And I'm feeling good
Fish in the sea, you know how I feel
River running free, you know how I feel
Blossom on the tree, you know how I feel
It's a new dawn, it's a new day, it's a new life
Benvingudes i benvinguts a La Cultura Cura, un programa per cors inquiets.
Un programa radifònic setmanal en el que intentarem, parlarem, conversarem sobre cultura i benestar emocional.
Estem contentes perquè avui és el primer programa d'una segona temporada
i tenim una convidada que coneixem per diversos motius, que després en parlarem,
que és una treballadora anata, té una perseverança i una constància i un tenir clars objectius que és envejable.
Estem parlant d'Àngels Roura Massaneda, que és una dona, és una dona de riu de llots,
que ha estudiat i treballat en el món de l'educació, en el món educatiu,
però que arran d'un episodi, un trauma familiar de parella,
la seva vida va canviar per sempre.
D'aquest canvi, d'aquest moment, d'aquesta història de relació,
ella ha fet un procés de recuperació
i avui està aquí per presentar-nos
quasi bé el seu tercer o quart llibre,
perquè d'aquest procés de recuperació en una situació de violència de gènere,
ella s'ha centrat en, bàsicament, escriure, difondre la seva experiència
per ajudar a les altres dones,
fet que, com a dona i com a homes, li agraïm molt.
Benvinguda, Àngels Roura.
Bon dia, gràcies.
Com estàs?
Bé, molt bé.
Sí, nosaltres ens vam conèixer en una biblioteca
que va venir a presentar el primer llibre,
que es diu Maite, vaig ser jo, podries ser tu.
És un llibre, un títol com molt clar, no?,
que a tots ens poden passar coses d'aquestes.
Explica'ns molt breument què va passar
i a partir del què va passar
entenem com ha sortit aquesta Maite el 2025,
perquè això va passar del 2017 al 2020.
Sí, la convivència és entre aquests anys, sí.
Aquesta relació tòxica, no sé si t'agrada aquesta paraula,
a mi no m'agrada molt, però bueno.
Però és igual, no hi entenem a discutir-ho.
Què va passar i com vas aconseguir, com has aconseguit,
tu em deies ara que són 5 anys, quasi bé, de recuperar-te.
Què ha passat? Com ho has fet? Qui t'ha ajudat?
Són moltes preguntes en una, intentaré respondre-ho.
Què va passar? Doncs com has dit abans, entre el 17 i el 20
hi ha un període de convivència amb un maltractador,
és la manera més simple de definir-ho i llavors el 2020 és el moment crític,
és el moment en què s'acaba la convivència, és l'episodi més crític
i a partir d'aquí comença un procés d'acompanyament terapèutic
amb una psicòloga del CIAT, Servei d'Informació i Atenció a les Dones,
en aquest cas de la selva, perquè això va per la teva zona on estàs empadronada,
per tant a mi em corresponia a la selva i a partir d'aquí hi ha hagut un procés de teràpia
molt freqüent, com hem dit abans, ara fa 5 anys, però la teràpia n'ha estat 3 anys,
dels 3 anys el primer molt intens, molt intens vol dir cada setmana, cada 15 dies,
cada 3 setmanes, s'anàvem fluctuant en funció de com veia la psicòloga que estava jo,
primer any molt intens, entre el primer i el segon més mensual, més, potser una mica més,
llavors es anava espaiant de mica en mica i entre el segon i el tercer,
realment més espaiat, de manera que en 3 anys doncs he pogut tenir l'alta, no?,
en aquest sentit de recuperació, però si en perspectiva, t'he dit, no?,
encara aquest estiu ha fet 5 anys, sí que puc dir que a partir dels 5 anys
és com un clic de... és a dir, arrosseguem quantitat de seqüeles
que no vas explicant, però que sí que formen part del teu dia a dia, no?,
de pors, inseguretats, coses que et condicionen d'alguna manera,
i per tant, aquests 5 anys sí que he notat una millora, per tant, com dir,
la fase 0-3 ha estat molt bona, però ara aquest 3 i aquest 5
doncs és com un altre slow, per tant, podria dir, no?,
una altra etapa, un altre nivell.
