Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. El govern aprovarà avui el projecte de llei dels pressupostos en una sessió extraordinària del Consell Executiu. Ho farà sense tenir lligat encara l'aval d'Esquerra Republicana que manté el bloqueig mentre no tingui garanties sobre la recaptació de l'IRPF des de Catalunya. Després del primer tràmit avui, a partir de la setmana que ve, s'obre el termini per presentar-hi esmenes a la totalitat una iniciativa que els republicans ja han anunciat que tiraran endavant.
El govern encara veu marge per a la negociació fins a mitjans de març, quan es farà el primer debat al Parlament abans de la votació final, després de Setmana Santa.
I un total de 21.374 professionals estan cridats a votar avui fins les 7 del vespre a les eleccions agràries 2026 per escollir els síndicats que els representaran durant cinc anys en òrgans com ara la taula agrària de la Generalitat. Els electors poden triar entre cinc candidatures, entre Unió de Pagesos i JARC, que aspiren a rivalidar o millorar resultats, entre Saja també, Assemblea Pagesai i Unió de Petits Agricultors i Ramadès.
Hi ha mobilitat matí condicionat, altra vegada per la boira, encara ara a les comarques de Tarragona i el Vallès. Hi ha boira molt densa, amb visibilitat molt reduïda, a la Nacional 240 entre Vallmoll i Terrés, també a l'A27 entre Masó i Montblanc, a l'A7 entre Vilaseca i Tarragona i també a la T11 entre Riudoms i Tarragona. A més, a l'A2 a Collbató hi ha un accident amb un carril tallat en sentit Lleida, també un altre accident ja resolt en aquest cas.
A la C17 a Mollet del Vallès provoca encara retencions i també retencions a la V10 per un tercer accident. A la Nacional 150A a Sabadell una varia, en aquest cas amb un vehicle alboral, provocant lentitud en aquest punt i finalment hi ha encara un carril tallat a la C25 al GURB en sentit Lleida per la neteja de la via després de l'accident entre dos camions que hi va haver ahir.
I els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia de Finança de Milà han desmantellat una organització criminal transnacional dedicada al tràfic d'aixís en una macrooperació que s'ha saldat amb 17 detinguts entre Catalunya i Itàlia. La investigació ha permès desarticular una estructura que introduïa aixís des del Marroc fins a Catalunya i posteriorment el transportava, com dèiem, al nord d'Itàlia. A Catalunya, una facció havia establert un centre logístic per distribuir aquesta droga a un altre grup encarregat del trasllat fins a Milà.
I sis persones han resultat intoxicades. Han estat menys greus per la mala combustió d'una barbacua en un pati interior, en un pis de la Ràpita, aquesta matinada. Els bombers han rebut l'avís passat un quart de tres de la matinada i s'hi han desplaçat dues dotacions. Els hem atès set persones per intoxicació per monòxid de carboni i les ha traslladat a l'Hospital de Tortosa i també al d'Amposta. Notícies en xarxa
els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment, tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de Joves Cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona't i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurament de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis!
Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda, aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
Les deixalleries de Girona t'ajuden a desfer-te dels residus que no es poden llençar als contenidors. Tens deixalleries als polígons de Maixirgo i de Serrià de Ter i també pots anar a les deixalleries mòbils que recorren els barris. Recorda't de portar la targeta identificativa per accedir-hi. I si fas 6 visites a l'any, obtindràs una bonificació de 25 euros en la taxa d'escombraries. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Bon dia, benvinguts un dia més aquí a la tertúlia de Girona FM. Avui som 27 de febrer del 2026 i ja ho hem dit avui aquí al Primer Cafè, que era un dia d'alegria per aquí, per aquesta ràdio, perquè ahir ens van donar el premi Carles Rola a l'apartat de Miquel Diomé, l'apartat de ràdio, juntament amb Ràdio Palamós vam aconseguir, doncs, vam compartir...
Un premi que, bé, que en tot cas ara també repassarem una miqueta com va anar l'acte d'ahir i tot el tema que es va parlar també de la comunicació local. Crec que també és interessant avui aprofitant aquest guardó que ens van donar aquí Girona FM de parlar sobre aquest tema, perquè a més a més tenim una taula avui formada per periodistes i per tant avui parlarem de Girona, parlarem de ciutat de Girona, però també de la comunicació a Girona, perquè en aquesta setmana del Rola també toca...
També toca fer-ho i segur que hi ha molts temes a parlar i més amb la gent que ens acompanya avui. Germà Capdevila.
Què tal? Bon dia i enhorabona a tot l'equip. Moltes gràcies. Pel premi d'ahir. I, home, ja... Ara explicarem com va anar. Narcís Genís, també antic president del Col·legi de Periodistes de Girona i també del Punt de tota la vida, també, Nisso. Bon dia, bon dia. Home, jo estic molt satisfet i molt content perquè, bueno, fa 17 anys jo, quan era president del Col·legi de Periodistes de Girona,
ens vam barallar molt, vam treballar molt i vam aconseguir crear aquests premis. La Junta que jo presidia en aquell moment d'acord amb la Diputació i després de negociar durant bastant de temps vam aconseguir
instituir aquests premis i que han passat 17 anys i a més a més estic molt content que en aquest cas el tema de ràdio hagi guanyat perquè a més a més en aquella junta que vam crear aquests premis hi havia Miquel Diomé que després ens va deixar i per l'esforç i el treball que ell ja havia fet al col·legi quan ens va deixar vam dir home creiem que el premi de ràdio amb un home de ràdio a Girona com ell
vam instituir, diguéssim, la categoria de ràdio amb el nom de Miquel, que és el que heu ganyat vosaltres aquest any. Exacte. Per tant, enhorabona, eh? Sí, sí, moltes gràcies, també. I falta la tercera persona, que està a punt d'arribar d'aquí de la tertúria, que també és periodista, que és el diari de Girona, en Jesús Bedenes, que ja dic que arribava una miqueta tard, i, doncs, per tant, bé, esperem, esperem que arribi.
