Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat
No sé si és fins al 2100 i escat ja no en torna a arribar
No serà aquest l'objecte de tertúlia, menys que vulguin, amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes i a les que els agraeixo que estiguin aquí. Senyor Marmas Mitjà, economista, molt bon dia. Bon dia, Jordi, bon any. Molt content de tornar a estar aquí.
encara podem dir un any encara queden uns dies per dir-ho i bueno, això que comentàvem el 2100 no espero estar aquí per tant no ho repetirem més molt hauríem de canviar les coses molt hauria d'avançar tot la sanitat hauria d'avançar molt perquè poguéssim estar
Per aquí. I llavors hauríem de discutir en quines condicions estaríem que aquesta seria l'altra. O bones o no cal, eh? I tant. David Martí, empresari, vicepresident de la FOEC i tantes altres coses. Molt bon dia. Bon dia a tothom. Què tal? Com ha començat l'any? Encara no hem tingut temps d'espatllar-lo, però tot arribarà. Una gran frase.
Encara hem tingut temps d'espatllar-lo, està molt bé, no? Aquesta no l'havia escoltat, però és evident que d'una manera o altra, diguem-ne, es la girarà i alguna cosa passarà. No, conyes a banda, bé, bé, amb ganes i amb il·lusió, que diria aquell. Moltes gràcies, David, per ser aquí, la tercera pota d'aquesta tertúlia, i no per això la menys important, la senyora Marta Collell, molt bon dia.
Bon dia, Jordi. Què tal, Marta? Com ha començat l'any? Bé, bé, bé. No ens podem queixar. Jo crec que força bé. O prop de bé, com dius tu a vegades. Prop de bé. Prop de bé. No, força bé, força bé. Un any, això, no hem tingut temps d'espatllar-lo. Un any amb moltes expectatives. Sí, però que potser l'espatllarem més aviat del que ens pensem, però a banda d'això, suposo que seguirem, com sempre.
I el Nadal, com l'heu viscut, com l'heu vist a la ciutat, si és que heu estat a la ciutat, vull dir, perquè és també aquell moment de passar balans, no?, i en certa manera gairebé des del pont de la Puríssima fins ara mateix, que diguem-ne que estem, abans diríem que estem a rebaixes, ara jo crec que ja estem a rebaixes permanents, però bueno, aquest és un altre tema.
La ciutat ha continuat visquent, han passat coses, hi ha hagut les festes, la cavalcada, botigues obertes... A mi m'ha donat la impressió que a Girona hi havia molta gent, m'ha donat la impressió que s'han viscut relativament bé pel que fa referència al comerç i tot això, no sé si esteu d'acord amb...
Una mica com cada any, no? Ple, ambient, amb les llums de Nadal, amb moltes compres, les botigues plenes, i el que toca una mica aquests dies... Jo ho deia perquè, per exemple, hi ha anys que el comerç es queixa, i em dóna la impressió que aquest any... No he sentit queixar aquest any...
Aquí hi ha dues persones que ens en poden parlar, no dic que la Marta i jo no en puguem parlar, però la sensació és aquella de dir, potser vénen temps complexos, però la sensació és que la gent ha dit, vita, tiro pel dret, i hi ha hagut força d'espesa. Queixa no sembla de moment que n'hi hagi hagut, moltes vendes que es produeixen al Nadal són vendes que ja vénen descomptades, ja saps que serà una època bona, perquè si no és bona la de Nadal ja val més que pleguem,
però sí que aquesta sensació que deies ara que vivim en una època una mica estranya perquè tens la sensació que l'economia tira molt però sempre amb una sensació de peus de fang jo a vegades quan sento que últimament es diu molt Espanya la locomotora d'Europa el país que creix més d'Europa penso que malament que estem
Sí, també van sortir els brots verds en Zapatero fa uns anys, i em sembla que es repeteix una mica la situació aquella, no? Sí, i tinc la senyora que dura des de fa molts anys. I també govern socialista, també que anirem molt bé, el motor d'Europa, l'altra vegada van ser els brots verds, veurem com anem. Però en general, bueno, encara entenc que un balanç seriós encara no es pot fer, perquè estem a dia 9 de gener, suposo que ja aniran sortint les dades, però... Sí, parlàvem més d'impressions. Sí, la impressió és que han sigut unes bones festes en aquest sentit, sí.
jo la impressió potser no tan analítica com la seva però sí que veig que la gent viu molt el moment no està pensant en demà almenys més vull dir que la gent està gastant sigui en compres, sigui en anar a sopar perquè realment estava tot feines a trobar ni que fos per prendre alguna cosa i ja no dic per sopar que has de demanar si no reserves aquí a Girona ara ja és impensable
Aleshores, jo penso que bé, que ha anat bé. Jo, per altra banda, per el que tu preguntaves, tradicionalment penso que Girona ha estat bé. Tots els barris han fet les seves trobades amb els patges, amb els tions, amb els tallers de tot tipus d'històries que s'han fet per aquest Nadal. La cavalcada jo penso que va ser un èxit, que va estar molt bé, malgrat...
Tota la tertúlia que ja vaig escoltar. La vas escoltar. Sí, la vaig escoltar. Jo vaig definir-la d'una manera que algú m'ha dit, home, no pares passar, però el tema és aquest. Em va donar la impressió que en Xavier Serra, quan venia aquí, parlava de la cavalcada. I dels temes de la cavalcada i dels problemes que hi podia haver a la cavalcada. I que l'Aliu, diallò, parlava, diguem-ne, del món. Sí.
i del racisme, i esclar, perquè en certa manera es va la muntar fins al 1492 i la sensació és aquesta ahir també hi va haver-hi una no sé si ho pot veure un article en el punt avui de la defensora del Ciutadà la Marta Alzina que jo crec que no hi ha gent sospitosa d'aquest tipus que se li puguin fer aquest tipus d'acusacions que venia a dir que la gent es venia manifestat i per la manera com ho havia fet que havia pixat una mica fora de test jo també ho penso
jo no puc opinar perquè no ho vaig sentir el tema de fons és la diguem-ne que es pinti o no es pinti una part de la cavalcata Xavier Serra diu que s'han obert les portes de tota la gent diguem-ne negres que vulguin entrar i persones negres que vulguin entrar i per facilitar-ho la Lio exigia que no hi hagués ningú que l'entrada ja no hi hagués i l'altre li deia doncs ajudeu-nos i deia no és el teu problema no?
jo no sé si es tracta de reobrir el debat o no però en tot cas la meva opinió sobre això que sempre és la mateixa és que la gent que ha estat i que coneix com és el món associatiu i com costa organitzar i desenvolupar aquestes coses crec que ha de ser una mica comprensiva reclamant sempre tota l'obertura necessària que sempre serà poca i tot el que vulguem però és molt difícil és molt difícil organitzar una cosa d'aquestes jo he estat molts anys en el món associatiu
i és molt complicat és molt complicat i per tant s'ha de ser una mica empàtic i tinguin en compte que l'evolució en qualsevol cas és molt bona i s'ha millorat molt i hi ha molta més consciència i que més esforços s'han de fer segur però no és fàcil
Sí, però jo penso que tal com va anar el debat i com es va desenvolupar tot, exigències, és el que dius tu, crec que eren les que no eren correctes, tenir unes exigències d'una cosa que al final és una performance. Pels catòlics ens semblarà fantàstic i per algú altre ho trobarà només fantàstic pels seus fills. Jo crec que hi ha superat...
Si jo vull fer una obra de teatre i vaig a disfressar d'home, doncs vaig a disfressar d'home, perquè ara d'entrada faig cara de dona. Aleshores, si la performance diu que n'hi havia un de ros, un de blanc, un de negre, per mi, la meva opinió, podem fer tots els canvis necessaris, tot el que sigui, i evidentment, si hi ha més negres, ens estalviarem de pintar-ne, perquè és una putada. I volen que quedes un altre tema. I estan oberts a fer-ho, i no hi ha cap problema. Potser entra també l'únic el tema religiós, aquí, no ho sé. Però les costums...
