Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia, Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 8 de gener, dia molt fres, dia molt fred, no tant com ahir, que les temperatures van baixar fins a 7 graus sota zero a les hortes de Sant Eugènia i a 5 en determinats punts de la ciutat.
Però Déu-n'hi-do, és temps d'hivern, és temps de fred i de la fred i de la ciutat. En volem parlar avui amb les tres persones que ens acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes i a les que passo seguidament a saludar. Senyor Quim Nadal, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com va l'any? Bé.
Sí? Han passat 8 dies i bé. Has celebrat alguna cosa aquests dies, el dia 2 de gener, per exemple? No, no, no. No especialment, no? Jo he celebrat el cicle nadalenc fins a les últimes conseqüències, és a dir, l'endemà de Reis vaig dir, ara hem acabat el cicle nadalenc, que no és ben bé així, però hem acabat.
Parlant de cicle nadalent, jo me'n referia al 2 de gener, com sap perfectament vostè, perquè va fer 24 anys que Joaquim Nadal va acabar el seu cicle a l'Ajuntament de Girona, que no en el món de la política ni molt menys, 24 anys, i ara ens ho comentava. Mira, ara he tingut un pensament venint cap aquí, i pensant en això dels aniversaris, que a mi li he agraït,
és un carrer, si mires el paviment te n'adones que necessita un apanyo, per dir-ho així, té més de 40 anys. Sí, sí. I hi ha coses que es fan bé. Miligreït es devia fer en el primer mandat, diguem-ne, democràtic que hi ha. Quan era un carrer que no era carrer,
Hi havia tots els pisos, però no hi havia carrer. Exacte. Hi havia un carrer per sobre, per la banda dels quartels, hi havia la via del tren, hi havia la corba de la farinera, i hi havia blocs de deu plantes sobre el fang.
D'això començo a fer molts anys i el que deia abans és que... És la meva primera assemblea de veïns per dir-los que en aquest barri que hi havia gent amb certes capacitats havien de pagar una mica. Això devia costar perquè no hi estaven acostumats. Exacte. Per això no hi havia carrer, entre altres coses, diguem-ne.
En parlarem. Anava a dir una cosa, que l'he intentat dir dues vegades, ja han passat més anys que Quim Nadal no és arcalde de Girona, els que va ser arcalde de Girona ho va ser 23 anys i mig, una mica més de 23 anys i mig, i ja fa 24 anys que no ho és. I penso molt, però amb molta calma, eh?
En parlarem. Deixa'm saludar també l'Oriol Puig, subdirector del Diari de Girona. Bon dia, Oriol, què tal? Bon dia, Jordi. Enfredurit? Enfredurit, però prou bé. I prou bé, no? Sí, sí. Doncs estem prou bé. No sé si està prou bé el senyor Xavier Serra.
que és el president dels Manelles, que és empresari, jo ho dic bàsicament perquè ha pencat molt aquests dies, perquè és, diguem-ne, el responsable final d'algú diria que és l'Ajuntament, però si no fossin pels Manelles que porten el pes d'organització, és el responsable de calcada de reis, entre altres coses, no? Com ha anat?
Bé, bé, bé. De vegades pensem que hem pencat, però al final, com que estava previst, no ens ha suposat un sobresforç. Les coses que planifiques, si van com estan previstes, no suposen un sobresforç. La veritat és que, de tots els actes que hem fet de cavalcada, n'estem contents. Hi ha polèmiques al voltant, que segur que en algun moment podrem tractar.
Però tant el paig del fanalet que va anar a les escoles va anar molt bé, l'acte del dia 2 d'octubre crec que vam ser capaços de reordenar-lo molt bé i va ser puntual, va durar el temps que havia de durar i no...
i teatralment també crec que es va aconseguir millorar-lo molt, i després tant el campament com la cavalcada, com l'acte final, malgrat que se'n puguin buscar algunes millores que crec que sempre s'han de tenir, perquè si no ens quedaríem parats, va anar bé la gent. Allò que tiràvem pocs carmelos ja s'ha acabat també, l'espai del silenci crec que també els va gestionar molt bé, les entitats estàvem contentes...
Jo crec que globalment estem contents. Molta gent? Molta gent. Més gent que mai? O l'haver escurçat, diguem-ne així, el recorregut s'ha pilonat una miqueta més? És una sensació, l'ho d'escurçar el recorregut. Ahir parlàvem, però això t'ho pregunto. Jo crec que en relació a l'any passat tot i que hi ha hagut petits canvis, és més o menys el que ja s'havia fet. 50 metres.
El que passa és que encara recordem com passava per Joan Maragall, per davant de la clínica Girona, antiga clínica Girona, i tot això que ara aquí no... Sí, el recorregut s'ha escurçat 50 metres respecte al de l'any passat. La sensació pot ser aquesta...
el recorregut al final ve condicionat una mica per on està situat el campament i on l'acte final i a partir d'aquí es pot fer de més i de menys el tema de canviar el recorregut de Joan Maragall va ser una decisió una mica presa globalment amb la policia, etcètera per l'incident que hi va haver a la clínica Bofill l'any passat que hi havia un malalt que havia de sortir
però que no estava clar en el moment en què havia de sortir i per tant això va generar una dificultat i es decideix que no es vol assumir aquest risc que pugui passar alguna cosa d'aquestes. A partir d'aquí es poden fer més variants, és a dir, quan vam passar el Barre de Castro ens vam anar Jaume I cap a l'esquerra i vam fer Sant Francesc al revés. Sant Francesc és un carrer que ens agrada molt, a més recorda molt històricament.
