Gràcies.
Gràcies.
I com cada diumenge, tornem-se aquí. Quan acomiadàvem el programa, la setmana passada, els dèiem que era el primer capítol d'una història de constància i de tenacitat, perquè teníem convidada amb nosaltres la Maria Antònia Pujol, que és la tenorista de la Copla Ciutat de Granollers. Doncs bé, no ens havia passat mai fins ara, i portem pràcticament un any de programa, que una vida dedicada a la Copla donés per tant. I li vam dir...
Tornaràs la setmana que ve i ens va dir doncs ho mirarem i la tornem a tenir aquí i ho vam deixar quan ella tocava amb la cobla contemporània. Doncs ara continuarem amb aquest segon capítol d'una història de constància i tenacitat que es diu Maria Antònia Pujol.
Històries per explicar. Històries per recuperar. Històries que són història. A la Principal de Girona FM.
La Maria Antònia escrivia, si la música n'és un camí per arribar al demés i proporcionar-los connexió de coneixements, la mestra és un camí sonor per comunicar amb els altres. La suma de les dues coses no estan ni juntes ni separades, senzillament estan i és, o es nodreixen, una de l'altra. I això ho deia ella en aquest disc...
en aquest disc que tinc jo a la mà, de cançons i sardanes, jo he llegit això i he pensat, mira, doncs, està bé, aquí trobem barrejada la mestra, la Maria Antònia Mestra i la Maria Antònia Música. Ara s'ha quedat així com tu te'n agrada. Sí, m'he quedat així quan has llegit això, Montserrat. Bon dia a tothom. Ja tornem a ser aquí una altra vegada, o una altra setmana. Una altra vegada, una altra setmana. Doncs això ja ho he tret d'aquí, eh? Hola, Renoi, tu. A vegades, saps què em passa? A vegades totes aquestes coses...
quan és el seu moment. Les tinc al cap, no? I sempre em passa que quan apareix una idea d'aquestes o una cosa d'aquestes al cap ho he d'escriure perquè així puc descansar, que dic jo. I això ho devia escriure quan vam fer el CD Cançons i Cerdanes. Ja no te n'has recordat més. T'ho segura que quan ho vas llegir t'he dit, ui...
Renó, i tu? Escolta, aquest CD de Cançons i Cerdanes, explica'm una mica per què hi ha la Maria Antonia Pujol i Sobiran, bonor a la teva mare, que deies ara, dic el segon cognom per recordar la meva mare, i en Xavier Guito i Gassiot. Molt bé. Sí, aquest CD el vam fer...
De fet, el vam enregistrar per la pandèmia. Aquest CD és continuació d'un altre CD que vam enregistrar fa temps, l'any 2008.
volia explicar una cosa, volia explicar la vida de la gent, bueno, volia enregistrar cançons tradicionals. Perquè tu també cantes. Sí. I llavors un dia, pensant, perquè a vegades les coses fer-les per fer-les, a vegades per mi no tenen massa sentit, no? Llavors sempre hi ha d'haver-hi alguna cosa que és el que em fa de lligar amb fer aquella cosa, no?
I aquestes cançons tradicionals, que no sabia com lligar-les, el pare del Xavi un dia em va dir, oi, per què no les enllaces d'aquesta manera? I parlant amb ell, va sortir a enllaçar-les per explicar la vida de qualsevol persona des que naixem fins que es morim. Llavors, tota aquella colla de cançons tradicionals catalanes que volien registrar, es van enregistrar en un CD que es deia Vida, l'any 2008...
per dismedi, i aquest CD, doncs érem quatre, hi havia en Xavi Guito tocant el piano, en Francesc Espona tocant el violoncel, en Víctor Pedrol tocant percussions de dits o de mà, i jo mateixa cantant, i en una peça, en un parell de peces hi vaig posar la tenora. I al CD no hi ha el nom de les cançons a la caràtula, sinó que hi ha les èpoques de la vida, cançó del braçol, la infantesa, la rebel·lió, el festeig, les noces, no?
bueno i vam fer aquest CD i vam fer uns quants bolos i ja va estar ell ja es va quedar i llavors per la pandèmia quan estàvem a casa amb el Xavi va arribar el dia de Sant Jordi i li vaig dir amb el Xavi ostres sembla que no pugui ser Sant Jordi i no anar a tocar sardanes sempre que no pugui ser la pandèmia va ser molt diferent per tothom i em va dir ah doncs tu que amb una sardana
I m'ha dit, quina vols? La que sempre tocant per Sant Jordi, Rosa de Sant Jordi, i m'ha dit, som-hi, doncs. I llavors ell va agafar, ell va escriure el seu paper de piano, i la vam enregistrar, i la vam penjar a les xarxes. I llavors, a partir d'aquí...
