Fins demà!
En una plaça de no sé quin poble per primera vegada viu ballar l'ovall de la sardana Irosinople. Mai més l'he vist i encara el podria pintar. Jacim Verdaguer.
Bon dia, Girona. Salut amics, coneguts i saludats. Ensetem el primer programa d'aquest nou any 2026. Salutacions cordials de l'Arnau Vila, que com sempre s'ocupa de la part tècnica. Us parla com de costum Montserrat Joventany. Sigueu molt ben retrobats.
I tal com pertoca per les dates, comencem amb una sardana al·lusiva a l'any nou. Cap d'any de Ramon Serrat, el mestre de Sant Joan de les Abadeses a la meva comarca del Ripollès. És una gravació feta en directe, un any per Nadal, al Teatre Comptat de Ripoll, per la principal de l'Avisbal sota la batuta del seu titular, Francesc Cassó.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Hem escoltat una sardana de Ramon Serrat, l'autor de Sant Joan de les Abadeses, cap d'any, en una interpretació en directe de la principal de l'abisbal. Bé, avui estic molt ben acompanyada. A dreta i esquerra tinc dos galants, dues persones que de sardanes...
En saben molt, molt, ho saben tot i tot, com deia aquell famós anunci d'una companyia d'assegurances, us recordeu? Fins a l'extrem que de vegades jo els he de consultar alguna cosa quan no me n'acabo de sortir. Jaume Nonell. Bon dia, bon dia a tots. Un plaer, gràcies, un plaer tenir-te aquí. Jordi Saura.
Molt bon dia. Benvingut. Gràcies. Dos sabadellenys que, com us deia, de sardanes en saben molt. I avui ens porten un llibre que jo m'atreviria a dir que és tot un màster sobre la sardana. Perquè hi ha de tot interessant per a les persones que saben com funciona i què és la sardana, però també molt educatiu per a les persones que no en tenen ni idea. A més a més, es llegeix
He de confessar que no l'he llegit tot, però per el que he vist es llegeix molt bé, no carrega, està molt ben explicat, tot molt ben sintetitzat i us he de saludar. Avui dir, us he de felicitar, perdó, perquè molt bé, molt bé, molt bé. Explica'm ja quan comencem. El llibre es diu 100 motius per estimar la Sardana. Això t'ho anava a dir jo. I és de la col·lecció de Cossetània, de l'editorial Cossetània,
que té una col·lecció dedicada a molts temes diferents, en té molts de llibres, aquesta col·lecció, que tots comencen pel número 100. O sigui, 100, per exemple, n'hi ha un, 100 coses que no pots perdre si vas a Girona, em sembla que n'hi ha un, o alguna cosa així, eh?,
I els 100 motius per ser del Girona. I 100 motius per ser del Girona, del futbol. També, també. O sigui que això dels 100 motius, jo pensava que us ho havia inventat vosaltres. No, no, no. Aquest és l'únic que ens va sugerir el títol a l'editorial. I hem posat aquest títol.
i jo, doncs molt bé això són, o sigui la idea de l'editorial en aquesta col·lecció i per tant en aquest llibre també és que es parli del tema que sigui amb 100 capítolets i que la gent no s'espanti 100 capítols i això és un totxo no és cap totxo cada capítol són dues pàgines posem dues pàgines i mitja de llibre per tant
Es llegeix fàcil i el que sempre diem amb en Jordi és que no cal llegir-lo des del primer capítol i acabar l'últim. No, jo he anat mirant. Obres pel mig i avui m'interessa aquest tema, doncs bueno, llegeixo aquest tema i ja està. Jordi, però sintetitzar tot això, si us han dit, s'ha de fer amb tantes pàgines i tal, deu haver sigut una mica difícil, no?
Home, de fet sí, d'entrada vam haver de triar 100 temes, 100 motius, que això en principi ja era, ostres, primer penses 100, sí, 100 i més, però quan ens vam posar d'acord quins eren i llavors, esclar, abocar-hi aquí tot el que pensàvem que s'havia de dir, pensàvem que la gent estaria bé que conegués...
o que repassés, llavors sintetitzar-ho sense fets apesats, però intentant que tot tingués la substància que ha de tenir, doncs home, sí, el treball de sintetització és gran i és fort. Quant temps hi heu emprat per poder portar a terme aquesta edició? Doncs això vam començar sobre el maig de l'any passat i el llibre el vam lliurar el desembre de l'any passat.