Però és una tradició, i és aquí el que vol hi va, el que no vol no hi va. És una mica el que comento, no? Al final, qui vol anar, vagi, se li donarà el lloc. A més a més, aquestes associacions estan sempre obertes a que hi vagi molt nova gent i que col·labori i comptem gent millor. I que en tot cas, la crítica, en el cas que no estiguessin prou obertes, s'ha de fer.
S'ha de fer, absolutament, i s'ha d'exigir, però pel que sé, pel que jo sé, no és aquest el problema. Passen per davant d'una llista d'espera d'ans, diguem-ho així. Sí, en el cas de la cabalgada, tu saps bé per les raons, suposo que puc dir-ho, que la teva filla és vicepresidenta de...
dels manalles, també hi va haver-hi la pressió en un moment determinat pel tema que les dones poguessin entrar a la calçada, i era segurament una cosa absolutament necessària. Xavier Serra aquest dia el que va dir és que en aquests moments en els manalles hi ha moltes dones, hi ha persones negres, hi ha persones de diferents procedències, sempre que vulguin. I que han entrat en el mateix procés.
I que han entrat en aquest procés que abans, és veritat que abans, 30-40 anys darrere es deia això, forma part d'unes quantes famílies, que tampoc és de tot el cas. I en el tema de la cavalcada, que jo crec que seguirà parlant, em va donar la impressió que l'Ajuntament s'hi va posar i que hi ha la voluntat d'arreglar-ho, però que no sé si s'acabarà arreglant. És a dir, al final, una de les coses que vam fer és que la cavalcada també hi havia com una mena de llista d'espera que...
per les persones, diguem-ne, negres, s'ha fet per facilitar que puguin. Insisteixo sempre que vulguin. Has tocat un tema que jo crec que és important, que tu parlaves de la qüestió religiosa. Jo crec que ha transcendit, que jo, que de la mateixa manera que fins i tot et diria, i ara em poso't en un...
amb allò que en diuen els castellans en camisa d'on sevares. Amb un jardí. Amb un jardí, em poso en un jardí. Jo diria que fins i tot la professora, que la porten, que la professora hi vagi per al simple fet que no és una qüestió estrictament religiosa, tot i canvi, però estic convençut que, per exemple, amb el tema de la cavalcada...
I hem de parlar d'una tradició, d'una tradició no és un tema estrictament religiós. No, però potser no creieu que potser hi ha gent que per multireligiosos no vol accedir a la Cama Alcán? Sí, segur. I és molt lògic. I és molt lògic. Per això dic que a vegades s'han de fer coses, potser...
No hi ha tanta gent o no hi ha tant quòrum de segons aquest tipus de persones. Quan abans em referia que era difícil posar-te a la pell de les entitats, entre altres coses era per això. És una tradició cultural i que ha transcendit bastant el tema religiós, però continua sent-hi. Probablement més per la Setmana Santa que no pas per la cavalcada de reis.
però d'altra manera serien entitats que probablement ja tampoc no haguessin ni sobreviscut, perquè si haguessin d'estar circumscrites estrictament a l'àpid religiós, la gent que va a missa cada dimecres, i per tant ja no existirien. Per tant, és evident que ha transcendit això. Però en tot cas, jo insisteixo, jo penso que sempre que hi hagi, que anem a millor cada vegada, i que l'exigència de l'obertura sempre hi ha de ser, la resta és posar-se a la pell de les entitats i dir, ei, tot això és molt complicat.
El que no pot ser és que llavors també, o sigui, a mi la sensació, eh, perdoneu, del debat d'aquell dia era que al final ens tractava de racistes. No, jo crec que això no és just. A una sèrie de gent que estem, sí, sí, però ara sí, si ho voleu escoltar, està penjat. Sí, ell venia a dir és una mica, a veure, ara moderaré el discur, moderaré.
El que venia a dir és que, en certa manera, diguem-ne, venim d'una tradició racista i que no ens donem compte i que tots ho som, de racistes. I això hi ha gent que els hi molesta, perquè hi ha gent que pot entendre que alguna de les seves postures ha estat racista al llarg dels anys, però jo, per exemple, li deia, quan fa 80, 90 anys, 70 anys, 60 anys, que no hi havia persones negres a Girona, perquè no n'hi havia, pintar rei negre no era un acte racista. Era un acte de significació de tot això.
El tema ha evolucionat, la societat està evolucionant, hem tirat endavant i ara hi ha altres valors. Ell, per exemple, deies que nosaltres ens sentim ofesos com veiem algú pintat, i això ho puc entendre. Jo és respectable. I és respectable i crec que s'ha d'anar millorant. El que passa que a vegades també és allò on hi havia un oferiment i una exigència, i l'exigència potser era superior al oferiment. Jo ho trobo respectable, però no...
Jo no crec que tota la vida i tota la gent, i menys ara que el jovent ja té tots aquests valors, els té més superats que nosaltres. Déu-n'hi-do, sí. Jo crec que a vegades més del que ens sembla, però més segur. Però per altra banda, sembla que també hi ha una part de jovent que sembla que està com una mica de moda.
no sé com explicar-ho però aquestes radicalitats no sé si ho dic bé de dir no, no, no, doncs ara no els hem de pintar perquè això és maximalismes que al final acostumen a portar a aconseguir l'efecte just contrari que tu busques això és com de dir la gent que és animalista i es dedica a anar a treure els cadells de les granges i després quan els treuen els donen aigua que és una cosa que no s'ha de fer mai perquè els cadells s'alimenten de la llet de la seva mare
i per tant els estàs matant, oferint-los aigua. O buidar un camió de porcs al mig de no sé on, i els porcs moren atropellats, perquè passa un tràiler de tres eixos i els aixafa. Amb una posició maximalista, acabes aconseguint l'efecte just-contrari, que dius defensar. Que hem d'avançar, jo crec que estem avançant, i que s'ha de ser exigent. Però em va donar la impressió que ja es fan. Llavors ve l'altre tema, que és el del...
dels gustos personals, no? I això també funciona, avui aquí a la taula, tenint en compte que també hi tenim l'Arnau, jo soc, diguem-ne, el més vell de llarg, no? Jo he recordat aquelles cavalcades i tal. En Xavier Serra, en una entrevista fa uns anys, explicava que a vegades els grans ens equivoquem perquè mirem amb ulls d'adults una cosa que s'ha de mirar amb ulls de nen, i això segurament és així. Però també és veritat, a mi, per exemple, m'agradava més com la cavalcada que vau...
a la plaça d'Albí, que ell va explicar el per què acaba la plaça d'Octuber, per una qüestió, diguem-ne, que poden fer moltes més coses, i això, per exemple, ho és. A mi m'agradava que les carrosses fossin carrosses. O que hi haguessin cavalls. A mi m'agradava que hi haguessin cavalls. A tots ens agradava. A tots ens agradava. A tots ens agradava. Per això se'n diu cavalcada. I cavalcada.
I és aquest tipus de coses, s'han avançat. Però tot això és discutible i llavors qui està al capdavant de l'organització, que són per una banda l'Ajuntament i per l'altra banda la gent que ho té encarregada, que són els marees, ho han d'anar parlant i ho han d'anar fent. És el que deiem David, és prou complicat de trobar aquest equilibri. Jo tampoc havia conegut, com vaig sentir que farien un campament reial, diguem-ne, al damunt del Jordi de la Infància, vaig pensar a veure si hi ha algú i després resulta que l'han hagut de canviar perquè...
i en gran acert, ara fer-ho la devesa, la veritat i que s'acabi a la plaça d'octubre i no a la copa, també és un millor escenari més urbà més fàcil que tothom hi pugui accedir però bé, tot això a vegades s'ha d'anar provant i veure... i assaig i error, ja està i estar obert també implica provar coses que saps que potser no aniran bé i s'han de rectificar i no passa més però bé, sí, sí
Ara anava a dir per fer un xir de guió d'ells. Dona molt, no? Dona per molt i podríem parlar. I donarà per més... Perquè no ens hi va massa res, suposo. No sé, és diferent. Sí, no, perquè com estàs a dintre i coneixes els fets i coneixes les negociacions, allà hi havia, hi va haver-hi ratrets, hi va haver-hi acusacions de mentir. En fi, jo crec que tot això s'ha d'anar llimant...
