La cultura cura, un programa per a Corts Inquiets. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de 4 de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
La cultura cura. Un programa per a cors inquiets.
Benvinguts a la cultura cura, un dia més aquí amb vosaltres. Molt felices d'estar amb els oients, que cada cop en tenim més, i de tenir un nou entrevistat que ens farà gaudir de la cultura,
Tindrem més benestar emocional i ens donarà informació perquè, per exemple, aquest cap de setmana fem alguna cosa, anar al cine, llegir un llibre, continuar veient espectacles de temporada alta o dels altres teatres que tenim per aquí, la comarca o la província. Avui us presentem en Pau Saavedra. En Pau primer...
Jo el tenia com a tècnic d'un recurs, d'un servei de l'Ajuntament de Girona, però allò ho comences a remenar per les xarxes, que és l'avantatge que té aquests dies estar a internet. I he descobert que també escrivia llibres, la qual cosa m'ha fet molta il·lusió. Hola, Pau. Hola, Pilar. En Pau, em corregiràs, però tu vas estudiar Història de l'Art?
Jo vaig estudiar Història de l'Art, sí. Vaig estudiar aquí a l'ODG ja fa molts anys i després he continuat amb altres estudis de documentació més relacionats amb la feina que faig ara a l'Arxiu Municipal de Girona. Per què Història de l'Art? Era una carrera que a la meva època la gent no l'estudiava perquè no tenia sortida. I els pares deien, però què faràs estudiant Història de l'Art? A mi m'agradava molt també Història de l'Art i vaig tenir dubtes. Com és que tu decideixes? I dius, va, per aquí...
Jo vaig estar fins a l'últim moment, gairebé fins al dia que em vaig matricular, dubtant si em matricula en Filologia o en Història de l'Art. I al final em vaig decidir per Història de l'Art. M'havia agradat molt quan l'havia fet l'any anterior a Cou i sempre havia tingut una certa vocació d'agradar-me l'Art, etcètera.
I la vaig fer perquè m'agradava, no vaig pensar mai quines sorties professionals tenia, després això ja m'ho vaig trobar després. I bé, al final vaig poder acabar treballant en un arxiu, tot i que no està directament relacionat amb la història d'art. L'arxiu és art, també. Art, cultura, documentació...
Quina època t'agradava més? O tens alguna època favorita? Per mi, per exemple, m'agrada molt l'època mitjaval, m'apassiona. Mira, coincidim amb això. Dins de la història de l'art, a mi m'agradava sobretot l'època medieval, m'agrada molt la pintura gòtica, tota aquesta època, i després suposo que també relacionat amb aquest imaginari que tenim de l'època de les catedrals, dels cavallers, de tota aquesta qüestió més, diguem-ne,
més a vegades fantàstica, fins i tot. Cap a això podríem fer una primera recomanació, que és anar al Museu d'Història d'aquí a Girona, al Museu d'Art i d'Història, que hi ha una part de Mitjaval, no? Per suposat, sí, sí. És molt maco aquest museu. Sí, sí, al Museu d'Art podem trobar pintura medieval i sí, sí, efectivament és molt recomanable.
Acabes història de l'art i què passa? Trobes feina de seguida? En la teva generació potser encara hi havia bastanta feina. Jo la veritat és que recordo que no vaig tenir massa problemes. Vaig fer abans de trobar la meva feina a l'arxiu, a la qual ja porto molts anys. Vaig fer algunes feines a biblioteques d'escoles i vaig fer altres feines que no tenien res a veure.
fins que a finals del 90 em sembla que era l'any 99 que vaig fer una entrevista a l'Arxiu Municipal llavors el cap de l'arxiu era en Joan Boades i bé, vaig començar fent feines esporàdiques de catalogació i tal i a poc a poc vaig acabar fent el que faig ara que és dedicar-me sobretot a la documentació audiovisual que és la meva especialitat
Tu estàs, o avui volem presentar al públic i donar el màxim de difusió possible, al Centre de Recursos i Difusió de la Imatge? Centre de Recerca i Difusió de la Imatge. Què és això? El CRDI és l'arxiu d'imatges de l'Ajuntament de Girona.
