Curiositats, a Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Molt bon dia, entrem en Temps de Tartulia, Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 14 de maig, un dia d'un cert alleugement per part d'una part dels ciutadans de Girona o de les comarques gironines, perquè ahir el Girona va fer el que tocava, però ja feia tant de dies que no ho feia, que n'hi havia dubtes, va guanyar balla d'elit i encara que la salvació no és matemàtica es pot dir...
que la permanència primera està a un pas de pardal i es podria consolidar avui mateix si el Leganés no guanya el camp del Vilarreal. No sé si parlarem de futbol, però volia entrar en aquesta notícia, com també esperem que se salvi el bàsquet Girona, que també ja ho té pràcticament allà. Falta que ell guanyi un partit o que el Granada deixi de guanyar-lo, cosa que podria molt bé pensar.
Però bé, l'any passat va ser anys de celebracions, aquest any ha sigut anys de patiment per l'esport gironí masculí, el femení ens ha donat moltes alegries, i no sé si d'esports, però sí de la ciutat, en volem parlar amb les tres persones que ens acompanyen avui, representants, a més a més, totes elles de moviments veïnals, que ha coincidit que ens trobem en aquesta tertúlia i els que m'agradaria seguidament saludar.
Senyor Ramon Ternero, de l'Associació de Veïns de Montilivi. Molt bon dia. Hola, bon dia a tots. Gràcies per convidar-nos. Encanta de ser aquí amb vosaltres. Moltes gràcies perquè estiguis aquí. Ens agrada molt perquè així intentarem parlar molt de la ciutat, com ho farem també amb Amèlia Barbero, que ve habitualment però que avui també diré que és, diguem-ne, presidenta de l'Associació de Veïns de l'Eixample. Estan d'estrena, per cert, no? Sí, sí. Moltes gràcies i molt contenta de ser aquí un altre dia.
I la tercera pota de la tertúlia, però no per això menys important, és el senyor Roger Casero, del Pont Major, també de l'Associació de Veïns del Pont Major i, a més a més, president de la Coordinadora d'Associacions Veïnals. Ho he dit bé, no? Al final... Al final ho has dit bé, sí, i no, dir també que just abans d'entrar aquí a la tertúlia hem tingut la presència aquí a la ràdio d'un aficionat contertulià
d'un cont tortulià aficionat que ha vingut pràcticament directament de l'autocar de Valladolid poder dir-nos bona nit perquè segurament ara se n'anirà a dormir quan acabi la tortulia diguem que era en Pere Albertí que si tot va bé demà el tindrem aquí a la tortulia i que ahir va sortir a les 6 del matí de Girona van fer moltes hores d'autocar per arribar a les 5 de la tarda a Valladolid van veure un partit de futbol
bastant ensopit però molt emocionant i van tornar a agafar l'autocart i 17 o 17 hores més de trote fins que acabava d'arribar ara feia encara no una hora a Girona en tot cas aquesta vegada
Tot aquest viatge, tot aquest periple ha pagat la pena perquè com a mínim el Girona va fer els deures, que es diu, i per tant, com comentaves al principi, que això estigui encarrilat i que ja es pugui planificar potser una mica millor, la pròxima temporada això sempre és un valor per obrir.
Hi ha coses que s'han de dir i ara que ja arriba la fase final s'han de dir. Aquest any la temporada no ha anat bé, és a dir, era una temporada il·lusionant per jugar a la Champions. La Champions es va competir, no es van guanyar partits, però es va competir, però això va anar en detriment de la Lliga i de la Copa.
que ha estat un patiment, però sobretot no s'ha vist, últimament parla Mitchell, l'entrenador parla que un equip necessita ànima, i a aquest equip li ha faltat molta ànima, li ha faltat alguna marxa més, i la veritat és que es va portar gent, teòricament, per competir bé, i no ha acabat d'anar bé, i quan les coses no van bé es diu i no passa res.
I al final, i bueno, no sé, perquè aquí tampoc potser es tracta de fer una tortuga esportiva, però t'ha tret les castanyes del foc, una mica, els de sempre, amb Estuani, que a sobre surt, a vegades també per incompressència dels altres, però vull dir que ell hi és, i també reivindicant molt, i tu ho comentaves també, el porter, perquè sí que és un porter solvent, i és el que es diu, si domines les àrees tens més possibilitat de gent aquí, doncs.
Ahir va treure dos o tres mans que van permetre el 0 a la porteria, que aquest any no ha estat gaire habitual, i amb el 0 a la porteria i un gol d'Estuani són tres punts que donen pràcticament la salvació. No sé si és bo o no pels veïns de Montilivi tot això, vull dir, perquè una vegada hi hagi la temporada es tornarà a obrir el meló de què fer amb el camp del Girona, no? I si ha de continuar a Montilivi o no. Què diu la gent de Montilivi d'això?
Bé, a veure, esclar, lògicament tenim dos posicions, o dos vertents, no? Home, des del punt de vista de veïnatge, tu vols viure en un entorn tranquil, que no hi hagi excessiu moviment, etcètera, no?
A nosaltres teniu un camp de futbol i una universitat, no tots els barris ho tenen així. És el que dèiem, que Montilivi és un barri que en qüestió de 35 anys, 40 anys, ha passat de 600 habitants a 5.000, 6.000 habitants i encara en previsió que vinguin més habitants, perquè s'estan edificant edificis a Dojo, no parem, no?
Bé, el tema de futbol, esclar, teniu un equip a la Champions, el teu equip de la teva ciutat, home, és un goig, el home està molt content, hi ha molts, segur, molts veïns de Montelibre que estan encantants d'estar en aquesta competició. El que passa és que, esclar, quan es va fer l'estadi del Girona, suposo que es va dissenyar, es va fer amb una...
perspectiva de... no sé, es va estudiar, doncs... Jo era molt jove, però t'ho puc dir perquè, diguem-ne, el dia de la inauguració jo vaig a ser-hi, més a més vaig trepitjar la gespa, però com a recull pilotes, també ho vull precisar. Escolta, hi ha recull pilotes que han arribat molt lluny.
Sí, però no és el cas. Per dignificar el càrrec. En aquell moment la sortida a Montilivi a un espai not a les afores de la ciutat, com en aquell moment era Montilivi, perquè hem de pensar que quan donaves la volta a l'església de Sant Josep per encarar
aquell camí que es va obrir, perquè es va obrir perquè no existia, hi havia el convent, hi havia quatre cases comptades i no hi havia absolutament res. Cada que del convent en quedarà una pedra, no? Dues pedres o una verge i res més, no? Sí, sí, sí. No, i el que anava a dir que en aquell moment es preveia allò, volia ser...
allò que es deia l'equip de totes les comarques gironides llavors es deia la província i amb una capacitat no oblidem en aquests moments d'entre 21 i 22.000 persones que hi cabien perquè hem de pensar que només la tribuna i el que en deia en tribuna de sol era segut l'altre era gent dreta
evidentment 21.000 persones hi van posar el dia a la inauguració i possiblement en un partit contra el Madrid i no gaire res més, però és veritat que en aquell moment ningú comptava, o sigui, no hi havia problemes d'aparcament, no hi eren, perquè tot allò era, però esclar, amb els anys a Montiliví té problemes d'aparcament i té problemes, un altre que tu deus saber-ho perfectament,
que és que quan es prengui la decisió, si mai es pren de fer alguna cosa a Montilivi, tot el tema de les terres, són terres nits segures que ja es veuen en el moment que va créixer. Per tant, s'ha de fer un bon estudi, s'ha de fer un bon treball. A mi el tema aquest del Girona me fa gràcia, perquè jo que no soc futbolera i més no hi entenc, he estat pendent de què feia en Girona. I preguntava, és un tema del futbol? No, no.