I el van-ho presentar a finals d'estiu, primers de setembre, potser? La presentació oficial va ser el dia de la Mercè, justament, a la setmana del llibre en català, el va ser Lluís Companys a Barcelona, en un estand de la editorial. I aquí a les comarques gironines, a mi em consta que van-ho venir a caçar de la selva. A Jafra. A Jafra i al mes.
Ja ha fracassat. Ja ha fracassat i ara el dia 9, divendres 9, a la Biblioteca de Figueres. I aneu a l'escala també? No, encara no. No està acordat encara. Ah, doncs anem a en Jordi Díaz enrere, que va ser aquí, em va dir que sí, que hi aniré. Oh, que hi diríem, però encara no està fixat. Encara no sabeu. I el meu Ripoll, l'heu contemplat?
Bueno, és que anem fent... Mica, mica. Mica, mica. Perquè, clar, això va ser al setembre. Octubre, novembre n'hem fet com 13 o 14 presentacions. Sí, sí. Al desembre vam dir que reposàvem, perquè a més a més hi havia la Puríssima, Reis i tot això, massa. I ara, a partir de gener, tornem.
Intentarem, i a més està així, perquè van caient les presentacions, o sigui, hi ha presentacions, i això estem molt contents del respecte, perquè hi ha presentacions que sí que les hem buscades, per exemple la Biblioteca de Figueres, jo els truco, l'ha anat i tal, no sé què, sí...
Però hi ha d'altres que no, d'altres que és o la llibreria o un personatge, per exemple el Cassà, ens va trucar en Quim Massà, escolta Quim, Jaume, sí, i per això n'estem molt contents. Però tu hi tens una bona relació amb Cassà, és normal que t'ho diguessin.
les relacions i és a tot arreu però hi ha hagut gent que m'ha trucat o que ens han trucat per fer la presentació i jo no o tenim molt poc contacte o sigui anirem a Granollers a mitjans anirem a Granollers i sí, un sardanista de Granollers però que feia anys i anys i anys que no l'havia vist i llavors això vol dir que el llibre ha despertat interès
i l'espera d'interès costa una mica quan fas un llibre o un llibre o qualsevol altra cosa que la gent t'arribi el feedback el retorn del que has fet a vegades tu n'estàs molt content però no la gent no t'arriba i en aquest cas està sent diferent en aquest cas et trobes gent que els coneixes de vista o a vegades res
I l'altre dia estàvem en un concert a Terrassa, i el senyor del costat, que el conec de vista, no sé ni com se diu, ostres, ja tinc el teu llibre, que l'estic llegint, que, oi, quin allò que ve, que, ostres, un sardanista. I jo pensava que hi havia moltes coses, i, bueno, aquí he trobat coses que m'han agradat molt. I això es recompensa moltíssim. Això és el que deia en Jordi abans.
I si em permets i afegeixo, tinc uns veïns relativament joves que són de León, viuen a Sabadell, són de León i el primer que vaig fer va ser donar-los-hi uns. Teniu. I ella, la noia, la veïna, pel carrer, repassejant alguns, ens vam trobar i em va dir que li havia encantat i que estava aprenent moltíssim de coses que desconeixia del tot. Per tant, el Jaume es va trobar amb un sardanista que apren coses que no sabia i, per la meva banda, com a exemple, una persona de León
que diu, ostres, gràcies perquè m'heu explicat coses que ni m'imaginava. És el que us he dit jo, que està molt ben trobat, vaja, per allò que he anat llegint, molt didàctic, allò que tu l'agafes, agafes una pàgina qualsevol i dius, ah, això està molt ben explicat, que és el que jo he notat, perquè evidentment hi ha coses que jo les sé, no? Però que dius, ah, mira, explicades d'aquesta manera, us sembla que fem un petit...