Bé, va aparèixer també un concert a Porreig, que ens van demanar un concert a Porreig per Sant Esteve, ara vaig recordant les dates, però era el final de la pandèmia i vam muntar el concert que hi haguessin cançons tradicionals, que hi haguessin sardanes, llavors cançons d'autor.
I quan vam arribar el dia del concert, que la nostra intenció era enregistrar el concert en directe amb la gent, quan vam arribar el dia del concert per Sant Esteve van tornar-nos a tancar tots plegats. Llavors vam trucar a l'Ajuntament de Porreig i els vam demanar si...
Nosaltres dos i el tècnic de so podíem anar igualment a la sala on s'havia de fer el concert i el podíem enregistrar. I això és el que vam fer. I aquest concert, aquest CD que es diu Cançons i Cerdanes, està enregistrat a la sala de porreig a l'hora que s'havia de fer el concert.
Però només érem nosaltres tres. Sí, però vam poder registrar. I ho vam enregistrar igualment. Hi ha una cosa que és probable que alguns dels nostres oients no els hi quedi clar. Jo sí, ho tinc claríssim. Tu dius, el Xavi. El Xavi és la teva parella. El Xavi és el meu marit. És en Xavier Guitó. I Gassiot. Que també el convidarem algun dia d'aquests en el programa, perquè també té una història. Aquest sí que també és una cosa més...
perdona per la cosa, carinyosament ho dic, més o menys com tu, multifuncional. Bueno, sí. Sí, perquè toca el piano, està amb en Roger Mas i la Copla Sant Jordi fent espectacles... Sí, és professor de piano i n'està acompanyant, i el director de l'agrupació instrumental Banda Orquestra de l'Escola de Música de Porreig...
ell té un grup de jazz, ell va gravar fa molt de temps la seva versió, perquè la tenia al cap, de La Patum en Jazz, i llavors fa tres edicions, em sembla, va fer el concert del memorial en Ricard Quadra de La Patum, i va fer un concert electroacústic que es diu Motapatum, que si algú no el coneix i vol buscar-ho és excel·lent, genial, com La Patum en Jazz,
Bé, és un excel·lent músic. El convidarem, doncs. El convidarem i en parlarem. Però, esclar, jo ho he volgut deixar clar, perquè tu parlaves del Xavier amb tanta naturalitat. Per mi era molt natural, però potser no per tots els millors. No, clar. Sí, sí, sí. Maria Antònia, abans parlaves de la Rosa de Sant Jordi, que és molt significativa. Anem a escoltar d'aquest disc Cançons i Cerdanes a la Maria Antònia Pujol i Sobirà i en Xavier Guito i Gassiot amb aquesta Rosa de Sant Jordi?
Molt bé.
Fins demà!
Fins aquí hem anat escoltant aquesta versió de Rosa de Sant Jordi, amb la Maria Antònia Pujol i Sobirà, la tenora, i en Xavier Guitó i Gaciot. Un matrimoni de músics que sí que n'hi ha alguns, però no masses. Com us vau conèixer? Ara deixa'm ficar-me una mica a la teva vida privada.
Anem a conèixer Berga en un dia que hi va haver un concert de final de curs de l'escola de música L'Espill, que tocava la banda, el grup instrumental, i allà també tocava la meva germana, i la meva germana em va dir, per què no vens al concert? Final de curs, eh? I vaig dir, ah, bueno, doncs vindré, vaig anar al concert. I quan es va acabar el concert...
Allò que passa, no? Ens vam quedar quatre a xerrar allà al casino de Berga. Érem quatre. Dos nois i dues noies. I mira, i allà vaig conèixer el Xavi. I quants anys fa que esteu junts? Doncs bastants. I com es viu? Com és la vida d'una parella, tots dos músics?
amb molt de respecte per fer de música. Perquè s'ha de poder entendre que una cosa és treballar un ofici que treballes de tal hora a tal altra i hi ha, no sé, els caps de setmana que pots fer festa o l'estiu que pots anar no sé on, i nosaltres, clar...
Hi ha vegades que diem, aquest cap de setmana què fem? Jo toco, ah, doncs jo no, d'acord, molt bé, i l'altre cap de setmana anem a la platja o no sé, anem a veure algú, d'acord, quan ho fem? Ah, jo toco, quan ho toco un toca l'altre, i llavors clar...
És allò de dir, d'acord, no hi ha problema. Cap problema. I a l'estiu passa el mateix. Normalment no anem de vacances. És una qüestió de tolerància. Quan podem, doncs aprofitem si toquem a prop de la platja, llavors ens hi quedem, anem el dia abans, toquem el dia aquell, o el que toca, i marxem el dia després. I fem tres dies. Llavors ja estem molt contents.
