Bona nit.
Bon dia, Girona. Salut amics, coneguts i saludats. Amb aquesta sintonia ja sabeu, ja doneu per fet que som la principal de Girona FM. Perquè som una ràdio de proximitat, ens importa el que passa a casa i a prop de casa, a Girona i a les comarques gironines.
Ben retrobats els que ens escolteu en directe, com també els que ens escolteu a través de les modernes tecnologies. Que ens deia l'Arnau l'altre dia, ja no són tan modernes perquè n'hi ha de més actuals. Però no ens compliquis tant la vida, que ens quedem amb les que podem manejar, Arnau. Avui us convidem a fer un petit peregrinatge, que també serà un peregrinatge musical, pel Baix Empordà.
Després anirem a la Catalunya amb nord, a la comarca del Vallespí, i tornarem enrere i ens situarem a la capital de l'Alt Empordà, a Figueres. Doncs comencem. FIGUERES
Fins demà!
Bona nit.
Música Música
Gràcies.
Bona nit.
Hem encetat programa amb els mongrins i una sardana molt adient. Badia de Palamós, un enregistrament del 2009. I precisament he dit que una sardana molt adient perquè el que volem parlar és d'una copla que avui diumenge, d'aquí un parell d'hores, tocarà sardanes al passeig de Palamós. I la copla és una copla que porta aquest nom, Badia de Palamós. Però perquè ens ho expliqui més bé, anem fins a Palamós, us ho dèiem al començar el programa...
que avui seria un peregrinatge amunt i avall. I allà hi trobem el Lluís Mercader de l'agrupació sardanista Costa Brava de Palamós. Lluís, benvingut. Molt bon dia. Explica'ns, a veure, aquesta audició que començarà al migdia i és per celebrar Santa Cecília, patrona dels músics. Si no vaig errada, i diria que no, serà la tercera edició d'aquesta festa. Exactament, sí. Es va fer la primera edició, es va crear la copla
Va a dia de Palamós el novembre del 2023, concretament la primera actuació de la CUP, va ser el 26 de novembre, ara farà dos anys, del 2023. Per tant, és el tercer any que es fa.
I aquesta cobla, perdona que t'he trepitjat, i aquesta cobla està configida, muntada, amb músics de Palamós i de la zona de Calonja i d'a més. Ens expliques qui són els instrumentistes? Sí, d'un any a l'altre, en aquests tres anys, hi ha hagut algun petit canvi perquè algun músic a vegades és fora o l'altre ha estat malalt, però bàsicament us puc dir els que serem avui, aquest any,
Focoma Flaviol i Tamborí i en Jaume Oliver. De tibles en Juli Canal i en Salvador Frigola. Tenores, Marçal Gallego i Martí Camós. Trompetes, Vitaly Volosei i Lluís Mercader. Trombo, Pere Minoves. Fiscorns, Narcís Baulida i Josep Lluís Castelló. I el contrabaix, en Jordi Bonaventura.
I aquest Lluís Mercader, que estem parlant ara, jo no el veig gaire vegades tocant. Crec que t'he vist alguna vegada amb la Baix Empordà, amb aquesta Cople, i prou, perquè tu no t'hi dediques professionalment. Ho fas perquè t'agrada, o t'hi havies dedicat? No, mira, soc pràcticament, jo diria que l'únic dels de la Cople, que no he sigut músic professional, no soc músic professional, perquè jo soc biòleg, em dedico a la meva feina,
Però des dels 11 anys vaig començar a estudiar trompeta, en facis que també em dedico al fiscorn, però no he tocat mai en cap coble de manera estable, tot i que ja m'hagués agradat, el que passa és que a la feina no em permets fer-ho. Llavors el que sí que és veritat és que fa 20 anys, fa més de 20 anys, que amb una broma dels músics de la coble baix d'Empordà em van dir per què un dia no vens a tocar una seda de nosaltres com a tercer trompeta?