Pompeu Fabra és un carrer que no hi podem passar, ja hi van passar un any i el paviment és molt complicat, les carrosses són molt antigues. Potser l'any que ve, perquè es va anunciar, que és una d'aquelles coses que a mi em va sobtar i al mateix temps agradar, es va anunciar que es faria una obra però al cap de nou mesos, que és la reparació de les llambordes, la reparació s'arregla, realment el ferm està molt malament, la plaça hospital i carrer Pompeu Fabra.
si està realment molt malament en part diuen que perquè hi passen autobusos que són vehicles molt pesants
Però jo crec que es va fer malament. És a dir, si tu compares el paviment de la plaça del Vi del carrer Ciutadans, o de la Força, o de la pujada del Rei Martí, amb Pompeu Fabra, t'adones que la subbase que aguanta les llambordes no és sòlida, i per això es produeix aquest desequilibri. I els únics que ho saben fer bé, bé, bé, bé,
Seguint la tradició del senyor Bordes, aparellador, són les brigades municipals. Si és que encara queden aquells vells operaris que en sabien tant. Han de fer-ho bé i això significa, respecte a la previsió que d'aquí un any estigui fet, que no sé quan començaran i quan trigaran. Tenir Pompeu Fabra tallat 4 o 5 mesos és un festival.
és complicat. Home, jo recordo que es va tallar durant uns dies, molt pocs dies per a fer només 5 metres de carrer precisament, penso que el carrer el nom del carrer és Álvarez de Castro els de Girón allà on hi havia hagut banca catalana per dir-ho d'alguna manera el que ve a l'Empúries allà es van arreglar aquells 5 metres i va estar 3 o 4 dies tallar per tant vol dir que és una feina feixuda perquè bàsicament és una feina que s'ha de fer a mà és una feina molt artesanal
Les llambordes s'han de posar una per una, i després s'han de vorar, és a dir, si tiri una vorada de formigó, una lletada, i això és el que fa que quallin les llambordes entre elles. Ara m'ha donat la impressió, Oriol, tu perquè ets molt jove i no et recordes, però...
he tirat 40 i escaig d'anys enrere i he recordat a Ràdio Girona on jo treballava en aquells moments el senyor Joaquim Nadal que primer amb en Jordi Mercader i després durant molts anys amb en Josep Maria Margan feia el fil directe al qual havia trucat algun dia en Xavier Serra i explicaves les coses d'aquesta manera que la gent deia sembla ben bé que hi entengui, perdona'm la broma perquè volia dir que t'ho havies patejat i que ho havies preguntat i que sabia del que estaves parlant
Que no se sap, se pren, saps? Amb això de les llambordes aquestes haurem de veure... O sigui, tant de bo hi hagi a les brigades algú que en sàpiga tant com abans, però dubto que ho facin les brigades, aquesta obra. Dubto. No, perquè probablement haurà d'anar a la licitació, i aquí el preu ja sabem que és un factor determinant, i potser d'aquí 10 anys ens tornem a trobar amb la mateixa situació. Però això no oblidem una cosa? Aquestes llambordes de Pompeu Fabre...
No fa tant que són posades. Jo recordo quan es va aixecar, es van trobar les rodines de sota, vull dir, que no és una obra que diguis és molt antigua, etcètera. Segurament si fos antigua estaria més ben posada. És que una mica el que ha dit altres llocs que hi és relativament funciona. De fet, aquí...
quan es va fer tota l'obra de la Generalitat i el pàrquing a sobre, i això ara parlo molt de memòria, però les obres devien començar entre el 2004 i el 2010, perquè es devia inaugurar en el govern Montilla. No ho sé. Més o menys. El teu Santa Catarina es va inaugurar...
en el segon govern Montilla per tant intuieixo que les obres van venir diguem-ne en aquells anys és una mica el que dèiem que el que anava a dir filosofia popular que les coses que a vegades són barates però això que dèiem les licitacions si es fan malament solen resultar més cares perquè si una cosa abans et durava 60 anys ja t'endura 10 doncs és a dir que acaba sent més car tornant a la cavalcada
No sé si la gent se n'adona prou que per molt que l'Ajuntament hi posi, què sé jo, els carrers, la ciutat, algunes facilitats materials, si no hi hagués l'element humà no retribuït en quantes persones...
Mira, si parlem de participants, parlem de 300 persones. Si parlem d'organització, el nucli d'1 seria amb unes 25 persones i jo fa unes mesos vaig entregar a l'Ajuntament un informe de tota la cavalcada on els explicava tant la part logística com la part cultural, com la part artística, com la part econòmica, etc. I hi havia un informe ben fet on justificàvem, per part de les persones que col·laboràvem de forma voluntària,
amb organització, no parlo dels participants organització 6.000 hores l'any que pagades a preu de dona de fer feines i sense cotitzar la seguretat social ja sabeu com pot sortir i si sumes
Les hores que hi dediquen els 300 participants... Només els 300 participants hi dediquen 10 hores. És un càlcul que no hem de fer segurament, perquè la voluntarietat és el mateix que passa quan surten la processó de Setmana Santa. A més a més, quan jo vaig començar d'alcalde,
sortien 300 persones i ara en surten mil i escaig, no? Sí, però tu sabràs bé, jo en aquella època era molt jove, però tu sabràs bé que tu vas ser un element clau perquè no es perdés, eh? Exactament. Sí, perquè des del bisbat en aquell moment... Bueno, perquè hi havia... Hi havia la cosa aquella de dir, portem el culte a dintre les esclègies... Accions alternatives. Tanquem nosaltres des del Carme a fer una pregària. I el primer any va ser bastant dur. Però...
En fi, el que representa l'aportació dels manaies en la preparació de la cavalcada i de la seva part de la processa de Setmana Santa té un preu simbòlic que s'hauria de reconèixer i hauríem d'entendre que sense l'element humà s'hauria de fer punyades. Ahir vam fer el trasllat del material del Palau Firal una altra vegada al local d'Iri de Formentera,
potser hi havia entre camions i furgonetes n'hi havia 8 o 9 i tots eren particulars nostres un que treballa a tal empresa va demanar el camión l'altre tot aquest element humà del que ell parla per exemple persones que no poden gaudir de la cavalcada perquè a les 6 de la tarda en punt quan sortim
Hi ha un grup de nosaltres que ens quedem a desmuntar el campament. I aquesta gent no pot anar a esperar els reis amb els seus fills. I a partir d'aquí podríem parlar de 300.000 elements que porten aquí. El trasllat de les carrosses el fem...
a la una de la matinada o a les dues, un dia a la nit, pedalant, per portar-los del pont al Palau Final perquè no es vegin. I així us podrien explicar, segur, mil anècdotes o mil circumstàncies que podrien fer veure la gent una mica el creient. I la gent més antiga, quants anys fa que surt? Pots rebre, per exemple, una fotografia...
que em va semblar ja gairebé d'una altra època, però és una presència constant, d'en Josep Maria Masferrer. Josep Maria Masferrer, Xavier Cassant, aquesta gent, doncs puc dir que fa 60 anys que surten ben bons. 60 o més. Sí, sí, ben bons. Perquè devien sortir de petits i...