Diguem-ne que dintre el que és l'Arxiu Municipal de Girona tindríem diferents tipus de documentació, documentació textual, documentació gràfica, documentació fotogràfica i també hi ha la documentació audiovisual, que és la part a la qual jo em dedico. Doncs bé, el CRD s'ocupa de la documentació en imatge, de fotografies i audiovisuals. Quan parlo audiovisuals em refereixo a pel·lícules cinematogràfiques, vídeo, documents sonors i avui dia ja tot pràcticament que és el vídeo i l'audio digital, que és la majoria del que ens arriba, no?
Llavors, dintre d'aquesta variar tipus de documentació, tenim documentació molt antiga. La pel·lícula més antiga que tenim, per exemple, està datada al voltant del 1912, és a dir, que té més de 112 a 113 anys, no?
I altres pel·lícules dels anys 20, com per exemple una del 1926, que és un homenatge que li va fer la ciutat de Girona a Santiago Rossinyol, que l'any que ve farà 100 anys d'aquesta pel·lícula, és a dir, que tenim documentació en pel·lícula molt antiga, i després tenim documentació molt més recent, tenim convenis amb els diferents mitjans de comunicació, com per exemple la televisió de Girona, o com per exemple aquesta mateixa ràdio,
de manera que tota aquesta documentació que s'està produint actualment acabarà passant al CRDI on es conservarà a llarg termini. És a dir, que aquesta conversa que estem tenint nosaltres probablement es podrà recuperar dins d'uns anys a l'arxiv. És apassionant, perquè és una manera de veure la història i d'entendre els nostres temps, perquè sembla que estiguem en un temps que no hi ha massa estudi, massa pensament.
Doncs que bé, no?, perquè estàs compaginant una feina interessant, jo crec que estàs amb molt bon equip,
Sí, i tant. Els teus companys, els teus caps. I després treballeu amb xarxes. Ara estava pensant en el Museu del Cinema, que també és un museu molt interessant aquí a Girona. Sí, amb el Museu del Cinema col·laborem en diferents qüestions. Per exemple, ara no fa gaire, fa dues setmanes va ser el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. El Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual és el dia que es dedica mundialment
a alertar o a fomentar la preservació d'aquest patrimoni que és molt fràgil, que no cal oblidar-ho, el patrimoni audiovisual és molt fràgil. A nivell de preservació. A nivell de preservació. Que es pot fer malbé ràpid. Es fa malbé molt ràpid. No és un llibre.
No, no, no. Les cintes de vídeo, per exemple, la típica cinta magnètica de vídeo dels anys 80, actualment la majoria ja estan en un procés de degradació molt avançat i ja és difícil fins i tot recuperar el seu contingut. És a dir, que és un patrimoni fràgil, ja no parlem de les pel·lícules de nitrat i coses molt més antigues i hem de dedicar esforços a preservar-ho perquè al final deixa de ser un element valuós que és un testimoni de la nostra història, de la nostra cultura, no?
És rentable aquest servei? O sigui, si ve una, per exemple, una documentalista de la BBC i vol fer un documental sobre Girona, posem, es cobra, no, entenc, per les imatges? O és com TV3 que tenen un servei pregúntum? Nosaltres no som, diguem-ne, no fem venda directa de les imatges, però aquestes imatges sí que generen una sèrie de drets d'autor
I quan una empresa externa, un documentalista o una productora, etc., vol unes imatges de Girona per il·lustrar un documental, etc., doncs ha de pagar unes taxes, uns preus públics en concepte dels drets d'autor, que normalment són els drets que tenen les persones que van crear aquells documents.
