Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia i Girona FM, com passen 100 minuts a les 10 del matí d'aquest divendres 23 de gener, d'una setmana complicada, una setmana que ha passat una miqueta de tot, una setmana en la que durant dos dies la mobilitat per tren ha estat pràcticament a zero, si parlem de rodalies regionals i mitges distàncies, on hi ha hagut molts problemes de circulació, on hem tingut llevantades, perills d'inundació, inundació a diferents punts,
de les comarques gironines, també Girona, es va inundar la part de la Graueta. No ha passat grans desgràcies, els embassaments estan plens i jo tinc el plaer de compartir taula avui amb tres persones que ens acompanyen i qui voldria dir molt bon dia. Senyor Josep Maria Funalleres, què tal, com està? Bon dia, senyor Jordi Grau. M'ha mirava així, es volguem dir, home, poder no... Però ha estat una setmana...
Has fet una mena de dribbling o de canalització sensacional. Parlaves de desgràcia i dius, per cert, avui tenim aquí per augmentar la desgràcia. Tres persones que no, no és augmentar la desgràcia, al contrari, diguem-ne, és gratificant tenir tres persones com el senyor Funalleres, com el senyor Salvador Sonyer. Molt bon dia. Molt bon dia. No li pregunto com està perquè em temo que em podria respondre qualsevol cosa.
Li diria la veritat, molt malament. Molt malament. És habitual. No aniríem bé si no fos aquesta la resposta. Espero que estigui molt bé la senyora Maite Esteve de la Fundació Catalunya Cultura. Com estàs, Maite? Bon dia. Doncs molt bé i molt feliç perquè amb aquests companys de tertúlia no es pot estar d'altra manera.
gent del món de la cultura, que és una miqueta el teu món. En Salvador ens deia, no parlarem tota l'estona de trens, que no hi entenc res. No, però hem de parlar una mica de trens. Sembla que avui ja funcionen, però si m'ho permeteu... Realment no hi entenc res, sinó que no n'he agafat mai cap. No sí que n'he agafat.
Anar en tren era molt més agradable abans, quan eren lents, i anaves a París i estaves a 10 hores, i podies llegir 3 llibres, mirar el paisatge, això era una altra cosa. Ara no en soc massa. No ets massa en tren.
Quina sort. Sí que és molt usuari de tren, la Maite esteu, i permeteu-me que ho comenci. Dimarts passat, ella era una de les 130 passatgeres que va estar cinc quarts atrapada en el túnel d'entrada de l'alta velocitat a Girona, un tren que va deixar de funcionar.
Doncs sí, desgraciadament quan ets usuari diari et trobes amb aquestes coses que no són poc freqüents i que ja denunciam moltíssimes vegades aquí, ara sembla que en parlem tots perquè ha passat el que ha passat i són desgràcies que cal parlar-ne, però el tema no és nou, això ve de fa anys...
I aquest dimarts, el 100 trens de passatgers que pujàvem de Barcelona a les 9 i mitja del dematí, a mi ja em va sorprendre que el tren sortís de Barcelona, i encara em va sorprendre més quan vaig pujar al tren concret, i era un model de tren que jo amb 7 anys no havia pujat mai, i era extremadament antic, era un tren molt vell,
que quan va arribar a l'entrada de l'AVE de Girona en el túnel, com que el túnel aquest per aigua per tots costats, la catenària va petar. Llavors ens vam quedar una hora i mitja amb explosions elèctriques de la catenària intentant connectar.
a les fosques, sense cobertura, amb risc de desbordament d'un riu, amb 24 hores posterior a que la gent veiés el que havia passat a Andalusia, amb la qual cosa us podeu imaginar que allò era una coctelera d'emocions no gaire positives. S'ha de dir que el pobre noi jove que estava ocupant-se dels passatgers ho va fer molt bé, va estar calmat en tot moment i va intentar calmar la gent, però la situació va ser d'entesca.
Com va sortir el cap d'una hora i quart? El cap d'una hora i quart, com que no podies baixar perquè hi havia aigua per tot el túnel i les explosions elèctriques et garantien quedar-te fregit com un Frankfurt, ens van aconseguir pujar un tren de Barcelona, però esclar, a l'altura d'un tren, per passar de tren a tren, ens van haver de posar una mini passarel·la d'uns 40 centímetres de porta a porta, que va ser la part més divertida de tot, quan ens venen a rescatar...
i el pobre maquinista que anava sol de l'altre tren va haver d'encaixar una porta del nostre tren amb la del seva, era problema i error avanço aquí, avanço tiro enrere avanço més, torno a tirar enrere però bueno, nosaltres ja ens veiem rescatats, vam aplaudir quan va coincidir les dues portes, vam aplaudir tot el tren que venia de Barcelona cap a Figueres no, no, van fer pujar un tren expressament, el nostre sí el nostre anava a Figueres i quina hora has dit? vam sortir 9.40 de Barcelona i vam arribar a l'estació de Girona a les 12
Del matí o de... De migdia, sí, sí, sí. De migdia. Llavors, quan vam haver passat tots a l'altre tren, que va sorprendre per lo modern que era, doncs vam poder fer els quatre últims minuts que quedaven de túnel per arribar a l'estació. Estàvem quatre minuts a l'estació de Girona. Sí.
De fet, aquest noi que s'ocupava, perquè el maquinista estava intentant aixicar aigua del primer vagó que estava entrant aigua, imagineu-vos-hi, ell xop, tot el quadre de comandament xops, doncs, pobre maquinista, evidentment no el vam ni veure, però aquest noi que s'ocupava el tren va dir, si no a Males tenim una sortida de túnel a peu caminant a poca distància, 75 metres. O sigui que era una de les altres opcions. Possibilitats, no? Sí.
Ara és una anècdota i l'explico i em fa gràcia, però en aquell moment us he de dir que la gent, hipersensibilitzada pel que havia passat, doncs... Clar, havia estat el dia abans, no?, que hi havia fet l'accident a Còrdoba. Sí, sí, sí. Jo ja havia patit trens a les fosques i totes aquestes aventures, haver de sortir, haver d'entrar, haver de saltar...
el dia de la neu que ens van deixar tirats a mig camí i van dir ja us acabareu d'apanyar, però mai a dins d'un túnel. La veritat que el factor túnel, a les fosques dins d'un túnel, evidentment no veu res. No, no, i amb el que havia passat el dia abans... I amb el que havia passat el dia abans i la gent tan poruga va ser... Tothom es va comportar molt bé, però va ser una horeta i quart una mica tensa i se'n podria fer una pel·lícula.