Quan en Joaquim Pla del Mau començava a dir-ho, això. Quan ell va... Però això forma part d'història de la ciutat. Acabes de dir un nom, per exemple, que és important, que va ser el que va dissenyar les primeres vestimentes, que després es havien anat evolucionant, els que ja tenim una edat. Ara miro't aquí en Xavier i en...
i a l'Oriol que són més joves però vull dir els canvis ens preocupen perquè ho havíem vist sempre així i per exemple hi ha una generació que ens agradava que els reis arribessin a la plaça del Vi però ja entens que la plaça del Vi té la cabuda de gent que té segurament o que ens va semblar magnífic tot el temps el campament reial però que t'adonaves que allà a fora muralles doncs la situació era complicada i que veus tot això
però també em dóna la impressió que hi ha hagut una certa reacció, deixem-ho així, de defensa, és a dir, els canvis calen i s'han de fer, però els canvis al final tot això es fa, diguem-ne, perquè els ulls dels nens tant se'ls enfot si les carrosses van en pedals o no van en pedals, és a dir, sempre i quan hi hagi...
aquella espectacularitat que fa que arribin els reis i que hi ha gent que per creença però sobretot per tradició que volen que la cabalgada segueixi i que segueixi activa i bé perquè a més a més omple la gent la ciutat
Mira, jo te faré un parell de reflexions. Ara m'has mirat amb una cara i vol dir, ara aquest em fotrà una apretada contra la cabalcada. Jo anava a dir just el contrari, eh? No, no, no, no, no, no t'ho devo conèix, Jordi. Perquè, a més, jo sóc un tipus que m'agrada debatre, que m'agrada parlar de les coses, que m'agrada parlar-ne obertes. Fa un any vam tenir un debat en aquesta taula, fa un any i unes setmanes vam tenir un debat interessant amb l'Eliu Diallo i tu mateix aquí, eh? Devia ser avui o demà, perquè va ser després de Reis. Mm-hm.
Per tant, va ser la primera tertúlia o la segona després de Reis. I jo no tinc problema en parlar de tot, en acceptar totes aquelles coses que fem malament, que en fem, evidentment, i en intentar buscar solucions. Segurament amb el que estic molt en desacord és amb les deslleialtats, i deslleialtats en aquest entorn n'hi ha moltes, per dir-ho de manera.
interessos particulars que volen defensar un fals interès comú. I això ens passa molt, no? Però, per exemple, el bisbe, quan va arribar el bisbe Nou... Fra Octavi. Fra Octavi va dir una cosa. Va dir, diu, veniu a viure la Setmana Santa, i més igual si la veniu a viure des de la religiositat, des de la cultura, des de la tradició, des de l'espectacle. Bé, això és el mateix. I nosaltres el que intentem fer...
És una cavalcada que sigui agradable per a tothom, que la gaudeixin els nens, que tingui la proximitat que ha de tenir, al final quan tu muntes un recorregut que és mixta, on hi ha la part de l'espectacularitat de les carrosses, però també la proximitat de quan els reis van a peu, perquè ell se'n recordarà, una de les coses que a la gent li agradava molt era quan els reis baixaven dels jardins fora muralla. Sí, passaven pel pont i anaven a buscar les carrosses.
és tan emotiu, és tan bonic, que van a peu, que els podem tocar. Intentes fer totes aquestes coses. I a vegades aquestes deslleialtats de les que ens parlem ens fan prendre decisions de les que segurament ens en podríem arrepentir. Per exemple, sense donar-ho tot per fet, perquè jo haig de ser prudent,
possiblement l'any que ve torni a haver-hi cavalls. Perquè pensem que dona una espectacularitat a la cavalcada que la gent no trobava a faltar. La gent no trobava a faltar. I llavors, deies, molt bé, hi ha hagut un col·lectiu determinat d'avui 10, 12, 25 o 75.
que no els sembla bé, perquè els cavalls, vull que tothom sàpiga que venien acompanyats de la seva gent, que se'ls feien revisions veterinàries, que venien acompanyats de veterinaris, i que, per tant, des del meu desconeixement, però la confiança en les persones que venien, aquests cavalls no patien cap mal. Podem discutir si els mamelucs que els picaven els timbals al costat, bé, ens ho podem plantejar, però quin mal fan?
3, 4, 5 perxarons que tirin de les carrosses i 3 o 4 cavalls de davant amb els arals que donen majestuositat quin mal fan, per què no ho podem continuar fent i un Guardiola deia aquell dia al cap del Madrid contra el Manchester que si li donava un consell a en Xavi Alonso és que pixés amb la seva doncs jo crec que arriba un moment que les entitats que organitzem tot això va dir-ho textual, sí, exactament així s'ho va dir llavors jo crec que les entitats que organitzem tot això
crec que tenim prou criteri, escoltem prou a tothom, com perquè en un moment donat puguem tenir la llibertat de fer les coses que creiem que hem de fer, acceptant absolutament totes les conseqüències. Jo recordo molt que jo aquell dia tenia la carta de dimissió preparada quan el Covid...