Sents com més esperança, com una mica més d'alegria,
suposo que deu ser difícil, no?,
però tu t'has concentrat molt, pel que ens coneixem, àngels,
en relatar, explicar, conversar i escriure
la teva experiència que estàvem explicant, no?
Tu m'has dit que feies un petit diari, no?, quan eres jove,
i tu ja com vas començar a escriure.
Sí, de jove, com molts i moltes adolescents, sí que havia escrit un diari,
un dietari que vas escrivint, però va ser una època que no era massa conscient
ni del que feia ni del valor que tenia.
De més gran, per tant, hi ha un parèndesi molt gran,
fins a les edats que s'acosta al període de convivència amb l'escorçó,
que, per tant, hi ha un període molt gran en què no,
sí que he tingut gust per llegir i per escriure,
però de manera més aïllada.
Llavors, ha estat arrel d'això, d'aquest episodi,
que com que ja havia publicat un llibre el 2017, també,
aquest en cas era una altra temàtica,
però sí que, en passar aquest episodi de vivència personal,
doncs vaig dir-me d'alguna manera que algun dia escriuria alguna cosa.
I és cert, des del 2020 que va passar, cap aquí,
porto escrivint, escrivint i fent difusió,
perquè és molt necessari, perquè encara hem de trencar molts estigmes,
encara hi ha moltes dones que es posen en contacte a mi en privat,
perquè veuen que jo estic a les xarxes molt presents,
però hi ha moltes dones que tenen aquest tema tancat per elles
o pels seus propers, o només potser per la terapeuta i prou,
vull dir que la família no sap,
la germana o la cunyada o la companya de feina no sap què ha passat,
perquè encara hi ha molt de pes o molt de judici,
vulguem o no, com a comunitat, jutgem molt a la dona.
Per tant, jo faig aquesta difusió perquè crec que hem de ser conscients...
S'ha de fer pedagogia i s'ha d'acompanyar.
I crec que són tres llibres molt diferents, que ara en parlarem, si vols.
Maite és més autobiogràfic, és més per conèixer què passa dintre d'una relació de parella
en què ell maltracta, què passa, què vius tu, com ho vius i les etapes o moments.
I dona molta informació, crec, Maite, també per les famílies que tenim a prop nostre,
alguna amistat o alguna família que ho estigui patint,
ens ajuda a entendre què està passant.
Trenquem silencis, que apareix dos anys més tard,
doncs és molt polièdric, toca molts temes relacionats amb el masclisme,
per tant, no només l'àmbit parella, dona molta informació,
hi ha referències, hi ha estudis...
És més teòric, potser.
És un assaig, són 40...
És un assaig.
Sí, és un assaig, per tant, el format és ben diferent,
capítols independents, es poden llegir la mar de bé,
en l'ordre que vulguis i quan vulguis.
I apareix un tercer llibre.
També un format també diferent, perquè això,
fem pedagogia, fem difusió,
però fem-nos, si pot ser, amb canals diferents i amb estils diferents.
Ara ens ho explicaràs, Àngels, perquè sí que el que volia demanar-vos
és que puguem escoltar un tema, el primer tema musical,
que és un tema que sempre demanem a la convidada o al convidat,
que ens expliqui, perquè l'escollit en ells,
perquè l'ha escollit i que ens contextualitzi una mica.
És un tema de l'Andrea Motis, que es diu Love.
Sí, l'interpreta Andrea Motis, que junta amb Joan J. Morro,
que és qui la va promocionar, en aquesta escola de Barcelona de Música,
m'agrada perquè és jazz, m'agrada l'energia que transmet de vida,
parla d'amor, però és amor a la vida, amor a lluitar per tenir una vida plena,
i a mi em connecta amb aquest bon estat de sentir-te que ets plena,
que pots fer lliurement el que vols, evidentment respectant els altres,
però aquest estat de vida.
