Gràcies.
Bon dia, Girona. Salut amics, coneguts i saludats. Ensetem el darrer programa d'aquest any 2025 i ens preparem per un nou any que desitgem per tots vosaltres que sobretot sigui ple de salut i de pau. De pau sobretot perquè el món està molt embolicat i no ens agradaria que tot plegat acabés malament. Comencem.
Històries per explicar. Històries per recuperar. Històries que són història. A la Principal de Girona FM.
Música Música Música Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Avui hem començat el programa recuperant una composició que porta per nom Canç de Cadaqués, que és una sardana que va ser estrenada a l'Ermita de Sant Sebastià de Cadaqués el 20 de gener del 2002. El compositor fa un recull de Canç de Patacades i és en Joan Puig i Fornis. I hem escollit aquesta sardana perquè comencem el programa parlant de Cadaqués.
Hi ha qui prefereix començar l'any anant de festa, hi ha qui se'n va dormir d'hora i s'ha deixat aviat perquè ha d'anar a treballar. Aleshores, aquest és el tema que els toquen els músics que van en aquestes sortides de sol, que s'organitzen en diferents indrets de Catalunya. A les comarques gironines, pel dia d'any nou, en trobem tres. A Cadaqués, que és la més històrica, a l'escala que aquest any la recuperen, l'any passat no en van tenir, i a Palafrugell.
Parlem amb en Joan Roca, que és Flavio Laire, el recordareu vosaltres i molta gent perquè en diferents anys va estar com a Flavio Laire amb els Moncrins i ara és el Flavio Laire de la Vila de la Jonquera.
En aquesta festa del primer dia de l'any, normalment hi havia la Copla Cadaqués, però quan aquesta es va desfer, va instaurar-se ja com a Copla per la primera sortida del sol de l'any a Cadaqués, la Copla Vila de la Jonquera. Joan Roca, bon dia.
Hola, què tal? Bon dia, bon dia. Mira, aquí gaudint del darrer programa d'aquest any i a mi m'agradaria explicar als nostres oients allò que va més enllà de la festa que tots coneixem, perquè aixecar-se d'hora per anar ballar sardanes, per menjar xocolata desfeta, per pujar cap de creus...
per viure, diguem, una sortida del sol bucòlica. Jo vaig tenir oportunitat de viure en una i de veritat que val la pena, és molt bonic. Però a mi el que m'agradaria és conèixer, i ho podem fer molt bé de tu, que ets un dels implicats, com més pels músics això, perquè de festa, res. A quina hora t'has d'aixecar tu per anar al cap de creus?
Bueno, entre dos quarts de cinc per ahir, més o menys. Perquè deu començar cap a les set del dematí? Sí, a les set. O sigui, a les set és l'hora, però depèn, clar, depèn si està a núvol o fa mal temps. Esperem que surti el sol.
i és molt bonic perquè surt el sol a l'horitzó i, bueno, estar allà veient la primera sortida del sol de l'any fa tremolar i és molt bonic. Però, clar, ens hem d'aixecar dos quarts de cinc, a les cinc i quart marxar, fer el viatge cap allà, anar granit, arribar allà, bueno, té tot un intringulisme.
I aleshores encara vosaltres teniu un petit avantatge que és normal, que us deixen pujar fins a dalt de tot amb cotxe, perquè la gent d'aquestes darreres edicions ha de deixar el cotxe més avall, i per tant els hi deu esperar una caminadeta. Sí, sí, bueno, un any ho vam haver de fer, però després posen unes barreres.
que diré jo un quilòmetre abans, perquè allà hi ha uns postos per poder aparcar. I la gent pot aparcar allà, no? I nosaltres ens deixem passar fins dalt, perquè toquem ben bé a sota mateix del far del cap de greus.
I per vosaltres és tan bucòlic això, com tothom diu, i jo mateixa puc dir que és molt bonic perquè, com he dit abans, ho vaig viure una vegada, però i el fred que hi deu fer allà, perquè recordem que és en ple Empordà, una mica amunt, que segur que bufeu el vent.