Jo, que és molt jove, sí, jo he sortit 40 anys a la cavalcada, vestit. Però deixes de ser jove en comparació. Exacte. Però jo he viscut la màgia de posar-te davant d'un nen, de mirar-lo als ulls, de si tens la sort de conèixer-lo, dir-li el seu nom i dir-li a la Pau. El rei està molt content perquè sap que has après a Nadal, el que sigui, i veure aquell nen... Aquestes mirades no se t'avorren. Igual que quan ens anem a l'hospital l'endemà. Hi ha tota una...
tota una història darrere que va més enllà de tot plegat però i em faig gran veus perquè he perdut el fil jo crec que ells que tenies una carta d'emissió el dia pel Covid perquè aquell any que totes les entitats van decidir o totes les poblacions de tot Espanya van decidir fer posicions passives posicions tipus pesebre vivent espais controlats nosaltres vam decidir sortir al carrer
I vam decidir sortir al carrer amb una cosa que en vàrem dir accions espontànies, que volia anar apareixent pels llocs i desaparèixer. En el moment en què, i allò era un risc, però vàrem fer mil aparicions al llarg de tot el dia a la ciutat. Aparicions que a vegades duraven un minut, perquè la que s'emplenava, empatges que baixaven, escaladors que baixaven dels edificis,
Ja es va utilitzar també la televisió de Girona per tal de donar-li visibilitat. A la televisió de Girona vam preparar, com que no hi havia cavalcada, vam preparar una pel·lícula, però que al final busques això, perquè si no busquéssim això...
Algú creu que jo aquell dia hagués pres aquest risc pensant que hi podia haver un escampall de Covid i que evidentment si hi era jo l'endemà me'n havia d'anar cap a casa? Però això era el 21, eh? Clar, però al final busques això i hem de ser capaços de veure aquest acte amb la mirada dels nens i és que és l'única cosa amb la qual hem de preparar això.
Jo celebro allò dels cavalls, si tirem endavant. Sí, aquí per la cara que hem fet jo diria que amb la prudència habitual, però jo amb la prudència vull dir que és de part dels altres, però per la cara he vist que hem dit, jo per exemple per mi és un element que li trobo a faltar. Aquí l'únic problema que pot haver amb els cavalls és quan no estan portats per gent que habitualment no els porta.
és el mateix cas perquè són de Girona que coneixien perfectament d'on venien i qui hi havia i penseu en altra cosa que al final per mi també quan en aquell moment parlem de les desalletats o no quan això passa tothom intenta apretar-me perquè jo digui que el canvi que no hi hagin cavalls forma part del canvi que es produeix aquell any en el global de cavalcada
I el meu discurs sempre va ser, com voleu que jo digui això? Si d'aquí un mes i mig, com a president dels Manalles, anunciaré la Setmana Santa i sortirem amb cavalls. Els cavalls els porta gent que sap el que fa. És a dir, no vull parlar de l'època de Setmana Santa que hi havia a la Triga, no sé si te'n recordaràs. I va haver un any que hi va haver algú que la va voler fer pujar per les escales de la catedral. Que arrel d'això va deixar de sortir i que és un altre element que a mi m'agradaria recuperar per la Setmana Santa.
Però això ja en parlarem el dia que toqui. A les escales de la catedral s'hi han fet moltes bestieses des de fa molts anys. Amb cotxe, amb bicicleta. Amb molts que baixen, tot el que vulguis. I escriu en un article de quan va morir en Ramon Boix i ell...
també se'n recordarà perquè hi participava, i també s'hi han fet coses molt boniques com algun sopar. Sí, i tant, eh? I tant. El cau... No, dic el cau i no he de dir el cau, però no me'n recordo com es diu dels manalles, no? El Castrum. El Castrum, això és que...
però el segon any o el tercer es va fer amb un replà de les escales de la catedral. Hi havia participants que hi van anar cada any, no? Deixem-ho aquí, no? Però està bé. Com que has dit, acabarà sortint, t'ho acabaré dient. És a dir, aquesta vegada hi va haver cartells enganxats pel tema de...
de cacau i negritud però també he trobat una certa diguem-ne potser les xarxes enganyen però vull dir que així és com l'any passat i tot aquell tema aquest any no hi ha hagut, deixem-ho dir així, incidents com jo veuré l'any passat però la sensació de dir allò que en dèiem tu n'has dit deslleialtats algú podria dir que algú em fa algun gran massa aquí jo vaig tenir la sensació i és una sensació
que en un moment determinat el que s'acabava qüestionant és la pròpia cavalcada i que hi ha molta gent que diu, doncs no, escolta, hi ha una sèrie de coses que per tradició les continuem volent i en direm del Nadal, en direm tió del tió agafarem un bastó per picar el tió i no passarà res i per tant defensarem la cavalcada no sé si teniu aquesta impressió Jordi, s'alladar el debat ideològic
Aquests dos fets tan singulars. És a dir, debat sobre el maltracte animal, cavalls a la cavalcada. Els cavalls a la cavalcada sobre el presumpte maltracte animal estan per sota, de sota, de sota, de sota dels casos més flagrants de maltracte animal. En tots els àmbits.
I la gent quan menja porc o quan menja costelles o quan no atén si hi ha bon tract o mal tracte animal. Per tant, cada cosa al seu lloc.
I en termes de racisme exactament igual. El debat sobre la xenofòbia i el racisme no és traslladable als escenaris concrets amb gent pintada o originària a les cavalcades. Res a veure, és un altre debat, en una altra escala.
d'un nivell polític que portar la política d'abat ideològic a la cavalcada de Reis és una catàstrofe de la societat que hem fabricat.
Mira, jo no he parlat molt d'això i l'altre dia en roda de premsa ens va semblar que després de tants anys de silenci nosaltres ens havíem de posicionar. Va ajudar una mica l'atac, en certa manera. Bé, jo, el que tingui aquesta sensació, li demano disculpes perquè l'única cosa que vaig pretendre és posar les coses una mica més clares del que ho estaven. I respecte al que diu ell, us faré alguna reflexió, alguna que encara no l'he feta, perquè...
Quan nosaltres defensem segons quines posicions, que jo les puc entendre, i al final els que organitzem la cavalcada tenim la sensació que sobre la cavalcada s'hi vol fer entrar tot. És a dir, la cavalcada ha de resoldre les consciències de totes les persones i llavors hem de resoldre el maltracte animal. No dic que cada una d'aquestes coses no s'hi pugui entrar, matitzar i poder-les discutir, però s'ha de resoldre el maltracte animal.