La majoria d'aquests documents, quan han estat cedits a l'arxiu en forma de donació, i en aquest cas també cal agrair a la generositat de la gent que fa donació d'aquests documents a l'arxiu, també cedeix els drets d'explotació d'aquestes imatges per tal que en un futur tots aquests ingressos que generen també poden anar a parar a l'arxiu.
pensem que estem invertint també recursos públics per conservar tota aquesta documentació i moltes vegades no és tan poc barat digitalitzar pel·lícules, vídeos, etc. O sigui, que és una manera, diguem-ne, de també facilitar que es pugui recuperar una part... Un model com mixta, no? Sí.
Quan et dic la paraula Manel, què és el primer que et ve a la ment? Em ve el grup, el grup de música català, que és un dels meus grups favorits, i bé, hi ha cançons que trobo meravelloses, sobretot de, bueno, les cançons crec que és del seu segon disc, ara no em facis dir exactament com has dit, però no me'n recordo,
però totes aquestes cançons, benvolgut, aniversari, bé, totes aquestes cançons que hi ha en aquest disc m'encanten. Ho veus com més poètic o més narracions o un mixte, com... Realment som, a part de ser molt bons, som molt especials, no?, la manera de cantar, de comunicar... Tu com ho veuries més? Home, a mi les seves... Explica'n com històries, no? Per exemple, aquesta que escoltarem ara, de cançó que has escollit tu, Pau Sabedra...
Ara, tu i jo l'estàvem interpretant. Tu com la veus? De què va aquesta... Jo reconec que no sé si és la interpretació correcta la que jo he fet. Jo m'imagino una cançó que parla sobre el pas del temps. I a més m'agrada molt perquè crec que combina molt bé una mica la nostàlgia aquesta del pas del temps amb també una mica de sentit de l'humor que hi ha en aquesta lletra.
No sé exactament si és algú que parla amb el seu jo passat o hi ha alguna altra història perquè reconec que he sentit diverses interpretacions i no sé quina és la... Jo no he trobat la seva i potser ni la saben, no? Però Salomé és el que dius, és el pas del temps, no? Sí, jo crec que sí, que el que et dona aquesta cançó és aquesta idea del pas del temps, no?
Doncs escoltarem, continuem aquí a la cultura cura, aquest programa setmanal, i ara escoltarem a un dels nostres, hem coincidit amb això, amb un dels nostres grups preferits, que són els catalans, Manel, el tema Benvolgut. Si un dia et van fer mal, el meu amor, la meva sort, les meves mans...
M'heu dit resseguint-li la columna vertebral benvolgut que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo.
Doncs continuem aquí a la Cultura Cura, aquest programa que es passa no només es realitza a Girona FM i que també es passa perquè estem col·laborant amb altres emisores municipals, amb Ràdio Sal i amb Ràdio per la Frugir, per arribar al màxim possible i per fer que la gent tingui més accés a la cultura i també nosaltres ens hem que la cultura ajuda a tenir un millor benestar emocional.
Tu creus que això passa, a tu et passa, la cultura t'adona més, l'accés a la cultura, en el teu cas no només tens accés, en el teu cas també escrius. O sigui, com primer com a gaudidor de la cultura, ets una persona o t'agrada més anar a la natura?
No, jo crec que la... O sigui, a mi m'agrada molt anar a la natura. No sóc excursionista... Ni senderista. Ni senderista d'assidu. En aquest cas, sóc més consumidor de cultura que de natura. Però, evidentment, també m'agrada la natura. Però sí, la cultura, en el meu cas, diguem-ne que forma part d'una cosa que és imprescindible per poder viure...
amb certa felicitat hem de poder accedir a l'oferta. Ets més de cine, de llegir llibres, teatre, dansa, passes èpoques... Jo al cinema m'he anat desconnectat bastant els últims anys. No vol dir que no, com tothom, que no consumeixi cinema a través de les plataformes, de Netflix, etcètera, etcètera.
