Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina.
Girona en Joc, el magazín esportiu de Girona. Pau Villafanyer i Josep Coll presenten i dirigeixen el repàs a tota l'actualitat dels equips de la ciutat. Resultats, classificacions i la veu dels protagonistes de l'esport al nostre territori. Girona en Joc, dilluns a les 3 de la tarda a Girona FM. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat.
Molt bon dia, entrem en Temps de Tertúlia Girona FM, com passen 100 minuts a les 10 del matí d'aquest 9 d'abril. Anem encarant ja al mes d'abril. Aquesta setmana ja comencen actes litúrgics amb la commemoració de la celebració.
de les processons dels dolors i la setmana que ve diguem-ne que ja entrem a la Setmana Santa Gironina per empalmar dos dies després del dilluns de Pasqua amb Sant Jordi per tant vull dir que és ja un no parar de coses, d'actes, d'històries
i en les quals la ciutat s'hi veu absolutament involucrada. I de tot això i del que ells vulguin en parlarem avui amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes. Vanessa Manyic, senyora Vanessa Manyic, molt bon dia, empresària del carrer Vallestaries de Girona i tantes altres coses. Com estàs? Molt bé, gràcies, Jordi, per convidar-me el tertúliat.
Tot bé? Tot bé. Doncs això és molt important, dir-ho amb aquesta alegria i aquesta manera que sempre ho fas, que ens portes una mica d'alegria aquí. Home, això ho deia el meu ex, si no entrem en detalls, estem prou bé. No sé si està prou bé el senyor Narcís Genís, periodista, antic president del Col·legi de Periodistes de Catalunya-Girona. Què tal, com estàs, Nisso?
Molt bé, molt bé, molt animat, aquí ara ja entrem amb la primavera. Avui fa un dia una mica així, però hi feia un sol esplendorós i van passar 15 dies, aquests 15 dies que semblava que no sortia el sol, va venir l'Àngel Guirado i ens va explicar que això era un producte de depressions, em va deixar deprimit, perquè es veu que hi ha molta gent que afecta el fet de no aparèixer el sol estant en un ambient com el nostre mediterrani, doncs afecta molt la gent.
Home, jo m'agradaria estar, doncs, bastants dies més deprimit, que tinguéssim una mica més de pluja, però bueno, que ens ha anat molt bé, eh? Aquesta depressió ens ha anat fantàstic. Ens ha anat fantàstic. Si vols, després en parlarem, aquest dia va venir Miquel Riera i ens va llegir una miqueta els mapes que diu que aquest mes d'abril no és tan plujós com ho va ser el març que, diguem-ne, que ens ha mig omplert els embassaments.
Senyor Xavier Serra, empresari, tercera porta d'aquesta tertúlia, bon dia. Bon dia, Jordi, com esteu? Prop de bé. Bé, bé. Molt feinats. Deien-hi això del temps, jo crec que en el terme mitjà hi ha la virtut, no? És a dir, al final hem d'haver dies de pluja, dies de sol, els pentans han d'emplenar-se tant com sigui possible perquè no passem misèries, que deien els nous avis, i després també hem de tenir dies de sol que ens permetin sortir i passejar i que ens transmetin aquesta alegria que deia...
Suposo que ara aquests dies, no sé si ho fa habitualment el senyor Xavier Serra, perquè l'he presentat com a empresari, però també és el president dels Manelles de Girona, dels Manelles de Girona, confraria... Sí, això jo sempre dic que no en soc, en faig. No, en fas...
faig perquè algun dia suposo que deixaré de fer-ne i continuaré siguent en Xavier per tothom que em conegui, no? Però sí, sí, jo i tant. Anava a dir si aquests dies estàs pendent del cel i de la pluja i de totes aquestes coses perquè, esclar, són dies, diguem-ne, d'activitat frenètica manaia, no? Sí, digue'm inconscient. Sabeu que nosaltres organitzem dos actes que tenen que estar presents al carrer, que són els Reis i
i no directament, sí que el dimecres és un acte propi, però el divendres és, a través de la Junta de Cofredies, la processada d'enterrament, i la veritat és que mai ha sigut una cosa que m'hagi preocupat. Si mirem els antecedents històrics, ben poques vegades ha plogut, i al final, si plou, farem com els de Rideure.
les deixem caure aquesta és molt bona no, jo ho deia perquè avui ja volguem o no volguem diguem-ne en aquest món cada vegada més aconfessional diguem-ho així, en aquesta societat hi ha tradicions que es mantenen bé per la branca religiosa de la gent que hi creu o bé per la banda de la gent que s'ho agafa com una mena de tradició, no entren
en aquest tema, però, per exemple, la Setmana Santa, diguem-ne, forma part de tot això. Clar, jo deia que aquesta setmana és una setmana d'activitat, el divendres és la processó dels Dolors, si no vaig xerrat. Sí, divendres és la dels Dolors, el que passa és que aquí a Girona no és, però a Banyoles, a Pasalu, a Mieres... A Mieres i una altra població a Mer, crec que diguem que... A Mer, sí senyor.
que surten també, diguem-ne, processons que són molt potents. La de Besalú és potentíssima amb la venerable congregació de la Mare Déu dels Dolors, que allò funciona com una empresa, i tenen... No tenen la gària al capdavant. Tenen Pepe la gària al capdavant, amb això ja gairebé està tot dit.
De fet, avui, per parlar una mica que ja començaven aquestes coses, avui, a dos quarts de vuit, el José Pirla, la Junta de Confraries, que és l'organitzadora de la Setmana Santa gironina, de la processora de la Setmana Santa, que alguns anomenen del silenci, fa el seu acte, el seu pregó, que com és tradicional, cada vegada que hi ha un bisbe nou...
Aquest any li correspon a Fra Octavi ser el pregoner dos quart de vuit al Josep Irla. I entrem ja directament, que és el que jo li volia preguntar, diguem-ne, als actes dels manaies, que els manaies fan moltes coses. Fan homenatges, nomenen pandonista, fan el dimecres aquella sortida tan espectacular d'anar a portar...
el panor passejant pel carrer de la ciutat i divendres formen part d'una manera notòria i clara, diguem-ne, de la processó amb el maniple sortint a la nit gironina amb les llances, els pifes...
i tota la parafernalia, en el bon sentit, de la paraula que, diguem-ne, que va assimilada a les seves sortides. Què fareu, Xavi? Explica'ns una mica, a veure, perquè, més o menys, no sé si no trenquem secrets, ja sé qui és el penult d'Honesta, i se sap a qui fareu homenatges... Sí, sí, sí, la veritat és que, bueno, jo, al final, parlaves tu abans de si això era una cosa de...
més vinculada a la fe, més vinculada a la tradició, més vinculada a un acte cultural, més vinculada a un acte lúdic. Al final sortim al carrer i fem una performance amb una estètica determinada que a la gent li agrada veure. Per tant...
amb qualsevol d'aquestes vessants està ben vist perquè al final ajuda amb la idea de cadascú allò que a ell li agrada permaneix en el temps Nosaltres aquest any sobre això no el tallo és que a mi hi ha una mica la setmana santa i els manalles i tota la història de Girona que forma part de la història
Jo em pregunto, això és més tradició, és més religió o ja ens hem convertit en un atractiu turístic més?
