Molt bon dia. Entrem en temps de Tertúlia, Girona, FEM, com passen 100 minuts a les 10 del matí d'aquest 10 de novembre. 10 de novembre, ja ha passat un terç d'aquest mes. Sembla que les fires han quedat absolutament oblidades i ja tothom comença a parlar de Nadal, que el tenim aquí a la cantonada, i no necessàriament ni de fires ni de Nadal, sinó a la ciutat i el que elles vulguin. En parlarem avui amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes i que és un plaer rebre'ls. Gemma Busquets, periodista del punt avui, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia, Jordi Grau. Com va tot? Perfecte, molt bé. Així m'agrada, eh? Genial, eh? Perquè només hi ha dues persones que aquesta tertúlia diguin això. Tu que dius perfecte, que està molt bé, i la vegada que va venint Solvany del Sunyer, com sempre acostuma, diu fatal.
Un desastre, eh? Tot plegat. Com encarem el dilluns amb optimisme. Hem d'encarar aquest dilluns amb optimisme. Permetem que saludi també la Sandra Florença, també periodista de molts mitjans, entre ells el Top Girona. Com estàs? Molt bé, molt bé també. Veus? Molt bé. Comparteixo de dilluns, una mica de fresqueta, no? Sí.
de novembre, de fet aquest cap de setmana sembla que ha arribat una miqueta a la freda i ja la tenim aquí tot i que diuen que dijous tornen a pujar les temperatures però bé, ja és un avís del que és la tardor que diguem-ne que ens portarà a baixar de temperatures Marta Collell, molt bon dia Molt bon dia, Jordi Grau i companyia Fantàstic també, molt bé Que estàs fantàstica, puc dir-ho, puc donar a fer que ho esteu totes tres És que m'estima molt, que ho sapigueu els oients que és que m'estima molt
No, oi, de veritat, de veritat, això és cert. Tot bé? Sí, sí, fantàstic tot. M'he aixecat també de dilluns, com diuen elles, però... I una mica m'he quedat sorpresa amb la fred, eh? He sortit molt fresca, diguem-ho així, i després he pensat que m'havia equivocat.
Ara estàveu a 9 graus, 9 graus i mig, vull dir, que és allò que ja es nota, que ja necessites alguna cosa, eh? Tot i que diuen que això es torna a pujar una miqueta, però ja fa fresqueta. Bueno, és el que toca. Home, és el que toca, no? Sí, sí. El que passa és que això tocava per fires, no? Ah. El que passa és que les fires ja les hem passat. Sí, sí, sí. Llavors, esclar, jo sóc noia d'hivern, a mi m'agrada més l'hivern que l'estiu i que l'entretemps. Això començarà bé, perquè tenim una noia d'hivern i dos handis ràpidament que no, que...
que és el de primavera o directament d'estiu jo crec que gairebé de directament d'estiu jo vaig néixer un 7 d'agost i jo crec que el sol, és a dir, aquell sol no sé, jo m'imagino algun lloc sense sol, Londres, així viure allà i dic i no ho veig tu creus que vaig néixer el 7 d'agost perquè vaig néixer el 27 de desembre no funciona completament contradictori la regla no funciona jo vaig néixer el febrer per la Candelero exacte, però tu així jo sempre he sigut més d'hivern
jo m'engabanyo tanta roba i tanta cosa m'engabanya és una marca això, engabanya no és engabanya és correcte, no sé si és correcte no, i tant que és normal m'engabanya molt els amics dirien gironí, és molt gironí quan veuen que no, és una paraula que no és molt gironina és que a mi el fred m'activa, en canvi la calor ara direm, engabanyar, tatueix almenys l'anyoles, diguem
Una altra paraula maca. Tatuït, tatueix. No sé si és correcte. Estic ben atuïda. Estic ben atuïda. No, no, i tant que és. I a més a més s'entén perfectament. Però s'ha deixat utilitzar, que és una pena. Són paraules que havíem sentit molt a casa i que ens costen. A més ara hi ha una cosa que passa, no sé si heu vist en alguns, no direm noms, però en alguns programes de ràdio, de grans cadenes nacionals, senten paraules que com que són gent jove, que no els ha sentit, es pensen que és una cosa...
absolutament diguem-ne no, no, és la parla natural que tenim en els carrers de casa nostra a mi em va passar una vegada que vaig sortir Crims i vaig parlar molt de fressa i la gent quedava amb mirada que no digués soroll sinó que digués fressa això sí que és molt gira els de Barcelona encara estan buscant a veure que no van entendre a mi em fa gràcia perquè llavors és quan ho has d'escriure però això és correcte llavors aquí ja comencem a tenir un d'allò jo ho he sentit a casa però no sabem si és correcte
a l'hora d'escriure. Sí, perquè a vegades també hi ha algunes que diuen a casa, o almenys. A mi em deien algunes que jo almenys quan vaig arribar aquí a Girona hi havia aquella molt típica que deia quan tròpigues quan tròpigues en Joan digue-li tal cosa, no? I clar, jo quan vaig arribar aquí diuen això i recordo un company que em va dir i això què és del verb tròpiguejar?
i vaig pensar, ostres, doncs també té raó, però jo l'avi... Bueno, és com anar a Mart, no? Mart, sí. Però això és diferent, perquè una cosa és la incorrecció, que evidentment és incorrecta lingüísticament, però l'altra és la manera de dir, és a dir, quan a vegades et diuen, bueno, com es pot dir tomata? Doncs mira, tomata, tomàquet, de tota la manera, i no és incorrecta, i tothom ho diu. Però hi ha paraules d'anamarca, o per exemple, a Banyoles hi ha un localisme que és l'esparxar.
se m'ha esperxat la pilota que és penjar que el grup casteller els castellers de Banyoles es diuen els esperxats però potser aquesta és correcta o no? jo he sentit sempre molt a Banyoles uns nanos jugant a futbol que la pilota tiren molt amunt i la pilota queda dalt a un taulat se m'ha esperxat la pilota
Bueno, dialectal, no? Sí, sí, temes dialectals que segurament no deuen sortir en un diccionari normatiu, però que no per això són necessàriament incorrectes. Però, clar, Fressa és ben correcte. I tant, i tant. Però hi ha seccions locals, com per exemple que pobles de la costa caçalen, no? Sí, sí.