Però el que és anar a sales de cinema reconec que m'he desconnectat una mica, no? Jo soc sobretot en aquest sentit més lector, jo diria que consumidor de pel·lícules, t'ho dic, evidentment també miro sèries, miro pel·lícules i m'agrada molt, no? Però la lectura probablement dins d'aquest àmbit, no?, de la cultura molt ampli i tal, seria el que més m'assatisfà, no?
I tens algun gènere preferit en el món, o de la literatura, o amb alguna llengua especial, o vas per èpoques? Mira, en general, i no em passa només amb la lectura, sinó que em passa en general amb tot, soc bastant eclèctic, no tinc jo una cosa molt concreta, soc aficionat a això o a això altre.
En el món de la literatura, per exemple, doncs bueno, combino a vegades llegir coses de ciència-ficció amb novel·la històrica, o sigui, no tinc un gènere predilecte, no? I això em passa jo crec que amb altres coses, vull dir que m'agrada anar espiculant per aquí i per allà i acabar trobant allò que realment m'interessa, no?
Potser et passa que com ja treballes molt amb imatge, quan tens temps lliure... Segurament, eh? No ho has pensat, això? Potser va per aquí, no? Jo abans de treballar a l'Arxiu Municipal, al CRDI, vaig estar treballant també una època a Televisió de Girona i jo els portava a l'Arxiu, no? I llavors, clar, la meva feina consistia en veure els programes que s'emetien a Televisió de Girona i catalogar tots els continguts que hi havia en aquells programes.
Clar, jo explicava als meus amics, em deien, de què treballes? Jo treballo de mirar la tele, no? I jo crec que de tants anys també d'estar mirant pantalles, és veritat que a vegades també necessito descansar una mica. I ets de mirar la tele, ara o no?
bueno, després també hi ha una altra cosa que és que ens passa amb molta gent de la nostra generació que és que per haver de perfeccionar l'anglès hem de mirar llegir, mirar coses i tal i ara últimament el que sí que faig bastant és mirar no sé, notícies en anglès coses que m'ajudin les sèries, intentar mirar-les en versió digital sí, a mi també m'agrada molt intentant, sobretot això les notícies de la BBC sí, sí, me poso al YouTube les notícies de la BBC a veure què enganxo
Sí, a més, clar, ser notícies d'informatius vocalitzen molt bé i és molt fàcil seguir-los, que una altra cosa és quan estàs allà i els sent parlar que... Sí, sí, estic totalment d'acord. Sí, sí. Escolta, quin segon tema ens has preparat avui? Te'n recordes el del Vampire? Sí.
Ah, sí, Vampire Weekend és un grup... Qui són aquesta gent? No els havia sentit mai. És un grup nord-americà, d'indipop o... Indirrock, diguem. Indirrock o no sé... Encara que aquest tema que has escollit és molt melòdic. És molt melòdic, sí, sí. De fet, els vaig descobrir per casualitat i vaig descobrir aquest tema i vaig voler indagar més sobre el grup i escoltar diferents temes que estaven inclusos en l'àlbum. Em quedo amb aquest
Però no soc un gran coneixedor d'aquest grup, l'he posat simplement perquè la cançó m'agrada i me dona bon rotllo. Te'n recordes com es diu aquesta cançó? La posem directament? La cançó es diu Step. El vídeo és molt maco, si voleu entrar, perquè els vídeos musicals també són una categoria audiovisual. No sé on s'arxiven i es guarden, però a vegades es fan...
Pel·lícules precioses de vídeos musicals. Sí, són obres audiovisuals que es consideren com a obres artístiques. Suposo que Estats Units i Anglaterra es deuen guardar i catalogar o es considera un bé privat? El problema en aquests casos és que moltes vegades són produccions privades que tenen els seus propis drets i que no arriben als arxius públics.
perquè formen part de les seves productores i de l'arxiu d'aquestes productores que són on es concerten. Doncs anem a escoltar aquest tema que ens recomana el Pau i després continuem xerrant.