Possiblement les tres potes... Mira, t'ho explico diferent. Nosaltres al final, quan hem d'anar a pidular a l'Ajuntament, gairebé se'ns veu més com qualcom que és atractiu per al públic, per al turisme, per atraure persones a la ciutat, que no pas com un acte religiós. Nosaltres som una...
Nosaltres som una entitat que deprem del bisbat i que, per tant, independentment de les costums de cadascú, sobre si anar més a missa o no, creure o no creure, estem vinculats amb un principi que era religiós.
Però com te deia abans, nosaltres també fem la cabalgata de reis i sense perdre això i respectant molt la idea de les persones que creuen en aquests principis, intentem anar-nos convertint també en una entitat cultural o en una entitat que simplement intenta preservar una tradició a la ciutat de Girona
i que el que fa és organitzar els dos actes que treuen més gent al carrer durant l'any. Al final, vist des d'aquesta manera de ser i sense ofendre mai a ningú, sense molestar mai a ningú, perquè al final el que tu no pots fer és, jo crec, en una situació com deia ben Jordi, que segurament...
la devoció cada vegada s'està perdent més si nosaltres ens centréssim només en un únic paràmetre al final desapareixeríem desapareixeríem molt abans llavors el que pretenem és obrir-nos com fem a la societat gironina ahir per exemple jo tampoc vull acaparar això ahir al matí vaig tenir vaig acompanyar tot un grup de nois a la Fundació Ramon Noguera que van venir a veure
que van venir a veure Sant Lluc i al final això és un privilegi que et permet compartir amb aquesta mainada i gent de 40-50 anys però que ho feien amb aquella innocència, amb aquella il·lusió. La setmana passada teníem un grup de 400 estudiants de llatí de tota la província de Girona que venien aquí a Girona a fer tota una sèrie de proves i van venir també a Sant Lluc i s'ho passen bé.
i fem presentacions, i fem concerts, fem moltes altres coses. El que no sàpiga és el que en dieu el castrum, el castrum dels Maneies. La eclèsia que hi ha entre els anys d'àrems i Sant Feliu, per dir-ho d'alguna manera, i que al final, com jo he dit sempre, i així ha sigut, per exemple, l'altre dia vam fer un concert conjuntament amb els de l'EDAC, el dia de la dona, varen fer un concert on...
Un trio queda molt malament, jo no ho sé dir prou bé, però un tercer, o com se'n digui, de noies, piano, violoncel i violí, van tocar un repertori escrit íntegrament per dones. El que passa moltes vegades, i això sí que és una cosa que la van parlar un dia, crec, Jordi, aquí, tenim tantes coses, tanta oferta, tantes possibilitats de fer coses, que tot passa tant de pressa que ens costa arribar a la gent.
però anant una mica al que tu em deies divendres als Manalles una representació dels Manalles acompanyarem la professora dels Dolors de Besalú anirem a Besalú a acompanyar-los el dimecres farem l'entrega del panor tradicional el panonista és en Màrius Fortes en Màrius sabeu que havia sigut president dels Manalles crec que entre el 98 i el 2004 si no m'equivoco
i al final la figura del pendonista no és res més que el reconeixement amb algú que pertany a l'entitat i que ha fet coses per l'entitat el reconeixement que se li fa en un moment determinat en agraïment a tot això que ha fet i el dimecres és un dia que òbviament és el dia del pendonista però
Com que és el dia en què nosaltres tenim una certa llibertat per organitzar, volem aprofitar per tenir un record per en Ramon Boix. En Ramon sabeu que, entre d'altres coses, era un artista, un artesà que estava situat al barri vell, que...
durant molts anys ha sigut l'ànima de tots els manibles de Catalunya, quasi bé us diria, perquè era el que els feia... Que construccionava les peces necessàries... Tot, tot, tot. En Ramon Dijous era el que venia allà al Castro, mirava si un casco s'havia fet malbé, etcètera, ens ho arreglava tot. Bueno, doncs, li volem tenir un record, un record que passarà per, entre d'altres coses...
Quan passem per davant de casa seva, farem un saludant allà on havia sigut a casa seva. Després, aquest any, hi ha un... A carrer Vallestaries, no? Sí, sí. Perquè la Venesa era veïna, diguem-ne, o és veïna, veia de...
la seva vídua, la seva filla sí, sí després hi ha aquest any una exposició en el claustre de la Diputació de Girona que és una exposició sobre l'època romana, la gent del Baluart amb això dels dos mil anys de Girona sembla que faran tres exposicions sense voler desvetllar res més del que ells faran dos mil cent, exacte
I una d'elles és de l'època romana, aquí hi haurà peces d'en Ramon, i per tant la inauguració formal, tot i que s'obre el dia 11, la farem dimecres que ve, allà hi haurà el panó dels Manaies, passarem a recollir-lo i aprofitarem per fer-li un petit reconeixement, ens acompanyaran els presidents dels manibles de Banyoles, de Besalú, de Mieres, tots els que hem dit abans...
i farem una petita parada allà i un acte de reconeixement i després l'Ajuntament ha tingut a veure ser dins el balcó de la plaça del Vi perquè totes aquestes persones que tindrem convidades puguin veure el devenir dels manaies del pas dels manaies per la plaça del Vi la roda i l'estrella i la família d'en Ramon ho puguin veure des d'allà
Per acabar a donar una mica tota la informació, el panor l'entregarem a la travessia de la Creu, a tocar el carrer Joan Bautista Lasalle, i quan acabem, doncs, tornarem. Cap al Castro. Quan tornem al Castro, sabeu que entreguem sempre els cascos a la gent que ha fet 25 anys, i allà farem un...