Doncs si esteu contents vosaltres, contents tots. Sí. Maria Antònia, recentment hi ha hagut una altra història, una història que ha fet passar tinta als diaris, que per cert alguns l'han feta molt grossa perquè s'han equivocat. Per exemple, el diari de Girona dies enrere publicava aquests darrers dies una fotografia de la teva companya, la Teira Campos, com a primera tenora, quan la primera tenora eres tu per la situació que estaves asseguda i tot...
de la Copla de Dones, 150 anys, del naixement de Juli Garreta, i van venir a fer un espectacle aquí el mes de juny, que jo ja era, que per cert, felicitats, ja t'ho vaig dir en el seu moment, perquè va ser fabulós. Moltes gràcies. Dirigit per la Concepció Ramió, una gironina que ja la vam entrevistar en el programa.
Hi havia altres músiques gironines a la copla formada de diferents formacions. Una copla, diguem, no estable, però que sembla ser que té possibilitats de fer alguna altra actuació. A la ciutat de Girona, la Casa de Cultura, i el dia 8 d'agost es va fer, diguem, la presentació oficial d'aquest aniversari de la mort d'en Juli Garreta amb la copla confegida totalment per dones,
A Palamós, doncs seleccionem una de les sardanes que vam escoltar d'en Juli Garreta, que és la que porta per nom Carmeta i la que la Maria Antònia fa de primera tenora al seu costat a la Tere Campos de la Copla Vila d'Olesa.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Això era música amb maiúscules, era una sinfonia total. Més Garreta, la preestrena del concert que va tenir lloc el divendres 27 de juny a les 7 de la tarda als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, que de fet ja en van fer un reportatge, però avui hem cregut oportú també inclour-hi alguna d'aquestes peces d'en Garreta, donat que la Maria Antònia és la primera tenora.
Com va néixer aquesta idea de més garreta i l'actuació de la copla amb so de dona?
Va néixer a petició dels organitzadors del festival amb so de coble que l'Adrià va fer una trucada o una xerrada, no sé com es van posar en contacte, suposo que per telèfon o per whatsapp, a la Concepció Ramió i li va demanar com ella veia fer un concert exclusiu de Garreta
però que la cobla fos una cobla només d'instrumentistes femenines. I la Concepció, quan li van proposar això, que va ser fa bastants mesos, doncs ell ho va veure bé i hi va posar fil a l'agulla. I llavors el que va fer va ser buscar les instrumentistes...
Ella també és gironina. Ella també és gironina, i va buscar les instrumentistes, i va buscar un repertori que es pogués veure la visió de la vida de Garreta, la seva visió compositiva des del començament. El concert s'ha estructurat en tres parts. Hi ha una primera part, diguem-ne, de quatre sardanes de l'inici del seu concert,
Començament, no? Llavors hi ha una segona part amb motius tradicionals que li diu, bueno, que agafen motius tradicionals com el cant dels ocells o el mariner, no?, que seria la donzella de la costa. I llavors hi ha una altra tercera part que és aquesta que està més relacionada amb aquesta part més sinfònica de carreta.
El concert és molt bonic, és molt bonic d'escoltar-lo, però és que jo sempre dic el mateix, és molt bonic de tocar-lo, perquè quan l'estàs tocant, tu estàs passant per aquestes parts, estàs sentint allò, estàs veient com en Garreta teixia tot això. I a mi que m'agrada molt saber, quan la Concepció em va trucar i em va dir, Maria Antònia, et faria il·lusió formar part d'aquesta Cople, i li vaig dir, i tant, no?,
doncs la primera cosa que vaig fer va ser ràpidament entrar a l'arxiu de Sant Feliu de Guíxols, descarregar-me tot el que podia per llegir, vaig anar a la xerrada que va fer la Paquita, la Francesca,
a Vilanova i la Geltrú, perquè en Garreta va estar dos anys a Vilanova i la Geltrú, i ella havia fet un llibre sobre la vida de Garreta a Vilanova i la Geltrú, i vaig començar a llegir, llegir, llegir, no?, perquè sempre dintre del meu cap, clar, jo tenia allò que sents a la gent, no?, que diuen, Garreta era autodidacta, autodidacta, i jo pensava, Renoi, tu, si aquest senyor és autodidacta, deu estar tocat per alguna vareta màgica, no?,
Sí, perquè va fer coses sublims. I bé, i llavors diu, sí, sí, és autodidacta, perquè, bueno, perquè hi ha tota una part que la posa ell, però aquest senyor va estudiar música diferent, la música s'estudiava d'una manera diferent de com s'està estudiant ara, no hi havia en les escoles de música.