Abans d'entrar en temes de comunicació, aquí sí que m'agradaria començar amb un apunt, potser fins i tot més personal, però que també és gironí, que és que, bé, han anunciat que fa poques hores ens ha deixat a Mor Salvador Montserrat, no era una persona coneguda per al gran públic, era una persona d'un perfil...
que va ser durant molts anys, era treballador d'ANA, però havia treballat a l'aeroport de Girona molts anys i també va ser durant molts anys assessor en temes aeroportuaris a la Diputació de Girona, amb Carles Pàramo, també amb Enric Vilert, amb diferents governs, i una persona que dic que jo vaig poder arribar a conèixer,
Força bé, ens podem considerar amics, i per tant, d'aquí també fer un record, una abraçada a tota la seva família. La gent no el coneix, però que Ryanair sigui avui a Girona, en bona part, en bona part, és gràcies a ell. Perquè va ser la persona, juntament amb en Quim Carrers, que en aquell moment estava...
a la delegació de la Generalitat, que van viatjar a Dublín, que sabien que hi havia una cosa que s'estava coent, que era una companyia de baix cost, una cosa que començava, hi havia Ryanair, hi havia Wiser, i que van treballar molt, també amb el viciplau polític, evidentment,
i van treballar molt per aconseguir portar Ryanair aquí, primer amb un parell o tres de rutes, després amb mica en mica establir base fins a arribar a aquells moments d'explosió, no sé fins a quin punt descontrolada fins i tot, de Ryanair a Girona, amb aquells 5 milions de viatgers a l'aeroport, i que de fet avui encara l'aeroport en bona part viu encara,
de les gestions que en aquell moment van fer en Salvador Montserrat aquí, des d'aquí, des de Girona FM i jo particularment també vull fer un record i per tant que quedi aquí dit. Jesús Bedenes. Bon dia. Bon dia. Has arribat que acabem de començar. Bé, doncs m'incorporo i m'he entretingut amb tasques entre domèstiques i professionals i se m'ha fet tard.
Ara hem començat parlant dels premis Carles Rola, perquè ahir aquesta casa va guanyar els premis Carles Rola i jo ara feia un recordatori a la figura d'en Salvador Montserrat, que ens ha deixat aquesta nit passada, que era una persona que em veia molt important per l'aeroport de Girona. Ja aprofito, si voleu, parlem un moment de reina i després entrem en comunicació local, aprofitant aquest record amb en Salvador Montserrat.
Creieu que va ser un bon acord, vista en perspectives? Ara sigui el llegat invisible que deixa ell, perquè era una persona que no era coneguda pel públic, però era el que estava darrere redactant els acords, per entendre'ns, i negociant amb l'Oliri, aquell senyor que surt fent estracarà, anaven a negociar amb ell personalment i arribaven acords amb ell personalment perquè Reiner estigués a Girona i es mantingués a Girona els moments en què la cosa anava més...
Jo crec que va una mica més enllà, no és només que gràcies a aquestes gestions Ryanair sigui aquí, a Girona, sinó que gràcies a aquestes gestions hi ha un aeroport a Girona, perquè si no l'aeroport encara estaríem fent bingos i costellades, és a dir, un aeroport inexistent, com el de Lleida, o els xarters, coses molt puntuals, rutes inviables, és a dir, va ser un canvi...
amb tota la part positiva i tota la part negativa però va ser un canvi brutal per la ciutat i la regió sí, de fet jo crec que és tan important recordar el que hi ha o el que hi ha hagut en els últims 20 anys com el que hi havia abans i jo recordo perfectament quan es va estrenar com a base Rayaner perquè em va tocar cobrir-ho vam fer un vol a Bergam i
i recordo que la sensació que teníem és que això realment s'enlairava i perdoneu que aprofiti perquè teníem una sensació que podíem volar a molts llocs quan fins aquell moment no teníem com a ciutadans no en fèiem ús i fins i tot la ciutadania Girona va començar a fer ús de l'aeroport com a aeroport no per anar a veure...
que es feia des del mirador que anaves a mirar avions, sinó que va començar a ser un equipament que és el que és ara, que encara queda una mica lluny d'aquest màxim.
Però l'aeroport ja és un equipament bàsic de les infraestructures gironines i en aquest sentit ara, per exemple, que hi ha el nou pla inversor, clar, hi haurà el tren d'alta velocitat i tot això no seria possible si fos el que deia en Germà, un aeroport...
sense vols, amb vols xarters o situacions puntuals, fins i tot un aeroport per jets privats tampoc portaria a la necessitat o voluntat de tenir una estació d'alta velocitat, per exemple. Llavors, a la gent que ho va fer possible, evidentment, se'ls ha d'agrair i recordar.
Sí, bueno, jo crec que persones, com el que has dit, que ens ha deixat ara, van treballar molt i van aconseguir, posant el mapa, diguéssim, l'aeroport de Girona, no? Però jo crec que tant que, d'alguna manera, gràcies a tota aquesta gent, es va fer molta feina...
Però jo crec que tant deu Ryanair a l'aeroport de Girona com l'aeroport de Girona a Ryanair, perquè quan Ryanair començava, va començar a Girona. A molts altres llocs, però quan va muntar la base aquí i tal, va ser un punt molt important, no? Després, vull dir, ha passat, jo crec que han passat períodes molt bons,
Després hi ha hagut baixades importants, després van decidir quan a Barcelona van apostar per fer una terminal de vols de baix cost, d'alcuna mena es van portar molts vols cap a Barcelona.
que no ens els vam quedar aquí, però jo crec que de mica en mica tornem a tenir ara un aeroport amb un moviment bastant considerable i bastant important, i amb noves rutes, com cada any, ara ens em passarà a Egebo, que és una de les últimes que han sortit...
I cada vegada, doncs, que això és important, i és important per l'aeroport, diguéssim, pel creixement, i per tot el sector turístic d'aquesta zona, no? La repercussió, diguéssim, que això ha tingut a tot el sector turístic és importantíssim, és importantíssim.
I ara, evidentment, hi ha unes perspectives de futur, també, com el col·lapse de l'aeroport del Prat. Clar. Que és un aeroport que està ja rascanors, diguéssim, i ha de fer força temps. Evidentment, aquí el de Girón, amb l'estació de l'alta velocitat, hauria de jugar un paper. Bueno, aquest és el... És a dir, si com, per exemple, a Londres hi ha Hedro... Hedro... Hedro... Hedro... Hedro, Luton i Estants Temps. Estants Temps.