un petit, un últim guinyo a en Ramon que a ell li agradava molt el so de la llança i farem un repicar de llances en una hora amb ell i nosaltres dimecres haurem acabat divendres anirem a buscar el penó i acompanyarem el professor i després sobretot i el diumenge de Rams que tothom sàpiga que Sant Lluc és obert que Sant Lluc és obert i per tant qui vulgui venir a veure el que tenim allà doncs ja és convidat
Vanessa, a tu t'agrada això de la processó, el pas dels maralles? A mi m'encanta. A més, jo soc de les que, a part de la tradició, jo soc creient, eh? Amb totes les meves incògnites i poder coses que no de jo, però sí, a mi m'encanta. I jo no ho havia vist mai com a Girona, perquè jo no soc de Girona. Fa cinc anys que vaig arribar a Girona,
Des de Palamós, recordem-ho. Des de Palamós, sí, esperem que sigui. Per sempre, no? Perquè cada dia m'agrada més Girona. Però ho trobo tan bonic, i des de la botiga, que la tinc a la Ballesteria, on tenia el rebombós, no? Clar, quan passen alguna tarda abans o així, doncs és tan bonic. Ho trobo, i a més que molta gent, i llavors el dia de la processó ja, vamos, arribar a casa, que jo visc allà a la plaça de Sant Fèlix, bueno,
poder de la botiga anar allà pots trigar tranquil·lament un quart d'hora perquè no pots quasi ni caminar porta molta gent certament és molt bonic en Niso com que no és molt del Montmanaia fa una miqueta com jo anau a preguntar mira Niso hi ha una cosa que és bona que és que el dia que va anar a portar el panó una de les tradicions que tenen ara això és un gir de guió que diu aquell normalment el pandonista el que sol fer és convidar la gent que li porta el panó i fa brunyols
Vull dir, bronyols amb la L molt marcada, que com la feu els de l'Empordà, que això de bronyols sí que ho ets tu, no?, una miqueta. Sí, sí, sí. Quan es feiu els bronyols de petit? Perquè aquest dia estem fent allò una aquesta, hi ha gent que parlava...
Aquí hi havia gent que ens va dir que els feien ja el diumenge a les Rams, cosa que jo no havia sentit. A casa sempre els havíem fet dijousant, dimecres, dijousant, o dimecres es pastava i el dijous es feia i alguna cosa així. Normalment és dimecres o dijous.
que és una mica també una tradició familiar dels nens que ja no tenen escola, perquè clar, aviam, jo entenc que aquesta tradició de fer brunyols es fa a casa, es fa amb la família, i dels més petits i amb les receptes dels més grans.
i una recepta de brunyols que cada família té diferent més o menys tots són igual però un hi posa una mica més d'això més de l'altre però això s'ha fet tota la vida jo des de petit que ho he fet i continua i és una tradició que és molt interessant jo recordo fa molts anys que el meu pare el meu avi era de Gullana el meu pare era fill de Gullana
i el dilluns de Pasco a Gullana es feia Sant Eugènia de Gullana, hi havia una pleca, que normalment hi havia una ermita, la de Sant Eugènia, i allà tothom el dilluns de Pasca es trobaven. Allà era un dia que tothom, ja feia dies que havien fet els bronyols, però tothom portava...
t'estaves els brunyols de tothom de la zona i com que a Gullana es fronterer i mig poble té parens a l'altra banda, Catalunya Nord doncs veies que hi havia moltes maneres, maneres diferents de fer brunyols i sempre evidentment he reivindicat i he reivindicat el brunyol amb la R anau a preguntar si ell era de brunyols o de brunyols Brunyols, eh? Brunyols
Sí, no, però a Barcelona i formalment hi ha gent que defensa el bunyol, però no, és un bunyol com toca. Nosaltres el fèiem també el dimecres i el dijous. Ah, poder el dijous i el divendres, no vull dir mentida, perquè... Però recordo, i com bé deia ell, els petits de casa ens untàvem fins aquí dalt i l'àvia era la que vagilava i que després tapava el cos amb els traps, amb la manta, perquè allò pogués pujar com toca i...
La veritat és que és una tradició molt bonica. Jo me'n recordo de la matafaluga. Mira, estava pensant exactament aquesta paraula. Hi ha dues coses que jo no sabria explicar què és, però que recordo que és la matafaluga i l'altra el llevat de París. Sí, sí. Era com...
i després a vegades s'arruixen amb la barreja que hi ha gent que ho faia i que no amb la barreja que a més a més a la barreja es xocava amb alguna barreja de licors no sé exactament quin hi havia i es feia amb llorn normalment era llorn benit del ram que per cert és aquest diumenge aprofitaves i diguéssim escampaves una mica per allà a sobre uns gotetes però era un detall donar-hi alegria sí
Continueu fent de brinyols? Sí, sí, i tant. Jo suposo que vaig a dir mecles aquest any. Doncs mira, jo tu, segurament, Vanessa, jo el que farem és menjar-ne, però fer-ne'l, jo tampoc no... Jo no, perquè el meu nen és al·lèrgic al glutin, i llavors, clar, ja no, pobrec, ja no ho fem, però ho comprem.
Està prou bé. Per cert, hem parlat dels manaies, no només perquè tenim el seu president aquí, que és habitual tot l'hi ha, però perquè ens ha portat el llibret de la Setmana Santa amb una portada que m'ha agradat molt, clàssica, manaies i vestes davant de la catedral de Girona. No heu tingut el debat ciutadà que hi ha hagut, per exemple, amb el cartell de la Junta de...
de la Junta de Confraries, eh? No, no, no. Amb el lló de Nàrnia i tot això. Aquest és fàcil explicar. Aquest no costa gaire d'entendre. Bé, nosaltres, sabeu que l'any passat ens el va fer la Pilarín, la Pilarín Veies ens va fer el cartell de Setmana Santa, també buscava ser un cartell alegre, al final parlàvem abans, no?
Necessites arribar a la gent. Després te'n sortiràs o no te'n sortiràs, però no els hi quedem gaire difícils, si pot ser. Llavors, aquest cartell l'hem fet aquest any conjuntament amb la gent del batxillerat artístic dels sobrequers. Ens van fer 24 o 25 propostes, que les trobareu totes aquí dintre del bolletí, també. I aquesta, que va ser la proposta guanyadora, és d'una noia que es diu Shooting,
que al final xuting sunguan xinesa que l'altre dia ens va acompanyar a la presentació i que al final d'això hem parlat algunes vegades de si el Marraies és una entitat tancada no és tancada, deixa de ser-ho jo sempre que em donen l'oportunitat aprofito per dir que tenim homes, tenim dones tenim...
Xinesos, tenim negres, el manipla, gent que surt a desfilar amb els manalles de totes aquestes condicions. I això, com diu aquell, si no n'ha vero ben trobat-ho, ens ha donat l'oportunitat també que una noia xinesa, que tal com ens va explicar quan des de l'escola els van proposar farem el cartell dels manalles, vaig haver de començar a buscar tot arreu, no sabia ni que eren els manalles, ni res per l'estil...