Sí, sí, de vent hi ha anys que està tot molt quietet, hi fa molt més fred, hi ha anys que hi fa tramuntana, perquè clar, el cap de Creus és com una sortida, com una petita peninsoleta. Llavors, clar, quan fa molt temps, allà és el primer carrer. I si fa vent, tramuntana, doncs mira...
I llavors, quan és a les 7, comencem a tocar. Clar, ens equipem bé, vull dir, a veure, dobles mitjons, dobles pantalons, jerseis, guants, barrets, o barrets no, barretines, saps? I, bueno, i bufandes, ben tapats, bueno, sí, fa fred, però, bueno, ens ho passem bé. Llavors, allà hi ha molta gent. Això és el que ens dona el caliu, saps? Ja. Llavors, al costat...
Després, al costat d'allà on toquem, hi ha una barra i contínuament, des que comencem a tocar fins que acaba, van servint xocolata desfeta amb melindros. O sigui que és maco, és molt bonic, a veure, malgrat el temps, és molt bonic.
I tu has dit entre tot l'equipament guants, però jo pregunto, i com us va per la digitalització? Jo no em puc portar, evidentment, perquè clar, no, no, jo haig de tenir i els tibles i tenores, no, però els trompetes fiscons, com que són de pistons, encara que portin guants, no passa res. Evidentment, el contrabaixista tampoc pot portar guants perquè no tindria el tacte fi per les cordes i l'afinació.
Però, bueno, mira, escolta, quan acaba la sardana, doncs ens posem els guants i... Una bona xocolata desfeita ben calentona. Mira, escolta, fem les nou sardanes que fem, doncs, bueno, clar, cada vegada que es va fent més clar,
Clar, ja són, clar, acabem ben bé que són ben bé les 9 o un quart de 10, saps? Clar, cada vegada el sol ja es va aixecant i vulguis o no, la temperatura va canviant. Una altra cosa, perdona la meva ignorància, però jo sóc una mica tafanera. Quan vols fer?
Pel tema de les boquilles amb el metall i de les canyes amb els instruments de canya, aquests canvis de temperatura, de molt fred, que després va canviant i tal, com ho porteu? Perquè deu ser un problema, això. Sí, bueno, jo, Flaviol, no, perquè és una boquilla fixa que no té canvis ni res, però tenores i simples, sí.
Evidentment, quan hi ha un meitat, la canya s'afluixa i costa més de fer sonar. Ja has de portar canyes més ben preparades. En fi, però clar, els músics ja estem acostumats i com passa això ja tenim una selecció de canyes i llavors posem la que més ens va bé. A vegades no n'hi ha cap que vagi bé, però intentem que siguin.
I els metalls, trompetes, fiscals i trombols, constantment tenen la boquilla, que és un ferro posat a la boca. Però entre els llavis que s'escafen i amb bona voluntat s'aguanta tot.
Joan Roca, a Flaiolaida de la Copla Vila de la Junquera, desitgem per tu i per tots els teus companys, els hi transmets de part nostra, que l'any que ve sigui millor del que ha estat aquest, perquè Déu-n'hi-do l'occidentat que ha estat, entre condicionants atmosfèrics i els nostres polítics que no s'entenen, Déu-n'hi-do.
Gràcies per ser, sempre que us ho demanem, una abraçada i que tingueu tots un bon any. Ara t'acomiadem amb aquella sardana emblemàtica que toqueu cada any, Cap de Creus, d'en Rafael Cabrisses, i és una gravació de la Copla Cadaqués. Joan, una abraçada, bon dia. Molt bé, igualment a tothom.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Música Música
Bona nit.
Hem escoltat la sardana més emblemàtica de la primera sortida del sol al Cap de Creus, precisament aquesta d'en Rafael Cabrisses i Palau Cap de Creus, que ens ha portat a la Copla Cadaqués. I abans havíem mantingut un diàleg amb en Joan Roca,
de la Copla Vila de la Jonquera, que ens ha explicat com es desenvolupa aquest primer dia de l'any al Cap de Creus i com ho passen els músics els dies que fa més fred, que fa vent, que fa humitat i com se'n ressenten els instruments. I ara canviem d'emplaçament. Continuem a l'Alt Empordà i ens situem a l'escala. Jordi Gallegos, bon dia. Hola, molt bon dia a tothom.