Barcelona té dos aeroports secundaris de fet això que dius forma part del disseny original d'aquesta aposta amb una visió integral de país tenies Barcelona com a aeroport gran interoceànic de llarg recorregut i tenies Reus i Girona pel low cost i per vols de curt rang a dins d'Europa
Això en un moment donat es trenca, perquè com deien i s'ho recorda, acaba la terminal nova del Prat i decideix que l'antiga era low cost. Aleshores transforma el Prat en un aeroport bàsicament de low cost, perquè tenim Vueling, tenim Radianair i tenim una sèrie de grans aerolínies de low cost que són pràcticament el 60% de l'activitat del Prat. I això va ser un cop molt dur, tant per Girona com per Reus,
i fins i tot per l'aeroport de Lleida, que quan es dissenya originalment serà la tercera pota que alimentarà el plat, i això queda completament trucat. De fet, el model d'AN és únic a Europa, perquè a Europa totes les grans ciutats tenen dos aeroports, mínim.
El que passa, perdona, al final la realitat és molt tossuda, és el que dèiem, no? El Prat pot absorbir el que pot absorbir, pots ampliar una mica la pista, pots treure quatre ànics d'allà, però molt més invents no podràs fer, i tard o d'hora hauran de reconèixer que hi ha vols de l'Ukos que no té sentit que vagi anar a Barcelona, perquè té més sentit que arribin a la línia, no sé, de Corea, de Singapur o de Los Ángeles, no? I això passarà, vulguin o no, políticament, diguem.
Gràcies.
Sí, al final és això, perquè l'administració dels aeroports i més estan unificada, és com qualsevol empresa, al final has de justificar si es tires d'un costat de manta perquè deixes descobert l'altre. Llavors, clar, al final és un peix que es mossega la cua. Si no s'inverteix a Girona i el que ha passat, els vols de baix cost van a Barcelona, al final tens un aeroport que no funciona, que és el de Girona, com ha passat, que quedava buit,
i que a més sobretot en aquesta zona els bombs turístics de l'estiu els has de cobrir d'alguna manera i no podem tirar només del plat i el que deies del col·lapse també que hi ha una cosa que va apuntar
Maurici Lucena, el director general d'ENA, que no només és el col·lapse, són les obres i amb les obres també es pot veure repercutit a l'aeroport de Girona perquè hi haurà companyies que no tindran, no hi haurà
slots per poder fer i hauran de buscar alternatives perquè al final també són mercats i clar, si tu pots volar de Polònia a Catalunya doncs has de volar al Prat però pots volar a Girona o a Reus o com deia ella a Lleida que al final és això és el que deia d'on es tires d'un costat de la manta i se't destapa per l'altre però ho has de justificar i has de saber per què ho fas i ara mateix estem en una situació que havíem passat de
La terminal nova, el Prat, no sé què, doncs aprofitem la vella per fer... Però clar, ja estem al col·lapse. O sigui, ja han passat 15 anys, no gaire més, si no m'equivoco, han passat uns 15 anys i ja han col·lapsat el Prat. I dius, ostres, doncs...
Ara l'alternativa és just el que no es volia fer llavors, que és potenciar els aeroports més petits. I amb una estació d'alta velocitat que veurem si realment fa aquest efecte. Jo crec que sí. Quan parlem d'infraestructures en aquest país, i ferroviàries especialment, no sé...
No es poden fer pronòstics. No, no, no, clar. Aviam, l'estació de l'alta velocitat a l'aeroport de Girona va ser la primera proposta quan es havia de venir l'alta velocitat a Girona. Podem discutir si va ser acertat a l'estació del centre de Girona, jo crec que sí, les estacions han de ser al centre de la ciutat.
o era millor fer-ho a l'aeroport que era molt important clar, aquest era el gran dubte clar, fer una estació a l'aeroport que acabes de sortir de Girona és una mica en contra del concepte de l'alta velocitat però bé, jo crec que és molt important que s'arribi a fer aquesta estació
pel funcionament de l'aeroport, per la reconexió amb l'aig transversal, per la reconexió, diguéssim, que té a tot arreu, no? Millor que dius, bueno, què es va ara? El meu temor quin és? És això, que hauran de passar també 15 o 20 anys, perquè se'n doni en compte com ha passat de la importància i de la necessitat que té a Barcelona de tenir l'aeroport de Girona. Passaran 15 anys que se'n donaran en compte que cal una alta velocitat
a l'aeroport per connectar ràpidament Tenim ara el Ministeri de Forment fent un projecte que està encarregat a la redacció del projecte que hauria de sortir d'aquí no gaire si no vaig errat i ara no segueixo tant el dia però diria que el projecte està encarregat ha d'acabar-se d'aquí aviat i per tant un cop s'acabi aquest projecte ja s'hauria de passar la fase de licitació de les obres El problema és el de sempre en aquest país licitacions, grans projectes
Fins i tot pressupostos aprovats, però què passa? El que ha passat sempre, històric, incompliments constants i reiterats. I passen anys i anys i anys i no es fan les obres. I a mi, esclar, a mi les promeses i tot això, i jo fins que no es comencen les obres, o que no s'acaben, no m'ho crec...
perquè dissortadament dissortadament aquí tenim exemples d'alienadors que van començar i no es van acabar i no es van acabar i segurament inaugurant els trams recordeu que fent dos quilòmetres els inauguràvem fent dos mesos tenim un estat molt poc fiable especialment en Catalunya crec que aquí hi ha una miqueta la sort que pot tenir l'aeroport de Girona és que realment com deia en Jesús AEN és una empresa
gairebé pública perquè 51-49 per tant és majoria pública però és una empresa i per tant al final ha de tenir un compte de resultats l'aeroport de Barcelona no ha publicat les xifres no se sap quins són els aeroports deficitaris i els que treuen beneficis
per obrir, precisament, aquest 49% és la clau, perquè aquesta gent són accionistes que volen diners, bàsicament. Aleshores, arriben a un punt que em dirà, per què no ensenyes? Segurament ells es coneixen, no? Però el que deien, tens aeroports infraexplotats i un altre és que estan petats. Arregla'm això, perquè jo necessito aquí, quan s'acabi l'exercici, ingressar... És una arma de doble fil, eh, germà? Perquè, de la mateixa manera, hi ha aquesta, després hi ha l'altra lectura, que és oblida't de qualsevol traspàs,
perquè com que precisament l'aeroport del Prat és dels beneficiaris i dels que més beneficis a Portaena tot i que no es digui públicament a SAP doncs evidentment l'aeroport del Prat paga
part dels aeroports que no funcionen, igual que el de Mallorca, que és també dels que tenen més beneficis, i no com Barajas, per exemple, que tot i ser el principal aeroport té un dèficit d'explotació per les obres acumulades, etcètera, perquè allà s'han gastat els diners, que després, per tant, oblida dels passos, com es va arribar a plantejar al seu moment, el de l'aeroport de Girona,
que ara és deficitari, eh, també, ho hem de dir. Actualment, així com amb 5 milions era en beneficis, ara mateix l'aeroport de Girona perd diners, juraria, no tinc els números, però pel que explicava gent com en Salvador Montserrat, que sí que hi entenien més d'això, doncs la cosa ara podria estar una mica més equilibrada, però també veurem si amb l'estació de l'AVE, i aquesta connexió amb la zona permet, precisament, AN, que és la oportunitat que hi ha.
