha un manifest,
el Manifest 2000,
que l'any 2000
els Nobels,
els Premis Nobels de la Pau
convidats per la UNESCO
varen crear.
Doncs aquest Manifest 2000,
si us el llegiu,
és de rabiosa actualitat,
perquè no hem avançat.
Reinventar la solidaritat,
diu, com ho podem fer per ser solidaris,
ser respectuosos,
ser generosos,
cuidar,
tenir cura de la convivència.
I dius, escolta,
però bé, d'una altra banda,
d'una altra banda,
no ens podem permetre el luxe de ser pessimistes,
i tots els polítics són desastrosos,
això és miserable.
No, no, no.
Tenim l'obligació
de tirar endavant
i, com deia aquell governant,
no dir què fa, per exemple,
l'Estat per a nosaltres,
o què fa la Generalitat per a nosaltres,
o què fan els altres per a nosaltres,
sinó què fem nosaltres per a la societat.
I llavors,
si fem tot el que podem,
bé,
doncs què més?
Esclar,
no podem anar a durar guerres,
això ja ho sabem.
Estem en una democràcia
que hauria de ser participativa
i responsabilitat ciutadana.
Exacte.
Molt d'acord amb tu,
no podem esperar que ells ens ho facin tot,
i la crítica,
és una gran generalització això,
crítica als polítics.
Sí.
Ara ho comentàvem,
que Girona, Barcelona, Catalunya,
té un nivell d'associacionisme
i de participació molt alt i molt important.
Això és una manera també a petita escala
de treballar per la pau,
i continuarem.
Vull dir, no...
Sí, que la situació és difícil,
és difícil, però digues, Dolors...
No, però si m'ho permets, Pilar,
perquè ara has encetat el meló, eh?
El de l'associacionisme.
També comentàvem que no ens ajuden.
O sigui, estem en un moment
que us haig de dir francament,
sembla que les associacions de voluntariat,
però no de voluntariat professional, eh?
Ull, perquè hi ha voluntariat professional.
Correcte.
De voluntariat, voluntariat sobrem.
Per què?
Perquè per demanar una petita cosa
has d'omplir un formulari.
Per qualsevol cosa, el formulari.
Esclar, no tenim gestors.
No tenim ordinadors.
Clar, tothom ho fa de la manera voluntària que pot.
Doncs no ens ajuden.
És igual, m'ho diguin, del cantó que m'ho diguin...
Jo ahir estava en una reunió d'entitats
al barri de Santa Eugènia i Sant Narcís
i la gent, eren unes deu entitats,
comentàvem tots el mateix,
que és que no hi ha una facilitat, no?
Nosaltres continuem allà,
perquè ahir hi era molta gent
i la mateixa persona que estava liderant aquell acte
i aquell acte ho deia, és que, bueno,
torna a haver-hi gent, no?
Però no, no hi ha facilitat i no sé com ho hem de fer,
però continuar allà de cap manera.
És que com a mínim que no ens agafin allò sense haver fet res.
Exacte.
Saps què et vull dir?
Sí, sí, sí.
Com a nosaltres, les persones que ens agrada la participació,
continuar estant allà des dels grups,
des de la comunitat i el que sigui.
Sí.
Posarem una altra cançó aquí a la cultura cura.
Com ja sabeu, estem amb la Dolors Reig,
dels Amics de la UNESCO.
A veure si adivineu de qui és aquesta cançó
i després la comentem.
Ja no sé quants dies fa que estic així,
callant la veu, les mans, el cap he de dormir.
Oh, les nits que mai s'acaben,
els dies són més curts
quan estic tancat a casa sense projecte, sense tu.
El meu poc és com una espasa bategant el meu passat.
He quedat descalç com unic futur,
un no em veig en els mirals.
I m'han quedat els ulls en blanc de soledat.
Sóc un covard però vull tindre cor de soldat.
Oh, els matins que mai s'acaben,
de nits pensaré en tu quan estigui lluny de casa,
sense projecte, sense tu.
Canviaran la meva roba, el meu nom, el meu cabell,
donaran una arma blanca, roba verda i un fuset.
No em pegi, no nascut per mi litar.
Quina cançó tan maca, eh? Emociona i tot.
Antimilitarista.
La Dolors ens recomana avui un acte molt maco, aquí a Girona,
el Dia Mundial de l'Alzheimer, dimecres 24 de setembre.
O sigui, avui a la Casa de Cultura, que tots sabeu on és el centre de Girona, a dos quarts de vuit.
És un espectacle de piano, hi ha música i piano, dibuixos amb sorra i paraules.
O sigui, una cosa transversal.
Col·labora la Fundació Pasqual Maragall i els amics de l'UNESCO.