Tossa, i això està molt bé, o determinades excepcions, és a dir, com per exemple en diuen els orissos en funció de la zona, vull dir que té 3 o 4, o la pastaraga, que els catalans diuen, estafanòria. És aquesta riquesa lingüística, si hi ha el català...
s'està perdent en general l'ús social, encara s'està perdent més, sobretot perquè aquest llenguatge, aquestes paraules les mantenen els avis, que hi hagi aquesta desaparició física de la persona desapareix, si no s'ha transmès d'alguna manera, i són coses boniques, són mots que s'haurien de reivindicar i de recuperar.
El tema del català, mira, el toques, no? Ara me'n refereixo, la sensació és que hi ha hagut com un punt de reacció a nivell de carrer, veient que segurament des de les administracions costa i que a vegades des dels mitjans públics s'estan fent passos enrere...
Al contrari, per exemple, en determinats ajuntaments que hi ha la regidoria de català, Girona mateix, amb la Núria Miquelme, que jo crec que és un tema important. Però hi ha hagut com una certa reacció de la societat d'en Peu que s'ha emprenyat de passar-se el castellà, de voler tractar amb gent que no et vol entendre, insisteixo molt sempre des del meu punt de vista, el concepte de qui no t'entén i qui no et vol entendre, perquè una persona que ho porta 50 anys aquí, si no entenc que fent llet, que se ho faci mirar, no?
I després, és una llengua difícil, vull dir, si tu véns del castellà, s'entén perfectíssimament, amb una mica de voluntat, és a dir, de la mateixa manera que tu pots entendre un gallec, o fins i tot... L'interpretes, l'italià, o el frances o l'italià,
entens almenys la sonoritat o moltes vegades el que vol dir potser alguna paraula concreta que no entens però totes les llengües romàniques són entenedores i fins i tot no entenc a vegades la reacció aquesta de cristo una cosa és no parlar-lo per les raons que siguin perquè els hi fa vergonya però ostres, quan tu vas a Itàlia
o Francesc, potser no et fa il·lusió allò, potser francès encara en sabem una mica per l'italià, representa que no ho sé però quan ets allà, animar-te una mica a demanar-ho a l'italià perquè és aquella cosa, és l'actitud no t'entenc ara ho intentaré dir tot en l'italià i
i posar-li aquella cosa de dir, m'ho estic passant bé perquè estic aquí. Llavors, la gent que ja és aquí, o que està treballant aquí, i que li demanes un cafè de llet, dius, no te faria il·lusió saber-lo i aprendre-lo. Una altra cosa és que potser t'estigui costant encara i me contestis en castellà o amb el que puguis, però...
Ostres, però la voluntat d'entendre. I això és el que crec que hi ha hagut la reacció una miqueta aquesta... Bueno, dels rètols dels establiments, no? Que hi ha hagut també com un jo vull, jo no vull, no tinc voluntat de fer-ho. Clar, és que hi ha un camí entre fer-ho, intentar-ho i no voler-ho fer, no? I és...
Tu, per exemple, quan vas a un bar o qualsevol lloc, ja demanes un cafè, un cafè amb llet. El cambrer, moltes vegades, ja se't dirigeixi a tu en castellà. Aquest és el problema. Aquest és el problema.
No ho sé, no? I el problema també el tenim nosaltres, que a vegades veiem una persona, diguem-ne, cap als seus trets, veiem que, diguem-ne, que bé, i en molts casos resulta que parla del català molt millor que nosaltres, perquè han nascut aquí, s'han escolaritzat aquí. Això és el que explicava la Rosario Palomino, i tant. Exacte, això, la Rosario Palomino va ser... Va fer molta feina amb aquest tema, i així...
Però també és culpa nostra perquè hi ha gent que a vegades és allò, la sensació aquella que parles amb algú i li has de parlar en castellà que dius i per què? Però és un tema que jo crec que ens hi hem de posar perquè realment està...
Està en perill, jo abans deia, la televisió i les ràdios públiques nacionals, que ve ara, hi ha un gran debat sobre això, la Rosa Romà, que és la presidenta de la corporació, ho nega, però només has de mirar telenotícies o informatius i te'n dones compte que hi ha pensament al darrere de tot el que està passant des del meu punt de vista. Ella va dir que era una anècdota...
cosa que jo no comparteixo el que digui és que per exemple un periodista de TV3 em va fer una notícia i busca allò testimonis de carrer i en agafa un que parla en castellà i va dir això és anecdòtic no, no és anecdòtic perquè el periodista evidentment ha fet 20 o 30 entrevistes i ha escollit els que ha escollit i els ha escollit amb una intencionalitat i cada vegada més
I és curiós perquè, per exemple, tot el tema aquest de les... Ara hi ha la reciprocitat que fa anys es parlava amb les televisions, per exemple. Ara es pot veure IB3, Televisió de Mallorca, que és un català diferent, però és un enriquiment pels espectadors. I, per exemple, a casa meva, la meva mare mira molt IB3. Li agrada, perquè la programació, el contingut... I fins i tot diu, mira, parla en el català diferent, però s'entén, s'entén. S'entén.
Vull dir que aquesta reacció de la gent que no vol entendre el català o que no el vol... Aquella actitud de... Tu, per exemple, et ve un repartidor a casa i demana el DNI i tu el dius en català i diu, en castellano, per favor...
I és aquest canvi, no? Jo li vaig fent el doble després. No, no, 40, 40, 31, 31... No ho sé, així li vaig... Tampoc és tan complicat. I és la teva feina fer-ho, haver-hi algú que acabi d'arribar i que no ho entengui. Correcte, per si de cas, per no entrar amb debat de preguntar-li per la seva vida. És la qüestió aquesta, tu acabes d'arribar a un país. Tu acabes d'arribar a un país i has de parlar la llengua d'aquell país. Ara.
per treballar. Això passa per tot menys aquí. Menys aquí, sí. Si tu te'n vas a, jo què sé, al Reino Unit, a Angleterra... T'has d'espavilar. T'has d'espavilar. O a l'Alemanya, per tot. O si vas a Alemanya, o si vas a França, o... I després... O si vas a Espanya. Correcte. Si vas a Espanya, parla català, perquè llavors allò sí que és obligatori, eh?
El que deia la Marta, que quan vas a l'estranger i tu domines aquell idioma, fins i tot per tu mateixa, per practicar, és un enriquiment. I aquesta qüestió... És un enriquiment, sí, si és francès, italià, alemany, però si és català, no, no és un enriquiment. És com una... És allò, no? Aquesta sensació d'una llengua de segona, doncs no, senyors, no és una llengua... Passa vegades i em pregunto, on ho hem perdut, això? O sigui, en quin moment...
