a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge, Ajuntament de Girona. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM. Escolta'l sempre que ho vulguis
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina.
... ... ... ... ... ... ... ...
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa rival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
no passaste de gaïman, hasta bé el cocodrilo.
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia a Girona FM, com passen 7 minuts a les 10 del matí d'aquest 22 de maig. S'està acabant el mes, el mes de les flors, el mes de Maria, dèiem alguns, o dèiem alguns abans. Un mes que hem tingut dies de pluja i molts de dies que no. Avui fa un dia...
Una miqueta rúfol i no del dia, sinó de la ciutat i del que ells vulguin, en podem parlar amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes. Senyor Joan Miró, com anem? Bon dia, molt bé, molt bé. Podria anar millor, però ja et conformo.
Me n'alegro. Sempre es podria anar una mica millor, però vaja, tampoc ens queixéssim, no? Diguem-ne. Eugènia Gros, molt bon dia. Què tal? Molt bon dia. Com estàs? Bé. Bé. No es poden queixar. Això també és bo. No sé si fer-li aquesta pregunta a la tercera pota d'aquesta tertúlia, que és el llibre té mèrit, perquè si li pregunto com estàs em dirà assegut. Per tant, què tal? Com va tot? Doncs bé, bé, molt bé. La part d'estar assegut, senyor Joan Miró,
Sempre s'ha d'anar més lluny, més lluny dels arbres que... Es nota que hi va necessitar la presentació del llibre d'en Lluís Llach en el casino de Girona amb en Saït es va i... Com va anar, per cert? Va anar bé, va anar bé. En Saït es va, podríem dir, obrir a nivell de presentació, cosa que... Si has d'obrir-te a ser la primera vegada que fas una presentació, en Lluís Llach és fantàstic.
Perquè li fas una pregunta i llavors pots sortir al carrer fer un gin tònic, un cigarro, tornar i encara va... A veure, ho dic amb tota la mort i respecte amb el Lluís Llach, que és un home que fins i tot ell deia, m'estic enrotllant, no, m'estic enrotllant, no, no, que la gent no s'aixeca ni estossega, ho diré estirant. Vull dir que si algú alguna vegada ha de ser la primera presentació que faci, el Lluís Llach és el millor.
El millor perquè, bueno... Dóna joc. Dóna joc. No, dóna joc que no hagis de patir i ara... Què preguntaré? Perquè en aquestes coses, quan has de fer una entrevista o quan fas una presentació i dius, aquest llibre t'ha costat molt a fer, sí. I bares estar amb els anys, no gaire. I, esclar, llavors quedes esgotat, eh? I llavors...
A mi em va passar una vegada amb un gran escriptor, que és l'Albert Villaró, de la Seu d'Urgell, que a les deu primeres preguntes que li vaig fer va contestar amb un sí o amb un no en una entrevista que havia de durar 25 minuts i em va fer patir. Després es va posar tot, però després em van dir que era així, però veia...
Dono fe de que és així, però és molt agradable. Sí, ho és, ho és. I les seves novel·les són extraordinàries, per altra banda, també és veritat. Però així enllà que li posem un aprovat, no li provem, posem una molt bona anè. Excel·lent, excel·lent, fantàstic. I ara que no ens escolta, amb en Seït, què tal? En Seït, molt bé, molt bé. En Seït té un personatge que ja... Home, una de les primeres actuacions així amb el gran públic va fer una declaració d'aquelles que faria història, diu...
no som ni en Jordi Gran ni en Guillem Terribas però intentarem fer-ho com ells ho va dir-ho, ho va dir-ho ell és un home que a l'auditori era? a l'auditori, sí davant de, bueno en Saïd és una persona que sap respectar les tradicions i ell sap que hi ha una gent que fa coses i que ell doncs en el fons vol arribar a ser com aquesta gent que passa que és un punyetero i a tu quina nota posem? perquè... a mi res, normal normal
Esteu fent de mestres. No, matrícula. Esteu fent de mestres. Ha superat la prova. Què? Ha superat la prova. Avança adequadament. Sí, l'he superat. No, però bé, va anar bé. La gent contentíssima, va signar llibres, amantes. És que es tracta d'això, amb una presentació, no has d'anar a explicar el llibre. Has de donar els detalls necessaris per fer venir les ganes a la gent de llegir-lo, diguem-ne.
Sí, però va anar bé perquè, és clar, és un llibre que està ambientat al segle XIII i acaba al segle XVI, i que, doncs, darrere de fons hi ha dues famílies, després també la discriminació de la dona, la dona és un objecte que a pràctica no serveix per res, i a més a més una exaltació o la medicina, tot plegat.
I, per tant, per fer tot això es necessita una gran documentació, com a mínim, per saber de què parles, i en aquest cas en Llach ho ha fet. I el que es tractava d'explicar a la novel·la és a dir, aquest senyor ha treballat molt per explicar d'una manera molt propera i molt novel·lada i molt normal, sense enrotllar-se, una història que, doncs,
pertany perquè passen aquí entre nosaltres per allà a Lleida i totes aquestes coses aquella part perquè el fil d'allà on surt la història és a Porrera
i a partir d'aquí el poble de la mare d'en Lluís que ell també considera el seu i ell hi va viure molts anys i més a més allà hi ha les vinyes i tot això per tant era explicar de dir i ell ho explicava molt bé llavors doncs en tant en tant havies de dir escolteu no és un llibre d'història ni de sites tot això que explica és per entendre d'allà on t'ha tret el material per dir una cosa que podria ser un quatre ratlles però un escritor ha de saber molt més
del que explica per tenir la seguretat que el que explica ho explica bé i ara ho he fet bé també jo li vaig llegir la memòria dels ulls pintats i me va impressionar vaig estar uns dies amb aquella història no és la història d'un senyor que és cantant i que és molt i molt conegut que en un moment determinatiu ara faré un llibre per vendre'l no, no, no, realment no té res a veure però és un gran novel·lista és un gran novel·lista aquesta que dius i les anteriors i els he llegit totes, l'actual encara no
No he tingut oportunitat, però la memòria d'uns ulls pintats era... i d'una gran sensibilitat al mateix temps. Sí, és també part de la història nostra. Sí, sí. Sí, els llibres ja porta fets, eh? Déu-n'hi-do. Sí, sí, ja. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Jo el que volia és recordar que aquest dilluns passat es va celebrar la Diada de la Gent Gran.
