La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM ja gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat.
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia a Girona FM, com passen set minuts de les deu del matí del dia 24 d'abril, l'endemà de Sant Jordi, i tenim aquí tres persones, tres peus pesants, com es definia un d'ells. Els volem agrair que hagin vingut aquí als estudis del carrer Valmes per part de passar un llistat als temes gironins i parlar del que
Ells vulguin, però el primer de tot els presentaré i els hi demanaré com els hi va anar el seu Sant Jordi. Senyor Caslarribas, molt bon dia. Molt bon dia. Ben tornat d'Egipte. Sí. Què ho hem estat? El sogre va fer 80 anys i ens va convidar tota la família al Creuey a veure... vam arribar fins al Caire, molta pobresa, molt dur, però en canvi el que són les...
els vestigis d'una civilització crec que moltes vegades més moderna que la nostra, doncs increïbles. Així ha anat bé la setmana santa? Sí, sí, sí. L'anaves seguint, eh, el que anaves succeint aquí a Girona ho anaves seguint. L'Ajuntament va dir que tenia la porta oberta però en canvi les vam apagar.
Sí, l'any passat. Aquest any no. Abans hi havia la llum i la porta tancada. Aquest any hi havia la porta oberta, però els llums tancades. Quines coses que passen. Sembla B. Raquena, periodista. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Vostè no el faig tornant d'Egipte. En tot cas, el faig vinguent des de Sal.
Des de sol i des d'Arribes. I des d'Arribes anava a dir, eh? Sí, sí, ha estat una setmana santa que hem fet això, que ens pugi baixa per estar una miqueta a tot arreu. Molt bé. Us preguntaré com ens ha anat Sant Jordi, permeteu-me que saludi primer el llibre temèric d'aquesta ciutat, el nostre llibre temèric, que no sé si ahir va treballar, però jo diria que ho va fer una miqueta, però segurament no pas amb aquelles hores de dedicació que hi portava abans. Senyor Guillem, t'arribes? Bon dia.
Molt bon dia, estic molt content perquè feia dies que no veia aquest futur alcalde que va a Egipte. Per cert, Egipte, el que és meravellosa, a part de tot el pentac que hi ha i que van traslladar... La presa d'Esplan.
Doncs el vaixell, com va pel riu, és una cosa que llisca, no es mou, i vas veient tot el paisatge que va canviant continuament a una distància d'un quilòmetre, perquè després tot és de ser. Tot és de ser. És impressionant. I després anem a l'Albert, que no el veig gairebé mai, però ara fa tres dies que ens veiem, dissabte, diumenge i dilluns. Quasi bé que sí. Seria dissabte que ens varen veure. No, perdó, no, dimarts, dimecres i dijous.
En tot cas, l'última vegada que es van veure va ser, diguem-ne, ahir, no, no, doncs la penúltima devia ser a Sal, a la presentació del llibre de Lluís Mateu, Insòlits, que va ser una presentació insòlita, divertida i molt en l'estil dels que fan els Mateus a Sal.
Com ho eren? Mateoixà. Exacte, sí, sí. Hi ha una foto fantàstica, que sembla de roqueros. Hi ha un senyor en parleta ja en primer terme. Però en primer terme n'hi ha un que és l'important, que és el cronista oficial de la ciutat de Girona, el senyor Joan Boades. I els altres tres estan present a aquesta taula i el que no hi era en Carles, que ja poden imaginar.
De vegades ja em fixa que hi ha coses que no canvien, perquè jo li he preguntat pel Sant Jordi amb diners i ha sortit a parlar d'Egipte. Sant Jordi, bé, molt bé, molt bé. Vaig estar ponent passejar. Va ser després de 46 o 47 anys. Vaig trucar a la meva dona a dir que avui vinc a dinar a casa. No havia dinat mai per Sant Jordi a casa. Vaig poder descansar.
Tenies alguna cosa per dinar o no? Sí. Vull dir que vaig estar bé i em va agradar molt tot l'ambient que hi havia. O sigui, la cosa de ubicar la plaça de Catalunya o les llibreries. S'ha mostrat com un gran encert, diguem-ho clar. És un gran encert, no? Sí, jo trobo que sí. Està molt bé perquè et pots passejar. Però en canvi, ja em fa una mica de pena, la Rambla ha quedat molt
Estic d'acord. I la Rambla, jo crec que es podria aixecar posant-hi flors com d'allò, i també parades de llibres d'algun element, d'alguna solució, però que també hi hagués alguna cosa, perquè ara hi havia gent que venia, no ho sé, penjolls, alguns venien flors, altres venien llibres de segona mà perquè eren coloribles. Aquí hi havia les terrasses, però no hi havia ningú. No, la gent estava a l'esperada.
La Rambla, potser d'aquí a uns anys no, però la Rambla està en una decadència total. És que la Rambla, si m'ho permeteu, excepte que en Duran, que sí que té un públic local, també el té de fora, però les altres terrasses semblen molt pensades, excepte també la taverna irlandesa, les altres semblen molt pensades per dinars i sopars de gent que no és precisament de Girona. I mentre t'aturin, te vagin si vols seure, encara ho fomenta més.
Tant en tant havia baixat, però encara passa. La Rambla té un problema que no ve d'ara. Hi ha ve de força anys enrere i hi ha una mancança des de regidories de promoció o de turisme de can obviat. Aquest element de continuïtat que hauria de tindre la Rambla amb moltes coses que donessin activitat, perquè cada vegada que es fa alguna cosa, la plaça Catalunya funciona.
Estrenes va funcionar, la festa major d'estrenes, la gent es va queixar del soroll de la música, però va funcionar. Però fixeu-vos que en aquell moment fins i tot no acabava d'arribar, i quan estrenes feia el bòlit, el terrat, allò anava molt bé, això també es va treure perquè es va reduir el pressupost d'estrenes, però també permetia tornar a recuperar aquest espai de la Rambla.
Hem de donar-hi continuïtat. Estic d'acord amb el que deies aquí. És a dir, hauria hagut de fer alguna coseta més i potser alguna activitat cultural just davant del Ponyfell, allà es podria haver fet alguna activitat de caràcter cultural molt més seguida durant tot el dia, que fomentés que és molt més la gent. Ho vull dir perquè ha sigut molt sotgant, no?, de ser allò un nucli total allà. Ha quedat buit i desemparat.
És que les parades que hi ha ara, perdona, tu dic les parades que hi ha ara... No, no, no. Les parades, diguem-ne, del dia de Sant Jordi, ara no hi cabrien les que hi ha a la Rambla amb les tabasses. No, no, però hi ha un moment, ja, un moment. Fins... Fins el 2019. Fins la pandèmia. Hi van ser. A la Rambla hi havia, ho he dit perquè jo estava dins la... hi havia les llibreries agremiades i les botigues de floristeria.
