Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia, Girona FM, com passen 6 minuts als 10 del matí d'aquest 9 de gener, un dia que, tot i ser fred, no és tan fred com els d'Avaés, que havíem tingut una onada de fred gairebé glacià, per dir-ho d'alguna manera, 7...
7 graus sota zero, les hortes de Sant Eugène ja va marcar els termòmetres, per tant, era molta fred, avui feia fred, però és hivern i és normal que em faci, i no sé si de la fred, però sí de la ciutat i el que ells vulguin, en parlarem amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis de Girona FM. Cristina Andreu, molt bon dia, què tal?
Molt bon dia, molt bé, comencem l'any amb bones notícies de salut i, per tant, molt contenta. Això és el més important. Això és el més important i cada vegada se desitja més el tema aquell del salut i feina, molt català, però vull dir la salut, la salut per davant de tot. Moltes gràcies per ser aquí, quan també els hi donem a en Marc Verdaguer, director de l'Empordà, periodista. Què tal, Marc, com estàs? Molt bé, molt bon any, Jordi.
Feia dies que no venia. Ara feia dies que no venia. No, vaig venir un dia, vaig venir un dia, però no hi eres tu. No hi era jo, no hi era jo. Devia ser això. Per l'Empordà, què? Molta feina, molta fred, tramuntana, pagesos que tallen capaderes. Pagesos que tallen capaderes, perquè les han de tallar. Ara en parlarem, ara en parlarem. Però feina, sempre n'hi ha i que hi hagi feina és bo.
Perfecte. I he deixat en l'últim lloc, i no perquè sigui menys important, la senyora Anna Pagans. Ahir teníem en Quim Nadal i vam parlar que feia exactament, que havia fet el dia 2 de gener 24 anys, que ell havia fet aquell pas al costat, diguem-ne, havia deixat l'alcaldia de Girona després de 23 anys i mig al capdavant i després de 6 mandats els últims, tots ells en majoria absoluta, que és un fet inaudit i que en aquests moments jo crec...
que estic en condicions de dir que difícilment es tornarà a repetir. És veritat que si en Quim Nadal va fer un pas al costat va ser perquè algú va fer aquell altre pas cap a l'altre costat, perquè no vull dir el davant, perquè el davant ja hi era, que era la senyora Anna Pagans, que fa 24 anys i falten uns dies encara que es va convertir en la primera alcaldessa de la ciutat de Girona.
Molt bon dia. Molt bon dia i bon any, eh? Moltes gràcies i bon any a tothom, perquè no ens havíem vist des de l'any passat. Certament. I per tant, bueno, aquí és veritat, tot això que dius és la història. Al marge que algú t'ho devia dir o t'ho devia enviar a algun WhatsApp o et devia fer algun telèfon, és una data que la tens marcada o diguem-ne que ja fa molt de temps per tot, però esclar, va ser un...
És significatiu per tu i per la ciutat. I tant, és significatiu i parlar-ho, a veure què, com ho veia i tot plegat, però bé, el dia 2 va ser el ple d'en Quim Nadal, en el sentit que es va acomiadar.
Hi ha una foto preciosa que no la vaig poder reproduir tot en el diari però que és una foto que es veia en Quim Nadal amb tot el seu esplendor entremig teu i del Pozo i del Manuel del Pozo
que estava allà que era el dia que li tocava el havia més o menys triat ell alguna vegada ha dit que li hagués fet una certa gràcia haver estirat fins al 23 d'abril em penso que era que haguessin estat els 24 anys però que va considerar que no tocava perquè ja s'acostaven aquelles eleccions sí, perquè ho van fer a principis d'any el 2 el 2
2002, i després de les eleccions eren el 2003, i llavors em diuen, bueno, hi ha un marge de temps. Un any i uns mesos. Sí, un any i mig, més o menys, no? I bé, va ser això, i després jo em vaig quedar dictarina uns dies, perquè el ple de la presa de possessió...
crec que el dia 19 em falla la memòria d'aquest mes segurament va ser el 19 i vas estar aquell any i aquells mesos d'alcaldessa, després et vas presentar les eleccions i les dues eleccions que vas presentar doncs van ser 8 anys diguem-ne 8 anys més d'alcaldessa 9 anys i pico com aquell qui diu però bé, molt bé, tot això ja fa temps
Fa temps, però... Quan ho penses, dic, ostres, no m'ha semblat impossible que jo vaig deixar de ser alcaldessa, vaig plegar el 2011. Sí, sí. És tant el 2026. Sí, sí, és clar. No m'ho sembla. Si no.
No m'ho sembla. Ha passat, ha passat tot. No, però va ser significatiu, no? Cristina, en aquells moments, vull dir, clar, estem parlant ja de molts anys, els que hi érem, ja ens semblen molts anys, imagino els que sou molt més joves, però vull dir, en aquell moment va ser significatiu, en Girona no havia tingut alcaldessa i va tenir alcaldessa el 2002, després en va tenir dos de seguida, diguem-ne, això també és veritat. I una alcaldessa que venia de ser regidora d'educació.
Això per mi també és una cosa significar. I una alcaldessa que, a més a més, va haver d'afrontar aquest canvi de tendències d'aquestes majories. I, per tant, va ser una alcaldessa que va començar a treballar havent de fer govern amb altres partits. I jo crec que, per l'experiència que jo en tinc, perquè en aquell moment, com sabeu, era molt propera a l'iniciativa per Catalunya als Verds,
i per la trajectòria d'aquells governs puc dir que l'Anna Pagans era una persona dialogant, i això jo crec que és un valor, perquè ara que en aquests moments falta tanta política...
En aquell moment no era fàcil, venint d'unes majories com havia tingut sempre el PSC Girona, els primers moments no deuen ser fàcils i ella ho va fer. Per l'experiència que en tinc...
No és una cosa de fàcil o no, però tu has guanyat unes eleccions, necessites gent, jo prefereixo entendre'm abans, i en aquests moments és veritat que la Cristina, les persones també, jo coneixia molt les persones,
persones, però els partits també feia il·lusió governar, lògicament, tan iniciativa com Esquerra, i ara el PSC ja pretenem, doncs i bueno, preteu, doncs ja està, ens reunim, fem un pacte de govern i després governem, no cada cosa, perquè ara jo penso que la gent sempre es vol
significar molt, com en unes sigles, que no ho sé, a vegades vas a parar llocs que no... Bueno, que jo no hagués volgut. Jo penso que es van fer coses, home, hi ha coses que potser les hagués fet una mica diferents o no, però, escolta, tot era per fer de la ciutat i has de dialogar i has de pactar. I això és el que vam intentar fer.