Ah, molt bé. Com ha anat tu? Sí, com? En Guillem no, eh? Del que dic, la gent amb experiència a l'auditori. I en aquest cas hi va haver una novetat. I és que el Consell d'Adolescents i d'Infants va també intervenir a la festa
va fer una petita actuació i això ha obert una comunicació entre aquests diversos entitats o grups a la tarda els Consells de la Joventut i el de l'Adolescència i de la Infantesa feien la clausura del curs i ens van convidar de manera que vam tenir un matí de gent gran amb gent jove i una tarda de gent jove amb gent gran
Sí, això és molt positiu. A més, jo té la sensació que la gent jove connecta molt bé amb la gent a partir d'una edat. Connecta molt bé que no pas la generació del mig. Sí, sí, és veritat. Però, clar, això és històric, també. Ja posats a parlar de llegendes. En els primitius, en les tipus primitives, quan no hi havia llibres, què feien a les nits? Clar.
Es reunien al voltant d'una foguera i la gent experimentada, o sigui, la gent gran, explicava les seves històries, que els altres escoltaven perquè un dia la transmetrien. I això es va anar fent al llarg de mil·lenis, perquè la tradició literària s'anava passant oralment.
Fins que van començar a escriure, i encara això no implicava la difusió, fins que arriba la impremta, però ja molt tard. Ja fa, què és, el 1700, 1600? 1500 llargs. I això volia dir que encara hi ha alguns llocs que encara ho fan. Vaig veure una exposició del Salgado, que van haver els nòmades a Mongòlia, i es passaven tot el dia caminant. I al vespre feien aquest foc,
I diu, Israel, no sé pas de què reien, si tot el dia es passaven caminant. Encara hi ha algun lloc, avutant, han passat ara la literatura escrita perquè no volen perdre tota aquesta tradició oral. Segle XIII, 1440, Gutenberg. És que ho he buscat perquè em semblava que era una mica anterior. Quin any, dius? El 1440. Segle XV. Segle XIII, no, XV, XVI. He de sumar, no l'estat, diguem-ne. Així hi ha una història molt...
interessant de la primera bíblia en català que es va fer a Tessalònica que eren els jueus fugits de Barcelona ah, veus aquesta no la sabia sí, és molt interessant això els jueus catalans aprofitant la impremta van imprimir la primera bíblia en català a Tessalònica a Tessalònica, no la sabia aquesta això en una època en què l'església prohibia traduir la bíblia
Sí, sí, interessant. Venim d'èpoques de prohibicions, o estem en èpoques de prohibicions. Escolta, i el Consell de la Gent Gran, del que tu en formes part i que n'ets de la Junta Directiva o de la gent que ho mou, totes aquestes coses, què feu? Però jo, per exemple, no em vaig assabentar que teniu... Sé que sou molt actius,
Però què feu? Deixem-ho preguntar-te així d'una manera amplia. Organitzem la diada, que això costa moltes reunions. La diada de la gent gran. Això costa moltes reunions, perquè som així. Però després, a cada període de temps, publiquem una revista, que és el Roure. El Roure, sí.
i ara potser amb aquest contacte amb el Consell d'Adolescents i Consell d'Infants potser hi haurà encara més activitats però en fi no està malament perquè ja ens ocupa el temps no, no, fer coses porta feina diguem-ne, no? expliquem-li en el nostre llibre té mèrit que no para de fer coses tot i que està formalment jubilat
Bé, perquè així es pot fer coses, que és el que amb en Joan ara pot fer coses i pot organitzar coses perquè està feliçment jubilat des de fa uns anys. Ui, ui, ja tens temps? No. No, no, no. Tu, Eugènia, també deus estar en aquest camí. I no en parlem del que porta, condueix aquest allò, que està jubilat i t'has enrenxat, tu. És veritat, m'ha enganxat i no convido. Ara està mig jubilat, o sigui, els matins és jubilat i les tardes és obrer.
Deu ser això, deu ser això. Escolti, parlant de... Sí, perquè vostè m'ha dit que tenia alguna cosa a dir i ja veig que hi ha li crema per dintre perquè té ganes de dir-la. No, no, no, vostè és que són una gent que coneixen bé el territori i totes aquestes coses. Com és que a les fonts encara no hi ha aigua?
Mira, ara l'Arnau em diu que ha anat a donar una volta, que ahir va anar a donar una volta pel parc del migdia i que ahir començava, que a ell li va semblar que ahir començàvem a omplir-la al marge de la plaça de Marquès de Camps, que és un lloc molt concorregut.
doncs està més seca. Vam tenir aquesta conversa dilluns, que hi havia l'exercal que vostè coneix bé, el senyor Quim Nadal, i va dir exactament el mateix. Es va mostrar sorprès per el fet que amb els embassaments, gairebé el 80%, diguem-ne, no hagin tornat. Ell va parlar concretament d'unes quantes fonts com aquestes, o la plaça Catalunya,
Va parlar també del rei que envolta la d'Avesa, que ho estan. Hi ha com una sensació que... Precisament aquesta pregunta que faig és que vaig passar per les fonts de...
i una vegada més vaig veure que li vaig tirar una foto, pensant en Quim Nadal, perquè fa dos mesos, quan encara no havien obert les restriccions, es preguntava, però si ara ja tenim aigua, per què no es comença una altra vegada a omplir les fons? Perquè fa pena veure les fons seques d'aquella manera. I o sigui, en Quim Nadal, de fet, ja feia dos mesos que es preguntava per què l'Ajuntament
no agafa ja la iniciativa i encara que no hagi sortit ben bé l'ordre de que ja es pot fer tot... No, no, formalment com vàrem sortir de l'estat d'emergència es podia ja haver fet i per tant això de fa temps... Per què esperen a fer-ho? És que no ho entenc aquesta cosa que s'hagi d'anar reclamant fins i tot que es torni a omplir la...
Jo ara penso que, de tota manera, l'aigua de les fonts es deu regenerar, vull dir que no és que es vagi gastant, és la mateixa, per tant, estem parlant de gaire. En canvi, les fonts d'aixeta, la ribell funcionen totes, ja les hem provat. Però l'altre és una aigua que tampoc és la despesa d'aigua que hi arriba a haver-hi. No, perquè...
Sí, sí. No, però és veritat, has parlat d'una concretament, la plaça Marquès de Camps, jo he trobat a faltar, entre l'escultura d'en Torres Monzó de les Foques i aquella... Perquè, clar, jo, i no fa molts anys, vull dir que jo ja soc gran, ja he vist la plaça Marquès de Camps de molt diferents maneres, perquè és una de les places que jo crec que han tocat més. Aquest dia veia una foto...
Sí, però em vaig veure una que de molt abans, devia ser de començaments del segle passat, que diguem-ne que la carretera a Barcelona, deixeu-m'ho dir així, començava ben bé, diguem-ne, allà. És a dir, que la plaça era un canton que ara hi havia carretera i després hi hem vist 50.000. Ara han tret, per exemple, els autobusos, una part dels autobusos, els de Salt, que jo crec que està bé, eh?