Al final demostra una mica aquesta voluntat d'apertura cap a la ciutat i cap a...
i cap als temps que canvien i que una altra cosa és que ens en sortim més bé o més malament, no? Però sí, sí. Estem contents d'aquest polletí que ja té vora de 120 pàgines on ens acompanyen un grapat d'anunciants que ens ajuden a fer-lo i on t'expliquem, bàsicament, l'activitat que hem tingut durant l'any anterior. Hi ha alguna persona que ens fa un recull històric i aquest any hi ha una cíclica del Sant Pare, també, que al nostre conciliari li va semblar bé que sortís. Bé, és un recull de coses que crec que
Com que també té fotos, pot agradar a tothom. Exacte. En Xavier Serra és un gran comunicador, com poden observar els nostres seguidors.
I bé, de cara a la Setmana Santa, després hi ha 50 coses, ahir es va presentar, per exemple, el MIC, el torneig de futbol de, diguem-ne, Carleoneix, aquest any 444 equips de 44 països diferents, més de 8.000 jugadors...
1.092 partits i llavors al darrere de tot això també una història amb Setmana Santa diguem-ne que abans costava arrencar 45.000 pernoctacions i un volum estimat d'ingressos d'uns 14 milions que porta la gent la gent que es mou i la gent perquè realment
els que han tingut fills futbolistes, això del MIG ha estat una manera, diguem-ne, d'aquests dies, aquest any és del... Ha de ser una edició quina? La 40, la 45? No, és la 23a edició del MIG. El MIG va començar...
que per això es diu a mi que en saben molt, la gent que el fa va començar a les Illes Canàries, i es deia Mundialito Islas Canàries, però allà només va durar un any. I llavors van venir aquí, van trobar els sopluts a la Diputació...
Però això és una cosa del segle XXI. Sí, sí, estem al 2025. Jo en tinc consciència, o devia haver-hi algun altre tipus de torneig semblant... Hi havia un torneig semblant que havia funcionat molts anys i que encara funciona, que era el torneig de futbol internacional juvenil de Lloret de Marc, que aquest hi era des dels anys 70-80. Jo tinc consciència aquesta
que passa que el MIG és això llavors li van canviar el nom i és Mediterrani Internacional però és una marca consolidada i que funciona suposo que el seu la 23 edició crec que durant la pandèmia la pandèmia no es va poder fer per tant és molt probable que comencés el 2001 o tinc allò a la memòria no perquè si és la 27a
No, 23 enes. Ah, 23 enes, sí, sí. Clar, dos anys, de la pandèmia, no? Bueno, també és una possibilitat. Al final, ara podríem fer un debat amb el que hem començat, entre devoció, cultura, tradició i vacances, i la gent ho barreja una miqueta tot, bueno, ho barreja una miqueta tot, tothom fa el que creu, però Setmana Santa s'ha convertit en una setmana, en més d'aquest any que arriba, diguem-ne, tard, la Setmana Santa...
que per tant el temps ja és el que és, i tot això, doncs, que es combinen totes les coses, però que comença també, diguem-ne a la costa, tu que ets a la costa, també es nota com... Sempre és millor, és a dir, bueno, primer, el mig que em pensava que era el Mundial d'Interclubs...
No, és... A Palamós es va fer dos o tres anys. A Palamós. És probable, però a Palamós hi té... Hi participen 44 països i moltes seus. Molt bé. I a la Setmana Santa, sí, sempre és millor que caigui més tard, perquè llavors ja arrenques la temporada, ja ve tot seguit, perquè quan ve abans...
Llavors hi ha un paron fins que no arriba l'estiu, que els que som de costa, jo ara vinc aquí, però els que som de costa i especialment del turista i tal, ostres, es fa molt més llarg, no? En canvi ara també hi ha, serà Setmana Santa, Sant Jordi, Temps de Flors, hi ha l'estiu, la temporada, no? Sí, sí, hi ha una cosa empalma amb l'altra. Passa que es fa molt llarg des de Nadal fins ara, però...
Sempre és millor. L'any passat va caure abans i, bueno... Sí, sí, això... Costa, eh? Quan has pujat la persiana i allà esperar a veure qui ve, no? Sempre és millor que caigui una mica més tard. Al final, semblaria que, sobretot per les grans infraestructures, pels hotels de la costa, si cau molt aviat, esclar, ho han de tenir tot muntat per després parar.
però després per allò això sempre és una dificultat no ajuda ningú perquè inclús els càmpings jo de la zona que estic els càmpings sempre els càmpings obren un mes abans de setmana santa perquè els caps de setmana els campistes es puguin anar preparant perquè quan sigui la setmana santa gaudir no estarien allà treballant tot això va en detriment perquè després si hi ha aquest peron d'un mes i mig dos mesos fins a la temporada costa de passar
Mirar que parlaves dels càmpings, ahir precisament a Girona, a la Casa de Cultura, es va fer la commemoració del 70è aniversari del primer càmping, que és un sector, diguem-ne, que, bueno, ahir la sala de l'Aula Magna es va omplir, diguem-ne, per aquesta commemoració, també es va estrenar un documental des del primer càmping que hi va haver i que va ser a la platja La Fosca el 1954, va ser el primer càmping de l'Estat...
En aquests moments a Catalunya, al país, n'hi ha 357 que donen 266.000 places que l'any passat van tenir 20 milions de pernoctacions i és gairebé un 30% del volum que tenen, que a vegades parlem molt...
d'apartaments, hotels i tal, però els càmpings tenen... Clar, és que ara els càmpings han fet una... Bueno, en Niso ha tingut algun amic que s'hi ha dedicat al sector dels càmpings, ara es torna a dedicar el de la transició ecològica, eh? No, vull dir que els càmpings han fet una feina que s'han posat al dia amb molt pocs anys i la veritat és que són una part important del que és la indústria turística del país. Sí, sí.
Senyor Gotanegra? Sí, però jo... No, el senyor Gotanegra és el president de Roses, però jo en aquest cas parlava d'en Jordi Saragatal, que també, diguem-ne, fins a la seva jubilació va dirigir un dels càmpings més importants a l'Estatit, a Tarroella, sí, sí.
Home, jo crec que és un sector del turisme molt important, no s'ha de menys tenir, perquè jo no sé si amb la pandèmia va créixer més o no. La pandèmia va tenir una catxada, tot i que va mantenir-se, però l'any passat, per exemple, ja va estar per nivell superiors a l'època prepandèmica, diguem-ne.