S'ha de resoldre el racisme. S'ha de resoldre l'espai de silenci pels nens neurodivergents. S'ha de resoldre, com aquest any ens van fer fer, en el campament un espai sense fum pel tema del càncer. S'ha de resoldre els espais per la gent amb mobilitat reduïda. S'ha de resoldre que els carmelos no tinguin sucre. S'ha de resoldre, com em va passar a mi, que hi va haver una queixa el dia 5 al dematí, que la xocolata que fèiem la fèiem amb llet amb lactosa.
Jo me'n vaig anar, jo tot sol, me'n vaig anar correguent al supermercat, vaig parlar amb el cuiner real, cuiner real, sisplau, fes-me una olla, amb xocolat, amb llet, sense lactosa, que ens van venir a demanar dues persones. Que segur que aquestes persones tenen tots els drets del món. El que no sé és si és possible organitzar una cavalcada per 450 sensibilitats diferents. Això és impossible.
Llavors, quan parlem d'això, jo el que demano a tothom sempre és coherència. I aquesta coherència, en el cas dels negres, la demano a totes les entitats que protesten, i tu vas ser testimoni del debat de l'any passat amb l'Aliu, on ell va reconèixer obertament que nosaltres, feia tres anys que l'estàvem visitant,
I que ell havia decidit que no volia col·laborar amb nosaltres en aquesta història. Per tant, si vostè no hi vol col·laborar, no sé fins a quin punt té dret a jutjar-nos amb tanta duresa. Però us faré una altra reflexió també, perquè al final, i com que ho vaig dir amb roda de premsa, no me n'haig pas d'amagar. L'Ajuntament que hi ha ara és un Ajuntament sensible en aquesta direcció.
Doncs nosaltres amb aquest Ajuntament, jo personalment m'hi vaig reunir el dia que entren a govern i els hi vaig obrir les portes i hem fet modificacions perquè totes les persones negres que vulguin sortir a Cabalcada puguin venir. I no venen. I ara ja no és que nosaltres, manaies, no fem el que hàgim de fer. Ho hem posat en mans d'un Ajuntament sensible amb tot això. I la realitat ha sigut...
que tampoc en troben. I aquesta és la realitat. I la reflexió que et feia, i acabo, és... Jo vaig fer l'exercici de llegir-me de dalt a baix i escudrinyar-lo al programa de fires.
la festa major de la ciutat. Diríem que l'acte on hi hauria d'haver més participació de la ciutat. Ni un sol acte fet, participat o integrat per persones negres que aquí tant es vol defensar. Ni un concert on fossin persones negres els que toquessin, ni un d'això de fer panellets, doncs de fer els panellets del país que sigui,
No xisteix, no xisteix. Llavors, com potser que hi hagi un ajuntament que ens apreti com ens han arribat a apretar en aquest tema i després siguin absolutament incapaços d'anar a la festa major de la ciutat, que l'organitzen ells, no hi hagi un sol acte destinat a aquests col·lectius. Jo no jutjo voluntats, però jutjo fets i em fa la sensació que com a mínim són incoherents.
Oriol, que ho tenim complicat aquí a intervenir. A més a més podríem votar, anar fent xec a Berta tot el que diuen. No totalment d'acord amb ells dos. La meva reflexió és que la Cavalgata Reial té un fet de tradició i un fet de representació artística
Que en altres àmbits no es jutja la representació artística. Quan es maquilla una persona en un teatre no se la jutja. Quan se'l vesteix de capellà. Per exemple, no? Doncs amb això estem a cap de carrer. Ara estem veient imatges que no ho hem dit, però aquest matí hi ha un...
Un tema complicat, els pagesos han tornat a sortir a les calateres, de bon matí han tallat la Nacional 2 i l'autopista a la zona de Puntors, coincidint amb altres moviments que hi ha, des de l'aldea a les comarques meridionals fins a l'eix transversal per altres punts. I a França.
i a França el voló també està previst tancar-ho en protesta diguem-ne pels acords del Mercassut i pel tema de la PAC els pagesos que han sortit parlen que fins que no es retiri l'acord del govern espanyol i seran després en un moment determinat han deixat obrir han obert la Nacional 2 a Bàsquer no deixant passar camions però sí que deixant passar
Bé, és un problema que el tenim aquí, és un problema de fons que volíem dir bàsicament perquè estem veient imatges i perquè de bon matí hi havia cap a 120 tractors i en van arribant perquè tenim la pagesia, diguem-ne, molt, molt, molt emprenyada perquè també està molt, molt, molt, i he volgut dir tres vegades, molt apretada en tots els sentits, tu que ets un home que has fet part d'entre altres coses, economia i que coneixes, és un tema que
Que bé, que el sector primarista està fotut. Aquí no soc objectiu del tot perquè jo vinc de família pagesa. Per tant, aquí hi ha una part sentimental també a part de l'anàlisi que pugui fer com a tal. A veure, els pagesos és evident que fa molts anys que van rebent cops un darrere l'altre.
que el sector ha canviat molt. Ahir publicaven al diari, per exemple, la radiografia del sector porcí, que no té res a veure amb el que estem parlant d'aquí, però vèiem que hi ha una tendència a la concentració de...
de granges. Hi ha moltes menys explotacions, però són molt més grans. Exacte, hi ha menys granges i més caps, diguem-ne. No sé si la paraula adequada és caps per parlar de ports, o per parlar de xais, o per parlar d'Albacú. Però amb les terres passa exactament el mateix. Vull dir que, en independència de qui sigui la propietat, al final
acaba amb poques mans perquè si no era rendible i el model de pagesia que teníem aquí s'està morint perquè perquè una explotació sigui viable ha de tenir una dimensió que moltes no tenen ni poden tenir i aleshores el debat hauria de ser el meu entendre és en el futur quin model volem per aquest sector primari no només el del sector primari sinó el conjunt de la societat quin model volem
Perquè durant la Covid vam parlar molt de la necessitat de tenir fons de proveïment a prop, de la importància de tenir-les, però a més a més també tenim una qüestió de paisatge.
