La cultura cura, un programa per a Corts Inquiets. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
La cultura cura, un programa per a Corts Inquiets.
Benvingudes i benvinguts a La Cultura Cura, un programa radiofònic en el que, tal com diu el títol del nostre programa, defensem i recolzem la idea que la cultura és senadora.
Avui ens centrarem més en temes de música i lletres, fem com un programa més temàtic i hem demanat ajuda a en Toni Torrico. Hola Toni. Bon dia. En Toni és músic gironí a Marraels Andalusas. Vam descobrir un dia que estàvem molt a prop per allà al sud i va ser una manera més de contactar d'on vens i cap on vas.
La idea és sentir una cançó, avui sentirem per començar «Me sabes salvar» d'en Toni i després comentarem la lletra de què ens ha sugerit i el Toni també ens explicarà com va néixer aquesta cançó, com la va fer, el que hi vulgui. «Me sabes salvar» de Toni Torrico.
en mi cabeza duermen abrazado lo inolvidable y lo que quiero olvidar las ilusiones y los desengaños tu guerra junto a mi paz algunas veces siento que muero y tú me sabes curar y hay otras veces que el desconsuelo es tu virtud principal
Cuando barajó renunciar a todo, cae de la nada eso que llaman amor, amor que antes gozaron otros hombres, hombres que nunca eran yo.
y apareces con luz propia con tu oro de primera ley con tu nombre luciendo el paisaje donde sueño y despierto a la vez donde olvido las mil y una noches que sin pena ni gloria viví los poemas más bellos los he guardado para ti
Toni, d'on neix aquesta cançó? Neix d'una emoció... A mi em resultaria molt difícil fer una cançó i més posar-li música, no? És una feina doble. Explica'ns com va néixer.
Bé, la veritat és que normalment quan faig cançons sempre tinc com una idea al cap de què vull escriure d'un tema concret, però aquest va sortir una mica inesperat. Si jo tenia unes quantes cançons i per exemple als meus germans els comentava tinc aquestes i tal, però em falta algun tema... Fes una cançó d'amor, em van dir. Digo, vale, el que passa és que per fer cançons d'amor considero
que és d'estar amb algú o una cosa més sentimental, no? I en aquell moment no estava ni en parella ni res. Llavors vaig indagar una mica meu i vaig buscar, bueno, l'amor pot ser moltes coses, no? I em va venir una mica l'amor a la vida, no? L'amor al dia a dia, les coses que veus, i una mica la seva part, diguéssim, la part lluminosa, la part bona i la part fosca, no? Volia fer com una espècie de la doble cara.
I vaig començar a reunir frases, tant coses positives, per això la cançó és algunes vegades sinto que muero i altres vegades coses bones. Va ser un recull de frases i la idea principal va sorgir així, després li vaig donar forma. Tu més sabes curar, és com si aquesta cançó estigués feta per aquest programa, la cultura cura.
Una mica sí, sí, sí, sí. Al final és com una espècie de salvació a poc a poc, no? Més saber salvar, més saber curar, és trobar les coses que et fan resurgir, que et fan veure més optimista, més l'amor en si, no? És una cançó d'amor, en veritat.
La segona cançó que hem decidit presentar es diu La celda que inventé. De què va la celda que inventé abans que l'escoltem? Aquest tema és, sobretot, d'un moment meu que estava travessant de bastanta ansietat. Durant el Covid vaig patir unes crisis d'ansietat sense venir a compte, no havia tingut jo res d'això, però notava que em feia...
Una mica d'aquesta fòbia social, de moments de passar-ho malament, i volia una mica desfogar-me i parlar del que em passa, però a la vegada de trobar una cura i una solució, i la cançó narra aquests episodis de crisi, però amb una porta oberta a l'esperança.
I després, un cop composada i tal, vas notar que et trobes millor. Vull dir, que en aquest sentit, composar aquesta cançó, que es diu La celda que inventé, va tenir un efecte sanador en tu. Sí, el posar-ho sobre la taula i donar-li forma.
Era com entendre millor el que passava i a la vegada jo mateix em feia de terapeuta, no? Perquè era com trobar-li les raons perquè estic així i com millorar per no estar així, no? I la Celda Quimente és això, és la imatge, no? De que tu mateix te crees, te alimentes el teu propi monstre, te tanques a les parets i a sobre que tu tens la clau, doncs decideixes...
perdre-la o llançar-la i no sortir d'allà. És una crida sortir d'aquest bucle de depressiu, d'ansietat i de foscor. Escoltem la celda que inventé de Toni Torrico.