No m'atreu, no? Més potser segurament perquè no hi entenc, no és suficient. Però jo mateixa l'altre dia deia, hosti, estàs com preocupada, no? Aviam si el Girona baixa, si no baixes, no sé què. O sigui que per la gent que de veritat pateix, li agrada el futbol i està immersa, m'imagino que ha sigut un any difícil, no? Després de les il·lusions, vinga, va, que no sé què, va al partit. Molt sobretot la segona volta. Ànims, no? Ànims. O sigui, molt dur.
a la primera hi va haver el punt de desànim que es competia en teoria es competia bé a la Champions però es va perdre un punt deixem-ho així en el camp del PSG que ara està a la final que no en donem importància és a dir, més o menys es va competir tot i que no va anar bé i això dèiem, això va en detriment del que passa a la Lliga però esclar, el Girona va acabar la primera volta amb 28 punts i amb 28 punts en falten 14 aners
només n'ha fet 13 amb tota la segona volta que eren dos partits només n'ha fet 13 per tant no ha anat bé i ha fet patir moltíssim deixar la part esportiva parlar més de la part social i de l'encaix del club amb la ciutat
jo crec que ara ja és un club que s'ha de consolidar a primera o en tot cas està consolidat a l'Eli pot ser que passi alguna altra vegada que torni segona però en tot cas sí que és un club que la tendència ha de ser aquesta que tota la part de Ciutat Esportiva en principi ja ho té resolt vull dir
de problemes però ho té l'esol a Vilabaret més o menys problemes però vull dir que és una situació que està resolta i llavors hi ha tot el tema de la gestió del camp que evidentment afecta molt en el barri de Montilivi colateralment també en el barri de Palau perquè també hi ha moltes zones que és l'altra, si la zona parlem sempre de Montilivi però hi ha el barri de Palau que és el que assumeix diguem una bona part dels cotxes que hi aparquen per dir-ho d'alguna manera
I que, en tot cas, bé, sí que entenc que el club i ajuntament ja tenen un acord per al camp i s'ha de veure. Es va estressar una mica el fet d'aquest creixement accelerat d'accedir a la Champions per als requeriments del propi camp i per tota la situació que hi va haver, que no es va poder encabir a tota la gent que hi volia ser, perquè al final hi havia menys espectadors que no pas en els de Lliga.
I això va provocar un cert trencament anímic o entre afició i afició?
Però també hem d'entendre que aquest fet ha estat excepcional, que si fos habitual, potser sí que llavors s'hauria de plantejar, doncs, potser algun canvi més radical, diguéssim. Avui ho he llegit, però em sap molt de greu no poder dir si ho he fet en un dels dos diaris que he llegit o a les xarxes, però una cosa que m'ha semblat un sentit comú, diu a Villarreal...
que està lluitant per entrar a la Champions, que ha jugat la Champions, que ha estat a punt d'arribar en una final de la Champions, a Villarreal segueixen celebrant cada any la salvació, encara que sigui el mes de gener, però la celebren, perquè saben que és la clau. A Villarreal li va passar com al Girona, en dos moments determinats, després d'estar dalt, va baixar i va posar en risc tot un projecte. Baixar segon és posar en risc un projecte en aquests moments, amb un club més consolidat potser no, però en aquests moments ho seré.
I té una afició molt arrelada i molt intensa, la Vilareal. Sí, sí, és el... Té moltes semblances amb el Girona, eh? Sí, és una mica més petita Vilareal, 45.000 habitants. Seria més com un Figueres, diguéssim, que també va estar a punt de fer el sal, eh? També va estar a punt de fer el sal. Però conec gent de Vilareal i som molt...
tenen molt d'orgull tenen un sentit de pertinència molt elevat i el seu equip són molt catalans és una zona molt de tota la plana de la comarca jo diria que bé perquè allà tenen a prop diguem-ne València que també és un monstre amb dos equips un d'ells ara torna a lluitar per pujar primer el Llevant i el València que aquest any també ha jugat amb foc i al final no s'ha cremat però ha jugat amb foc sí, sí, sí
En fi, doncs escolta, veurem a veure si aquest vespre es pogués certificar la salvació matemàtica, diguem-ne, i ja es podria respirar, llavors el que sí que s'ha de fer és respirar 15 dies, però començar a reflexionar sobre què ha passat i prendre decisions, perquè és evident que si tu prens 10 decisions i te'n surten la meitat bé i la meitat malament, pots considerar, però si 8 o 9 d'aquestes no acaben de sortir bé, doncs alguna cosa ha fallat, això.
Sí, i que hi ha qüestions que aquí, tu Jordi, com a exfotbolista, bueno, escolta'm, tens molts partits a les teves cames, no? Això és veritat. Hi ha alguna entrada d'allò perillosa també? També, també. No sé si feta teva o rebuda, potser de les dues. No, jo rebuda, perquè jugava, encara que la meva còrpora no ho indiqui, jugava davant i més aviat era dels carrabies. Doncs, perquè, o sigui, hi ha jugadors que no han donat el rendiment que s'esperava, sobretot a davant.
i el tema del rendiment és curiós perquè si mirem el Barça d'aquesta temporada hi havia jugadors que aquesta temporada han donat molt rendiment que temporades anteriors no n'havien donat per exemple i per tant aquí és suposo una mica aquest encert entre la mà de l'entrenador la inspiració del jugador el context però sí que és evident que a Girona teníem un golejador
que es va tipar de gols, que potser mai més farà tants gols com l'havia fet en Dòvic. Encara està la Roma, i no precisament per lo del Papa, sinó per jugar a futbol. Però, en tot cas, això, els relleus que han vingut no han estat a l'alçada, no han tingut el rendiment que s'esperava, no? No, i jugadors dels que se n'esperava molt, fitxatge més cara de la història del Girona, es prilla, també.
és a dir, és un jugador que li veus tant de potencial que dius aquest tio el dia que escollati serà l'hòstia però hi ha jugadors d'aquests que m'han escollatat també és veritat, i d'un caràcter molt fred, malgrat ser colombià, un caràcter molt fred poc participatiu que és el mateix que ha passat en certa manera en Dan Juma, un jugador que venia amb molt de nom però que no ha acabat de quallar, no sé si la paraula és correcta
En fi, veurem, a veure què passa, i veurem. Jo volia parlar també de la ciutat. El Lamont penso que té coses a dir, per això.
