La cultura cura, un programa per a Corts Inquiets. Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
La cultura cura, un programa per a Corts Inquiets.
Bon dia, estem a La Cultura Cura, un programa radiofònic en el que el que volem és que et trobis una mica millor des del punt de vista de benestar emocional i per això ens diem La Cultura Cura. For me and I'm feeling good
Avui tenim una artista gironina, el seu nom és Núria Alemany i Rovira, alias Neve. És una dona que coneixem ja de fa temps i que ens ha il·luminat amb la seva forma de fer art i també de compromís amb la societat. Ella fa rap, hip-hop,
I també ha escrit un llibre i altres coses que ens explicarà avui en aquest programa. Hola, Núria. Hola, què tal? Com estàs? Molt bé, molt contenta d'estar aquí. Tenim ganes que ens expliquis moltes coses. Nosaltres tornem a reprendre contacte amb tu arran de que ens envies un document en el qual expliques que has fet un mural, que estàs fent un mural pel 8M, pel Dia de la Dona.
De què ve aquest mural? Com sorgeix i quins objectius té? Un graffiti, no? També li podríem dir? O seria diferent, mural, el graffiti? Uf, aquí hi ha una llarga discussió. Hi ha debat, no? Hi ha debat. Bé, és un mural que utilitza la tècnica, però per mi el graffiti és més que una tècnica, és una disciplina artística, ja que ve de la cultura hip-hop. És un mural que utilitza el graffiti com a eina d'expressió. Està fet amb spray, la tècnica de l'espray.
Llavors, com sorgeix? Bé, doncs l'UGT me ve a buscar perquè té ganes de fer una intervenció artística pel 8M i em demanen a mi fer-lo, no? Llavors jo tenia vista aquesta paret, vaig fer tots els tràmits per aconseguir-la, tenia molt clar com volia treballar
plasmar el seu lema, que era obrint camins, trenquem barreres. La gran perspectiva que té la paret, el fet de poder-se veure des de tan lluny, feia molt obvi la meva necessitat de dibuixar un camí en perspectiva, que es veia a l'horitzó. Llavors...
La idea artística i conceptual la tenia clara. A nivell com plasmar-ho és la feina creativa que tinc, aquesta lluita que no acaba mai, el fet d'explicar que cada generació lluita pels drets i els ha de seguir defensant, cada generació, en el fons, lluita per la falta de memòria de les que vindran.
Llavors, el mural parla d'això, de respecte, igualtat i memòria. Les tres generacions de dones que miren cap a l'horitzó, que han trencat ja les barreres, però que se'n seguiran trobant durant el camí, el camí que algunes hereden, la que està més lluny és la més jove, en el mural. Tot això passa entre les cases del riu Unyà, que en aquest cas el riu es transforma en un camí,
Llavors, la idea era aquesta, que si no hi ha memòria la lluita s'ha de tornar a començar i les ganes de fer visible i donar visibilitat a aquesta lluita que hi és i seguirà sent el vuit tema i sempre, no?
Tu parles de l'art com un espai de diàleg. Què vols dir amb aquesta frase? Bé, utilitzo l'art com un espai per fer reflexionar i pensar, perquè la gent s'hi aturi no només perquè és bonic, no com a espai decoratiu, sinó perquè s'hi quedi un moment i pensi, no?
Hi ha un artista que és Bell Hooks que diu una cosa molt interessant, jo hi afegiria, diu que l'art és un lloc, jo hi afegiria, que també és un moment en què la societat es pensa a si mateix. Jo amb el grafiti i el rap faig això, intento fer això, diguem-ne, no?
Dialogar. Sí, dialogar amb el públic que se l'està mirant, que es pugui replantejar coses, una altra mirada, potser fer visible allò que no està visible moltes vegades o que no està en el discurs oficial.
Tu vas començar, i després ens ho explicaràs una mica millor, unes coses per on vas començar. Va ser el hip-hop i volem començar, continuar més aviat, amb un tema que es diu No importa. Escoltarem atentament la lletra?
d'aquest rap, a veure què ens suggereix, què et suggereix a tu també, després d'una altra mirada, potser, perquè ha passat temps des de la composició d'aquest tema, no? D'aquest tema sí, ha passat anys, anys.