Aquí hi ha una altra història que és realment certa, i jo també ho visc per raons familiars, diguéssim, jo ara no l'agafo gaire, però els fills, dos fills bastant. I el que deia la Maite també té un altre factor, té en compte, quants més números compres, quants més números tens que et toqui la rifa. I en aquest sentit és fàcil que et vagi passant, perquè la sensació que tenim, els que no l'agafem gaire, és que no funcionen rodalies.
Però és que l'AVE tampoc funciona. Aquest és un altre gran problema. Està començant a... Funciona malament, funciona amb retard, funciona amb aquesta... No era així al principi de l'AVE, eh? No, no, no. No era així. L'AVE anava amb execució suïssa i no hi havia cap incidència. Però ja s'ha retardat el... Però des que van liberalitzar...
Sí, sí, a més a més no entraré, però el tema dels abonaments cada vegada tot és més complicat per l'usuari, ells cada vegada tenen més beneficis, sí que realment és quelcom que s'ha de revisar de de la baix. Beneficis diuen que és l'única línia que hi ha entre totes les que hi ha a la península que funciona, no sé si té beneficis però en tot cas no té pèrdues, que ja és dir, però...
Però tot i així hi ha menys trens que abans, hi ha menys freqüències que abans, i la sensació és que s'està engronant una miqueta també amb un servei, així com el de Rodalies. Clar, el de Rodalies, tu Josep Maria i tu Salvador... Mitja distància. Sí, més mitja distància, però també hi havia el...
L'havíem agafat regionals per anar-hi, tampoc era tant, però al mitja distància, amb una hora i deu minuts arribaves. Ara no és així, des de fa molts i molts anys. No, i no tens cap seguretat. Jo crec que un dels problemes grossos, un dels problemes, perquè n'hi ha molts, és aquesta sensació, només d'inseguretat física, que ara és més evident i més real.
sinó d'inseguretat pràctica, laboral. Jo us asseguro que al final, a part del que ha passat ara, però fins que passés això, l'angoixa diària, l'ansietat que pateixes. Jo pel tema que treballo agafo moltes vegades el de les 22.50, és un tren molt tard a la nit, arribes a Girona molt tard.
però els retards, el que no saps mai si anirà o no anirà, no tens una seguretat de... L'últim encara pitjor, perquè no n'hi ha cap alternativa. L'últim encara pitjor, sempre has de tenir una mica alternativa a Barcelona, però que la gent pateix angoixa, hi ha gent que no té flexibilitat horària, que té problemes laborals, i al final dius, escolta, estic anant a treballar, això sembla que jo no hauria de patir...
Tenim un grup de Telegram que som gairebé 400 passades persones, que això ho he comentat moltes vegades aquí, que anem cada dia a Barcelona. És un volum molt gran de persones, no? Jo crec que cal una revisió molt sèria i el que dius tu ara, perquè hi ha hagut la incidència en vides humanes, però el que és el dia a dia, tot això cal solucionar-ho.
hi ha una cosa t'ho pregunto tu perquè de moment escoltes molt i tal però hi ha un tema que és evident és a dir després si voleu parlarem dels aigats i tot això és a dir, ha estat una setmana que s'ha concentrat tot
però la sensació quan et diuen els maquinistes no volen sortir perquè les vies no són segures, que en el fons és el que han dit, esclar, dius, i fa quatre dies, o fa un mes, o fa tres mesos, o fa un any, ho eren o no ho eren, ho són o no ho són, o això només passa a Catalunya, perquè aquest és l'altre tema, no he pas vist que rodalies a altres punts de l'Estat, diguem-ne, s'estiguin qüestionant. Per tant, et porten, altra vegada, allò de dir...
tot el que s'estava dient ja des de fa 20 anys, que és la manca d'inversions que ha patit el país, alguna cosa hi deu tenir a veure. Segueixo sense entendre-hi, però si alguna cosa hi deu tenir a veure, deixa'm de dir també que contra el que ens sembla això és una cosa molt europea.
És a dir, fa uns anys, si us en recordeu, dèiem Alemanya, els trens arriben a l'hora en punt, els trens marxen a l'hora en punt. Alemanya, des de fa 10 anys, no hi ha ni un tren que arribi a l'hora. És un desastre. S'espatllen? Sí, sí. Eh, que no és la idea que en tenim? Jo recordo ja fa anys que tenia una filla que era a la Colònia, i ella deia, pare, no hi ha ni un tren que vingui a l'hora. Anulen la meitat. És una cosa, potser, de decadència d'imperi. Però sí que és veritat que falta...
Com Europa. Europa té una certa decadència, tot i que jo crec que deu ser la millor manera de viure que hi ha en aquest moment al món, tot i les mil desgràcies que hi ha. Però tenim Amèrica.
I a Amèrica tenim la sort, quan veiem des d'ara, que es reprodueix la final de l'imperi romà. Al final de l'imperi romà hi havia un senyor que era neró, que va començar a governar amb el jovenet de 17 anys o 18, i tenia un gran assessor que era Sènica. I ho va fer bé al començament, llavors es van tornar amb boig, etc. Jo crec que l'imperi romà tenen el seu neró, l'imperi americà tenen el seu neró ara, que és en Trump, que és el que va desmuntant tot.
i en Nerós va acabar de fer l'imperi romà va començar amb guerres civils per tant, dintre de tot jo crec que hem de batallar perquè aquí els trens funcionin sense perdre una mica de vista que som l'histocràcia mundial el final dels imperis sempre tendeix a la cosa estrambòtica diguéssim, no? sí, però també és veritat que normalment els finals d'imperi coincideixen en moviments molt potents culturals
És a dir, sempre hi ha grans emergències culturals, és a dir, la cultura és l'última cosa que cau. I no sé si això passarà en aquest imperi que vivim. Ara m'has fet pensar en del dufeu, eh? No. El farmacèutic del dufeu, segons les seves dades, l'imperi americà i d'altres, com l'espanyol, estan allò... Els imperis cauen però la cultura es queda. Bé, no ho sé. Una part de la cultura es queda. I també es trivialitza, però bé...
allò que deia la Maïsa és veritat el fet que hi hagi 400 usuaris o 400 persones juntes amb un canal d'informació que vol dir que van quedar-hi a Barcelona dona una certa unitat però el conjunt de la xarxa ferroviària hi ha casos molt diversos hi ha estudiants, hi ha treballadors, etc. vull dir que no es dona el cas de dir és una unitat homogènia però
Hi ha moltes revolucions que han començat per ni mieses, diguéssim, eh? I la revolta del Pa, la revolució francesa comença... En principi la primera metja és aquesta. El tren no és un luxe, és una qüestió que implica necessàriament...