Si hem vist en els últims anys com el Gosc i ara hi havia accions per part de la Generalitat per reduir la massa forestal perquè havia crescut molt, doncs si desapareixen pagesos, qui farà això? Què és el que està passant? Hem de decidir si cal subvencionar o no més la pagesia per mantenir el model que tenim.
Amb independència que hi pugui haver acords globals, perquè és evident que si produir blat en el Mercosurt és molt més barat que aquí i aquí hem d'alimentar, fer pinso per alimentar els porcs o els vadells que hi ha a les granges,
i necessitem importar aquest blat, és evident que en un acord comercial sortirà més barat. Després és lògic que els d'aquí es queixin que les normatives, les exigències fitosanitàries que tenen són molt més elevades dels productors. És una de les grans queixes que deien, és a dir, que aquí se'ls obliga a moltíssimes coses que després, diguem-ne, se'l viuen acords amb...
amb allò que hem sentit moltes vegades que entra dels del Marroc o d'allà on sigui que entra productes que diguem-ne que no han de requerir les exigències que hi ha aquí des del punt de vista de pesticides des del punt de vista de tractaments de creixement per dir-ho d'alguna manera i tal i que per tant és una gran competència deslleial per tant competència
Només en igualtat de condicions. Exacte. És a dir, més enllà dels costos de producció salarials, etcètera, que cadascú els ha de ponderar respecte al seu context. Però en termes de condicions legals de tipus fitosanitari i altres que imposa la Unió Europea,
per importar o per acordar amb Mercosur determinades importacions, poses-hi com a primera condició les mateixes condicions que tu poses a la teva producció.
Ja va passar, diguem-ne, amb la gent del mar, diguem-ne, que després va poder resoldre sempre a l'últim moment, va resoldre entre cometes, però que, diguem-ne, que esclar, que es buscava pel Mediterrani una cosa que, diguem-ne, que s'ignora per l'Atlàntic, per dir-ho d'alguna manera. I aquest cas és així, és un problema gruixut, complicat, i veurem com se'n resolt, perquè estem parlant de molts diners i...
I aquí, diguem-ne, tinguen carreteres. He llegit aquest matí que, diguem-ne, que a França, ja no parlo del voló, ja parlo, diguem-ne, de França, diguem-ne, s'estan anant també cap a París i allà, diguem-ne, les accions solen ser més contundents.
Habitualment. Ja ho va explicar la Trinca en el seu moment, però la Trinca va explicar el país d'una manera que es deia molt bé. Escolteu, no deixo, però tenim moltes coses. Ahir es va aprovar el pressupost de l'Ajuntament de Girona, es va aprovar per...
16 vots a favor, 17 en contra, perquè faltaven 4 regidors que no van poder assistir en el ple. Per dir d'alguna manera, el bloc de govern va votar afirmativament, el bloc de l'oposició va votar a la contra, amb el paper destacat de...
de PSC i Vox, el PP en aquest cas no, en Jaume Varell no hi va poder assistir i bueno, es veu bàsicament una miqueta allò perquè si estan mirant una miqueta les declaracions i vull dir clar, uns diuen que tot és un desastre i els altres parlen que diguem-ne que
que és un pressupost sòlid, complet, que farà una ciutat més amable, segura, en fi, és una mica aquelles coses que com anàvem als plens i els escolteu bé, doncs es diuen, però que a la pràctica hi ha pressupost.
i tira endavant però clar, jo m'agradaria parlar una mica de la ciutat no sé si us podeu parlar del pressupost i aquí he de tornar a mirar al centre d'aquesta taula perquè l'exarcal de Nadal diguem-ho així com a pressupost abans hem parlat abans d'entrar en tertúlia però hem estat d'acord
que ens sembla un percentatge baix d'inversió ateses les necessitats de la ciutat. 8,9 milions. És a dir, a la ciutat li convindria una apretada a fons, segurament amb recurs a l'endeutament, crèdit, havíem arribat a fer crèdits de 30 anys, eh?,
quan el crèdit de la banca era molt difícil d'aconseguir. Sí, estava el 17%. I havíem d'anar al banc de crèdit local a buscar-los els diners. En fi, tot això ha canviat molt. Però probablement hi ha una mancança d'inversions. Dit sigui en benefici de l'acord d'ahir, a dia d'avui Girona té aprovat un pressupost, encara que sigui amb els vots en contra de l'oposició,
I ni Espanya ni Catalunya no els tenen. No de l'any passat, ni de fa dos anys. I en democràcia, en altres llocs, la no aprovació d'un pressupost, en alguns casos, comporta convocatòria a eleccions.
De manera que, en fi, no vull pas situar-me molt obertament a favor del govern de la ciutat, perquè jo li trobo moltes macances, com hem parlat aquí diverses vegades, però avui per avui, l'eina que és el pressupost, Girona la té i els altres no la tenen. En el cas del govern d'Espanya...
el pressupost que s'està executant no és ni tan sols d'aquesta majoria. Exacte. Vé de les anteriors eleccions. I per posar-hi un punt de sarcasme, respecte al que deia en Jordi, en Jordi deia una mica, no? Et fas bé d'anunciar, eh? Sí, una mica sí, perquè...
No, però parlava que hi havia dues opinions molt contràries respecte al pressupost. Jo t'en diré una altra. Llegia el diari aquest dematí i hi havia, en aquest cas era la Sílvia Liu, però deia que era un pressupost on es baixava la pressió fiscal cap als ciutadans i per part de l'oposició es deia que s'augmentava la pressió fiscal. I això m'ha recordat molt, no sé si ho heu sentit mai, un dia en Camilo José Cela,
ho diria en castellà, però bueno, diu, de mi se ha dicho que soy un chalado y que soy un genio. Diu, seguro que uno se equivoca. Diu, y probablemente los dos. Llavors jo crec que aquí estem una mica en la mateixa situació. I que vol anar una mica en aquest punt que tu deies d'aquestes paraules buides que moltes vegades no tenen contingut. No són emparades amb res. Són simplement per fer un titular. Sí, però si us situem en aquest nivell...