Se adormeció un lobo y fluye como la espuma el resacón el sol y abajo y me quedan por dar más pasos. Caigo en que nadie me ve pero yo los veo a todos de puerta en puerta y me libero porque me voy dándome cuenta de lo que sería estar preso cuadrando esquinas y doblo mi imperfección como si se tratara de un don. Pongo el vaso medio lleno entre dos momentos vacíos y oscurece el alma al contacto con sus prejuicios.
No, no importa que vinguin a Cris, d'aquí no ens faran fora, no importa que vinguin a Cris. No importa, es diu aquest tema. Com sorgeix? Tenies alguna idea? Com va primer la lletra i després la música? Normalment va primer, en aquesta època d'aquell moment, anava primer la lletra, tenia moltes, moltes lletres. Llavors aquest tema precisament s'ha acabat composant en banda.
Ara tinc una banda, he reunit una banda, el meu nom de grup segueix sent Rapapolvo, i aquest tema en concret està tocat en banda, llavors no sona igual. No és racisme, és por de viure, no és brutícia, és pobresa, no és lliure, és conformisme.
que d'aquí no ens faran fora. No importa que vinguin a crits, d'aquí no ens faran fora. No importa que vinguin a crits, d'aquí no ens faran fora. Què estaves pensant quan vas escriure això? Estava pensant en resistir, sobretot, i no desistir, que és una de les coses més bàsiques.
Avui en dia, el fet que no et treguin la veu, que no et facin fora d'allà on estàs, per molt que vinguin a crits, per molt que hi hagi agressivitat, resistir, resistir, en molts aspectes de la vida.
Però jo diria que ets una persona molt perseverant, que tens els objectius clars, tens el propòsit clarament instaurat. Aquesta és la impressió que veig de tu, Núria. Sí, ho tinc clar, potser el camí, la visió, veig coses, però no sempre...
es tenen els ànims de resistir amb la mateixa força, no? Depèn de l'època, depèn de moltes coses. Hi ha moments que el que vols és amagar-te i que et deixin en pau, no? Hi ha altres que necessites expressar-te, sempre ho necessites però a vegades no tens...
La motivació, el mateix món, hi ha molts jocs de poders, hi ha molts jocs de control en el món artístic, en el món empresarial, perquè al final l'art s'ha convertit en un mercat, també. Llavors, bé, tot això... Cansa. Sí, cansa i has de resistir per no desistir, no?
Però tu tens un truc que s'utilitza molt a nivell emocional, que és escriure, no? Jo et preguntava, quan no estàs bé, què fas? Jo també ho faig, escriure sempre ha sigut una bona eina terapèutica. Surten cançons d'aquí, o és més un diari, o...
No, han sortit cançons d'aquí moltíssimes, sí, sí, la majoria, la majoria surten en moments de, bueno, sí i no, no sé si és 50%, 60-40, però en moments de reclusió, de connectar-te amb tu mateix, llavors connectes amb el món, seria aquest l'ordre.
Escolta'm, què és el Hill Hop? En anglès Hill vol dir sanar, o sigui que ens va molt bé amb el nom del nostre programa radiofònic, avui tenim la Neve, que com sabeu és la cultura cura. Explica'ns aquest concepte. Bé, Hill, sí, evidentment significa sanar en anglès,
I Hill Hop, quan vaig afegir la paraula hop, perquè Hill Hop va començar sent una associació entre diverses persones que ràpidament es va dissoldre, i jo creativament pensant, donant-li acció i pràctica a tot el que hi ha de pensament darrere, li vaig afegir el hop, que en el hip hop el hop és l'acció, la pràctica de...
del hip es podria transmetre així de la teoria i en aquest cas el joc de paraules hip hop representava que a través de la cultura hip hop, perquè és una cultura el hip hop que inclou diverses disciplines artístiques curàvem, cenàvem a través...
de dinàmiques pedagògiques, emocionals, en les que connecto diferents individus dins d'un grup, que pot ser més o menys consolidat. Treballo per instituts, centres cívics, ajuntaments... Faig tallers. Sí, faig tallers i el que importa...
Més que l'objectiu final d'anem a fer un mural perquè aquesta paret està malmès o anem a arreglar el pati de l'escola, és el procés a través del qual arribem aquí. El procés de parlar, reflexionar i entendre què volem dir. Tot això és el que realment interessa del projecte, el procés. De fet, el hip-hop també és el procés d'aprenentatge, de la tècnica, de la disciplina, de l'actitud que tens a l'hora de fer alguna cosa, crear alguna cosa.