D'una manera que no es acabava de fer, però que la meva idea era llibreria flor, sobretot per netejar ulls, perquè si tot és llibreria arriba un moment que ja sempre veus el mateix llibre. Llavors era agremiades, llibreries agremiades.
floresteries que estaven agramiades. Si hi havia més espai, llavors es deixava entrar llibreries que no eren agramiades, hi havia vingut llibreries de sal i d'altres llocs, paraven. I llavors, a la plaça de Catalunya hi havia tot el que... Entitats. Entitats, hi havia un ambient fantàstic. I la Rambla era el núcle total. Encara algunes entitats estan a la plaça del Vi,
Si a la plaça del vi jo no li posaria... Em va generar un certs dubtes això. Em fa l'efecte, diguem-ne, perdó, que està bé parlar-ne i tot això, però jo l'any passat em va agradar molt i aquest any m'ha agradat perquè a la plaça de Catalunya vaig tenir ocasió durant un moment d'estar en un...
Montalbà, Montalbà. I s'hi veia molta gent, però no hi havia aquella sensació de gòbica que recordaves de la FAMBLA. Que sí que la vaig tenir quan en un moment determinat vaig intentar passar pel tros de Santa Clara i al començament del Carrer Nou, que estava petat entre les entitats i les escoles i tot això, no? Que es podia espatllar més, eh? El Carrer Nou, jo crec que estava molt apretat les escoles,
I Santa Clara no era pas tot Santa Clara. No, jo parlava el tros que hi havia un cert punt de Gobi, era ben bé entre Sant Francesc i el Pont de Pedra, per alguna manera, i després hi veia molta gent. És que hi va coincidir una miqueta tot.
Va fer bon temps, no van caure ni les quatre gotes tradicionals. El vent era moderat, de tal manera que no molestava. La gent que havia anat a Roma ja havia tornat. Exacte. La gent que volia comprar llibres en podia comprar, perquè diu que es van vendre no sé si... Quan es diu això, més de dos milions de llibres és, a part d'una xifra, suposo que és entre aquests dies de Sant Jordi.
Si tu ara vas a una llibreria i li preguntes quantes hores hem d'haver... No en tenia ni idea. Avui encara he anat a... És impossible. És que és impossible saber-ho. Per més informatització que hi hagi, és impossible saber per què doncs hi ha caixes encara per obrir, els sistemes informàtics, per més que ho comptin, s'han d'esbordar. Per exemple, jo els tres anys...
que portava a la llibreria, vaig trencar a fer inventari. Normalment, totes les empreses fan inventari abans del 31 de desembre. Des de Sant Jordi. Ja tot. Vaig dir prou, ho fem després de Sant Jordi, perquè és clar, feies inventari el 31 de desembre i el 31 d'abril tot estava... O sigui, no podies confiar si un llibri era perquè van passant moltes coses. Ara s'ha adelantat. O sigui, vostè el que feia era inventari el 31 d'abril, que no existeix.
No. Ha prescrit, eh? Fiscalment ha prescrit. No, és veritat, és veritat, i és cert. Perdoneu-me. I llavors, que a mínim sabíem que tot el mes de maig, fins al desembre, estàvem relativament bé.
i és que passen moltes coses. Per tant, és impossible saber. Sí que és veritat que, per exemple, i això ja ho deia jo al migdia, però això és fàcil de dir. Normalment, el dia Sant Jordi, quins són els llibres que més es venen? Els que has venut els dies abans. Correcte. Sí, quins llibres havies venut els dies abans? El Manhattan, el Barça... Diagonal Manhattan.
el de l'Home de les Americanes, que és en Xavier Sala-Martín, la Sílvia Soler, Cercas, i després, si anem a mirar per aquí, els d'aquella parella, aquells que fan de crims o... Ah, no sé de qui parles. Em sembla que ja el conec, que n'hi ha un que porta per ret. Grau-Soler, això, aquella parella. No, però vull dir, aquests són els llibres per tant... És Soler Grau perquè, si no, l'estarem fotent.
No, però sí que pots dir que aquests poden ser els més vermuts, perquè ja tens una d'allò. Jo crec que es ven tot, és el que dèiem ahir, vaig parlar amb el Lluís Lucero i estava content del que havia signat el matí, però clar, no té res a veure amb aquests grans autors.
A veure, en Lluís Lucero va signar poder, tot el matí i tard a Girona, 40 llibres, que és molt, però és que en Xavier Bosch, només ahir n'havia signat 300. És clar, aquesta és la diferència. Signar!
però em va vendre a tot que tornava a la tira i a Lucero amb tot el respecte. Em vaig saludar amb l'Ozano, em havia signat 160 i deia que estava absolutament apel·lentat al que havia tret la novel·la sobre la Primavera Republicana. 160 és molt. I per tant, vull dir que Lucero, em fa pateixut amb tot el respecte.
Es va vendre a Girona, però Figueres ja no, ja Lloblot i jo, però és que aquests que estem parlant s'han vendut a tot Catalunya. En cert que és a l'enquerna de Madrid, el llibre més venut, i que se'ls hi va acabar i és a mi no ho sé, no en tenien gaire, però... Bueno, mira, este catalán no va vender mucho hoy, mira.
I és dels que va vendre en Xavier Bosch i en Sercas. Vull dir que... Ha tingut una bona promoció en Sercas, diguem-ne. Perquè fer un llibre sobre el papa i que se't mori el papa, diguem-ne. No, no, i que a més a més el dia, l'endemà tothom el trucava perquè digués algunes coses, perquè de fet va estar... I després ja vam parlar de mi llibre.
Per tu, a veure, m'ha agradat, no, tota aquesta història? Sí, sí, sí, mira, a més al matí vaig estar a Sal. Molta estona. Vaig estar a Sal. Però jo et veig ara per Girona, al matí, eh? Sí, sí, sí. Vaig estar a Sal, molta estona. Vaig anar a buscar l'arròs, i a més, vaig portar a casa, i llavors me'n vaig anar a Girona, a passejar per Girona, perquè vaig pensar, vés-hi al matí, perquè a la tarda encara estarà més a tapetit de gent, i vaig fer-ho així.
i vaig voltar i em va agradar molt. Em va agradar molt aquesta distribució que parlàvem de plaça de Catalunya. Sí que vaig trobar a faltar que Rambla...
allò que grinyola una mica i a sala estava ple. Clar que al matí són totes escoles. Hi ha un detall que a mi em va agradar molt i és el missatge que es dona a la televisió pública de TV3 en relació a les entrevistes i a tota la connotació que se li dona a sala. És a dir, en el reportatge de TV3 sobre el Sant Jordi a sala
Totes les persones que van sortir entrevistades, racialitzades o no, totes amb un català perfecte, mentre que en molts altres llocs no. I això jo crec que és important i no es destaca prou. Però és que és així, a salt et trobes amb moltíssima gent
amb molt jovent, doncs d'això, d'aquest pal normal i correcte. I llavors també amb aquesta visió del Sant Jordi, quan parlem de la nostra, al vespre hi van haver com quatre peces, em sembla que eren, quatre o cinc peces, fetes des de Barcelona, de Sant Jordi i Barcelona. I en canvi hi havia una sola peça, amb pinzellades de Tarragona, Lleida, Girona, Terres de l'Ebre i Vall d'Aran.