En el cas de la Maite, en el cas de moltes altres persones, i en el cas de Rodalies, la gran majoria de persones que els fan servir són persones que van a treballar, no van a veure les posicions. Però és que, Josep Maria, és que no hi cabem si anem tots amb cotxe. És que no estem parlant d'avançar amb la sostenibilitat, amb el medi ambient. Llavors, el que has de garantir com ha estat és que el transport públic sigui un transport segur, fiable i que funciona. Perquè és que si no, com mobilitzes la gent?
amb cotxe a Barcelona ahir dues hores per entrar a Barcelona a més a més amb les carreteres com les tenim l'AP7 tallada és que aviam
És que aquest és l'altre tema. Sort que podem teletreballar, sort que ens vam inventar la pandèmia, tot això de les videocalls i les reunions online. El tema són les alternatives, a veure, aquí és un discurs reiterat i que jo particularment he fet, és a dir, però s'ha de continuar recordant que l'únic tram del que en diuen les carreteres nacionales de l'estado, l'únic tram que no està desdoblat és el que va de Barcelona a la frontera.
No està destoblat, hi ha unes petites zones que sí que ho està, en altres llocs han agafat l'alternativa de l'autopista, com és el cas de Girona, que van fer els quatre carrils, però tu agafes i intenta venir de Barcelona a Girona per la carretera nacional, passant per...
per Badalona i passant per totes les poblacions del Maresme. És maco, eh? És maco, eh? I llavors arrives a Palafolls i Tordera i trobes aquell tram en el qual no només veus que la carretera no es desdoblarà perquè han decidit no fer-ho, no només veus que la carretera és perillosa...
sinó que al cantó hi veus com havien començat unes obres i havien fet uns ponts i que algú llavors va decidir parar perquè es van acabar els calés i mai més s'ha sabut. Aquesta és l'alternativa. L'altra és l'autopista, des que es van entrar als peatges sense fer cap mena de vinyetes ni cap mena de pensament, els camions l'han inundada, que no paguen un duro, perquè ara el manteniment de l'autopista el paguem als ciutadans tots, hi passem o no hi passem, però tots els que venen de fora no hi passen.
que hi ha molts camions l'autopista s'ha tornat perillosa en el tram del sud entre Martorell i Vilafranca està tallada per l'accident que hi va haver-hi a Jalida i la sensació no sé, és el que anava a dir podria ser una mica allò de dir-ho però la sensació aquesta setmana és que ha coincidit tot les llevantades que van provocar alguns problemes de mobilitat talibles que van provocar
a l'alt i baix i emportava, van provocar inundacions, que desgraciadament hi va haver un mort a Palau Sator, que han comportat problemes molt importants, i que a més a més, quan això s'acaba, surt el sol, dos dies sense rodalies, i la sensació que...
que el país se'ns està enronant una miqueta que hi ha llavors mires i mires cap al govern i te n'adones i el president del país amb un fet greu no em fas bromes no, no
per acabar de redonar la història. Sí, sí, que com a mínim no ha pogut fer, és a dir, que no ha pogut, diguem-ne, sortir a donar la cara, tranquil·litzar, negociar, i ho ha fet el seu govern, però la sensació és aquesta de dir, ostres, que aquest govern, que fa un any i mig que hi és, n'hi ha hagut d'altres i això no funciona, però acabes dient, i què hi poden fer? I veus que les reunions, per el tema rodalies i el tema d'això, són...
entre Renfe i entre DIF, entre DIF i entre Renfe, entre els maquinistes que no... I llavors dius, no hi ha un per real i això provoca una manca de confiança, per dir-ho d'alguna manera, la sensació que anem tirant perquè s'ha de tirar, avui ja torna a haver-hi trens, hi haurà unes miques menys de cues a l'autopista, però un dia d'aquests quedarem sense llum i la sensació que...
Tot s'acaba, tot s'acaba. Sort que almenys... Hem de mirar que no, hem de mirar que no, però... Sort que almenys aquest estiu podrem beure aigua i ens podrem dutxar. Això sembla que sí. És que només mireu les coses negatives. Clar, jo tinc moltes coses positives per explicar. Ha plogut, això és bo, home, i més aquí, i més volant. Hi ha un altre tema lateral que em sembla que és molt interessant, que és que quan la Sílvia Paneque va ser...
que deu ser fa un any i mig un any i mig sí, un any i mig el fet de ser conseller de la Generalitat sembla ser jo crec que la línia política de la Sílvia torna a passar per Girona diguéssim, d'aquí dos anys ara serà més o menys ara el maig potser saps alguna cosa que els altres no sabem ens queden 16 mesos però per les eleccions 17 mesos quan algú té aquesta pretensió municipal diguéssim, legitimament per descomptat
i ocupa un càrrec, diguem-ne, més elevat o més important o més a nivell de país, hi ha la possibilitat de dir això em reforçarà i em donarà més coneixement, seré més coneguda i em donarà un altre tipus de projecció, o al contrari, que puguis dir, mira, està passant tot això amb una xarxa que, en teoria, administro jo, si més no soc...
el principal responsable, i això vagi en detriment d'una hipotètica campanya electoral. No sé per què ha dit aquest tema. Això no depèn de Madrid, no pas de Barcelona. Sí, però aquest és el tema, però al final... En pràctica surt la consellera d'allò parlant... No, perquè has de donar la cara, però això no depèn del ministeri. No, sí, sí. Però vull dir que amb el senyor aquest de donar la cara...
poses cara justament a una situació que és complicada i en aquest sentit jo pensava beneficia sí però també tens la possibilitat que que vagi a la contra diguéssim de fet ara ho mirava les eleccions no ho acabo de trobar però de memòria crec que són el 23 de maig estan fixades de l'any que ve per tant estem a 16 mesos justos perquè avui són 23 de gener
16 mesos justos de les eleccions, per tant, si hi ha algun moviment vindrà per aquí. No, ara el que deia Salvador és això, és a dir, la sensació és aquesta, tu gires cap a l'administració que tens més propera, en aquest cas la Generalitat, però aquí el problema de les inversions, perquè de lluvies de milions, anava a dir milions, eh?