I això va ser l'any 2002 i fa, doncs, això, vint i tants anys que dura la broma, de manera que quan la Copla la vaig a emportar ve a tocar Palamós, la Copla de Palamós, que és la que vaig a emportar ve a tocar Palamós, em sou l'afegir sempre com a tercer trompeta, i algunes vegades he anat de volum vells quan ha faltat algun dels trompetes, a Calella, a Bagú, a Jovià, a diferents llocs, eh?
i també arrel d'això arrel d'afegir-me amb la copa que la vaig emportar quan hem vingut a Palamós com que el representant de la principal de Caçà i Tible, Lluís Bufill que també és de Palamós venen a tocar a Palamós fa 7 o 8 anys em va dir escoltar quan vinguem nosaltres a Palamós em porto a afegir com a tercer trompeta i vaig també amb ells quan venen a tocar a Palamós m'afegir això com a tercer trompeta aquest estiu he anat 3 o 4 vegades
I així és la cosa. Molt bé. Escoltem-hi, això del fiscorn, com ho portes? Molt bé. És que el fiscorn sempre em havia agradat, des de petit, a casa, la meva dona i els meus fills sempre ho han sentit dir, que si mai pogués em compraria un fiscorn. I quan hi va haver l'opció d'aprovar-ne un, fa 6 o 7 anys...
al final me la vaig acabar comprant amb un fiscorn de sobremà i resulta que jo quan estudio aprofito un miro de fer cada dia una estona la trompeta i després una estona el fiscorn i em serveix molt bé perquè les notes agudes de la trompeta, com que el fiscorn és una altra més baixa, doncs ho puc fer tranquil·lament. I et veurem algun dia tocant el fiscorn? Bueno, ja va ser un dia fet realitat, l'any
a l'estiu a l'Aplec del 2019, si no recordo malament, érem cinc obles i amb tres sardanes vaig estar tocant el fiscorn a l'arbre de Palamol, sí, sí. Ho he fet alguna vegada i no hi ha hagut opció perquè jo sempre els dic, si mai falta algun fiscorn
i em voleu cridar, jo tinc moltes sardanes preparades per tocar com a primer fiscor, diria una veritat, però no ho dic perquè ho tinc comptabilitzat, unes 700. Hola! I de trompeta unes 900, vull dir que vaig augmentant repertori pel meu compte, ho vaig fent, vaig fent, i estudiant cada dia, doncs, estic preparat pel que convingui. El que passa és que, clar, la meva feina no em permet anar a tocar monocople, però la satisfacció de...
de poder tocar quan hi ha l'opció i, a part d'això, durant molts anys, vint i tants anys, quan he estat presentant l'Aplec de la Sardana de Palamós, ja de comú al cor amb els músics que venien de les diferents cobles, m'afegia a tocar amb ells com a tercer trompet, això fa vint i tants anys. Vull dir que no només amb els cobles principals de Cassà i la Baix Empordà, sinó amb els que han vingut a l'Aplec durant molts anys. Jo només tenia present haver-te vist amb una pleca amb la Baix Empordà.
Bé, continuem amb aquesta festa d'aquí un preix d'hores. Sí que l'important és la festa. Jo sóc una peça dels 11 músics, no té res a veure. Bé, però mira, no és una curiositat com una altra. Sempre hem conegut una cosa més que no sabíem, eh? Home, si voleu curiositats, quan vaig anar a portar a arreglar Fiscorn, que tenia uns petits defectes fa 6 o 7 anys amb en Josep Riu Mallor, a Girona, que encara estàvem...
arreglant instruments de metall, quan l'on va veure em va dir, diu, escolta, però tu no toques la trompeta? Perquè li vaig portar a arreglar fa 20 i escaig d'anys. I li va quedar, dic, sí, però sempre m'agrada el fiscorn i a la que he tingut opció, doncs m'he enganxat amb el fiscorn també. I diu, ostres, això no ho havia sentit mai.
I com ho fas? Dic no, deixo la trompeta quan acabo d'estudiar a la mitja hora, tres quarts o una hora, el cap de setmana que puc estudiar la trompeta, i després agafo el fiscor, no, els dos minuts de deixar un instrument i ho fa l'altre, dic no, no tinc cap mena de dificultat. Va quedar parat, potser sóc jo, que sóc una mica estrany, no? Però hi ha una cosa que és molt important, que és la il·lusió i les ganes de fer. Sí, senyor, tens raó. I això, amb tot el que faig,
a la feina, amb la meva especialitat com a actiòleg, doncs sempre hi ha la il·lusió pel mig, perquè si no, si no fas les coses amb il·lusió, difícilment surten. Tens tota la raó. Escolta, estic pensant, se m'acudeix ara mateix, que valdria la pena que un dia vinguessis al programa i en parléssim a fons de tot això. I a part, ens fessis algunes notes de fiscorn que portessis els instruments i algunes notes de trompeta.