Allò que dèiem de la memòria, algú diu, el primer mandat, diguem-ne, ja parlo de les eleccions després de la República, perquè acabaren ser el 79, sí que durant un temps hi va haver un pacte de govern, el pacte de progrés, crec que es deia en aquell moment, que en tot cas va deixar només a l'oposició els regidors de l'OCDE, i en el primer moment hi havia els regidors del PSC, els regidors de Convergència, i els regidors del SUPT,
El primer va ser potent, encara hi ha aquella foto que recorda de Quim Nadal i Francesc Pararols. Molt bé.
amb els braços amb puny en l'aire, vull dir que algú va tremolar al veure aquelles fotos en el 71, després va anar tot molt bé, però a tu em va tocar això, sí, el fet d'una època que jo diria que és irrepetible, en tot cas, si en majories absolutes no els ho veuré, no els ho tornaré a veure almenys jo, això...
Estic convençut per una simple qüestió d'edat, però em sembla que tampoc no es donarien, però tu venies i ara aquesta és una pregunta que et deuen haver fet 50 vegades, però és igual, farem 51, no passa res. Tu ara has d'entrar en un moment que venies, diguem-ne, a substituir, deixem-ho dir així, és una figura...
que encara té molt de pes que continua tinguent molt de pes d'aquella gent que encara va al darrere i vas estar 9 anys al capdavant d'aquesta alcaldia que et vas presentar i esclar, no és el mateix tenir una majoria folgada que no haver de negociar i de tothom i aquesta és la pregunta tothom diu Ana Pagans és una persona dialogant però jo també conec que gent diu era dialogant però es feia el que ella pensava que s'havia de fer
Home, a veure, jo havia estat a l'Ajuntament des de l'any 1991. Per tant, també havia participat en els diferents equips de govern presidits per l'alcalde Nadal i havíem governat, com deies tu, majoria absoluta. Això vol dir que no parlessis amb l'oposició.
En Quim ja feia el que convenia. Ara bé, quan jo em presento, bé, té una lògica, ja comencen unes altres èpoques que no tenim la majoria absoluta. Llavors, jo també és veritat que podia haver governat amb un sol partit, o amb Esquerra, o amb iniciativa.
i em va semblar, tots plegats, de fer un bloc, podríem dir-ne, d'esquerres, perquè encara en aquest moment es deia així, ara ja no sé si és progressista, si és no sé què, però és així, amb una base ideològica, podríem dir-ne, i llavors aplicar un programa de govern que ha d'obtenir el seu, els vam confrontar, els vam posar de costat, i vam prioritzar coses, i llavors aquí,
dialogant, però esclar també era l'alcaldessa, en aquest sentit doncs home, tot plegat, i ells també ho valoraven, que això és el que ara de seguida és no, el que diu un altre és no, doncs no, si és que no doncs deixem-ho, però si vols ser-hi parlem i pactem s'han de pactar coses, llavors la ciutat
Estava en un moment, jo penso que estava bastant bé, però s'havien de fer moltes més coses, i jo crec que les vam anar fent. No és que fes el que jo volgués, es feia el que el conjunt del govern pensava que era idoni, i llavors en alguns casos això volia dir que jo me passava més hores, podríem dir-ne, reunida,
i dialogant i pactant, podríem dir, una més reunions d'aquest tipus, no? En el primer moment hi havia allò Francesc Ferrer i Joan Oloris, per exemple, el primer jo l'havien mandat, però es va repetir, en Joan en l'altre, en Francesc es va morir, no? I llavors la Cristina Alsina. I, bueno, escolta, era qüestió d'anar-ho fent, jo penso que el resultat
jo valoro positivament hi ha coses que et surten més bé d'altres més malament segurament i per tothom no pot ser però intentes respectar la majoria que havia guanyat les eleccions en aquesta ciutat i és un projecte de ciutat que jo tenia al cap perquè és el que ja havíem anat fent jo havia participat de regidora des de l'any 91 i llavors m'intentava que anés per aquesta línia simplement
Marc, hem de deixar de dir alguna cosa, perquè... Només una cosa per posar en valor el que significa, el que ha canviat la nostra societat aquests últims 24 anys. Has dit dos vegades, no recordo molt, no tres, no sé què ho ha dit, era la primera dona que era alcaldessa, era la primera dona que era alcaldessa.
com si fos un fet molt noticiable que ho era però és que avui no ho seria i que el fet que avui això no ho seria és un canvi ara avui ningú se li estranyaria que una dona fos alcaldessa ningú se planteja que pugui ser o no candidata no, ja aniria en aquell moment era Girona que no
no, Girona no, a l'àrea metropolitana de Barcelona el Maiter què? per exemple ara Melsat no? no, no, tant els jocs no s'havia aconseguit la Manuela de Madre jo pensava en totes aquestes persones els jocs no s'havia aconseguit aquí d'un lideratge molt fort
una persona d'un home, i realitat és molt fort, i ara és un canvi, i li estem donant la... i no perquè s'ha de donar de ser diferent d'un home, li estem donant l'etiqueta i que era molt dialogant, i ho era, però jo per exemple que era un periodista molt jove, a la seva època d'alcaldessa també havia hagut alguns crits, per tant...
també tenia el seu caràcter i va saber liderar, perquè no es pot liderar sense... Aquesta és una altra cosa que també ha canviat. Aquella època es cridava una miqueta. Sí, ara es criden menys. Però també eren crits unilaterals, és a dir, que t'hi podies tornar. En aquest cas, jo crec que m'ha anat pagant mai de la vida, però diguem-ne que m'enquinava alguna vegada així que els telèfons collien. Vas tenir més ocasions. Els devies haver entrevistat.