I tampoc hi havia conservatoris. No, però si tu llegeixes el llibre de la Francesca, doncs hi havia totes les capelles de música. A Vilanova i a la Esaltronia hi havia tres, tres capelles de música que totes tres tenien les seves orquestrines i...
Això va passar també a l'Empordà, amb la capella de música de Castelló d'Empúries, a Paralada, amb els contes de Paralada i Sabellà, que varen propiciar la capella de música, i d'aquí en varen sortir, si tu mires, tot un pilot d'instrumentistes d'aquella època. Clar, clar, clar. La música s'aprèn fent-la, i això és el que feien.
Però esclar, era el que tenien a l'alcanç de la mà. I davant d'aquestes capelles de música hi havia una persona que ja havia après amb un altre mestre de capella, i aquests mestres de capella ja havien estudiat, allà ho posa ben clarament, havien estudiat piano o orga, i havien estudiat harmonia, contrapunt... O sigui, la transició de l'un cap a l'altre. Sí, sí. I la transmissió. Sí, sí, exactament. Com t'hi vas trobar amb aquesta coble de dones...
Molt bé, com amb un altre coble. Bueno, però era diferent, en aquest cas era diferent, era tot de dones. Sí, clar, però què és diferent? Perquè et tombes i veus noies, i et tombes i no veus nois, sí, però a nivell musical... No, clar, a nivell musical... A nivell musical és el mateix. Per descomptat. És el mateix, l'única cosa que jo penso que...
Bé, és una demostració, aquesta coble s'ha pogut fer, per sort, que la insistència o les ganes que tenim les noies de poder tocar i de poder fer música i que la nostra insistència i les nostres ganes ha fet que anéssim tocant i tocant i estudiant i tocant i estudiant i estudiant i estudiant i estudiant i que estem presents a les cobles, no?,
encara que no hi estem presents en un 50%, però és igual. Mica, mica. És igual. I llavors a partir d'aquí s'ha pogut muntar aquesta coble i és fantàstic, perquè jo penso que no és bé.
a reivindicar res amb aquesta colpla, sinó que es ve a demostrar o a fer una petició que se li va fer a la Concepció Ramió des d'un festival i això s'ha portat a terme jo penso que s'ha portat a terme amb bona qualitat musical que aquest era l'objectiu, sempre que es fa en un festival el que es vol és que la gent gaudeixi escoltant allò i aquí penso que el que hem fet és el que fa qualsevol
Música, o música, que és fer música, i és el que hem fet totes juntes. Però no és tan habitual trobar una cobla tota de dones i que a més a més interpretés Garreta, perquè jo recordo que fa molts anys, quan vaig començar a llegir Josep Pla i em va quedar sense aquelles coses que et queden a la memòria i que te n'en recordes tot sovint,
En Josep l'explicava que la gent dels pobles de Catalunya, quan anaven a ballar sardanes, no hi acabaven d'entrar a la música d'en Garreta i deia que la gent tenia la uïda espessa.
Jo penso que no sé què va d'entrar perquè l'elaboració de la sardana està molt plena de veus que ara van i anaven i ara hi ha un motiu i ara no hi ha un altre motiu. No sé, jo per exemple un dia quan vaig tocar juny em vaig parar
a casa, vaig dir que fa la partitura, i vaig dir, a veure quantes vegades fa sortir aquest motiu. Aquest motiu. Vas dir, a veure quantes vegades ho fa sortir. I quantes sortia? No ho sé, no me'n recordo. No les vaig comptar. Però el motiu aquest surt, i surt, i surt, i surt, i ara surt amb un to, i ara surt amb un altre to, i ara surt amb un altre to. I per anar d'aquest motiu a l'altre i fa un enllaç, clar, això...
És tota una elaboració més contrapuntística, hi ha un domini gran de l'harmonia per passar d'aquí cap allà, llavors tot aquest entramat, aquest entramat musical fa que...
Bé, que si no estàs molt acostumat a escoltar música, dius, ai, ara no ho acabo d'entendre. La cosa és aquesta, ara no ho acabo d'entendre què està passant aquí. O si no tens suficients coneixements musicals per veure-ho o fer-ne la lectura que vas fer tu. Sí, però a vegades això és com tot, no? Davant de la magnificència de l'art, el millor que pots fer és deixar-t'hi anar
i deixar que aquest art t'impregni la segona vegada que vaig anar a estudiar a Barcelona que és quan vaig demanar excedència i me'n vaig tornar a estudiar a Barcelona el Xavi Guitó, el meu marit ell també estava estudiant a Barcelona i ell estava estudiant composició llavors va agafar una assignatura al Conservatori de Composició Electroacústica
I ell, per la signatura, li deien, ara hauríeu d'escoltar això, hauríeu d'escoltar l'altre, hauríeu de fer això, hauríeu de fer l'altre. I llavors van fer una colla de concerts a Barcelona de música electroacústica, que ja els devien fer sempre, però que no ho sabíem, i jo anava amb ell a escoltar els concerts. I jo no havia sentit mai música electroacústica. I escoltar aquells concerts, bo, allò era magnífic.