Pau Saavedra, que està aquí amb nosaltres, és un dels tècnics del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge d'aquí a Girona, l'Arxiu Audiovisual, ella està treballant.
M'agradaria que ens expliquessis una mica com funciona la web. Imagina't que jo estic escoltant aquest programa i dic, bueno, vaig a remenar a veure aquesta web, que és molt potent. Per on començaries? Perquè a vegades saps què passa? Entres en una web i hi ha molt de contingut.
Sí que hi ha com uns temes, hi ha un menú i tal, però a veure, és per saber una mica com la visualitzes tu, no? Ja sé que esteu en un moment també de... Estem en un moment de transició, vull dir que no ho tingueu en compte, però us ho expliquem igualment. Sí, realment nosaltres des del primer moment vam voler posar la pàgina d'inici, que des de la pàgina d'inici es podés accedir a tota la documentació digitalitzada que hi ha a l'arxiu, que és moltíssima. Estem parlant de milions de documents accessibles a través del web.
però a prop d'un milió o al voltant d'un milió sí. Llavors hi ha diferents formularis on es pot posar una paraula clau i accedir tant a la premsa digitalitzada
com a les pel·lícules, com a les fotografies, com als documents textuals, i es pot accedir a tot això. La manera d'accedir-hi és posar la paraula clau, objecte del teu interès, i estar buscant informació. Fires de Girona, 1975. Exacte, doncs és qüestió d'entrar i començar a veure tots els documents fotogràfics, audiovisuals, que es despleguen, doncs n'ha volgut.
I els pots descarregar o tècnicament com funciona? Es poden descarregar, o sigui, tota la documentació que està digitalitzada està al web i es pot veure o directament des de la pantalla o fins i tot hi ha una pestanya on es pot clicar i descarregar aquella imatge per tenir-la a casa teva i fer allò que...
De fet, els usos culturals d'aquestes imatges, d'aquests documents, de tot això, són lliures. Qualsevol persona que vulgui fer-ne un ús cultural pot agafar aquestes imatges i fer-les servir. Si hi ha un ús comercial, aquí ja entraria en una altra tema. Aquí el punt que diferencia és això, si és públic o és cultural.
Exacte, bàsicament seria l'ús al qual va destinada, si evidentment si és una persona que vol utilitzar aquelles imatges per fer una campanya publicitària, doncs probablement haurà de pagar uns drets associats. I es trobeu que la gent ho fa sense demanar-vos permís i després heu de, entre cometes, demanar comptes? Hi ha hagut casos, jo crec que... Però no és majoritàri. No és majoritàri, són casos bastant excepcionals i no ens dediquem a perseguir la gent i no ens hem trobat molt poques vegades.
Llavors, si ho entès bé, tens una pantalla inicial, allà hi ha tot un menú i una sèrie de temàtiques i suposo que el que es tracta és de navegar i de... Navegar, deixar-te anar, veure totes les imatges, prendre-ho amb calma perquè hi ha molta cosa per veure...
Clar, nosaltres també tenim altres maneres de fer seleccions del que nosaltres considerem que pot ser d'interès i al marge de la web també tenim, per exemple, un canal YouTube on fem una selecció de les pel·lícules que considerem més interessants.
Tenim un canal d'Instagram on de tant en tant posem fotografies que considerem que poden ser interessants per a la ciutadania. O sigui, teniu un calaix molt gros on està tot i després per arribar a les persones hi ha com una sèrie de trucs, de tips que diuen ara. Per exemple, el que comentes tu, posar-ho a xarxes. Instagram... Una manera de fer una difusió és posar-ho a les xarxes
Altres maneres de fer difusió, per exemple, són algunes projeccions de pel·lícules que fem de tant en tant. Per exemple, aquest estiu fèiem un cicle que vam anomenar Arxiu a la Fresca i entre aquestes xerrades, que fèiem xerrades, fèiem projeccions... Com va anar l'Arxiu a la Fresca? Va anar molt bé. És un format bastant més informal que el d'una conferència. Fem xerrades, mostrem la documentació de l'arxiu...