Estoy harto de ordenar mi mentalidad caótica Y más harto de tener al psicólogo en nómina Busco un modo de evasión con la medicina alcohólica Me complico lo más simple y no es frase paradójica
Si ella no quiere venirme a visitar, yo le dejaré la puerta abierta para que pueda entrar. Si se pierde en medio de la tempestad, la traeré de vuelta aunque mis piernas la sienta renquear.
Yo soy el hielo y el cuchillo que lo rompe, soy la razón contra lo que no puede ser. Cuando no está conmigo no brilla mi nombre, perdí la llave de la celda que inventé. Yeah, yeah, yeah, yeah.
Tu et defineixes com a rock, no? Sí. Tu et de rock, també toques la guitarra... Rock eclèctic, sí, el meu estil, perquè al final és rock, però sí que m'agrada barrejar una mica pop rock, o la música cantautor, o rock du, llavors és una mica aquesta barreja de diferents estils, sí. Què estàs fent ara? En quin moment estàs? Estàs composant? Estàs remuntant la banda? Feu algun disc? Com esteu?
Bueno, encara no ho he dit oficialment, però sí que ja tinc dos músics per la banda i ja hem assajat i quedarem en breu un altre cop per assajar i ja tinc algunes dates tancades que més endavant les deixaré anar.
però diguéssim que he estat uns mesos a la recerca de músics perquè porto molt de temps fent concerts en solitari i m'agrada molt però sí que el cos em demana una mica de canya i al final he contactat amb músics i estem assajant i durant aquest any hi haurà concerts i tinc moltes cançons noves també m'agradaria gravar però això de moment estic pensant com fer-ho i com trobar el moment on fer-ho perquè m'ho haig de fer tot jo
Això és el que anava a dir, tu ho has de fer tot, eh, una mica. Deus tenir ganes de ja treballar més en equip, no? Amb altres músics i... És que, clar, és que avances més, vas més ràpid. Si tens un equip al teu voltant i, bueno, els músics amb els que estic me passen informació i me donen, bueno, això, contactes per...
per llocs i trobar coses, però, clar, tota la gestió és meva, tot, tot, buscar els concerts, contactar amb això, que si el disc, que si, bueno, és més lent, és guai, però sí que vas més lent.
Mira, la tercera cançó que hem decidit incorporar avui a la cultura cura és una cançó d'un grup que tots coneixeu. El que passa és que va fer una versió amb grups catalans que ens agrada molt i que tracta un tema que és el tema, un tema interessant, que és el tema de... Això és com jo l'aversiono, com jo l'entenc, no?
Un tema sobre l'amor romàntic. I el tema es diu Mai trobaràs de sopa de cabra amb buos, tallets i ginestar. Mai trobaràs el teu príncep blau.
Ja sé que ningú t'estima, però què hi farem si aquest govern no havia previst la teva crisi? Has tirat el temps per la finestra i ara, princesa, on aniràs? Mira't els ulls, posa els peus a terra.
mai trobaràs el teu príncep blau mai trobaràs el teu príncep blau has tirat el temps per la finestra
Mira't als ulls, posa els peus a terra, pren el que tinguis al teu costat.
Mai trobaràs el teu príncep blau. Aquesta idea que es va vendre molt bé a les dones, en la qual les parelles havien de ser gent perfecta, que ens farien, tindrien molta felicitat amb ells, i la vida et va ensenyant que no existeix el príncep blau,
A mi m'agrada molt aquesta idea i aquest tema perquè sembla un tema que no tingui massa importància, així com té aquest to irònic, aquestes frases com que diu aquest govern no havia previst la teva crisi, que m'encanta perquè ho trobo molt divertit, d'una manera molt dinàmica, divertida i amb companyia, perquè hi ha els buors, els tallets, el ginestà que fa coros i al final de la cançó canta Gerard Quintana.
Aleshores, què et sembla aquest tema? Com el veus? O què et sembla Sopa de Cabra? Són una mica un referent per tu com a rock català, com a rock bàsicament? Bueno, Sopa de Cabra no és un grup que hagi escoltat la discografia sencera i que el tingui com un referent dels primers,
Però sí que sempre hi ha certes cançons que m'han influït bastant. Jo crec que aquest tema, el ritme o la melodia vocal, és un tema que sempre he tingut ahir, que sempre m'ha agradat, i molts altres d'ells. Sempre m'ha agradat la cançó en general, tant el ritme com la música.