Què és el que t'agrada de treballar amb joves? Buah, em flipa. L'autenticitat, que són molt autèntics. Això amb els anys crec que es perd. L'adult, jo sempre ho dic, l'adult, estem adulterats. Ens adultarem amb el temps, sigui pel que sigui, eh?
ja no vull entrar en aquí, però els joves, adolescents, són molt autèntics, autènticament esbarats, autènticament desmotivats, autènticament motivats, saps? Això m'agrada. Quina diferència hi ha, no sé si ho saps, entre el rap i el trap? Perquè un dia parlava amb el meu nebot i dic de 18 anys, què fas tu, quina música t'agrada? I em diu el trap.
És americà, no, això? El trap és com una derivació, s'ha dit que és una derivació que ve del rap, sobretot a nivell, jo crec que a nivell conceptual, a nivell lleixis callejero, barroer, agafa una actitud del rap, però en té vàries d'actituds, no?
L'actitud cal·legera de molta gent que va viure al carrer i volia sortir del carrer per fer rap, la seva actitud no és valorar o estigmatitzar el carrer o idolatrar-lo fins i tot, sinó tot el contrari. Llavors el trap ve d'aquesta actitud de ganes de...
Seva Ruer, jo crec, utilitzant una altra cadència rítmica, perquè no sona ben bé amb el mateix flow que el rap, no? És diferent. Però crec que l'actitud ve del rap en un aspecte concret. La creativitat transforma, no? És un poder que tenim interior.
La paraula creativitat ve de crear, llavors crees alguna cosa, transformes alguna cosa a través de l'exemple de la creació, fins i tot crees una cosa nova a través d'una altra vella, llavors l'estàs transformant.
El hip-hop és això, jo he escrit el llibre parlant d'això, de la creativitat del hip-hop com a eina que crea nous ponts educatius, noves maneres de veure el món, de transformar-lo, d'interpretar-lo, de gestionar-lo.
Aquest és un altre tema o estem en el mateix tema? És un altre tema. Que es diu Libertat. Vale? Sí.
Aquest tema va sorgir perquè em van demanar una col·laboració, un noi, un rapero de Grècia. Em va demanar una col·laboració, em va demanar un tema que parlés sobre la llibertat dels pobles, de la societat, d'aquesta...
història de conquistes, reconquistes i dictadures, i vaig escriure el tema. És un tema amb dues estrofes bastant llargues, l'estribillo de Libertat, sueño libertat, vanidad, sueño olvidarla, és la ciudad quien grita, quiero oírla. I aquest tema l'he estat cantant des de llavors, aquest tema té 15, 18 anys, sí.
El poder transforma, el amor adorna, tu país no mejora, mis calles empeoran, poses me cansan. La imagen ya no es prueba de que en la plaza aún está mártires de pacotilla. En la sociedad hay culpables y no víctimas, jauría canina.
Ara que parlaves d'aquest company grec, tu mantens contactes nacionals i internacionals amb gent que estigui fent el mateix tipus de música com tu? Com us organitzeu si hi ha alguna mena d'organització? De fet, hi ha diverses organitzacions de hip-hop arreu del món.
Ara també en podria nombrar algunes, Hip Hop Work, que és una de molt important, que es mou en diferents països del món, té un festival molt interessant, un festival de cine de Hip Hop. Llavors jo tinc contacte amb Hip Hop Education, una organització d'allà als Estats Units,
També tinc contactes que formen part dels Panteres Negres a Xile. Hi ha diverses organitzacions que, entre elles, les Oloneixon, es fan molt més grans i poderoses quan hi ha la unió aquesta que fa la força. Però al final acabes parlant amb individus que porten les associacions, que són raperos, grafiters. Jo he viatjat, viatjo cada any...
Per aquests temes, principalment per veure amics, per fer noves col·laboracions. Aquest estiu passat vaig estar a Nova York, Mèxic i Xile. A cada lloc va passar alguna cosa. Llavors es generen contactes. Si tu fas coses i generes coses, les crees també. Jo estic en un procés de creació de lletres, de cançons, d'idees visuals...