Tothom fent-ho amb bona voluntat. I per amor a l'art, i deixant-s'hi les hores, deixant-s'hi el temps, i traient temps de la família. Sempre, sempre. I llavors sempre passa, no?, que al final t'hi poses, t'hi impliques, i encara acabes rebent segons aquestes crítiques. Això sempre. Sap greu, no?, al final dius, ostres, faig tot amb bona voluntat, sempre, eh?
Per això tot té una etapa, perquè a vegades dius, bueno, fins aquí, i ara estic aquí, i ara que li toqui una altra. Quan tu has estat molts anys fent una cosa, al final dius, escolta, perfecte, però que s'hi posi una altra. Sí, sí, associacionismes, ampes, tot el que vulguis. Que no és fàcil, eh? El relleu és la part més complicada sempre en qualsevol organització, i molts casos trobaríem exemples de coses que s'han deixat de fer o que han caigut en desgràcia perquè no s'ha fet bé un relleu.
O associacions que han desaparegut, també, perquè... Allò ja no es fa, perquè hi havia 10 persones que s'hi deixaven a les celles i un dia van decidir deixar-les i es va acabar de fer. En el cas d'en Marc i en David no ho sé, però en el cas de la Marta sí que ho sé, jo també ho dic, vull dir molts ells, per exemple, amb el que abans en dèiem ampes, que ara ja es diuen astres, però jo encara era de l'època de les ampes, que era destinar moltes feines, ser objecte de moltes crítiques, perquè si feies, feies, i si no feies, no feies...
Jo particularment perquè ho he volgut a través, per exemple, associacions professionals. Tu que estàs en aquest món i això requereix, diguem-ne, molt d'esforç, moltes hores, alguna vegada deixar-hi diners... Sí, sí, alguna vegada. És una mica el que passa. No, jo el que anava a dir fent un xir dramàtic de guió, dic aprofitant...
Fa cinc anys, com aquestes tertúlies tenien tot just dos o tres mesos, sabeu de què estàvem parlant en aquell moment? Aprofitant que hi ha en David, que havia estat a l'associació d'empresaris de noves tecnologies, no ets el president, però ets com a vocal, sabeu de què parlàvem fa cinc anys aquí?
començàvem a parlar d'una coseta que passava a la Xina. El 2020. Ostres, 5 anys. Justos, eh? I durant un mes vam estar, la gran discussió era si hi hauria o no hi hauria el Mobile. Us recordeu? Sí, el que ens amoïnava. El que ens amoïnava seria si hi havia o no hi havia el Mobile. I patapam, un mes i mig després, estem a 9, per tant...
En dos mesos ens vàrem trobar que ens vàrem tancar i va passar tota una etapa. Es va acabar el tema. Semblava increïble. A mi em deien, ostres, marca Itàlia, ja la gent surt al carrer, li posen una multa, la fan tornar a casa.
No em sembla això que ens pugui passar aquí. Bueno, i pensaves, pobres italians, pobres italians, si estan aquí al costat. Sí, sí, llavors, al cap de deu dies nosaltres, o tres dies. Té que parlem d'italians, aquí a la Tartulia, i em va parlar d'aquest tema, vam tenir en Josep Maria Funalleres, que va tenir el dubtós honor de ser dels primers que es va haver de tancar a casa, perquè a través d'un familiar que havia anat a Itàlia, van anar al divà, quan encara van dir, uita, gaire el fan tancar a casa, quina exageració. Sí, sí, al darrere la seva filla, al darrere la meva. Sí.
La meva filla va ser de les primeres també tancada Sí, la relació aquella amb Itàlia Exacte, sí, amb la seva filla i també tots tancats No recordeu, de tota manera, aquells mesos van ser complicats perquè a nivell d'empresa suposo que es van haver de canviar tots. És veritat que el món no es va acabar és veritat que la gent sortia a aplaudir, és veritat que dèiem que en sortiríem millors i més reforçats i 5 anys després ningú parla, jo crec que millors no són N'hem sortit i aquest és el més important, al final
Per desgràcia, molta gent us li va quedar pel camí, que al final era un drama, cada dia miraves, i avui quanta gent ha mort, no sé, i era un drama. Jo crec que va ser fins i tot, quan ja portava molts mesos, la llista aquella del nombre de baixes, jo crec que minava la moral. És que cada dia hi ha 500 persones més, i avui no sé quant. I va durar molt de temps, perquè...
Un any i mig, ben bé, fins que no va... Encara ara et truquen del cap diguent, feu el favor de vacunar-vos amb el fóvit a partir d'allò. Em refereixo amb el tema de restriccions. Per mi va ser terrible, tant a nivell de feina com a nivell... Sí, perquè es va aixecar, però es va tancar, llavors els que tenien veïnada que anaven als instituts, la idea aquella que un no tenia... O un pare ingressat i no el podies anar a veure.
cursos en temps, no dos cursos dos temporades, dos anys que encara tant el 20 com el 21 fèiem classes amb la meitat del grup la meitat del grup te la feia un dia o una setmana la meitat del grup venia una altra setmana si no es feia online o uns quants a classe, uns quants online i classes només online on demanaves a la gent sisplau que obrissin les càmeres perquè era una cosa terrible
O sigui, semblava que parlaves amb... Sembla pre, eh? És terrible, sobretot pel que significava, no? I al final nosaltres tenim una edat que dius, mira, l'any que vindrà i l'any anterior seran més o menys semblants, però quan tens 18 o 19 o 20 anys que perdres un curs i mig, que a la pràctica vol dir quasi dos...
de normalitat, realment és un desastre. De fet, fa poques setmanes... I de relació, i de tot, que els que tenien 17-18 van ser... De fet, fa poques setmanes que l'OMS va tancar oficialment ja totes les dates de la pandèmia i tal, que al final, mirat en perspectiva, i evidentment totes les baixes humanes, totes són de lamentar, evidentment, però al final, mirat en la perspectiva global, em sembla que va haver-hi uns 7 milions de morts...
Ho dic perquè allò de les xifres, al final, quanta gent mor d'accident de trànsit cada any al món? Bastant més que això. Quanta gent mor sumades les 5 o 6 epidèmies, que no són pandèmies, de grip, que surt... Al final, a vegades tinc la sensació, si ara tornés a passar una cosa així, seríem tots tan obedients, per dir-ho així? No, crec que no. Per mi hi ha una barrera, ho hem parlat molt sovint amb molta gent,
si el virus afectés a la mainada, llavors crec que sí que tots serien més curiosos, però si fos un virus que mira, a la mainada no li fa gaire res, jo no sé si ara, vist l'ho vist, i les animalades que es van arribar a fer, i les tonteries que es van arribar a fer. Moltes s'han retirat. Totes, perquè totes eren il·legals. Hi havia gent que deia, no ens movem per les multes, perquè ens posen multes, tot això s'ha retirat. Llavors veus això, que era anticonstitucional, veus que et van tancar un temps, que tenies gana de sortir,
que tampoc passava molta cosa si anaves a comprar, si et movies una mica per visitar la teva família, al final jo crec que veient el que ha passat... Ja, però en base a el que diu ell de la quantitat de morts, que segurament poden ser similars a alguna altra, la diferència va ser això, aquestes restriccions.
o sigui, va ser d'aquestes morts, o sigui que s'emportessin parents o és igual amics i no pogués estar no sabíem perquè dos dies abans de tancar-nos l'avís de tancament va arribar el divendres 13 i va començar a funcionar a partir del 14 el dia anterior l'Eva Palau que directora de la Clínica Girona que en aquests moments era regidora de Salut que va donar la cara i explicava però
explicava molt clarament que no sabien el que s'enfrontaven i que no hi havia material, perquè us recordeu que després les mascaretes i els primers mesos hi havia mascaretes. No, no, no. Us recordeu tot el tema que s'havien de netejar, és a dir, el problema és que el desconeixement va fer que fessin... La fruita amb lleixiu.