una petita parada, perquè jo us vaig dir, escolliu-me la música que vulgueu escoltar, i anem per una sardana que es diu El meu Sabadell, ja que tots dos sou de Sabadell, comencem per fer un homenatge a en Borgonyó? Sí, hem triat alguna sardana vinculada a Sabadell, perquè està a Sabadell, segons nosaltres som de Sabadell, i a Sabadell ja saps que hi ha el millor de l'Homina.
bé, això n'hauríem de parlar menys el futbol cada un s'estima el seu tu és normal que t'estimi Sabadell i jo m'estimo l'ipoll això no és per fer-nos anar a l'espoiler però tenim personatges molt molt interessants no, però les sardanes de Burgonyó són, que m'atreveixo a dir filigranes en té de molt boniques doncs Arnau, el meu Sabadell i és la Copla Sabadell i l'autor també sabadelleng Agustí Burgonyó
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ens havíem situat a Sabadell, el meu Sabadell, una sardana de l'Agustí Burgonyó, amb la Copla Sabadell, i dos convidats que tenim aquí de Sabadell, en Jaume Nonell i en Jordi Saura. Comenta'm això que m'estaves dient ara a micro tancat jo, et deia, i com ho heu fet per estructurar...
aquests capítols, per la mateixa cosa que us he dit al començament, perquè trobo que encaixen molt bé, que està cada cosa posada al seu lloc. Suposo que no ha sigut una tasca fàcil. Bé, el primer que fem quan Cossetània ens accepta i firmava el contracte, això està firmat el contracte, és passar-los-hi, que ens ho van demanar, una relació de 100 títols, de 100 títols,
una cosa que hem d'agrair moltíssim però moltíssim, moltíssim a Cossetani és la confiança depositada en nosaltres és a dir, li passem una relació de 100 títols així, títol i prou per veure per on anava la cosa ens van demanar un aclariment aclariment amb un dels títols, els vam aclarir i ens van dir, ok, endavant
Mai, mai Cosetània ens ha imposat, ni canviat, ni manipulat res. Us ha deixat fer tranquil·lament. Això és molt important. Ni als títols, a veure quantes vegades presentem 100 títols, era el començament, era un projecte.
Després, aquests títols no van ser exactament sempre els mateixos, ni amb l'ordre que els vam entregar. Ja va haver-ho a Napolín. Ja vam anar a Napolín, perquè hi havia títols que un cop t'hi poses a escriure'l, dius, ostres, aquí hi ha material per dos i ho vam haver de desglosar. Dates que estaven desglosats ho vam haver de juntar. Llavors, com hem fet el muntatge, l'estructura?
Aquesta és una cosa que expliquem també, que és que anem a parlar de sardana. I sardana què és? Així, sardana, sol, què vol dir? Què és? Sardana és música i sardana és dansa. I sardana és moltes coses més. I és poesia i és sentiment. Per tant, com ho fem això? Llavors, què expliquem primer?
La sardana dansa, la sardana música, o ho fem barrejat, o ho fem cronològic. Aquesta és una discussió que vam tenir i al final vam acabar t'ho fent de la manera que està estructurat ara, que són 5 grans blocs.
A veure si els diré bé. El Jordi, com que ja ho sap, que sempre els autors som els que menys ens han recordat. Pensar en l'estructura, saps l'estructura? Ostres, com que l'hem repartit i quins títols tenen cada grup, no? I és el que deia el Jaume, no? Comencem pel ballem-la, seguim pel toquem-la, creem-la, de crear...
Gaudim-la i admirem-la, i per tant dintre d'aquest, cada grup d'aquests, majoritàriament hi ha o ball, o hi ha música, o hi ha la creació, o hi ha el gaudi, els aplecs, les ballades, o després les relacions col·laterals amb altres disciplines artístiques, o el simbolisme, això està inclòs dintre de cada un d'aquests apartats. Permeteu anar un incís? Permetem, sí.
N'hi ha dues persones molt importants que han participat en el llibre.
Un indirectament i l'altre directament. La primera persona directa va ser el David Puertas. David Puertas, músic, musicòleg, divulgador musical, un extraordinari. Perdona que t'interrompi perquè m'aclareixis una cosa. El David és un fill del Puertas que tocava a la Barcelona? Correcte.