Home, 40 anys de dictadura, i avantes la dictadura de Primora Rivera, i avantes tot el decret de Nova Planta i hem ajudat. Està segur que hem de tirar tant enrere? Hi ha coses que s'expliquen així. Per què la Catalunya Nord està com està? No pas perquè la gent deixés de parlar de manera instintiva, sinó perquè hi va haver-hi molt de pensament. Allò que si no té l'efecte sin que si no té el cuidado, que ja ho van dir fa 350 anys o més. Per tant, hi ha hagut algun pensament, però que no l'hem vist venir...
També hi ha hagut pensaments sobre derivar determinat tipus d'immigració cap aquí, i això algú diu, amà, com pots dir això? Doncs és així. Mira, vull llegir un tuit que deia que, és que ara no recordo, però venia a dir que gairebé el 80% dels catalans, els seus besavis, no eren catalans, vull dir que no havien nascut aquí. I els pares també ja eren molt elevats. Això vol dir...
que s'ha rebut moltíssima immigració al llarg dels anys, però que durant uns anys, diguem-ne com a mínim, pel tema de l'ascensor social, pel que tu volguessis, per la reacció pròpia fins i tot d'alguns contra la dictadura que t'ho prohibia directament, perquè encara que surti aquell senyor que ara fa memòries dient que no fue el castellà, no li hagué la imposició, Macero ho era i no només es prohibia, sinó que es multava i s'empresonava gent per parlar en català. Això cal tenir-ho clar i present, no?
doncs la sensació és que en un moment determinat bé hi ha hagut aquesta cultura que no passa res que no feia modern i també el tema de l'escola recordem totes les sentències això jo crec que ha sigut també un punt d'inflexió a l'hora de perdre l'ús social i no és un tema que estigui garantit
Tot el tema de la llengua... Jo penso, com deia ell, que hi ha aquest pensament a darrere, perquè quan tu deies el dels periodistes, el periodista pot haver fet les 20 entrevistes, el TV3, que estigui d'allò... No, no, perquè ho tries algú d'allà, perquè jo a vegades he parlat amb algun d'aquí, que potser ha coincidit, que m'han posat entrevistat, o has fet algun comentari en algun lloc, i dir, ai, quan surt, no?, allò, per dir-ho a la mama, que ho miri, no?, aquestes coses, i diu, oh, és que no sé si sortireu, és que ara jo això ho envio a Barcelona i allà es decideix. Hi ha l'edició, hi ha l'edició.
Hi ha l'edició, no? Per tant, allà és on hi ha el pensament. Per tant, que digui que és una cosa anecdòtica, no és anecdòtica allò que entrevisti algú i escolli precisament aquell tall. Referent a la immigració que comentaves, que hi ha hagut un moment que hi ha aquest punt que venia gent de fora, però que hi havia com una il·lusió de dir, d'acord, però els meus fills parlen català, no? Exacte.
és com jo, no soc capaç perquè he vingut amb l'avi els pares o amb certa edat o que no ha volgut li ha costat, no tenien un ensenyament tampoc, no tenien l'escolarització diguéssim, regular com nosaltres i venen de llocs realment molt aquí havien viscut immigracions que venien 10 i 12 famílies persones de famílies de Granada o de llocs d'Espanya que arribaven aquí, d'acord, molt ben fort i a més a més hi havia un fenòmeno que és molt curiós que amb els pobles passa, que és que diguem-ne
que molta gent que emigrada triava els mateixos pobles, de tal manera que, per exemple, Palaforgell són d'un poble d'Andalusia. I tant. Perquè hi havia com la connexió. I uns s'estiraven als altres, no? Si recordem aquí el castell de Montjuïc, ja sé que tiram molt enrere, però a vegades quan parles amb ells, o fins i tot gent que hi havia viscut, i llavors dius, ostres, es trobaven que eren gent d'una mateixa zona, i suposo que s'ho deien, o fins i tot familiars, no? Sí, sí. Els altres es buscaven la vida, vine, que jo...
treballo tant lloc, allà estan donant feina però el que anava és que aquesta gent té una il·lusió aquesta gent ho viu amb una il·lusió de dir he vingut, he après el català ha sigut com la meva llengua aquí m'ho han donat tot i això, hi ha un punt, no? que és el que preguntaves abans que és com que es perd
El que passa que, per exemple, la gent de la meva edat, nosaltres són una mica més joves, no d'això, passava una cosa molt curiosa, que era això, que les classes es feien obligatoriamente en castellà i al pati jugaves en català. I ara està passant just el contrari, que teòricament, dic teòricament perquè això del 25% que tu deies, jo tinc una mica que és mestre i em deia, tant de bo en alguns centres es parlés el 25% de català.
perquè no hi és però realment amb la immersió les classes es fan en català en canvi es juga en castellà i llavors s'ha aconseguit aquest que és una cosa contra la que hem de lluitar que hi ha nens que juguen en castellà perquè si no els no vull dir que els hi facin pulling però no és molt bé no queda bé al revés del que passava abans s'ha invertit aquesta
sigui per l'ascensió social, que ja no és necessari el català, o que hi havia com un cert prestigi, no?, també, sí, del català. I era tot això. Hem anat com molt passes enrere. Sí, és que era una integració. En aquell moment era una normalitat. Una normalitat, una integració. Es jugava en català i si havia vingut un de fora, doncs, pobrec, ja es anava espavilant. Ara.
També era com el que deia la Sandra, com un orgull. I ara s'ha perdut l'orgull, s'ha perdut... I si tu reivindiques el català, bueno, és una mica... No fa modern. I això ens està passant a Girona, que és el que us volia preguntar, perquè durant molt de temps va ser com un cert reducte que això no passava i ara et trobes llocs que pots anar-hi i demanen un cafè amb llet i diuen que no t'entenen.