No. No, no. Ah, no. Només deia que creuem els dits aquesta tarda allà. Jo ho faig creuant els dits i tu que em fustes. Em pensava que deies que tenies alguna cosa. No, però precisament, després si volem parlarem de flors i de la ciutat i tal, però has dret un tema que has dit és que... Has fet una pregunta, que era una pregunta, diguem-ne, retòrica...
que si m'ho permets m'interessa portar el nivell de tertúlia has dit Girona que va creixent en els últims anys que ja hem deixat enrere els 100.000 i ens estem acostant els 110.000 ens estem acostant els 110.000 té capacitat des d'un punt de vista de suposo que ho deies de terreny d'habitatge, de serveis de continuar creixent d'una manera exponencial o és una reflexió a fer?
Esclar, a veure, tot això ve una miqueta, aquesta reflexió me ve perquè la societat de veïns de Montelibri d'aquí dos anys farà 50 anys, no? I ara estava repassant tota la documentació inicial, com es va crear i quan veus papers que te diuen que el barri de Montelibri els anys 60, finals 60, principi dels 70 tenia 600, 650, 680 habitants
i encara perquè s'havien fet aquelles cases perquè diguem-ne que 20 anys enrere segurament eren molt menys sí, coincidint el 64 amb la construcció del Girona per Girona i la Punta del Pi perquè tot el Tullet Santa Maria eren cases de unifamiliars la Cal Bosotelo que es deia en aquell moment la Vinguda Montilivi eren cases i poques i poques
Va venir l'època de Cap de Ferro, que va ser a finals dels 80, principis dels 90, que van fer el Lluís Pericot XVII, on hi havia el Canis, i el XIX, que va ser la primera edificació una mica tal. Després es van fer els edificis, van caure cases unifamiliares, van fer edificis al carrer Tullet Santa Maria...
En el Montilivi 3, que era el pla general Montilivi 3, que era la zona aquella, doncs la parcel·la, diguem-ne, d'equipaments va ser la del cap de Montilivi, per tant aquí vam treure el cap del maluquer, es va traspassar Montilivi, després va venir el Montilivi 2, que era la zona de la plaça de Ciutat de Figueres, després d'expropiar-li les monges un tros de...
Un tros d'hort important i la parcel·la d'equipament va ser l'olivera, però clar, tota la plaça de Figueres es va, menys mal que es va poder partir just en el límit de l'hort de les monges, la banda de l'esquerra que Patu i Santa Maria eren baixos més tres...
I la banda de la dreta fins al centre educatiu Montilipi i fins a la part de l'institut eren baixos més dos, que són les casetes. Menys mal que es va poder pactar que era el moment de l'època del 2004, parlem d'en Ramon Ceida i tal, aquella època.
Però és que els tres, Montelibri 1, Montelibri 2, Montelibri 3, doncs s'estan desenvolupant a un nivell que és que ara tenim quasi 6.000 habitants i totes les promocions que s'estan edificant ara. La casa d'en Josep Kerr, del Montelibri 17, d'una casa unifamiliar, ha sortit un llamp d'edificis, si ho veieu, impressionant. Una casa d'Antona Ullana de la Grover, d'aquestes unifamiliar,
un llamp difícil, dos edificis més impressionants. A la plaça Figueres, cantonada Joaquim Ruïra, un altre edifici impressionant. Clar, això són dos, tres, 300 famílies, 260 famílies, un cotxe i mig, fota-li per cada família, i penses, a veure...
i 800-900 persones més que creixerà quan pararem té l'Ajuntament tenim recursos tenim equipaments tenim previst la mobilitat són carrers estrets cotxes que no hi cabem està tot atapaït la universitat a l'estadi l'institut al CAP
No ho sé. Jo crec que amb la pregunta porta implícita una miqueta la resposta. Visca la Meli i deia que no, eh? No, perquè clar, jo sempre vaig a el mateix. O sigui que els ajuntaments són les administracions pitjor dotades.
del país és clar, precisament això el que ha remarcat ell és la necessitat que els ajuntaments tinguin més capacitat, capacitat econòmica després ho faran bé o malament ja no entro a jutjar però els ajuntaments han de tenir capacitat econòmica per organitzar la construcció, per organitzar la mobilitat per organitzar els serveis si resulta que té crisi la població d'una manera exponencial i no pots ampliar un cap
doncs un institut el tema no és que defensi l'Ajuntament però penso que hauria d'anar lligat perquè tampoc pots posar portes al vent nosaltres no podem prohibir que la gent vingui a viure aquí no entro ara en temes més profuns però en general mira Pla de Palau passes per allà edificis per mi s'està fent bastant bé perquè els blocs estan bastant separats amb la qual cosa
encara que siguin alts, no s'ha d'haver anat a país, però allà viure molta gent, encara queden moltíssims solars per construir allà. I el que ha de venir, eh? Per això t'ho dic, després anem a Pont Major, però jo abans volia comentar una altra zona que també serà de gran creixement. Tots aquests pisos que es faran... O sigui...
l'Ajuntament té capacitat per avançar-se o anar al mateix ritme que tot això jo no ho veig però no aquest Ajuntament cap Ajuntament és una llàstima perquè genera aquest malestar de la ciutadania que després es tradueix en qualsevol projecte que es plantegi un malestar latent que hi ha surt aflora perquè hi ha tot això de base que la gent no està a gust
I aquesta sensació de descontrol, d'un creixement irracional. Hem llegat una miqueta amb la capacitat econòmica que faig la resposta d'un ajuntament. Per exemple, ara posaré un tema que ha estat traumàtic per nosaltres i pels veïns del voltant. Veure caure el convent de les monges carmen i totes calzes a terra ha sigut una cosa traumàtica.
És un dol, és un convent que es va inaugurar el 24 de maig del 1954 perquè el doctor Cartanyà, que ho era a les hores, estava a Tarragona, li va demanar a les carmenides d'Arragona, heu de venir a Girona a muntar un convent. Té una història preciosa, molt maca.
El caminet que hi havia, l'Enric Mirambell va escriure a la revista de Montolivi un article preciós que diu del caminet a l'avinguda i explica com es va inaugurar la processó de tal. O sigui, el convèn aquell teníem una relació amb les monges extraordinària, amb l'associació. Fèiem tots els concerts de Nadal, les Nadales, l'església es convertia, doncs mira, en un petit auditori.
Teníem la possibilitat que, ostres, si es convertia en una residència d'estudiants, que era el que inicialment tothom entenia, perquè hi havia les cel·les, que es podien perfectament adaptar com a habitacions d'estudiants, doncs ja ens estava bé, perquè podíem fer un conveni amb la propietat de la residència per utilitzar l'associació de veïns de l'església, de sacralitzada, etcètera, per poder fer activitats de barri, que no tenim centres cívics, nosaltres tampoc no.