Llúvies i milions n'han anunciat els d'un color i els d'un altre. Vull dir, ho han fet com ha governat a Madrid el PP i com ha governat a Madrid el PSOE. I la veritat és que no han arribat la sensació. I s'han pressupostat. I ho han fet aquests partits que dius amb el recolzament de partits catalans. Convergència...
en altres moments de Junts, a vegades d'Esquerra, per tant, les coses no són tan fàcils de dir aquests són els bons i aquests són els dolents. Ara, en aquest cas, siguen responsables, per tant, aquests senyors correglin...
No hi ha passat tot. És veritat que qualsevol dels partits, qualsevol dels partits excepte, ja que aquí hi ha una escletxa que lamentablement poden utilitzar els d'extrema dreta, que no han governat, la resta, diguéssim, són partits que en un moment o altre han tingut responsabilitats per activa o per passiva en aquesta situació total. És a dir, és molt difícil que surti un partit...
i reclami algun tipus d'actuació pura o immaculada, perquè fa uns anys va ocupar no sé què. I aquesta és una altra via, diguem-ne, també per analitzar de l'ascens d'aquestes postures radicals, en el sentit...
i el país no funciona, aquest tipus de discurs reiterat... Aquest és el discurs més fàcil, però jo, per exemple, una de les coses, digueu-me ingènua, ja us ho deixo com ho digueu, jo encara me segueixo sorprenent com siguem incapaços a nivell de país, diguem-ne, d'anar tots a la una en els temes importants. Allò que va passar a la manifestació del 2007, que parlàvem abans d'entrar...
que la van capçalar el president Montilla pel tema de les infraestructures. 2007, eh?, 19 anys han passat, aviat, aquest any farà 19 anys. I la sensació aquella de l'ITOMES, és a dir, que com tu estàs a l'oposició, tot és la culpa del govern, i com estàs al govern tot és justificable perquè no es pot fer gaire res, perquè tot depèn de Madrid, no?
I aquesta sensació de política partidista en comptes de política de país. I ja dic, jo mateix me reconec ingenu perquè no canviarà això. I el gran problema és que acabarà portant, em temo, a un moment en què, com que diu tots són iguals i tot és dolent, que hi hagi un vot de Budell...
i que acabi pujant de manera exponencial a l'extrema dreta. De fet, Vox hi està pujant, ja hi és, allò que dèiem, és que Vox pot venir, no, no, Vox ja fa anys, és el Parlament Espanyol i el Parlament de Catalunya, i en el cas dels de reventem-ho tot perquè res no funciona, doncs també tenim exemples molt a prop, l'Aliança Catalana, per exemple, que com que no ha governat, pot dir que tot s'ha fet malament, però la sensació és dir, i si governessis, què podries fer?
Ui, ens estem posant sèries, eh? No, tu ho has enfocat cap aquí. Nosaltres estàvem disposats a parlar, com deia la meva àvia, parlem d'ovellerines, quan la cosa es posava molt... També ho farem, si tot va bé. Jo estava disposat a parlar tot fora de trens. I no tinc caràcter i no... No t'has segut imposar. Serà això, que no tens caràcter. Bueno, hem parlat també del litoral, com ha quedat el litoral amb la llevantada. Que això també és una cosa recurrent.
Sí, i la zona, sobretot, vaig a Empordà, que van quedar negades, però això... Vaig veure una imatge, que no sé què, em sap greu, devia ser als serveis informatius de TV3, que donaven imatges aèries de tota la zona aquella, i algú que feia deia, al final era en zona d'aigua molles, i l'aigua torna allà on havia estat, no?
No han passat, excepte el cas de la persona morta a Palau Satorn, han passat grans desgràcies, però, per exemple, la Torrella va quedar unes hores pràcticament incomunicada, segons quines poblacions no s'hi podia anar, però bé, això és un tema que hem tingut. A Girona tots vam estar pendents, i mira, vaig pensar en en Josep Maria, perquè com que hi havia viscut tants anys, tots vam estar pendents d'alunyar, però les dades deien que realment vàrem estar lluny, per exemple, de fa 6 anys, quan hi va haver el Gloria. El Gloria van arribar a
Aquest era el gran problema, que el Ter en aquell moment com que no havien desembassat, havien fet i llavors va arribar a portar 535 metres cúbics per segona Girona, aquesta vegada no va passar a 350 i deien que el límit del desbordament...
Ull, el límit del desbordament en el barri vell és de 600, perquè la creueta va desbordar, eh? Vull dir que... Home, jo recordo... Fé una mica de batalleta, però està... Home, tu hi devia ser l'any 70, esclar. L'any 70, clar, a la Rambla... I el 62, potser també, però... Sí, era prou 62. Però ja no t'han d'acordes. Em xupava el dit, diguéssim, no... Bueno, ho he conjuntat fent molt de temps, però amb 3 anys no feia res més. El 70, sí, i el...
La Rambla no deixa de ser una lleira del riu, també, com qualsevol Rambla. Està, diguem-ne, bifurcat a partir d'un determinat moment, i si veus fotos antigues veus claríssimament que l'Unyà va per aquí, també, esclar. Jo vivia en una casa al costat del pont de Ferro, del pont d'Eiffel, i la sensació que tenies d'estar en un... hi havia el riu per un costat, però un altre riu per la Rambla, perquè la Rambla jo recordo, això sí que ho recordo claríssimament,
que tapava una bústia de correus, allà on hi ha el punt de trobada d'ara hi havia una bústia de correus. Crec que l'última que va haver-hi a Girona, perquè la varen treure, no, era la cabina de telèfon que va ser l'última, però la bústia no fa tant que la varen treure. Anava coberta d'aigua, és clar, era molt bèstia, molt bèstia, molt bèstia. Sí, sí, entre dos rius. I el que potser fa més...