Perquè és un lloc que s'hi concentra molt, és a dir, perquè hi passen cotxes, hi passen carrils bicis d'una manera complexa, però hi ha molta gent que ve a peu, per exemple, tota la gent que ve de salt amb autobús, que abans baixava allà, ara baixa, diguem-ne, a la plaça Joan Brossa, que és la travessia del carril, per entendre'ns.
que és una plaça que m'estava agradant, perquè jo quan la vàrem fer, així és una mica dura, vaig pensar, però que encara els arbres ja comencen a créixer, el que passa és que hi ha una cosa que no m'agrada gens, que entre mig de quatre jerseis, em penso que es diuen així, hi ha un llamp de cartell anunciant unes obres que es faran que hi canta, però la plaça en si... Mira. Una de les coses que volia dir és què s'ha de fer
perquè hi torna a l'aigua, perquè escolta si fos allò que dius hi ha una gran despesa i jo no estic a favor de que ara perquè plou allò, ala, tornem i no, no, però les fonts aquestes són quatre ara que hi ha aigua als embassaments, ara és quan s'haurien de fer polítiques contra la sequera, diguem és ara que s'ha de treballar ara és el moment clar, tot és previ i previsió
perquè ara hi ha molta aigua als embassaments aquest dia la consellera Paneke va dir que i ho va dir-ho i em va sorprendre perquè li havien preguntat però va venir a dir que estan treballant perquè el transbassament pastarà ara metropolitana que es pastarà al Cardedeu per dir-ho d'alguna manera doncs es vagi rebaixant amb el temps i treballar perquè algun dia deixi de ser és a dir que l'aigua del Ter torni a baixar pel Ter però veia, em penso que ens costarà
Podria la pànic solucionar això? No, no, és que va ser ella que ho va dir-ho. Ah, mira, no ho sé. Sí, sí. Els americans tinguem de solucionar les coses que passen per aquí, mira per on. Els americans? Sí, home, el que passa a la guerra d'Ucrania... Ah, vale, com que deies per aquí, ara pensava que estaves parlant, diguem-ne, dels barris de Girona. I Europa, eh, d'aquí Europa. Això em fa pensar molt en que a Sara Gebo
A les cases d'algunes cases de Sarajevo ja hi havia, bueno, fa temps hi havia la foto del sant pare, que hi havia en aquell moment, i d'en Clinton. I deies que hi fot en Clinton, aquell home va ser en Clinton que va quedar amb tot el merder que teníem. Fins que ell no va dir prou, aquí ens fotíem una mà a Europa, anava fotent el ronso.
Mira, la Primera Guerra Mundial acaba molt malament perquè els Estats Units se'n desentenen, se'n tornen i deixen que els europeus s'espedirin, i els europeus ho fan malament. És a dir, la postguerra, sí, en certa manera van escanyar tant a Alemanya que va arribar la Segona Guerra Mundial. Posen les condicions per la Segona Guerra Mundial amb els pactes que fan.
Però clar, els europeus venien d'anys i anys, de segles, de guerra. Guerres constants, guerres de cent anys, guerres... Les de trenta anys que diem aquí, a Holanda en diuen la guerra dels vuitant anys. Perquè va durar vuitant anys, de fet. Havien tingut guerres a Alemanya, a França, el segle passat, aquí, i hi havia les carlines. A la Segona Guerra Mundial s'hi van implicar. Van dir, heu de fer això.
el pla Marshall no? els Estats Units d'alguna manera va dir bé, pla Marshall i refem les ruïnes que hem provocat i a més a més enteneu-vos amb una solució relativament senzilla doble solució que era dir mira, a partir d'ara no ens barallarem pels recursos
pacte del carbó i l'acer i a partir d'ara quan bombardegem les fàbriques del veí bombardejarem les nostres fàbriques Mercat Comú però també hi ha moltes coses la primera guerra mundial i això ha implicat una cosa que de vegades no ens en recordem que som la primera generació que no ha viscut una guerra en el seu territori hem tingut una guerra ifni
Sí senyor, a Espanya. Però aquí ja no n'hi ha hagut una altra. De fet, aquí hi ha una persona que la va viure molt de prop. No, jo... La Marxa Vera va estar a punt, eh? Va estar a punt, allà va estar a punt. El que passa que de com va ser la Primera Guerra Mundial a com van ser les que van venir després, no té res a veure perquè precisament la Guerra Civil va ser un camp de proves de la Segona Guerra Mundial que va ser les primeres vegades...
Que la població civil ha estat bombardejada i ha patit més... Ha canviat moltíssim, això. Si no havia passat mai que les gades, la gent de les cases patís més que les trinxes. I Joan Miró ens fa una mica de trampa.
perquè ell ens fa una mica de trampa perquè com diu això els americans van venir tot això també ho van fer perquè ja vam veure que en aquell moment l'enemic era l'altra cançó del bloc soviètic i es preparaven és a dir també no és que pensessin en Europa pensàvem bàsicament també en ells home és l'imperi o era l'imperi en aquell moment
Sí, sí. I pel·la, també molta pel·la. A Pat Marcel no el donen perquè sí. S'està ensubant, és a dir, jo que no conec excessivament les teories d'Alexandre de Olofeu, però vull dir, estem a la fi també de l'imperi britànic, vull dir, segons les teories matemàtiques que va aplicar.
de la història. També hi ha l'imperi espanyol que acabaria a finals d'aquesta dècada però bueno, aquesta és més complicada de deducir. Encara no s'ha acabat el final. Encara no s'ha acabat. En 15 dies pot passar coses estranyíssimes. Sempre passen coses, sí, sí, és això. Escolteu, no sé, hem començat a... De fet, hem parlat de llibres i tot això. Avui deus presentar... No hi seràs la presentació del llibre d'en Josep Pastells que havia sigut tertulià d'aquesta casa, que ahir van presentar el llibre a la Mar Bosca...