No ho sé. Potser es podia haver fet diferent, crec jo. Jo crec que hi ha gent a tothom. Jo hi vaig estar, per exemple, vaig estar a Figueres, a la Rambla de Figueres, hi havia molta gent. A tot arreu, a tot arreu, està petat. A més, el Rambla és molt ample, hi havia molta gent, però si estava bé vaig parlar amb gent d'Olot, que em va dir que també hi havia moltíssima gent. Sal de bruixa, que em deies de sal, perquè jo, curiosament, no hi vaig poder ser.
i està bé, està bé, al final el govern va decidir aquest any dir que Sant Jordi era de tothom, cosa que em va emocionar perquè vaig pensar, deu ser que fins ara no ho era de tothom, diguem-ne, no? La sensació és aquella, vull dir, no crec que ningú... Qui se n'ha... quin quedava exclòs de Sant Jordi? Qui se'n volia excloure? Però la gent...
la gent, diguem-ne, del poble l'havia fet igual. Feies, perdona, és a vegades, tinc aquella cosa de com de retransmetre partits allò que fèiem. Quan l'Òber parlava de tot això, he vist que feies algunes cares, Carles. Ah, no, no, parlava quan l'Òber t'ha fet el comentari del tractament de TV3 de Sal, que havia sortit gent que parla perfectament el català,
Em sembla molt bé, però el problema que teníem amb el català és molt greu.
Cada vegada una reivindicació més clara amb la defensa que ja ho fa del català i de la pèrdua que estem tinguent de la llengua catalana i potser no es fa del tot, no ho sé. Però sí que jo crec que és molt i molt preocupant. Jo recordo amb en Guillem, que està aquí,
Jo crec que traguem poc profit, i això m'havien parlat algun cop amb ell, del Sant Jordi, i d'intentar fer gastants una mica més aclarons des de l'administració per potenciar-ho molt més i ajudar també els llibreters, que estan molt bé el que venen durant Sant Jordi, però que el rest de l'any també els costa anar venent llibres, i cada vegada se'n compren menys, i per tant haurien de promocionar-ho.
Jo havia tingut una idea, digue-l'hi de boig, que era una còpia, a vegades quan copies també funciona. El senyor Salvador Soñé un dia se li va córrer a fer foc a la ciutat de Girona amb una presentació de temporada alta, que us en recordeu que va il·luminar tota la ciutat amb foc.
Jo vaig dir, per què no acabem la nit, el dia de Sant Jordi, encenent focs a la ciutat i recitem poesia o llegim llibres i acabem el dia culminant d'una manera íntima i maca, obrint les llibreries fins tard. Ara, en Guillem ja li és igual, en aquell moment potser li has dit, escolta, vull anar a descansar. Sí, perquè ahir molts llibreters em deien que havien arrencat al matí a les cinc al matí. Però bueno, buscar una fórmula per acabar fent
que el concepte del llibre i de la rosa s'allargui una mica més en tema cultural i que barqui molt més. No ho sé, eh? És un pensament que jo tenia i que ho havíem compartit, no potser amb aquesta idea directa, però parlant d'obertura de llibreries. Sí, jo, per Mateu, jo sempre t'havíem parlat d'aquestes coses, però sempre he pensat que el dia Sant Jordi no toquem, és perfecte. No hi posem discosos, perquè escolta... I festa tampoc.
No, a nivell de la gent i tot això, mai festa. Arriba un moment que a les deu ja estem tots. Mors. Siguis llibreter o no, estàs cansat perquè has estat voltant tot el dia. En canvi sí que veuria bé, per exemple, una setmana abans o quinze dies abans, fer una gran festa de preparació del gran esdeveniment de la festa del llibre. Llavors, aquell pot fer un dia, la setmana abans,
un foc poesia, tot això que deies, però una setmana abans, que sigui allò explicar a la gent que s'està costant el dia, que vindrà... Doncs és molt bona idea que s'ho apunti a la Gemma Géis, i el Palai Caleu faci... És bona idea però que no facin com a Palafrugell, perquè ahir em va trucar...
Un amic, ex hercalde per cert, diguent que li havia caigut una miqueta l'ànima als peus, diguem-ne que les lectures de Sant Jordi a Palafrugella acabessin amb lectures de textos en castellà d'or, Rosarragàs... Quan podíem haver fet alguna cosa relativa, diguem-ne... Jo hi havia participat. Jo també hi havia participat.
Me deixeu una anècdota que potser per si no parlem més del Sant Jordi. Una de les coses també que molta gent diu, per Sant Jordi la gent deu arremblar molts de llibres i tot això, segurament que sí i segurament que no, no hi vull entrar-hi. Només una anècdota, ara me l'han explicat. Allí una llibreria que tancava,
Una senyora picant allò i l'altre dient, no, ja està, que no, obre'm, obre'm. L'obra diu, perdona, és que sense vuguem endut aquell llibre. Oh, quin gran detall. Oh, això està bé. O sigui, el cap d'una hora tornava perquè allò s'havia posat, havia apagat el cassaner i llavors diu, te'l vinc a tornar.
Són detalls humans, està bé. És un bon detall per acabar amb Sant Jordi, i dir això fa encara que tinguis esperances amb la gent, que hi ha molt bona gent. Mira, ara que lligant-ho amb això, vaig veure una experiència aquests dies que vaig estar fora, que em va frapar, eh, i d'allò que hi havia un nano, on devia tindre al voltant de 12 anys, portava una safata al cap,
plena de menjar unes boles rodones, tipus dònuts, per dir-ho d'alguna manera, i estava passejant pel caire. I es va entrebancar i va caure tot el menjar a terra. El nano va quedar enconjit, plorant, perquè havia perdut, de ben segur, el que anava a vendre i que li donaria per menjar durant un parell de tres de dies. Evidentment el meu nano estava amb jo i el meu nano, llavors ja li van anar a donar uns euros,
Però tothom que passava es va aturar i li donava alguna moneda al noi.