El que potser fa més... Besar de poder. Besar de poder, sí. És el soroll. El soroll de l'aigua. Els meus avis vivien a la plaça Catalunya. La meva àvia havia viscut dues inundacions i a la que van poder, ja molt grans, pobrets, se'n van anar a viure a Montjuïc. Era l'únic que volia la meva àvia. I va morir que encara ens repetia als nets que no es torni a inundar a Girona. Li va quedar una cosa, aquella sensació que el riu...
De fet parles de quan ara no hi havia plaça a Catalunya. Clar, no hi havia plaça a Catalunya. Correcte, sí, sí. Home, jo l'havia vist, això que deia, per l'edat que tenim, les imatges aquelles de gairebé dos metres al carrer El Carme i metro i mig. Parquetes per allà.
I metro i mig per tot el que era Plaça del Vi, Ciutadans, Ballesteries, Rambles, són imatges aquelles que queden, i sobretot quan l'aigua baixa la sensació aquella de brutícia que hi havia. Dius Barquetes, aquests dies la sensació ha estat veure tots aquests vídeos tan realistes que han fet, de balenes a l'Unyà, transatlàtics a l'Unyà, les cases del riu enfonsants a l'Unyà...
el Ter Stegen arribant amb barqueta per l'Unyà, que realment ahir vam estar en una conversa preguntant-nos com sabrem realment què és real i què no. Com podrem discernir amb aquestes imatges tan reals
Ahir vaig tenir sort que la persona que és el cap de verificació de Catalunya Ràdio va penjar-ho per les xarxes perquè estava absolutament convençut que la foto dels Reits d'Espanya amb el trenc és absolutament verídica, la qual cosa és verídica, és una rada de comunicació. I penjada per la Casa Real. I penjada per la Casa Real, està verificada.
La foto que surten els Reis amb la ministra de Transports, el president de l'Ajuntament de l'Andalusia Gis, tots negres, tots seriosos, mirant la foto, diguéssim, guàrdia civil, no falla el guàrdia civil. Enfocada, molt tràgica, molt espanyola Gis, i al fons...
L'alvio o el tren accidentat caigut allà a terra. Suposo que volien dir que estaven a prop de la gent, però és que és una rada de comunicacions. Era una cosa com de dir...
Gairebé, de composició, era similar als caçadors que es fotografien davant de la peça, diguéssim. Hi havia el tren allà, a més faltava que es fotís algun cadàver, alguna cama...
Era espantosa i va criar molt l'atenció pensant-se que era això, justament. Sí, sí, molta gent va començar a dir això està creat a miar, és impossible una foto com aquesta, i no, no, es va verificar i era real. No sé l'objectiu, suposo que hi ha gent que pensa, devia trobar-hi alguna cosa, però és una manca d'empatia. Empatia i de dir, eh, que no, justament jo crec que l'objectiu era d'ensenyar que no estava manipulada, per dir, no, no, de veritat érem allà,
Perquè surt el tren, diguéssim, no? És molt bèstia. Sí, sí, sí, francament. Ara això que dius Tomaida és veritat, no? I no només de fotos, sinó de... No, no, imatges en moviment, tota aquesta hi ha, tot el que està aconseguint. Realment hi ha notícies, costa, i em pregunto sobretot els nostres fills, no? A l'edat que encara no tenen criteri, tot això, no sé, aquesta generació...
que no li agrada llegir, que tot és ràpid, que tot és immediat, i ara ja has d'afegir que tot no sap si és veritat o no. Això ens està passant molt, per exemple, cada vegada que llegeixes alguna notícia d'en Trump, si penses que no pot ser, s'ha inventat, és una cosa d'intel·ligència artificial que hagi estat confonent a Islàndia, a Groenlàndia, durant mitja hora.
i després el dia que t'arriba la confusió és enorme de tal manera que la solució fàcil és dir res no té importància perquè tot en té o al revés, tot en té perquè res no en té i és una situació realment no sonyera tu em trobes això?
I ha reflexionat sobre el tema, senyor Sonier? Com diu? No, no, si ha reflexionat sobre el tema, perquè dels grans... Això és que passa, jo no sóc gaire víctima d'aquestes coses, no per res. No tinc xarxes, no tinc res d'això, i per tant això sobretot es mou en aquests àmbits. Fora d'això no passa això, per tant no en sóc massa...
Sí, i dius, mira, això s'ho han inventat. Bé, s'ho han inventat. És veritat que ara no hi deu haver tanta defensa contra això, suposo. I tu dius, els nois joves que no estan formats, els nois joves que no estan formats encara es formaran amb això. A mi em preocupen més els grans que no estan formats, que són els que s'ho mengen i són els que... que és per qui ho fa, la IA no ho fa, vas per joves. Joves és àmbit de negoci per la IA només, que ja irà creixent.
Però els que són d'una altra generació, que estan acostumats que el que veien a la tele era més o menys veritat, passada pel tamís, aquí ho explicava, però tenia una base de veritat. El que sentia a la ràdio, veia el diari, jo recordo un modest que sempre la gent li deia, home, això surt en un llibre, diu, i què? Que surti en un llibre, però el que sortia en un llibre, sortia a la tele, sortia a la ràdio, tenia una base que era veritat.
i ara no és així veníem del fet aquell que els fets eren sagrats i les opinions lliures i per tant podíem presentar diferents visions sobre un mateix fet però el fet aquell era real ara això no és així i ara què és veritat i per tant quin és el problema gros que simplement el que perd importància és la paraula veritat no la paraula, el concepte veritat no importa que ho sigui veritat importa que ho sembli
Però jo reconec un minuto. Té sort, diguéssim, de no estar amb aquest... I és veritat, no té xarxes, sinó de que no estic en aquest món. Hi ha un aspecte que em sembla que és fonamental, lligat amb allò que deia, la lentitud d'anar a París, eh?
La regla fonamental és la rapidesa, l'immediatesa. És a dir, s'ha mort aquell. Doncs al cap de 3 minuts jo vull ser el primer de dir que era un gran personatge. I al cap de 10 minuts no s'ha mort. Perquè era un error de no sé què, com aquest dia va passar... Encara els ja va passar els de la SER, diguem-ne, que van donar... En van matar dos de plegat, el president Pujol i el president Maragall. Va sortir. Va sortir. Va ser una lor de... I una darrere l'altra. Junts. Juntes.