El seu pare tocava a la Barcelona i a la banda municipal. I llavors és el fill. En David ha fet dos o tres llibres d'aquesta col·lecció. El Can Coral és l'últim. I quan Cossetània pensa en fer un llibre de sardanes, s'adreça amb ell, perquè ja era, entre cometes, un proveïdor, no?,
I en David els diu, no, això, aquests dos. No pas per capacitat, perquè ho podia fer tranquil·lament, però, esclar, aquí nosaltres toquem tot. Toquem música, toquem dansa, toquem activitats, i llavors el David va dir, jo no m'embolico, aquests dos.
Vos dir que ell podia explicar molt el tema música però que potser alguns altres... Potser l'altre s'hagués hagut d'espavilar molt la documentació i per tant ens ho va traspassar amb el qual li agraïm absolutament la confiança. I la segona persona que estem...
moltíssimament agraïts també és la que ens ha fet la correcció ortogràfica nosaltres escrivim però bueno fins on arribem i passem el corrector de l'ordenador i ens treu les faltes grosses això ho fem tots però donar-li aquell toc de ben escrit això ho ha fet una correctora que es diu Núria Sàbat i que és de Palafrugell
i no només la correcció, és la unitat d'estil també perquè esclar, en Jaume escriu d'una manera jo escric d'una altra i per tant el llibre, en canvi el llibre si llegeixes té una unitat d'estil i la unitat d'estil li ha donat la correctora i és impressionant la feina ja he començat jo dient que estava molt bé vull dir que veig que no m'he equivocat que tan contenta m'ha semblat a mi el fullejar-lo com contents esteu vosaltres jo ara fa una estona que tinc aquell llibre obert aquí perquè hi ha hagut una cosa que m'ha complegut molt
les dones a les cobles perquè tu saps que jo sempre he defensat les dones i seguiré defensant-les mentre pugui i és un capítol que potser ara es comença a visibilitzar una mica però que ha costat molt
ara es comença a visibilitzar visibilitzar ja fa algun temps d'això ara es comença a visibilitzar però ahir ara sortirà d'aquí un mes, dos o tres o quatre en quin nombre som hi ha un nou treball de la Maria Antònia parlant del tema estàs tancat això no ens n'hem d'oblidar la dona era invisible a la copla
Aquí en el llibre trobareu exemples de les poques músiques, dones músiques, que t'havien tocat en coble, 3, abans de 1976. Sí, ho he llegit. I que després va créixer, sobretot a partir del moviment de les cobles juvenils, però que porta anys estancat, anys estancadíssim. O sigui, en aquell 14-17% i d'aquí no es belluga.
D'aquí és que no es belluga. Però com a mínim vosaltres us aneu preocupats i en parleu, que això és molt important. Home, i tant, i tant, i tant. És que només faltaria. Que m'ha cridat l'atenció. Només faltaria. És que hem intentat que aquí hi hagi tots els temes. Que algú es pot trobar a faltar algun tema? Evidentment, clar que sí. Que algú... I això sabem que passa, però en Jordi som molt conscients. Algú el primer que agafa del llibre és buscar a veure si surt el seu nom.
Això és així. Segur que tu també ho has fet, eh? No, no, no. Ho vaig trobar per casualitats. No ho busques, ni aviam, Montserrat, jo m'entenyo on t'ho diu. No, no, no. Hi ha l'apartat aquell de programes de ràdio, que allà havia de caure el teu nom, i allà hi és. Ja ho sé que hi és, però vaig anar per allà follejant. Sí, que allà, aleshores, com allà era programes, sí que ho vaig pensar. No, el que dèiem és això, que hi ha gent que... Jo també ho faig, eh? No ens pensem, no?
Però que algú pensi, i això ara podem dir-ho, i això és obvi, però que hi ha gent que a vegades no és tan obvi que l'exhaustivitat no existeix. O sigui, ser exhaustius amb 300 pàgines és absolutament impossible. I llavors...
has de triar. I quan tries, ja saps el que passa, que sempre hi ha gent que no segueix a la teva opinió. I llavors hem intentat ser absolutament objectius en el tema. Si algú... Us heu deixat aquest nom? Sí, clar, sí. És que si hem de posar-ho tot, fem 10 llibres com aquest. Impossible. Ja saps que el Raimon té aquella cançó que diu que hi ha risc en tot a triar i no ens cansem mai de triar, doncs...