Sí, perquè jo en aquell moment no feia informació local en els teus anys. De fet, tampoc en feia a l'època d'en Quim, però amb en Quim sí que hi havia hagut allò... Però era una manera diferent que ara tampoc s'entendria. Ara tampoc s'entendria. Perquè era molt pactada, diguem-ne. No era una situació de... Al final, quan tu estàs al capdavant d'un...
un diari, això t'ho saps molt bé, hi ha gent i encara han trobat alguns que diuen és que reps pressions, home, esclar, és que forma part del joc i de la feina i no passa res, les pressions hi són i el que has de fer és aguantar-les, anar als arcaldes i anar als primers tinents d'arcalde aguanteu les vostres i teniu sobretot aquella famosa pressió del carrer, l'ara que et veig, que et diu, vull dir allò que vas pel carrer i ara que et
veig, voldria dir que, esclar, i tothom pensa que el seu cas és el més important, que generalment ell ho és, però com governes una ciutat... Però això és molt maco que passi, perquè vol dir que fas carrer. Això és maco que passi, perquè pots atendre la gent, moltes coses pots raonar.
que en aquest moment no pot ser o que no sé, o que, mira, m'ho apunto perquè això té raó a vostè, mirarem com el programa que fèiem a la televisió cada semana, mirarem això, apuntant les coses al fil directe aquest. El fil directe i el de la ràdio, no sé si... No, el de la ràdio era el
No, TV Girona. Va començar en Quim a la ràdio. Quim va començar a la ràdio Girona? No ho sé, perquè aquell dia hi era. No ho feia jo. Els tres primers mesos el conduïa en Jordi Mercader.
periodista que després se'n va anar a fer diguem-ne a Carrera Barcelona diguem-ho així i després durant molts i molts anys el va fer en Josep Maria Margan i era i era allò en aquell moment es donava la ràdio tenia una força la té la continua tinguent no hi havia filtres i la veritat és que que va ser un va ser diguem-ne un programa molt sonat que després es va patir a la ràdio i que ara la
L'actual l'alcalde ha recuperat d'una manera diferent, perquè les coses han canviat, però a la televisió de Girona, si no recordo malament. La ciutat era complicada com la va agafar l'Anna Pagans, però, apa, com t'hi vas posar tu, com la veieu ara, la ciutat? Miro la Cristina, bàsicament perquè ella, que ha tingut responsabilitat de govern fins que... Sí, sí, l'estat l'ha de deixar-ho.
Fins que vas haver de deixar-ho, si diem-ho així, però vull dir que ja hi havies estat tot en l'anterior mandat i anàvem al començament aquest mandat. És allò que dèiem, no? Hi va haver-hi uns anys després de l'últim mandat d'Anna Pagans. No hi havia tornat a haver-hi majories excepte aquell any i mig que hi va haver-hi el pacte entre Convergència i PSC, entre Madrenes i...
I Paneque, que hi va ser-hi, però no hi havia estat, per dir-ho d'alguna manera. I bé, en aquest mandat és allò que alguns diuen, no, és que sumen 17 i tot tira endavant. És el que té, diguem-ne, fer pactes i tirar endavant. Com la veus, la ciutat? Des d'aquesta perspectiva que estàvem parlant ara, jo crec que... I una mica em fa pensar amb el que ha passat ahir i avui, sobretot aquest tema del...
De l'acord de finançament, no? Fer política vol dir arribar a acords per poder tirar endavant la societat, per tirar endavant la ciutat, per tirar endavant el país. Òbviament, no és fàcil governar, com deia l'Anna, no? A veure, tu tens el teu projecte al cap i, bueno...
en el seu moment eren tot forces d'esquerres, era un projecte bastant similar, en aquest moment són forces més diverses. Per tant, s'incrementa la complexitat, però també, en principi, els acords que s'arriben haurien de ser acords que haurien de representar un marge més ampli de la nostra ciutadania. Per tant, no hauria de ser dolent per ser, sinó que...
suposaria, segurament, un esforç més gran, però s'arribaria a aconseguir, en principi, una certa cohesió social perquè es respondrien a interessos més transversals de la societat. Per tant, en principi, no té per què ser complexa. El tema està en què sí que els problemes de la societat, i tu saps, Anna, bé, perquè jo sempre he estat a prop de l'Ajuntament, sigui treballant, sigui tal...
s'han fet problemes molt complexos, de difícil solució, perquè hi ha qüestions com, per exemple, l'urbanisme, que ens posa uns límits, que fa uns anys enrere, i sobretot a l'època Nadal, no hi era. L'arribada de noves poblacions... Ahir parlàvem directament, no sé si amb els micros oberts o no, però dèiem que realment... Ell avui no podria fer el que va fer. Alguna de les coses que es feien en aquell moment i que varen significar un gran abans per la ciutat, en aquests moments serien considerats delictius.
Totalment. I no els podria fer simplement perquè aquest desenvolupament de projectes... Delictius en el sentit de dir... No, el secretari no ho digeria. El secretari no ens ho digeria. Però estaríem 25 anys per fer-ho. Estaríem 25 anys per aconseguir-ho. Sí, això és a nivell d'enteses.
No de coses lletges, al contrari. El diari ho van... De burocràcia, Anna. Sí, el diari ho van batejar d'una manera molt divertida, sobretot en aquella època que hi va haver en Quintana Esparladera, que li dèiem l'urbanisme trabucaire.
que era que si tu vols fer això has de fer allò i tal. Jo sempre he parlat i sempre ho he escrit, que jo crec que van ser acords que van ser bons per la ciutat i que van anar bé, però les coses han canviat. Llavors és no només que hagi canviat, sinó que a més a més s'hi ha afegit, tu em deies, aquesta complexitat burocràtica. No, s'ha afegit una complexitat social, una complexitat que els recursos són menys i una complexitat de gestió d'això perquè la burocràcia ens ho ha posat més difícils.
I alhora tenim tota una societat que rep informació per molts canals que a nosaltres se'ns escapen, molts canals que, com anem veient, es poden distorsionar amb molta facilitat i amb molta impunitat i que, per tant, el polític avui ja no s'enfronta només a allò meu que hi ha del carrer, sinó a tota una...
d'informació, de fake, d'acusacions, de no sé què, que fan que moltes vegades una feina important d'aquest polític o dels seus equips de comunicació o dels seus equips tècnics que l'assessoren i que l'ajuden a tirar endavant l'acció del govern sigui
Treure, o sigui, separar la veritat del que és realment la veritat, poder explicar bé què és allò que s'està fent, i a més a més l'oposició s'ha afegit a aquest relat de...
és igual, tot s'hi val i per tant jo ho llenço a mi el tot s'hi val em fa molta por i clar, llavors això jo personalment és el que penso que és més dur en aquests moments en relació no sé tu què penses evidentment hi ha una cosa que jo vinc d'una època en què les visions podien ser molt diferenciades però els fets
Eren els que eren, i ara en aquest moment no podem fer això. Ara, senzillament, s'escampa mentida podrida, i amb l'entrada hi ha fotos que no són, o que no són del moment, repercussions, això tu has viscut en primera mà tot aquest procés. Sí, és evident, però hi ha una cosa que ha de ser molt clara, que hi ha la responsabilitat dels polítics que abans no tenien, o sí que havien tingut, però ara és més important que la tinguin, que és parlar clar a la gent.