I tampoc ho en tenia, perquè jo no he estudiant mai composició de música electroacústica, no? Però, bueno, escoltar aquella magnificència i escoltar com l'Andreu Levin Richter explicava l'escola de París, l'escola de Milà, buah!
És art, és cultura, és saber. Però aquesta oportunitat l'has tingut tu però no la té tothom. El fet d'estar amb un altre músic, de ser l'esposa d'un altre músic i el fet de poder anar amb llocs d'aquests que els neòfits, per exemple, no hi entraríem.
Sí, clar, però per exemple hi ha emissores a la ràdio, jo al cotxe tinc dues emissores sempre posades, que les tinc registrades, no sé com es diu això, registrades, que és Catalunya Música i Ràdio Nacional Música, que allà estan donant música continuament i tenen els seus moments de música més popular i tenen els seus moments de música més, diguem-ne, elaborada. Però això ho pots entendre tu. I si ara anem a les sordanes, Maria Antònia...
Em deia l'altre dia a la pleg de Ripoll, em deia una persona, un membre de l'agrupació sordanista, és que veus, per molt que programis no programes mai a gust de tothom, perquè et venen i et diuen això, poseu, hi ha el públic aquell que vol saltar i ballar, però que musicalment no en té ni idea,
Vol una cosa tranquil·la per les orelles, jo ho veig més així, o sigui, hi ha el públic que vol una cosa tranquil·la per les orelles i que allò li doni un aire perquè pugui saltar, perquè el que vol és això, i això és normal, i això és el mateix que el moment que llegeixes, hi ha gent que li agrada a llegir novel·la d'aventures, hi ha gent que li agrada a llegir assaig.
llavors és el mateix i clar que hi ha de venir de tot i jo estic encantada sempre dic el mateix hi ha dues coses a mi que em fan molt feliç quan vaig a tocar i és que tocar una sardana que a la gent li agradi és igual si a mi no m'agrada és que tant més tu toques per la gent jo toco per la gent i llavors
si programen no sé quina sardana jo mai en cap moment em plantejo si a mi m'agrada o no m'agrada és que jo el que faig és de transmissor d'allò que està escrit en un paper a el que arriba i l'altra cosa que m'encanta d'anar a tocar és quan ve una persona del públic que no és músic l'altre dia va passar quan vam tocar amb la ciutat de Granollers
a Sant Anna, a Mataró per les festes de Sant Anna quan es va acabar l'audició va venir un senyor allà l'enterimat i em va dir moltes felicitats
Quan una persona del públic, que no és músic, que és un ballador, que està allà escoltant, ve i em felicita, penso, que bé, que bé, quina sort que tinc que aquest senyor ha vingut a dir-me això. Sí, sí, sort, però també hi ha l'altra cara dels que no estan mai contents. Bueno, sí, clar.
Un comentari per als oients que s'acaben d'incorporar a la nostra sintonia. La setmana passada vam convidar la Maria Antònia Pujol, instrumentista de tenora, a la Copla Ciutat de Granollers. I resulta que ens vam quedar tan parats de tantes coses que ens havia d'explicar.
Tot i que ja ho sabíem, que té una dilatada carrera musical i que ens explicaria moltes coses, que vam dir torna la setmana que ve i fem el programa número dos, una cosa que fins ara no l'havíem fet mai. O sigui que avui és el segon programa dedicat a la Maria Antònia Pujol.
Anem a la Beata i continuem amb en Juli Garreta i aquesta copla que es diu Amso de Dona és l'actuació del divendres 27 de juny a les 7 de la tarda als Serveis Territorials de Cultura de Girona. I una cosa més, la primera tenora és la Maria Antònia.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Era la Beata, la primera tenora en aquesta cobla que es diu amb so de dona. El divendres 27 de juny, a les 7 de la tarda dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, va ser la Maria Antonia Pujol, que avui la tenim aquí a la principal de Girona SM. A veure, tu ets una d'aquelles músiques, música masculí,
que diguem que ets multifuncional perquè esclar cantes has fet coses amb el teu marit que ara sentirem alguna cosa més d'aquest disc Cançons i Cerdanes toques la tenora precisament molt bé i ets diguem la més antiga de les tenoristes perquè vas ser pionera i encara encara toques i et queda corda què et queda per fer?