Ai, de la Marbós, de la Mar Camps, perdoneu, a Sant Narcís, però avui es presenta el seu, que es titula, curiosament, Bon Jan, no? Bon Jan. Un molt bon llibre, per cert. A les set de la tarda, sí, a la llibreria Vídeos, és l'última producció d'un dels autors...
d'aquesta part del territori de Catalunya que més escriu. És molt prolífic, sí, sí. És una bèstia. Sí, sí. I va reconèixer que... La Mara Camps va reconèixer que escrivia per necessitat i ell va dir que escrivia per diversió. Totalment. I jo vaig dir que escrivia perquè era la meva feina, però que a mi no m'agrada escriure, vull dir que no... que jo ho fèria per una qüestió monetària, diguem-ne, vull dir que...
que és així. Escolteu, i com la veieu, la ciutat, ara que hem acabat? Ja ha passat quatre dies, del final de temps de flors. Heu pogut passejar per la ciutat? Jo crec que hi ha hagut molta gent, però la sensació que aquest any... He parlat amb molta gent, diu, hi havia molta gent, però no hi ha hagut aquella sensació d'agòvio, de massa gent, excepte en llocs puntuals, com són les cues per entrar...
abans àrabs, els soterranis de la catedral i tot això, heu voltat per la ciutat una mica, sí, és veritat això que dius, però per altra banda ha sigut potser de les primeres vegades que ha sigut una exposició de flors com ja, no sé si dir-ne internacional o no sé de quina manera
jo vaig estar parlant amb gent de Xile amb gent de la Índia un 30% de les 400 mil persones que diu que van venir eren estrangeres diguem-ho així jo vaig parlar amb un parell de joves que no els hi vaig acabar de preguntar però ell vivia a Irlanda era d'origen indi ella era de Perú i es havien trobat aquí o sigui, havien vingut a veure l'exposició de flors i dius, és un fenomen ja una mica italians també, molts italians també francesos també, suposo
els francesos ja venien però gent de llocs increïbles japonesos també
Hi ha una cosa que jo no sé si hi va haver més gent o menys gent. O sigui, si es viu per la zona de Carrer Nou, Sant Francesc, Santa Clara, Rambla... Com és el teu cas? Ciutadans, Ballesteries i allò... Clar i bé. No només els dies de les flors, sinó cada... Sempre, sempre, sí. O sigui, a partir dels divendres a la tarda, allò és...
I ara cada dia al barri veia. O sigui, has de demanar permís per caminar. O sigui, no pots... Si tens pressa, és com si passessis un joc d'obstacles, d'anar tantejant la gent que passeja, amb tot el seu dret, està passejant, es para, va de costat, i tu vas recte, i un dintre se para davant, i has de costat un cap... Allò que és terrible. Com el dia de Sant Jordi, quan els llibreters posen parades al carrer, per exemple...
Sí, sí, també, també, però jo estic dient, no el digue per les flors, vull dir, és una cosa que no... Que hi ha molta gent a la ciutat. I no ho dic, escolta, no m'estic passant, ho dic que possiblement ara no es nota tant.
la cosa escandalosa de les flors perquè és més habitual per exemple fa molts i molts anys el dia més bèstia de Girona era Tots Sants sí Tots Sants era una inversió però llavors van venint les flors i ara Tots Sants és un fart de riure comparat amb les flors sí
doncs ara ja és una cosa divendres dissabte és una cosa espectacular sensacional, fora de sèrie i entremig patinets i bicicletes i tot és fantàstic per cert, heu anat a veure ja l'Odeon i què tal?
Sembla Nova York. Ei, el porta, un dels encarregats, és un amic, fill d'un amic seu. Crec que sí, sí, un tal David Mateu. Molt bé. Sí, sí, sí, fill d'enfonso Mateu, de salt. Jo l'Odeon, a veure, és un d'aquells temes que alguna vegada he tingut un punt de confrontació amb segons qui.
Però jo ho dic claríssimament perquè penso que aquestes coses s'han de dir. Si Miquel Casals no compra l'Odeon i fa aquelles obres que va fer de reforçar-lo, és a dir, iniciativa privada, en aquests moments hi hauríem un gran buit a l'escala del seminari que anem dit tota la vida.
que és les escales de Sant Martí, no? Sí, això de Sant Martí. Correcte, però el cert és que allò s'hagués anat a Norris. I la veritat és que jo no hi he estat ara, des que ja hem posat bicicletes, diguem-ho així, però he estat seguint molt el procés de restauració. Jo crec que és una d'aquelles coses que la ciutat hauria d'agrair. Perquè la gent que es queixa no hauria fet absolutament res. I en aquest cas, com que no hi havia prou diners, l'iniciativa pública no hauria salvat l'Odeon. És més...
La gran majoria de la gent de Girona no tenia ni punyetera i deia que des del 1850 allà hi havia un gran teatre que es feia dit odion. Com a molt recordaven els cromats en César i la fusteria Lledó. Però que entraves allà i no es veia aquí. No, no es veia aquella columna. Jo hi vaig estar una vegada per temporada alta allà.
Sí, allà has fet una obra de teatre. Jo hi vaig estar-hi mentre feien les reformes, un dia al vespre, i realment és un lloc que és espectacular, és una cosa... Jo estic amb tu, en Jordi, que poden dir el que sigui, però que el lloc és impressionant. I escolta, i molts llocs el volrien. Llavors, tot el que hi pugui veure i tot això no...
Jo l'únic que vaig fer una cosa, jo sempre, a vegades hauria de pensar tres vegades, vaig entrar i vaig quedar acollonit, i et dic, hòstia, però no és demanar un cafè, no ho van emportar, un d'allà o un altre, jo ja anava mirant, i jo deia, bueno, aquí no crec que algú entri a comprar una bicicleta, perquè ja...
hi ha tant de coses i jo dic, hòstia, aquí dintre i de cop i volta m'aixeco per anar cap a dalt i en David me diu, ei, hola, què fas? i li dic, estic acollonint, veient això no sé si algú entra aquí a buscar, a comprar una bicicleta veient tot això tant de lutze diu, bueno, en el moment en portem tres avenudes dic, carai no em diràs que tu ets el gran jefe? i diu, sí
i a més a més hi ha una cosa que veurem com evoluciona que és la voluntat expressada per la gent de Valodrom de fer-hi és a dir, hi ha una petita cafeteria però la voluntat és obrir-ho a
coses que faci la gent. És a dir, llibres, alguna obra de teatre, alguna història. Jo crec que això és molt interessant per la ciutat. Ho has vist, Joan? No, no ho he vist. Però ara m'ha despertat l'interès. Jo ara saps què passa. M'hi agostaré.
Estic en un moment, tornaré a parlar de llibres, ja sé, és la influència d'en Terribas. El dia 28, que ara no me'n recordo si és dimecres, em penso que és dijous, dimarts o dimecres. És dimecres. És dimecres. Es presenta precisament a la 22, i jo hi participaré, si tot va bé, un llibre d'en Josep Valls, que es diu Històries de Seminari. És clar, el seminari és allò que és un gran desconegut. Ara, gràcies a Temps de Flors, molta gent ha pogut entrar, però al seminari...
que és era molt gran diguem-ne ara s'obre es pot anar per l'església però en el llibre d'Histories del Seminari s'explica el que era el menor, el major hi ha unes fotografies i te'n dones compte que en poques dècades com ha canviat la societat gironina és curiós perquè en Josep Valls ja fa molts i molts anys a través d'una editorial que es va fer a Salt el Pèl va fer un llibre d'Estimats Germans
de la seva estada al seminari. Per tant, suposo que... Era el que portaven en Sonyer i en Berga, no? En Miquel Berga, en Sonyer, en Paulí. En Paulí, en Josep Paulín. Sí, sí, sí. I a les decisions del Pèl. I tu també hi eres, tu, Joan. En Joan era per tot, eh? Vull dir, Grata és una mica la ciutat, escolta.