No ho descarto, hauria de venir un dia que pogués venir perquè jo treballant és complicat Però ja trobarem algun dia Tu agafa l'agenda i anota-t'ho i quan veiguis una possibilitat m'avises No ho descarto Quedes convidat Continuem amb la cop l'abadia de Palamós Sardanes programades, què podrà ballar la gent que vindrà? Ja m'agradaria poder venir però és que a la tarda tinc una altra cosa i no dono l'abast Ho sé, ho sé Mira
Vam reunir-nos fa 4 o 5 setmanes, un mes i mig, a finals de setembre, per decidir una mica el repertori. El que procurem sempre, i ho hem fet i és el tercer any, és escollir sempre sardanes de les dedicades a Palamós. Tenim un llistat que són, si no em vaig descomptat, 227 sardanes dedicades a Palamós o a Palamósins i, esclar, per triar-ne nou sardanes
i un rapicó que sigui una desena de sardana, fer-ho diferent aquest any, doncs sempre tenim opció. Llavors ens vam reunir, els 5 o 6 músics dels que formem part de la Copla, que podíem reunir-nos aquell dissabte. Vaig portar tots els pedregols d'enregistraments amb CDs que tenia i vam estar escoltant, vam fer la selecció i d'aquí han sortit aquestes 9 sardanes, el rapicó que serà una desena.
sardanes, quines són? Explica'ns-ho. Mira, la primera sardana ja farà ballar els sardanistes, sense parar, perquè és molt balladora, és molt maca. És d'en Carles Casanovas, de l'excomponent del grup de Beneres Porvó, que és palamosí, es diu Baldufa, i està dedicada al centenari de la salle Palamós, quan es va succeir el 2005, i va escriure aquesta sardana, Baldufa. La segona sardana, d'en Max Abar, és Visca Palamós,
que es va estrenar l'any del pobillatge, el 2004. Segueix Palamós Mar i Sardanes, de l'Amadeu Quadrado. No hi podia faltar una sardana d'un palmosí, com l'Amadeu Quadrado. La quarta sardana farà honor el dia d'avui, perquè portem dies que la tramuntana no para de bufar, i avui no és una excepció, ja, per la temperatura. La quarta sardana deia és en un dia de vent.
A Palamós sempre fa vent, excepte els dies de les regates de la Christmas Reis, a mitjans de desembre, que és quan han de suprimir les regates perquè deixa de bufar el vent. Però a l'estre de l'any sempre hi ha vent. I aquesta sardana, en un dia de vent, és d'en Lluís Bufill, que normalment forma part de la CUP, però aquest any tenia un compromís i no hi podrà ser-hi. Li vam programar igualment aquesta sardana. A continuació, abril a Palamós, d'en Marcel Arteaga, també estrenada per l'any del Pobillatge, el 2004, i
Estiu a Palamós ni som a l'abril ni som a l'estiu però estem a Palamós i per tant la següent deia Estiu a Palamós de l'Antoni Mas Gou que ens va dedicar el 2015 Remors de Palamós d'en René Picamal de l'any 2008 la més nova de les sardanes que tocarem avui és Viure ballant d'en Jordi Paulí dedicada a Piraminovas i Serrallonga
que és un sardanista palamosí, que té ja més de 80 anys, però que no para, no para, no para, ha ensenyat a ballar amb molts sardanistes, segueix ballant, molt actiu, i és el pare, a més a més, d'un dels músics d'aquest any de la Copla, que serà en Pere Minovas, que després de 20 anys s'ha tornat a enganxar per tocar el trombó avui amb la Copla Vasiesa de Palamós. Per tant, tindrem el fill tocant el trombó i el pare ballant. Es diu Viure Ballant, d'en Jordi Pauli.
de l'any 2020, és la sardana més nova de les que programem avui. L'última sardana serà d'en Saires Palamosins, que van escriure a quatre mans l'Enric Vilà i en Joaquim Ferrer quan eren els dos fiscorns de la Copa de la Marge Empordà l'any 1977. Els recordo perfectament.