Les polítiques d'ENA no són gaire bones per nosaltres mai. És a dir, l'aposta que hauria de ser de vols internacionals interoceànics de Barcelona hauria de ser molt més fort i molt més important que moltes vegades hagis d'anar a Madrid perquè fa determinats vols. Està passant, la gent d'aquí què fa?
No se'n va a Madrid, se'n va a París, perquè fa vols d'aquest tipus, perquè els hi surt molt més a compte. És curiós, però són polítiques equivocades. Barcelona és un centre que necessita vols importantíssims.
interoceànics arreu del món i, per tant, Girona aquí juga un paper molt important que ha de fer de crosa de tota la resta de vols que no pot assumir un aeroport com el Prat i que no pot créixer més. Ha de créixer amb Girona. Ara que parles de París, també hem de recordar que el fenomen Ryanair i el fenomen de creixement de l'aeroport va molt lligat
encara que potser soni estrany però va molt lligat a l'arribada de l'euro això facilita molt que tu volis sense haver de fer o sigui que tinguis ganes de viatjar a llocs on no necessites fer canvis de moneda aquelles tramitacions que havien de fer que potser aquí a Girona era més fàcil perquè com que vivíem del turisme el tema oficines de canvi de moneda era bastant més habitual que en altres espais però
Però, clar, això, per exemple, va ajudar també a nivell legislatiu, facilitats pels aeroports més petits. Si no n'hagessin hagut aquests canvis legislatius o normatius a nivell europeu, no hauria passat tampoc. La liberalització del sector aèris que va permetre l'arribada dels vols de baix cost. I això no és... Si no hagués sigut Ranyaner, potser hauria sigut un altre, que hagués...
que hagués sigut la mateixa filosofia i potser no hagués tingut l'oler i hagués tingut un tio sèrio o un tio amb un barret mexicà, és igual, vull dir, no ho sabem, però al final això s'incentiva, vull dir, que no... Llavors, jo no sé fins a quin punt...
estem posant el focus en una cosa que des d'Europa es veu d'una altra manera i per exemple això que deia París potser els interessa més que els catalans hem a París que a Madrid a fer els vols interoceànics i sobretot si vas cap a diguéssim cap a la Mediterrània i cap a l'Oceà Índic i així que si vas cap a l'Atlàntic potser volen París destinar-ho cap a la zona
mis nostres l'est i Madrid el que passa és que no té sentit que una ciutat com Barcelona amb la que representa potència econòmica tecnològica, cultural, etc. no pugui disposar directament d'aquests vols i hagi de passar per un altre capital no estic posant en dubte la voluntat sinó que de vegades a la perspectiva és encara aixecar-nos una mica més i mirar-ho amb una visió més global
I clar, probablement és això, aquests vols que potser de París surten cap al Pakistan, cap a llocs així més que són emergents, la Índia o llocs així que surten de París i que hi ha vols directes, potser Barcelona no els pot tenir perquè París està relativament a prop des d'una visió global. I llavors...
ens estem, o sigui, estem de vegades calfant-nos el cap amb una cosa que potser no té solució a nivell ni europeu. En tot cas, hem dedicat aquests 25 primers minuts de tertúlia a parlar d'aeroport perquè, ho dèiem, doncs perquè aquesta nit passada ens ha deixat Salvador Montserrat, que és la persona que va, una de les persones que va...
que es va implicar en aquest enlairament de l'aeroport de Girona fa 20-25 anys i que va portar Ryan Ernst aquí una persona amb un perfil tècnic però que, per tant, no coneguda pel gran públic però que, per tant, des d'aquí la recordem i la poseu en valor.
Tornem al tema inicial de la tertúlia que ho dèiem, que és que avui aquí Girona FM estem d'anar a bona perquè ahir vam rebre el premi Carles Rol al Premi Miquel Diomé de ràdio, juntament amb Ràdio Palamós, un premi que vam compartir de millor...
de millor proposta radiofònica, amb un programa que vam fer especial del dia de la música, que vam fer concerts a l'oficina de turisme de la Rambla, vam fer programació des de baix a la Rambla, debats amb entrevistes, amb més de deu grups musicals que van actuar en directe, un concepte de ràdio poder una miqueta antic, que és el de ràdio al carrer, ràdio amb música en directe,
que això és una cosa que cada vegada costa més de veure a les ràdios, abans eren grans dinamitzadores, de festivals, aquí mateix a Fidesa Girona, la nit de los 40, la nit de, escolta'm, de Flashback, la nit de no sé què, no? I això encara es fa a molts llocs, però el que és a la música en directe, en programes, vull dir que costa molt de veure, i més també a carrer, i ens vam tirar una vegada a la piscina aquell dia amb això, i ens va sortir la veritat que...
Prou bé, i ahir el Col·legi de Periodistes i la Diputació dels Premis Carles Rola ens ho va reconèixer amb un acte on també es va premiar molta gent que col·labora també amb aquesta casa, que venen aquí com a tertulians o que venen també a participar en programes i on es va posar de manifest també en els discursos una miqueta la necessitat
de prestigiar entre tots i també de potenciar aquesta comunicació local, que no sé si s'està perdent o no, i aprofitem que avui a la taula som aquí tres periodistes, l'antic també president del Col·legi de Periodistes de Girona, i que dos periodistes amb actiu, també, i tots que venim del món local, com ho veieu això? No hi volia una cosa, que precisament...