I a mi em transmet això, molta energia i molt de bon feeling.
La música també, com a poder purificador i de benestar emocional,
que t'aixeques un matí i dius, estic una mica fluixeta,
doncs anem-nos a posar una cançó que em reanimi, no?
Molt bé, escoltem-la una mica.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ningú t'estimarà com jo, és el títol del proper llibre
que traurà la nostra convidada avui de la cultura cura.
Aquest programa radiofònic el que intenta és
que entre tots aconseguim una mica més de benestar emocional
o d'equilibri o com li vulguem dir, no?
L'Àngels va viure una experiència molt dura
i d'aquesta experiència ha volgut compartir-ho
amb altres dones, amb homes
i és allò que hi ha clàssic, no?
Surs més fort, no?
A vegades de quan tens un repte així
no sé si aquesta frase tampoc t'agrada.
Són frases que les reps o t'agraden entre cometes
quan estàs en un moment fort.
Quan encara estàs dèbil, a vegades dir-te...
Hi ha gent que m'haurà intenció
que diu, bueno, però d'aquí en trauràs un aprenentatge
però sortiràs més fort i a vegades penses
bueno, ja, ja, però és que estic pagant una factura molt alta, no?
I llavors penso que són frases que...
Bueno, quan estàs refeta, val d'acord, sí, evidentment
que estic molt fort, l'altre dia també l'acompanya m'ho deia
uau, no? Tot el que estàs fent, etcètera, etcètera.
Sí, sí, però no ho sé, jo en perspectiva
si m'hagués pogut estalviar l'episòdium l'escurçó
l'esborraria, val?
Tot i que estic molt contenta del que estic fent
i que està contribuint o ajudant altres dones
o famílies de dones.
però, esclar, però sí, evidentment
en fortida sí, està clar, que si no, no estaria fent tot això.
Aquest llibre que presentaràs
properament a la Casa de Cultura
de Girona, 2 d'octubre has dit?
2 d'octubre, dijous, 2 d'octubre.
Dijous, 2 d'octubre.
Té una estructura especial
i sembla que a si i ara
ho comentàvem com una guia una miqueta, no?
Sí, té un format semblant a una guia.
Sí, sí. Parla'ns d'ell,
parla'ns d'aquest llibre.
És un llibre que reuneix 15 alertes, és a dir, 15 frases
que no tenen per què ser literals
però sí que són molt freqüents, molt usuals,
molt reconeixibles per dones que han conviscut amb algú
que controla, que coacciona,
que va coartant una mica la teva manera de fer
i que te sent com una propiedat d'alguna manera.
I, per tant, són 15 frases
que, com has dit tu,
tenen una estructura peculiar,
és a dir, cada frase està contextualitzada,
cada capítol, hi ha la frase, hi ha una contextualització,
una explicació de per què aquesta frase
o quan es sol dir.
Llavors, hi ha tres apartats que es va repetint a cada capítol,
i un és què busques,
per tant, què pretén,
per tant, què està buscant aquella persona
quan et diu aquella frase.
Llavors, el següent apartat és què et respondrà,
que aquest ve a ser una mica una explicació
dels arguments que donarà
o dels contraarguments que et dirà
si tu protestes davant d'aquella frase,
per dir-ho d'alguna manera.
i el tercer apartat és
és possible.
I aquest és possible,
que queda més obert,
són afectacions,
quins canvis pots tenir tu,
com et pot afectar a nivell emocional
o com pot condicionar
la teva conducta,
el teu comportament a partir d'ara,
en relació a aquesta frase.
I això passa,
és a dir, són 15 capítols
amb la mateixa estructura,
és un llibre petit onet,
no té res a veure amb els altres
que eren 300 pàgines,
aquests són 120,
que passen volant,
també es pot llegir en l'ordre que es vol,
tot i que, bueno,
si es pot donar un consell,
potser millor per ordre,
però no passa res.
I és més àgil de llegir.