I quan li vaig parlar al guí em va dir, un dels requisits de l'Islam, el que estableix l'Islam, és que si algú que passa pitjor que tu, tu li has de donar alguna cosa del que tens a tu. I això ho practiquen molt en allà. Aquí també, eh? Aquí també, sí? Sí. Tu has vist una cosa com aquesta? Sí, sí, sí. Ah, mira, jo anava a dir... Aquí també. Sí, doncs ja està. A sal, també.
Ah, a salt també. Home, hi ha xarxes, és a dir, el que... Jo ara diré una cosa que és absolutament inquafecte, eh, però sempre penso, diguem-ne, que a Europa hem tingut la sort d'anar una miqueta per davant. 60, 70, 80, 90 anys enrere, les xarxes familiars, les xarxes d'amics que teníem aquí, i encara ara, funcionaven en moments d'emergència. Correcte. Això els està passant ara...
és a dir, a salt segurament no està ni burocratitzat, ni està controlat, i millor que no ho estigui, perquè llavors hauria de desaparèixer, però la sensació és que entre ells s'ajuden. També n'hi ha que es potegen, eh. No ens enganyem, eh, perquè ells com els catalans i els castellans, exacte, són els pitjors a vegades, són els pitjors amb els nostres, diguem-ne. Però això passa... Va explicar-me alguna cosa de Semana Santa, em va dir que la missa va durar molt?
La missa de Semana Santa. M'han dit que em va durar molt, no? Em van dir que va durar més del compte, o dues hores i mitja... No, no, jo no... No sé, jo tampoc... No, no, explica'ns-ho, explica'ns-ho, perquè... No, és que em van comentar que havia durat força. Les dos capellans i tal, amb el bisbe... Però de quin dia era? El dijous? Jous.
Ah, van dir que havia durat molt, però que havia estat molt bé, però que havia durat força, havia durat més del normal. De fet, estàvem en el primer aniversari de l'arribada de frau d'Avidó, bisbe de Girona, que va coincidir bastant clar amb l'amor del papa, i amb l'amor que deien que, diguem-ne, que el papa tenia coses molt pensades per aquest bisbe. Veurem ara... Les xarxes l'enduguen, hòstia, sí. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
era a Ribes, i per tant no vaig anar a aquesta missa. Sí que vaig anar a l'Iclésia, a l'Iclésia de Ribes, perquè s'està convertint ja en tradició a Ribes. L'Esbarda en saire interpreta la Mochiganga. La Mochiganga està feta amb quadros de la passió de Cristo. I des de fa dos anys l'interpreten a dins de l'església.
en un escenari preciós, amb música en directe espectacular i l'esbarc genial. Feia posar la pell de gallina i a més a més vam fer dues interpretacions i totes dues amb l'eclésia plena, que jo per mi al capellà es devia bossar les ues perquè les misses normals no la té tan plena.
Potser ha vist la fórmula de poder apropar gent. Ara he de demanar disculpes perquè no ho puc assegurar, però aquí a la catedral devien fer el camp de la civil, no?
Sí, sí, sí. Són aquelles activitats que em vaig lliurar una de molt maca també a la catedral, com vam fer el mapping intern de la catedral, us en recordeu, que va costar molt que ens ho matessin, però al final es va poder fer i aquestes obertures d'aquests espais que anualment estan més pensats per la reflexió interna i pel tancament i tal,
Ostres, és molt maco, perquè acabes descobrint també un espai que hi podries anar ara al migdia, a reposar durant mitja hora i trobar-te a tu mateix. No fa falta que creguis en res, i és un espai de... El meu pare ho feia molt, això. Hi anava mitja hora i no era catòlic practicant, però a les vegades hi anava força a seure. Jo, com que no m'agrada estar en un lloc tancat,
Això mateix ho faig i me'n vaig a la muntanya i m'asseca el Mont-Rot. També val això, també val. Bé, l'en Guillem ho farà avui marxant cap a Roma, suposo, no?
Tu em vas a veure el papa o no? No, no, no m'han dit res. Ja només li faltaria això. No m'han dit res. El que passa és que, és clar, en Pere Codina podria ir-hi, perquè ja... Que hi deu ser-hi, que hi deu ser-hi. Està portant una foto d'en Pere Codina amb els empares. Sí, aquella que tothom pregunta qui és aquest senyor de blanc que està amb en Pere Codina, no? Sí, sí, és això. No, no, deia que, curiosament, i poder per allà...
que el papa aquest, que bé, ha tingut fama en el cos, i que tot doncs... Me permets una cosa? Puc introduir-me dintre de la teva vida civil per fer-te una pregunta? Explica'ns el que em va passar amb la Martina, que és la teva neta. Explica'ns el que ens va passar amb la Martina.
No, que és molt maco. És que és maco, per això t'ho demano, eh? Molt parat. Volia dir que, curiosament, és allò, el papa mort el dia de la ressorració. Correcte. Aquest joc ja, ja, ja, ja, aquí pot ser. Els conspiranoics estan... A veure, jo vaig fer un... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un tuit o una... Un
i li vaig dir que s'ha mort un home bo. El papa, un home bo? Dic sí, si vols un dia t'ho explicaré.
I resulta que l'endemà m'envia, a través de WhatsApp, no sé si és un TikTok... Un TikTok, deixem un TikTok. Una cosa, que una noia jove té una trobada amb el papa i li diu, escolti, jo soc trans, com és que l'església no em vol.
I com és que no ens vol? I ell li contesta, l'església jo no sóc qui per dir qui entra o no entra. L'església és de tothom. Déu estima a tothom, sigui com sigui. Per tant, que tranquil·la. Diu, però resulta que els capellans molts van contra nosaltres i a més a més diu que la Biblia ho diu. I ell contesta,
infiltrats. Són gent de mires molt curtes que s'han posat aquí, en la religió, per poder fer la seva vida. Però tranquil·la. Tu tranquil·la. Això m'envia la meva neta i diu ara sí que veig que és bo. Vale, doncs mira, molt maco. És molt maco. Però m'ho pots passar perquè aquesta part d'infiltrats ho faries servir en l'àmbit polític.
No, el que és bo és que ella diu a tu que allò es diu que és un home bo, papa, i llavors ella investiga.
Clar, no es queda dient, tu li vas crear la curiositat. Exacte. Li vaig crear la curiositat. I per això serveixen les xarxes. El professor crea la curiositat i te'n vas després a les xarxes a buscar. Però llavors, jo he quedat molt parat al veure això i a més a més, escolta, és divertidíssim el papa com contesta aquella noia, fins i tot quan li diu, els capellans van amb compte i ell es posa a riure, diu, són infiltrats.