La satisfacció aquesta, no? Fa 17 anys, quan es creen aquests premis, que en aquí alguna cosa hi vaig tenir a veure jo, diguéssim, que era president del Col·legi de Polistes en el moment que es va crear... Una mica força, va, diem-ho, diem nosaltres, una mica de força. Ho vam fer en aquell moment, però precisament la satisfacció és aquesta, no? 17 anys després s'ha complert l'objectiu, d'alguna manera, potser no tot el que desitjàvem, perquè precisament és el que hem de parlar ara, no? La crisi que tenim, no?
però de potenciar tot el periodisme local, el periodisme de proximitat. Jo crec que la intenció, o sigui, el sentit d'aquests premis, era incentivar això, que d'alguna manera hi havia moltes coses que es feien i la Diputació ens podia ajudar a dotar aquests premis que tenien aquest objectiu claríssim.
d'incentivar i donar una mica de marxeta, diguéssim, i reconeixement, bàsicament reconeixement a tot el cas proximitat i periodisme local. I en aquest cas, enhorabona pel premi que heu tingut i la gran satisfacció de dir que a la vostra emissora, Girona,
però després també dic Palamós o Ràdio Capital, i dius, home, hi ha missatges locals que estan fent una gran feina i a més a més que tenen un molt bon nivell.
i després podem passar a la premsa escrita, que en tot cas aquí sí que després ens podem entretenir amb la crisi brutal que està passant en aquests moments, però després podem parlar dels podcast, podem parlar de les webs, podem parlar de moltes... Vull dir que, clar, el ventall és molt ampli, no?, i que ha aparegut en aquest moment, bueno, des de fanys,
un nou model de comunicació, un nou model de periodisme, que hem d'intentar que, dintre de la globalitat que es pretén, es respecti i es tingui molt en compte tot el tema local. Jo crec que és la base d'aquest, el pensament i la idea d'això.
Fa molts anys, quan vaig començar, hi havia un exalcalde de Figueres que havien parlat i que en aquests moments havia començat el punt amb una idea molt clara, que no té res a veure amb el que estan fent ara, en la qual deia que estava satisfet per la idea de...
que era un mitjà ultralocal la paraula aquesta ultralocal a mi en aquell moment em va sobtar molt però després si l'analitzes dius sí, sí senyor, és això perquè aquests mitjans locals, ultralocals, de proximitat no sé, poseu-hi adjectiva o com vulgueu donen una informació que només poden donar la gent del territori, la gent d'aquí
És a dir, pots dir que està desapareixent el paper i no sé què, i hem d'anar a internet, però és igual. Però són els periodistes d'aquí, del territori, que només explicaran el que passa aquí. No ho explicarà ningú més. I per tant, jo crec que aquí tenim un camp molt important per córrer. Diuen, és que ara està desapareixent el... No, no, no. El periodisme local no desapareixerà mai.
Perquè els grans mitjans, els grans grups, donaran coses molt globals, però el local només ho podem fer nosaltres. De fet, jo estic molt d'acord amb això, i fa molts, no molts, molts, perquè no fa tant que ho va dir, però hi ha una...
persona que no té a veure amb el món del periodisme de manera directa però fa molts anys ho va dir i jo m'he agafat aquesta frase com aquesta idea com una referència a un dogma quasi és en Warren Buffett que és un dels grans inversors del món de les poques persones que pot dir que
supera el mercat quan inverteix en borsa que en plena crisi del paper va comprar 80 diaris locals als Estats Units i quan li van preguntar va dir com algú que és tan bo invertint fa una cosa que està totalment en crisi i ell va dir és que la gent vol saber el que li passa al veí llavors el periodisme local no està en crisi en el sentit negatiu de la paraula està en transformació si es vol dir i en transformació vol dir això que igual
que ens iguala potser de vegades a coses que no ens agrada, no? És a dir, no és el mateix una pàgina de Facebook d'un periodista local que informa de les coses que passa al seu barri i una mica més, que un gran diari... Vale, pots entendre que no, però si es fa amb professionalitat i rigor, no a mala fer, a buscar, sinó si es fa amb certa professionalitat i rigor. Evidentment que és una pàgina de Facebook que no és un diari, que no és una ràdio local...
un podcast no és una ràdio local pot ser estrictament una entrevista a la setmana però si està fet amb rigor si està fet amb professionalitat és això que deia Narcís no es perd el periodisme no es transforma i evidentment estem en un moment tecnològicament que ha canviat tantes coses
en 25 anys 30, des de la irrupció d'internet ens han canviat tantes coses perquè hi ha coses que ja als 90 a finals dels 90 ja dèiem ah, podrem emetre per internet no caldrà tenir llicències de ràdio per no sé què seguim emetent per ràdio per antena normal en directe, online en directe vull dir que
Se segueix fent aquestes coses, se segueixen fent diaris en paper, cada vegada menys, i tot està com molt més distribuït, hi ha el que deia, pàgines de Facebook, de xarxes socials que són tan informatives com ho era un diari.
com podia ser el punt tan ultralocal com podia ser el punt als anys 80 i al final realment més aviat és com a persones com ens adaptem a això que no el periodisme com a concepte si està en crisi o no jo crec que els que estem en crisi som els rectors i els que interpretem el periodisme perquè
També ens ens demana un esforç que potser abans no se'ns demanava, que és que quan interpretem, interpretem d'una manera amb una certa crítica i fins i tot una certa autocrítica. I això, jo no sé si aquesta part, que correspon més als lectors, als oients, d'aprendre... D'opinió. Sí, i de no...
combregar sempre amb allò que tu penses, no? Aquell que ho he dit que hi ha de com va ser mentir d'això si diu el que jo penso, saps? Doncs una mica això, saps? També ser una mica autocrítics i no donar per bo sempre allò que nosaltres ja venim preparats per escoltar o per llegir. Germà?