Avui ens portes bones notícies. L'any passat dèiem que aquest any a l'escala no tindran primera sortida del sol, tot i que vosaltres la van fer i van posar sardanes amb ceders i van esmorzar de la Mungor, però aquest any ens portes bona notícia, no? Sí, aquest any hi ha molt bona notícia i és la recuperació de la pleca del sol i gent de Mungor gràcies a dues empreses escalenques.
els Rostisseria de Llenya i Pizzeria Pizzaioles, que han assumit el cost de l'activitat completament ells. Per tant, gràcies a ells, recuperem la 17a edició de la pleg del Sol i Xen de Mongó, aquesta primera activitat sardanista de la nostra vila. I l'Ajuntament on és? Que té la caixa buida o què? Bé, no hi ha dotació, no hi ha subvenció per això. Ah, mira, pels castellers segur que n'hi hagués hagut.
Bé, a l'escala no n'hi ha de castellers. Ja, ja, ja, a l'escala no n'hi ha, però vull dir que si fos una festa amb castellers segur que hi hauria gust pressupost d'algun lloc o altre. Nosaltres ens vam comprometre a l'agrupació que trobaríem la solució, fos qui no fos, per recuperar la pleca del Sol i Xen, i dit i fet, i el primer dia de l'any, al cap d'any del 2026, serem a dalt a Mongó, amb Sardanes, i bé, suposo que en parlarem una mica
I com sempre tindreu quina cobla? La Foment de Montgrí Que és la que habitualment teniu, no? En desferça la principal de l'escala és la cobla que ens és més a prop que és la de casa també, a l'altra banda del Montgrí i bé, ens acompanya i serà l'encarregada d'interpretar un repertori ben airós, ben ballador i com en el nostre cas després d'haver sortit el sol la primera sardana de
La segona part serà sortida de sol d'una sardana d'en Josep Vicenç Juli, de l'Avi Xaxo, que la va comprar en el 1907. O sigui, que ja es va avançar perquè sabia que, sempre ho dèiem amb el company Carles Pous, el cel sigui, que l'Avi Xaxo es va avançar en el seu temps i sabia que faríem una activitat l'1 de gener i va escriure aquesta sardana, que és la nostra sardana símbol.
Sempre que parlem de l'Avi Xaixu o que escolto sardanes de l'Avi Xaixu penso que de com aquell home tan petitó i arronsadet em podien sortir aquelles sardanes i veus una premonició ell ja sabia que es faria la plec o la sortida del sol que de fet és una plec és una reunió de gent
Exacte, és la plec del sol i cent, i a més és curiós perquè en una entrevista que li van fer a Barcelona l'any següent, el 1908, parlava dels últims títols serbanistes que havia escrit i estrenat, i parla de sortides de sol i diu, no ho diguin pas a ningú, però de sortides de sol fa molts anys que no n'he vist cap.
O sigui que a sobre se n'enfotia, com aquell que deia, del mort i del que el veia. O sigui que amb aquella ironia i sarcasme propis dels empordanesos, doncs parlava d'aquesta sardana que la va escriure fent molts anys que no havia vist cap sortida de sol.
De fet, si algú ens pot parlar amb propietat de l'Abiseixo, ets tu, Jordi, perquè coneixes tota la seva història molt i molt bé. Diguem de pas que tu ets historiador i, clar, doncs sempre ho has tingut més fàcil tot això, no?
Sí, sí, sí, l'herència que també me l'ha deixat el company Carles Pous, de l'agrupació, però sí, la formació d'historiador, i com aquell qui diu ser el biògraf oficial de la família, i a més s'encarta que aquest any vinent, el 2026, es compliran 70 anys de la mort de l'Abishashu. O sigui que també serà una de les efemèrides que celebrarem
junt amb altres novetats que hi haurà pel 2026, que jo suposo que tindrem temps un altre dia de poder-ne anar parlant. Sí, perquè avui no seria potser el dia més adient, avui anem per la sortida del sol, però ja t'emplacem perquè, bé, ja ens ha arribat l'olor d'aquestes coses que prepareu per aquest any que ve, i de seguida que tu ho consideris oportú en podrem començar a parlar. Tens al davant la programació d'aquest primer sol de l'any?