És veritat que és això, no? És la idealització de l'amor romàntic i la cançó, bueno, és com si tu digués un col·lega, no? Sembla com si un col·lega li estigues parlant a la seva amiga i diguem, bueno, no et tiris tota la vida fent això. És com una crítica, però no sé, pot tenir diverses lectures, també, no? Sembla això com la idealització.
Tu li veus una altra lectura perquè el que té una cançó és això, que cadascú pot veure-la a la seva manera, no? Sí. Què et suggereix? No, a mi de primeres és això, és com que no... O sigui, al final el Prince Blau és una caricatura de tot el perfecte que pot tenir algú, no? És una visió distorsionada de la realitat.
I a mi em dóna a entendre això, que si estàs esperant que tothom sigui el més guapo o el més, jo què sé, la perfecció total, ja pots estar esperant perquè tothom tindrà els seus defectes fins i tot la persona que sembla perfecta.
i que no cal detenir-se en això. Jo sempre he tingut aquesta, però puc entendre que potser algú l'interpeti com un atac, que no vagis per ahí, no sé, una mica això.
El quart tema d'avui a la cultura cura, hem escollit un compositor i músic empordanès. És una cançó que es diu Admiro, composada i cantada per Carles San José, que com ja us ho he dit, composa, toca la guitarra... L'haurem de trucar perquè ara no sé massa què fa, però hem trobat una cançó...
que és molt tendra també, té una lletra molt maca i va una mica també potser amb la línia de l'anterior amb alguns aspectes. Anem a sentir-la i la comentem. Admiro de Sant Josecs.
Admiro i no sé què ets, pots un animal salvatge que t'estires al meu llit només per poder mostrar-te. Admiro i no sé què ets, no, un misteri que em reclama una vida en endavant, sí, una terra solitària. A les ombres de la nit
Un poissatge m'acompanya Jo m'estiro al seu costat Esperant la matinada Admiro i no sé què ets, no
Una vida deslligada, quan t'aixeques al matí, si ja comences a esverar-te i ara em trobo, que et pregunto què haig de fer, però si jo ja ho feia, i et demano què haig de dir, però si jo ja ho deia, i et demano com s'hi va, i jo ja ho sabia, cada cop et miro més.
En Carles Sant José diu, ets un misteri que em reclama i també parla d'una vida deslligada. Mirant la lletra m'he quedat amb aquestes dues frases, vida deslligada, és molt poètic, no?
Sí, sí, sí, no, no, i aquesta, la frase del misteri és, jo crec que és la que resumeix la cançó, no? És com... Ets un misteri que em reclama. Una contemplació constant i com que li produeix com aquesta... Bueno, com aquests sentiments una mica de confusió, no? De... De què ve i a la part com mil preguntes, no? Moltes coses, no? I si veus el vídeo queda més clar. El vídeo és molt maco, surt una noia preciosa i surt ell i és... Sí. És...
que va a sobre d'un taronga no sé què és, que va com caminant així però amb moviment us recomano moltes vegades darrere una cançó i això potser no se'n parla massa ja en parlarem un altre dia vídeos, vídeos molt macos vídeos que acompanyen i que saben portar la cançó i donen un extra de plaer que no sé si t'agrada que hi hagi vídeos de cançons a part de tota la part
evidentment de màrqueting que ajuda molt, no?, tot el tema audiovisual. Sí, bueno, és que avui dia al final, o sigui, tal com està ara, sí que totes les cançons han d'anar amb un vídeo perquè malauradament ha canviat tot i la gent escoltar una cançó sense veure res és com que li costa, però igualment a mi m'agrada que hi hagi vídeos perquè...
Si la cançó és profunda i aboca a alguna cosa que vols transmetre, amb el vídeo pots acabar d'arrodonir-ho. I és aquesta visió poètica. Molts cops els vídeos fan que creixi la cançó, perquè li donen aquest... Aquest extra. Sí, li donen aquest extra, aquest impuls i queda molt bé. I en aquesta cançó queda molt guai.