Si tots els que som aquí paguem impostos a Girona, sabem que l'Ibi està com està i que segurament està a la segona o tercera ciutat de tot l'estat. Sabem que la taxa d'escombraries està com està en relació a un servei que està com està.
I sabem que hi ha molts altres impostos que estan molt enlaire. De manera que, en termes de política progressista, l'actual govern s'hauria de plantejar a fons congelar els impostos. Em sembla a mi. I anar a buscar recursos a altres llocs. I aconseguir la implicació d'altres administracions. I, no sé, és a dir...
una cosa que no és d'absoluta primera necessitat. Però parlant d'allò que hi ha coses que ja fa 40 anys, aquesta en fa menys, en fa 30 i tants, perquè és de l'any 92, ha començat a petar el marcador de Fontageu. I tothom ha començat a dir el pavelló de Fontageu, que va ser un excitàs, i que van pagar quatre administracions, Estat, Generalitat, Ajuntament i Diputació,
Doncs necessita una actualització. Doncs va, feu un programa de manteniment.
Diu que s'hi dedicaran 102.909,95 euros. Però què és això? Escaldarilla? Sí, esclar. Escaldarilla. El pavelló de Fontejau o el cobriment de la pista? El cobriment de la pista. Que és una altra cosa. Ah, sí, sí. No, no, és que és una altra cosa. Això és el cobriment de la pista exterior. Això és el cobriment de la pista exterior. Sí, sí, però vull dir, el que està parlant en Joaquim és bàsicament del pavelló. Fixa't bé, tu parles de Sant Eugène, ja.
Jo em faig bastant un tip de passar, perquè vaig jo veure els meus germans aigua viu o així, per la frontissa del Güell. Frontissa del Güell, no la de Sant Eugènia. Sí, sí. Allà on hi ha el pont del Dimoni, etc. El pont del Dimoni, exacte. Molt bé. Ostres. La vinguda de Josep de Rodelles. Cap a Bocles de la fàbrica. Sí, sí. I cap a Güell, sí, sí, després. Bueno, allà, si hi vaig...
Si passo cap a Maixirgo, passant per Can Giver del Pla, és a dir, per la vora del Güell, un cop passat el Passeig d'Olot, hi ha tres ponts de paviment de fusta que estan tots amb tanques provisionals d'obra perquè la fusta s'ha aixecat,
I només hi ha un corriolet d'un metro i mig o dos perquè la gent pugui passar. Això fa dos anys que està així. Sí, sí, ara els arreglaran aquest any. Dos anys que està així. També està tancat el pont sobre l'Unià, la passera, diguem-ne, de la Font del Rei. Aquesta cara batejaran amb el nom de la Cristina Servià.
Ah, veus? Aquesta no la sabia. Ah, no sé, em va semblar llegir algú. Doncs aquestes m'havia escapat. Doncs, però estaria bé... És a dir, la política de manteniment...
per tenir les coses a punt, en estat de revisió, dius, home, tu posem-hi a fondo, no? Ara m'has fet una passada que jo l'aprofitaré per... La pintura, el no sé què, tot això. Per tornar-hi, és a dir, vas publicar en el diari de Girona un article, ja sé que riu, però és veritat, perquè s'ha comentat, s'ha comentat molt, s'ha llegit, i jo crec que en certa manera vas fer aquella cosa que quan estaves com a polític en actiu, sobretot com a polític a la ciutat de Girona,
s'havies fet, perquè algú podria dir, allò era una carta als reis, algú podria dir, avui ho ha sentit, allò era un programa de govern, i en canvi m'he quedat amb una cosa que tu deies, si m'ho permets, perquè era fora d'això, que deies, és que aquí el que es necessita és un tractor que es tiri, i la sensació és que la ciutat està descurada amb tots aquests... És a dir, no té sentit que una passera, si la passera hi és, ha d'estar oberta, i quan fa que no està oberta la passera a la font del rei?
o els ponts que hi ha per la fusta. Ja sé que tot s'ha complicat molt, però tu ja parlaves des de les cases que s'haurien d'enderrocar, la pujada de Sant Feliu que van dir, parlaves, diguem-ne, ho veig contant i no me'n recordo, però penso que plantegeves 37 o 38 accions. Fixa't, posaré un sol exemple. Jo deia que calia una acció al carrer del Carme.
des del final de la tanca del cementiri, fins la primera casa habitada que hi ha, que és una casa que l'han recrescut tres vegades, que va fer, em sembla, o la immobiliària Peregifra d'en Francesc Ferrer i d'altra gent, o el patronat de la Santa Creu de la Selva, i en tot aquest tros hi ha algunes propietats tancades amb bidons desplegats i amb llaunes que protegeixen,
i hi ha un anunci de Sòlvia que diu que ven un terreny, i hi ha diversos rètols que diuen en venda. En venda què? Allò és edificable? Si ho ets, que ho desclassifiquin immediatament, i que ho comprin, i que ho expropin, i que decideixin intervenir. Perquè ara què ha passat? En les últimes pluges...
hi ha hagut desprendiments de roques. Perquè les pedres que venen de les pedreres estan totes sobre aquests terrenys. Doncs fora, no. És a dir, la ciutat allà ja no pot arribar. Hi ha prou que s'han col·locat aquestes cases amb calcedor en aquell punt, expropia, excava una mica, deixa una mica net, ordena el pendent de la muntanya i dignifica l'entrada a la ciutat pel carrer de la Carme. I s'ha acabat.
No hi ha cap dibuix d'això. No hi ha cap planificació. No hi ha ningú que li hagi passat pel cap, crec jo. I ara està ple d'una cinta de plàstic...
i unes quantes peces de pedra que estan... Apareixes bàsicament a la part que va des del cementiri fins al pont, gairebé. Sí, però hi ha tota una part que ja està edificada i que no passa res, però hi ha una altra part que està al descampat i que podria servir per altres coses.