Sí, però és el que deia ara en David, que es va arribar a portar a molt extrem, perquè això estem parlant del 14 de març del 20, però és que el maig del 21 tu encara no podies estar, en el meu cas amb el meu pare, en un centre sanitari molt lluny. O sigui, no hi podies ser-hi. O sigui, no t'hi deixaven ser. I això és la part més trista. No podies acompanyar la família.
Jo recordo que en aquell moment sí que era el president de Entec el tema de les tablets, de les tauletes, o sigui, vam dedicar-nos a recollir tablets a tot arreu on vam poder i gent que les comprava i ens les donava i tal, per poder-les cedir als hospitals perquè la gent no es podia acomiadar. O sigui, realment vam veure situacions molt bèsties. Molt dramàtiques.
Però algunes hi ha portades molt a l'extrem, perquè estem parlant del maig de l'any següent, que aquell estiu, que jo recordi, tots ens el vam passar força bé. Sí, és el que tenen aquests protocols, al final són completament, diguem... Una mica fora de... És a dir, es posen sempre en el pitjor escenari. Correcte. I després... Però, per exemple, sobre la cosa aquesta, que en sortirem siguin millors persones...
Quan jo deia que es van arribar a fer moltes tonteries, jo deia moltes tonteries, em referia bàsicament a això. Som una societat diferent, som una societat molt pitjor, molt més accelerada, perquè va haver-hi una època, els sis mesos de normalitat que van venir després, va semblar que havíem de fer el que no havíem fet. Correcte, i sembla que encara dura. I crec que aquesta acceleració que portem tots, a nivell individual, cadascun de nosaltres, les empreses, les organitzacions, la societat en general, jo crec que en bona part veu d'això. Segur que em van quedar coses bones, eh?
Però, ostres Serem millors persones Millors persones no serem les mateixes al final Una mica més accelerants Però sí que el tema tecnològic sí que va avançar molt Sí, es va accelerar la digitalització La digitalització, per exemple O el tema de les reunions online Cosa que t'estalvia temps Sí, però després aquesta agilització Perds el contacte físic també Sí, i ha perdut I han perdut la gent gran
Sí, evidentment. I ha perdut la gent gran, perquè llavors ja hem tancat un fotiment d'oficines de banca, hem reduït horaris d'absolutament no sé quantes coses, i llavors veus que... Sempre que millora per un col·lectiu, empitjora un altre. Ells diuen que no tinc sentits perquè la caixa està tancada.
Clar, són problemes per ells, o tot va digital, o truques i no pots... Hi ha una cosa que es va mossegar molt de temps, no precisament a la ciutat de Girona, però que hi va haver la pròpia defensora del ciutadà a emetre un...
va emetre un informe en el qual demanava que fessin el favor d'anul·lar a nivell de les oficines municipals la cita prèvia com a obligatorietat. És a dir, una cosa és que està molt bé demanar cita prèvia per segons quines coses, perquè així tens, l'altra és que sigui imprescindible. Però, per exemple, l'administració de l'Estat... No ho ha fet. No ho ha fet. S'ha compromès a fer-ho, però no ho ha fet. No ho ha fet i continua, diguem-ne... Bé, jo aquest dia parlava amb una persona que s'hi troba amb el prompt tema de jubilació,
No hi ha cites prèvies a la Comissió de Girona amb no sé quant de temps. I es venen aquestes cites prèvies. Al final hi ha gent que te l'agafa. Hi ha un mercat de cites prèvies. Expliqueu-m'ho això, que aquesta no... Bueno, si us veia el cas particular, però...
No, particularment, en general. Agafa gent, cita prèvia, doncs per aquí tres mesos, quatre mesos, cinc mesos, i quan arriba el punt, qui la necessita, doncs se li ven per una quantitat estar alerta. Una mòdica. Sí, una mòdica quantitat, se li ven dir. No, no, ja per això ho faig la broma. Però jugant una mica amb la necessitat de la gent, no?
Però hi va haver aquell moment que, per exemple, per segons quines oficines, te n'havies d'anar a Puigcerdà, allò que deien. Però és que ara hi ha moments que ni Puigcerdà. I llavors això, en tots els respectes, jo no ho entenc. I hem de començar a dir que això no funciona, perquè l'administració de l'Estat...
Una de les obligacions que té és tractar els ciutadans. I aquest és d'aquells temes que segurament són importants i que no el fem, perquè normalment, quan tens alguna necessitat, no és un moment... Bé, sí, pot ser una jubilació, però a vegades no és un moment feliç. No, és una necessitat real, sí, sí. O haver de donar de baix a algú per defunció, o mil coses, o sigui, coses que... Sí, sí.
I per la gent que ha d'accedir als serveis sanitaris és molt complicat. La meva saludar, entra, demana... Això a la gent li costa, i li costa haver veritats perdides segons quines edats. Sí, però també és veritat que, per exemple, tot el que té a veure amb aplicacions mòbils, vull dir, jo ho veig amb els meus pares, per exemple, o sigui, tot allò que abans feien...
molt sovint presencialment, o llavors van començar a fer amb l'ordinador, la meva salut, gestions amb el banc, etcètera, amb el mòbil és molt més fàcil. Perquè hi ha un esforç d'usabilitat molt més gran. La mainada i la gent gran, no? Sí, però encara hi ha una franja que ni ordinador ni mòbil ni cable. És molt que et passin un WhatsApp.
Els drets s'han de garantir, però també és veritat que si no, diguem... És a dir, si ho tractem excessivament com una cosa de dir no, la gent gran ja no serà capaç de fer això, probablement no seran capaços de fer això. No, però hauria de ser una opció. O cada vegada hi haurà més gent que no seran capaços de fer això. Donar l'opció. Al final té molts avantatges. El que s'ha de fer és ensenyar-los a fer-ho. I el que no pugui fer-ho se li ha de garantir el dret.
hi ha gent gran que diu, per què he de tenir mòbil? Al final, si no tens mòbil, no pots anar a lloc. Però llavors aniríem a l'extrem de per què hi ha caixes automàtics. Tampoc no n'hi hauria hagut d'haver mai i no s'haurien hagut d'haver encara els diners amb la finestreta. Però a Marta hi ha una cosa que està bé, és a dir, hauria de ser una opció. És a dir, jo estic d'acord, abans...
Fa molts anys anaves a l'oficina bancària d'una manera normal i ara jo no me'n sé ben tu si estan obertes o tancades les entitats perquè ja fa molts anys que no. A mi, per exemple, a vegades en Costa és una mica allò que dèiem, miraven en David pel tema. La bretxa digital ha afectat una determinada gent i és evident que s'han de donar...
com a opció, és a dir, has de donar l'opció, hi ha gent que no tothom té mòbil, ens sembla estrany, però no tothom encara té mòbil, i per tant has de donar opció que tu puguis fer... L'opció ja ha de ser, però jo crec que l'escenari en el qual l'opció última és la que qui hagi decidit no voler-ho fer, o no sàpiga, o no pugui fer-ho, evidentment se li ha de garantir, però...