A la gent no se li pot prometre coses perquè hi ha moltes coses que directament no es poden fer, o que si es poden fer es faran a molt llarg termini. I ja ho hem vist, que està l'oposició, i ja no l'oposició, sinó no els partits polítics que estan sortint, estan fent promeses que realment no es poden fer. I després quan entres veus el...
veus la realitat. La realitat és molt complexa. En alcaldies que estan en alcaldies que estan en governs tripartits, o en governs coalició, o fins i tot en alcaldies en majoria absoluta. Ens ardiu molt, quan sempre em fa fer la comparació amb Figueres, i diu, com veu la ciutat? Dos ciutats. Bé, amb problemes cadascun els seus, però amb les mateixes dificultats polítiques per avançar. Sempre fem la comparació que a Girona tenim un alcalde, diguem-ne, provinent, com voleu dir, del món de la CUP, o...
o d'aquest sector, hi ha Figueres, un alcalde de Junts, del sector, diguem-ne, més convergent, i què acaben fent? Ara ho has dit bé. Què acaben fent? Moltes coses molt semblants. I aquest és el problema, perquè la ideologia, o el que volen fer, acaba tapat o disminuït pel que han de fer al dia a dia de la gestió. I, per tant, la capacitat real de la política per incidir en el dia a dia de la gent va perdent pes.
Perdem pes. Estaria bastant d'acord amb el que tu dius, Marc, però sí que és veritat que... I evidentment que la ideologia encara compta. Que a la llarga, les coses, si les fa l'una o les fa l'altra, poden ser diferents. Però no seran diferents aquí tres mesos, seran de fets aquí quatre anys. I el problema que tots, amb la vida de concentració i la vida que portem,
ningú sap veure les coses d'aquí 4 anys això a la gent li costa, la gent vol les coses per demà passat i per demà passat només hi ha gestió i poc pes i en aquest sentit una de les coses que sempre m'ha agradat fer i la meva feina ha hagut de fer és planificació estratègica llavors jo quan vaig entrar a l'àrea vaig plantejar el pla estratègic de l'àrea pels 4 anys, els treballadors i jo vine a fer això
I llavors jo crec que quan tu tens clar què vens a fer, com deia l'Anna, quan tens un projecte, podràs anar més ràpid o més a poc a poc, però tu tens un full de ruta sobre el que treballes. I en paral·lel has d'anar a gestionar el dia a dia de la ciutat, però els acords per inversions, que és el que acaba marcant com es transforma una ciutat,
Aquí és on t'arreu el teu projecte polític, perquè és allò que la transformarà. És si decideixo fer piscines o camps de futbol o decideixo transformar la mobilitat i pacificar i posar més busos i posar no sé què i això em comportarà més despesa de personal amb els busos i per tant hi haurà una gestió del dia a dia que també s'haurà
afectada per aquesta transformació i aquí és on jo crec que rau la poca o molta capacitat de transformació en la gestió de les inversions allò que fa transformar realment la ciutat, la resta mira, quasi bé el 19% del pressupost d'aquest ajuntament és els residus
però depèn de com es facin, són transformadors també vull dir que també aquí hi ha una part de dir, oi, com que això em portarà problemes no fot-ho res o dir, no, aquest és el paradigma i a més a més, si no, Europa ens sancionarà per tant, per una visió ideològica i per una responsabilitat pública i política, ho haig de fer i ho faig, i hi ha altres ajuntaments que van començar, no han suportat la pressió i han tirat enrere, i estan pagant sancions cada mes, eh?
per la no gestió dels residus com toca després parlarem de si l'empresa aquesta això és igual però que cal una transformació, calia llavors sí que hi ha hi ha el dia a dia, hi ha coses que pots marcar o no el teu compromís social, ideològic, com vulguis dir-ne i el que tu havies dit als teus ciutadans, què faries o no?
però el cas de residus i el famós porta-porta que tant hem parlat aquí també no només el porta-porta sinó diguem-ne un concepte que en certa manera diguem-ne i això crec que també val la pena dir-ho no s'ha tirat enrere però que en part sí que s'ha fet una petita recolada en el sentit que diguem-ne segurament jo m'ho recordo i això també t'ho dic algú diu sempre els hi tires encara no jo no ho tiro encara senzillament ho poso al damunt
És a dir, quan es va decidir aquest model, des de Guanyem es volia encara anar més enllà, es parlava d'un porta-porta pràcticament total. Ara el que tindrem en el primer trimestre d'aquest any, perquè s'ha vist que algunes coses no han d'anar bé, jo crec que no... És a dir...
al marge de les fotos que deies i tot això, hi ha moments que has vist que la cosa no anava bé, tornarà a haver-hi contenidors de totes les faccions amb targeta i es mirarà de fer un pas endavant. També és una manera de governar a veure que si alguna cosa que has tirat endavant o has fet molt ràpid i tal, puguis-la conduir. Sí, segurament, i teniu raó, però jo ho vaig escriure i em van caure pals per això. Jo crec que s'ha de recular molt poc.
que el porta a porta és una bona solució, en segons quins barris, en segons quina tipologia es complica, però que era obligat anar cap a aquest lloc, anar cap aquí. I, vale, pots recular una mica si vols, però com havia llegit amb molta gent i amb molts polítics importants d'aquesta ciutat, dir que s'havia d'onlar i tornar a començar de zero, no.
El porta-porta, i ja ho sé, soc un privilegiat on visc, tinc el porta-porta ja fa temps, i tu no visc a la ciutat, per tant, el porta-porta molt bé. Entenc que a la ciutat, en alguns llocs, no pot anar bé, però que avançar cap a algun sistema de contenidors tancats, també el reciclatge, és indispensable. I amb la mateixa línia, que sé que és una de les propeses d'aquest, i crec que no han avançat prou, i el mateix dic a Figueres, que han avançat zero.
Treure els cotxes de la ciutat és indispensable. Una ciutat amb menys cotxes, encara que la gent es queixi en el aparcament, una ciutat que no es vagi més a peu, una ciutat on hi hagi menys cotxes, és millor. I sé que no agrada, sé que està en contra, però una ciutat amb menys cotxes és millor per a tothom. Però això és una cosa que curiosament, jo diria, rectifica'm si no és així, Cristina, que...