Sí, sí, jo també perquè em posava al costat d'ells d'escoltar-los o al costat dels fiscons o al costat de les trompetes amb en Martí Mascort que també serà present per allà el cosí d'en Mila de Sau i va ser un dels fundadors de la Baix Empordà escoltant ell i finalment al Rapicó vam decidir que en comptes de fer un curiollat de l'última sardana per augmentar el repertori faríem una desena sardana que a més a més és una sardana nova ningú l'ha escoltat que es diu Mar de Palamós
del Francesc Marros. Ara anava a dir això de nova. És una broma. És una broma, és una broma. Vam dir Mar de Palamós, igual que l'any passat vam fer de Rapicó, en Palamós, Ciutat Povia, d'en Ricardio de la Sau, Mar de Palamós, d'en Francesc Marros, una sardana de l'any 62, per tant té la mateixa edat que jo. De fet, amb 227 sardanes, com has dit tu, en teniu per anar fent repertori. Sí, és que ens vam plantejar de fer-ne alguna que havíem fet fa dos anys, però vam dir, escolta, amb el repertori que hi ha,
anem tirant milles perquè n'hi ha de molt balladores. Fem la tria, vam estar dues hores escoltant Sardà i fent la tria i al final ha sortit el que ha sortit. Jo crec que agradarà molt a la gent i entre que fa ben i tot plegat, la gent no pararà de moure's perquè és la manera d'on no tenir fe.
Bé, Lluís Mercader, t'agraïm l'amabilitat que has tingut de tindre la nostra trucada i ara et convidem a tu i a tots els ullens a escoltar una sardana obligada de dues trompetes. Baix a Empordà. És d'un CD també de la vostra col·lecció de sardanes a Palamós.
i és d'en Josep Pauferil. Són els mongrins i els solistes són en Carles Nieto i l'Antoni Delgado, perquè és de l'any 2009, en Carles Nieto encara hi és els mongrins, però l'Antoni Delgado ja fa temps que es va jubilar. Lluís, moltes gràcies, una abraçada, toqueu i balleu moltes sardanes. Moltes gràcies i gràcies per la difusió que em feu. A disposar, ja ho saps. Bon dia. Molt bon dia.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Hem escoltat de Josep Pau Faril la sardana que porta per nom Baix Empordà i que es va dedicar a l'acopla d'aquest mateix nom. Els solistes de trompeta eren en Carles Nieto i l'Antoni Delgado, tinguent en compte que és una gravació de l'any 2009. Fins aquí l'espai que hem dedicat a Palamós i ara enfilem cap a la comarca del Vallespí. Ens situarem a Seret.
Diumenge passat a la tarda, Seret, a la comarca del Vall Espí, a la Catalunya Nord, va celebrar la 41. edició del Premi Musical de Composició Sardanista de les Viles de Banyoles i Seret, Manel Cederra Puigferrer. Hi van participar un total de 15 sardanes, d'entre les que es van escollir les 5 sardanes finalistes.
El primer premi del jurat se'l va endur Lluís Alcalà per la sardana Posidòmia i el Premi Popular votat pel públic assistent va recaure en Quirze Gea per la sardana Avial. El jurat d'enguany estava format per Lionel Verbein, en Bernat Castillejos, l'Agustí Comalabert i en Federic Guizé. Recordem que en Federic Guizé va ser durant molts anys el flamilaire de la cobla mil·lenària.
Escoltem el que ens deia el Lluís Alcalá, que és qui va obtenir aquest primer premi. Bon dia, Montserrat. Aquest és el segon cop que guanyo el concurs de Saret. És un concurs que es fa cada dos anys. I l'any 2023 també vaig obtenir el primer premi amb una sardana que es diu La Llegenda de Quiràndia. I és el quart cop que arribo a la final i aporto dos segons premis i dos primers premis. Així que res, superfeliç, supercontent.
I bé, molt agraït a tota l'organització, al jurat, a tota la gent que hi participa i que fa que aquest concurs tingui el prestigi que té i que es pugui seguir realitzant. El Quirza és un bon amic, formem part del pòquer de canyes, és un company que ens coneixem fa 5 anys, és un noi molt jove que està estudiant a les MOOC, que toca la tenora a la ciutat de Terrassa,
i que té un futur increïble perquè és la seva segona sardana i ha tingut un tercer premi del jurat i el premi popular d'aquest concurs, així que és un gran amic i li desitjo tot el millor pel futur perquè s'ho mereix i perquè és una gran persona i un molt bon amic.