I de cop i volta veus que comencen unes màquines i correnys per salvar a Santa Teresa, que estava ja la imatge de Santa Teresa, s'havia de rescatar d'allà, no? I dius, però ostres, i l'Ajuntament no té agilitat per comprar o per permutar o per el que sigui, quedar-se a l'edifici i fer un centre cívic o fer algun equipament? Això que dius és el símptoma que...
Es veu a la major part dels ajuntaments. A quasi totes les ciutats hi ha temes patrimonials, edificis, coses que es podria salvar i que la gent estaria interessada en salvar. Tu has parlat del convent, te'n vas a una altra ciutat... Entenc que si no s'ha salvat és perquè no estava catalogat.
No, però vull dir que encara que estigui... Però encara que estigui catalogat... Però encara que estigui catalogat... Sí, perquè són els usos també, són els usos. O sigui, a tot arreu, a tots els llocs, hi ha edificis que estan catalogats o no, però que tothom pensa, això s'hauria de mantenir, s'hauria de recuperar, l'hauríem de conservar perquè és un bé patrimonial...
pels ciutadans i tal. I alhora de la veritat, els ciutadans i els ajuntaments han de demanar ajuda, o a la Generalitat, o no sé què, però no se'n surten. Aquí hi ha el cas, com a patrimoni, mira, hi ha el cas de l'Odeon, ara, per exemple. Jo estava pensant en dos edificis que precisament, i he tingut una certa obsessió, un l'Odeon. L'Odeon s'ha criticat molt
però l'Odeon si no és per l'empresa privada, perquè Miquel Casals ho va comprar, perquè la gent no és conscient que allò se n'anava a baix. Allò se n'anava a baix i hagués quedat un buit que llavors tots correm-hi, perquè hem de pensar que al cim de l'Odeon hi ha una casa amb dos pisos, vull dir, en planta baixa...
I dos pisos. I un altre, que no se n'en parla, però en parlarem, que és el convent de les Clarisses. Pujar el rei Martí, si ho dic malament... Sí, sí, sí, que ja no hi som. Una part d'aquest edifici són els banjarbs, que els banjarbs sí que, amb una opció de retracte, la Diputació se'ls ha quedat, però que no ho hem determinat, el convent de les Clarisses, per un preu que jo crec que era molt raonable de compra, però que no venia amb això, venia amb el de després, es va intentar que quedés com a patrimoni.
La Diputació hi jugava, però l'Ajuntament va considerar que no tenia els diners per fer-ho. Jo sí que volia comentar, amb el tema del creixement, a vegades pot ser que sigui inevitable el creixement, tot i que sí que aquí...
a Europa, però si ens centrem a Catalunya o a Girona, segurament neixen més persones, neixen menys persones de les que es moren i, per tant, hi ha aquest decreixement i que d'aquí també la importància de la immigració, que aquí entraríem en aquell debat més profund. Per tant, sembla bastant inevitable. A vegades tampoc podem controlar o una mica hi ha la frustració
o la impotència de no poder controlar com creix. Poso l'exemple de Pontmajor. Pontmajor, que bàsicament, històricament eren dos carrers, perquè a més, també ens hem de situar que Pontmajor era la llivia gironina, perquè primer sorties de Girona per pedret i entraves a Sant Daniel i llavors tornaves a entrar a Girona, que era Pontmajor.
Entre els anys 60... Això ho vaig descobrir, penso que en la revista, pot ser, en la revista del pont, que aneu per tercer número, no? Sí, l'estem preparant. Doncs, clar, anys, sobretot 70-80, blocs sindicals. De cop apareixen 200 habitatges.
També el que va representar no només de cop amb 200 habitatges, sinó també aquests habitatges van acollir molta gent que venia de les barraques. I 240 i escaig habitatges a pisos verds. Això 70-80.
És un creixement molt important. I llavors hi ha tot el desenvolupament de l'Eixample, l'entorn de la presó, etcètera, i del mateix institut, etcètera. Ara ens trobem amb una projecció de 441 habitatges, que veurem com es desenvolupen, perquè es poden fer de cop o es pot fer de forma més poblatina, però sí que això també ens preocupa
El fet que hi haurà prou serveis, al barri no tenim cap, tenim un consultori, que el nostre cap de referència és el de Sarrià de Ter, a nivell de mobilitat també, perquè precisament l'estudi de mobilitat vinculat a aquest PMU de les destileries dibuixa...
una circulació que fa que carrers relativament petits no sé si podran absorbir el trànsit que representarà tot això llavors a vegades no és tant el creixement sinó com creixem i sí que és cert que tot l'aprofitament d'aquest solar del pla de millor urbana de destileries això ja estava aprovat ja de fa molts anys però sí que preocupa una miqueta bé
com s'executarà tot això i si tots aquests elements que en principi s'han de tenir en compte sobre paper es veuen molt clar a vegades però després quan t'hi trobes és quan veus el volum que es representa a nivell de persones, a nivell de vehicles perquè també vull dir que hi està acompanyat i llavors a nivell dels mateixos equipaments per tant una altra zona que té també se suposa que creixerà és Carretera Barcelona
des de la Clínica Girona fins al Corte Inglés, per entendre'ns. Vull dir que allà, però més allà de l'Institut, allà hem d'entendre que també creixerà i creixerà bastant en alçada. Per tant, zones de creixement Girona en té, tot i que possiblement la darrera gran expansió de Girona l'ha feta el Viloblareig. Això és veritat.
i amb molts ironins de la ciutat que han anat a viure allà perquè sé que ara no sé qui ho comentàvem que en segons quins barris també no sé si érem Tomeli, comentàvem perquè era aquí l'altre dia, ara no recordo amb qui a la inauguració precisament de l'Eixample del local que deien, de fet a l'Eixample els joves que s'hi queden és més per herència que per compra també com un factor
És una qüestió tan econòmica com d'oferta. I que, per tant, això fa que es busquin alternatives, o bé en altres barris, si són més econòmiques, o bé, en aquest cas, en altres poblacions. De fet, al voltant de Girona, en un moment que a Girona hi havia problemes d'habitatge, van créixer, va créixer a Bescanó, va créixer a Sant Gregori, va créixer a Quart, moltíssim. I quan a Serrià va caure la torres...
Va créixer a Sarrià, que era el gran fred de desenvolupament urbanístic que hi havia a Sarrià. Hi ha una altra cosa, perquè jo ara, deixeu-me fer la pregunta, en Ramon ha fet la pregunta, no? I esclar, la resposta és que s'ha de créixer ordenadament perquè si no és complicat.
tenim un problema, que és el de l'habitatge. És a dir, ens estem queixant que no hi ha habitatge i que la gent jove, o no tan jove, no pugui accedir-ho. Per tant, que hi hagi habitatge, en teoria, hauria de ser una cosa bona. Però, esclar, el cantó de tot això és el que dèiem. Hi ha d'haver-hi centres cívics, hi ha d'haver-hi CAPS, hi ha d'haver-hi serveis que donen la impressió que sempre van al ladere les necessitats. Primer es creen les necessitats i després venen els serveis. I això també és un problema.