I vas a un lloc i et sorgeixen, no? També és la gràcia. És com un viatge, és una mena d'inspiració, no? Sí. Marxes d'un lloc, d'unes responsabilitats per agafar-ne unes altres, no? Sí. M'ho prenc així. Escutem una mica més el tema libertat, si podem. Productivos, con los gitanos, el mundo se escandalizó. Moros blancos, apos, los de 20 metros cuadrados, con proro, vendo emoción. Y al indio lo matamos a tiros, niñas putas los cheren a tiro. El mundo es ruido.
Todos vais locos por chochos Banderas de equipos Imanis muertos por antimistudios Nacimos pa' esto y con el correlazco Puedes llamarlo rap o golpe de estado De choque da de sí el fin Da igual que colonia gastes Si el animal se contiene Sondos y el polvo cuece Con miles de bombes Usted tira misiles Misiles mentiles Que es del su vida triste Toses, a la vida toses Poco a poco estás muerta En la cama te jode Porque a menudo no grita Pero ahí estás
Gràcies.
Núria, el rap i els teus inicis en el món del hip-hop, del graffiti, com? Perquè parlàvem que és un món que és bastant masculí i tu entres aquí i estem recordant també el 8M, el Dia de la Dona, com ho has viscut tot això? Com comença, com continua des del punt de vista bastant de la música rapera?
Bé, sí, els meus inicis comencen als 2000, en una època bastant intensa de hip-hop, veníem del hip-hop dels 90, molt potent, amb grups molt punters aquí a Espanya, amb la inspiració dels Estats Units que portàvem.
I és que estic sentint el tema de fons, sí? Ai, ai. Quina cara de felicitat que em posa. Sí, és que dic, aquest és un dels de, bueno, un dels varios que cantaven llavors, no? I era una època amb moltes col·laboracions, concerts, recordo concerts amb Xicos del Maíz, adversaris, grups que llavors s'estaven donant a conèixer, de fet en feien de taloners. Perdó, el meu grup va néixer a Manresa,
Era una altra manera de dir les coses, no? Era una altra manera de fer visible el que estava passant. Llavors, a partir d'aquí el grup va durar sis anys.
Va ser una època molt important per mi, però també dura, perquè llavors el que era el meu DJ i parella de llavors, la relació la vaig acabar i aquí van haver-hi moments de traïcions i el fet de ser... Això no ho he vist fins al cap d'uns anys, eh? El fet de ser dona va fer que, error meu, se dispodera l'home i que l'home, com a gran ente en aquesta societat feta per homes, la majoria,
el fet de tenir tots els contactes, el fet de tenir totes les facilitats a nivell més social, va fer que m'anolés les gires, va fer que tallés tota aquesta possibilitat de seguir i construir música i llavors va ser quan també vaig decidir continuar aquesta lluita política social, que per mi era això el rap, no era res més que això,
no era famoseo ni de fet em van venir discogràfiques i no vaig voler firmar. Llavors, que aquesta lluita va fer que aquesta lluita continués a Mèxic. Me'n vaig anar a viure a Mèxic,
Vaig treballar per la campanya electoral del que va ser president, l'Andrés Manuel López Obrador, ara hi ha la Claudia Sheiman, seguint la seva política de Morena, cosa que em va donar molta força poder-hi treballar. Molta autoestima, no? Sí, volia seguir...
Seguim la lluita d'alguna manera, una altra manera artística. Allà treballava disciplines artístiques, visuals, digitals, motion graphic, 3D, animació. Era una manera d'explicar el seu programa a nivell de comunicació. Però la música la vaig deixar donant un temps aparcada. M'has dit que vas estar molts anys sense... Sobretot no sense escriure, això no, sense sortir als escenaris. Sí.
I recordes què et porta a tornar a sortir als escenaris? Com surts d'aquesta etapa? Surto... És que hi ha aquesta necessitat de crear, sempre hi és, i llavors ve la necessitat de compartir-la. És inevitable. Pots aguantar un temps, però no sempre, jo crec. Cualquiera que le dé importancia a la palabra, después lo encierran.
Fugando tus normas del día a día, jugando al momento de la huida, entrando por detrás está mi pista. De tu interior tu policía, quita tu guardia del salón, que son tantos que no parecen tontos. No es racismo, es poda vibra, no es bruticia, es pobreza, no es lluvia, es conformismo.