Un altre tema que m'has proposat
és un tema que per mi és especial
perquè ho conec molt,
que és del món de l'anime.
És un tema musical
que tu comentaves
que està a les plataformes.
Digue'm, presenta'm mal,
que no sé si ho heu agafat bé.
Trisha Lulabai.
Sí, Trisha Lulabai
és com una nana,
la nana de Trisha.
És un personatge.
És un personatge,
llavors això és una sèrie
que es diu
Full Metal Alchemist,
llavors és una sèrie
tipus manga,
un ànime,
que està per xarxes
i la música
jo l'he descobert
gràcies a la meva filla
i als meus fills
que miren aquest tipus de sèries
i trobo que és genial,
és brutal
perquè sabem que és d'un actor actual
perquè podria ser música clàssica,
això que havia cantat
amb el cor de cambra
del conservatori
i coses d'aquestes.
Dius, uau,
és brutal,
té un poder i una força
de ressuscitar d'alguna manera,
d'Ave Fènix
i la trobo preciosa.
La posaria en bucle
i l'escoltaria,
escoltaria,
escoltaria,
escoltaria fins, no ho sé.
Sí, sí,
és el que deies.
Jo vaig pensar que era música clàssica
i m'agrada molt
que l'hagis portat aquest tema
perquè és un món
potser una mica desconegut,
en el meu cas,
la gent jove,
evidentment no,
que el coneix.
I tota la sensibilitat.
I aquesta emoció
que dius que et provoca,
que et fa com...
Sí,
una força dins teu,
un foc que regenera.
Ave Fènix.
Jo l'he identifiquat com això.
Força,
energia...
Sí,
reneixer,
reconstruir-te,
de tot.
Escoltem-lo una mica més.
Sí.
Fènix.
Fènix.
Fènix.
Fènix.
Fènix.
Fènix.
Fènix.
Fènix.
Comentava l'Àngels
un tema important,
el món de l'associacionisme
i de la comunitat
en el barri,
perquè
el pitjor
de les dones soles
o els homes sols
és la solitud,
no volguda.
I una manera
de no estar sol
i de potenciar-se
i d'empoderar-se
i de fer coses conjuntament
és l'associacionisme.
Àngels,
heu creat una associació
a més a més...
A més a més,
sí,
a més a més
de tot això
que anem explicant,
sí,
ens vam fundar
el 2022,
portem,
fent activitats
des del 2022
i som l'associació
Fem Visibles,
estem registrades
com a entitat,
sent sàndim de lucre
i ens dediquem
a fer xerrades,
tallers,
col·loquis,
etcètera,
etcètera,
formacions
en relació
a aquest tema,
bàsicament,
estem portant
grups d'ajuda muta,
per exemple,
amb el cap
de Caçada a la Cebra
que ens acull,
estem fent
caminant juntes
les deveses
de sal,
estem fent
diferents activitats
per donar suport,
per fer costat,
per acompanyar
a dones
que han viscut
o estan vivint
violència de gènere,
familiars,
i llavors
l'objectiu
és donar a conèixer
aquesta realitat
i ser un suport,
un acompanyament.
Suposo que esteu
a xarxes,
no?
Estem a xarxes,
es diu fent visibles.
Sí, associació
fent visibles
i a Instagram
ens trobareu.
Per xarxes
som un poquet actives,
la veritat,
perquè no donem abast
tant,
bé,
fem més
que no pas ens promocionem,
però sí,
portem des del 22
fent activitats,
sí.
I estaries d'acord
la força que té
ajuntar-se,
no?
I fer-se a costat
i quan unes persones
comparteixen
una mateixa
dificultat a la vida,
no?
Sí.
Empoderà molt,
ajuda molt.
Ajuda a veure
que no és una cosa
teva,
individual,
que no és el teu problema,
no?
Per tant,
aquí estem parlant
de violència masclista,
és una xacra social,
per tant,
és un problema
bastant més gran,
és una qüestió
a nivell estructural,
institucional i tot.