És aquesta falta de previsió, perquè en el Montilibiu, dels tres del PEGOM, del seu moment, que és el Montilibiu, seria la Font de la Vella, fins al centre Montilibiu i a l'Institut, hi havia la parcel·la d'equipaments, la de la illa Jota, del pla de la reurbanització, reparcel·lació de la Font de la Vella, que és la parcel·la que va adquirir la Diputació per permutar per tal.
Però jo recordo quan l'any 90 ens ho varen explicar, en Quim i en Albert Quintana, que era el regidor aleshores, i ara diu, bueno, aquí hi haurà una parcel·la d'equipaments d'aquesta urbanització que és...
Per equipament de barri, de barri. Aleshores nosaltres pensàvem, bueno, d'aquí a què nosaltres veiem un equipament de barri pot ploure molt, no? I vet aquí, pum, que va haver aquesta operació ràpida, àgil, dos mesos abans de final de mandat i ara ens ficaran una diputació, no?
o un edifici... Equipaments, però equipaments, diguem-ne... O supropomercat, però no de barri, quan el que veiem des de l'associació és que nosaltres ja necessitaríem algunes sales per gent gran, per fer activitats, per, no sé, per...
Per fer convivència, que dic jo. Un petit equipament de planta baixa que no afecti tampoc l'entorn, que estigui ben encaixat en l'entorn, perquè són cases unifamiliars, el seu entorn és totalment residencial.
Ja se'ns ha escapat una altra vegada, no hi ha hagut agilitat de l'Ajuntament per no sé què, o previsió, s'ha prioritzat amb tot el respecte al Modern i l'ONET i no sé què, sense pensar en les conseqüències de... No sé, és això que dius?
com el convent. Ostres, ha faltat agilitat per dir, doncs va, doncs fem això, doncs tu te quedes una residència, jo me quedo un tros del convent per fer unes sales polivalents per poder fer un equipament social. Me deixes fer una pregunta el convent? Esclar, per comprar el convent necessitarien diners i potser un dels problemes que té l'Ajuntament és que no té diners. Sí, el tema econòmic és important. Però el que diu ell també té raó. Estem parlant d'un pressupost de 600 milions d'inversió, vull dir, per tant...
no, però l'ideal en sentit seria que quan es planifica un creixement a nivell territorial la gent veia ja primer els serveis saps? o sigui que en comptes de veure els edificis i tot el problema que comporten que la gent ja pogués visualitzar una escola nova un local social un cap i tal i qual i llavors sempre va a darrere i quan ja està tot construït i habitat llavors es comença amb el tema dels serveis clar, passa aquest calaix
que fa la vida incòmoda, o sigui, per la gent que arriba allà, doncs, que no té els serveis, et fa la vida incòmoda en el barri, i en canvi són barris macos, són barris nous, o sigui, són barris que es podria viure molt bé, perquè, a més a més, ja es planifica d'una manera més agerdinada, o sigui, més plau, però, en realitat, com que te fas donar serveis, no acaba de... Amb el precedent de Montilivi, d'aquesta parcel·la, sé que nosaltres, el pomo jo tenim la de plaça Teresa Borín,
que per entendre'ns és una plaça que hi ha pràcticament darrere de la fàbrica Boades i al costat del bloc sindicals i que és, diguéssim, l'espai d'esbarjo dels veïns i veïnes del bloc sindicals. Aquesta plaça, que una part avui en dia estaria destinada a equipaments, en el pla de millor urbana, tot ella és per equipaments. I la zona verda es desplaça a la part de zona verda dels nous pisos.
Nosaltres una observació que hem fet a l'Ajuntament és aquesta plaça que es perd, que ara és la zona d'esbarjo per als veïns i veïnes del bloc sindicals, aquests veïns i veïnes no aniran a la zona verda dels que hi haurà.
que es crearà nova en els pisos nous, perquè la zona verda dels pisos nous, no la privada sinó la part pública, serà per als habitants d'aquests, que ja seran molts, i llavors vull entenir que aquella peça com a equipament també és necessari, perquè jo penso en un cap, però vés a saber, poden ser d'altres, però aquestes qüestions que ja no parlem només
de volums sinó parlem d'usos i parlem de les dinàmiques que s'estableixen perquè en els barris també ens hi hem trobat a vegades que s'abiliten zones per un ús i que potser en tenen un altre o que apareixen usos inesperats o que la gent es resitua i en tot cas en aquest moviment sí que el veiem una mica complicat i aquest precedent de dir
Tenim una zona que fins ara era una zona verda, que llavors passa equipament molt bé, però llavors aquesta zona verda on la recuperes? I quin moviment farà la gent? Quin flux de moviments hi haurà?
Bé, això és el que nosaltres esperem que l'Ajuntament, en aquest cas concret, ara s'estigui estudiant arrel de les al·legacions que vàrem presentar i sí que és cert que també tenim pendent una trobada per seguir-ne parlant i perquè també tot aquest projecte es pugui presentar en el barri. Però, clar, sí que parlem també en aquest cas com d'inèrcies i amb el tema dels equipaments, doncs bé,
En el barri, que és el barri de Pont Mojó, molt conegut per les destileries, el centre cívic n'era una. L'altra, que és on hi ha vingut el Gerunda, iniciativa privada, és un edifici que està catalogat però que tindrà un ús residencial, s'espera que tingui un ús residencial, es preservarà tot allò que s'hagi de preservar, sobretot a nivell de façana i si hi ha algun element interior, però en aquest cas, com sí que va passar...
en Can Regàs no es podrà recuperar jo crec que allò va ser una molt bona oportunitat i es va poder comprar i ara és el centre cívic però sí que és cert que a vegades se'ns escapen equipaments inevitablement Sí, sí, però en el pla urbanístic jo entraria en el grau, en el nivell de concreció diguem-ne, no? Quan tu fas una reparcel·lació d'una zona de camps que la comparteixen a la ciutat dius, coefficient d'edificabilitat
zones verdes, percentatge de zones verdes i peces d'equipament i com que és una peça d'equipament no construïda no consta res peça d'equipament
Però, a veure, si ja sabem què és un barri com Montilivi, com Pontmajor, com el que té una casuística, una necessitat, un context molt definit, unes variables concorrents que s'estan descrivint una realitat i una necessitat que ja s'apunten, no s'ha de ser molt intel·ligent per dir, bueno, i aquesta parcel·la d'equipaments...
concretem una mica més quin tipus d'equipament ha de venir aquí ja fer la previsió 15-20 anys abans aquí anirà una llar d'infants per dir alguna cosa ja ho treurem si no ha d'anar una llar d'infants i potser no cal però d'entrada una llar d'infants també intentar fer una política urbanística
més... de més qualitat, no?, de més... més pertinent, no?, de més fixació, no?, de més fixar una miqueta... Això, en part, és el que des de la Coordinadora d'Associacions Veïnals també demanem a l'Ajuntament que quan hi ha aquests planejaments urbanístics hi hagi una prèvia, una participació prèvia de les entitats veïnals, que som el que representem, però evidentment, si cal, d'altres, i això és d'alguna manera també el que estem mirant de fer amb el Campus de la Salut...
ja pensant no només en com es concreta el mateix campus, sinó en el que passa fora molts del campus, que és el que ens interessa molt, quines actuacions urbanístiques es poden fer a Can Gibert del Pla i a Santa Eugènia de Ter per millorar...