Assumim que la millor manera de fer-ho és l'altra. És l'online, és la digital. I és eficient per tothom, però no només per l'administració o per l'empresa que presta el servei, sinó per la persona que el fa servir. És a dir, si tu vas a l'aplicació de la meva salut, és més fàcil picar el dia i l'hora i el de data i un botó i ja tinc la reserva feta, que no pas trucar, haver-te d'esperar, haver-t'ho d'apuntar amb un paper... Aquesta és una altra, les trucades.
T'ho diria en un tema personal, és a dir, demanar una medicació, abans t'obligava a anar-hi allà i que ni en miressin perquè era una simple medicació que s'havia de deixar i ara tot aquest tema funciona. Però hi ha gent que té problemes de mobilitat i funciona. Hi ha gent que t'agafarà la meva salut, et demanarà hora i no sabrà si ho ha fet bé o no.
I es queda molt més tranquil trucant per telèfon, sí senyor o sí senyora. Llavors deu portar les dues coses. Totalment d'acord. Però vull dir que al final si assumim que fer les coses d'una determinada manera, en aquest cas parlàvem de digital, és més senzill i eficient per a tothom,
Llavors el que hem d'intentar és que ningú en quedi fora, que qui vulgui aprendre a fer-ho pugui aprendre a fer-ho i sigui tot molt senzill, i evidentment garantir els drets de la gent que no vulgui o no pugui. I aquest és un altre tema que us volia dir, és a dir, de la mateixa manera que tenim una burocràcia municipal, autonòmica...
estatal, estratosfèrica, avoltes amb el llenguatge digital i hi ha gent que en queda que se'n sent expulsada perquè no l'entén. I de la mateixa manera que jo penso que hi ha una burocràcia, diguem-ne, d'aquella que com anaves a les oficines, una burocràcia volguda per marcar una distància, a vegades he pensat, i és una pregunta, si des d'un punt de vista digital a vegades no passa. No es fan les coses a vegades més complicades del que haurien de ser.
A veure, jo, sincerament, penso que no, simplement perquè no tindria cap sentit. És a dir, la lògica de qualsevol empresa és arribar millor i de la millor manera al seu públic i, per tant, com més fàcil li posis, millor. Jo insisteixo que els meus pares ja no fan servir l'ordinador per res.
perquè es forçaven a fer-lo servir. Ai, la línia oberta, ai, el no sé què. I ara des del mòbil és tot tan fàcil. Jo recordo que el meu pare em deia els visos. No n'he fet mai cap de visos. Però, pare, si fas transferències bancàries amb els 20 dígits i amb el codi IVAN, el visum és molt senzill. Jo així com va? Li dic, mira, has de triar qui li vols fer la transferència i dir els diners. I em mira i em diu, ah, ja està. És un gran perill.
És un gran perill, sí. No és el meu cas encara. En el meu sí, però ho és. Però no, és veritat que funciona així. Però, per exemple, això que has dit tu, és a dir, perquè tu parles des d'un punt de vista d'empresari amb una certa consciència. Si pots donar de baixa, encara que tinguis mòbil d'una companyia telefònica, és un drama.
Sí, però la manera de complicar-li la vida a la gent ja ha sigut sempre. Abans era una manera i ara en tot cas pot ser d'una altra. Llavors és si hi ha la intenció de complicar la vida a la gent o no. I també hi ha el tema de les estafes. I si el digital permet complicar-li més o menys la vida a la gent. Però en tot cas gent amb ganes de complicar la vida a la gent per un motiu o un altre sempre n'hi ha. Sempre trobarà la manera. Abans les estafes eren d'una manera...
Ara són d'una altra... Ja no hi ha l'estampita, però ara hi ha l'SMS. L'SMS de Nacex, diguent-te que... Això també és veritat, eh? Abans hi havia l'estampita i el tocomotxo, que en dèiem, que en vèiem parlant molt, i ara continuen a sentir-me altres noms, però sempre hi ha d'haver... Sempre, a vegades hi ha... O sigui, una cosa és l'estafa, directament aquesta no la dic, l'altra és l'estafa que enganxen a gent amb una certa voluntat de lucre, que dius, com pot ser que algú es deixés estafar amb l'estampita i el tocomotxo?
Perquè les ganes de guanyar... Jo conec gent molt, diguem-ne, amb una gran solvència des d'un punt de vista empresarial que ha caigut en aquesta... Sí, l'afany dels diners, això. Perquè n'hi ha... Sempre va per davant. L'avarícia humana no té limitat una mica. Moltes d'aquestes estafes, si no comptes amb l'avarícia, com deia en Marc, no funcionen perquè n'hi ha d'haver tant per un costat com per l'altre. Sí, sí.
Tenen de tots tipus, per tot tipus de gent i per tot el que espera el paquet, com diu ell, com la pobra senyora que li sembla que li ha dit no sé què, i clica aquí, i ja clica. Com el que es pensa que ha lligat, i després la canta 33. Això s'ha fisicat. Ni tan maca, ni estava tan bona, ni la resta.
Potencialment és molt més perillós. Ahir vaig veure per televisió, no ho he llegit, però que, per exemple, aquí va haver-hi una condemna a aquell, allò que en deien l'estafador de l'amor. De l'amor, no? Dius bé, esclar, casos aquells, allò de... Oficials de la... Oficials de la flota que de sobte demanen cèntims a una senyora d'un poble d'aquí. Dius, home, te n'hauries de malfiar mínimament, però
Canvien les formes, i només cal que hi hagi una persona de cada mil que hi càpiga, que ja estem parlant de diners, diners de persones. Sempre n'hi hauran. I moltes que se n'han adonat abans, per tant també hem de pensar que... Hi ha, per exemple, moltes intents d'estafa d'aquests que teòricament t'envien una cosa que t'ho has demanat, perquè t'han penjat o t'han agafat i tal. Generalment les entitats hi estan, l'únic problema...
Aquí anava. L'únic problema és que et demanen que vagis a presentar denúncia i quan vas a presentar denúncia ets demanar cita prèvia i te la poden donar al cap. Aquesta és una altra cosa que no he entès. Sempre anem a parar a la cita prèvia. De fet, el meu pare una vegada em sembla que era l'Agència Tributària Catalana per un impost d'aquests.
de transmissions, no sé si era un cotxe o no sé què era, es va trobar amb la situació absurda, absolutament, d'entrar, dir, hola, què tal, vinc a fer això de l'impost, no, has de demanar si de prèvi, però si no hi ha ningú. Diu, ja, però has de trucar igualment. I va trucar des d'allà. No, no, va trucar des de dins, i li van dir, no, des de dins no, has de trucar des de fora. No, no, no, clar, m'ho explicava la idea, però a veure, no pot ser que això...
Això està passant ara mateix. És molt surrealista. Va trucar, però no s'acaba aquí l'anècdota. Va sortir a fora a la carretera de Barcelona, va trucar, i la persona que li va agafar la trucada per donar-li la cita prèvia era la mateixa amb qui estàvem parlant a dins. O sigui, diguem, els Monty Python no ho haguessin imaginat. Però això és una estupidesi. En aquesta mateixa administració, allò de la cita prèvia també és un fart de riure, perquè...
i almenys per la meva filla, pel carnet, la vam demanar, i dius, molt bé, doncs ja que l'hem aconseguit, al cap de 15 dies, una hora concreta, doncs em van atendre al cap de quasi dues hores. I llavors jo m'aixecava cada vegada i li anava amb aquell noi i li deia, perdona, és que no ho entenc, perquè si era cita prèvia, és que no ho acabo d'entendre. I deia, no, és que n'hi havia abans, dic, no, perquè estem parlant que era quarts de deu del matí, si això hagués set a les set de la tarda, potser sí que s'han acumulat, que tampoc hauria de ser així, però bé,
No, no, no hi va pas haver maneres, em vaig haver d'esperar i anaven cridant absolutament tots els números. I a vegades, no sé si us ha passat a vosaltres, veieu totes les hores plenes...