No vull dir tots, però diria que la gran majoria de grups municipals de la ciutat de Girona estan d'acord en el tema de treure cotxes del centre de la ciutat. Sí, sí, i l'alcalde de Figueres estan d'acord en treure'ls de Figueres, però els cotxes segueixin... Mira, Jordi, aquí... Sé que és molt complicat. Aquí sí que és veritat que tothom està d'acord quan ve la ràdio.
Després, quan comences a fer actuacions i reps pressions dels veïns, aquell mateix que la ràdio ha dit el que ha dit, després en el teu despatx et diu en aquest barri no ho toquem. T'ho dic per pròpia experiència. És el que t'ho explicava abans. Llavors, sí que és veritat que aquí, jo almenys, de la manera que sóc, que ja em coneixeu, sóc una persona que precisament si jo tinc aquest pla, que això s'ha votat i això tal, jo ho faré. Ara, aquí entrem en com...
Com modlem la intervenció? Una mica lligat també amb el tema de com s'ha fet aquesta recolada amb el tema que deies de residus. A veure, el que nosaltres portem... Que hi ha un altre tema amb els residus, que jo la vaig aprendre fa 3 o 4 anys perquè sempre aprens coses en aquestes, que està molt bé reciclar, però el que haurem de començar a pensar...
aquest és el tema perquè el que passa és que ho tenim molt complicat perquè amb el món aquest diguem-ne de grans plataformes que et porten les coses a casa t'han inundat de cartró, de plàstic i d'anava a dir la mare que ho va parir però deixeu-m'ho dir perquè és exageradíssim tot això una mica el que jo em referia és que precisament i lligat amb el que deia l'Anna si tu quan tires endavant una actuació el que escoltes al carrer és que això no genera
un benestar que dius això l'únic que genera és problemes tu has de tenir clar quin és l'objectiu però has de poder modelar l'execució perquè saps què passarà si hi ha un rebuig total ja sabem què passarà i llavors allà hi perdem tots
Ha passat a Girona, per exemple, que gent que havia... T'ho pregunto amb tota la d'això, perquè ara, a més a més, no estàs i ho podràs... Sí, sí, ara faig com l'Anna, eh? No tan de lluny, exacte, no tan de lluny. No, no, t'anava a preguntar...
Hi ha hagut gent que per motivacions, diguem-ne, ideològiques, partidistes i tal, no ha complert, és a dir, han deixat les bosses a fora quan podrien deixar-les a dintre, és a dir, hi ha hagut una reacció, petit o gran en aquest sentit, és a dir, de rebuig ideològic? Bé, jo no sé, perquè no estic a darrere, doncs, de les consciències de les persones, però, bé,
instrumentalització política d'aquest tema n'hi ha hagut, i ho sabem, i no cal ser massa llarg, és obvi. No, però el que em refereixo és que quan a nosaltres ens ha tocat un moment, com abans li comentàvem el que li va tocar a l'Anna, que és un moment on aquell projecte de ciutat, que era un projecte de ciutat que va fer reaixir la Girona,
Ara calia tornar a revisar-lo. Per què? Perquè tenim nous reptes i calia modernitzar-lo. Ui, perquè ha passat 40 anys. I perquè els últims anys ha sigut una ciutat que no havia avançat ni una mica, perquè no s'arribava a cap acord, perquè era una ciutat que anava enrere, que perdia prestigi, que perdia...
Era una ciutat que anava perdent allò que havia tingut. Llavors, per poder-la revitalitzar, què calia? Calia afrontar els nous reptes amb modernitat. I això és un canvi que genera uns nivells de desconfort, perquè quan tu transites d'un model a un altre, forçosament, des del marc...
ideològic de la gent, el dia a dia, els hàbits la transformació que passa al carrer això de capacificar, que tots ho veiem molt bé, doncs hi ha gent que està superen contra el nou model tot això és complex a gestionar-ho
I a més fer-ho amb un tripartit d'aquesta diversitat. Per tant, el que està passant avui a la ciutat és molt, jo crec que és d'anàlisi en els propers anys, de la complexitat i de veure fins on regeix.
Sí, jo també ara parlo com a espectadora, el que dèiem abans de fa molt de temps, però sí que hi ha una sèrie de temes que estan fent forat de descontent, per entendre'ns. Un és aquest, no? Jo volia dir que aquest és un tema heredat de l'altre govern.
que aquest contracte es va fer en un moment determinat, no sé com, i aquest govern l'ha entomat. L'ha hagut d'entomar. Que podia no haver-ho fet. No, no, podia no haver-ho fet. Jo ho podia fer d'una altra manera, no ho sé. Però sí que l'ha entomat. I una de les forces d'aquest govern
era la força, la Junts, en aquest sentit, que és el que va fer aquest contracte. Llavors jo aquí trobo a faltar, perquè és clar, un alcalde, volgues que no, sigui del color que sigui, com deies tu, o la Figueres, o la Girona, o el d'aquí, doncs és l'alcalde. Quan les coses no van bé, aquest alcalde no se'n surt. Aquest alcalde, no sé què, aquest alcalde, i una primera tirant d'alcalde,
d'un altre partit, que és el que va fer aquest contracte, que, bueno, mira, ja enrere... A veure, i no... Amb aquest sentit és les dificultats d'avui dia de les xarxes, també. Jo no hi estic acostumada, perquè si en aquell moment hi ha hagut tot el que hi ha ara, no sé pas com ho hagués fet, eh? Perquè ja, primer, les nostres eines de comunicació eren molt minces al costat del que ara hi ha, que no sé...
sé que fan, però deuen esbrinar tot el que diuen les xarxes i comentar-vos-ho en els alcaldes que passa que les xarxes tenen força però també són bombolles sí, però llavors hi ha un altre perill no tothom que surt pel carrer està enganxat amb una xarxa o l'altra i els que et paren tampoc però els joves sí
aquí, jo penso que nosaltres estem parlant, a vegades, jo, escolta, tinc més de 70 anys, m'entens? Llavors, esclar, parlem per un públic, per exemple, tu ja ho veus diferent, que ets més jove, eh? Però, això... Hi ha molta diferència entre la gent de la meva edat i els joves. Si n'hem parlat alguna vegada...