Ai, no ho sé, no sé, tenir salut per continuar tocant. Tocant amb una coble, sempre? Sí. De fet, jo toco, ara m'estava fent una mica aquí de recordatori, a mi m'agrada molt tocar amb coble, però també m'agrada molt tocar, m'agrada molt portar la tenora a fora de la coble, sempre dic això, no?
I ara estava recordant coses, per exemple, com altres persones, per exemple, a molts ministres del camp de Tarragona hi ha tocat la tenora, a l'Elisenda Villarrubies també, a l'Enxa Brasbant hi ha tocat la tenora i a altra gent també.
No sé, fa uns quants anys que toco per la festa major d'Igualada a l'ofici que es toca l'àliga, la música de l'àliga, i allà és per dues tenores i orga, i ho toco amb l'altra tenora, amb l'Olga...
amb l'Alga Torres, llavors veig també, he fet un concert de tenor i orga que l'he fet dues vegades, llavors ve espectacles interdisciplinars, llavors, bueno, no sé, he fet moltes coses amb la tenora a fora de la cobla, i això és una cosa que m'agrada molt.
M'agrada molt, o sigui, si a vegades em diuen pots venir a posar la tenora aquí? Doncs sí, i vaig. No, no, si ets una dona, ja et dic jo, multifuncional. I a més a més et veig amb un entusiasme, tres pues entusiasme, quan expliques les coses i quan toques la tenora també tres pues entusiasme. A mi m'agrada les vegades que t'he pogut veure tocant la tenora, estar un rato mirant-te i aquella seguretat. Sí, sí, t'ho dic de veritat. Que bo. Clar, jo no em veig. No.
i llavors quan et veus enregistrat no és el mateix no és el mateix que quan és en directe la cosa canvia m'agrada molt fer música m'agrada molt tocar la tenora, m'agrada molt cantar m'agrada molt dirigir m'agrada molt fer classe
Què diria la teva mare ara? La meva mare estaria molt contenta, i el meu pare també. Bé, però el teu pare ja et va apujar des del començament. La que, diguem, trobava pegues era la mare, no? Sí, però ella va veure que no passava res, que jo feia de música i que no passava res d'aquelles coses que ella em va dir que seria, no? I no ha passat mai.
perquè suposo que també va anar bé sentir-ho d'ella, tot i que jo ja sabia totes aquestes coses, no? I no ha passat res, jo soc una noia molt sèria, i això tothom ho sap, soc una persona molt sèria, o sigui, que moltes vegades em diuen, potser que riguis, no?, que estàs de l'antarimat, jo penso, perquè he de riure. Tampoc fa falta el que has de fer, i per què he de riure, ja està, jo vaig allà a treballar, ja està, no?,
Però soc sèria aquí i soc sèria a l'escola. A l'escola també soc molt sèria. Soc una mestra molt sèria. Què diuen els teus alumnes? Els meus alumnes estan encantats de la vida. Perquè per mi una cosa molt necessària quan fas de mestre és que hi hagi congruència amb el discurs que tu dius als teus alumnes. I jo intento ser el màxim de congruent possible.
I llavors, amb mi a serietat, perquè jo els dic, aquí no venim a passar l'estona, aquí venim a estudiar. I llavors, bueno, si toca riure ja riem, no?, perquè sempre hi ha un moment per riure. Però aquí es ve a estudiar, i es ve a desenvolupar el pensament, i es ve a desenvolupar les nostres habilitats intel·lectuals, motrius, psicomotrius.
emocionals també, però i això es fa des de la serietat. Clar, clar, per descomptat. Tornem, si et sembla, amb aquest treball discogràfic de Cançons i Cerdanes, i la número 4 d'aquelles que hem seleccionat abans conjuntament tu i jo és el Bon Cacetons. Ho comentes una mica?
Sí, el Bon Caçador és aquella cançó que tots coneixem molt, que explica aquella història d'aquella noia que està dormint i passa al pagès, li tira unes floretes i ell es desperta amb l'olor de les violes. Però al Bon Caçador n'hi ha diverses versions, perquè és el que li passa a la música tradicional, a la cançó tradicional més, també.
que hi ha diverses versions, depèn del lloc on es recull la cançó, aquella cançó té una versió, en té una altra, a nivell de lletra però també a nivell de música. Potser de vegades influenciada per coses locals. Sí, per coses locals o per una altra cosa que és la transmissió. El moment que les músiques corren i van d'un informant cap un altre informant,
Aquest informant hi posa lo seu, llavors l'altre li posa lo seu i això va corrent d'una comarca cap a un altre, d'un poble cap a un altre, d'un país cap a un altre i això es va transformant i aquesta és una de les característiques de la música tradicional. I aquest bon caçador que aquí està enregistrat és el bon caçador que es canta
per la cinquegesma a Prats de Lluçanès, davant d'un lloc que en diuen la Pedra Dret o la Pedra Grossa, ara no me'n recordo, i és la cançó que es canta allà. I llavors vaig voler agafar aquesta versió, en comptes d'agafar les altres que sabia...