I en la cançó que hem escoltat abans, Mai trobaràs, de Sopa de Cabra, que per cert l'any que ve celebren, o aquest any celebren els 40 anys, és molt maco també, perquè és un vídeo d'equip, se'ls veu en l'estudi,
i primer pla del cantant dels buors, després surten els tallets, els dos, després surt Ginestà fent els coros, i és aquest bon rotllo, no? A mi m'agraden molt les versions, jo no sé si a tu, una cançó base, però que de repent és conversionada,
I gaudeixo molt escoltant versions de cançons, les covers, em sembla que sí que anem en anglès. És una altra manera de gaudir de la música, que és el que pretén aquest programa, que aneu a concerts, que escolteu música, si us ve de gust que entreu al YouTube i mireu simplement vídeos. És una manera de passar-ho bé.
Que està molt bé. Anirem acabant, per acabar hem escollit com el pare de les lletres i a més m'agrada perquè hem coincidit tant tu com jo. S'ha retirat aquest any? Em sembla que està una mica...
fràgil de salut, ja té una edat, jo el vaig conèixer als anys 80, i és en Sabina, escoltarem la cançó i després a veure què ens suggereix. Jo aquesta cançó m'ha acompanyat sempre, i per això l'hem escollit avui a la Cultura Cura, una cançó de Sabina, i sin embargo.
De sobra sabes que eres la primera que no miento si juro que daría por ti la vida entera, por ti la vida entera. Y sin embargo un rato cada día, ya ves, te engañaría con cualquiera, te cambiaría por cualquiera.
Tan arrepentido y encantado de haberme conocido lo confieso, tú que tanto has besado, tú que me has enseñado. Sabes mejor que yo que hasta los huesos solo calan los besos que no has dado, los labios del pecado.
porque una casa sin ti es una emboscada y el pasillo de un tren de madrugada un laberinto sin luz ni vino tinto un velo de alquitrán en la mirada y me envenenan los besos que voy dando
y sin embargo cuando duermo sin ti contigo sueño y con todas si duermes a mi lado y si te vas me voy por los tejados como un gato sin dueño perdido en el pañuelo de amargura
que empaña sin mancharla tu hermosora.
no debería contarlo y sin embargo cuando pido la llave de un hotel y a medianoche encargo un buen chambán francés
Y cena con velitas para dos, siempre es con otra, amor, nunca contigo, bien sabes lo que digo.
un teléfono ardiendo en la cabina, una palmera en el Museu de Cera. Porque una casa sin ti es una oficina, un teléfono ardiendo en la cabina, una palmera en el Museu de Cera, un éxodo de oscuras golondrinas. ...y sin embargo cuando duermo sin ti, contigo sueño...
Toni, t'agrada tant com a mi aquesta cançó que et suggereix? Encara et puja l'ànima allò quan la sents? M'encanta, la puc estar escoltant cada dia. Sí, a mi pot ser igual. No m'afarta i sempre descobreixo coses noves. És el que té Sabina. T'agradarà sempre. Si t'agrada, t'agradarà sempre i sempre descobrirà les coses. I aquesta cançó és una meravella.
I el contingut, no? Aquest és contingut que jo m'imagino molt que Sabina és així. És com si estigués parlant d'ell, no? Que pot tenir un gran amor, però a vegades, doncs mira, anar una mica per lliure, no? I sempre he pensat que ell era una mica així. I quan vaig a escoltar la cançó vaig dir, clar, és que és això. És que és així, sí. És una canellada total, és una honestitat brutal. I crec que el guai de la cançó és això, no? Que...
que posa una cosa que ningú parlaria, perquè en el moment que escrius alguna cosa així, si estàs amb algú et diran, doncs vés-te'n per ahir. Però ell narra coses que a vegades ningú s'atreveix i també em para a vegades en una realitat, perquè molts cops és aquesta hipocresia o contracció de la gent que diu, no, no, jo mai, mai, mai, però després mira altres persones, es fixa en altres persones, somia en altres persones, és molt interessant.
Sí, ja hi tornarem. Estem acabant ja. Toni Torrico, que vagi molt bé aquest any, aquests bolos, aquesta feina. Torna quan vulguis. Si coneixes músics que ens poden acompanyar, també t'ho agrairíem. Recordeu que la cultura cura també s'escolta a Ràdio Palafroger i a Ràdio Sal. Gràcies. A vosaltres per copidar-me.
Fins la setmana que ve.