Porten amb gel, fent gel. Sí, el que fent gel, jo crec que ja ho fan després en alguns casos, o que no puguin entendre un entrepàs, escolta la tercera vegada que et diuen entrepàs de saber què és el bocadillo. Aquest és un altre tema, el tema de l'anglès, molt ben tocada aquesta, Sandra, perquè és així, no? Però hi ha la sensació que aquí també, diguem-ne, ens ha arribat i que...
i que hi hem de lluitar, i jo crec que hi hem de lluitar, i també és veritat que hi ha moltíssima gent que no és així, és a dir, diguem-ho, és a dir, no... Però que em sembla res, la societat civil, o hi ha moltes iniciatives a nivell privat, no?, d'entitats, d'associacions, per exemple, ara a Banyoles hi ha un grup de la Plataforma per la Llengua que fa una campanya de 21 dies parlant, és a dir, no?, parlant només en català, no?,
gent com per exemple Albert Raquena que ve aquí que és voluntari lingüístic hi ha molta gent d'aquesta que no ho veiem i està bé tot això just ara he estat unes setmanes al País Basc i he coincidit amb un per feina? bueno entre oss i feina
Perdona, la pregunta era malintencionada, perquè sí que sempre estàs preparats llibres. He anat a... Està fent investigació. He fet una investigació. He anat a fer una immersió en un poblet que és Passaia, que està a 10 minuts a Sant Sebastián.
I allà vaig coincidir amb un bibliotecari jubilat que em va dir, la bibliotecària amb la qual vaig anar a parlar i tal, em diu, sí, sí, l'Imanola és catalanòfil i parla català, no té cap vincle amb Catalunya directe, però allà la seva dona és carne, tots dos parlen català, em van convidar un dia a sopar per practicar i em va dir...
i tinc parella lingüística que em va dir que era un noi una persona de Sant Gregori i sí, sí, ara m'entenim el català i sí, sí, parlava un català vaig dir, però sembla que hagis parlat català tota la vida i dic, i com és que vas? diu, no, perquè el tema de la llengua em va dir vosaltres rai a Catalunya el català dic, no et pensis, anem molt a la rèdia doncs si vosaltres esteu malament...
nosaltres aquí a l'Eusquera. Però clar, jo vaig anar a una zona, a Passaia, a la qual, per exemple, veies els nanos a les escoles, les icastoles, que tots parlaven a l'Eusquera, vull dir, que hi havia com molta sensibilitat. El tenen com a llengua a les escoles? Sí, a les icastoles. El que passa és que allà no hi ha la immersió com aquí, sinó que allà hi ha, diguem-ne, la separació d'escoles. Tu pots triar. Com les de la Catalunya Nors. Sí, com una mena de...
De Bressola. De Bressola, correcte. Clar, jo, diguéssim, a Passaia és bastant, diguéssim, avançar-li, no?, per entendre'ns. Sí, ja ens hem entès. Sí, sí, sí. I la Immanuel m'explicava tot això, no?, que, bueno, és aquesta sensibilitat
de les llengües, no? De qui ha parlat sempre una llengua minoritzada és sensible en altres llengües. Qui ha parlat sempre una llengua d'imposició i no s'ha hagut de fer entendre o té aquesta altra poca sensibilitat envers el català, no? Això i si li sumes la simpatia que ens tenen, jo em sembla que tot plegat fa un còctel molotov terrible, no?
Sí, perquè segur són capaços d'anar a Itàlia allà, m'entens? O on sigui. La prova està que els mateixos que diuen que no pot ser obligatori que la gent parli català defensen amb tota la tranquil·litat del món que a Espanya sabe parlar castellà.
i que ens hauríem d'acostumar a dir castellà i no espanyol perquè en el fons diguem-ne és la llengua castellana que s'ha imposat a la resta de diguem-ne no només diguem-ne de comunitats o pobles d'aquesta Espanya diversa sinó a tot sud-amèrica vull dir que no llavors digue'ls-hi que el que es parla a Mèxic és màxica i no espanyol es posen com una moto els mateixos que llavors diuen aquí que el mallorquí no té res a dir i del quechua ja no parlem sí, sí, sí
Escolteu, estem tinguent això, però permeteu-me un tema, ja que tinga la gent aquí, hi ha dos temes que volia parlar-ho, i no perquè avui hagi coincidit que hi hagi una tertulia de dones, sinó perquè jo penso que són interessants. Aquesta setmana, el paper de la dona.
Aquesta setmana hi ha unes jornades molt interessants que parlen d'un organisme que en el seu moment, deixeu-m'ho dir així, va fer molt de mal, tot i que teòricament estava fet per protegir la dona, en realitat va fer molt i molt de mal. I aquesta setmana hi ha dos, durant dos dies, crec que són dos dies? Sí, el 12 i el 13 de novembre, el Modern, una jornada sobre el Patronato de la Mujer,
que era una institució franquista de repressió contra les noies, diguéssim, que se sortien del... Del cànon que ells maracaven. Del cànon, no? I el que volien era reeducar aquestes dones joves, no?, per tornar-les, diguéssim, al camí... Al camí. Al camí del nacional... Al camí de la fe i del nacionalcatolicisme. Al catolicisme, no?
Per tant, el padrone de la mujer, que dius, mira, una mesura progressista, no, no, no. Es tractava que hi havia... Eren presons comandades per monges que es dedicaven... Que es considerava sortir-se del... Per exemple, portar la faldilla més curta, que no més llarga, per exemple, tenir algun tipus de relació que no fos la normativa, és clar, és clar. Clar, sí.
Ens sap greu perquè és que fins i tot vosaltres, vosaltres perquè ho sabeu, perquè esteu conscienciades, però hi ha gent que els hi dius i no s'ho creu. Fins que no es va morir en Franco, una dona no podia obrir un compte corrent. No es podia treure sense permís de l'home, no podia treure's el carnet de conduir, no podia anar de viatge sola, en teoria. És a dir, estem parlant dels 75, ara fa 50 anys que la setmana que ve... Només 50 anys, exacte. Només que no és...
que tot això passava i el patronat de la mujer que podria semblar una mesura progressista no era més que una reeducació amb allò la mujer que en casa i que la pata quebrà que en deia i tot això que tu dius de la repressió a les dones he d'explicar sobretot a aquestes noies joves que s'emmirallen sobretot abans parlàvem abans d'entrar amb el TikTok a Instagram hi ha tot aquest fenomen de les trade wives
que són aquestes dones, és un fenomen dels Estats Units, importat aquí, que això no, la dona s'ha de quedar a casa, fer galetes, cuinar, esperar el marit, i clar, i tots ensenyen, clar, un escenari, unes cuines impolutes, decorades, un escenari diferent.
Un escenari idílic, totes amb un estatus social alt i que es dediquen a això. I hi ha com aquesta tendència de noies joves que és, no, no, jo no em trec el carnet perquè ja condueix ell. No, no, jo no treballo perquè ja em quedo a casa a fer... I llavors què passa amb la igualtat aquella que a vegades no podem tocar el tema? És que és clar...