Per tant,
entens que estàs
dintre un marc
més gran que tu,
persona de tu a tu,
i per tant,
ajuda molt a sentir-te,
a treure't pes de sobre,
a treure't culpa,
a treure't vergonya,
a treure't emocions aquestes
que carreguen sobre tu,
perquè socialment,
encara,
com dic,
posem molt de pes
i molt de judici
sobre la víctima.
Per tant,
quan les associacions
el que fan,
els grups d'activitats
que fem,
doncs és sentir-te
que parlem un mateix llenguatge,
això com dius tu,
les persones que venim
d'un col·lectiu
afectat per X motiu,
el que sigui,
podríem dir mateix
de malars de càncer,
el que sigui,
quan parteixes
d'una experiència en comú,
doncs el llenguatge
és molt més fàcil
d'entendre,
és molt més fàcil
no jutjar,
és molt més fàcil
sentir-te acompanyat,
sentir-te entesa,
sentir-te respectada
i això ajuda molt.
I els grups d'ajuda mútua
també funcionen molt bé,
n'hi ha diversos
aquí a Girona
i jo recomano molt,
si mai ho està
en un grup d'ajuda mútua,
hi ha, per exemple,
grups d'ajuda mútua
bàsics
com els de benestar emocional
que es troben
en els ambulatoris
i després
amb associacions
per temes més concrets
de salut
o el que sigui.
Feu alguna cosa cultural?
Aneu a veure alguna exposició?
Quedeu algun dia
pel anar al cine?
És que com ens diem
la cultura?
t'ho he de preguntar.
No, el que fem és
de les activitats que fem
amb les persones
que venen a les activitats
ens anem compartint
a nivell intern
recursos, no?
Recursos culturals
monogràfics
o pel·lícules
o documentals
o àudios.
Llavors, sí que compartim
aquest coneixement
o aquesta cultura
però, diguéssim,
més entre nosaltres.
A nivell cultural
hem fet, per exemple,
el grup de Caminem Juntes
de Salt.
Sí que al final
de la temporada
que va de setembre a juny
doncs sí que hi ha
una activitat
de sortir
però les activitats
més culturals
que podríem pensar
anar
doncs ho tenim a la llista.
Possiblement aquest 2025
o 2026
ho incorporem
però ara estem en una fase
potser més
de cura a la persona
d'atendre
d'acompanyar
una fase més
potser més
dels inicis
de la recuperació.
Sí,
perquè de fet
quan estàs
així estant tocadeta
El primer segon any
és d'un cara.
La recuperació
és un procés
i s'ha d'acceptar
d'aquesta manera.
És un procés
que és llarg
i que cada una
té el seu tempo
i per tant
no podem forçar res
cadascú necessita
el temps que necessita
en base a com és
amb les circumstàncies
amb l'entorn
els recursos
o personals
o comunitaris
llavors una mica
cadascú
el seu temps.
I a tu t'ajuden molt
les sardanes
no em sembla?
Mira,
les meves sardanes
sí,
l'ençaria
a partir d'aquests 5 anys
és curiós
per això t'he dit
que...
Aquí es veu el clic
hi ha un clic
és a dir,
va per etapes
jo recordo al principi
que el meu ha estat
d'Instagram
no,
mentida
d'Instagram
no,
del mòbil
després del dia D
és a dir
vaig anar posant fase 1
fase 2
fase 3
que això ho tinc escrit
en un document
que està allà amagat
que ningú coneix
i jo m'identificava
com me sentia
a aquella època
i per exemple
la primera fase
és primer
que no saps
on estàs d'això
després ve una fase
en què la por
per la integritat
és clar
estava entre aquí i allà
doncs per tant
aquesta por ja és
llavors jo m'anava
identificant
com a fases
i llavors
els 3 primers anys
n'hem parlat fa moment
i com he dit també
a partir dels 5
hi ha com un clic
jo sento que tinc
molta més
com la cançó
més vida
més
però és un procés meu
que jo n'he forçat res
però sí que noto
que això
que hi ha molta vida
i ara les sardanes
com abans t'he comentat
fora de micro
doncs això
m'he afegit
després de 30 i escaig d'anys
de tornar a ballar sardanes
amb uns friquis
que dic jo
ens ho diguem
a nivell carinyós
bueno
estem molt pirats
per les sardanes
i sí que la sardana
en el meu cas
qui a mi ha ballat moltes de jove
doncs és alegria
saltar, saltar
i acabes esgotada físicament
però amb una energia
que aniries a
no ho sé
a la fi del món
sí
m'ha agradat molt
que em recomanis
les sardanes
com a artteràpia
està molt bé
és molt maca la idea
escolta
tu has vist Romeria
no?