doncs és així i ara vosaltres també heu triat una cosa de fet és que m'heu portat una selecció aquí feta per vosaltres que si una és bona l'altra encara més Pau Casals i a més a més una gravació que és històrica la Copla Principal de Girona la Sardana es diu Festíbula
Efectivament. Una gravació del 1955 feta a Parada de Conflent, amb la direcció d'aquells discos que va dirigir Pau Casals i Enric Casals, amb una principal de Girona magnífica, que dirigia el mestre Puigferrer, que ell li tocava, i tocava la trompeta, amb la tenora d'en Josep Roura.
i una festíbula, com tot el disc aquest, que sona de meravella. De fet, penseu una cosa, que els lleurers d'aquest enregistrament, que són boníssims, per ser de l'època, són boníssims. Aquella principal de Girona, el que se n'emporta els lleurers és els germans Casals, perquè surten a la foto, perquè van estar al enregistrament, però la feina prèvia l'havia fet amb Anel Saderre Puigdemont. Clar, clar.
Però a Manel ja saps, ho saps tan bé, ho sabeu tots dos, que era una persona molt humil, que no buscava glòries i no tot li anava bé amb ell. Correcte. Doncs anem per aquesta festívula, sisplau, Arnau. Música
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
De Pau Casals acabem d'escoltar la principal de Girona amb la sardana festíbula. Jordi, abans quan t'he presentat no he dit, perdona que me n'he descuidat, que ets un company a les zones perquè tu ets el responsable del programa de sardanes a Ràdio Sabadell. Esclar, tu a la ràdio no et ve de nou, però fer llibres perdona la meva ignorància.
Ha sigut el debut aquesta vegada? Sí, ha sigut el debut. Jo, a veure, posaré una medalleta, si em permets. Els meus estudis són d'història de l'art. Malgrat no m'hi hagi dedicat mai, jo vaig fer història de l'art a l'autònoma, vaig fer medieval i sí que tinc algun petit articlet publicat en una col·lecció d'Enciclopèdia Catalana.
I he escrit coses així, articles sueltos, cosetes petites, però un llibre, aquesta cosa grossa, no, el Jaume sí que té més la mà trencada, i quan ell em va dir, escolta, hem proposat això, aquest sembla, si ho fem, dic, hòstia...
Sí, no, i també t'he de reconèixer, i ho he dit moltes vegades, que un dels meus referents en el món sardanista, que és el Jaume, que em convidi a participar amb ell en un llibre, doncs per mi és tot un honor i un plaer. Igual que també, ja que parles de ràdio...
La meva primera estrena amb els programes de Ràdio Sabadell van ser perquè en Lluís Sobirana, l'altre meu referent, són els dos, l'altre meu referent, en Lluís Sobirana em va convidar i em va dir, ep, m'han demanat fer això, ho fem junts. Ostres, per mi un gran honor que en Jaume i en Lluís en el seu moment m'hagin convidat a participar amb ells en un projecte.
És que jo llegint el llibre l'altre dia ho pensava, pensava, Jordi, tu no tens referència que hagi escrit coses. En canvi, Jaume, si tu haguessis de fer una relació de totes les coses que has escrit... Llavors, aquí és quan em dono compte que cosa que ja intueixes, o veus, o saps, i veus com treballa en aquest equip de gent. Llavors, això és quan no li dono una volta, en Lluís malauradament no hi era,
I després començo a fer aquests treballs de recerca i que és quan apareix el Pep Ventura, el llibre de Pep Ventura presentat fa dos anys. Aquest, el Pep Ventura, és un... Però aquest és una altra història. Ja, però és un totxo que tela... Costa de país, sí.
No, no és que costi de país, és que hi ha molta informació, i a més a més vas tenir molta feina per trobar tot això, perquè ens havíem venut, i perdoneu que ara m'he anat a un altre tema, però penso que és suficientment important, ens havíem venut una història d'en Pep Ventura que s'ajustava molt poc a la realitat.