que no pots demanar fins a no sé quina hora o fins a quin dia, i arribes el dia allà i no hi ha ningú. No hi ha ningú. No, perquè la gent, perquè el sistema es perverteja a si mateix. Clar, si tu saps que potser has de fer una gestió ja per si de cas demanes cita presa, i llavors també ens... No m'extranya, perquè ja veig d'on baixa, però sempre reps una notificació prèvia recordant-te que tens aquest cita. I penso, si no ho fessin, encara hi hauria més gent que l'ha demanat i no hi va.
perquè llavors no t'ho apuntes o que em recordes o que ell ja t'ha sortit una altra cosa i has decidit no anul·lar la cita prèvia que això evidentment no ho fa ningú i llavors passa això que vas a fer-te el beneï i hi ha la consciència de cada un i de cadascú de dir no l'he pogut demanar doncs l'anulo i ja està però com que tampoc passa res si no l'anules no passa res
Bueno, i si vas i has d'estar-hi dues hores, després la próxima vegada penses... Però si la gent truca, la gent quan ha d'anar a sopar, la gent ha d'anar a sopar i reserva tres llops, i al final acaben decidint que van a un d'aquells tres, però els altres dos no l'anulen. Llavors, quan tu truques, perquè un dia va passar no fa gaire, que vam haver d'anul·lar un dinar, perquè una família s'ha posat malalta i tal, i quan vaig trucant van donar mil gràcies per haver trucat i anul·lar. Sí, això sí que és.
les gràcies perquè no deu ser normal alguns restaurants que s'ho poden permetre fan allò que fins i tot truquen o fins i tot jo ho trobo normal alguns vaja que demanen ja la targeta de crem i si no et presentes et fan un petit càrrec però és que jo els meus amics que són restauradors sempre els hi dic i m'ha dit clar però si fem això encara ja hi ha un dec però
targeta per telèfon, i així també... Sí, però tornem-hi, tornant a l'online, a molts llocs, tu quan compres un software i et regalen un mes de prova i a partir del següent mes has de pagar, d'acord que el primer mes no te'l cobren, però el targeta te la demana el diner. Llavors, si això és normal, hi ha qui ho fa... Sí, però és més fàcil fer-ho per internet que fer-ne una trucada, donar els teus números de targeta. És que no s'hauria de fer mai, donar una trucada. Sí, però quan reserves...
Sí, però hi ha sistemes, eh? Google té el sistema de reserves online. Sí, però segons quins restaurants. Però jo sempre ho dic, jo prioritzo més, sobretot si depèn només de mi, allà on he de reservar. Si tenen el sistema de reserves online que si no el tenen. Perquè allò ja m'està dient moltes coses.
coses, perquè truca per reservar, ja, però el restaurant si vols reservar per la una i el restaurant no obre fins a les 12, què has de fer? Trucar a les 12? I no saber si hi ha lloc o no, perquè a les hores no ho saps. Les reserves online, quants restaurants ho tenen? Bastants, bastants. Arriba al 50%, creieu? No, que va, que va. Arriba al 50%, per això us dic, que no arriba. Tu creus que no?
Doncs jo últimament penso que és simplement perquè no ho miro, o ja hi truques directe, no? Jo sé, però ho miro. Jo és que fins i tot als llocs on acostumava a trucar, ara abans miro a Google si tenen el sistema. Sí, sí, també ho miro, però això us ho dic, jo em trobo molts que no ho tenen, i que has de trucar, i és això que dius tu, si volguéssim trucar avui per anar a dinar, ara no podríem, hem d'esperar a les 12, on anem? Sí, anem, no?
i a vegades reserves, com dius tu el primer que t'agafa, allò ens decideix anar a un altre i al final també és jugar una mica en definitiva, que gràcies al Covid ens hem tornat tots millors persones sí, fantàstic i aquesta és la prova i aquesta és la prova som més empàtics, no? vigilem més el que fem això està dit, diguem-ne amb un somri totalment irònic
a la cara, irònic, no m'atreviria a dir-li a ell però vull dir, quan ho dic jo és purament sarcasme no ens enganyem escolteu, hem aconseguit una cosa important que portem 40 minuts llars de tertulia i encara no hem parlat de l'estat de la neteja de la ciutat o l'estat dels contenidors i el tema, perquè és el gran tema d'aquesta ciutat aquest i el del Trueta que és una altra cosa i afegir un altre tema, que si volem tocar l'ocupació
Sí, n'hem parlat aquests dos dies. Jordi Riera, ell mateix va dir el seu nom per la xarxa i va tenir sort que la xarxa es va viralitzar, que en diuen, i llavors s'ha mogut la gent. Però és que és un d'aquells casos que fan que hi hagi una gran desconfiança, el que ha passat en aquest cas. A mi, per tres coses concretes. Una, el fet que t'ocupin una casa que és teva, per mi...
Des de la meva postura, escolta, tu tens el dret a que ningú entri a casa teva i per tant aquesta és una. Segona, aquesta casa que no estava evitable i que necessitava obres, aquelles obres no es feien perquè portaven més d'un any a necessitar la llicència i això...
no ho entenc i no ho puc entendre i crec que és inadmissible perquè si necessiten més tècnics que hi posin més tècnics jo crec que aquí passa una altra cosa i tercera, l'actuació policial que aquesta és com a mínim discutible en el sentit que en el moment aquell qui estava dintre era el propietari i els que venien de fora en base a un sol vídeo dient no, perquè jo demostro que aquesta nit hi he viscut escolti, és un vídeo vídeos que sembla ser que ja es fan
Algú diu, és un protoc... Sí, home, esclar, perquè les ocupacions delinqüencials estan organitzades per xarxes que treuen molts de diners. Això s'ha de començar a dir... Per el mòdic preu, et dic on pots anar, aquí en aquest... Porta'm una pizza a aquesta adreça...
T'esperes a fora, em porten la pizza, no cal que es traca. Mira, jo vaig demanar una pizza, aquesta agressa. Però que això passi per sobre d'unes escritures és una cosa que no puc entendre. Però llavors, aquí com diuen, hi ha un protocol, doncs escolti, canvi no el protocol, sinó el favor, les lleis, no pot ser que hi hagi aquesta insegurada. Quants anys farés real aquest protocol, pregunto jo, que passa per davant una mostra d'un vídeo que el que dius tu, querencs, no eren allà dintre davant d'unes escritures, d'allòs de propietat. És que no ho puc...
El que falla de base és la llei i encara més de base és com hem pogut acabar provant com a societat, aquí ja no em fico si manen els uns, si manen els altres, és igual, com hem pogut acabar provant com a societat una llei que anteposa que una persona que s'està menjant una pizza...
davant de casa teu, tingui més drets que tu, que és propietari de la casa. De veritat, no es pot entendre. Però això em sembla que és dels únics països d'Europa que passa això. És que és absurd. Però realment la llei diu això? Jo no me l'he llegit. També hi ha la interpretació de la llei. Llavors venen els protocols. Hi ha la interpretació de la llei, però per exemple, una de les coses que ara algú està posant en dubte...
i que alguns jutges s'hi posen, és el tema aquell de, diguem-ne, d'una conciliació. Per què has de conciliar alguna cosa amb algú que t'ha entrat a casa teva? Jo no he de conciliar amb una persona que ha entrat a casa meva i s'hi ha instal·lat. Em sap greu. Qui paga els tribunals? Tu mateix, també. Espera't mitjany per entrar. Una conciliació. Sí, és que de què m'estaves parlant. No, no.
Tu entraries a una conciliació amb algú que t'ha robat el mòbil. Torni mal, torni mal, i si no... Bé, perquè és una mica aquesta... Aquí hi ha el tema aquest, tu deies... És una perversió. Al marge de qui governi, jo crec que és així. Aquest tema s'ha fet molt gran. L'Ajuntament de Girona, gent va ser la primera que va ser i després l'arcalde s'hi va posar, però...