amb joves d'ara i la seva influència i el seu canvi ideològic és brutal és brutal cap d'aquests es deu estar escoltant entre altres coses perquè ara és hora de treballar i esperem que treballin o que estudin no ho sé però
Aquest canvi tan gros, si la ciutat té aquest tema, l'ha de mirar de resoldre, i és el que suposo que faran. I després, també, avui dia, des dels governs, també de vegades, jo a vegades li he comentat a la Carla, tinc la sensació que es governa molt,
amb les xarxes i que penses que tothom ho sap i no tothom perquè n'hi ha molts que no la segueixen i llavors és difícil hi ha determinades xarxes on bàsicament hi ha una garraja de polítics i periodistes
Sí, sí, sí. I llavors, bueno, jo penso que aquest tema ara s'ha d'anar resolent. Que és el que venim nosaltres, que sempre a mi m'agrada dir-ho, que és el del periodisme i l'altre és la comunicació. I a vegades es dona per fet que la comunicació està penjat al web, tothom ho sap, no.
no tothom mira els webs, no tothom està pendent de les xarxes, i aquest és un tema que jo crec que hi hem perdut, perquè hem donat per fet una part pel tot, perquè a vegades pensem, és que hem de governar pels joves, i és veritat, hem de governar pels joves, però també pels de la mitja edat i també pels grans, i també pensant en els nens, és a dir, que a vegades dóna aquella impressió de que... Jo quedava molt parada, perquè...
amb aquest govern una cosa que vam portar també des del guanyem va ser començar a tenir aquestes trobades en els veïns, en els barris i en el teu barri i tal jo Sant Narcís cada vegada que hi anava tenia una llista de 10-12 persones però a més a més alguns s'ajuntaven veïns s'ajuntaven pel barri i deia escolta'm doncs en compte has de venir
vinc jo allà on em voleu ensenyar això i tal i igual i estava prevista una hora una hora i mitja no sé què cada 15 dies un cop al mes jo vaig acabar anant quasi bé cada setmana perquè si hi havia uns que no podien doncs ja no et preocupis no esperem un mes ja quedem la setmana que ve vull dir això que diu l'Anna
no tots els legidors ho fan això Cristina però jo crec que aquells que tenen una tradició més d'estar a prop jo per exemple Sant Narcís havia acordat amb els veïns i tal que el que faríem el que passa que ja no vaig poder-ho fer
Va ser, un cop al mes, jo aniria al teatre del centre cívic i explicaria algunes de les notícies més rellevants a la ciutat. Ara, fa unes tres setmanes, us digui que va anar-hi a la recalda, eh? Sí, sí, sí. Que va haver-hi que lidiar amb el tema precisament de la pacificació davant de l'escola, que va ser una mica el tema estrella. Sí, sí, sí, sí, bueno. Com a la del món?
l'àgora l'àgora, l'antiga mare del món l'àgora sí, l'antiga mare del món l'àgora però bé, vull dir que és important jo crec tenir un espai però un espai ordinari perquè si no resulta que només apareixem quan hi ha un conflicte i no, cada mes hi ha coses per dir, hi ha coses per compartir hi ha coses per prendre una mica l'atenció del barri en relació a un tema, sigui del barri, sigui de la ciutat
I un petit espai d'intercanvi de... I, bueno, jo crec que això és una mica la línia del que diu l'Anna. Jo crec que falta això. Falta que ara els veïns volen tenir la informació i tenen tot el dret de tenir-la, volen saber. Llavors, on estan... I no és a les xarxes. Jo estic totalment d'acord amb tu. Jo els he dit, escolta'm...
Si estic amb les xarxes, no estic treballant. Si estic fent tuits... No has fet un tuit que has anat aquí? Dic, no, perquè hi he anat. Jo sempre els hi deia. Jo hi he anat. Poder, vull dir, s'ha de compaginar. El pas és que, sobretot, no s'ha de prioritzar. També hi ha alguna cosa que a l'Anna no li va tocar fer, però tu sí que em va tocar fer, i també te la pregunto, que no és el mateix estar a l'oposició diguent les coses que estan malament, que estar davant del govern fent-te'ls. Tu no ho vares passar per l'oposició, en aquest sentit, eh? Ho deia...
també allò de l'acceptar i el prendre que a vegades el que passa és que tot s'ha multiplicat jo crec que en molt poc temps s'ha multiplicat per mi el tema diguem-ne allò que varen batejar en el seu moment com a fake news que n'hi ha però llavors les mitges veritats que a vegades són més perilloses que les mentides segons com però hi ha una cosa també no voldria que vagi a dir una cosa que és important ara que tinc més contacte amb altres ciutats amb premsa local per premsa ibérica més en altres ciutats
A vegades aquí a Girona són molt pessimistes, hi ha molta crítica. Sortiu una mica i volteu. Girona està molt bé. Girona està molt bé. Girona és una ciutat encara amb un nivell de qualitat de vida, s'hi pot caminar, es pot fer moltes coses.
caminem, voltem i veiem com estan les coses detallo un moment, deixem-ho dir perquè sempre em fem la broma perquè ell ara bàsicament està a l'Empordà però dintre la capital de l'Empordà és Figueres ara no vull que em faci la comparació no, no, no et faré la comparació però sí que et dic alguna cosa que parlant amb gent de Figueres i parlant d'aquests temes em diuen tant de bo tingués els problemes de Girona
És a dir, Girona té problemes, en té, però hi ha una cosa contra la que ja fa molts anys que m'hi oposo, és a dir, la sensació aquella de dir, Girona és una ciutat insegura. No, escolti, no, hi ha punts d'inseguretat, però no és una ciutat insegura.
No senyor, Girona no és bruta, té punts de brutícia? Home, i tant que en té. Girona, no, Girona té els problemes que té, és una ciutat que en molt pocs anys relativament hem passat d'aquells 70.000 habitants que tenien, els 108, que en realitat són 140 per la gent que es mou i que hi veu i tal...
I la sensació és aquesta, és una ciutat viva, que té problemes i que s'han d'anar resolent, i ahir parlàvem a la tertúlia que hi havia l'arcalde Nadal, en el sentit aquell de dir, potser, perquè parlàvem del pressupost, Girona té pressupost, està aprovat, és un pressupost amb unes inversions que han pujat, però que també tots consideràvem que eren...
Insuficients. Insuficients i justes, i llavors una de les coses que, per exemple, ahir en Quim Nadal deia és, a vegades ha trobat a faltar coses que es feia, que és allò de dir, anar l'endeutament i fer grans projectes amb la idea que siguin projectes transformadors. Ell mateix, en aquell article que va publicar el diari de Girona, que el collonà era el teu programa de govern...