No, no, però jo crec que és un tipus de turisme que, aviam, poder tenir el nostre imaginari de fa molts anys, que eren tendes, aviam, les tendes pràcticament sí que n'hi ha encara en els càmpics, però és el que menys. Hi ha bundalocs, rolots... Hi ha les autocaravanes que també estan de moda i que ha pujat moltíssim.
o les furgonetes adaptades a aquestes que funcionen, i després, bueno, quantitat de càmpings, sobretot, i de muntanya, tant de mar com de muntanya, que tenen els bungalows, que, bueno, hi ha bungalows de luxe, vull dir que... i jo crec que més... i és molt interessant el tema de càmpings, sobretot la gent que té mainada,
Perquè jo crec que és el turisme, pels nanos, el millor que poden fer, no? Perquè la família porta els nanos en un càmping i... La sensació de llibertat que viuen allà dintre, diguem-ne. És que és molt divertit. Jo on treballava? Jo treballava a Can Cateura, a platja d'Aro.
Vaig estar 16 anys allà. I clar, allà tenien tot el material perquè vinguessin als campisses i tal. Però és que, a part que és xulo, perquè hi ha molta gent que sí que ha pogut tenir les dues setmanes a l'estiu, de vacances, però ja comencen a venir els caps de setmana, de Barcelona, a tot arreu, no? I és com estar a casa i fan inclús amb els veïns de Rolot i tot com família. I això que dius dels nens, doncs és...
Tot molt controlat i tot com... I a més a més jo crec... No és com abans, no? Una mica... No, però... I després jo crec que també es té un valor com que és un tipus de turisme més sostenible. Tu diràs. Jo crec, no? Vull dir que... Sí, sí. Bueno, és una mica més a l'aire lliure, no estem d'urbanitzacions, són espais verds, una mica més ecològics... I que també s'estan cuidant molt... Cada vegada es cuiden més, vull dir que... I que hi ha càmpings que, cuidado, eh?, que són una passada.
Sí, sí, sí. No, no, hi ha bungalows que són de luxe. Sí, sí. De luxe, eh, que riuen d'una habitació d'hotel.
hi havia un que era el Meibro, l'internacional ostres tenia hasta una piscina d'aigua salada tenien no sé quantes piscines d'aigua salada si s'ho passen a tope ara, tampoc és barat qui pensi que anar de càmping és barat no ho és els serveis que estan donant nivells de categoria s'ha de fer pagar Xavier és molt de càmping per la cara que fa
No, jo escoltava, escoltava, perquè al final de tot s'ha d'aprendre. La veritat és que és una versió que no l'hem utilitzat a casa mai per anar de vacances, ni aquesta, tot i que jo sempre m'ha semblat que tenia grans virtuts. Un cop has fet la inversió, és com si un cop has fet la inversió amb la Rolot,
Jo n'he vist alguna d'aquestes que parlàveu en el món de les motos, que tenen aquests motorhomes que en diuen que riuen d'algunes cases. I realment un cop has fet la inversió en el teu nivell, amb la teva Rolot, amb la teva furgoneta camperitzada...
et donen la llibertat de moure't per qualsevol lloc del món, no? I, evidentment, quan tens nens petits, en un lloc on et tenen llibertat, on et tenen activitats controlades, on et tenen la piscina, si vas a muntanya pots fer activitats d'un tipus, si vas al mar en pots fer d'un altre... Jo escoltava amb atenció perquè no ho he fet mai, però reconec que és una alternativa fantàstica per anar de vacances. Però no ho he fet mai, eh? Potser perquè, com que ja vivia a la costa...
no, si vius a la costa i si treballes sí, no, però l'experiència de qui treballant allà no em penso que i sents la gent i a vegades sí que visites un però jo no he anat mai de càmping però sembla que ha de ser molt xulo
Escolteu, doncs ha sortit allò bàsicament perquè ahir va haver-hi el 70è aniversari, va haver-hi aquesta commemoració amb l'estrenador, amb un documental a l'aula magna de la Casa de Cultura, amb la presidència d'en Gota Negra de...
de Roses, diguem-ne que és el president des de fa molts anys del sector. Però també us volia parlar d'altres coses, perquè, de fet, hem estat parlant i molt de Girona, perquè parlar de la Setmana Santa, parlar dels Manaies, és parlar de la ciutat, però també hi ha altres temes que us volia tocar. Per exemple, no sé si vinguem cap aquí o ho feu, s'ha tornat a obrir el meló, deixeu-me dir així,
Del carrer de la Creu. Es varen presentar, diguem-ne, diferents partits a les eleccions diguent que canviarien el que algú havia qualificat en el seu moment una miqueta de nyap, no? En el sentit que es va fer una reforma del carrer de la Creu.
Teòricament molt ambiciós, però que entre el que volien els tècnics, el que volien els polítics, el que volien els veïns, es va quedar a mig camí de no gaire enlloc, per dir-ho d'alguna manera, no? I tothom va dir que s'havia de fer alguna cosa. Doncs bé, ara s'ha anunciat, aquesta setmana mateix s'ha anunciat, que s'obre una ronda de consultes amb diferents sectors, l'Associació de Veïns de l'Eixample...
amb l'escola del doctor Mas Mitjà, amb el Girona Centre Eix Comercial, que són els comerciants, amb la Càmera de Comerç, amb el Moutenbici d'en Xavier Coromines, amb IFES, amb la ONCE, amb Multicopacitats, que també hi diran la seva, o amb la PIMEX Girona a través d'ACETRANS, vull dir que, diguem-ne, tots els sectors, per tal de veure si arriben a alguna conclusió
que, pel que sembla, el mes de juliol es podria posar en pràctica en un tram del carrer i que si això funcionés, llavors es podria reformar tot el carrer. Jo us ho voldria dir perquè mira que se n'ha parlat del carrer de la Creu. Jo tinc la meva pròpia teoria, si voleu després us l'explico, però... Jo tremolo.
Per la meva teoria o pel que fan ells? No, perquè, clar, perquè, aviam, pot agradar o no el que hi ha actualment, la reforma que es va fer i aquests canvis tan polèmics. Sembla que no ha agradat ni tan sols el que ho vàrem fer, diguem-ne això.
Però és bastant. Jo tampoc hi passo sovint, hi passo de tant en tant, i de veritat tampoc trobo que sigui tan horrorós, ni tan... Parlàvem de sensació de perill per a alguna de les decisions preses, per exemple, el carriol visti en un cantó, el carriol pel cotxe a l'altre i cotxes aparcats al mig.
Bueno, no ho sé, jo, tremolòdic, perquè hi ha tanta gent implicada en equip, a la llista que has dit, si els compta tothom i tothom dirà la seva, si el que ell va sortir diu que va ser un nyap, no sé què en sortirà.
I a vegades s'han de prendre decisions, decisions polítiques o tècniques. La líder en el regidor del barri, que és en Xavier Aldeguer, i llavors el regidor de mobilitat, que és l'Isaac Sánchez. I ho haurem a veure. Jo trobo que està molt bé escoltar totes les sensibilitats, que és perfecte, però amb un tipus de projecte d'aquesta mena...