I també la resta dels finalistes, grans companys i grans referents meus de la música per coble i en general, en Josep Blai, en Dani Gasulla i en Esteve Palet. Així que res, una final, un dia molt bonic, molt maco, una experiència superenriquidora i amb ganes de seguir endavant. Així que res, una abraçada ben forta i fins ben aviat.
I ara us convidem que pugueu escoltar aquesta sardana que va guanyar el primer premi, Posidòmia. És la Copla Milenària i la sardana, com us deia més, de Lluís Alcalá.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Música
Hem escoltat el primer premi de composició Seret Banyoles, Pocidòmia, de Lluís Alcalà amb la Copla Mil·lenària. El segon premi va ser per Nit d'ànimes, de Joan Josep Lai, el tercer i també el premi popular per Avial.
d'en Quirza Egea, el quart per al molí dels Murris, d'en Dani Gasulla i el cinquè del sa companyia de l'Esteve Palet Mir, l'Esteve Palet Fill. Anem per escoltar la sardana que va obtenir el Premi Popular i el tercer premi. Va ser d'en Quirza Egea. Ens en parlava abans el nostre bon amic Lluís Alcalá. Escoltem doncs aquesta sardana que porta per nom Avial.
Bona nit.
. . . .
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit
Fins demà!
Hem fet una petita parada a la Catalunya Nord, al Vallespí, per parlar del Premi Saret-Banyoles, que un any es celebra des de Banyoles i l'altre des de Saret. Heu pogut escoltar les dues sardanes premiades. En queden més, però les guardarem per un altre programa per problemes de temps.
Anem ara, ja us ho dèiem al començar, que avui faríem una ruta a diferents llocs. Hem començat a Palamós, hem anat al Vallespí i ara som a Figueres. Montserrat Mauner, benvinguda a la principal de Girona FM.
Hola, bon dia. Bon dia. Gràcies. És la presidenta del Foment de la Sardana, Pep Ventura de Figueres, la Montserrat Mauner. Ja l'hem tingut aquí altres vegades, però, a més a més, va tenir la sort de ser la filla d'en Florenci Mauner, un músic que, pobra, li va passar de tot, però que va demostrar que tenia una voluntat molt ferma i es va sortir de tot el que li va passar. Aquest any són 100 anys del seu naixement. Com ha anat aquesta celebració, Figueres?
Bueno, aquesta celebració durant tot l'any, de totes les audicions, hem procurat de posar alguna serenada del meu pare, però la culminació va ser un concert que vàrem fer el dia 5 d'octubre a Figueres, que vàrem dir concert de commemoracions d'aniversaris, perquè a part del meu pare hi havia xifres molt rodones amb alguns compositors nascuts a Figueres, com l'Antoni Juncar, que també feia 150 anys del naixement...
En Francesc Basíl feia 50 anys de defunció, el meu pare, Florenci Mauner, 100 anys de naixement, en Teodor Jove, 50 anys de defunció i, com no, en Pep Ventura, que també feia 150 anys de defunció.
Vull dir que al llarg de l'any encara no s'ha acabat i anem fent, però, bueno, s'ha basat més, anar fent les sardanes i que la gent els pogués gaudir a plaça. I us queda alguna cosa d'aquí a finals d'any d'acte? D'acte de Florenci Mauné no, no, no, ja t'ho dic, ho anem incloent a les ballades.
Això és el que hem anat fent. Bueno, però ja està bé, si no les ballades cada vegada ja heu anat fent coses. Sí, sí, sí. Pensa, cada ballada d'estiu que n'hem fet 8 a l'estiu i n'anem fent, doncs els anem incloguent. Nosaltres avui havíem seleccionat per tancar aquest centenari una sardana que sé que per tu i per la teva mare, l'Isabel,
representava molt. Aquella, com tu la volies, explica'ls i als nostres oients l'anècdota d'aquesta sardana. Bé, la meva mare volia una nena amb els ulls blaus i els cabells negres i així es vaig sortir. No com es dic ara, amb cabell blanc, però sí, quan vaig néixer hi tinc fotografies...
que es veu ben bé, els ulls clars i els cabells negres. Per tant, al meu pare li va fer la sardana. Jo vaig néixer al 53 i em veig que el meu pare la sardana la va fer al 57, 58, però com tu la volies és dedicada a la meva mare perquè volia una nena així. Jo ara t'ho volia demanar, et volia dir... La va fer de seguida o va tardar una mica? El va tardar una mica. Però ja m'ho has explicat. Montserrat Mauner, tu ets una...