És en els Bertrana, eren a l'Ajuntament, estava a l'universitat, la manava per Òmnium, vull dir... És curiós perquè en Miquel Berga i en Joan estaven en el Premi Casero, i el primer llibre que van editar va ser Susqueda, i no van demanar, allò podríem dir, permís a la 22, perquè els drets se'ls tenia a la 22, i van demanar.
Bueno, Susqueda no havia estat premiada. No, va quedar finalista. Va quedar segona. El finalista dels drets tenia... Miquel Fanyanà es va guanyar l'any següent, però no va guanyar en Susqueda. No, no, i el llibre que Susqueda s'ha venut a per tot. No, deia que l'estimat Germans és un molt bon llibre.
Que suposo que en Valls deu haver agafat fragments d'aquell... Alguna cosa i el deu haver posat aquí. En Josep Valls, que diguem-ne que és un personatge que durant trenta i pico d'anys va ser l'administrador gerent del mòtil, ell que era un home de lletres feia els números, és conegut pels llibres de les converses amb Josep Pla i és un apaio que escriu molt bé i que té moltes la trenca.
Jo crec que Estimat Germans va fer una cosa molt poètica de la seva estada en el seminari i que ara ha aprofitat per dir, com que ja han passat els anys i ha prescrit tot, ara el que fa és un llibre amb aquella conya tan garrotxino empordanesa que té ell, explica moltes històries de com vivien i llavors te n'adones compte, estem parlant dels anys 50 i 60 del segle passat,
però que és aquí, fa 60 i escaig d'anys, i te n'adones compte de com ha canviat tot, no?, com aquella gent la tenien allà, i llavors també t'expliques una miqueta que sortien com sortien. Parla malament d'algunes persones d'aquella manera que no us sembla qui parli, i parla molt bé d'altres, entre elles del que va ser el seu gran amic Modés Prats, perquè parla molt bé de Modés Prats, eh?,
Tot i que diu que una vegada li va posar un 5 per una contesta, diguem-ne, que ell li diu... A Monserrat, era una de les persones que tenia més relació amb Monserrat, era la Monserrat Terrades, i va ser alumne i la va suspendre.
Sí, a mi també. Sí, jo no vaig arribar al 5. Anaven a sopar junts i tot això i la va sorprendre. És molt divertit perquè diu que els hi posava perquè ell va fer una cosa molt interessant perquè tenia una literatura que era Clásicos Castellanos.
i ell la va canviar i li va posar Clàssicos Españoles i el Didi Españoles hi va poder posar tot el que no era en castellà i és on els va entrar tot el tema del català i de la gent que hi havia i tal però diu que els hi feia un pli, a vegades els hi posava cada setmana un encàrrec que havien de fer dos quartilles de tal cosa, d'aquelles coses que es feien al seminari i diu que una vegada els va demanar dos quartilles sobre el silenci i que en Josep Pla els va entregar en blanc
Això li va costar, diguem-ne, una reconvenció molt important, però llavors el Marge li va dir la idea ja ha estat bona, no? La millor manera d'explicar el silenci. Bona, però no era això. No era això, no era això. Moltes fràgides jo vaig tenir molta relació i, sortosament, no vaig ser alumne seu i, per tant, podíem parlar d'altres coses.
Sí que pot dir que va ensenyar a jugar a canarí, que això és una cosa important per anar a la vida. Sí, sí. Jo us recomano que si teniu temps, i a més a més s'ha visionat moltes vegades, en Josep Valls va fer el llibre de Tartuliol, les xerrades, Josep Pla inèdit, un llibre. L'inèdit, el Josep Pla de conversa, ara fa poc per acabar-les, va treure històries de Josep Pla, que és una mica tot
Josep Pla i Nedi, que era el recull que es havia publicat en el Punt Diari, es va editar en llibre, i quan va fer un any de la mora de Josep Pla, es va presentar a la llibreria 22, i era dels primers temps que hi havia vídeo, era veta en aquella època, bueno, era un armatòste, i a Quim Corbet la va gravar tota. Correcte.
Llavors jo l'he anat passant a BHS, l'he passada en CD i ara està en un arxiu i està penjada al Youtube i us la recomano. És una hora fantàstica entre Modest i Josep Valls parlant d'emplar. Però és una cosa espectacular.
Això devia ser l'any 82, perquè en Pla va morir el 81. Doncs el 82. I a YouTube es troba per conversar... A YouTube t'ho posa José Pla. José Pla, José Valls. José Valls, en Modés Prats, llibreria 22 i et surt. També es nota el pas dels anys, perquè allà ens...
Primera que fumàvem a dintre... Fumàvem. Jo no fumava, però a dintre la llibreria. I tirant les borilles a terra. Sí, sí. I la llibreria plena de gent. Estava a tope. Estava... Sí, sí. Dels inicis... Bé, els inicis ja feia uns anys que ho feia, però era uns de les...
Segurament és de les presentacions que recordes, perquè va ser molt divertida, molt entretenguda. Sí, a més a més hi ha una introducció meva en què explico tot el que ha costat fer aquella presentació. Vam estar, quan l'havien de fer, llavors anava per un, per l'altre i tot això, i surto, que a més a més, amb barba, amb una veu de janeta i tot això.
us la recomano sobretot ara que surt d'aquest llibre per en Valls que veu que és un personatge d'una ironia bestial i que a Modés Prats aquí es veu que li està fotent canya però ell aguanta aguanta no els deixa guanyar
Jo volia tornar un moment a les flors i dir dues coses. Una era positiva, precisament té a veure amb això del seminari, que és la recuperació d'espais, que ha sigut per mi una sorpresa a la botiga aquella de la Cistelleria, no sé si ho vau anar. Sí, i l'heu al costat. Sí, l'heu al costat. O sigui, jo aquest aspecte de les flors el promuloria de llocs de Girona, de segles, perquè vaig quedar sorpresa d'aquest lloc i del costat que es donen a conèixer com el seminari.