Com si s'haguessin... Sempre s'havien entès, sempre s'havien entès. L'explicació és molt clara. És a dir, tots els mitjans, o alguns mitjans, o sobretot els mitjans grans, tenen preparat necrològiques de gent important. Això havia passat sempre, ja me'n recordo, en el punt, les vegades que vam arrefer les planes de la mort d'Andalí, vull dir que... I després el dia que es va morir no els vam trobar, em penso...
En aquell cas tan divertit, d'aquell que anava fent necrològiques, va haver-hi un dels morts que va haver-hi fet la necrològica del que feia necrològica. Del que feia necrològica. Va morir abans. Això té un aire per aire, avui dia. Però això és veritat, i en aquest cas concret... Se'ls va escapar per les xarxes, suposo que a algú hi va haver-hi un error i es va penjar una cosa que estava preparada per quan...
per quan passés. Una cosa, realment, jo crec que potser la més significativa o la més determinant d'aquest món és aquesta immediatesa. La necessitat de dir-ho, no tant de dir-ho bé com de dir-ho ràpid. Sí, sí. I penso que era foix que ja ho deia, que tothom té molta pressa per no anar al lloc. Sí.
Perquè, a total, aquesta immediació no importa saber si s'ha mort abans o no s'ha mort abans. No, no, no, no. No importa ser el primer a dir, no se sap ben bé. És com les notícies. Ara ens hem trobat moltes notícies relacionades, diguem-ne, amb l'actualitat, que t'expliquen que ha passat una cosa, però no t'expliquen ni on, ni com, ni per què, ni de cap manera. Oh, hem estat els primers a dir què? Bueno, i sí, molt bé, i què?
no sé, és un món per estudiar-lo i analitzar-lo jo aprofito que estem aquí amb el senyor Sunyer que té molta culpa del que diré ara i és que aquesta setmana es va publicar que els teatres han batut el rècord d'assistència aquest últim 2025 més de 3 milions de públic assistent i això és una bona notícia pel país això sí que és una bona notícia i això sí que n'hem de parlar sobretot
en funció del que hagin anat a veure. Sobretot. Però ja és bo, Salvador, que es vagi al teatre. Ja és bo. Perquè és un moment que precisament totes aquestes coses s'aturen. Totes aquestes màquines, tota aquesta immediatesa s'atura. I vas a mercè del ritme de l'obra que estàs veient. És veritat que més o menys sembla que a vegades tot va malament, no hi va tant com diem, però bueno...
Però és veritat que precisament el teatre no. I la raó és molt senzilla. I és que ha arribat un moment que tot ho fem sols, fins i tot veiem exposicions sols a casa, la pantalla, les pel·lícules, la música, tot, tot, tot, tot. I el teatre és de les poques coses que queden que es fan... Correcte, perquè el cinema no s'ha recuperat. El cinema ho pateix molt. I això fa...
que vulguis o no, com que és de les poques coses que queden, però un àmbit de gent reduït. Estàs parlant de 3 milions en un país que en té, no sé, 9, 10, no sé quan som, 8. És veritat que no és aquí això, eh? Arreu hi ha més gent que va a teatre que abans. Llavors hi ha el teatre que hi ha, hi ha de tot... En aquest cas no són 3 milions que vagin al teatre, són 3 milions d'entrades, no hi ha entrades. Exacte, que vol dir que deuen ser, penso que eren 2 i mitja per persona.
per tant és un millor i millor però qualsevol cas la tendència ha estat a l'alça i n'hem de parlar en positiu perquè després del Covid així com el cinema per exemple no s'ha recuperat i està en situació de crisi el teatre ha revertit la dinàmica de creixent i això és molt bo
En sala. En canvi, teatres mitjans o d'allò. Jo recordo haver llegit fa molts anys un llibre que vaig trobar de vell a París, que se deia La mort del teatre, que explicava al llarg de la història com s'havien anat espredint que el teatre es moriria. La primera vegada explicava era quan va sortir la ràdio, que dèiem, ara podràs sentir les grans figures...
la ràdio i la cosa va anar igual. Després va sortir al cinema, els podràs veure, i el teatre va anar aguantant. Després d'això va venir la tele.
Exactament igual. I l'última cosa va ser, i aquí es va veure molt amb el Covid, lo de la cosa digital, que també semblava, hosti, puguem veure a casa i passa al revés. I passa, jo crec, que és per això que la gent de tant en tant... Una cosa litúrgica també, no? Sí, hi ha una cosa litúrgica i que es fa amb comunitat.
T'has oblidat una cosa que deia sempre el meu sogre, el Celci Pobret, que també passava amb el cinema, també hi havia un home de cinema, i tant que sí, amb majúscules, negreta i somratllat, i deia, la primera por dels cinemes va ser el cotxe.
perquè la gent patia que com que la gent tindria cotxes, caps de setmana aniria a voltar amb el cotxe i el cinema es perdria i va ser els 600 i es va superar i el que tu comentaves llavors l'arribada de les teles llavors dels vídeos tots anàvem a llogar les pel·lícules llavors el home cinema però les plataformes sembla que sí que han fet mal però bueno que sempre hi ha aquella supervivencia i és curiós perquè el teatre es basa en el que estava dir abans en la mentida
res del que passa en un escenari no és veritat tot és mentida però tot i que tots sabem quan anem a teatre que allò que veiem és mentida que tots ens estan enganyant des de dalt l'escenari nosaltres entrem en el joc i acabem agafant-ho com a una veritat el que passa és que és una veritat és un pacte que hi ha entre l'escena i l'espectador però que està basat en la mentida perquè absolutament tot és mentida les pel·lícules òbviament també
Però d'allà, a més a més, tens coses durant l'obra que vas veient tota l'estona que és mentida, perquè sents un nyec-nyec de l'actriu que passa per sobre aquella fusta, veus un actor que s'equivoca, veus l'altre que no sé què, i en canvi aquesta mentida et permet a vegades potser treballar, i això ja queda una mica transcendent, amb una certa veritat, que és una altra que és la que és una mica més autèntica.