Doncs perquè jo soc del Berguedà i Prats està aquí al costat, no, està al costat d'allà. Però tampoc queda lluny. Cantes tu sola o hi ha també en Xavier Guito al piano? No, hi ha en Xavier Guito. Aquest CD, Cançons i Sardanes, sempre som el Xavi al piano i jo ara cantant o ara tocant la tenora. Doncs anem per aquest, el Bon Caçador.
Bona matina de fresca, viva la rosa. M'envenja anar a caçar, viva la rosa i viva el lilà. No trobo per dir un igual ja, viva la rosa.
Per poder-li tirar, viva la rosa i viva el lilà. Si no una pobra pastora, viva la rosa. Can Guardalba el vestia, viva la rosa i viva el lilà. Ja la trobo a dormir, viva la rosa.
Viva la rosa i viva el lilà. De tan boniqueta que era, viva la rosa. No la goso despertar, viva la rosa i viva el lilà. N'acollo un pom de violes, viva la rosa. I al pin les hi vaig tirar, viva la rosa i viva el lilà.
Les violes niren fresques, viva la rosa, la pastora es despertar, viva la rosa i viva el lilà. Quan en fou despertadeta, viva la rosa, tots els colors tres muda, viva la rosa i viva el lilà.
Digueu-me la pastureta, viva la rosa, de qui és el bestia, viva la rosa i viva el lilà. Les ovelles del meu pare, viva la rosa, els molt bons del meu germà, viva la rosa i viva el lilà.
Les cabretes no són meves, viva la rosa, els cabrits del Rabadà, viva la rosa i viva el Lilà. Què certeu per aquí el bon jove, viva la rosa, què hi veniu aquí a buscar, viva la rosa i viva el Lilà.
La vostra amor d'unzelleta, viva la rosa, si me la voleu donar, viva la rosa i viva el lilà. Demaneu-lo al meu pare, viva la rosa, o si no la tia monja o ve l'oncle cap allà.
si ells us la donaven viva la rosa per mi donada serà viva la rosa i viva el lilà avui els estem fent un mostreig de les capacitats musicals de la Maria Antònia Pujol ara hem escoltat aquest cançons i sardanes era Maria Rosa el bon caçador
Doncs era el Bon Caçador. És que ara jo ja m'havia despistat amb tantes músiques i tants paperams per aquí. Anem per la darrera sardana, que tornem a recuperar aquest llegat sardanístic d'en Juli Garreta, amb l'espectacle Més Garreta, una producció del festival amb so de coble de Palamós. Nosaltres el vam enregistrar el 27 de juny aquí a Girona. Maria Antònia, escoltarem la rondalla, però...
Ens diu l'Arnau que ja no ens quedarà pas massa temps per fer res més. Què ens pots explicar? No hi ha problema. No et queden coses al tinter per explicar? Bueno, sempre en queden moltes de coses per explicar. Sempre puc tornar un altre dia, un tercer dia...
i l'Arnau riu i l'Arnau riu i un quart i tant no hi ha problema si hi trobem un altre moment torno a venir cap a Girona no ho sé, coses per explicar sempre n'hi ha moltes però... una anècdota sucosa de la teva vida de músic
De música, una anècdota sucosa. Abans ja has explicat amb el primer programa, per si algú no el va sentir, ens explicava els viatges a Can Vila de Sau a Barcelona per comprar una tenora i Can Vila de Sau no li volia vendre, perquè li deia que la capacitat torèssica de les dones no era per tocar la tenora.
Això m'ha fet riure molt, però tu vas sortir de Can Viló de Sau amb la Tenora. Sí, sí, sí. Una anècdota, no sé, sempre he sigut molt feliç estant... O sigui, el que vaig arribar a prendre amb el Cople Bages va ser molt, no? Tots aquells anys que hi vaig ser-hi, que van, si em sembla, nou anys...
Tots aquells diumenges amb aquells 11 senyors, 10 senyors, tocant primer... Quan vaig començar a tocar amb ells em van dir, mira, de moment només vindràs a fer ballets perquè no sabem si podràs aguantar tot el que ells feien. Ells feien ballets i llavors feien sardanes. I ells, clar, havien de veure si resistia o no resistia, no?
I em van dir, primer començaràs només venint a tocar ballets, vaig dir, molt bé. Llavors, quan van veure que no hi havia problema, que jo estava allà, que jo hi anava cada diumenge, que jo anava als assajos, que jo responia i que era la primera en arribaven, la primera no com tots, però vull dir que, doncs, al cap de poc, ja em van dir, vine a tocar sardanes. Perquè vam veure que hi havia una dona de ferro fotllat.