I, per exemple, en el meu cas jo vaig fer una aquest estiu que estava relacionada amb el llibre aquest que tinc aquí, el darrer cançó. Acabé, perquè ara volia parlar d'això. Bé, ho he comentat bàsicament perquè realment ho lligava amb això de l'arxiu a la fresca que vam fer una xerrada.
Sí, sí, sí. I també he fet alguna jornada, vull dir que teniu en compte que no es pot tenir només una web i tal, sinó que s'ha d'apropar el material, la documentació, la població... Totalment, clar. I també és que hi ha molta gent que no sap ni que existeixen recursos així. És veritat... I que s'ha de fer com molta pedagogia, no? És veritat, hem de fer un gran esforç de difusió de les tasques que fem a l'arxiu, perquè a vegades és veritat que no arriben...
Sí, per això us hem convidat, Pau, perquè pensàvem que volíem contribuir d'aquesta manera. Parlem del teu llibre, va, perquè m'he trobat el que he explicat al principi, que tu, en aquests moments, aquí sobre la taula tenim dos llibres...
Tres. N'hi ha un que és tècnic? No sé de quina data té, més o menys. Aquest es va publicar l'any 2011 per l'editorial TREA. L'editorial TREA tenia una col·lecció que es deia Arxivo siglo XXI, especialitzada en arxius.
i aquest està dedicat al que és la documentació audiovisual. Es diu, els documentos audiovisuals, què són i com es tracten. I es va publicar l'any 2020. Aquest es deu fer servir, per exemple, a la bibliografia, a la carrera de documentació, al màster d'arxivística... Sí, és el tipus manual que pot ajudar les persones que vulguin tractar aquest tipus de documentació. També haig de dir, sent sincer,
que la professió ha canviat molt en els últims anys. Això és del d'any 2011, avui dia la majoria dels processos estan automatitzats, ha entrat la IA, hi ha moltes coses que probablement s'haurien de revisar d'aquest llibre, però com a base per al tractament de determinats... Una persona que, per exemple, no sap què estudiar, una persona jove, li agrada la història, li agrada la imatge, li agrada les biblioteques... És una manera de començar, no?, de ficar-se en aquest món. Efectivament, sí, sí.
I el darrer cant d'Amador Femades, això té una història. Tu et vas trobar un document i vas dir vaig a estirar del fil, no? Sí, una de les coses que fem també per difondre la documentació és tenir com una mena d'efemèrides diàries que enviem a qui els vulgui rebre o que es poden consultar a través del web.
I, clar, per poder fer aquest servei d'efemèrides o aquesta web vam haver de consultar molt la premsa, de certa documentació. Llavors, per casualitat, en una d'aquestes vegades que consultava la premsa vaig veure en una notícia que deia...
debuta al Liceu el nostre conciutadà Amador Famades. I vaig dir, ostres, qui era aquest Amador Famades? I resulta que va ser un tenor que va tenir bastant èxit a principis del segle XX,
i va cantar als millors teatres d'Europa, va fer gires pels Estats Units, però hi havia molt poca informació sobre aquesta persona, no? I va ser, bueno, em va picar la curiositat i vaig començar a indagar, no?, en la documentació d'arxiu, aprofitant, doncs, diguem-ne, ajuntant, diguem-ne, les dues, la meva vessant professional i la meva vessant més... I a quines fonts vas arribar? Com, perquè, bueno, de fet...
Segurament aquesta persona ara seria, hi hauria una cantilla de documentació i de fotografies i tal. Com reconstrueixes la història d'aquesta pista? És difícil perquè quan ens remuntem més enrere, clar, no trobem tantes fotografies, de fet n'hi ha molt poques, hi ha tres o quatre d'aquesta persona. Perquè la portada, saps qui és la portada? La portada és molt curiosa perquè aquesta és una cantant d'òpera, Coatània, Amador Femades...