Les sardanes que interpretarem? Sí. Sí, sí, sí. Doncs va, explica'ns-ho, explica'ns-ho. Mira, doncs aviam, com he dit, la primera sardana de la segona part és sortida de sol, però la primera part ja no hi perdrem res, perquè començarem amb festeix de Ricard Viladesau, hi haurà el puig del ram de Gapit Torrent i Sant Climent de Llobregat d'en Josep Farràs. Ah, mira. A la primera part. Pararem...
Veurem sortir la sortida de sol, que esperem que ens faci molt bon temps i el puguem veure. Repartirem la xocolata desfeta i els biscuits per tots els assistents, siguin d'ensaires, siguin gent que ens ve a fer costat, gent que ve a veure la sortida de sol, gent que ve a fer fotografies. Com bé deies, Montserrat és una plec, una trobada de gent en aquest punt més intencional de l'escala del nostre municipi i que, de fet, preveiem més de 500 persones.
ja tenim reservats 90 litres de llet per fer la xocolatada, per tant, creiem que donarem la campanada de començar l'any. I llavors a la segona part, com ja deia, Sortida de Sol, que és la primera setmana de la segona part, Maria Mercè, d'en Josep Maria Boix, i Renoi Quina Festa, o sigui, acabarem amb en Ramon Vilà.
Doncs un bon repertori. Jordi, que vagi molt bé aquesta recuperació, ens en alegrem molt que hagi sigut possible. De fet, jo no sé com ho fas, però aquí a l'escala tu fas el miracle del pa i els peixos. De vegades no et surt bé la primera, però sí que et surt bé la segona. O sigui que enhorabona per ser tan pencaire i gaudir una molt d'aquesta sortida del sol de l'any.
Moltes gràcies, tothom qui vulgui estar convidat, i una vegada més, doncs, volem fer públic l'agraïment a aquestes dues empreses, a Rostissari de Llenya i Pizzeria Pizzerjoles, que assumeixen la totalitat del cost de la cobla per poder recuperar aquesta 17a edició de l'Aplec del Sol i Xen de Mongó. Ens sembla molt bé perquè a cada un el que li pertoca.
Exacte, exacte, i com deia, salut per tothom, molt bones festes, un venturós i sardanistany 2026, i a l'escala no afluixarem i l'anirem ballant. D'acord, Jordi, escoltarem ara seguidament aquesta xardana de l'Avi Xaixo, sortida de sol, en una gravació que tu ens has facilitat de la Copla Ciutat de Cornellà. Una abraçada i moltes gràcies, Jordi. A vosaltres.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
I canviem d'emplaçament, érem a l'escala i ara ens n'anem cap a Tossa de Mar. Ens hi portarà pel camí una sardana del mestre Josep Cassu. Tossu de Ment Tossa, ens la serveix la principal de l'abisbal.
Fins demà!
Fins demà!
Perquè som una ràdio de proximitat ens importa el que passa a casa i a prop de casa a Girona i a les comarques gironines
Per això avui hem anat primer fins al Cat de Creus, després hem fet una aturada a l'escala i ara toca parlar de Tossa de Mar, perquè hem preparat un programa atractiu farcit de sardanes de lluïment, ens diuen, que posaran a prova les facultats dels solistes de la Copla. En aquest cas, la principal de la Bisbal, que és la Copla, que cada any actua el primer dia de l'any a Tossa de Mar.
Ens diu Francesc Fonoller, despresident de l'agrupació sardanista tosenca, que tindran dues estrenes que els hi fan molta il·lusió. La primera sardana serà Pòstuma, de Silfrig Galvany, un compositor que té molt, o va tenir en vida molta relació amb Tossa de Mar. I en Morí va deixar escrites de puny i lletra unes quantes sardanes a la seva llibreta. I d'acord amb la seva filla Gemma, els tosencs n'han agafat una i l'han dedicat a l'ermita de Sant Benet de Tossa per tal...
que es pugui interpretar i ballar amb totes les activitats que s'hi celebren. L'altra estrena els hi ha ofert el mestre Josep Cassú i és un tribut a aquest concert que enguany arriba a la 26a edició i a totes les persones que el fan possible.