O sigui, amb tot aquell creixement que hi ha d'haver i desenvolupament, però com millorar aquestes parts que queden fora dels murs. I llavors aquí és on també des del moviment veïnal ens interessa tenir aquesta interlocució, aquest diàleg viu i permanent amb l'Ajuntament en clau planificació.
Tu que has de treure el tema, aquest matí ha hagut un acte a les 9 del matí a la seu de la Generalitat, un acte de compromís amb el campus de salut de Sal, ha vingut el president de la Generalitat, Salvador Illa, hi havia també la consellera, hi havia, diguem-ne, les autoritats, els arcaldes de Sal i Girona.
el lector de l'universitat i s'ha fet una compareixença que és un acte de compromís en un moment en què diguem-ne que hi ha dubtes en general. Un acte de compromís, per cert, deixeu-me fer la meva falca periodística en el que d'una manera absolutament inexplicable una vegada més no han acceptat preguntes dels periodistes. Jo crec que aquest és un dels grans problemes que tenim perquè no costaria res perquè haguessin estat preguntes diguem-ne no excessivament complicades. I en tot cas podrien haver estat també preguntes molt previsibles.
També eren previsibles, efectivament. Que, per tant, ja podien portar-se la resposta preparada, que podia l'atenar i tot. Per tant, diguem-ne sí que hi ha tot això. En aquests últims dies hi ha hagut moviment, el nomenament del doctor Ferran Cordon com una mena de coordinador, la qual cosa des d'un punt de vista personal jo crec que és una garantia, perquè és un personal coneguda i que sap de què parla i sap de què fa.
però també la pol darrere que hi ha hagut també un cert compromís amb les Terres de l'Ebre per fer un hospital en aquella zona i l'ombra potent del clínic que ens espanta a tots perquè encara ahir en aquesta tertulia algú va recordar les manifestacions de la consellera Geli que deia que el 2009-2010 tindríem Trueta en el lloc on ara hi ha el Trueta
i que, diguem-ne, que ha canviat. Tot plegat, esclar, ara ho diguem d'aquesta manera així, també amb problemes, és a dir, una part dels veïns de Can Giver del Pla, diguem-ne, estan molestos pel fet del desplaçament del parc Jordi Vilamitjana i també per la construcció d'uns habitatges que, en certa manera, venen a compensar, diguem-ne, les expropiacions que s'hi han de dotar-me.
Jo crec que ningú dubta que el campus de salut és absolutament necessari, el que passa és que tothom vol que es faci bé, i sobretot jo crec que ara hem de començar a dir que es faci ràpid, tinguent en compte que ràpid vol dir 10 anys. Sí, jo amb el tema aquest, o sigui, entenc el que diu el Roger i el que diuen els veïns de Can Givert i de Santa Eugènia, perquè és molt important, o sigui, aquells barris que també tenen els seus problemes particulars de construcció i de la gent que ha arribat a viure i tal,
Bueno, Can Xivert és un barri com Montilivi, que va créixer, hi havia quatre cases de pagès, i allà hi ha un barri de molta gent, i Santa Eugènia, que era un poble, jo encara hi vaig viure com a poble, com a municipi, poble encara ho és, com a municipi, era un poble de mil i escaig habitants, i ara ho tenia un mínim de 10.000, parlo de memòria, però...
Jo crec que això és molt important, bàsicament per la gent que hi viu, però també hem de ser conscients que és un projecte importantíssim, no per la ciutat de Girona, el tema del campus, no únicament l'hospital sinó el campus, tot el tema de recerca, instituts i tot això és molt més que tenir un hospital.
i que és un problema, no sé, no és únicament per Girona, que és un projecte de demarcació, és un tema que hauria de motivar a tota la gent que viu a la província de Girona. No sé si ben bé com les regions sanitàries... Jo, perdona, no podria per rectificar, jo diria que és més, jo diria que és un projecte de país, perquè si el Clínic, o Bellvitge, o Trias i Pujol, o Vall d'Hebron, és un tema de país, l'Hospital Troeta, el futur campus de seguretat, també és un tema de país. I després jo penso que és una oportunitat per aquella zona, també pels reïns, però també
una miqueta el que passarà amb Pontmajor però Pontmajor està més definit però jo crec que a Girona hem de sortir una miqueta del barri vell o sigui, és una altra zona de creixement lligada a un tema molt important, el sanitari, la recerca i tal, no únicament el tema constructiu sinó que per Girona també com a ciutat, és com per mi és com sortir una miqueta del barri vell ara que hi ha el temps de flors vaig fer una passegera tranquil·la, perquè no vaig anar fins a les altures la part de baix d'entrada
Però, la veritat, està molt bé, però, esclar, és un raconet de Girona. I, al final, tot el barri vell... No, hem de sortir a Girona, potser és Santa Eugènia, Can Givert, Pontmajor, Montilivi, i aquí és una oportunitat perquè aquesta zona també es visualitzi que allò és Girona. És com que el centre de gravetat de la ciutat canviarà. O sigui, és un projecte de tal embargadura que no només fa créixer un nou barri, sobretot a Salt, sinó que també el centre de gravetat de la ciutat jo crec que també canvia...
i és un punt important canvien les entrades de la ciutat per aquella zona i llavors hi ha tot el tema que deia la Mel i no, vull dir que no és un hospital que ho és, és un campus de salut és que hi ha tot el tema de la recerca al darrere i de la universitat que jo crec que és important es pot atraure talent vull dir que és una oportunitat pels gironins jo preguntava gent que estava de tertúlia problema o oportunitat i tothom deia que en realitat és una gran oportunitat el que passa és que s'ha de fer bé
Amb això coincideixo amb el que diu per l'altres barris, que s'ha de fer bé, però jo penso que... Fa molts anys ja, quan estàvem a la federació, ja ens explicava en tot el projecte i tal, i que es feia salt, i en cap moment es va detectar cap afectació de cap zona verda, de cap barri públic, ni de cap barri que no vingués afectat.
però això s'ha de mirar perquè per mi el tema de la zona verda i amb tot el respecte dels veïns de Can Givera el respecte al màxim penso que això s'ha tret de mare perquè no es perd zona verda al revés hi haurà més zona verda
que no estarà allà, però no és, diguis, és que tenim zona verda i ara només tenim ciment, no, hi haurà més zona verda, que sentimentalment, a més a més, es diu Jordi Miramitjana, o sigui, no? S'hauria de continuar, és un referent, no únicament pel barri, sinó per Girona,
Però jo penso que aquesta part, per mi, és la menys important. La més important és el que ha dit ell, o sigui, que s'urbanitzi bé, que es faci bé, que els pisos... Hi ha una part que són pisos socials, o sigui, que també els necessitem, o sigui, que tot això és el que s'ha de fer bé. Allò del parc, de veritat, jo ho he dit alguna vegada aquí, i ho dic sempre, jo passo per la carretera aquella perquè la meva família bon matí,
I aquell parc, la part que toca Can Givert, que hi ha l'esquetparc i tot això, sí que està molt viscuda, però hi ha una gran part que són arbres, que jo els respecto, m'agraden les plantes, tinc un jardí, o sigui, m'agrada la jardineria i la zona verda, estic sempre caminant, però no sacrificaria uns arbres per un projecte tan important com aquest, o sigui que...
