Bona nit.
Bon dia, Girona. Salut amics, coneguts i saludats. Salutacions cordials de l'Arnau Vila, que com cada setmana es preocupa que tot surti rodó. Us parla Montserrat Joventenys. Sigueu molt ben retrobats.
Es fa i es desfà, i es diu Sardana. A Girona FM, el 92.7, i dediquem 60 minuts cada diumenge a les 9 del matí. Dirigeix i presenta Montserrat Joventeny. També ens podeu escoltar des de qualsevol lloc de Catalunya en streaming, a través de la web www.gironafm.cat.
I avui us hem preparat un programa com pertoca per les dates, temàtica nadalenca, sal i pebre. La sal, les sardanes. El pebre, doncs el pebre serà ni més ni menys que petits retalls del poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra.
Fins demà!
Si t'oblides d'avui, de la febre que et priva de viure, que et crema la sang, veuràs la molsa del pessebre amb les figures de fang. Veuràs la muntanya segura, blanca de vents emblanquinats, amb la llum dels teus ulls de criatura completament desentelats.
Si et penses que està l'estrella, no vagis baladrejant. Humiteja't la perpella amb tres llàgrimes d'infant. Ejúpate'l fins al temps que eres infant.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Jo en aquell temps pensava que el miracle de l'Àngel que anuncia el Fill de Déu es feia lluminós, amb l'espectacle de quatre pins aclaparats de neu, d'un pendisto rissat d'escabelloses i d'una dent de guineudes fent el glaç.
i unes esquelles tímides, ploroses, musicalment acompanyant el pas, d'uns xais esgorronits pel mal temperi, que mut s'esperpillava l'ull encès i olorava amb ventades de misteri tranquil·lament, sense comprendre res.
I entre aquest món d'hivern que tot de l'ira veia quatre pastors envernissats, igual que les figures de la fira que moixaven la llana dels ramats, i veure el foc, torrant les avellanes, desesprejava l'esperit i el pèl amb un sac de jamecs ple de sardanes i amb l'alegria d'un porró blau cel.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Els pastors han sentit el sotrac de les ales brillants i fredes. L'estrella s'ha fet viva en el perrac ple de la palla de les cledes. Els pastors, galt de sorruda, no han estudiat ni han après. Són igual que una mata de ruda. No saben res de res. Però què hi fa? La ciència i la paraula no descobreixen el llampec diví. Són inútils els colzes a la taula i els ulls clavats al pergamí.
Cau dins la fosca l'ambició que fibla fins a l'espasme i el sanglot, si no hi ha un ala d'àngel ben visible que ho aclareixi tot.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Ningú sentit la conversa del rabadà i els pastors, i aquesta estranya conversa s'ha fet més vella que el món. Des del temps de criatures la portem penjada al coll, s'hi dibuixa les paraules de la gran desolació. Hi ha respostes desmaiades com les orelles d'un gos i somriures que anuncien la covardia de tots.
Escolteu bé la conversa, a dins les parets del cor. La sang, una anguila mansa, s'ajup tremolant de por. Quatre gotes de vergonya tanquen l'angúnia del front. Escolteu com es barallen el rabadà i els pastors. Guanyar o perdre la baralla vol dir la vida o la mort. Un arcàngel flamejant pel cel va pregonant «No serà tant».
Bona nit.
Música
Fins demà!
Música
Gràcies.
Música
Música
Música
Gràcies.
Fins demà!
Per això en el temps que jo tenia el meu pessebre flamejant, amb l'anunciata i l'establir entre l'arbós i el galcerant i l'argelaga que es moria, com un estrany pressentiment d'alguna pena molt més alta amb una llàgrima legalta, deia els meus cans de naixement. I no em cansava de mirar, envernissat de pell i roba, aquell trosset de rebedar que no volien adorar les figuretes de la cova.
I és que per dins la xarxa fina d'aquell meu somni blau i verd ja m'hi sangrava el tallo verd fet amb la punta d'una espina.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
L'Àngel ha parlat, l'estrella ha anunciat, el gall ha cantat, però el misteri és lluny encara. L'home ja sap la veritat, més on respira transparent i clara aquesta veritat. Què diu la terra vara i el gran silenci del país nevat? Entre els pastors i la cova hi ha el camí.
El camí vell per l'alegria nova. Només ell els pot portar cap a l'estable ongeu la galta fina que torna per tendre el pa i més blanca la farina. Però per atrapar-lo com es fa? El camí de valem com s'endevina.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
No fa pas molt que per aquesta dracera han passat un fuster de Nazaret que duia el ronçal una somera i dalt la bèstia tremolant de fred una noia com una primavera. Però el rastre a la neu ja l'ha esborrat. Cap llengua humana els ha parlat. L'unglot de la somera s'esllevissa damunt del gel.
ningú els ha vist sols l'ull d'un bou terrorós i trist sols una llebre espantadissa s'han aturat en un guret s'han acostat i han vist com era la noia i el fuster de Nazaret
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
És l'alegria, la gran alegria de poder escanyar amb les mans, l'horrible sornegaria de tots els respectes humans. De sentir aquest xisple nou de la llengua de criatures, de ser igual que la mula i el bou, de ser de fang com les figures que no es mouen ni se'n van, ni els importa res de fora, perquè tenen al davant la pell nua d'un infant que plora.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Quan ve Nadal, la cançó del miracle amb el pessebre de Molsa i Arbós ens fa pensar en unes galtes molt vives, ens fa pensar en un desig de debò de donar coses al noi de la mare, coses que vinguin de dintre del cor, perquè si és llum ni mistèric espanta, perquè si aguanta la bola del món...
Té la carnua geguda a la palla i té les galtes mullades de plor i vol sentir-nos molt més a la vora, ben apretats al voltant dels pastors i vol sentir a la pell les nostres ànimes com l'alè de la mula i el bou.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Va ser una nit que va florir l'estrella i va néixer l'infant. Imaginem que fou la nit més vella, més musical, més flamejant. I fa molt temps, molt temps, i algú encivorna el nostre pit per atiar l'oblit, per fer-nos infidels. Però retorna cada any aquesta nit.
La nostra vanitat prou se figura que està damunt del bé i del mal, més no hi ha enganivet ni animadura, és més forta la nit de Nadal.
Ai, si no fos aquesta nit tan clara, seria amb tros de carn i pensament que no coneix d'on ve, ni on va, ni on para, pell d'home que arrossega la corrent. Però Nadal ens ha pintat el rostre amb un vermell precís i decidit, i ens dona un sentiment de llar, de sostre, de terra, de nissaga i d'esperit.
i ens dona un punt d'humilitat de cendre per estimar un racó dintre l'espai i desperda en el cor aquell blau tendre que hem volgut escanyar i no mor mai. Procurem ser una mica criatures amorosint el baladreig respost i diguem glòria a Déu a les altures amb aquell to que ho deien els pastors i si tot l'any la masquinesa ens fibla i l'orgull de la nostra soledat
Almenys aquesta nit fem el possible per ser homes de bona voluntat.
I acomiadem amb la mateixa música que hem començat. Ha estat un programa, us dèiem al començar, de sal i de pebre. La sal li han posat les melodies de les nostres sardanes nadalenques. I el pebre, fragments del poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. En nom de l'Arnau Vila i d'una servidora Montserrat Joventeny, us desitgem un bon Nadal.