Sí, sí, sí, i aquest llibre intenta posar les coses al seu lloc, igual, igual, igual, igual, igual, que hem fet ara amb en Jordi amb aquest. O sigui, els temes que hi ha en els 100 motius, aquests, són temes, diguem-ne, entre cometes, estàndards. Aquí, si es parla del tiple, de la tenora, de com s'organitza una plec, bueno, doncs això no... No hem inventat res nou...
El que sí, a l'hora de redactar-nos, tot i la documentació, molta que tinguem en Jordi i jo, i que tinguem a mà, i que hi sapiguem i tal, s'ha reelaborat tot de nou. O sigui, el que hem escrit està tornat a virar i remirar. No heu anat allò d'enganxar i no. I per acabar, un cop, si era la majoria, no tots, però molts, moltíssims temes,
Un cop està escrit i ben escrit per nosaltres, s'ha donat a revisar per un especialista en el tema. Posaré un exemple. La sardana a l'entorn de l'estany.
de Balloles llavors ho escrivim amb tots els diaris etc, etc i a més eren partícips que estàvem allà i tal un cop està escrit per nosaltres ben escrit ben correcte ho donem amb en Joan Pernau de Balloles Joan, repassa't això a veure si això està tot bé va corregir un parell de detallets
I això per mi està bé. Per tant, per nosaltres també i el resultat és aquest.
Això s'hauria de fer sempre que la gent que saben de què va, que ho han viscut i que són a prop i que n'han estat organitzadors o partícipes poguessin dir això aquí i això allà. Sí, sí, hi ha hagut una tasca de verificar tot el que hem posat primer per la nostra part, d'examinar el que s'havia escrit, reelaborar-ho, verificar tota la informació que teníem i per l'altra banda, com aquest exemple que ha dit en Jaume, és a una persona que entén d'aquell tema específic o que el coneix, revisa que això estigui bé.
i amb l'hockey, doncs això ho hauria de fer tothom anem per una altra sardana ara ens heu seleccionat una sardana que porta nom de dona, Angeleta l'autor Josep Colligora sí, això és una obligada de tenora de les que es toca poc, Angeleta era l'esposa sí, sí, ho sé, ho conec i és una de les que es toca poquíssim per les dificultats que comporta i abans en registraments n'hi ha pocs en aquest cas hi ha un inicial que no i sentirem en Josep Gispert
amb la principal de la visual, naturalment.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
I ara tant en Jaume com en Jordi semblaven dos infants amb sabetes noves, escoltant a l'Obisbal amb aquesta sardana d'en Josep Coix. Excel·lent, excel·lent, és una melodia extraordinària, una obligada, però que no de molts dits, però sí de notes, i que en Gispert interpreta fabulosament bé, com és habitual, amb en Josep, en Josep Gispert,
i que ho estàvem contant que a més a més acaba amb una nota greu no passa amb una nota aguda com solen acabar totes les obligades i la veritat és que val la pena escoltar aquests títols recuperats
Abans ho deies tu Jordi, entre els mongrins i la principal televisió, en Gispert va fer dues campanyes fabuloses. Sí, sí, naturalment, és un dels grans instrumentistes, un dels grans de la música de coble i se li ha de reconèixer i agrair les grans interpretacions que ha fet i les vivències que deu tenir, clar, naturalment. I les que no ens ha explicat.
que no explica, naturalment. Un dia farem el llibre 100 coses de la Cerdana que no s'han explicat i no es poden explicar. A tu ja te'n farem cantar alguna. Bueno, ja us les cantaré cap problema. Si us cantaré... Jo canto molt malament, però si voleu el duo de l'Africana us el cantaré. Què anava a dir? En Josep Gispert ens escolta, ho sabeu?
Tot un honor, doncs. Si voleu dir-li alguna cosa, us sentirà en el moment que surti en antena el programa. Josep, bon dia. Sí, hola, Josep. Espero que ens escoltis. Segur que recordes aquesta angeleta que vas gravar amb la principal, no? I que realment es toca molt poc, poc, poc. I no sé per què, perquè van aquelles coses que no s'entenen. Coses de repertori, no? Potser perquè és massa difícil, també. Avui hi ha bons terroristes, ja.