Sembla molt interessant, Dolors.
Penso que és molt...
I necessari.
Si m'ho permets, això enllaço amb l'espai soci, perquè va ser una proposta que ens va fer un soci,
que ens va venir a parlar d'aquesta activitat que es diu Postals Presents per una mare absent.
És a dir, en Pep Garcia Ori, que és el que aporta les paraules,
va tenir la seva mare amb problema d'Alzheimer durant quatre anys.
I va anar escrivint, cada dia escrivia alguna cosa.
I una vegada la mare ja no hi va ser, doncs bé, això s'ha transformat en un espectacle,
acompanyat del piano per l'Elisenda Duó Castella Pla,
i el Toni Ortiz Jurado irà fent dibuixos sobre sorra,
que ja sabeu que aquests dibuixos sobre sorra, els veurem en pantalla,
es van esveint, com la memòria de les persones que tenen Alzheimer.
I serà una manera de col·laborar amb una taquilla inversa per a la Fundació Pasqual Maragall,
que sabeu que treballen intensament per aquest futur sense Alzheimer.
Teniu una part de recomanació? Has anat al cine? Has vist teatre?
Ens ens recomanen algun llibre? Perquè ens sentim més consolats i més alegres.
Ai, ho tenim malament, però em permetrà...
Algú que hagis fet aquest estiu, algun llibre que em diguis...
Aquest estiu, bé, no us explico el que he fet,
perquè era un altre tema d'aquests tabells culturals.
Però us recomano, donat que estem durant el mes de setembre,
amb els llibres del Bertrana.
I us recomano justament amb la presentació del Premi de Novel·la Prudència Bertrana,
d'un estimat amic, Pep Prieto, gironí,
que ens presentarà la seva novel·la Rosita.
Ho dic Rosita, així en castellà, Rosita, que era la seva àvia.
Després hi ha totes les altres presentacions, Girona no s'acaba mai.
Jo diria que cada dia hi ha una presentació.
I jo recomanació, perquè a més a més coincidim també amb la presentació,
jo, però en aquest cas a Fornells,
aquest estiu m'ha agradat molt el cor verd d'en Quim Corbet.
Us el recomano, perquè jo no soc gironina de naixement
i he descobert coses de Girona que no coneixia,
però després algunes hi he aprofundit, i m'ha agradat molt.
que era una mica inclassificable.
És un llibre de butxaca, maco, amb un cor verd a la portada,
que ens parla de coses, bueno, són notes biogràfiques
d'en Quim Corbet i de la seva família,
de la impremta i tot plegat, d'ell com a fotògraf, d'ell com a escriptor.
Molt, molt interessant. Així d'entrada.
De cinema fa temps que no hi vaig,
per tant no us puc recomanar gaire res,
però sé que aquesta pel·lícula que té com a protagonista Sergi López
és una pel·lícula que val molt la pena i que deixa molt tocat.
Això és el que et anava a dir. No hi aneu un dia cirat.
Estàs parlant de cirat.
No hi aneu un dia que estigueu una mica sensibles,
perquè la pel·lícula és molt bona, però és molt impactant.
És molt impactant. S'ha de veure, però has d'anar-hi un dia
que estiguis una mica fort, perquè et remen emocions.
perquè no surts indemne, deia, mare meva.
I el Sergi López està estupendo. És un actor que ens agrada molt.
I jo crec que ja hauríem d'anar acabant.
No sé si podem posar la darrera cançó
amb la que ens volem acomiadar avui de la cultura cura.
Música
Contra l'ordine, la poesia. Contra l'realisme, la utopia.
Contra l'alfanisme, la ironia. Contra l'realisme, la utopia.
Contra l'alfanisme, la ironia. Contra l'fusador.
Contra l'alfanisme, la utopia. Contra l'alfanisme.
Contra l'alfanisme, la utopia. Contra l'alfanisme.
Contra l'alfanisme.
Contra l'alfanisme.
Avui a la cultura cura, un programa d'art i benestar emocional,
hem tingut a la Dolors Reig, que ens ha explicat coses molt maques que no coneixíem,
i ha estat un plaer entrevistar-te, espero que t'ho hagis passat tan bé com nosaltres,
i Dolors, si vols dir alguna cosa per acomiadar, a part que ens veiem aquesta tarda a la Casa de Cultura.
Doncs dir-vos que ha estat un plaer venir i que corroboro que la cultura cura, i moltíssim. Gràcies.
Fret a mitat, contra la fama, solidaritat, contra l'impegalista, l'humanista,
Contra la contra, el sent dignitat, contra la intolerència,
l'estima com vulguis, contra la tortura,
A aiguaïla, contra els futurs detins, contra els futurs detins.
Zubruda!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!