Aquesta setmana el Salvador i jo hem tingut la sort d'assistir a Barcelona a una aposta important, 11 milions d'euros d'inversió de Focus, que construeix en 6.000 metres quadrats una escola d'arts i un teatre d'avantguarda. I això és positiu, que una empresa privada aposti per formació. Formació no només a nivell d'actors, sinó a nivell també de tècnics.
que això és una gran demanda que tenim i una gran necessitat. Sí, penso que fan un grau d'actors, d'autoria, de tècnics i de gestors. Penso que 600 alumnes per a tenir. 600 alumnes, que està molt, molt, molt... No, i el teatre té una cosa, a part d'aquesta lliçó que ens ha donat en Salvador, que és no només compartir-ho amb altres...
Jo recordo, tu també la devies veure, aquella cosa esplèndida que va fer una vegada fa molts anys en Dario Fó, que comparava amb la missa, perquè la missa també forma part d'això, també té aquesta litúrgia, però d'esgotat i així, i feia una mena de triangle. I deia que hi ha un triangle al teatre entre aquest espectador que està a A...
l'espectador que està a bé i l'actor que està a ser a dalt. I entre els tres fan un triangle que s'intercomunica, perquè l'actor està dient coses a tots dos espectadors, però els espectadors entre ells també parlen. I es crea aquesta mena d'unitat. Diuen la missa? No, també en la missa hi ha un actor que diu coses amb uns espectadors que entre ells no relacionen. Però aquesta...
la imminència del teatre és a dir, vius allò que està passant que el cine evidentment nota això perquè és una cosa que ja està feta el teatre palpes la realitat absoluta i palpes aquest error de l'actor o que aquell moment potser no està tan bé i tu hi vas i en aquell moment està passant aquella obra i aquell senyor, aquella senyora estan interpretant allò i aquesta sensació de vida diguéssim
Jo crec que les coses, les arts escèniques en general, no només el teatre. Totes, a diferència del cinema, que tot és bastant perfecte, hi ha problemes de ràcord, però és bastant perfecte, que el cinema, com que no és per fer el teatre, com que no és perfecte i hi ha molts errors, és més creïble. És humà. És el que passa sempre. I, per tant, realment creus aquella mentida, perquè a més ho saps, que tot allò que t'explicaran ja em diràs tu.
És una parida, absolutament inventada. Però això funciona. Jo trobo que per això costa tant també, a mi em costa, de creure les obres que ara, tu ho saps, molt millor que jo, que en diríem de teatre documental, són les que a mi em costa més de creure. Perquè, justament com que l'essència del teatre és aquesta mentida, aquí juguen amb l'aparença contrària. No, no, us estem explicant una cosa de veritat, no?
Això ja és per nota, però... No, home, per això discutir un teatre documental ja... És veritat, jo crec que això és un error brutal del teatre actual, que és pretenir fer mítics a sobre un escenari i pretenir explicar només casos reals. Què passa? Quan t'explica algú un cas real, saps perfectament que t'explica la seva mirada sobre aquell cas real, no t'explica el que ha passat. I, per tant, no tens això. I a mi també em passa igual que el teatre documental, quan d'una estona em costa molt de no descomptar.
De totes maneres, felicitar tot l'equip i la producció de Sirat, que està nominada als Òscar i vulguis que no, és una finestra al món molt important i un exemple del que està passant a casa nostra amb les arts. I això ho hem de felicitar i celebrar tots i desitjar-los tot l'èxit del món.
ja que hem començat tan apocalíptics i ara estem dient que alguna cosa va bé, avui he llegit... O Cidat tampoc és una comèdia. No, no, més aviat no. No, no. Però avui, per exemple, la Carme Fanoll, bibliotecària, que havia estat el cap de les biblioteques, per exemple, ha dit que la lectura també està creixent.
que és una lectura molt d'oci però que els nivells de lectura estan creixent i d'una manera important. Que bé, que bé. Hi ha marge per créixer. Mira, nosaltres ara aquesta setmana hem obert el...
la convocatòria al programa Impulsar Cultura. O sigui que des d'aquí faig una crida. Tots aquells projectes culturals de Catalunya que necessitin una empenta, un impuls al treballar la seva sostenibilitat, estem disposats a ajudar-los de manera gratuïta. Fins al 2 de febrer poden veure les bases a la web de fundaciócataluniacultura.cat.
I sempre, sempre hi ha projectes d'aquests que volen motivar més la lectura, sobretot entre els joves. Però l'any passat, un dels finalistes, Girem Full, tenia un conveni amb el Clínic, un projecte molt interessant, i el projecte de lectura, tot i que Patrici Tichis, sempre explica, de president d'editors, que també és un sector que se n'han sortit molt bé i que també va en creixement. O sigui que això ho hem de celebrar. Patrici Tichis de Salvia de Terra.
Correcte. Sí, havia estat molts anys al punt, després va estar a l'avantguarda i després es va dedicar a fer altres coses. El programa Impuls Cultura, ho has dit, que és això que obriu la convocatòria. És treballar, són projectes culturals?
que ja funcionen, però que pel que sigui necessiten treballar la sostenibilitat. Catalunya som un país de talent cultural brutal. Una persona, em feia molta gràcia, perquè una persona del nord d'Europa em deia, però quin problema teniu? Si teniu talent, ho teniu tot. No tenim recursos. Diu, però on està el problema? Els recursos es troben. Diu, nosaltres sí que tenim un problema, no tenim talent.
I això ho hauríem de posar en valor i com a país no ho fem massa. Aquí tenim una cosa, i és que surt de tots els àmbits artístics, el teatre, la dansa, el cinema, la música clàssica i no clàssica. Mira, i a Jordi Ceball li van donar el premi Ernest Bon Siemens de música, que diuen que és el premi més important, el Nobel que en diuen, sí.
Però surt molta gent cada any, centenars de persones molt ben formades, però som un país molt petit. Correcte. En tenim quatre gats. I per tant, jo crec que deu ser dels països d'Europa que té més gent formada en els àmbits artístics, però menys això que se'n diu mercat. És a dir, menys possibilitats d'exposar-ho. I per això vam bé prover premis com aquest l'Impulsa, que aquest any, per cert, va guanyar un projecte a les comarques gironines,
La visual, no? Bé, són diversos llocs d'allà. Un projecte molt maco. Això és divertit i surt precisament d'això. Surt de sota, no és fet de dalt. Està bé.