Sí, jo crec que és un tema que té diverses capes, estic d'acord amb aquest en Jesús i en Nisu, el periodisme local està igual de viu que sempre, és a dir, hi ha mutació en les plataformes i en la manera de distribuir aquest periodisme,
però hi és, i ho trobem, fins i tot als pobles més petits, trobem aquest periodisme local, el que deia, ara en Jesús pot ser un format d'un podcast, pot ser una pàgina web, el problema és que això no és un problema, la part bona és que democratitza, és a dir, abans accedir-hi era molt car...
era molt car, és a dir, vull fer periodisme local, Déu-n'hi-do era caríssim, imprimir un semanari local era caríssim, fer una ràdio local era impensable per tema de llicències, equipament... Hi havia gent amb vocació periodística que es quedava amb les ganes. Ara això s'ha democratitzat i amb un mòbil ja pots fer periodisme. Però...
el perill és que ens obliden que el periodisme és un ofici amb unes regles que les has d'aplicar per dir que això és periodisme i de vegades hi ha molta gent amb ganes de fer periodisme perquè no és periodista ni coneix les regles de l'ofici periodístic i el contingut
En aquest magma d'internet s'equipara i la jerarquia d'un contingut que no respecta les regles és la mateixa de la que sí respecta i d'estriàgla de la palla és el gran problema. I la següent capa que jo crec que conspira contra el periodisme en general, no només el local...
és que jo tinc la sensació que la societat en general ja no vol ser informada. La gent vol entretenir-se. Ja tinc prou problemes, no sé si me jubilaré, no podré comprar-me un pis, no tinc no sé què, no puc fer res, no puc viatjar, jo vull fer scroll i vergatets que salten a l'aigua i riuen, no m'atabalis amb informació. I això és una lluita que nosaltres com a periodistes hem de lliurar, hem de...
Hem de presentar a batalla per dir, escolta'm, escolta'm, està bé, t'has d'entretenir, t'has d'oblidar dels problemes, però si no t'enteres que t'estan aixecant la camisa i que t'estan donant pel sac, diguem-ne, malament. Jo ara diré una cosa.
No vull fer de abuel o cebolleta que diuen, però és que això jo ho vaig estudiar a la carrera ja, que la gent volia entreteniment de la informació, des del punt de vista de la informació, i de fet, en aquells anys, el paradigma era la guerra de l'Iraq, la primera guerra de l'Iraq, la que en Sant José em va...
en Vehicle Byte dels anys 90, que ens mostraven als mitjans batalles nocturnes i era com els videojocs dels anys 70. Llavors estava com pensada, la transmissió de la guerra estava pensada per transmetre a la gent que, per exemple...
feia 20 anys havia estat jugant als videojocs i ells no veien les conseqüències de la mort, no veien els carros de combat amb morts a dins, això era l'espectacle. I en aquells moments també és quan apareix també tot el concepte de telescombraries del Mississipi
i això es porta a la redacció tens periodistes que fan periodisme però els empresaris periodístics diuen no, també haig de tenir gent fent virals tu has de fer un viral, tu has de fer la notícia de dir deu coses que has de saber si la teva parella es fica el dit al nas i clar, això no és periodisme però tens ara les redaccions
gent fent això. També és més fàcil de monitoritzar. Jo no puc saber, no podem saber quanta gent ens està escoltant ara aquesta tertúlia, és impossible, és analògic encara, per antena, si ho podem saber a nivell online, no les xifres reals, perquè hi ha diversos llocs que t'agafen, però pots tenir una idea, però clar, i això en canvi un Instagram, un Facebook, tens un retorn ràpid de saber exactament visualitzacions,
No, aviam, la irrupció de les xarxes socials, què vol dir? Vol dir que tothom que té un mòbil, que té un aparell, un mòbil o qualsevol altre dispositiu d'aquest tipus, pot informar.
és a dir, pot explicar coses pot explicar coses que veu, que sent o que opina, que pensa clar això entra en un món en el qual nosaltres la feina que hem fet era aquesta però el que passa és que nosaltres explicàvem el que passa és que la gran diferència entre que el senyor que està aquí al costat agafa i fa unes fotos i envia no sé què i fa una opinió està bé
Jo crec que la feina del periodista, i en tot cas és aquí que reivindico aquesta idea, és del rigor, no? El contrast. És a dir, la professionalitat. És a dir, aviam, tu quan agafes el mòbil, perquè ja dic el mòbil, perquè ja no dic que vagis al quiost, ja, i t'informes i t'endisses a les xarxes socials per buscar, a reps cada dia centenars de milers d'impactes.
darrere d'aquests impactes si no hi ha has de buscar molt però en tot cas hem d'aprendre jo crec que una mica la gent que realment vol saber què passa al món i es vol informar amb una mica de rigor ja selecciona, ja busca quin són el que prové de periodistes professionals o de mitjans de comunicació
Perquè fake news sempre n'hi ha hagut. Què passa? Doncs que ara ja és més fàcil que ja és més fake news perquè, bueno, corren molt més... Bueno, és tot un repte. Vull dir, el periodista ho té difícil. Més difícil que... O sigui, té molts mitjans, més mitjans que mai, però ho té més difícil que mai. I no ho dic perquè sigui competent, perquè ho considero jo que...
Que la informació que corre per internet i per les xarxes no és competència. Un bon periodisme, i ho hem explicat, la gent acaba anant a buscar-ho. Sí, però, n'hi sóc, jo crec que...
El problema és que al final la moneda de tot això que tots anem a buscar és l'atenció. Si no tens l'atenció de l'audiència del lector ja pots fer la millor peça periodística del món i avui en dia no anem a competir amb un altre mitjà que potser ho fa millor o pitjor, amb un altre periodista que potser t'ha guanyat d'exclusiva. Ara anem a competir, el que dèiem, el tio que ha fet el vídeo del gat que s'ha menjat el pastís que havia quedat sobre la taula i t'ha guanyat. Sí, sí, sí, una cosa interessant...
Sí, però en certa manera jo crec que això també passava abans però en àmbits diferents. Hi havia gent que estava completament desinformada. Si no, si Girona té 100.000 habitants, els dos diaris que hi ha hagut vendrien 100.000 exemplars. Saps? La gent estaria...