I una de negativa, que jo no em posaria plàstics al lloc. Ah, m'estàs parlant del Poneif al Baia, eh? És que ara hi ha trossos de plàstic al riu. És una previsió. Jo no em posaria per flors de plàstics. Jo crec que va ser aquelles coses d'acció-reacció. L'any passat hi va haver unes certes queixes perquè van entallar
durant dos dies al pont a l'Eiffel, perquè hi van posar moltíssimes flors, hi van fer una gran decoració i va quedar magnífic. I aquest any han anat a una cosa més senzilla, que ha estat senzillament posar plàstic groc al damunt, i és una de les coses més parlades. Jo, és un dels grans problemes, ara que veig...
que en Guillem ha agafat el llapis i estava fent aquí una cosa. El gran problema, com li deixes una cosa a un artista, tu ets artista, és que llavors fan el que creuen que han de fer. Ja, però si poses unes condicions, com ara jo, en els ponts que passen al riu...
Jo no hi posaria materials que no... O sigui, la condició precisament hauria de ser coses que es fonguin, que van al riu. Una vegada hi havia allòs por expans d'aquells grocs i també van anar per al riu. O sigui, es tenia una mica de preveure-ho. Un material que no sigui fongible, no sé com dir-ho. Jo recordo que el dia que l'avuntaven en el pont...
Ja hi havia gent que deia que van de plàstics i embolicar aquest pont amb plàstics. Hi va haver una certa polèmica perquè quan varen començar a fer-ho semblava la bandera espanyola perquè hi havia una part de groc i una part de vermell. Després es va veure que la idea era fer-ho tot de groc però jo crec que no ha sigut de les idees més reixides que hi ha hagut. En canvi aquest any, per exemple, jo he vist molt poqueta cosa però a mi, anant a la primera part de les dues coses que has dit jo crec que una de les grans aportacions perquè aquí quan es parla de les flors
És veritat, s'ha parlat sempre de com va començar i tal, però hi havia una persona que va morir ara fa poc i molt gran, que era la Rosa de la Valle, que ella va ser la que va tenir la idea de dir obrim espais de la ciutat, que no hi podríem estar mai, i per tant hem pogut veure cases particulars, hem pogut veure el seminari, o per exemple aquesta vegada hi havia una exposició que era molt... una exposició...
Com es diu, a casa Carles és una cosa molt senzilla però que estava realment bé, em va agradar, em va agradar l'Ajuntament de Girona que era un cert homenatge a la ciutat del vi en el 40 aniversari de l'agermanament, que hi havia allò com una mena de petita reproducció dels jardins del Museu de Talús-Lotrec...
És a dir, hi havia coses que jo crec que estaven bé, hi havia coses que estaven bé. Sí, hi havia muntatges allà al passeig arqueològic, al començament hi havia el de l'associació de donants d'òrgans, també tenia la seva gràcia. Sí, a mi una cosa que m'agrada, però que això és el carrer nou que el dediquen a les escoles...
I val la pena que estigui bé. I una cosa que aquesta vegada va aguantar molt, Sant Narcís, que sempre juguen molt el tema de les flors, els van acabar destrossant tot plegat, com faltaven un parell de dies, que és una pena, però aquests treballen i treballen molt bé, la gent de Sant Narcís ho fa molt bé.
I va haver vandalisme, no? Sí, va haver-hi vandalisme, passen aquestes coses, però en fi. Bueno, doncs ja tenim temps de flors i ara hem d'anar per una altra, diguem-ne, no? Vull dir, la ciutat... Carrer de la Creu, ara que... Va fer un article, vostè, sobre el carrer de la Creu. Sí, perquè me vaig avançar una miqueta a dir que en sentit comú... A veure, jo no vull pas anar a la contra de dir que...
que s'han d'obrir processos participatius, s'ha de deixar opinar la gent, està molt bé deixar opinar la gent, i en el cas del Carreola Creu han parlat amb els veïns, han parlat amb els transportistes que hi venen a deixar paquets, han parlat amb la gent del Cor de Maria que hi ha a l'escola, han parlat amb els botiguers...
han parlat amb molt ambici, han parlat amb tothom, no? I aquest dia ja van fer, diguem-ne, per veure la gent que acabà odiant i exposant. Jo crec que la decisió ja està presa, particularment penso que la decisió ja està presa i que, per tant, això ha sigut una mica de parafernàlia. Jo, en aquell article ho deia, és a dir, el que real la creu, que ara fa cinc anys que, diguem-ne, es va inaugurar, tothom ha coincidit que no va anar bé, eh?
Tothom ha coincidit que no va anar bé, però jo dic que hi ha coses que es poden fer d'una manera senzilla. En Quim Nadal aquest dia deia que hi ha una part amb unes pedres que poden ser perilloses i que segurament s'haurien de redonar i tal, i després he vist que una de les coses que han dit és aquesta. Les pedres aquestes són les de...
Sí, sí, sí. Vaig trobar un senyor de 95 anys que va cabre en una d'aquestes pedres. Sí, sí, sí. Sí. Treure els cotxes aparcats del mig, del carrer, podria ser una bona solució. Sí. I alguna cosa més faran per dir que han fet alguna cosa més, però treure els cotxes d'allà al mig jo crec que seria una solució. Però el que no entenc és que quan ho van fer-ho, quines raons donaven...
De fet, tot aquest canvi de cotxes al mig i tot això, a qui volien afavorir? No, per exemple, van posar un carril bici que no hi era, no van voler... Aquí el problema, parlant amb polítics que hi havia en aquell moment a l'Ajuntament, hi va haver una gran lluita, hi havia una visió política del que es volia fer, hi havia una visió tècnica del que es volia fer, i es va fer un matxembrat de les dues coses i no va anar bé, perquè no era ni una solució ni l'altra.
això segurament m'ho desmentirien si diguessin que formalment no és així, però la veritat és que em costa d'entendre que hi hagués tant de temps d'obres que es fes una part de prova i que al final acabés sortint una cosa, no ho diré jo que sigui un llap, el que diré és que tots els grups municipals de l'Ajuntament de Girona, començant pels que ho vàren fer-ho, diuen que s'ha de canviar, per tant,
però l'objectiu al principi no era dissuadir la circulació de vehicles dissuadir el trànsit i això no s'ha fet això no funciona imagina't a Barcelona el Consell de Cent
Conselles, sí, sí, ja hi van fer una gran intervenció. Bueno, hi ha una intervenció, i la gent passa per allà, els bancs, i ja hi passen uns cotxes que són per descarregar, i allò funciona fantàsticament, els cotxes no sé per on passen, però...
Hi ha tota una gran avinguda. Per Mallorca i per València i pels altres, perquè els cotxes continuen. Fantàstic. I he vist que també ho han fet, em sembla, ara al carrer Girona, em sembla que també ho han fet una part. De Barcelona. Sí, Barcelona. Però vull dir, a veure, allò...
pot agradar o no pot agradar a la gent però no hi veus una cosa que obstrueix a uns i als altres aquí vas a peu i no hi has guanyat res aquí hi ha una certa perillositat perquè no es veuen les coses llavors el que passa
és que hi ha gent, cotxes, vianants, ciclistes i patinets, tots, eh? No vull dir només ciclistes, però també hi ha una altra cosa que és molt perillosa, que és que hi ha gent que se salta els semàforos en vermell. Jo crec que això, doncs, hi ha unes normes... Conduint o a peu?