Tameu una miqueta la llei? Bueno, tameu o no tameu, perquè tampoc us he de preguntar, però com a anàlisi, que hi hagi allò que diuen la llei del pèndol, que després d'un papa obert en vingui un de més tancat, tot i que, diguem-ne, que el conclou... Ho va deixar bastant arreglat, eh? La majoria dels cardenals, diguem, anaven sent nomenats pel papa francès.
No ho sé. És que això és fer predicció i és molt... I no tenir contacte amb l'SpritSant quan tindran els cardenals que el lector... Bueno, jo no crec que faci falta parlar de l'SpritSant. Jo crec que el problema és veure quina és la situació geopolítica mundial. És a dir, què interessa que mani l'Església. Jo crec, sincerament crec, que hi ha cinc, sis mans que ho maneja bastant tot, tot plegat.
Avui sentíem una altra vegada que tornen a carregar contra el Zelensky des dels Estats Units, torna una mica una visió, no sé què pot passar, però sí que ahir ho va intentar deixar bastant arreglat, nomenant a forces perquè votessin des d'un punt de vista progressista.
Però veurem, perquè ja han sortit diversos apunts d'un parell de... en Trump ja ha sortit i diuen que aquests dos són molt bons. Són molt bones persones. Doncs els ha condemnat a continuada cardenal. Exacte. No ho sé, no sé què pot passar. Home, hi ha el mot de presi que aquí entra Papa en un còmple o surt cardenal. Vull dir que els favorits accepten.
Accepte, accepte, jo diria que des que tinc memòria, i he llegit que és des de Joan XXIII cap aquí, accepte el cas del papa Watzinger, que tothom donava per fet, i després es va saber que si Jorge Bergó Clió hagués volgut hagués estat ell el papa i li hagués anat bé aquells vuit o nou anys per acabar de fer una feina que li han faltat.
No, no ho era de jove, no, perquè en tenia 68 l'època, perquè el Baran tria amb 77 i amb Horta amb 88, vull dir que déu-n'hi-do. Aquest és un altre tema. Jo crec que en funció, i ara canviarem, perquè no analitzarem aquí ara el que faran, però el tema és si es decideixen per un papa de transició, per tant, trien una persona gran,
o busquen alguna persona, diguem-ne, relativament jove, que relativament jove en aquests moments vol dir de xixantipico, per tal de que pugui tenir un... Un jove xixantipico. Jo els trobo joveníssims, eh. Jo els trobo joveníssims, eh. Això va, el de xixantipico. Jo de l'obert, em penso que ve també, i no diguem... Home, jo ja seria gran, quasi.
Hi ha una cosa que, per entrar més en el món aquest del que passarà amb el Conclavé, hi ha la famosa pel·lícula que s'ha de veure Conclavé, que a més a més, no sé si algú la reposarà però ja està en una plataforma. En el plus, no? Està i es juga. Està en plataformes, no? Sí, sí. Jo la veig a veure al cinema, que és allò que s'ha de veure.
I després jo el llibre. Està basada en un llibre que ara no recordo l'autor però que el llibre és viu i que es pot tenir. Allà ho explica molt bé, la gent es va escandalitzar pel final, però jo crec que aquell final d'aquí uns anys... No l'expliquem, no l'expliquem. Estava referit al nom del llibre de la pel·lícula.
No, perquè tu deies com clau i ella deia com clau, que és el nom de la pel·lícula, que té unes interpretacions magnífiques, jo crec, en general, unes interpretacions magnífiques. La idea ja està molt ben construïda, molt ben desenvolupada i és absolutament important, i com deien aquells de l'1, 2, 3, està aquí poder-la llençar. Jo la vaig anar a veure als cinemes de sal. Jo també, mira, veus?
A Girona només hi ha un... No, n'hi ha més. Ara l'he picat, ara l'he picat. A Girona que jo hi vaig a peu. I el Trufó, que és un dels millors cinemes que té.
És una passejada final. Has d'anar a l'Adevesi a travessar el pont de la barca. L'estal la van fer molt de temps i després també la van fer el trifó. He de dir que a la meja hora vaig a l'Indi. Com va la segona sala del trifó? Bé, ara millor.
Es porten bé des de cultura. Es pot? Es porten bé des de cultura. Sí, sí, es porten bé. Bé, això és bo, això és bo. I ara el Narcís ja no... Que ara ja el tenim. Si no n'ha perdut molt, eh? Ha perdut el Narcís, no... Torneu de volta al món de l'esport. El món de l'esport ha guanyat un... Narcís és Narcís Casassa, que durant molts anys havia estat, com a tècnic, la persona que estava, diguem-ne, al capdavant del món de la cultura en tots els sentits de l'expressió, i ara fa...
Fa poc, mesos, va ser anomenat director de serveis laborals d'esport. Ja va donar una època que també va deixar cultura perquè se'n va anar a la Diputació i era vicepresident o alguna cosa d'aquestes. Correcte. Sí. Si havia tornat... Bueno, era un d'aquells personatges tu vas tenir a treballar. Jo, per mi, ha sigut la persona que m'ha donat la mà i que m'ha ensenyat més de l'àmbit de cultura de l'Ajuntament de Girona. Jo no li podré mai agrair prou
tindrà un cap d'àrea com a anarcis a l'Ajuntament, per mi va ser platòric, i a més entenia molt bé, perquè com que havia estat alcalde, s'havia de respectar molt bé el que fessis política, però s'havia també partit molt bé quan la política que feies no era correcta.
i per tant sabia jugar molt bé amb una persona que és una pèrdua per l'Ajuntament i un guany, com diuen en Jordi. D'aquests funcionaris que segons les lleis o segons les qüestions no es pot fer, doncs ell diu, anem a aconseguir fer-ho.
i en canvi hi ha altres que diuen no es pot fer i diuen com que no es pot fer ja s'ha acabat i ell no diu ara aneu a buscar el sí i llavors sempre d'una manera o altra te trobava la manera de poder-ho fer sense... això també passa amb els polítics hi ha polítics que troben un d'això i diuen ho hem de fer com sigui i troben el sistema i altres fan processos participatius va s'ha entès no? s'ha entès portem dos anys i l'únic que fem és opinar i no s'executa re
Va, anem a la ciutat. Abans en Guillem ja t'ha batejat com a futura. En Guillem m'acollona sempre. Al principi es deia el casi regidor, perquè em vaig quedar a 122 vots i em va batejar com el casi regidor. Perquè a vegades fa una trobada amb un grup de gent.
que és interessant. No diré on es troben, ni quin dia de la setmana es troben. Ja no, la trobem els divendres de feial, ara. Home, ara ho has dit tu. Perquè ja han tancat el Neptune, ja. Exacte. I en ella, doncs, si passes per allà, a vegades t'acollonen. Te deixen seure, però t'acollonen. Mira el Casio Regidor. Seu. I... No, no acollonen, no, no. Passes per allà i t'has d'invitar... Sí, se'm convida a seure i... Si t'hi poses bé, doncs...