S'ha batejat amb el títol de Cap d'Any a Sant Vicenç, seguint la vella dita tosenca de Nadal a Sant Vicenç, tots són festes i mal temps, i deixa testimoni de les actuacions de la principal de l'abisbal cada 1 de gener i cada 22 de gener
Per Sant Vicenç, a Tossa. Escoltem ara Cap d'Any a Tossa, una sardana que figura en el volum de sardanes a Tossa número 5, amb la principal de l'abisbal sota la batuta d'en Francesc Assú, i que es titula Cap d'Any a Tossa. Cap d'Any a Tossa
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Acabem d'escoltar la principal de l'abisbal sota la batuta del seu titular Francesc Asú, la sardana Capdanya Tossa.
I seguim parlant d'aquest primer de gener, en què Tossa cada any té la principal televisual i ofereix un concert a les 6 de la tarda. Això ho fan precisament al cinema Montserrat. Les sardanes que podran escoltar les persones que hi assisteixin serà Nadal Montserratí, una sardana nadalenca de Xavier Ventosa, la sardana del rector de Ricard Viladassau,
Sardana en homenatge als 20 anys de la mort del compositor de Calonja. És una sardana per a tenora solista amb en Ferran Mias de la principal de la Bisbal. Amics de Tossa, de Josep Cullell, és d'Espan, sardana guanyadora del concurs de sardanes obligades de Riu de Llots.
Cord de violia, una sardana d'en Jaume Cristeu, que va dedicar precisament a una altra música figuerenca, la Gapit Torrent. Pedregada de Juli Garreta, sardana en homenatge al 150 aniversari del naixement del compositor Ganxó. Sant Benet de Tossa, sardana d'estrena. És el que us dèiem abans, que en Sigfried Galbany em va deixar algunes defetes que encara no s'havien estrenat. Victoriosa, sardana en què l'Adrià Sánchez
tiple solista de la principal de l'abisbal, demostrarà les seves capacitats interpretatives amb aquesta sardana de tiple de l'Enric Bernussell. De cap d'any, Sant Vicenç serà una altra estrena, i aquesta d'en Josep Cassú. Apassomi Marcelí és una sardana en la que es lluirà en Carles Arrús de trompeta solista, és de l'Antoni Elborç, i la va dedicant a Marcelí Trias, que va estar molts anys tocant a la ciutat de Girona.
El pati de l'abadia, sardana de Francesc Assú, la jugatona de Josep Serra i Bonal, una sardana amb variacions, Campira Rabaseda, Flaviol, solista de la principal de l'abisbal, en fa una gran interpretació, per acabar amb el repicó de concert amb Cap d'Any a Tossa. Nosaltres ara escoltarem una altra sardana dedicada a Tossa, Sant Grau de Tossa, una sardana del 2010 de Xavier Forcada i Carreras. És la principal de l'abisbal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Acabem d'escoltar Sant Grau de Tossa, una sardana del 2010, l'autor és en Xavier Forcà de Carreres, i ens l'ha portat la principal de l'abisbal. Per tany el volum Sardanes de Tossa número 5, Noces d'Argent, com la principal de l'abisbal, sota la batuta Francesc Casó. I tancarem programa amb una altra sardana dedicada a Tossa per tu, amb tu per sempre. És del 2012 i és d'en Joan Manel Margalef i Aiet.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
I arribem al final del nostre programa d'avui, el darrer programa d'aquest any 2025. Hem anat a Cadaqués, a l'escala, i ens hem referit al concert d'any nou de Tossa. Recordar també que la sortida del sol es fa també a Palafrugell, a l'ermita de Sant Sebastià, i que hi haurà la copla Baix Empordà el primer dia de l'any.
Que passeu unes bones festes d'any nou i de Reis i que sigueu molt feliços. En nom de l'Arnau Vila i una servidora Montserrat Joventen.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!