A tots. Jo diria que els que... És a dir, he vist saltar-se més bicicleta a semàfors meravells que no cotxes, això també és veritat. Però també hi havia nans que travessen com no toca, eh? Sí, també. I els patinets a les velocitats que van és un problema, és un problema de regulació.
hi ha unes normes que els ha fet complir, per això hi deu ser la Polícia Municipal. L'altre problema és que mentre han fet aquestes obres que van donar el seu, tot el carrer i la gent que hi vivia, i si hi havia alguna botiga, van patir unes conseqüències. Si ara es torna a modificar i tot això, dius, escoltem-ho, i només no hi tenen cap culpa amb tot aquest meredit. Qui paga tot aquestes despeses? Si vols disbadir el trànsit,
i converteixes un carrer en zona d'aparcament, el que fas és que la gent vagi cap allà a buscar aparcament. Sí, deixar el cotxe. I, per tant, van passant. El que passa és que aquí, tornaré a dir aquella famosa frase d'en Vallcala, que no és el mateix receptar que aprendre, buscar unes solucions és relativament molt fàcil, però després venen els inconvenients. Per exemple, hi ha una escola...
Hi ha molts pares que deixen el cotxe allà davant per baixar els nens. Alguns d'aquests demanen que, per exemple, que s'habilitin zones a mil·ligri per poder-ho fer. Això no passa només en aquesta escola, passa a moltes escoles de tota la ciutat. Passa absolutament a per tot. El problema és aquest, de dir, volem treure cotxe, sí, però si els traiem hi haurà afectacions, i aquestes afectacions... Escolta, nosaltres que ja tenim una certa edat, me'n refereixo a en Guillem i jo, però també amb el senyor...
Miró, vàrem veure els daltabaixos que hi va haver-hi quan el primer ajuntament de Nadal va decidir que trauria els cotxes del carrer Santa Clara. Semblava que allò s'assumava tot. I ara veus passar tant en un cotxe que són dels garatxos que hi ha allà i que molesta fins i tot aquell cotxe. Però clar, jo et recordo, no les coses que m'agrada.
d'aquests grups que hi ha penjats a Facebook, bàsicament de fotos antigues, clar, tu veus el que era el carrer Santa Clara amb els cotxes aparcats, amb els cotxes en doble circulació. Jo crec que alguna vegada en doble. Jo havia vist, i havia estat vist, el carrer de la Força doble direcció.
doble direcció. Sabeu allà on hi ha un calaix? Sí, just al cantó allò t'hi havia a Ràdio Girona. A la plaça de Correu Vell? No, vol dir una miqueta més amunt del Correu Vell, davant d'on t'havia hagut, diguem-ne, davant d'on t'havia hagut la secció femenina, per dir-ho d'alguna manera. No, ja cap al museu, a les escales... No, però a dalt de tot, a dalt de tot, ja quasi entrant a l'institut, hi ha un calaix. Ah, sí, sí. Perdó, jo pensava que volies dir abans. Allà hi havia un municipal...
que manualment feia anar amb un semàfor que estava a les escales, o sigui, a l'entrada de la força, i un altre a baix, i mirava, deia no bé, i feia tronja i vermell. I això no el recordo. No, no, jo dic que jo no el recordo.
allà un municipal tot el dia fer això com per exemple també hi havia municipals els semàforos manuals, recordo el primer semàforo de Girona que va ser exactament l'encreuament del pont de pedra de Santa Clara i del carrer Nou, que allà hi havia aquells municipals amb aquell salacot i el cantó enganxat allà on hi ha la caixa hi havia el canvi manual dels semàfors
Doncs al carrer de la Força hi havia un d'aquests semàfors, que era divertit perquè pujava un i quan ja havia passat després deixava'm passar l'altre. Aquestes dobles direccions segurament eren herència del temps en què la gent anava amb carro.
totalment i no sé si és aquest que això que dius tu a vegades a la nit s'aparcaven cotxes sí senyor llavors quan marxava el municipal allà el veí que normalment estava concertat amb el municipal que li deixava
allò... Allà on jo et deia que era just davant d'on hi havia hagut davant per davant, després amb els anys es va obrir el Don Pedro i coses allà hi havia una miqueta allà la gent de Ràdio Girónia per acabar amb els cotxes i els hi teníem tot el dia i això és el que dèiem ara és impensable tot això però bé és que una de les coses que em sorprèn i això ara li preguntaré a en Joan que va ser regidor fa molt de temps però va ser regidor en aquella època
Sí, sí, aquella època. Que una de les coses és aquesta, quan tots els municipals diuen hem de treure cotxes del centre de la ciutat, la pregunta és per què no es fa, perquè si tothom ho vol fer, el que passa és això, que llavors s'acosten a eleccions i tothom tremola, no?
És l'hàbit, és l'hàbit, allò del cotxe, per què no el puc aparcar davant de casa? Abans ho feia, sí, sí. Sí, però ara la quantitat que hi ha... I a veure, i a vegades té una lògica, eh? Per exemple, mireu, jo, davant de casa no puc aparcar.
però aparcava la plaça Marquina i llavors havíem de fer un viatge o havia de baixar amb la meva dona aparcava, baixava amb les maletes, baixava la dona, etc. Ara he de fer 200 o 300 metres encarregat amb les maletes per poder o bé saltar-me la llei i diguem-ho així pujar a la vorera
I tenir les maletes preparades. Sí, aquí a Girona, dintre de tot, s'ha anat solucionant més autobusos, més... I bastants pàrquings. Bastants pàrquings estratègicament posats per deixar allò...
El problema és que hi ha gent que ja no va al teatre perquè no pot aparcar. És una zona complicada, el teatre, però jo crec que no deixen d'anar al teatre, no? Si hi ha gent que ja... Perquè, esclar, no pots. L'has d'anar a deixar ja a les deveses que ja entres en terrenys sense llum i dius...