Aquest dia amb l'Albera en parlàvem, ara utilitzo el recurs retòric aquell dia, però allò que ens preguntem tots, es presentarà que arribes a les eleccions? Encara no ho sé, no ho sé. Des del teu article encara en rebo més comentaris al respecte.
que te l'agraeixo, sobretot el to, eh? El to perquè em coneixes més defectes que no pas virtuts i em podies haver estrangulat una mica més. Per tant, t'agraeixo el to de l'article. M'és igual si es digui que arribes, però algú ha de pujar en ganes de fer coses. I t'ho dic sincerament, eh?
Hi ha molta mediocuritat actualment a la política i poques ganes de liderar, poques ganes d'atrevir-se, poques ganes de fer coses. És a dir, tenim la plaça de Catalunya trencada no sé quant de temps per veure si la circulació millora, la tornen a obrir i no es pren cap decisió.
Fem-lo del 2100, que ja els d'aquesta tala no hi serem, però, vull dir, quina decisió de dia a dia de Girona farem o pendrem properament per millorar. El carrer del que tenim aquí al costat, hem trigat dos anys a que s'obri un procés participatiu per a veure si hem de treure una fílida d'aparcaments o no del carrer de la Creu. A vegades hem tingut alcaldes
que trepitjaven potser massa fort. Durant vint anys vam tindre un Quim Nadal que era jo de... pum, no? Però clar, ens hem quedat allò en que no acaba de passar res. No acaba de passar res. I crec que aquesta ciutat es mereix una nova sacsejada important.
No sé, no hi passejo gaire per Girona, la veritat és aquesta. Hi vol tu poc, i el que cada vegada se'm complica més és el tema del trànsit. Cada vegada es fa més difícil de poder transitar. I ara, tot aquest... Jo estic esperant que s'acabi aquest projecte que estan fent entre Sala i Girona. Per cert, un gran projecte per Sala. Quan el vegi acabat... Ho opinarem. Ho opinaré.
Però és que de moment ni l'entenc. I per tant, prefereixo no opinar. Ara diré una cosa a tot amari i t'ho preguntaré també. Les obres que hi ha hagut a Sal, jo temia que serien caòtiques i dintre de tot, i dintre de tot, s'ha anat passant. Però és que ara arribaran aviat a Girona. El mes de juny arribaran a Girona entre la plaça de Sal, crec que es diu, i el pont del Dimón. I allà pot ser un coll d'ampolla molt complexa.
Han estat força còtiques, han passejat a països catalans i llavors cap a la banda, cap a dins les Bernardes, cap a la plaça Libertat, tot allò, i sobretot en hores d'escola.
És un drama. Circular per allà amb cotxe. Aquestes són les obres que fa la Generalitat i que arribaran en fons europeus. De fet, en el café de tota la vida d'en Guillem Torribas, també li van canviar la direcció i també hi va haver-hi obres, però ara tothom està content, no? No ho sé, jo m'anava molt bé com eren, però vaja, és igual. No, anant al Passeig de l'Hot, quan van començar les obres,
sense recordar-me que hi havia nobles, hi vaig entrar i m'hi vaig perdre. O sigui, no sé on vaig anar a parar perquè estava tot un caos total. I vaig dir, no hi passaré més, i llavors feia pel costat, allà al REC, al canal. Ara fa poc hi vaig passar-hi, també per aquí. No, i que no ho havia d'haver passat, però hi vaig passar-hi i el que han fet
És la cosa més estranya de la meva vida. Han posat una cosa al mig que no sé per què serveix. Jo és el que et dic. De moment no ho entenc. M'agradarà veure com funciona. Teòricament el que diuen vosaltres són carrils bici. Però al mig hi ha un carril que ni és bici. Llavors deien que feien un carril de l'autobús.
Hi havia un projecte molt antic en el barri a Berlayú, ara potser estic dient coses que jo vaig ja haver de dir, que hi havia un tramvia allà. Es havia dissenyat... No hi ha ningú, eh, però vull dir... Aquestes obres s'han de mirar des del Google. És a dir... Però jo quan hi passo no estic al Google. No, però em refereixo, no, t'intento explicar... Una altra cosa és com s'implementaran i com funcionarà Guiam, eh. Però és entendre no l'obra per salts i no l'obra per l'àrea metropolitana.
És a dir, és un eix vertebrador que unirà dos eixos fonamentals i que travessarà salt i travessarà part de Girona, perquè s'anirà fins a Girona, ciutat, i el que està configurant és una imatge totalment diferent a la que tenim entesa, els que només defensen Girona i salt, i que no entenen que ha d'haver-hi una àrea metropolitana, o una àrea urbana, diguem-ne, urbana.
Llavors, sí que d'acord, pels ciclistes estem molt contents que hi hagi aquesta sortida. Veurem a veure com funciona perquè hi ha entrants complicats. Veurem a veure com ho resolen. I el tram de l'autobús és molt fàcil, quan pitin al terra hi haurà dos cabells que es tren unic i exclusivament per autobusos, taxis i serveis d'emergència.
i això l'Arcalde de Sal sempre em diu que com tot això estigui acabarà millorant travessar-ho. Jo li he mostrat també els meus dubtes perquè ell em diu que es guanyarà temps i sobretot el transport públic guanyarà tres o quatre minuts, que semblen pocs però que són importants. En aquests moments qualsevol alcalde que li facin tota aquesta cosa ho justificarà que val la pena però és una mica, per això que acabes de dir d'algú que
A davant de l'església del Mercadal hi van posar unes palmeres, que diu que des de dalt es veu que és un 11, no ho sé, 11.30. No el posen a dalt. No, no, no. Des de dalt de tot, des del Google o el que sigui, des de dalt es veu com un dibuix, una imatge que fa ser l'11 de setembre. Això no ho he vist mai. No ho sé, però des de baix és una merma que tapa tota la façana de l'església. Has dit merma.