Deixem de parlar del parc, parlem que es faci bé. Jo crec que el que hem de defensar tots és que es faci molt bé, tant el pla urbanístic com el tema esjardinament. O sigui, l'hospital tampoc serà d'aquests hospitals antics que feien 15 plantes. Ara són mòduls més petits. O sigui, jo he vist els dibuixos, no hi entenc, d'aquestes coses, però per el que he vist, dic, home, serà una zona agradable, no?
Vull dir que no serà allò que dius, és que aquí és bloc de ciment i tal. I donarà el valor afegit a tota la ciutat. Exacte, a tota la ciutat. El valor afegit necessari, perquè hi ha una altra cosa que també hem de dir, que també els hi passa el pont major amb el que parlàvem dels pisos sindicals, que és que el gran barri que va néixer als anys 60-70 del segle passat, en aquests moments comença a estar molt degradat i que s'haurà de pensar en una rehabilitació...
extraordinàriament important de tot el barri, perquè és un barri que neix de plegat i que per tant se l'agrada també de plegat. Tu deies, és una oportunitat. No excepte d'alguns problemes, potser més en clau interna. Que sí que és cert que tot el soroll del parc genera certa inquietud tot el soroll
contrari a la construcció dels pisos i en defensa del parc, sí que genera certa inquietud en el sector sanitari, evidentment en l'equip de govern, etcètera, a la mateixa universitat, per al que representa de risc que aquí no hi hagi una unitat molt compacta. Sí que...
a veure, hi ha un malestar i aquest malestar jo crec que també s'ha de tractar i s'ha de poder afrontar i sobretot aquí i des de la coordinadora on ens enfoquem és veient que això ha de passar... És que has pogut evitar amb diàleg previ? Potser evitar del tot no però potser es podia haver tractat d'alguna altra manera o sigui, jo penso que sí sí que, o sigui, hi ha un fet que és inevitable que és que
almenys pel que diu l'Ajuntament, tota alternativa era inviable econòmicament, la possibilitat de generar deute. I que, per tant, la figura urbanística és aquesta, que és una figura que és com molt comuna o que és habitual. I el que té bé ja és una discrepància en el càlcul dels metres quadrats, però jo crec que això potser no és tan rellevant. Nosaltres, on pensem que ens hem d'enfocar és, sobretot,
i ho explico així, fora de molts del campus, tenint clar que serà un campus que no tindrà molts. Jo volia dir, el Santa Caterina sí que té una tanca, es preveu que aquest hospital no tingui tanca i que, per tant, tot sigui més transpirable. Però sí que jo crec que el que també s'ha de fer és un reconeixement que hi ha una part de dolor i que aquest dolor s'ha de poder afrontar d'alguna manera. Algú l'ha de recollir, aquest dolor. No es pot deixar només que es queixin i és el dret a la queixa i ja està, no?
però s'estan fent reunions amb els veïns, s'han fet moltes reunions amb els veïns i si parles amb gent de Santa Eugènia que jo tinc a mi, també a Can Givert hi ha molta gent que està d'acord o sigui, perquè veuen que és una possibilitat per aquella zona, també jo entenc el dolor, per això dic que amb tots els respectes per aquest patiment que tenen, però haurien de ser passos d'obrir una miqueta la ment i pensar i després hi ha una altra cosa que a mi em sembla bestial i per això penso que és un tema urgent urgent que ja sé que tardaran 10 anys o 15 anys a fer-ho
tots els milions que s'han d'invertir, que s'estan invertint al Toretta, és una miqueta, clar, que s'han de fer per nassos, perquè si no les podria donar una assistència correcta. És el mentrestant, el mentrestant. Llavors, el mentrestant, home, interessa que no s'allargui aquest mentrestant, perquè aquests milions, en realitat, sí, ara s'enterren allà, però en realitat són diners que faltaran després per altres coses. Per això, el tema que s'aturi aquest projecte,
Hi ha la gran por al clínic, perquè si el clínic passa per davant, el clínic és un monstre, té necessitat, té els talenys. A veure, el campus de salut de Salà en aquests moments, diguem-ne, amb el numerament d'aquest coordinador, el càrrec no el sé, però que és un coordinador que jo crec que mereix tota la confiança del món d'entrada, perquè la seva gestió pública ha estat bona...
durant els anys que l'ha tingut, el que requereix és, diguem-ne, que no hi hagi excessives intermitències. És a dir, que els processos, que són processos, la gent es pensa que d'aquí... Si la gent es pensa que d'aquí un any començarà a pujar parets, que se n'oblidi. Aquí ara el que s'ha de fer és decidir quin projecte s'encarrega. Això passarà a finals d'any, segurament. Sí, sí, però són... Sí, està en procés. Sí, està en procés de licitat.
Sí, sí, sí. O sigui, sí que a nivell de diàleg, ara el que s'ha establert és una taula participada per l'Ajuntament, participada per col·legi de metges, col·legi d'infermeria, la Universitat de Girona, col·legi d'arquitectes, Transivert del Pla, Santa Eugènia i la coordinadora de associacions
veïnals en el que anem treballant sobre el que passa a dins de moment, o anem compartint i que nosaltres sobretot també volem treballar amb el que passa a fora, en clau de Girona, amb millores urbanístiques que precisament vinguin a resoldre problemes que possiblement amb l'aparició del campus encara s'accentuarà més i que per tant és aquí on pensem que s'ha de posar el focus i el doctor Ferran Cordó el que ha de fer és vetllar
perquè tot arribi el més aviat possible a bon port i poder tenir una figura que ja la puguis identificar, que hi puguis posar nom jo crec que aquesta és una designació important perquè pots posar cara, nom i cognoms a la persona que vetlla o que ha de vetllar perquè això funcioni bé i que ho coordini tot
I el propi acte d'avui, de compromís, jo crec que és un acte que es pot explicar de moltes maneres. Jo no el coneixia fins, diguem-ne, aquesta setmana, però crec que també ve d'un... És a dir, hi ha hagut moviments polítics, si m'ho permeteu, que feien dubtar del compromís. I jo crec que el govern de la Generalitat ha volgut, pel damunt dels partits que el formen,
ha volgut marcar, diguem-ne, un cert paquet en el sentit de dir, no, el compromís hi existeix. Jo crec que ara el que hem de fer com a ciutadania és replegar aquest compromís i que si hi ha un compromís que aquest es porti a terme.