A part d'escoltar tothom, s'ha de tenir una idea molt clara del que es vol fer, perquè després es fan coses que es vol contentar a tothom i acaba no contentant a ningú, que és una mica el que ha passat. Vanessa. No, no, és que m'assemblava que hi deia. No, no. No, no. Sí, sí, no ho digues, digues, digues.
No, no, jo, a veure, és que és un tema una mica dicotomi, perquè sí que hi ha un carril bici molt ben posat, no?, que no dona confusió, poder el tema del pàrquing anar allà, que sembla que estigui una mica mig, no?, però clar, donat com està el tema del pàrquing a Girona, també suprimir-lo, que poder seria...
millor en un moment per passar o alguna cosa però clar, és que també tenim un problema bastant important de pàrquing no? vull dir que és i llavors el carrer i el bici bueno
De pàrquings o alguna cosa hi entens? No, jo estic discrepo totalment del tema de pàrquing. Que hi ha pàrquing? No, no, el tema de pàrquing... En ISO és dels que no vol cotxes. Per mi no cal que hi hagi tant de pàrquing al centre de Girona perquè al centre de Girona no hi ha d'haver tant de cotxes. Si això fos la premissa, d'acord, però com que no ho és i hi ha una discussió molt potent amb el que a Girona falta pàrquing...
Si proposes que allà triguin el joc aquell del pàrquing... El problema de Girona és l'accés de vehicles de mobilitat privada al centre de la ciutat. Aquest és el problema. I això genera tot el que ve després.
Jo abans de donar-li la paraula a en Xavier Serra, que alguna cosa hi entén d'aquestes, bàsicament perquè entre les seves feines algun pàrquing gestiona, diguem-ne, i per això en sé, jo sempre he dit el mateix, els que venim de fora a la ciutat, n'hi ha que a vegades necessitem el cotxe perquè el transport urbà a determinada hora s'acaba...
o no funciona i per tant ja fa molts anys que hem pres la decisió que si volem aparcar a Girona el que fem és llogar una plaça de pàrquing o sapiguer que t'hauràs d'agratar la butxaca o que si vols aparcar en zones hauràs de caminar perquè fontejeu ja pàrquing perquè a la copa
N'hi ha poc, però hi ha pàrquing, perquè en la zona, diguem-ne, de les hortes, al darrere de l'aixó, perquè allà hi ha pàrquings que són gratuïts, però no. Però et dono la paraula, Xavier, perquè... Jo quan ni s'ho deia, es posava les mans al cap, jo hagués començat amb una paraula molt semblant a la seva, que no és ben bé igual, però ho tindran difícil. Ho tindran difícil. Per què? Perquè...
hi ha una cosa que és bàsica, o sigui, podem entrar a analitzar el carrer de la Creu, jo també us donaré la meva opinió, però hi ha una cosa que és bàsica i prèvia, que és tenir clar el model de ciutat que volem. O sigui, un cop tenim clar el que volem, podem començar a construir alguna cosa, però si tu et fots una casa fotent uns fonaments que no s'adapten a la distribució que vols fer a sobre, primer has de saber si vols fer una planta, si en vols fer dos, si vols fer tres habitacions...
I això és una cosa que, desgraciadament, pel sistema polític que tenim en aquest país, i que segurament hi ha arreu del món, arriben uns fan una cosa, arriben uns altres fan una altra, a nivell nacional, tots els que tenim una certa edat ens en recordem de quan estudiàvem, i allò que fèiem del BUP al COU no té res a veure amb el que fem avui, hem canviat sis vegades el model d'ensenyament, i per mi aquest és el desastre, el gran desastre d'aquest país. Si parlem concretament del carrer de la Creu,
Ens pot agradar més o menys. Estic d'acord amb en Niso. Tampoc n'hi ha per tant. Tampoc n'hi ha per tant. Hi ha un carril bici, que és còmodo per les bicicletes, hi ha un aparcament al mig. Poder algú voldria que hi hagués dos carrils, que seria més còmodo per circular, d'altres no. Jo, respecte al carrer de la Creu, només diria que tinc...
un punt on crec que sí que allò s'hauria de resoldre d'alguna manera, que és quan tu surts de travessia de la Creu. Quan tu surts de travessia de la Creu, allà no hi ha semàfor, no hi ha res. Per tant, tu surts veient que no et ve cap cotxe per l'esquerra, però si hi ha una furgoneta aparcada a l'aparcament, tu no veus si et ve una bicicleta des de la teva dreta o des de la teva esquerra. Amb la qual cosa, quan arribes allà, si has de parar perquè ve una bicicleta, et quedes al mig del carrer de la Creu, i el que ve pel carrer de la Creu...
O t'embesteix, que no és el que sol passar, però s'enfada perquè diu que estàs allà parat. Llavors, per tant, per mi, el primer que hem de decidir és el model. Per exemple, parlàveu abans dels aparcaments. Fantàstic. Jo em sembla bé que no entrin cotxes a dintre la ciutat.
És veritat que per certes circumstàncies mai s'han tingut en compte els aparcaments ni se'ls ha fet partíceps de la possible solució. Sempre se'ls ha fet més aviat culpables. Per exemple, ara que es fa la zona de baixes emissions, seria una cosa arreglada agafar i dir, escolti,
que qualsevol cotxe, fem la coordinació entre els aparcaments i la zona de baixes emissions, qualsevol cotxe que entri a la ciutat de Girona, al cap de 10 minuts, com el molt tard, ha d'haver entrat en un aparcament. No es pot estar donant voltes per Girona. I a partir d'aquí, si tu fas l'entrada i la sortida, crec que alliberaries una mica tot això. Segona cosa, l'Ajuntament té un pàrquing aquí al carrer Miligreit.
jo recordo-t'una portada de la Marta Madrenes i d'en Quimaiats que deia volem quedar-nos als aparcaments de la ciutat de Girona per donar millor servei a millor preu aquest pàrquing és tancat a la nit, no és obert als diumenges, etc. i com a preu és més car que els que hi ha al centre de Girona llavors, que l'obrin, que el donin els ciutadans que l'obrin, que el donin els ciutadans per exemple, fem-lo de la zona de baixes emissions
Ara doncs, la zona de baixes emissions, aquest pàrquing, queda a dintre la zona de baixes emissions. Per què? Perquè el límit està en el carrer Miligreit. Collons, canvia la cera, canvia la cera i aquest pàrquing estarà fora de la zona de baixes emissions i la gent que vingui podrà aparcar i a partir d'aquí els donaràs una opció. No els donis a segons qui l'opció de venir des del Decathlon...
perquè hi ha gent gran, perquè hi ha unes situacions... Tu has de poder entrar a Girona a portar una persona que està malalta, una persona gran. Hi ha mil circumstàncies a la vida. Ve a veure una amiga altrueta que s'està morint, o una amiga a casa seva... Ostres, jo crec que tot això correspon al model de ciutat, al model de món que nosaltres vulguem. I això és el que ens ha de marcar el que volem fer després. Agafar un carrer i decidir si és de dos carrils o de tres...
amb tots els respectes del món, em sembla una collonada. El que passa és que no estem diguin coses tan diferents, però jo, per exemple, que amb en Nisse ens hem discutit moltes vegades aquest tema, ell el té, hem arribat, diguem-ne, a un punt d'acord en aquest sentit. És a dir, jo també entenc...
que, és a dir, ara ningú es plantejaria tornar a posar el trànsit obert com el teníem al carrer Santa Clara, a la Bambla, és a dir, tot això ja ho hem entès, i segurament aquesta zona s'ha d'ampliar, també ho tenim, però...