No sé, a mi em fa una mica d'al·lèrgia, eh? I per això jo crec, com molt interessant, aquestes jornades en les quals, per exemple, hi haurà testimonis de dones que les han patit i expliquen això, no? Una mica, ara m'estava mirant el programa, hi haurà, per exemple, l'Isabel Gallego, que és de Sant Joan de les Abadeses, que va estar a la maternitat de Nuestra Senyora de l'Almodena, a Madrid.
i explicarà una mica el cas que ella va patir, no? Després hi haurà també psicòlegs, vull dir que són unes jornades, per mi, pioneres, perquè s'han editat llibres, s'han publicat, o ja han sortit informacions al diari, però diria, si no m'erro, que Girona és el primer ajuntament que organitza unes jornades d'aquest tipus,
juntament amb el Memorial Democràtic, perquè això està incentivat també pel Memorial, i a Girona hi havia quatre centres que estan documentats del Patronato de la Mujer. Un era les adoratrius, on hi ha el Zara, que és ben curiós, però les adoratrius durant un temps va ser a presó per a dones.
Si us passeu allà al Zara, hi ha una placa a terra que està una mica... L'hauríem de polir. L'hauríem de polir una mica perquè no sé si és gaire bé. Jo un dia l'estava buscant i vaig fer una foto allò una mica diguent, bueno, poder que l'hauríem de fer una mica de recordatori perquè diria...
que està a baix al terra i no està ni a dalt ni... Vull dir que tu l'has d'anar a buscar, no? A dins del Zara? No, no, a fora el carrer, a fora el carrer just amb pare Claret, saps? A la cantonada. Buscarem, ho desconescarem. Sí, sí, sí. I després n'hi havia un altre, que era el Virgen de Núria al carrer de la Força. No sé on estava, quin edifici del carrer de la Força. I l'edifici, hijes de la Maria Immaculada, la Pujada de Sant Domènec i el Bon Pastor, Palau Sacosta.
De fet, la beca 8 de març que atorga l'Ajuntament de Girona l'ha atorgat un estudi sobre l'impacte o sí, una mica les traces del patronat de la mujer a Girona Ciutat i a les comarques gironines que no és una cosa aliena que quan parlem o parlem de això molt enfocat en Barcelona o Madrid o les grans capitals sinó que a comarques també hi havia centres d'aquests això per reeducar noies
Reeducar, la paraula és dura. És reeducar. Sí, sí, sí. Per això dic, clar, que afastava. Noies díscules que en deien en aquell moment. Algú que potser li agradava una música i que tenien pares autoritaris. Exactament això. I devien ser els propis pares que els hi portaven, no? Moltes vegades. Clar, depèn de...
De diferents casuístiques, no? Sí, sí. Hi ha molts casos que... I com és que aquesta noia anava aquí? Tens aquell prejudici de... Bueno, alguna cosa havia de fer, no? Que la posessin aquí, no? No, no, esclar...
perquè llavors hi havia la doble història, és a dir, de noies que ells en deien discoles, ni devia haver-hi famílies benestants, i amb els altres les benestants ja s'espavilaven, per dir-ho d'alguna manera, i per tant qui acabava el rebenen sempre les mateixes. No sempre, hi havia alguns casos de...
de noies que pertenien a famílies benestants que van ser reeducades durant molts anys i la reeducació passava per pallisses, és a dir, per tractaments humiliants.
I a mi em fa gràcia perquè justament les discules o les que devien sortir una mica del sistema hem vist al llarg de la història que solen ser o escriptores de gran renom o solen ser gent que al final han tingut una rellevància o que tenies unes inquietuds diferents de la resta i feia que poguessis, no?
o les que van arribar a aturar, no?, segurament, quantes més n'hi haurien hagut, però que potser els hi va funcionar o la retracció que els hi ha. Hi haurà gent en aquestes jornades que, diguem-ne, que en paren ser víctimes, per dir alguna cosa, tu has parlat d'aquesta dona de Sant Joan de les Abadeses, però hi ha altres casos. I això es fa el dia 12 i 13 o el Modern? Sí, el Modern a la tarda comença a les 5, crec, que no tinc el programa aquí a mà, però hi ha diferents sessions molt complertes, això organitzades amb l'Ajuntament de Girona i el Memorial,
i en farem un seguiment al diari perquè crec que és molt interessant explicar coses que ens semblen impensables però que s'ha de tornar, s'ha de recordar perquè els drets de les dones no estan mai garantits sobretot quan emergeix l'extrema dreta és el primer que...
I l'extrema dreta està emergint. Està emergint i no sé allà. Allà i aquí. I aquí. I arreu. I arreu. Estava pensant que als Estats Units hi ha alguns estats que s'estan plantejant treure el vot a la dona.
Mare meva. Doncs potser que la gent romí, no? Ara amb tanta afició que hi ha... Potser que la gent es la volti contra aquestes coses, i no només les dones sinó tots, perquè és que realment es comença així i s'acaba com s'acaba. Ja, però és que sembla que ara som pocs els que ens podrem revoltar. No? Sembla que...
Que l'altre la gent s'ho escolta amb una facilitat. Digue-ho, digue-ho. No, no, ho estic dient, bastant clar, no? És que no ho sé, ho sento. Jo no puc entendre com hi ha gent que es pot escoltar, doncs a certa gent, no? Que estan venent, ja no fums, sinó pastieses, i que només queda reduïda a una cosa, és que ja no pots parlar ni de res més, no cal que preguntis per altres qüestions de...
de la vida o és igual com ha de funcionar el país queda tot reduït a una sola cosa i això la gent s'ho va no ho sé, li va com entrant a dintre i s'ho estan creient i són capaços de donar-te unes respostes de donar-te unes respostes que jo penso, de veritat no t'has parat a pensar una mica més que a mi després, boti, no el que vulguin però aquesta obsessió ara que és com una cosa que sembla també com el que deia la gent és que està de moda
O sigui, queda bé, ara? Bé, és com una justificació, o sigui, ens hem de justificar constantment, no?, per coses. Perquè tots estem d'acord que hi ha coses que no estem d'acord, entenem, i que es pot arreglar, i que segur, segur, segur. No fos si estàs parlant de l'ultradreta. Sí, de l'ultradreta per això...