o tantes llars com hi hagi són 30.000 llars 30.000 diaris de cada però la gent viu de vegades en la inòpia i això ara el que passa és que ho veus en la mateixa pàgina si vols fins i tot gent que entra al diari de Girona per llegir els 10 consells de no sé què i passa olímpicament del que dèiem abans de si l'aeroport té més o menys viatgers
Necessita lo dels viatgers? Probablement no ho necessita, no ho llegeix, necessita els deu consells? Segurament tampoc ho necessita però li entreté més en aquell moment que una altra cosa. Llavors sí que és veritat el que deies de l'atenció i sí que em preocupa una cosa que m'ha fet pensar en Niso ara que és la irrupció de la intel·ligència artificial en quan
en quant a també la part de democratització que tothom hi té accés a manipular coses i un periodista pot no tenir la voluntat de manipular i per tant no crearà un vídeo m'ho invento ara mateix passejant per aquí, en Pedro Sánchez aquí, pel carrer Balmes però algú amb mala fe podria dir, mireu en lloc d'estar no sé on, està aquí no? i és això, i al final arribem a tots els elements tècnics, tecnològics nous
el que li falta és per una part el rigor professional i per l'altra el que deia una mica també és aquesta lectura autocrítica i crítica de la persona que actua com a lectora conscient no estic parlant dels que busquen entreteniment sinó que algú que vol estar informat i diu doncs jo m'enfio de qui és rigorós i professional no de qui diu el que jo vull escoltar
Aquí els mitjans locals encara tenim poder un plus afegit, que és que ja no només se t'enfies per la capçalera, diari de Girona, siga El Punt, siga Girona FM, sinó perquè segurament coneixes aquella persona, o li has tractat, o saps qui és, o li has llegit...
30 articles abans, o li has escoltat 30 entrevistes. Per tant, aquí als mitjans locals potser sí que tenim encara un plus de marge respecte als genèrics, perquè fa la credibilitat que tenim de cara a l'audiència. Això m'ha dit una cosa, perquè ara pensava, i teniu raó, el tema de l'entreteniment...
D'acord, jo personalment sempre no m'hi he dedicat ni no he pensat mai que la meva feina fos entretenir, però és veritat, és així, és una realitat i per tant no puc negar-ho. Però jo el que sí que reivindico i que considero que fer periodisme
precisament, i fer rigor i seriós, és fer crítica. És a dir, la feina del periodista és explicar, però d'alguna manera criticar, no amb la destral.
el tanto, quan dic crítica constructiva fer pedagogia si hi ha diguéssim algú que està construint una obra il·legalment que està vulnerant normes urbanístiques doncs s'ha de dir i s'han d'explicar vull dir que si els ajuntaments o les institucions estan fent malament la seva feina o estan malversant diner públic s'ha d'explicar i s'ha de dir
i aquesta és la feina del periodista això, tots aquests que fan impactes això no ho explicaran perquè no ho treballaran, perquè això porta feina porta molta feina el seu objectiu no és informació, el seu objectiu són clics, són visualitzacions i tornant al que deies Oriol del periodisme local o dels mitjans locals crec que aquesta tertulla és un exemple del paper que ha de jugar una emissora o un mitjà local
perquè ara estava mirant aquí i tenim les notícies, des de fa 24 hores tots els mitjans només parlen del VT3F i diuen si el rei era maco o no era maco, tots. I nosaltres, jo te confesso que venia caminant de casa pensant, ostres, ara haurem de parlar un altre cop d'aquesta història, i no.
És mitjà local, parlem de temes locals, parlem dels Premis Raula, parlem de l'aeroport... I si parlem del 23F... Només ho pot fer un mitjà local. Si agafes la tertúria de fa un parell de dies, aquí hi havia en Quim Nadal, hi havia en Grau aquest dia, i van parlar del 23F a Girona. En clau local. Què va passar al 23F? I van sortir noms d'aquell dia...
l'alcalde Nadal va explicar coses d'aquella nit, ell, a l'ajuntament, què van fer, què van deixar de fer, van sortir persones que tots més o menys hem sentit i coneixem, i al pas del temps es va parlar del 23F, sí, però a Girona. En clau local. Parlem d'aquest tema, parlarem de temes locals, parlarem de...
el coronel que hi havia el castell de Sant Ferran o Sant Climent es va anar a posar a l'Ajuntament de Figueres a posar a disposició de les autoritats democràtiques coses que no s'han explicat o que el d'aquí de Girona li va dir l'alcalde va dir l'alcalde tranquil aquí no hi haurà sang
parlarem de coses que no o parlarem de que el senyor Tejero vivia com un rei a la presó del castell militar de Figueres que de presó no en tenia res perquè era un xalet dintre del castell de Sant Ferran en Saïd que és de Figueres i el seu pare el meu pare anava per allà i se'l trobava per allà a fumar, se'l trobava passejant per allà vivint vivia a cos del rei
Clar, jo conec industrials que li van posar l'àrea condicionat en el seu apartament privat, que en deien presó, entre moltes cometes, i aquests industrials van allà, i, bueno, doncs, mire, aquí un jabugo i no sé què, i, bueno, i si no, li portaven els dinals del motel, i si no, i això, diguéssim, parlant de 23F i parlant de Tejero, era això.
I això només ho pots fer un mitjà local. O explicar que en aquells moments a pescadors de roses hi havia, diguéssim, una tendència una mica curiosa o peculiar, i se'n van anar a fer un suquet o una rosa en el senyor Tejero, en el Castell de Sant Ferran. Vull dir que, clar...
això només ho podem explicar nosaltres encara evidentment que ho podria explicar molta altra gent amb les noves tecnologies i això però clar, al final és el que deies tu l'enfocament local amb un cert rigor i amb pedagogia
jo crec que fa que això de parlar de crisi del periodisme, no sé si és allò d'anar repetint un mantra. Sí, sí, sí, ho dic en aquest sentit, perquè jo crec que n'hem parlat altres èpoques, quan van sortir les publicacions digitals,
Allò que ara és un PDF, ens semblava que era impossible fer un PDF que tingués enllaços, que connectes, i no fa tants anys, això. Estic parlant de 10 anys, i dir, ostres, era impossible pensar que podies llegir, jo no llegiré mai en una pantalla. Ara és difícil trobar gent que llegeixi en paper.
I estem parlant de 10 anys, i aquests canvis tecnològics i això sí que és veritat que és el que dèiem abans, ens han portat a situacions noves, però la nostra feina continua sent imprescindible des del rigor, i per fer safarderies ho podem fer tant des de l'àmbit local com de qualsevol...