Ahir, per cert, per tocar a diferents temes, en Josep Maria Funallés va presentar, crec que era ahir, no m'equivoco, abans d'ahir, el Premi Casero, no? Sí. Un bon premi, no? Aquest any, ho vam dir quan ens va fer l'atorgament dels premis, per primera vegada hi havia hagut dos finalistes que es publicaran el mes que ve, cosa que no havia passat mai,
I tots vam destacar molt Hortoneda, que és el d'en Roger Vilar, que és una novel·la que penso que Montsonieti m'ha sigut jurat, va ser jurat durant un temps la Premi Cacero. Jo crec que quan la llegeixi, de les gairebé 50 edicions que hi ha hagut, jo crec que és la millor de llarg, que és una novel·la...
molt ben estructurada, molt ben escrita, perquè en Roger, a part de ser dinamitzador i professor de servei de llengües, ha escrit llibres de poesia i alguna altra novel·la, domina moltíssim la llengua i té una estructura molt senzilla
una situació molt aparentment banal, diguéssim, però que tot plegat té un entramat i una construcció, que és una novel·la que al mateix temps, a vegades quan dius així, si comences a lluar molt una cosa d'aquest tipus, la gent s'espanta perquè diu, ui, ui, és molt senzilla de llegir, molt àgil, en el sentit que...
Quan dius no passa res, sempre m'ho dius tu. Al teatre han de passar coses, no? Hi ha d'haver-hi un desenllaç. Però la literatura també estaràs d'acord que potser no tant, no? A vegades... I aquí és una història en la qual...
Exigero molt, però es podria dir que pràcticament no passa res. És un matrimoni ja adult, diguéssim, jubilat, uns 60, entre 60 i 70 anys, que de fet no tenen cap erogicitat a la vida, no? I explicar això és molt complicat.
Jo crec que està molt bé, és una novel·la realment molt lloable. Doncs queda recomanada. El món cultural gironí també aquests dies es fan moltes exposicions, dic moltes perquè allí se'n va inaugurar una a la Casa de Cultura i a la Fundació Fita, però feia tres dies es havia fet a la Fundació Balbi...
I en fan diverses, crec que fins avui, d'homenatge al pintor, encara que a ell no li acabi d'agradar el tot, de les cases de l'Unyà, per dir alguna cosa, el Vicenç Guedo. El Vicenç Guedo. Sí, sí, que està bé que sigui així, per dir-ho d'alguna manera, perquè és una persona que, diguem-ne, amb la seva pintura, les cases de l'Unyà estan alreu del món. I de la Manxa. I ell és a la Manxa, sí, sí. A la Manxa.
I quan no estava gens de moda, que llavors es va posar més de moda al cap d'uns anys, feia aquest tipus realisme, que en aquella època no estava tant, havia tenit a l'òpid i tots aquests, però no estava tant de moda. Una cosa que sempre m'ha agradat molt d'avui són les portes.
Té una col·lecció de portes de tota mena, diguéssim, no sé si la teniu present, bueno, es van reproduir molt, i les portes són un pretext, un tema especialment m'amorat molt. Hem començat la tertúlia a parlar molt negativament, quan tot se'n van orris, per no dir una altra paraula aquí en públic, que visca la cultura i que visca les arts.
Jo crec que això ajudarà precisament que no tot se'n vagi a no res. Molt poc ajudarà, però... Posem-li el valor que té. Hi ha una pintada que, gràcies a dir, ningú l'ha tret ni l'ha esborrat, i que és en castellà, que ja sota, tampoc es veu gaire, i potser ni saben que existeix, que hi ha sota la plataforma de la plaça Catalunya, quan l'aigua entra al plaça Catalunya, que diu «bailando hasta que todo acabe».
Doncs jo l'he vist a la música. Si canvies el verb, que també serviria, diguéssim, seria el resum d'aquesta... Seria el resum. Ja ho sabem, que s'està acabant, però tant per tant... Però tant per tant ballem-la. Anem al teatre, saps què vull dir?
No, no, anem al teatre. Per cert, trobes a faltar la teva feina? Ara, bueno, aquí tinc dos persones que en teoria s'han jubilat, que són en Salvador Sonyer i en Josep Maria Funalleres. Amb en Josep Maria no hi coincideixo, però amb en Salvador jo crec que deu ser dels jubilats més actius que tenim a Girona. Què fas ara?
Jo... A part de viure. Vigir, venir aquest matí... No, jo treballo bastant... Puc explicar moltes coses, jo, eh? Puc explicar moltes coses... Sempre, la mare deia... Sempre el meu cascalla que el casc... Sí, senyor. No, jo treballo a un altre ritme, no porto res de temporada alta, però la resta de coses les vaig fent. Més o menys, i després les coses rurals, que a mi m'agraden especialment, el camp, el bosc, etcètera.
Està prou bé, eh? I en Fono, què fa en Fono? En Fono, has dit mitjubilats, no? Jubilats? No, no, és del tot. Home, faig altres coses que havia fet ja quan treballava, diguéssim, les col·laboracions a la premsa i altres activitats, com això que deies, el Premi Cacero. Venir a la ràdio. Venir a la ràdio, sí. Fa de cangur.
Faig d'avi. Això està bé. No, no, hi ha molta feina a fer. L'única cosa que no tinc un horari, que això és la gran... La gran certa, l'idea aquesta de la jubilació, diguéssim, nòstia. Hi ha una de les preguntes que us fan tanta ràbia els escriptors? Què estàs fent ara? No, no, no. Veig que són les 10.58 aquí. Passarem la pregunta el mes que ve i t'ho explicaré. El Forolleres aquesta pregunta l'hi pots fer sempre. Com?
I mai no te la podrà respondre. Això és un enigma que... Sí, sí, ara... I que la gent podeu trucar, oi? Què hi has entès, Maite? No, el 72, 20... Jo el que entenc és que aquests dos senyors estan molt ben connectats i saben molt bé el que es diuen.
Doncs el que pugui respondre aquesta pregunta pot trucar d'aquí un moment al 872 20 80 18 i serà recompensat amb un bel llibre dedicat infantil
Doncs ja ho veieu, hem començat parlant de trens, hem començat parlant d'evilitat, de la complicada que ha estat aquesta setmana, hem passat pel damunt pel fet que el president de la Generalitat continua ingressat,
que el govern de la Generalitat s'enfronta a temes complicats i que ha estat una setmana en general complicada però aquesta tertúlia jo l'hi trobem molt divertida però que aquest cap de setmana tenim llibres, cinema i teatre que tots podem anar i que ens farà molt de bé