I una de les fotografies que vam trobar d'ell és molt curiós perquè ell va, quan va anar a estudiar als Estats Units, a actuar als Estats Units l'any 22, totes les persones que venien, ell llavors vivia a Itàlia, i totes les persones que anaven amb vaixell des d'Itàlia i entraven a Nova York per la illa d'Elis, doncs passaven per un registre, no? Havien de registrar-se. Llavors queda constància, diguem-ne, del nom de Madurofamas en el registre d'entrada als Estats Units de l'any 1922.
I hi ha un reportatge fotogràfic a la web de la Library of Congress de tots aquests artistes italians, a bord d'un vaixell que es deia el Giuseppe Verdi, que hi ha tot un reportatge fotogràfic de tots aquests artistes italians que viatjaven en aquell moment als Estats Units.
I dins d'aquest reportatge fotogràfic apareix precisament Amador Famades, que és una de les fotos que apareix en el llibre. Sabem quants anys està cantant o a quina edat va morir o alguna cosa així? Sí. O quina foto tan estupenda. És molt bona aquesta foto. És una foto d'entenc que és ell amb un vaixell
És el vaixell on li fan la fotografia, no?, està a la coberta del vaixell i és en el moment en què entra, diguem-ne, als Estats Units per començar la seva gira. No, a més, l'actitud, no?, de la foto. Sí, sí, sí, són... No sé si has pogut entrar una mica en el caràcter d'aquest senyor i tal, però... És difícil, és difícil, m'hagués agradat, però és difícil perquè al final les referències que tenim, clar, això és una novel·la de ficció i molts dels passatges, diguem-ne, relacionats amb el tenor, doncs són inventats, òbviament, no?
però sí que ens intentem basar en dades reals perdona que t'he tallat no sé si m'has dit qui era aquesta senyora aquesta em sembla que es diu Maria Kemp o alguna cosa així està la descripció aquí a la contraportada i està disfressada diguem-ne
Bàrbara Kem, perdó en una actuació de l'Opera Carmen i bé, la vaig trobar que era impactant la fotografia i per això vaig decidir que anirem acabant? Tens algun projecte o ara estàs passant com una època tranquileta? Tens alguna idea? Sempre faig coses i vaig escrivint però no tinc un projecte concret ara mateix i no podria explicar cap projecte concret
Doncs res, acabarem aquest programa amb House Martins, quan m'ho vas proposar vaig dir, ostres, quins records, no? Perquè són... La Wikipedia diu Indie Pop, són anglesos? Són anglesos, a mi m'agrada molt... Són dels finals dels anys 80, que coincideix una mica amb l'època en què jo era adolescent i començava a sortir, i m'agraden molt tots aquests grups britànics, House Martins, Madness, The Cure, Smith, tots aquests, doncs ho escoltava bastant, no? A més aquesta cançó i el vídeo, mireu-lo, és molt divertida, es diu Happy Hour...
I és molt una cosa, una forma de ser de la cultura anglesa, que tenen la happy hour, que de sobte tenen els comerciants, els propietaris de pubs, posen una hora en què la beguda és molt més barata. La primera vegada que ho veus et quedes com bastant sorprès.
Pau, anirem acabant amb aquesta cançó. Moltes gràcies per venir. Al contrari, moltes gràcies a tu. Ho hem passat molt bé i hem trobat la manera de parlar una mica de tot en mitja hora. O sigui que us deixem, Pau, gràcies, us deixem amb House Martins i us emplacem el proper dijous i també el que ja us he comentat a Ràdio Polafroger i a Ràdio Sal. Gràcies i passeu un bon cap de setmana.
Bona nit.
Bona nit.
What a good place to be. Don't believe it. Speak a different language and it's never really up to me. Don't believe it. Oh no. Cause it's never been up to me. Don't believe it. Don't believe it. Don't believe it. Don't believe it. Don't believe it. Don't believe it. Don't believe it. Don't believe it. Don't believe it.
Fins demà!