Vaja manera de dir-ho, perquè hi ha hagut mogudes polítiques aquí. No, perquè hi són. I el govern municipal també, el govern municipal ha intentat collar, o sigui, clar, el govern de la Generalitat, que és el que té la Clàudia Cim també del projecte. I el que és molt important són els tempos administratius i de contractació administrativa.
Són trens que passen. Si tu en el moment que passa el tren, que està dos minuts a la sessió, no tens el projecte fet, tancat, tal, tal, tal, per poder entrar a pressupostos, a entrar a les fases ja de contractació, has perdut el tren. Concurs Ideia, jo crec que el veurem a finals d'aquest any, a principis de l'any vinent, jo crec que ja s'haurà de resoldre, perquè ara sí que ja ha fet l'encàrrec que algú comenci a dibuixar.
el que algú deia a la taula d'ahir el pas important serà com en els pressupostos de la Generalitat hi hagi la partida grossa i no la partida petita que hi ha projecte, cosificar-lo fer-lo físic i quantificar-lo i dir això costa tant i aleshores a veure, entra o no entra
I aquestes feines ha de fer. No hem parlat, no hem tingut temps, hem parlat del local social que ha inaugurat l'Eixample aquí al carrer Molte Salvador. La veritat, el coneixes o no? No el coneixo. Doncs ja t'inviteré un dia perquè la veritat és que nosaltres veníem d'un local que està en el passatge entre carrer Migdia i Carnal Marguell
I clar, estava molt bé perquè l'Amélia González, que havia escoltat presidenta i tota la gent que hi havia, es van deixar les pestanyes per convertir el que era un bar, perquè encara tenia la barra, en un local social. Però és clar, això, comparat amb el que tenim ara, era com un zuló. Sí, sí. Perquè era petit. A vegades, quan Melia fa una reunió de junta, com que hi havia una activitat, havíem d'anar a l'harmonia al bar aquí a demanar a fer la reunió, no?
i tampoc he parlat de temps de flors ella diu que ha passejat per la part baixa i que la queda pendent la part alta vaig pensar que encara hi hauria molta gent i vaig dir no, fes una passejada
Hi ha hagut molta gent, ahir a la tarda va ploure i va ploure fort amb pleuixats i que la marçada és en alguns punts de la demarcació, però diguem-ne el cap de setmana va estar bé i sembla que tota aquesta setmana el tindrem. Molta gent, de moment ordenada, la gran discussió, falten flors, en canvi hi ha gent que diu no, n'hi ha moltes de flors. Això ja és com recorrent.
Jo vaig visitar tres puntets emblemàtics, però molt humils. Dic, bueno, humils. El tema del carrer Nou, que a mi m'encanta, el tema de les escoles, que a més a més, clàssic i fixes, un que sigui de Girona, doncs li agrada tot, o sigui, perquè hi ha les escoles, hi ha els instituts, hi ha les escoles bressol, les privades, les públiques, tot el tema educatiu. És molt interessant, però se'ns ha acabat. Tornem demà. Ara són les 11. Gràcies. Gràcies.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 14 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer.
Desactivada l'alerta de l'Inuncat per pluges intenses a Girona i a l'Ebre sense incidències destacades. Protecció Civil ha desactivat la fase d'alerta del Pla Espacial d'Emergències per inundacions un cop acabat l'episodi de pluges d'ahir a la tarda a diverses comarques del nord i l'extrem sud del país, que no ha causat incidències destacades.
Independents per ser al CUP trenca l'acord de governabilitat i acusa Esquerra i Junts de deixar desabsoluta. En un comunicat, la formació remarca que els dos regidors van donar suport a l'alcaldia de Jordi Viñas per evitar de totes totes un govern amb el PSC, partit de dreta i espanyolista. Dos anys després, però, han anunciat que deixen de donar suport al govern municipal format per Esquerra i Junts. Des del grup expliquen que han tensat la corda per portar el govern a l'esquerra, sobretot veient l'immobilisme i la falta d'immediatats en les polítiques en matèria d'habitatge.
Girona reforça el sistema de recollida de voluminosos i obliga a identificar-los prèviament amb un codi. L'Ajuntament ha reforçat el sistema de recollida amb l'objectiu de ser més àgil i eficient. A partir d'ara hi haurà tres equips treballant als barris de la ciutat. Una novetat, però és que ara caldrà identificar els voluminosos amb un codi que el consistori donarà a l'usuari en el moment de concretar el dia i hora de recollida.
Girona entre les ciutats amb més augment del preu de lloguer el 2023. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, la capital gironina va registrar un increment del 3,5%, el tercer més alt entre les capitals amb més habitatges llogats entre el període acumulat entre 2015 i 2023.
El PSC lamenta el rebuig del govern municipal a una moció per reforçar el parc públic d'habitatge a Girona. El regidor i portaveu adjunt, Maxi Fuentes, ha denunciat que el govern municipal ha tornat a demostrar la seva manca d'ambició i de voluntat política per abordar la crisi de l'habitatge amb eines útils i eficaces.
La Universitat de Girona aborda la promoció d'habitatge protegit des d'una visió global. Davant el repte creixent de garantir l'accés a un habitatge digne i assequible, la Càtedra d'Habitatge Pere Bahí, amb el suport de la Diputació, impulsa el cicle per oferir una mirada transversal i experta sobre les claus per desenvolupar projectes d'habitatge protegit.
Sap Fepol denunciar deixadesa i indefensió a les unitats arro dels Mossos arran de la divisió del seu cap a Girona. En un comunicat, el sindicat policial lamenta la falta de suport institucional que reben i assenyalen que és el pa de cada dia. En aquest sentit, asseguren que el cas general de la divisió del cap és la sobrecàrrega de treball amb canvis constants a la planificació i que ha fet que la cremó dels agents que forma les unitats hagi arribat a límits insuportables.
I en esports el Girona guanya a Valladolid gràcies a un gol d'Estuani i lliga la permanència. Ara només cal esperar i és que la derrota de les Palmes a Sevilla fa que el Girona pugui celebrar la permanència matemàtica avui si el Leganés no guanya al Villarreal. Per altra banda, l'Uni Girona planifica l'equip de la temporada que ve amb el desig que Roberto Eñiguez en sigui l'entrenador. Així ho va explicar el Girona en joc de Girona FM Pere Puig, el seu director esportiu, que creu que Roberto Eñiguez és l'entrenador ideal per l'Uni per la seva exigència i manera de ser.
I pel que fa temps, dir avui que es preveu tranquil amb núvols que seran presents durant tota la jornada que tindrà 22 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Deputació de Girona
El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I viu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país.