És que en aquest article, que cada vegada que dic article hi ha un somriure sorneguer de Joaquim Nadal, però jo hi volia tornar-hi, allà no hi havia una proposta de canvi profund de la ciutat. No estàvem parlant d'això, estàvem parlant bàsicament de coses que feien la ciutat més amable, més acollidora i sobretot trencar aquesta sensació que alguna cosa diguem-ne que s'està... Deixem dir-te en termes de programa de govern.
que has dit tu perquè fos de veritat un programa de govern i faltava tot allò que en els programes que havíem fet quan ens presentàvem a les eleccions en dèiem barri a barri fem ciutat perquè és molt un programa de màxima concentració ciutadana però no de
l'organització d'allò que n'havíem dit la perifèria i que volem que no sigui la perifèria. És a dir, a Sant Eugeni hi havia dues o tres cosetes, a Germán Sàbat dues o tres cosetes, al Punt Major alguna coseta, a tot el Girona Est hi havia alguna coseta, però falta. I d'acord, jo ara estic molt content que hi hagi un pla de barris al Punt Major.
Però vull veure què volen fer amb aquest pla de barris. Per exemple, tu dius que al carrer Formentera tenim un magatzem. Que és a la presó, no? No. És més a tocar a la fàbrica d'embotits d'emboades, a tocar al pavelló. Allà on hi ha el servei de carreteres i tot allò. La presó és de l'Ajuntament.
La va cedir la Generalitat a l'Ajuntament. D'acord, hi ha un centre de dia. Però la presó es va traslladar Puig de les Basses a Figueres. Què passaria si un dia l'Ajuntament digués, escolta, els edificis que hi ha a dintre la presó...
Tots són aprofitables. Però la tanca perimetral que en fa un centre protegit pels guardes de presó o per la Guàrdia Civil quan no hi fa cap servei, fotem la tanca a terra i creem un espai lliure en un barri que el necessita. És a dir, no es tracta de, a vegades, destruir, però ajuda a construir.
És molt bé, allà algun dia l'Ajuntament va cedir aquell terreny per fer-hi una presó. Presó que se n'ha anat a Figueres, deixem-ho estar, convertim-ho en una altra cosa, entens? Sí, sí.
A nivell de pressupost, que parlàvem abans, jo crec que els polítics parlàvem de les declaracions que feien, fan el paper de l'auca que els toca a tots. Aquí, en el tripartit que governa, primer celebrar que hi hagi pressupost, que està molt bé.
que no deu haver estat fàcil de negociar. A més, sobretot per part de Junts hi ha hagut algun estirabot els dos últims mesos. El 10% d'augment que diuen amb seguretat que a la pràctica, després he vist que bàsicament es tracta de manteniment...
d'una comissaria que es va fer en el seu moment, que és la de carrer BSA, que és la principal que requereix, i càmeres de seguretat. Alguns pensem que potser farien falta més policies, perquè només parlem del nombre de policies que s'incorporen, però si miréssim i féssim sumes i restes, esclar, com que cada any en baixen, estem més o menys allà mateix. Com que ha crescut la ciutat, el cost que hi ha actualment és insuficient, com passa en moltes ciutats, probablement, però...
però sobretot en horaris nocturns les dotacions que hi ha són clarament insuficients a Girona això ho hauríem de fer mirar hi ha un altre tema que el poso aquí amb calçador que també ho podríem parlar de l'empresa Girona més neta que és un tema que és el de l'accentisme com es li van festes les baixes laborals que es donen provoquen que sigui molt complicat poder fer tots els serveis
Si començava a parlar de santisme faríem un debat que donaria per una altra hora. Només dues coses. I quan parlàvem de l'oposició, a mi em sembla oportunista per part del PSC, per exemple, dir que bàsicament...
Parlar de pressió fiscal i parlar d'increment de recursos per multes, que és veritat, que creixen els recursos per multes, però hi ha altres maneres de... Segur que si ells governessin no renunciarien a aquests ingressos, no? O per part de Vox, quan parla de l'increment de la partida personal, que probablement ve determinada
per tots els ajustes que s'han hagut de fer pel desgavell previ que hi havia en el tema de les valoracions que hi havia dintre de la plantilla, no? Sí, sí, és això. Xavier, ara portes una estona callant. No, no, perquè jo deixo parlar els que en saben. Però respecte d'això, per mi jo crec que el debat de les idees, que ha de ser un debat molt previ, ha de deixar pas, com bé deia en Quim, a coses concretes
amb calendaris, planificades, amb terminis d'execució, amb pressupostos que ho puguin permetre, etcètera, etcètera. Al final, jo crec que el que falta és això, perquè quedant-nos amb que tots volem una ciutat més neta, una ciutat, etcètera, esclar, tots volem una ciutat més neta, més habitable, més còmoda, més agradable. Qui és que no vol zones peatonals? Qui és que no vol zones agerdinades? Si això ho...
És que el que em sembla una barbaritat és que no hi hagi cap polític en els últims 20 anys que se n'hagi donat compte que això és el que vol la ciutadania i que és molt fàcil d'executar. Després, evidentment, hi ha totes aquelles sensibilitats socials, etcètera, que cadascú les executarà com les vulgui executar. I finalment tenim un problema que no és municipal i és l'últim que parlàveu ara, que és que
Jo ho he dit moltes vegades, estan aquí. Ens hem de plantejar molt clarament quin model de societat volem. Per què? Perquè un model de societat en què les persones que donen servei a la ciutat, quan arriba Nadal, tots se'n van a casa perquè estan malalts o perquè etcètera, crec que és un model de societat que no és sostenible.
Semblarà als jutjats de Girona que, diguem-ne, pràcticament han hagut de tancar perquè fa 20 dies que no hi ha calefacció i els han enviat cap a casa excepte el que és els jutjats de guàrdia. Escolteu, gràcies per aquesta tertúlia. Hem arribat al final. Queden pocs segons perquè siguin les 11. Moltíssimes gràcies Oriol Puig, moltíssimes gràcies Xavier Serra i moltíssimes gràcies Joaquim Nadal. Nosaltres, si tot va bé, tornem demà. Ara són les 11.