Jo m'atreveixo a dir una gran pencaida, perquè a Figueres has fet molta feina, has recollit totes les sardanes del teu pare, has posat en salfa les partitures que teniu al foment, i ara he vist que també has tingut a veure amb en Pep...
150, el seu llegat manté viva la sardana, un homenatge artístic, literari i musical a Pep Ventura, que es va presentar divendres, divendres a Figueres. Explica'ns quin ha sigut el teu paper, perquè no he tingut temps de llegir-lo tot, només l'he pogut fullejar. Aquest any, tinguent en compte que es feia la commemoració dels 150 anys de la mort de Pep Ventura, vam enviar
correus a totes les entitats figarenques si es volien adherir, a part dels actes que fèiem ja des del Foment i a l'Ajuntament, si es volien adherir a fer algun acte. S'han fet conferències, hem fet el concert aquest i divendres es va presentar el llibre que ja us ho explicarà també la Montse Segura, però és una entitat de fieres que han fet aquest llibre
en el qual tothom que ha volgut i ha escrit i la meva participació ha sigut explicar un tall, no només ben dit, tota la presentació que vaig fer del concert que vàrem fer a Figueres el dia 23 de març de l'aniversari de Pep Ventura.
L'entitat aquesta que tu dius de Figueres, si no vaig errada, és la xarxa de creació literària i té el nom de Creàlit. Creàlit, sí. També hi participa en aquest llibre a la CATE, el Foment Pep Ventura, i veig que l'Ajuntament de Figueres. Sí, també.
Home, clar, és que tenir un Pep Ventura Figueres és una cosa molt important. Va fer moltes coses, va canviar totalment la copla i va introduir la tenora i no tenim temps per explicar tantes coses, però bé, sí que tindrem temps per escoltar Montserrat Mauner, una sardana, que és aquesta que parlàvem abans tu i jo, d'en Florenci Mauner, que va dedicar a la Isabel, la teva mare. Com tu la volies. Moltes gràcies per ser-hi sempre que t'ho demanem.
Gràcies a vosaltres. Bon dia.
Fins demà!
Música Música
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit
Fins demà!
Bé, parlàvem primer amb la Montserrat Maunel, la presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres, pel fet que aquest ha estat l'any del centenari del seu pare. Però també hem comentat una mica així per dalt aquest llibre que es va presentar divendres a Figueres, una cosa en la que hi ha participat tot un pilot de gent, un pilot d'entitats. A través de la xarxa de creació literària Creàlit,
de la CATE i del Foment de la Sardana a Pep Ventura, a més de l'Ajuntament de Figueres. Però qui ens pot preguntar com ha nascut aquesta idea, com s'ha portat a terme, qui ha participat, i ens pot donar tots els detalls, és Montserrat Segura. Benvinguda a la principal de Girona FM. Bon dia, moltes gràcies. Què ens expliques d'aquest llibre que van presentar divendres a la tarda i que jo ara tinc aquí damunt de la taula? Moltes gràcies per fer-nos arribar a això sobre Pep Ventura.
Doncs, en principi, el primer que puc explicar és que és una emoció molt gran, perquè això ja era com una mena d'espina que duíem clavada des de la capitalitat de la Sardana de Figueres, que va ser el 2017, i va ser el bicentenari del naixement de Pep Ventura, precisament, també.
I es van fer moltíssimes coses, es van fer moltes descobertes també, es van fer molts concerts de sardanes i així, i ens va quedar una mica per fer el tractament literari del personatge, o almenys a mi així m'ho sembla. També és veritat que jo soc escriptora i jo també m'ho miro des d'aquest cantó. I llavors aquest esdeveniment, aquest 150-anari de la mort,
va ser com un dir, doncs, mirem a veure si ho podem posar en marxa, i mira, així ha sortit. I veig que la teva participació, ara ho estava mirant, està en el capítol del desafiament, i és a l'ofereix a Torroella de Montgrí el 1849 i passa a la botiga d'en Miquel Pardes. Bebeu vi, amic meu, bebeu sense por.
Que el pa fa carn i el vi sang, exclama Pardes, un home prou jove, no pas gaire alt ni cossat, els cabells foscos i galta vermell. Potser ja no és el primer got que branda i segur que no serà l'últim, perquè a la taula en Corró els ha deixat un patricó de vi en una gerreta de terrissa. Explica'ns tot això del desafiament.