del cine
i dius que
jo la vaig anar a veure ahir
va fem un
què et va agradar?
uf
és
no t'he dit massa cosa bona
per això no la vull destrossar gaire
perquè avui soc jo
llavors
no, però és que reflexa bé els anys 80
sí
una part dels anys 80
no ho sé
això són gustos
o potser la meva falta de coneixement
hi ha pel·lícules que quan
és un ritme molt lent
jo gairebé la sento més com un documental
o la identifico més com un documental
que una pel·lícula
em va passar amb el Carràs
i em va passar amb aquesta
llavors
no puc despotricar
no puc parlar molt malament de la pel·lícula
perquè no soc experta
però sí que com a persona
que va veure la pel·lícula
doncs he sortit
dient
bueno
mira
per mi és més un documental
que una pel·lícula
no ho sé
és veritat
tens raó
hi ha una part de ficció
una part documental
sí
però bé
com que porto una temporada
anant poc al cinema
no m'atreveixo massa
a dir gaire res
però bé
a mi m'agraden les pel·lícules
que quan surts
te'n recordes del títol
o que durant molt temps
aquesta és la teva manera
d'identificar-ho
sí no i aquesta
sí però
i en canviat de coses que fas
televisió no deus tenir massa temps
de veure-la
no el que és la televisió
no la miro massa
alguna plataforma sí que miro
per algun tipus de pel·lícula en concret
perquè per exemple
en Trenquem Silències
hi ha recomanades
algunes pel·lícules
perquè bueno
a mi m'agrada
això hem dit que comentaríem
que trenquem silències
doncs el llibre del 23
que es diu Trenquem Silències
doncs al llarg d'aquells capítols
doncs faig referència
a llibres
i també a pel·lícules
i a pel·lícules que en alguna part
no tota la pel·lícula té
perquè està relacionada
amb aquest tema
però sí que en algun capítol
en alguna part
doncs
la violència de gènere hi surt
i per tant
destaco el per què d'aquella pel·lícula
o analitzo l'escena
o analitzo el personatge
el comportament
i doncs això
les miro per plataformes
és a dir
sí que miro tele
però per plataformes
xarxes
però la televisió
en general no
ni els telenotícies
fa temps que no
m'informo per altres canals
i ja està
molt bé
crec que ja anem acabant
pot ser o no
que anem acabant
doncs
ens acomiadarem
d'acord
Àngels
crec que ens tornarem a veure
algun dia
sí
vindràs el 2 d'octubre
a casa de cultura
dos quarts de set de la tarda
vindré
vindré
sala via D
és a peu de carrera
la primera sala d'entrant
apuntat a l'agenda
ha estat un plaer
com sempre
avui hem pogut entrar
en temes més profuns
o més des del punt de vista
que m'interessava
a nivell de benestar emocional
i moltes gràcies
continua
continua el teu camí
sembla que ja el tens
com molt clar
gràcies
i nosaltres anirem acabant
moltes gràcies
al tècnic de so
l'Arnau
que avui és el primer dia
que estem amb ell
i que serà un plaer
treballar amb tu Arnau
i ens veiem
Pilar Fornés
ha estat aquí
a la Cultura Cura
ens trobarem
el proper
dijous
gràcies
a la Cultura Cura
a la Cultura Cura