El que tu deies és que hi ha molta gent que necessita el cotxe per coses i per causes diverses, físiques o pel que sigui, deixeu-m'ho dir així, i se li ha de donar. Per tant, hi ha d'haver-hi pàrquings i si aquests pàrquings no són de pagament, estaran fora de la ciutat, hi ha d'haver-hi...
el transport públic suficient perquè s'actuï una miqueta com a llançador. Aquí, aquest és el punt que, diguem-ne, que podríem trobar l'acord. Què passa? Que ara mateix això no succeïa. Jo sempre faig, és a dir, en un punt, ja m'ho diuen, a vegades fas demagogia, efectivament, a vegades fas demagogia, però quan hi ha gent que diu és que hauríem d'anar per tot en transport públic, els dic, doncs, guaita, que un treballador de sal a les 6 del matí hagi d'agafar el transport públic per anar a treballar el
de Riudellots. Com ho fa? No ho pots fer-ho. Perquè no hi ha un bon sistema de transport públic. Jo crec que no el tenim dolent, eh? Jo crec que s'ha de millorar i el tema de les freqüències, jo crec que no el tenim dolent. És que pretendre, és a dir, pretendre
que tot sigui transport públic és impossible, perquè no pots cobrir ni totes les franxes horàries, ni totes les freqüències, ni pots fer-ho amb la dinàmica que la gent ho necessita. És a dir, al final jo crec que els que demanen tot això són els que fan demagògia. Fixeu-vos en una cosa, i per mi el gran problema del carrer de la Creu és que si l'han de fotre a terra i l'han de tornar a fer, per què collons ho vaig a pagar jo dues vegades?
I per mi aquesta és una de les claus. Aquí hi ha tema dels fons europeus amb els quals es va construït. Perquè al final sempre estem amb aquestes dinàmiques. La gent pren decisions, el del graig d'allà al carrer Lourdesant ens costa 9 milions d'euros. El graig és el graig forner, diguem-ne, l'antiga SEAT.
M'agradaria saber si qualsevol de vosaltres tingués una empresa i un treballador escardés un forat de 9 milions d'euros, què faríeu? Aquí sembla que no passa res, que tot endavant les atges i no passa res.
Es prenen decisions moltes vegades i aquí podríem entrar en tot, amb el cas d'en Dani Alves, amb el cas... etc. Recordeu quan es va dir a la gent de l'hostaleria que no sé què se'ls va fer fer una inversió per deixar de fumar? Qui ho ha pagat tot això? I a partir d'aquí podem continuar. Per exemple, sí, ecologisme, els cotxes elèctrics, m'acaguen, hòstia, ara es cremen i ningú els pot apagar. Hòstia, poder que algun dia, abans d'implementar segons quines coses, perquè el resultat prova error
pot estar bé quan et jugues tu els quartos, però quan t'estàs jugant els dels altres, això d'anar provant i mirar si va bé i si no hi tornem... Jo com que us he dit que si volia us donaria la meva solució, jo crec que al carrer de la Creu no s'ha de tocar gaires coses, senzillament segurament, anul·lant perquè la zona de pàrquing que hi ha al mig és la que provoca problemes de visibilitat,
per determinats girs perquè els carrers bici estan molt bé però diguem-ne també s'han de protegir hi ha semàfors i per tant està bé que se'n parli però les grans decisions no són tornar-ho a aixecar tot i fer-ho a vegades són prendre-se en qüestions de sentit comú Això és en Teionava que el tema del pàrquing de rebre però
si ho planteja ja haurà una gran controvèrsia que es queixaran molts no, no, segurament facis el que facis, algú es queixera això també és veritat ara també el de pacificar també és ideal jo que tinc botiga al Barribell el que arriba i estaria mira, pel tema d'obres quan hem estat tancats
Ostres, és quan millor t'ha anat. Però clar, però també hi ha els veïns que han de poder accedir, ja està clar. Veïns, sí, autoritzats. Jo hi passo, vas passejant per allà i els veïns, perdona, en matrícules italianes, franceses, contínuament estrangers que es colen allà que encara no entenen com poden. Exacte. I que molesten amb un carrer que és una riuada de gent, normalment.
Sí, sí, vull dir que només hauria d'estar autoritzats dos veïns. No, però traguem tot. Traguem també les bicicletes, traguem també els patinets que vas pel carrer o et atropellan, etcètera. Per tant, una vegada més, definim primer el model de ciutat. Fins allà on volem arribar. Tu tens quantitats de ciutats a Espanya en què el barri vell realment està com amurellat i allà no hi ha entre ni Cristó.
Ja està, no passa res. Això passa a França, passa a Itàlia, passa a Croàcia, passa a mils llocs. Són molt protegits, molt blindats. Sí, sí. I aquí no ho fem. Al final, torno a dir, l'Ajuntament té un pàrquing aquí al carrer Miligreit, que tregui els aparcaments al carrer de la Greu, com deia en Jordi, i que permeti a tothom aparcar allà de forma gratuïta. O collots, perquè ells també volen fer negoci. Ja.
No, però això que has dit és cert, per exemple, aquest parque encara l'han posat al dia, per dir-ho d'alguna manera, però hi ha coses que, per exemple, com que els he dit algunes vegades aquí que és una emissora municipal, no tinc cap problema per tornar-los a dir. És a dir, quan hi ha dies de gran afluència de gent al centre de la ciutat, temps de flors, per exemple... Uno de novembre era tancat.
de novembre era tancat que els dies festius estigui tancat no té excessiu sentit o que tanqui de nit que suposo que hi deu poder accedir la gent que ho té llogat però pel públic en general perquè una vegada més no ho tenen per donar servei a la gent sinó per fer negoci perquè al final diuen a la nit no vindrà ningú perquè haig de tenir una persona aquí quan a les empreses concessionàries de pàrquings de Girona ens obliguen a tenir 24 hores al dia personal presencial alguna vegada hem intentat de dir escolta
Posem-ne un que agili tots els pàrquings i si hi ha algun d'això. Jo veig que hi ha pàrquings que no tenen ningú a la nit i està obert. Plaça 1 d'octubre no, Saba a Pompeu Fabre no, el Mercat no. Joaquim Baireda. Joaquim Baireda quin és? Ara és d'Aimparc, això, i era el de Joaquim Baireda, que era d'en Pla.
no Joaquim Baireda vols dir la Tirolina no vol dir el que dona el cas d'entrar pel carrer Joaquim Baireda que és davant per davant del Palau Firal per entendre'ns una miqueta allò és privat tu vols dir el del davant del cap? el davant del cap?