Però jo crec que precisament, i de fet el fet que els Premis Raó les mantinguin tant de temps, vol dir que no hi ha aquesta crisi. Hi ha un descens en la participació, també. Ahir es va dir que són coses que també no sé si són llums taronges que s'han de tenir en compte o veurem amb el temps si això és una tendència que es manté en els propers anys.
o si és un fet habitual d'aquest any és que una cosa són els mitjans i segonament hi ha mitjans que han sabut adaptar-se millor que altres mitjans que no s'adaptaran i moriran pel camí hi ha mitjans nous que encara han de néixer però el fil conductor de tots ells és el periodisme i això jo crec que no és el que està en crisi potser està l'empresa, està el format està la plataforma i estem en plena mutació perquè coses que fa sis ja no diria anys, fa sis mesos
tenien clar que funcionaven, ara ja no funcionen i d'aquí sis mesos ens explicaren més a saber què amb intel·ligència artificial i d'això. Jo puc explicar un cas molt concret. Jo he estat dos anys fora del mercat laboral per una qüestió de salut i entre que vaig marxar i he tornat
era incipient, per exemple el que arribava a través de Google a les redaccions digitals i ara és quasi el 60% del tràfic i dius, és Google amb búsqueda? No, són altres eines que ha creat Google que et dirigeixen cap a publicacions que a més la part bona és que són publicacions de rigor o sigui, fa com una mica de neteja d'aquesta possibilitat i llavors
Que sí, que és amb preferències personals i això, però, clar, per exemple, això, el que dèiem, això fa dos anys era impensable. Si havies de fer molts virals, perquè s'havien de fer més virals fa dos anys que ara, i sembla que, clar, ara tothom parla de virals, però és que els virals potser ara tenen menys impacte que abans. I jo tinc casos, perquè ho veig cada dia amb les audiències, de...
Fins i tot Google el que fa és premiar a periodistes rigorosos. Tu tens una assignatura que Google identifica d'un periodista que es dedica a una població en concreta, tu fas la mateixa informació amb el teu nom i a tu no et reconeixi aquella persona així. El qual vol dir que fins i tot ja les eines tecnològiques fins i tot també estan fent això, donar-nos valor als professionals de la informació.
Tu parlaves, parlarem de nous formats, tu d'això, Germà, també en saps una mica, perquè vas ser un dels primers a fer una revista per iPad, en el seu moment, que és l'Esward, i que de fet es posa amb l'associació de mitjans de revistes, que ara precisament també teniu accions previstes, vull dir que esteu dinamitzant també tot aquest...
pas de revistes clàssiques diguéssim en català en aquest cas a nous formats tot i que tenim la sort o no sé si és sort o dir sort però som potser l'únic refugi que queda del periodisme en paper de tota la vida perquè en els últims anys ha hagut com una revifalla
en el sentit que estem 24 hores al dia, 7 dies a la setmana amb una pantalla a la mà o davant dels ulls, i el moment de desconnectar per llegir una revista temàtica, allà ja vols deixar la pantalla a la butxaca, agafar una tassa de cafè i agafar la revista de pensament o de literatura o de motos, és igual, i la vull en paper. I tots hem notat com en els últims anys la revista ha passat de ser
un producte en el contingut era el més important i el paper era el més possible per pagar menys a correus i la impressió la més barata que em feia l'imprenter ara ja són objectes d'art les revistes tenen totes llom, un paper maco la fotografia es cuida moltíssim el disseny de portada es paguen als dissenyadors coses que abans això ho fa jo amb el Photoshop ara no, ara busques un dissenyador que t'ho faci bé perquè la revista en paper ha guanyat, ha recuperat aquesta
I ho veiem en la curva de subscripcions, en noves revistes que van sorgint, perquè, com us deia abans, els condicionants industrials s'han democratitzat i avui la tecnologia et permet fer una revista de 300 exemplars.
i que sigui viable econòmicament, abans serà impensable, perquè l'implanter t'hi deia si no fas mil no t'es una compta, ara ja pot ser una revista molt de ninxo, aquí a Girona tenim casos com Temperatura, que és una revista impulsada per nanos de la UDG ja fa cinc anys, que s'ha consolidat a nivell nacional i ha sortit d'aquí també, els de Virtu, o sigui que el tema de les revistes en paper, sortosament i a més a més
és l'únic refugi de l'algoritme l'únic lloc on l'algoritme encara no pot entrar per decidir que llegeixes és el paper l'algoritme ara diu això ho veuràs al mòbil perquè ho dic jo perquè te vull vendre aquest producte perquè penso que aquestes idees són més importants que les altres i m'ensenyarà el que pensa l'Elon Musk
Però, en canvi, en el paper encara no han trobat la mania. Igual ja ho trobarem, eh? Jo hi afegeixo, a l'ON amb BFM encara tampoc. Exacte, exacte, sí. Tornem al tema de... La reflexió de l'algoritme és molt interessant. I ja que me donaves el peor, passa que m'he enrotllat, deixa'm dir que la PEC, que és l'associació de revistes en català, amb la UDG vam crear una càtera de periodisme i revistes,
que funciona molt bé per treballar aquests temes, per fer recerca, per fer difusió. I a partir de la setmana que ve, a la Casa Solterra, farem una sèrie de conferències d'editors de revistes parlant de la memòria i futur de les revistes en català. Comença el dia 3 de març amb Albert Torrens, que és el director de la revista musical catalana. I us...
Us convido que busqueu a internet la càtedra Hipòli, Naudal i Mallol de revistes en català i periodisme i tindreu tota la programació. És una programació interessant que també des d'aquí convidem això a la gent que ho segueixi.
No, jo he de marxar una mica abans. Només vol dir una cosa, de la mateixa manera que ni la televisió ha fet que desapareixés la ràdio, ni el cinema s'ha carregat al teatre, jo crec que res es carregarà a les edicions en paper. És a dir, ens reinventarem, farem els productes diferents,
però continuant havent-hi diaris en paper i revistes en paper. Seran diferents, seran conceptes diferents, segurament, i ara no ho sé com està estudiant, si està treballant, però jo crec que les coses es transformen, però no desapareixen. Molt d'acord.
en tot cas el consum, gràcies per ser avui aquí a la tertúria el proper, en el cas sí que aprofitem també, hem aprofitat aquesta setmana del Raola per parlar també de comunicació i parlar també del periodisme local avui que teníem tres veus aquí també per molt molt enteses amb aquest tema a la teoria i a la pràctica sobretot que és el que compta
Per tant, Jesús Berenes, també moltes gràcies per ser avui aquí a la Tertúlia, Germà Capdevila, també gràcies, i recordem aquesta exposició de revistes en paper al Palau Solterra, qui vulgui ho pot consultar, i a tots vosaltres, bon cap de setmana, i us esperem altra vegada dilluns.