I que va ser tot un plaer poder-lo escoltar i tot un plaer, naturalment, que tinguem a disposició els enregistraments per poder-lo recuperar i tornar a sentir, escoltar, més que sentir, escoltar tot el com ell tocava, que d'abans és un dels grans, un dels grans de l'instrument. Tu acabes de dir, una cosa és sentir i l'altra cosa és escoltar. Sí, important, important escoltar.
és molt diferent una cosa de l'altra. He obert el llibre ara, i he obert per una pàgina que m'ha sortit el capítol 75. Quina por. No, no, por cap. Benvinguts, des del moment en què es va saber la nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics 1992, què hi heu buscat aquí? Bé, era explicar això, l'esdeveniment aquest de l'impuls que es va donar l'any 92, en la Sardana, en els Jocs Olímpics,
I el títol és Benvinguts, perquè si agafeu el llibre veureu que hi ha títols, noms de capítols, que potser aparentment no indiquen què hi ha darrere d'aquell capítol. Benvinguts, però sí.
No hi ha una sardana de Moraleda que es diu així. Sí, clar. Però, doncs, què explica aquest capítol? El que no està al cas, o poc al cas, diu benvinguts. I aquí què expliquen aquests? Bueno, doncs expliquem tot el fenomen aquest, no?, de la sardana de Moraleda, l'impuls dels Jocs Olímpics, etc. I hi ha altres capítols d'aquest estil, que tenen noms que no, d'entrada, no identifiquen massa el que hi ha dintre. Però...
Un altre capítol que veig que no us l'heu descuidat tampoc i que va ser molt important va ser la sardana en torn de l'estany de Banyoles i veig que també ho tracteu molt bé l'any 1998 els compositors Manel Cederra Puigferrer i Martirià fan complir en 90 i 75 anys respectivament. Allò va ser l'apoteosi.
Sí, sí, sí, és un dels grans hits, de les grans pensades del Joan Pernau. Això s'ha de dir, i ho dic en públic.
Perquè a més l'he dit a ell i és cert. Les idees eren... I ara que parlem d'aquest tema, d'aquesta sardana, a l'entorn de l'Estany, que era més que... Va ser un dia, uns dies, molt intensos. Era la sardana, era el concert de la nit, l'endemà, la plec i la trobada dels bars. Era molt més que tot això, no?
I ara que aprofitem pel tema de dir que aquesta gran gent, aquests grans directius que hi havia aquests anys, 80s, 90s, com el Joan, com el Lluís Sobirana, com el Francesc Solé Mas, el Jordi Puerto, aquesta gent que tenien unes visions enormes, àmplies sobre el que era la Sardana i que avui dia ens trobem a faltar.
Avui dia aquests grans ideòlegs que tenen aquestes idees superbrillants de cap a on havia d'anar la sardana.
què és el que es volia i que promovien i estaven al capdavant d'unes iniciatives, avui dia els trobem a faltar. Jo els trobo a faltar moltíssim. Però és que, a més a més, també van viure una altra època. Ara potser també és més difícil perquè no tenim el públic que hi havia aleshores. Tenim molta gent vinguda de fora que la Sardana, perdoneu l'expressió, però això els hi refot.
Bueno, però és que no se'ls han refot a la gent que ve de fora, se'ls han refot a molta gent que està aquí. També, també. I aquest és el problema més gran, que se'n refoti a la gent que està aquí, a mitjans de comunicació, a dirigents, dirigents polítics, classe cultural, se'ls han refot per totes bandes. Llavors, doncs, esclar, el problema ja no és tant qui ve de fora.
Però tot suma. Però és clar, si els d'aquí la ignorem o la ignoren i la menys tenen, malgrat que hi hagi iniciatives bones de qualitat, doncs, home, mentre siguem mantenint la Copla i la Sardana com aquella cosa folklòrica i que és de barretineta...
que això s'ha dit, desgraciadament, aquestes expressions s'han dit, ho sabem, doncs anem malament, fins aquí no siguem conscients de l'altíssim valor cultural i artístic que té la sardana i que té la cobla, una orquestra amb un so únic al món i que només tenim aquí, anem malament.
Jo sempre he dit que si fóssim un altre país com, no sé, Àustria, per exemple, o fins i tot Escòcia, que tenen lo seu propi... Jo dic que els països que jo he viatjat i he vist valorarien molt més la cobla i els instruments de la cobla i farien coses que no hem fet aquí. Capítol 77, l'any de la tenora. També quatre pinzellades, però molt ben dites i molt ben estructurades.