No, aquí n'hi ha un, però n'hi ha un altre que és on viu ell, per dir-ho d'alguna manera, on hi ha la rotonda, diguem-ne, del... Que hi ha la residència d'Avis, de l'hora. No, no, aquest hi és, és tirant, o sigui, vinguent del Palau de Justícia, vinguent cap allà, n'hi ha un... Però n'hi ha un que entres com en un pati.
Sí, aquest. Que no és de concessió pública. No és concessió administrativa. Jo si he obrat un pàrquing, ho obro i tanco quan em doni la gana. En el cas jo parlo dels que són... Però l'Ajuntament t'obliga a tenir presència física?
I llavors, quan parles amb ells i els dius, escolteu, i vosaltres com és, que teniu un i no obriu i tal i qual, diuen que nosaltres no estem regulats per una concessió administrativa, que està bé que jo no discuteixo sobre el model. Quan jo parlo de certes coses, el que parlo és de les incongruències que es produeixen. Llavors, a partir d'aquí, escolta, si el model és un, és l'altre, si hem d'anar tots per l'esquerra com els inglesos,
Tu, marquem les pautes, marquem-les, i com que queda un minut, obrirem un d'aquests incendis i el deixarem pel proper dia que en parlàvem. És tema de les bessures. Tema de les bessures és una cosa que està bé, que ens ha fet reflexionar a molta gent. Ara, el procés d'implantació ha estat un desastre. Exacte.
no tregui l'ovell fins que no hi hagi l'onou, no sé com hem de fer, i llavors tot com s'acaba, els amultarem, els sancionarem, posarem un policia allà a vigilar, obris la bossa i a veure qui tiris. No, vostès tenen l'obligació que el procés d'implantació sigui el correcte. Tenim 30 segons. Nissu, Venesa... Jo potser és perquè he sigut dels que ha arribat tard en el tema de les escombraries, vull dir que estic a la zona aquesta de la Devesa,
I jo estic satisfet i molt content del nou sistema. Que com es va posar en marxa, com va començar, hi va haver molts problemes, no ho sé. Com va arribar a mi, els problemes o estaven resolts o ja hi havia experiència anterior. Però jo, la veritat, estic molt satisfet del sistema. 10 segons.
El barri vei és un tema per parlar-ne del tema de bessures, però bueno, avui no dóna temps. Ho farem un altre dia. Exacte. Escolteu, hem tingut una tertúlia que hem parlat una miqueta de tot, hem començat per la Setmana Santa i hem parlat fins i tot de Brunyols. Vull dir que us ho voldria agrair. Moltíssimes gràcies, Xavier Serba.
Molta sort mirant el cel amb tots aquests actes que venen i que han de venir. Alguns ajudarà. Alguns ajudarà. Gràcies, Vanessa. Moltíssimes gràcies per ser-hi sempre. I també gràcies, Narcís i Genís. Demà nosaltres tornem, si tot va bé, a les 10. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És dimecres 9 d'abril i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Girona vol que el Col·legi de l'Advocacia faci de mediador en el nou conveni de Girona més neta. L'objectiu és que les dues parts arribin a un acord en la negociació del nou conveni laboral. Des del consistori apunten que la intervenció del Col·legi de l'Advocacia permetria que professionals reconeguts de caràcter independent puguin ajudar a mediar entre les dues parts.
Per això consideren que la seva incorporació permetria contribuir a una resolució eficaç i positiva. Malgrat tot en l'escrit del consistori, recorden que les negociacions són exclusivament de competència interna amb la direcció de l'empresa, que és en mans de capital privat.
Girona posa en marxa les sessions de treball per definir el futur del carrer de la Creu. Amb l'objectiu de fer realitat les primeres actuacions de cares a l'estiu, l'Ajuntament començarà a reunir-se amb veïns i agents implicats per millorar la proposta actual i afinar bé com han de ser les modificacions. Es faran un total de vuit sessions fins a finals de maig i després es veurà la viabilitat tècnica dels canvis per, posteriorment, fer una prova pilota en un tram de la via i veure si es pot ampliar a la totalitat del carrer.
Més de la meitat dels cicloturistes de les comarques de Girona contracten paquets a mida i gasten 4.300 euros de mitjana, una despesa que també inclou els vols. És una de les conclusions que recull un estudi conjunt del Patronat de Turisme i la Universitat de Girona. El perfil majoritari dels cicloturistes el du un home d'entre 46 i 60 anys que viatja amb la família o els amics i que ha conegut la destinació a través del Boca Orella.
El vicepresident del patronat, Jordi Masquef, destaca que Girona és una destinació top pel cicloturisme i subratia que per evitar morir d'èxit s'està apostant per desconcentrar-los de la ciutat.
Presentada a Girona a la sisena edició de la Prop, el cicle d'arts properes i emergents de petit format. Un cicle que pretén ser una plataforma de llançament que permet assumir riscos i donar veu a artistes de proximitat i que estan en els seus inicis. Del 22 d'abril al 3 de juliol s'han programat un total de 21 espectacles en tots equipaments i 7 barris de la ciutat.
Infants, joves i entitats del Pau Major repintaran la plaça de l'Home aquesta setmana. Ho faran amb l'artista Raquel Morón, que és qui ha acompanyat tot el projecte. Aquesta acció és la culminació d'un procés participatiu iniciat fa dos mesos que tenia com a objectiu recuperar la memòria dels jocs de carrer clàssics i de promoure l'activitat a l'aire lliure entre els més joves.
I en esports, Estuani demana unió entre l'equip i l'afició. El capità va parlar ahir de la situació difícil que travessa actualment el Girona a la Lliga en la presentació de la 23a edició de les torneig del MIG, ja que no és el padrí d'aquesta edició. L'oruguayà va reconèixer que està travessant una situació complicada que potser no esperaven a principi de Lliga, però va destacar que creu que acabaran l'any de bona manera.
I acabem amb el temps, dia avui ennubulat, però amb la temperatura que no variarà gaire i on el sol pot fer acte de presència a estones en una jornada on es poden arribar als 22 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivi, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exclusius...