Però no dir merda. Sí, sí, sí. S'havia entès tot. S'havia entès tot. I que a més a més en tant li foten foc, o sigui estan ben cremades. És una cosa que no entenc què hi fan aquelles palmeres davant de l'església. Aquella plaça l'única cosa és que s'ha aconseguit una terrassa... Fantàstica, la millor de Girona. La millor de Girona. Que tot el conjunt urbanístic d'allà, entre la plaça assassina, que dic jo,
que és amb els múltiples que ha rebut premis i que és fantàstic. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octubre. La de l'1 d'octub
cap a la plaça de Sorra, per dir d'alguna manera, que a més és un contrast total, no acaba de lligar massa bé, no sé... no sé què es va buscant allà, i més plantant-hi palmeres. Diu que des de dalt fa un dibuix. Ara ho m'ho faràs mirar un... No, no, has d'anar a agafar un helicòpter, que pot ser que caigui... Mira, podíem fer una atracció, podíem fer una atracció. Exacte. Ha de pujar amb l'helicòpter. O mira, oi, ara anava a dir una bestiesa com que abans parlaves de fer foc per Sant Joan. Exacte.
Aprofita-la. Ara ja ha sortit el titular que jo he dit que s'ha de cremar les palmeres, ja veuràs. Doncs no home, sí que s'ha de donar sexejada a totes les ciutats. Jo crec que hauria d'haver-hi... Els càrrecs d'alcalde, màxim 8 anys. Jo per això no ho puc dir, perquè entenc que... 12, màxim. Va.
Entenc que s'ha de veure què és el que s'està fent. Després, quan estigui fet, ja veurem si criticaré o ho avareix. Però ja sí que criticaré una cosa, si m'ho permeteu, eh, per entrant temps, perquè abans en Carles ha deixat anar que després de dos anys ha parlat de nou del que regala Creu.
i s'ha fet un procés participatiu i s'ha d'anar a obrir. El tema del cavall a la Creu està molt clar, es va fent fons europeus, no es pot deixar de fer, o sigui, no es pot treure perquè perderies aquelles ajudes, el gran problema que tothom ja ha vist és un problema ISR de vegades, de seguretat, perquè passen els cavalls bicis i perquè hi ha els cotxes aparcats al mig, però gent amb un telecriòmen o refió, ei,
no diré qui, però gent de la que jo me'n refio diu que el carrer Alcareu té una solució molt fàcil treu els cotxes aparcats al mig i s'acaba el problema de seguretat i passa a ser una via... No sabia que te'n refiaves de mi. Això dels carrers els bici, ahir per exemple vaig estar a punt de tenir un accident greu amb un patinet que una mica més i se m'emporta. Però no barregem les bicis amb els patinets, eh?
circulava pel carrer el bici, circulava pel carrer el bici que hi ha al darrere el carrer Sant Dionís de Sal, hi ha un pas de vianants, ve un cotxe, jo s'atura, jo li dic gràcies amb la mà i a la que estic travessant el pas de vianants la meva dona em diu cuidao!
i passo un patinet amb dues noietes que no em van enganxar de les cames per mirar-la. I si t'enganxen aquí a l'alçada del genoll, l'accident és greu. Clar, em va sortir un reneig de l'ànima, però és que encara van marxar. A mi m'han aixecat el dit un dia que vaig renegar. Ara sobrava el dit.
doncs és que com deies això anava a dir mira estem jo puc explicar vaig intentar vaig intentar aparcar en el pàrquing que hi ha sota la llibreria 22 el pàrquing del carrer ximenis i entrava per allà estava complet i per tant vaig tornar a sortir a la gran via em vaig esperar davant del semàfor el semàfor es va posar en verd jo vaig sortir i va venir a tot hòstia des del govern civil un patinet que s'asaltava al seu semàfor i que va venir
d'aquí. I jo, a més, quan la nec em penso que vaig fer una pitada, i efectivament es va girar i em va engegar d'aïda. I això és un perill, perquè llavors si hi ha un accident al problema el tens més tu que no pas ell. Sí, sí. Bueno, primer tindràs un problema psicològic tu, perquè atropelles un nano, un patinet, i te vens segur. No era un nano, eh. No era un nano, eh. Era un tio de trenta i escaig d'anys, eh. No, eren dues noietes, i el moment de tant ser com Pep va fer agafar,
Hi ha una ordenança de civilitat aprovada, em sembla, amb els vots en contra de la CUP ara coneguda com guanyem a l'Ajuntament de Girona. Aquesta ordenança de civilitat es pot ampliar, es pot introduir un article que parli dels petits. I l'ha fet Barcelona, eh? Barcelona ha obligat a tancar, amb reflectants, amb matrícula... És a dir, i aquí per què no ho fem?
Potser perquè els votants van amb patinet. Quan en Guillem i jo érem joves, els que podien tenir bicicleta havien de portar una placa municipal. Sempre.
Ara anava a dir, i jo el de la placa de la bicicleta també ho havia viscut eh, el que passa que no... de refil a casa teníem la bicicleta amb una placa dels germans. Ah, i estava registrat eh, tu? I estava registrat, per tant, sabies de qui era aquella bicicleta? No, no, no crec, no hi havia assegurances aquella època, no hi havia cas, perquè llavors no em portaven ni les motos, diguem-ne, però hi havia un casc en aquests països que he anat a veure. No em porten ni un, ni les motos, no hi hagi, és increïble. Fantàstic.
I l'autobús anava 140 per un mig del desert i anava collonit, eh? I a dintre de la ciutat, allà, als camàfares, o sigui, travessar un carrer, tu travessies per dalt. Tu travessies per dalt. I amb les llums apagades. Amb això de les bicis jo fa 7 o 8 anys o més vaig fer això en el Facebook, vaig dir que un dia seré atropellat per una bici.
i hi va haver-hi molta gent que deia que ets un exagerat, però jo sé que un dia seré atropellat per una bici.
No, a Minas no, molts altres eh, però vull dir que... No, però altres... Però si passeges per plaça Marquès de Camps tens molts enumbros. No, Carrer Nou, Carrer Nou és allò on tens més. Perdona, tu que crec que encara tens el despatx a la plaça Marquès de Camps, ha millorat amb la... ara que en teoria no hi ha autobusos o no hi ha segons quins autobusos? No hi ha segons quins autobusos. Alguns encara hi són. Sí, alguns encara hi són. Els que no hi ha són els de Sal, que ara estan a la plaça Joan Brosa,
que nosaltres tota la vida n'hem dit de la travessia del carril o sota el viaducte. Els que som més grans vivim viaducte i en diem la travessia del carril. Veu que ara aquí l'enganxem. Per cert, és un nom perfecte i seria un nom maquíssim per la plaça aquella que tenim per allà. Sota el viaducte.