Doncs això en té molt la culpa un vell conegut de tots nosaltres que és en Jaume Nonell. En Nonell fa uns anys també, crec que també va tenir a veure amb aquest bicentenari del naixement, en Pep Ventura i en Miquel Pardes, si no m'equivoco, eren nascuts del mateix any.
Es van conèixer, sembla ser que eren amics, i llavors en Nonell apuntava la possibilitat en algun moment, ell va fer un estudi sobre en Miquel Pardes... Sí, ho conec, ho conec, és un bon amic meu, també ho conec. Doncs ell n'és molt culpable d'aquest desafiament, perquè...
Ell ens va explicar totes aquestes detalls de la vida de Pardes relacionats amb Pep Ventura, també, per aquesta amistat que tenien. I a mi em va quedar la idea d'alguna vegada fer alguna cosa sobre Pardes. I vet aquí que el 150-anari de la mort de Ventura va ser l'ocasió per posar-hi fil a l'agulla. En Pardes era un contrapassaire, no?, de verges?
Jo no sé si era músic o no era músic. No, crec que no. Aquest senyor tenia una botiga a Torroella de Montgrí, era casat a Torroella de Montgrí, i anava molt seguint les festes majons, també perquè es veu que portava un carretó i anava a vendre...
de manera ambulant pels pobles que feien la Festa Major i aquest home seguia molt les cobles, les sardanes i llavors a més a més es va treure de la barretina aquest mètode de comptar i repartir les sardanes Llavors sembla ser que a Pardes alguna cosa va tenir a veure amb l'establiment de la sardana llarga tal com la coneixem avui en dia
Llavors a mi em semblava que també Pardes és un personatge i també fent el seguiment de la biografia que va fer en Nonell precisament ja es veu que va ser un personatge en tots els sentits de la paraula. Llavors era com una manera també de dir ara aquesta mica d'homenatge a Pardes que potser també va quedar per fer ara els converteixo tots dos en personatges literaris i el desafiament
al final explica que Pardes desafia d'alguna manera Pep Ventura a fer-li unes sardanes on ell es pogués lluir ballant i repartint. I bé, és una conversa com de taverna, diguem-ne, entre les dues persones, entremig també hi ha la dona de Pardes, que li retreu tot sovint que no es cuida prou de la canalla, de la mainada...
que no es cuida prou de la botiga, que tota la seva obsessió són les sardanes, i esclar, amb en Pep Ventura davant, doncs, era una ocasió també molt...
Molt bonica per fer una història al voltant d'aquest desafiament hipotètic. I en aquesta història hi trobo que diu doncs aquestes sardanes que tens al capventura ja me les pots ben escriure. És l'encàrrec que et faig perquè confio en tu com en ningú per aquesta comesa. De la butxaca de l'Armilla es treu un paper blanc. Quan tornis per Terroella ja em pots portar la partitura de la primera, la més llarga.
que la més llarga que s'hagi sentit fins ara. Ventura li refusa el bitllet i li adreça un somriure ampli. Els ulls li brillen i no semblen pas isarts. Estimat Pardes, ja m'ho pagaran prou bé quan la faci sonar a la plaça. Ja ho pots donar per fet, que això teu no és un encàrrec, sinó, com Suara deies, un desafiament al qual respondré amb el major dels plaers,
Montserrat Segura, enhorabona. Està molt bé tot això? Moltes gràcies. Bé, no sé si està molt bé o no, jo hi he posat bastant l'ànima en aquest relat i penso que per part meva és un homenatge molt petit.
però el sentiment hi és. Les coses que es fan amb el cor mai són petites. Gràcies. Bé, doncs tindrem oportunitat d'anar-lo llegint perquè jo l'he trobat avui quan he arribat a la ràdio i no he tingut temps de mirar-ho massa, però bé, crec que en gaudirem molt i potser en tornem a parlar una altra estona amb més pau i tranquil·litat. Molt bé, doncs per mi encantada. Enhorabona.
Moltes gràcies. Gràcies per ser i quan nosaltres t'ho hem demanat. Moltes gràcies, Montserrat, també. Que tinguis un bon diumenge. Gràcies, igualment. I ara anem per escoltar música d'en Pep Ventura i hem seleccionat una sardana que es diu De Bon Matí. És un vell enregistrament de la Copla Barcelona.