Bé, però és que jo sempre dic el mateix, de la mateixa manera que quan estava a casa meva i quan era petitona i em van dir ara has d'anar a la botiga a despatxar perquè allà tothom treballava i a tu toca despatxar aquesta estona i ho has de fer-ho bé i has de tindre la clientela bé i has de fer bona cara encara que tinguessis mal de panxa o encara que volguessis anar a jugar amb les nenes perquè les veies a passar per fora al carrer i elles anaven a jugar i tu no hi podies anar...
doncs ho havies de fer bé, havies de pesar el pa bé, havies d'embolicar-lo bé, havies de posar la farina bé, havies d'embolicar la coca ben embolicada, havies de fer la suma del que havien de pagar perquè no hi havia caixa registradora, ho havies de fer bé, i havies de tornar el canvi bé, i havies de fer bona cara. O sigui que diguem, ja vas partir d'una escola que t'exigia molt.
Sí, llavors, clar, doncs si faig de músic faré el mateix, que és el mateix que faig quan faig de mestre, no? I llavors quan vaig de tocar amb la Cople Bages, doncs el mateix. Si s'havia de fer això, doncs si s'havia d'anar allà a aquell poble i s'havia de tocar allò, i s'havia d'estar tantes hores i havia de marxar de Gironella no sé quina hora i arribava no sé quina altra, doncs s'havia de fer amb bona cara i amb alegria i amb il·lusió i ja està.
Tu seràs una música d'aquelles que no se jubilarà mai, perquè de músics n'hi ha de molts tipus. Per exemple, un dia en deia en Gispert, exprincipal de la Bisbal i abans ets mongrins. Jo només faig unes sortides quatre a l'any, que va la nit dels músics de Caçà, amb una trobada que fan aquí dalt a l'Empordà al mes de setembre, a les escaules. Vaig a l'escala i em va nombrar quatre.
Però no en vull fer més, no, no, no, tampoc vull l'obligació. Llavors parles amb algú més i li dic, per exemple, a un músic de Tortellà, el pare de Marcel Sabater, i la trompeta, diu, ui, la trompeta quan vaig deixar de tocar, allà endreçada i no l'he tocat més, perquè esclar, si no fas llavi cada dia, ja no pots fer res, allà ja s'ha acabat això de tocar la trompeta. Tu què et sembla que faràs quan et jubilaràs? Aniràs a fer bolos amb la tenora? Què?
A veure, jo no sé el que faré, però jo el que sí que si tinc salut, si tinc salut, perquè això s'ha de posar per endavant, si tinc salut, jo penso continuar amb tot el que estic fent, que és cantar, tocar la tenora i fer la meva aportació pedagògica com l'estic fent ara actualment. Ara, per exemple, s'ha de fer una presentació d'una reedició d'un CD...
d'en Miqui Jiménez que es diu Canta'm una, canta'm en dues i en Miqui em va trucar ja fa mig any i em va dir Maria Antoni em faràs un pròleg parlant de per què serveixen aquestes cançons per l'aprenentatge i tant que te'l faré
però oficialment un dia o altre quan arribaràs a jubilar i jo anava més enllà anava a dir a partir de la jubilació què faràs? seràs dels que endreçarà la tenora? tu has pensat això? o encara aniràs a fer valors? no m'ho he pensat molt però no sé si l'endreçaré si puc tocar tocaré si Déu vol no sé, és que no surt una altra cosa si l'univers em deixa i jo puc doncs em iré fent
Maria Antònia Pujol i Sobirà, que no deixem el condom de la mare. Gràcies per aquestes dues vegades que has vingut als estudis de la principal de Girona FM, aquests dos diumenges al matí, perquè el diumenge precisament és un dia que és quan tu tens més feina, la tarda hauràs de tocar. M'han encantat totes aquestes coses que ens has explicat.
Estic totalment convençuda que els nostres oients també ho hauran passat molt bé. L'Arnau fa cara de satisfacció i riu, i segur que ara algun dia em dirà, quan menys m'ho pensi, m'ho vaig passar molt bé amb aquella senyora, eh que sí, Arnau? Algun dia et sentirem la veu, perquè és que a més a més té un micròfon al davant, però només riu, ens ensenyen els nens perquè és molt rialler, però no ens diu mai res.
Bé, a tots vosaltres, oients de la principal de Girona FM, gràcies per la confiança que una setmana rere l'altra ens aneu donant. És molt gratificant saber que, tot i que tenim feina per preparar els programes, hi ha gent que els gaudeix. Bon dia i moltes gràcies.
Bona nit.
Notícias en xarxa.