I el pensament aquell de dir, amb les coses que diuen, per exemple, el Partit Verde aquest que, diguem-ne, que hi ha fa uns quants anys que està a les institucions espanyoles, les coses que diuen com pot ser que hi hagi dones que els votin. Correcte, ara. I llavors vens aquí... No, no, així és clar, és la meva opinió. És una mica primària el que estic dient, però en realitat és una miqueta això, no?
estan en perill els drets de les dones que ha costat molt conquerir aquest dia i de part de sers humans fins i tot al final és sers humans el que passa és que les dones és la sensació aquesta que t'has de justificar gairebé per tot el que i unes coses aconseguides que et diria 50 anys enrere i dius en sèrio que estem en el punt aquest i llavors fa l'al·lèrgia aquesta que vegis
que se suposa que el TikTok és una cosa supermoderna, perquè, evidentment, és moderna i ha entrat ara, o l'Instagram i tal, i que aquí hi hagi aquests pensaments retrógrades i que reculis, no sé quan enrere, dius, en sèrio, que sabeu... I és curiós perquè, el que deies abans, el govern espanyol, el soci de govern, ha aplicat unes polítiques molt feministes que potser n'han anat a la contra del moviment feminista, no?
Jo crec que sí, al final es reverteix poder. Estàs parlant de sumar-ho abans de poder-ho. Clar, és això que diem, quan el feminisme, l'auge del feminisme dels últims anys, jo recordo benat això, les últimes manifestacions, sobretot jo crec que el punt d'inflexió...
Mira, ara just celebrarem el dia de la violència contra la violència de gènere a finals de... em sembla que és el 28 de novembre però, per exemple, els 8 de març abans les manifestacions eren molt reduïdes eren les dones de les entitats i a la premsa i poca cosa més va ser des de la sentència de la manada
que a Girona sobretot les manifestacions del 8M eren no diria multitudinaris però amb moltes noies i sobretot moltes noies joves què ha passat? és com el que dèiem amb el català que hem anat enrere
també molts drets de les dones, o hi ha menys aquesta percepció social que no està garantit i sobretot això no. Aquest conservadurisme que ve des dels sectors més joves, de noies, que escudes en un ambient molt de llibertat, de feminisme, sembla estrany o curiós que adoptin aquestes actituds més...
Això, no? Es fa molt estrany. De quedar-se a casa, de no voler, doncs, això, no? El que havien volgut estudiar, tenir una feina, una independència, no?
que al final és la clau de tot la independència econòmica com a persona econòmica i de tot tipus i a més ja et dic remant cap a una igualtat que al final dius que no s'hauria d'estar parlant d'una igualtat ara es fa com molt evident o almenys en sectors dels joves si una prella té una criatura veiem que hi ha l'equitat en el sentit dels 4 mesos de paternitat els 4 mesos de maternitat per tant els dos
Que és una criança a duo, diguéssim. A duo, d'igualtat, no? És igual, sense discriminar ni si ets home o dona o el que sigui. Però llavors veus això altre i dius, mare meva, no ho sé, és que hi ha tanta feina per fer-ho i dèiem amb el català. I és això, en un context en què el govern més progressista de la història...
amb mesures feministes teòricament molt transgressores. I les enquestes diuen que la gent jove va a la contra de tot això. Per exemple, la gent jove, bàsicament homes, hi ha una certa acció que diu que sembla que la dona suporta postulats d'extrema dreta. Perquè se sentiran més coberts, més...
I aquesta setmana hem tingut una notícia d'una nena que ha estat venuda. Ara volia tocar aquest tema. Mira, precisament, Sandra, i ara et dono la paraula, perquè si aquesta setmana hi ha aquestes jornades del patronat de la mujer, la setmana que ve es fa un acte institucional que el fa valentes i acompanyades, que és una entitat nascuda aquí a Girona. La presidenta és l'Emili Barbero i la directora és la Carme Viñoles,
que han fet una feinada brutal en els últims 10 anys i que ara estan aconseguint que tots els ajuntaments o la majoria d'ajuntaments o la gran majoria d'ajuntaments acabarà passant, espero així, facin, diguem-ne, declaracions institucionals i aprovin, diguem-ne, el tema contra els casaments forçats, per dir-ho d'alguna manera. I precisament aquesta setmana...
És clar, avui bull per tot, aquest cap de setmana hi ha hagut el tema aquest, que primer es presenta d'una determinada manera i que acaba d'una altra, és a dir, es presenta com una nena que ha estat venguda pels seus pares a una família per casar-la, una nena de 14 anys perquè és quasi amb un noi de 21, que a més a més la troben els Mossos a Mollerusa, que està epidulant,
que hi intervé la justícia però que ahir el jutge de Navarra ho tapa tot quan els pares han reconegut que sí que l'havien venut i quan hi ha tot això 5.000 euros i 3 apolles de whisky 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5.000 euros i 5
Encara pitjor Jo no ho sé perquè tal hi fa on vagi No ens enganyem Però aquí hi ha dues coses Hi va haver-hi un error entre la informació dels Mossos Sí, els Mossos la van portar allà perquè el jutjat de Lleida no havia informat que el jutjat de Navarra
havia, diguem-ne, decretat això i, per tant, la varen tornant a Navarra quan en realitat... Clar, aquí hi ha el problema del jutge de Navarra. És un punt de vista claríssim. Però aquí hi ha dos temes de fons. Un, penso jo i us ho vull preguntar perquè segurament aquí m'il·lustrereu i no ho dic de broma, eh? Un...
una nena de 14 anys venuda per ser casada el tema del casament forçat és a dir, una nena de 14 anys és una menor i ara a més a més quan deu haver declarat està coaccionada com pot una nena de 14 anys i més on pot decidir
Aquest és el tema, i l'altre és el tema de serveis socials, aquesta nena, que la van vendre per casar-la, a més a més estava, que sembla que no ha estat mai escolaritzada, sembla que a més a més la van trobar epidulant, diguem-ne, en un cas clave d'explotació, i això, jo m'estiro els cabells, però és que no ho puc entendre.
jurídicament el jutge ha d'haver aplicat la llei tal com creu que l'ha d'aplicar però jo no ho puc entendre i penso que això no mereix no, no, és que a més a mi m'ha semblat sentir que al final era com de consentiment és a dir, ho han fet venir d'una manera com que la nena... Sí, perquè la nena va declarar, no, no, jo ja ho sabia ja hi ha anat volguda més que una nena... Home, estem parlant d'un matrimoni forçat, això és quan vulnera qualsevol dret humà
totalment, totalment ja no haver-lo escolaritzat mai mai, o sigui, és que sí que les escolaritzes i jo de que forma part de la seva cultura a mi no em val doncs jo crec que és aquí el problema a mi no em val
perquè no és la primera ni l'última, i els que no arribem a saber, no? I per això torno a portar la cosa a la dentes i acompanyades, que està fent una feina ingent. Aquest dia vaig sentir la Carme Vinyoles, que ho deia per televisió, que han intervingut en més de 500 casos. És a dir, això no és una anècdota que passi... No, no, això és una pràctica. És molt trist que hagi de fer una associació, entenem, sense ànim de lucre, allà deixant-hi hores, clar, Carme, i totes. A veure, no és normal. Pensem que, clar, el
Tu dius, valentes i acompanyades, la feina, això de matrimonis forçats, no? La primera vegada que parles dius, matrimonis forçats? D'on surt? Vull dir, pot existir aquí a la societat, a Catalunya, a una societat democràtica, avançada, progressista, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla. No, això només passa a determinades zones del món, culturalment no.