No, la travessia al Cabril, sí, sí. També, també. Ja ho heu vist i has passat per allà perquè, esclar, va quedar... Jo, com que varen fer les obres que varen treure, diguem-ne, tot el corant típic o classes de pàrquing, em va semblar una nova plaça dura, que passa que després jo també faré...
donaré temps, i van a plantar els arbres, els arbres estan començant, jo no entenia tot el tema dels autobusos, els autobusos el que fan és que parquen, diguem, a la calçada, a la plaça, no s'utilitza, i allà hi hem posat una estació de la girocleta, i si no, si no recordo malament, hi he d'anar i han canviat
El que era la travessia al calvil per allà davant ha canviat de sentit, em penso. No m'hi he parat a mirar. Jo suposo que hi ha estudis de mobilitat que ho cobalen. Espero que serà així. Només una cosa, és que em té preocupat.
Els hortelans de les deveses de sal continuen sense poder regar, quan ja s'ha adonat.
Per tancar del tema periodesaquera, s'han acabat les obres que s'havien de fer. Baixa una miqueta d'aigua. Baixa una miqueta d'aigua i els hortelans no poden regar. Però fa cinc anys que està així. Sí, no, però és que ara... La última excusa... Primer van ser les obres del Gloria que van arreglar el pare d'aigües baraves de Sal.
Després hi ha hagut, dels dos anys de Saquira, i va haver-hi tot el tema de la Saquira, que va tancar dos anys. Però ara que podia haver-hi passat l'aigua, la van tancar per les obres del carrer Costa Bona, que eren unes obres
que el sentit com ho deia que en vuit o deu dies es podien fer i que han durat cinc mesos. Però és que ara que ja han obert una miqueta l'aigua no donen l'aigua suficient perquè la gent pugui regar. Vaig estar-ho parlant amb en Joan Vidal aquest dia i estava preocupat, empipat. És a dir, dona la impressió que malgrat totes les campanyes que es fan es volen carregar les hortes de Sant Eugeni i de Sal. A dins o a dins?
Han fet una petita neteja sal però molt petita. Les fonts ja tenen aigües. Les fonts ja tenen totes aigües. Encara no, encara no. És una llàstima. Mira que el regidor de medi ambient de Girona li agrada la vegetació i li agrada tant. Ara han tallat, diguem, davant de la... Ah, per això han fet la festa els veïns.
allò que vols dir que ell feia i tot això? No, jo em vaig preguntar, perquè a mi no em... jo vaig veure que allò creixia, que creixia molt, que de fet... Ja ho han tallat, ara. Sí, avui m'han dit que ho havien tallat, ara ho acabarem de comprovar. Sí, sí. Bueno, el de davant de la biblioteca.
Però a mi em van explicar això. Això era un projecte de veure diferents alçades de la vegetació. El que no és una prova és el dels escossells. Jo és deixadès. Hi ha molta deixadès d'herbes. Bueno, i assege't per casa passada.
Algun conegut nostre que tot el dia m'ho recorda, de tant en tant, quan me veu, les taulades s'han de netejar també, m'ho deia quan era veu. Ha estat un plaer, com sempre. Hem parlat una mica de tot i de res, però sobretot de la ciutat, i us ho voldria agrair. Gràcies, Guillem. Una última pregunta. O ens expliques-ho com clavegui, quan hi vagis?
Ja està. No digues, digues. No, no, passin a molts de llibres, sí. Molts. Basta molt bé. Gràcies, Guillem. Gràcies, Albert. Gràcies, Carles. Bon dia. Nosaltres, si tot va bé, tornem demà a les 10. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És dijous 24 d'abril i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi.
Més de 140 parades, llibres, roses i gent des de primera hora al barri vell de Girona va bullir per Sant Jordi. Des de primera hora del matí, centenars de persones van recórrer a la plaça de Catalunya, la Rambla, el carrer Santa Clara i el carrer Nou, tafanejant llibres i triant la rosa per complir amb la tradició. La diada va arrencar amb la tradicional trobada literària d'escriptors organitzada per la delegació del govern a la Casa Solterra. Pels llibreters i floristes, que la diada sigui entre setmanes sempre és positiu i estan satisfets per haver tornat al barri vell ja per segon any consecutiu.
Unes 500 persones es van manifestar pel centre de Girona en defensa de la llengua. Una concentració que va respondre la crida de la taula per la independència en el marc de la protesta que també es va fer de manera simultània a Barcelona. La marxa que va enllaçar la plaça de la independència amb la de Catalunya estava presidida per la pancarta per un futur en català. Recuperem la Girona popular.
Un dispositiu policial a les naus de l'antiga Fàbrica Simon de Girona amb una cinquantena d'identificacions i dos detinguts. Un dels arrestats, que té 26 anys, feia poques hores que havia robat tres mòbils de gama alta valorats en 4.000 euros de l'interior d'un cotxe. A l'altre li constava vigent un ordre d'explosió. L'operatiu es va fer dijous de la setmana passada i es va allargar des de primera hora del matí fins a entrar al migdia.
Girona es celebrarà una jornada amb motiu de la Diada de Sant Jordi aquest divendres a la tarda. Amb motiu de la Diada, el sector es celebrarà un any més una jornada amb l'objectiu de promoure el gust i l'àvit lector als infants i veïns i veïnes de la zona. L'activitat tindrà lloc aquest divendres a partir de les 5 de la tarda al pati del Centre Civil Cullà.
Una exposició redescobreix 15 projectes industrials inèdits signats per l'arquitecte gironí Rafael Masó. La mostra dedicada a un aspecte de la seva hora fins ara poc estudiat inclou un centenar de plànols, dibuixos i fotografies, la meitat dels quals s'exposen per primer cop. En total abasten 21 projectes d'arquitectura industrial de Rafael Masó, dels quals 15 són inèdits.
I en esports, el Girona afronta avui la primera de les 6 finals de l'Eganés que té per davant si vol assolir la permanència. El conjunt de Mitchell Sánchez acabarà la temporada patint, com li tocarà fer-ho aquest vespre davant l'Eganés a partir de les 7 de la tarda. El Girona no podrà comptar amb els lesionats Brian Hill i Abel Ruiz, però recuperar Nou Martínez i s'espera que Stoani i Porto puguin ser titulars en un partit marcat en vermell.
Per altra banda, l'Uni Girona obre avui els quarts de final del play-off pel títol a la pista del Maxi Ferrol, i ho farà notablement debilitat per la sortida de tres de les seves jugadores més importants, Chloe Vivi, Natasha Mac i Milla Touré, que han agafat rum als training camps de la WNBA. El partit avui ha partit d'un quart de nou del vespre.
I pel que fa al temps, jornada avui essolellada i amb ambient agradable que tindrà alguns núvols a les hores centrals del dia i on es poden arribar als 22 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada quinze dies a les 9 de la nit.