És d'aquella manera un punt ambigua, no parla l'alcalde, en aquest cas en concret, però és d'aquella manera un punt ambigua de dir, perquè aquí s'han barrejat dues coses, s'han barrejat el tema d'algunes ocupacions per necessitat que n'hi ha hagut, i aquest és un tema que haurien d'afrontar els serveis socials,
I llavors no ens enganyem al tema del que hem batejat com ocupacions delinquencials, que són xarxes criminals que es dediquen a explotar, perquè hi ha molta gent que ha ocupat una casa i està pagant un...
Però està pagat, no en el propietari, sinó que està pagat, diguem-ne, el diu que de la xarxa, i com que els jutjats estan com estan, i poden passar un any o un any i mig fins que no es prenguin, llavors, en el cas aquest, espero que hi hagi el sentit comú per part del jutge que ho agafi d'una manera urgènica i que es pugui resoldre en una setmana, però depèn de qui toca... No, potser la próxima tertulia que tornem a ser aquí...
Encara no estarà resolt. I llavors el tema, bueno, i això ja deia que es resolgui ràpidament, i si aquest cas es resol ràpidament, que espero que pels propietaris sigui així, serà perquè s'han mogut cel i terra, han sortit a totes les teles, ràdios, diaris, xarxes socials, a tot arreu, per tant han perdut un fotimer d'hores de la seva vida, que no calien, i potser així, per allò que diuen de la... com en diuen allò, quan un jutge decideix alguna cosa pel clima social, el clima social...
Poder el jutge de guàrdia que els hi toqui, els hi resoldrà ràpid, o no. Però si ho fa, serà per això. És a dir, ara, a part de conciliar, llavors has de dedicar a fer la roda de mitjans, com si fossés un polític en campanya... Bueno, no teniu clar que si us ho... Que no tothom en sap i està preparat per fer-ho, en aquest cas, perquè van així i va donar la casualitat que, bé, allò que es va viralitzar primer per xarxes va arribar...
però jo penso, no teniu clar que ara si us passés a vosaltres el primer que hauríeu de fer no seria trucar a la policia sinó trucar tots els teus amics d'entrada tots els grups aquest és un discurs complicat perquè el que tu estàs dient crec Marta
És allò que molta gent diu, perquè diu, home, si truques a la policia i la policia actua d'aquesta manera, primer es diu... No, ja els trucarem després, però primer trucaré als meus amics. I això entra en altres coses, que són els desocupes, que aquest és tot un altre tema. O és com aquelles empreses, diguem-ne, bàsicament de construcció, diguem-ne, que hi veus aquella famosa roda, diguem-ne, aquí no entrarà ningú.
que generalment ve precedida d'un laboratori que hi ha hagut. Això també s'ha de dir. I això no s'hauria extorsió. Ja el fet que comentes ara, Jordi, de presa de desocupació, tot això, ja és que les lleis fallen. Perquè si tot funcionés, aquestes empreses ni s'haurien guanyat. No ho sé, ens plantem allà un fotiment de gent i a veure qui...
a veure qui guanya i llavors si vols a més a més truquem a la policia va arribar a dir que ells van sortir de casa seva davant de l'amenaça policial que els podrien detenir que jo és per mi que és allà on no entenc perquè al final ells eren a dintre no hi havia els altres però és igual encara que no fos així jo crec que la llei hauria de garantir que si tu t'ocupen a casa teva i tu ets el propietari de casa teva
Després podríem entrar en totes les consideracions que vulgueu, però les consideracions morals jo crec que en aquests moments no haurien de tenir cabuda en el Codi Penal. El Codi Penal vol dir que si tu estàs en un lloc que és casa teva, tens dret a estar a casa teva i que ningú t'hi entri. I en el cas, crec que aquest concret, no hi viuen.
No hi viuen perquè no hi poden viure. No, bueno, jo conec el cas i en aquest cas no és per això. Però el tema és... Els ocupes, et refereixes? No, no, no, dic que el propietari no hi viu habitualment en aquesta casa. No, perquè estan esperant per fer obres. Ho dic perquè hem arribat a confondre tant la gimnàstia amb la magnèsia amb aquest tema i a fer tanta perversió sobre el tema que encara hi haurà algú...
que es posarà al lloc de l'Ocupa i dirà... Ja li va passar. Pobre, que no es queixin tant perquè a total no hi viuen. Què vol dir? És que jo tinc el dret a no viure. El senyor Rier aquest, el que em va sobtar més del comentari del seu fil de Twitter, però el vaig llegint al mateix moment, era que deia que fins i tot els veïns han dit que si no fan gaire merder tampoc passa res. Perquè hem arribat a aquest punt de perversió. Exacte. Però tu coneixes el que has dit...
Conec la persona. No conec massa més detalls. Simplement li vaig enviar un missatge donant-li molts ànims. Estem parlant de la que portava un any llarg, tu crec que has dit. Un any i mig. Allà em sembla que va dir un any i mig. El fil mateix ho deia, un any i mig, per tenir permis d'obra. I l'altra és, per entrar a viure una persona normal, normalment en un habitatge, necessites la cèdula de habitatge. Aquesta gent poden viure allà, no se'ls pot fer fora sense cèdula, perquè si anem a viure nosaltres a un lloc sense cèdula...
I evidentment, Marc, ja et pots donar per fet que si els hi cau el falsostre al cap i els hi fa mal, serà el propietari, eh? Per no tenir la casa en les condicions necessàries perquè sigui ocupada. Però això és una prevenció. Jo crec que no es pot definir de cap manera. La gent que barreja, que deia jo ara, la gent marxa amb la magnèsia. No, la gent que no té on viure. És que no té res a veure amb la cosa amb nosaltres.
això és com amb l'habitatge en general com que no analitzem bé les coses com que no tenim les dades com que encara ningú m'ha dit si realment hi ha molts pisos buits o no hi ha molts pisos buits perquè qui li convé dir que n'hi ha molts, diu que n'hi ha molts qui li convé dir que no n'hi ha gaires, diu que no n'hi ha gaires però podem analitzar bé el problema perquè que l'habitatge és un refotut problema social molt gran, ho tenim clar tots el president Mas es veu que no tant perquè l'altre dia va dir que la majoria de la gent ja ho té arregladet
però és igual i no hi tinc res en contra, simplement ho dic perquè ara m'ha vingut al cap, dic que tothom ho té molt clar però que és una lacra el tema de l'habitatge, ho tenim tot clar i que s'han de mobilitzar molts recursos i moltes complicitats per arreglar això, totalment d'acord
Però, clar, quan, per exemple, hi ha un pla per invertir 4.000 milions d'euros en la legislatura i tal, dius, vale, però si no elimineu les traves perquè els constructors i els promotors facin la seva feina, no es construirà ni un pis, ho tenim clar o no? A l'Ajuntament de Barcelona van tenir 4 anys un regidor que només tenia com a job description...
l'habitatge social i no va entregar ni unes claus en 4 anys. Però hi ha un altre tema, per exemple, en el cas de Barcelona, ho he llegit, no ho puc assegurar de primera mà, però de qui ho he llegit era així, és a dir, tinguin en compte que el tema de l'habitatge era un dels objectius més clars que tenia el govern Colau, el problema s'ha greugiat en els últims 8 anys d'una manera brutal. Sí, perquè no s'analitza bé, perquè no només no es resol, sinó que, clar... I per tant no s'apliquen les solucions que s'haurien d'aplicar.
i tot és ideologia i tot és un cop més barrejar gimnàcia i magnèsia que no us he deixat parlar del tema de les escombraries que ara aprofitem ja deia volem parlar del que vulgueu no, el tema de les escombraries és un tema que està candent ara en David ens deia a nosaltres ens tocarà d'aquí un temps el teu barri ara som destinataris del turisme d'escombraries
Sí, sí, jo també. Jo estic a la Devesa, no sé si és el mateix. Ara ens venen a l'altre costat de Rambla. A nosaltres ens venen de pertot. A partir del 27 de gener entren els contenidors intel·ligents al Pla de Palau i a Sant Pau, a Carme Vista Alegre i a una part de Montilivi. Veurem després, han de venir a Sant Eugènia.
i Can Givert, que sé que preocupa molt per les característiques, diguem-ne, de la barriol que pugui passar. El que sí que és veritat és que s'ha convertit, i només has de veure els articles d'opini als diaris, o el que diu la General de Xarxes, o simplement aixecar... És a dir, que alguna cosa no acaba de funcionar bé perquè hi ha turisme d'escombraries, perquè hi ha moltes bosses en els contenidors, perquè alguns contenidors intel·ligents han tingut problemes, com els han tingut les àrees de recollida temporal...