No, no, està passant així. Són col·lectius que sembla que com que no va amb nosaltres, no? Bueno, també ha sigut... No, no, és així. Està bé que, per exemple, a veure, nosaltres hem parlat de la Carme Viñola, la Carme Viñola és una periodista que ha treballat molt, esclar. Ha treballat molt tots els temes de perspectiva i genera en un moment en què no es feia.
i ha treballat amb el món de la immigració subsahariana que va arribar aquí i va fer molt bona feina fins que van arribar els imams que llavors els van enforagitar per tant vull dir que està bé que qui ho faci sigui o l'Emili Barbero que són dones progressistes conegudes i tal que no és allò de dir no, no, és que és un moviment és un moviment racista no, no, no és absolutament és gent que ha treballat des de la base
que es pugui en aquests moments vendre persones per casals contra la seva voluntat. I estem parlant de casos, jo, com alguna vegada m'ho han explicat, estem parlant de casos de 14, 15, 16 anys, però estem parlant de casos de 9 i 10, també. Sí, i tot. I les mutilacions?
Bé, aquesta és una altra. Perdoneu, just en aquest context, també jo volia recordar que el 2 de desembre d'aquest any també es prena la segona fira de dones, que ja la van iniciar l'any passat d'Empresàries de Catalunya, on està organitzada per Africat, l'Associació Africana i Catalana de Cooperació, que aquí també hi ha una mica el paper aquest d'integració de la dona cap aquí...
i que d'alguna manera entenguem això que dèiem d'aquest moviment, que això ara ho estem veient molt amb la dona àrab, que veiem que no té quasi cap dret sobre res, o sigui que el marit està molt per damunt i quasi bé no té cap. Doncs recordo que l'any passat va ser molt interessant i veig que aquest any també repeteixen i també la volia apuntar. Es fa, a veure, estic aquí consultant el programa, jo diria que això és el Josep Irla,
Vull dir Girona, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, si està bé que ho diguis perquè en tot cas ja buscarem i intentarem parlar-ne.
I està amb això la visibilitat de dones. Hem començat parlant del patrón de la mujer que volia reeducar dones i estem en aquests moments parlant de valentes i acompanyades. Sí, ara la Sandra m'ensenya que...
El programa que hi ha, que per exemple hi ha taules de dones trencant els estereotips, les dones en l'art, la ciència i la política, i amb una presència molt important d'oponents, i també una altra taula de dones que són sinergies femenines a Catalunya, empreses, associacions i xarxes. Vull dir, un tema molt interessant que el buscarem per parlar-ne. Però fixeu-vos-hi en una cosa, i ha donat la casualitat que estem parlant d'això, no?
Hem començat parlant del patronat de la mujer, que cal recordar que fa encara no 50 anys, de fet s'ha dit que va acabar el 85, això són 40 només, que hi havia gent que es dedicava a educar dones en aquell moment. I ara, tu has parlat amb aquesta paraula anglesa que tu pronuncies tan bé que jo no sé dir, del tema aquest, del moviment aquest que hi ha...
exacte, de la dona que es queda a casa cuidar l'home seguint els patronats els patrons, perdó dels anuncis dels anys 50 que la dona havia d'estar preparada per al viva casa i servir l'home aquella cançó de la d'Esti Springfield ara no em surt tu ets més musicòleg ara no em surt jo vaig posar disc un moment
Hi ha una cançó de... Ara ja la buscaré, d'Astings Freefield, que surt a la... Boda de mi mejor amigo, la música inicial, que parla una mica de tota aquesta estètica, de tot això, no? Esclar, estem parlant en nom de, per exemple, jo abans he dit una frase que alguna vegada algú diu, home, jo no respecto la cultura que... una cultura, encara que no sigui la nostra, que no respecti els drets més bàsics de les persones.
Allò de dir, no, no, les poden casar perquè ho han fet sempre, però a mi no em val la mutilació genital, a mi no em val. Això ha de ser perseguit i ha de ser no només educat. Llavors hi ha altres temes que ja són més complicats perquè ja entra la religió al mig, però vull dir, jo com, per exemple...
el tema del mocador i coses així és a dir, no passa res jo soc, diguem-ne, d'una generació que les nostres àvies com sortien al camp o al bosc també es posaven mocador al cap però era una cosa, diguem-ne, pràctica però el tema és la voluntat o la imposició i sempre estàs aquest i aquest però el del mocador té moltes connotacions i també el tema de la menor és a dir
Jo, en aquest sentit, estic més a prop del que escriu l'enejat que no el que diu altra gent, diguem-ne. Jo també. Perdó, que la voluntat d'elles hi és, però el problema és el que tenen al darrere. I tant.
i la pressió i s'hauria de començar des d'allà enrere perquè tu podries ajudar o elles amb el que dèiem amb la Carme amb el de Valentes tot fantàstic però clar com reeduques tota la pressió que elles tenen al darrere no?
Clar, casar una nena amb 14 anys és vulneració de dret. No, no, això hi ha més a més. Ara ho havíem posat en el text més general. Sí, sí, sí. Hi hem fet una barrejada una mica simplista. No, no, no, he sigut jo simplista, però jo crec que és d'aquelles coses...
que durant un temps hem preferit no parlar-ne perquè ens portava problemes. I això és el que ha provocat la reacció aquesta que ara la gent més jove es tira cap a l'altre cantó perquè interpreten que hi ha hagut un excés de normativa, un excés de tot això. La Sandra li hem tret dues vegades.