Feia una llista, però era una llista de molt de sentit comú, de coses a tocar i tal, però allà no hi havia projectes aquells que fan canvis de ciutat i ahir com parlàvem era allò, no? Vull dir, clar, això és complicat i també potser necessites temps governant per poder-ho fer, no?
i que t'ho deixin fer partim ja de les condicions d'estabilitat pressupostària que t'exigeixen i després una altra cosa nosaltres tenim entre 6 i 7 milions d'inversions vosaltres sabeu què val un autobús?
Sabeu què val? Val 500.000 euros Llavors nosaltres volem fer aquella ciutat que la gent pugui anar a peu però que tingui l'alternativa del bus perquè els cotxes tal i clar, llavors jo vaig dir comencem a fer coses perquè realment hi hagi un canvi, apostem per les inversions dels fons Ingeneration amb aquestes qüestions, que això ja va ser una cosa d'un pacte de guanyem amb Junts per això tenim els autobusos ara
Perquè els van pactar en el seu moment quan estàvem a l'oposició, com els temes d'editatge, els busos, les girocletes, tot això, van pactar a l'oposició. Per això ho hem pogut... Vull dir, vaig poder capitalitzar una part de l'esforç a l'oposició també. Per què?
perquè van votar uns pressupostos perquè la ciutat pogués tenir aquestes inversions. I això és el que jo trobo a faltar ara. Però això, Cristina, és una cosa que diguem-ne que els que no hem entrat mai en política partidista, política en fem tots, però en política partidista, és a dir, que no hi has estat, que trobes a faltar la sensació aquella que hi ha coses que són de ciutat que hauria d'haver-hi un acord transversal, que la gent hauria de deixar les cicles penjades i hauria de dir això és bo per les ciutats fem.
al país, a la Unió Europea. Ara, la Unió Europea s'anirà a aprovar un acord
amb el tema del Mercosul, quan té països importantíssims que tenen una base de sector primari importantíssim que hi estan en contra i ho faran, perquè ara estratègicament necessiten aquest pacte. Nosaltres a Espanya no sou capaços de tenir un pacte per l'habitatge, al país no hem tingut mai un pacte per l'educació i així estem, al país amb educació, a nivell nacional amb l'habitatge i a nivell europeu
Però m'estàs donant una miqueta la raó, que hi havia temes absolutament transversals, i a mi, com a ciutadà, a vegades se me fa estrany que no són capaços de tirar tots en la mateixa direcció. I si creus que ara no n'hi ha prou, espera els propis temps, crec que encara anem a pitjor. Crec que encara...
Aquí i en fora anem a una política que serà més polaritzada, més turgerminista, més, el que deia abans, amb propostes absolutament impossibles de realitzar, i quan un ho fa una cosa, quan un tira cap aquí, ja es veu que els partits tradicionals també, molts han de modular, si tirem molt, jo no dic això, perdré boig. Moure les enquestes veurem encara molt més complicat això els propers anys.
No, no, això està clar, i hi ha forces polítiques que ja anuncien que votaran que no abans de saber què passa, és fantàstic això, vull dir que això no ho havia dit mai, una cosa és de dir jo em llegeixo un paper, no hi estic d'acord, ara nosaltres no, anar fent.
doncs aquesta és una manera però podria ser que alguns dels que fan això algun dia governin i llavors es queixaran que els hi faran el mateix no, no, alguns ja ho han fet però bueno, és una manera com tu dius d'anar pitjor i com tu deies no és un tema de comparar coses però la ciutat de Girona té molta activitat la ciutat de Girona té una universitat hi ha un nou rector la ciutat de Girona té una activitat per exemple
Des d'un punt de vista cultural, des d'un punt de vista educatiu. Aquest estiu s'entregaran els primers habitatges de protecció oficial des d'anys. Ara, vull dir que està fent... Hi ha coses, vosaltres vau llançar tot el tema d'habitatge, que ho trobo molt important, que, per exemple, a la mà d'àpoca ja no es veia fet tant, tot això, perquè era un moment diferent, podria dir-ne, però s'ha plantejat. Doncs, escolta, jo ho trobo molt bé. Per tant, jo diria que es fan... La llàstima és que hi ha dues o tres coses que grinyolen.
i aquest coi d'escombraries grinyola molt i grinyola les herbes que estan a tot arreu que surten de les voreres i no sé per què no es poden tallar coses d'aquestes no, a veure, són línies que s'han de mirar que no grinyolin perquè aquest comentari que jo us deia és que això no sé si fa forat o no fa però bueno, ara
A nivell general, jo crec que sí, que penso que funciona. La fina línia entre la naturalització amb la que jo estic de cor i la descurança, que és molt fina i que, per tant, s'ha d'anar fent. Ara hem sortit al tema, abans dèiem en parlaríem, no?, per exemple, ho dic perquè ens afecta, tenim els pagesos a l'autopista amb el tema aquest, el que surt...
Jo crec que és un gran problema de país i aquí, a veure, hi ha gent que suposo que haurà trobat incomoditats per al fet del desplaçament, però és que com ens carreguem aquest sector primari tindrem problemes i no sé si ens en sortirem. Home, i tant. I no sé si ens en sortirem. I tu?
Aquí hi ha un tema que és molt capdalt i la gent no ho veu gaire, que estem a vegades molt capficats amb l'alcalde, amb el president... Però hi ha una gran part del que ens afecta i del que ens passa a nosaltres que ens llegeix a Brussel·les. I tant. I la gent no ho veu. Veïnes estadístiques de percentatge de votacions de coneixements de la Unió Europea és baixíssim. I tant.
El cas aquest dels països d'avui és exactament igual de fa un mes amb els pescadors i els aconsegaments. Al final es va aconseguir pactar uns mínims. Uns mínims, molt mínims, però que els permet una certa supervivència, que és del que estem
parlant ara, el sector primari està sobrevisquent, és veritat dintre del sector primari hi ha la gent, diguem-ne, que té les seves explotacions i n'hi ha, que en tenen moltes i ho fan, ja sé que tot és així però el que a vegades dius, a vegades per problemes complexos
No hi ha solucions simples, això és evident. Però a vegades, escolti, però... I què demanen els pagesos, no? Demanen, doncs, home, poder competir amb una certa igualtat de condicions, perquè si aquí emmetxaquen a normativa i després permeten l'entrada de productes que no han passat cap tema, cap control fitosanitari o que no tenen... Esclar, llavors ens estem carregant un sector que encara és la base del país. Ja sé que l'indústria i el turisme, però si ens carreguem el sector primari, ens carreguem la terra, eh?