No hi ha cap aparcament públic subterrani, llavors els que hi ha ja estan, o sigui, pels veïns mateixos, hi ha tot aquell aparcament que hi ha al darrere d'allà on hi havia els horts, tots aquells parquis ja estan plens per la gent que viu allà.
perquè no hi ha pàrquids particulars, no n'hi ha, i no hi ha pàrquids públics. I aquest és un problema que a Salt s'ha de plantejar, sobretot, tinguent equipaments tan interessants com, per exemple, les Bernardes, tinguent el teatre de Salt i Temporada Alta, el Catanyol...
el canal, la factoria com a cross el canal no vegis quan vas al canal o hi vas una hora abans i no hi vas i hi ha gent que es planteja molt per anar a més a més no hi ha autobusos que puguis fer això
Hi hauria d'haver un servei d'autobús que diguessis, mira, d'aquí 10 minuts passa, torno 10 minuts, perquè no teniu prou espai, perquè hem copiat un model americà individualista que allà tenen espai a dojo, això de les escoles allà no passa, aquest problema, perquè té un altre espai. Tot és molt gran. Tot és molt gran. En canvi, aquí som ciutats que venim d'una altra tradició, l'espai és molt reduït, llavors s'hauria de pensar un servei públic molt potent per...
Per exemple, l'aparcament que hi ha allà davant de la Farga, que l'han arreglat, ara l'han arreglat, és impossible. Si algú va a l'escola, a la Farga, a buscar criatura, l'ha de deixar malament. O podia haver deixat en aquell parc.
Vull dir que Sal s'ha de replantejar la qüestió d'aparcaments i la qüestió que si volen que vagin a veure coses i tot això. Un dels temes per treure cotxes de Girona o de Sal seria, per exemple, que hi hagués més línies d'autobusos o, per exemple, pensant en el teatre, que duresin fins que poguessis tornar de la funció, que és un altre problema que a vegades no hi és. Sí, sí, és el...
Això és un plantejament que s'hauria d'haver fet fa temps i que ara ja és difícil, perquè s'està creant aquella mentalitat que sol no hi podem anar-hi. Bueno, els que hi vivim bé hi anem, diguem-ne. Jo he anat al teatre amb autobús i tornat a peu, però esclar, això no ho fa tothom. Escolta... Sí. Va, no...
Home, digue-ho, digue-ho, no passa res. No, volia dir que val, jo també sé estratègia, conec llocs i tot això, però una persona que ve de quart o que ve de salrat o que ve d'allà... Tampoc arriba allà a sal i diu, bueno, hi ha un taparco jo.
Tampoc hi ha pàrquing davant del Teatre Municipal de Girona, però hi ha aquests apartaments. Però hi ha el pàrquing de plaça de Catalunya, és el que deies tu. Allà no hi ha... Tens plaça de Catalunya i el de Pompeu Fabra, o sigui... El problema és que no pots fer-ho, això. Que molta gent ho faria, i tu pago 10 euros, 15 euros, però gasto més amb gasolina i amb emprenyament a buscar aparcament que no pas...
Sí, sí, és un tema pendent. És un tema pendent. Això un dia hauries de fer venir aquest a l'alcalde, que és molt trempat, i dir-li... Bé com li toca i com pot, i també li preguntarem, li preguntem. Tu parles de l'alcalde de Sant, bé més el de Girona, evidentment, però sí, sí, és un tema, és un problema per aquí.
escolteu hem fet una tertulia que hem parlat de flors hem parlat de llibres hem parlat d'alguna cosa d'exposicions de fons i d'aigua i no hem parlat ni del trueta ni hem parlat de residus que era el que li feia por al senyor Joan Miró però ha estat una tertulia molt agradable que jo us voldria agrair per tant moltes gràcies Joan Miró moltes gràcies Eugènia Cross
I moltíssimes gràcies, Guillem Terribas. Demà, si tot va bé, a les 10, tertúlia. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 22 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi.
Acaba amb èxit el simulacre de risc químic. Així ho va explicar Marta Casany, directora general de Protecció Civil, que va afirmar que les 16 sirenes van sonar correctament ahir i que només es van registrar dues trucades al 112. A més, va afegir que el missatge d'alerta simultània al telèfon mòbil que s'envia a la població de la zona afectada es va rebre de forma generalitzada.
Comissions Obreres denuncia assetjament laboral al treballador de la DGaia que va destapar irregularitats a Girona. Segons el sindicat, el denunciant ha patit assetjament laboral i amenaces de part de càrrecs intermedi i la direcció de la DGaia que ha actuat amb abús de poder.
Una cinquantena de persones participen en la sessió oberta a la ciutadania per millorar el carrer de la Creu. L'Ajuntament va donar a conèixer ahir a la tarda les propostes recollides a les trobades que s'han fet amb diferents agents implicats. La principal i la que ha generat més consens en les diferents sessions de treball és la de treure la filera del mig d'aparcaments, la que actualment està entre el carril de circulació per vehicles i el carril bici.
Veïns del Parc Jordi Vilamitjana diuen que eliminar-lo per fer el campus de salut podria ser il·legal. Segons l'Assemblea, la proposta no respon a cap necessitat sanitària ni urbanística, sinó que obeix únicament a una estratègia financera de l'Ajuntament per cobrir les compensacions del projecte mitjançant una permuta de terrenys en lloc d'una inversió directa.
Girona comença a omplir la font del parc del migdia. En aquest cas, degut a les pluges, s'han d'arrerir la neteja i no s'ha pogut començar fins aquesta setmana. Tal com es va comentar a l'abril, l'obertura de cada font es fa de forma gradual al conjunt de la ciutat i es comprova que compleixen totes les mesures sanitàries. En aquest sentit, és necessari fer-hi una neteja i desinfecció per controlar i evitar la possible presència de la jornada.
L'aparcament tancat per bicicletes de Girona compta amb 233 persones usuàries i amb una mitjana de 384 usos al mes. Es tracta d'una xifra que molts mesos ha anat augmentant, sobretot al mes de novembre quan es van registrant al servei 30 persones noves. De mitjana utilitzen el servei cada mes unes 80 persones.
L'Hospital Santa Caterina transforma l'àrea materno-infantil en una aventura visual. Amb aquesta iniciativa es vol humanitzar l'entorn hospitalari i fer-lo més agradable, acollidor i divertit pels infants, les famílies i també els professionals. Aquesta acció ha estat possible gràcies a la campanya solidària de Nadal de l'Espai Gironès, que va recaptar 6.853 euros, superant en un 15% l'objectiu inicial.
I en esports, Xavier García Balda renova amb el Girona d'hoquei. L'entrenador ha renovat per una temporada amb el Club Gironí, que ja està treballant en la plantilla de l'any vinent. Els jugadors Marc Gómez i Borja Ramon marxen i s'espera començar a tancar les altes aviat. Per l'altra banda, l'Esperoni Girona anuncia una nova baixa, Pierre Luis, mentre segueix confeccionant la plantilla del curs vinent.
I pel que fa el temps, dia avui que s'ha aixecat plujós, però s'espera un matí anubulat i amb el sol, que serà més protagonista de Carles a la Tarda, en una jornada amb 20 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Deputació de Girona
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Recupera els millors moments de la nostra programació a Girona.