No, només faltaria si estem aquí amb tertúlia, vaja, mai tan ben dit. No, que anava a dir que hi ha aquest punt d'estereotipar, aquest punt que abans hi havia com una voluntat... Tot és de tema de voluntat, no? És a dir, si en un matrimoni... Jo ara em feio pensar en aquestes famílies, doncs, que ha passat que de cop i volta tenen quatre nens petits a casa, no? I agafen, ho parlen i diuen, escolta, la dona es pot quedar a casa a cuidar aquests nens durant aquests anys perquè jo ja tinc una bona feina, etcètera, etcètera. Vull dir, tot això parlant-ho, vull dir...
i saber-se, hi ha molts casos tot és normal, no hi ha cap problema i saber-se llavors hi ha un altre tipus de... però tot això portat a l'extrem o portat des de darrere que t'ho imposin no té res a veure, és a dir, tots els marcs són correctes i acceptables és a dir, al final són decisions de cadascú i al final fixa't que tot conviu és a dir, no et poses a valorar, ostres, que ho fan bé aquesta dona està 8 anys a casa de Sebastián, bueno, escolta'm
És una cosa de... No, no, jo mira, que dèiem abans, quan tu ara passa el temps i no comences a tenir nido vació, no?, aquestes coses que llavors, i tu doncs quan t'hi penses, ostres, potser sí que algun any podria no haver treballat tant, o uns anys, i haver pogut estar més amb els teus fills, o haver-los disfrutat més, o, és clar, jo què sé, cadascú se sabrà el seu, però jo no els vaig anar a buscar mai un lloc, ni guarderies, ni colis...
Perquè treballaves. Perquè treballaves. No? Vull dir, i fent-me passar el dia del casament de la meva filla, fèiem la broma i dèiem-me, no? A la Marta s'ha de casar la seva filla fa unes setmanes i estem tots molt contents. No, no, però que vaig fer el comentari aquest de dir fins i tot que un dia me la vaig descuidar a la guarderia, però que me la van venir a portar directament, o sigui, per sobrar per escrit, no? Però...
Que són aquestes coses que diuen, ostres, doncs podries haver pres aquesta decisió tranquil·lament, però no es va fer, però es podria haver fet. És aquest canvi de mentalitat d'ara, de moltes noves mares o noves generacions que diuen, no, doncs jo em dedico a la criança, també per aquesta imposició del capitalisme, que ens havien dit a les dones, has de ser una supermares, has de ser una super treballadora, has d'estar a casa, has de fer-ho tot. Totalment.
I ara hi ha moltes noies o moltes mares joves que diuen no, no puc fer-ho tot, em centro en una cosa. O no vull. O no vull, o no vull. És que jo penso que és una decisió personal. Vull dir que també és una decisió personal. O per exemple, el tema de tenir fills o no tenir fills. Correcte. També per una qüestió, a veure, diguem-ho tot, econòmica. Totalment. O casar-te. O casar-te o no casar-te, no? És una mica això de la reeducació del patronat de la mujer, no? Que si ja no et cases ja et reducen. Sí, sí, sí. Però ara són decisions que...
que les pots prendre tu una mica tota aquesta pressió les pressions com estètiques hi seran sempre hi ha la pressió estètica però també aquesta pressió des de socialment que tu havies de treballar ser exitosa a la teva professió ser exitosa a casa cuidar els fills anar-los a buscar fer-ho tot aquesta dona s'ho perdeu saber cuinar saber cuinar
i dius, doncs no, faig només una cosa, o faig només una cosa. Jo ens suspenc moltes. Cuinar, cuinar segur que la suspenc. Jo sempre faig la broma que si més més cuinar seria perfecte. Deixa'm acabar. Hem trobat la cançó de... M'ha fet gràcia buscar-la, que és Wishing and Hopping, i diu una cosa així com, l'únic que has de fer és demostrar-li que tens cura i fer les coses que a ell li agraden.
I és una cançó que cantava la de Steve Springfield l'any 64, però l'havien escrit dos homes, en Hal David i en Barb O'Cannon. Ai, Barb Bacara, Barb Bacara, m'ho he dit bé. Però un any abans la Betty Friedman havia escrit La mística de la feminitat, que és una mica aquest...
És una feminista americana dels anys 60, una dona molt potent, que va escriure La mística de la feminitat, on denunciava aquest suposat model, una de felicitat de la caseta amb jardí i porxo. Veus? Ara anava a dir la caseta amb jardí, anava a dir amb el gos. Sí, sí, molt bon.
el davantal és molt català perquè ve de l'avi Macià aquest imaginari que tenim tots però el que deiu vosaltres és allò els anuncis dels anys 60 i 70 de la dona esperant que arribés el colacau o la copa de conyac o el colacau
és com aquella sèrie a l'època que feien anuncis de cunyacs aquella sèrie Mad Men no sé si l'heu vist, Mad Men al principi també és genial, aquella sèrie és boníssima i res, he volgut recordar aquesta cançó que surt, si recordeu la boda de Mimo Jaramigo, surt al principi i la canta i la lletra diu això l'únic que has de fer és tenir cura i fer les coses que a ell li agraden
Doncs escolteu, dèiem, com començàvem, no tenim un tema clar per on te tirarem i escolta, la cosa ha fluït i ha fluït molt bé. És que la gent ha de saber que no ens dons els temes abans i que ens trobem aquí. És una tertúlia de preparació perquè ara anem a fer el cafè i tocarem altres temes.
Però hi ha hagut dos històries que jo crec que val la pena recordar. Una, crec que és aquest dimecres i dijous, el patronat de la mujer, el cinema modern a les tardes, l'educació de les dones en aquells moments. Hi havia quatre centres a la ciutat de Girona.
Que estan documentats. Estan absolutament documentats, un d'ells a les hereduratrius. I que si aneu al Zara a buscar la placa, que s'ha de recordar això sempre. I també la setmana que ve ja en parlarem, l'acte de Valentes i Acompanyades, que va presentar emocions als ajuntaments contra els matrimonis forçats i que és una feina molt i molt important, crec jo. Sí, sí, sí.
Doncs ens queden 25 segons per arribar a les 11. Ha estat un autèntic plaer aquesta tertúlia que hem tingut amb la Gemma Busquets, amb la Sandra Florença i amb la Marta Collell, i amb la qual hem parlat molt de Girona. Parlant de temes més universals, hem parlat molt de la situació actual que també es viu ara a casa nostra del català, els matrimonis forçats. Moltíssimes gràcies. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11.