Estem ja acabant la cultura cura, avui tenim Neve. Explica'ns, Neve, en quin punt estàs, quins projectes tens, quina projecció. Les persones que ens hagin escoltat o que ens puguin escoltar després en format podcast a la web de Girona FM, on poden o com poden trobar-te. Jo ahir vaig estar investigant sobre tu Instagram, tens coses. Ets una persona molt metòdica i que reculls coses de tots llocs.
i és molt bona idea de fer-te, a través de l'insta, de fer-nos una idea de qui ets i de com és la teva feina. Però explica'ns-ho tu. Bé, el meu Instagram, com has dit, és per qui em vulgui seguir i mira què faig, és neve-artist1. Sense la T, substitueixo la T per 1, que és el one, no? Amb el grafiti s'utilitza molt el one, només n'hi ha un, no?
Llavors, ara, a nivell projectes, per exemple, estaré en el Festival MOT, que es fa a Olot i a Girona, fent tallers de rap i escritura i poesia creativa, a diferents instituts que hi van. També estic fent un taller de rap a un institut de Figueres, al Josep Pallach. Vaig a presentar també el... a veure si no m'equivoco... el 4...
d'abril a València, el meu llibre, el meu assaig, allà també és un festival, el nom del llibre. La creativitat del hip-hop construeix nous ponts educatius. Està en català, castellà i anglès el llibre, de fet.
Vaig a presentar el llibre, formaré part del festival, farem un grafiti col·laboratiu amb la gent d'allà a València, després hi haurà concerts. Tinc també un parell o tres de bolos tancats, que encara no puc acabar de dir quins són, però amb la banda que són rap a polvo, que soc jo com a cantant, un baterista, baixista i guitarra.
Entre la música i el grafiti, la part més pedagògica, em vaig movent amb diferents projectes. A nivell xarxes, la Hillhop, com a projecte educatiu, té la seva web, hillhop.cat, i el seu Instagram. Per aquí em podeu trobar.
I quan descanses, perquè tu ho fas tot, ets publicista de més, i domines, o no sé si domines o ho has estudiat, o practiques molt tot el tema xarxes socials, que dona una força increïble estar a les xarxes, perquè la gent jove es mou per xarxes.
Jo l'utilitzo com a plataforma per mostrar el que ja s'ha fet, més que per promocionar i tot això. Al final qui té més seguidors ho sabrà, jo al final m'amoc com a usuari professional, però...
però no és com l'eina base a través de les quals s'aconsegueixen coses. Jo l'utilitzo a través de les quals mostro coses. Quants discos tens tu per si algú vol comprar o vol entrar a Spotify? Com està tot el tema de producció? He sigut sempre de fer més concerts que discos. Tinc una maqueta que vaig gravar en l'època de Rap a Polvo, que va sortir el 2008, que la podeu trobar a Bandcamp.
Neve Rapa Polvo. Llavors tinc alguns temes pujats a Spotify d'aquesta nova etapa amb la banda...
Un d'ells, n'hi ha diversos. Aquí he posat temes més antics, que de la meva època més rap. Sobre què estàs parlant ara? Què et ve el cap per escriure? Per escriure? Són temes bastant humans i socials. Per exemple, n'hi ha un que és molt bo, aquest no us l'he posat perquè no ha donat temps de...
Per mi tots som bons en la seva mesura, des d'on han sortit. D'aquí cent anys estarem tots morts. Parla del fet de realment pensar-nos que estarem morts dona peu a mirar les coses d'una altra manera, no en un sentit negatiu, sinó en un sentit conscienciador. Al final cadascú s'ho pren com vol, que d'aquí cent anys, però d'aquí cent anys no hi serem ni tu ni jo ni el que acabi de niixa perquè ja no sé que duri centint anys, saps?
I penso en la vida, en la política, en la societat, les injustícies, el que no es veu però es nota, sobretot és aquesta. La premissa és el que no es veu però es nota i ho és fer visible, per mi l'art és això, fer visible aquesta part invisible o que volen invisible.
Neve, Nuri Alemany, ha estat avui amb nosaltres a la cultura cura, Pilar Fornés al micro, i l'Arnau, tècnic de so, que sense ell seria difícil. Sí, gràcies, Arnau. Som un equip. El cel, l'horitzó llunyà i es tornarà ocell per un dia
Dentre les cendres podrà volar.