És que pensa que l'estructura del llibre...
que no té una estructura en aquelles 5 parts que hem dit abans, no és una estructura cronològica, per tant no hem d'explicar la història de la Sardana des de mitjà en segle XIX fins a l'actualitat. Agrupar en 5 grans apartats i donar aquests títols ens permet tractar des dels grans esdeveniments fins als grans escenaris, aquestes vinculacions amb altres arts, els instruments per separat, permet tenir aquests temes concrets
que d'altra manera, per exemple, amb un ordre cronològic seria absolutament impossible. I en canvi, doncs, això permet tractar aquest tema específic, com en aquest cas o els altres dos que has esmentat abans, tractar-los en profunditat, encara que sigui només amb dues pàgines, dues pàgines i mitja. I aquí evocar-hi tot el que...
Pensem que cal saber sobre això i que pugui portar a qui llegeixi, si s'interessa, a gretar més i a buscar i anar més enllà. No sobre aquest, sinó quins altres esdeveniments hi poden haver hagut que siguin importants i he de destacar.
Et mirava la cara que feies quan explicaves tot això i estava pensant en el meu interior. En Jordi, tres pur entusiasme. Està molt convençut, igual que en Jaume quan parla a ell. Esclar, els oients et senten, però jo et sento i et veig la cara.
Bé, és que els mesos de feina he de llegir i rellegir-lo i rellegir després de la correctora i després de no sé què, i al final quan el deixes reposar i el tornes a agafar dius, ostres, doncs ha quedat bé. I quan arriben els inputs aquests, com ha explicat al començament el Jaume, aquest sardanista que va trobar a Terrassa, que li va dir, ostres, estic aprenent coses, o la meva veïna aquesta de León. Llavors és quan et comencen a entrar aquests inputs que et diuen, ostres, et fan pensar, cony, potser sí que ho hem fet bé.
Ara que tenia oberta la pàgina aquesta que estàvem parlant de l'any de la tenora, llegeixo al final el que va escriure en Pep Fortuny de la Dharma per la sonada. La tenora no és una relíquia folclòrica de museu, i m'hi has fet pensar tu amb el que has dit. La tenora és una cosa viva penetrant. El que no queda clar, afegiu vosaltres, és si tothom ho ha entès prou bé.
I quan tu em deies el que m'has dit abans, doncs mira, per casualitat tenir oberta aquesta pàgina. Sí, sí, doncs està clar que no tothom ho ha entès prou bé. Anem per una altra cerdana. Recordem una persona que en el món de la Copla va tenir el seu pes específic, el nostre bon amic Jesús Ventura, que se'n va anar massa aviat. Molt aviat, i tant. Va fer una cerdana que es diu Violetes i que la tenim en un enregistrament que ens heu portat vosaltres de la Copla Sabadell.
dedicada a Violetes del Bosch, i precisament aquí, quan parlem de dansa, hi ha un capítol dedicat a capdancers, i agafem un capdancer que és en Sebastià Alba. El vaig conèixer. I el que ell ha significat per la manera de ballar de les colles, i per tant, per una banda tenim Jesús Ventura, tenim la Copla Sabadell, i tenim Violetes del Bosch. Doncs, Arnau, endavant amb aquesta sardana.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Hem recordat també Jesús Ventura amb aquesta xardana que ens ha interpretat la Copla Sabadell, violetes dedicada, com deia en Jordi Saura, a violetes del bosc, la millor colla, perquè de fet, com violetes, per moltes que n'hi hagi ningú més, no?
A veure, això, el ballar com la música va a gustos, a mi el ballar de violeta sempre m'ha encantat, a part que el meu fill hi ha ballat alguns anys, doncs el ballar de violeta sempre m'ha encantat, i la personalitat d'en Sebastià Alba, que l'havia conegut i tractat, doncs també, això és una suma de tot plegat, i la música d'en Jesús Ventura, naturalment, que escrivia meravellosament. A mi m'encanta en Jesús Ventura, col·legues. També. Que va dedicant al seu pare, m'encanta. També. Que és la sardana que el va acomiadar...