I perquè hi ha gent que tampoc li dona la gana de complir els recursos. Tot això és una barreja, és un còctel exclusiu d'aquells que en els equips de govern els hauria de fer pensar perquè és d'aquelles coses que poden fer caure governs. I que a Girona hi hagi quatre maneres diferents de tirar a la brossa la gent, en el mateix moment que convisquen quatre maneres diferents de fer-ho, també porta una mica...
Aquest sistema una mica... Bueno, perquè és una ciutat relativament gran i s'ha de fer a poc a poc. Sí, sí. A veure, les àrees de recollida temporal és una decisió perquè no pots, per no tenir el barri vell ple, per exemple, de contenidors, no? I allà a les àrees de recollida temporal ho fan. Això ho provoca alguns problemes. Els contenidors intel·ligents no n'haurien de provocar si funcionessin bé i la gent el fes.
que també és veritat que hi ha una falta de voluntat ciutadana per part d'alguns elements. Ahir ens ho deia en Joan Kerr i com que jo vaig portar vaig voler-ho veure. La majoria de contenidors que han retirat de Girona estan instal·lats al darrere de la Fundació Noguera. Allà hi ha un magatzem municipal.
Però no estan en el magatzem, estan en un espai obert, diguem-ne, que allà hi ha centenars de contenidors. Doncs molts d'aquests contenidors estan absolutament plens de bosses de basura, que dius. I ens val, perquè ja veus que no és per fer-ho. Hi ha gent per tot.
No, i fins i tot nosaltres ara a la d'Avesa encara no tenim els intel·ligents i jo continuo pensant que no entenc que un contenidor estigui buit i la bossa estigui a terra. Que també passa. Cada dia, cada dia. Podríem fer un informe. O llocs on han tret els contenidors, com per exemple el pont major, que ho van fer a petici dels veïns perquè es trobaven que allà confluïa la gent que venia de salvar, la gent que venia de salvar...
i allò era ple, han separat les bosses, ara ja no hi ha els contenidors, però les bosses continuen sent. O i Campena Albertí ens deia que té un veí, no ens va dir el nom, té un veí que és ciclista, ell va dir, vull dir que vol dir... Ui, dolent, dolent, molt dolent, pobre noi. Però que cada matí a les 7 del matí ell sortia i agafava la bossa de basura i la posava en una paperera, i que li havien dit que això no era com funcionava...
I ho continuo fent, vull dir, no són dolents tots. No, però això, però el Covid ens va fer tots millors. Sí, tots millors. Però bé, no sé si tots són ciclistes, els que neixen els matalassos i les cadires. No, no, segur que dic jo que no. No, no, és que us dic que jo ara cada dia, bueno, i ja no parlem més a més de la manera de recollida també.
Però bé, us feria molt llarg. Ens recordeu que dèiem que una hora passa ràpid, doncs s'ha acabat. S'ha acabat. Ha passat ràpid. Jo em quedo de tota manera amb una de les primers frases que ha dit en David al començament de la tertúlia. Encara no hem tingut temps d'espallala. Doneu-nos temps. Gràcies, David. Gràcies, Marc. Gràcies, Marta. I a tots vostès ja ho saben. Tornarem demà. Ara són les 11.
Girona FM. Els titulants de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 9 de gener i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya.
L'acusat de matar l'àvia de 90 anys escanyant la casa seva a Sant Gregori s'enfronta a 23 anys de presó. L'acusació pública relata que el processat va anar al domicili de la víctima on tenia l'entrada prohibida pels conflictes incomptables que havia tingut amb la seva família. Va començar a discutir amb l'anciana, la va agredir i la va arrossegar a dins del lavabo que hi havia a la planta baixa. Allà la va escanyar fins a la mort. Després l'acusat va anar fins a l'hospital i el van ingressar perquè va dir que no es trobava bé i també va explicar que s'havia barallat amb l'avi.
L'Ajuntament de Girona inicia la fase informativa i de recollida de material dels contenidors intel·ligents a Pla de Palau Sant Pau, Carme Vistalegre i una part de Montilivi. Durant aquests dies, els veïns i veïnes dels tres barris rebran a casa seva informació sobre el nou model, les xerrades informatives i on recollir el material per poder obrir els contenidors. A partir del 27 de gener s'iniciarà el servei de manera gradual a les diferents àrees de contenidors, ja que els contenidors vells s'aniran canviant pels nous de forma progressiva.
Tret de sortir de la marató de donants de sang que tindrà lloc a partir d'avui i fins al 18 de gener amb l'objectiu d'arribar a les 10.000 donacions a nivell català i on Girona Ciutat espera arribar a les 500. Això en unes dates marcades després de les vacances de Nadal, on les reserves han baixat un 20%. Ara mateix la ràtio de donació a Girona és de 82 habitants per cada miler i té una tendència a l'alça els últims anys. A Girona hi haurà un punt extraordinari divendres dia 10 al Teatre Municipal i una jornada el dia 15 a la Casa de Cultura,
més enllà de l'Hospital Troeta, que serà el punt neurògic de donació. L'Ajuntament de Girona obre per primer cop una subvenció destinada al desenvolupament de projectes i activitats d'educació ambiental. En aquesta primera edició, l'objectiu dels ajuts corresponent a l'any 2024-2025 és finançar i promoure propostes d'educació ambiental al municipi centrades en la prevenció de residus als barris de la ciutat.
El cinema trufó de Girona incrementa un 13% als espectadors i tanca el 2024 com el millor any en assistència. Aquest increment en el nombre d'espectadors s'ha produït en un any en què el trufó ha funcionat a mig gas durant tres mesos i mig a causa de les obres que es feien a la sala 2 per millorar la visibilitat. Des del cinema atribueixen les bones dades d'assistència al cicle de pel·lícules d'Alfred Gitchcock de la Filmoteca de Catalunya i a la bona rebuda taquilla de les pel·lícules en català com Ara Casen Flames i El 47.
La ferreteria Caber de Girona rep un premi pels més de 50 anys de vida. Ubicada al carrer Campau Virol, la polígon de Maixergu de Girona ha rebut un premi que va ser entregat conjuntament per la Cambra de Comerç i l'Ajuntament de Girona.
I en esports, l'Uni Girona encet el 2025 a Hongria amb el partit d'anada dels vuitens de final de l'Eurocup. Aquesta tarda, el PEC Zongarès, un rival contra el que les gironines ja van jugar a la fase de grups i que ja va demostrar l'exigència que presentarà, posarà a prova la capacitat de l'Uni Girona en l'anada dels vuitens de final. El partit a partir de les 6 de la tarda.
I pel que fa temps d'hi avui amb ambient primaveral, amb el cel assolellat i amb el vent que portarà un clima suau i amb màxima de 18 graus. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Nova convocatòria de la beca dels Premis Carles Rahola per a projectes de recerca o d'assaig sobre el periodisme i els mitjans de comunicació a les comarques gironines. Pots presentar la teva proposta fins al 13 de gener de 2025. Més informació a premiscarlesraola.cat. Ajuntament de Girona. El 20 i 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de personatges