Però, insisteixo, això és pura de cultura política. No es decideix pel que digui un president, es decideix Comissió Europea. Els estats voten i veten. L'any passat, a l'acord del Mercosur, el van vetar França, Itàlia i Polònia. Els altres no. Els altres no. Si torna... I ara sembla que... Itàlia sembla que estarà d'acord en votar, perquè ha aconseguit no sé què. Per tant, la cosa pinta malament. Però és que el que és molt greu, i el que a la gent no ens imaginem, és que...
Penseu que la quadra, per exemple, de vacú que hi ha ara, és inclús una mica més gran que la que hi havia fa cinc anys. Però les explotacions són menys de la meitat. Què vol dir? Que hi ha una concentració. Aquesta concentració, quin capital té? Anem a mirar quin capital té. Què vol dir? Que si aquests petits pagesos no es poden mantenir d'aquí quatre dies, o sigui, el sector primari ja no serà nostre.
I si aquest senyor que ho ha comprat, o aquest inversor, el que vol és fer blat perquè li convé fer blat, farà blat. I nosaltres no tindrem res a decidir en els nostres camps. Tu has dit molt bé el que jo volia dir, no me n'hem sortit. És a dir, el tema és aquest, que com parlem del sector primari no estem parlant de les grans inversions i les grans empreses, estem parlant de la gent que s'aixeca cada dia a les 5 del matí per... Escolti'm, aquest que ja té 3.000 truges...
o diguem 5.000, perquè 3.000... 5.000 truges, aquest senyor, Mercosur, el que sigui, perquè ell obre el mercat. Aquest no es posa a les botes i no va a la quadra. Jo no vull ser pessimista. Llavors, això és molt perillós. Els que diu ella, els petits, els que n'estan tallant, ho tenen molt complicat. Molt. Molt complicat. Vam dir la pesca i la barca del seu moment. En queden molt poques a la Costa Brava, ja.
i de vacú si entra a Argentina, si entra tot això a poder competir amb els mateixos preus amb uns estàndards de qualitat molt diferent que la nostra i en un moment jo crec que no tinc xifres per demostrar però que el nostre entorn aquest petit que es posa en valor i que
Cada vegada m'assembla que hi ha més gent jove que vol seguir. Més consciència. No, no, vull dir que és important. Cuidado, jo pel que veig amb entrevistes, no sé què, estic veient que són els fills, que són els no sé què, i dic, bueno, sí, nosaltres ens quedem, nosaltres fem tant de ramaderia com amb agricultura. El relleu generacional encara és un dels problemes. Però esclar, és un problema.
Però jo penso que, en els darrers temps, potser hi ha més tendència, això. Ara, esclar, també veus que són els que dius, escolta... Sí, però també hi ha un problema, que parlo de la concentració. Ah, no, el problema és, clar. Ara hem parlat de les truges i d'això, però si voleu l'exemple, clar, de concentració, ja sé que està molt manit, però és un dels porcs. Sí, sí, per això parla... En quatre mans haia estat. Això sí, està claríssim. Bé, i el que hem de saber, per exemple, és que hi ha part d'aquesta producció, que la gent no ho sap,
Però ja no és ni dels que ens pensem, que ja és de les grans cadenes de distribució, Mercadona... Per tant, ja no és ni dels que ens pensem. Aquests escorxadors que veiem i que veiem allà uns noms i tal... Hi ha molts escorxadors que estan, diguem-ne, intervinguts per les grans cadenes. Ja no són, o sigui, segueix a vent-hi el nom.
però hi ha el nom i però o fàbrica o fàbrica amb un client únic una fàbrica que només té un client únic ja és una altra cosa per tant aquí és el que sempre diuen la unió de pagesos també hem de fer tota aquesta hem de conscienciar la població perquè ens ajudin a aquesta lluita i jo penso que a vegades com que no en som conscients del que vol dir perquè si no hi seríem tots a l'AP7
O ja hauríem de ser una bona part de la piscina. Aquí va la nostra supervivència. El tema està en Brussel·les i en el lobby. Totalment. Crec que els pescadors ho han fet diferent, però millor que els pagesos, al meu entendre, amb l'Antoni Abad i la gent dels contraries.
Van tallar menys, i crec que és important tallar perquè surts, però van fer l'altra feina, que és molt important, que també l'intenten fer els pagesos, que és anar de la mà del Bordeix, anar de la mà de la Generalitat, intentar convèncer el ministre i fer l'Ovi Brussel·les. Al final sembla que no, perquè parlem dels alcals i tot, però hi ha una sèrie de gent en una capital europea decidint coses que ens afecten molt més del que ens sembla. Bueno, perquè, esclar, aquí hi governa, hi ha Europa. Bueno, governen, però vull dir, aquí hi ha Europa, aquí són...
Doncs està dit, i ja vindran cap aquí. Escolteu, ens queda només un minut i mig, perquè això ha passat molt i molt ràpid, i hem de parlar dels pageses, però hem parlat molt de la ciutat, allò amb una intervenció curta us ho donaré tots tres, però com la veieu, quin serà el gran què d'aquest any, quan ja només queden, diguem-ne, 17 mesos per les eleccions municipals?
Ah, va, l'encant. No, jo espero que... A veure, com tu dius, ja queden. Ara, darrerament, per entendre'ns, l'endemà d'haver hi hagut unes eleccions ja parlem de les següents, eh? I és allò d'aquí i no diguem ja de Catalunya, d'Espanya i Europa, no, perquè això ja ens queda lluny que ens hauria de quedar més a prop. Per tant, jo penso que...
El que quedi d'ara fins a les properes eleccions, el que ha de fer el govern, és fer seure, pensar quins números s'han de posar sobre la taula, posar-los en marxa, posar-los en funcionament i explicar-ho. I explicar. És això. Explicar i entendre's amb la ciutadania. Cristina, 30 segons, perquè ja no ens queda més temps.
Jo crec que cal seguir molts projectes de ciutat que estan engegats i que el que cal és explicar bé a la gent aquests projectes i com estan avançant. Jo crec que cal entendre que tothom entengui que els programes no són inemovibles, que tothom ha d'entendre que les mesures prudents s'han acabat i que per tothom tothom haurà de pactar, pactar i saber fer alguna cosa que tu vols però també col·locular els altres. Continuem parlant a la tertúlia però serà un altre dia perquè avui hem acabat. Moltíssimes gràcies, ha estat una tertúlia viva. Gràcies.