4 de la tarda Som la teva veu Som la gironina
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 5 de març. Si estem en ple mes de març, ens està ja acabant com aquell qui diu l'hivern. Avui mateix no sembla ja un dia d'hivern, aviat arribarà la primavera.
i de tot això, no necessàriament de la primavera, sinó del que passa a la nostra ciutat, en parlarem avui amb les tres persones que m'acompanyen a Cuellar, els estudis del carrer Balmes i a les que voldria saludar. Senyor Pere Albertí, ben tornat de la seva caminada matinal, com estàs? Molt bon dia a tothom. Bé, bé, avui t'explicava Jordi que per alguns dies d'aquests he canviat les meves estimades gavarres per al Pla Adelunyà,
Perquè, noi, allò és molt costarut. Has trigat anys a adonar-te'n, eh? Que això de les gavarres s'havia de pujar amunt, eh? Exacte. I ara està impressionant, vull dir, està molt maco. Les últimes pluges ho han deixat tot verd i espectacular. Deies que ve la primavera. Ep, compte, eh? Demà sembla que tindrem un bon petac d'aigua, divendres també, dissabte, ojalà.
I sobretot a les capçaleres, perquè l'aigua que ha plogut ha sigut molt benvinguda. Us asseguro que el paisatge aquí a les Gavarras s'ha canviat però radicalment d'un espró o una verdor increïble. Això està molt bé, però a la capçalera, noi, cal complir amb les banyeres aquelles que tenim allà, perquè si no... Sí, sí que estan baixes.
Jo deia, mentre deies això és que camines, però si hi ha pujar a casa teu ja és una caminada. Has de pujar a una muntanya tipus Averés, quasi. No, de debò, Guillem. És cert. Arrere a l'institut. Sí, sí, és cert. I a més a més estic convençut...
que l'origenia encara és activa, perquè com era jove pujava amb un tres i res, i ara costa molt, i no crec que sigui culpa meva, sinó que és culpa de l'origenia que és activa, i per tant allò s'ha aixecat més, està més amunt, i a veure, és l'esperança que tinc, que no estigui més fotut, sinó que sigui que allò se va aixecant.
Deu ser això, segurament deu ser això. Aquest Guillem, evidentment, per la veu se l'ha conegut, és el nostre lliuret emèric de referència, el senyor Guillem Terribas. Molt bon dia. Com estàs? Segur. Llavors diré una cosa. Sí, potser l'havies de dir llavors, però com que m'has posat pel mig... És que he pensat allà on viu i jo només de pujar fins a casa seu ja hauria fet la caminada de la setmana. En el meu cas és diferent. Jo només de pensar-ho ja estic pensat, eh? Vull dir, sense necessitat de fer...
Això que jo camino, eh? Camino com a mínim entre 6 i 7.000 passes diaris. No sé si camina tant, però li preguntarem a la senyora Carme Castell, que és la tercera pota d'aquesta tertúlia, i no perquè la presentem en últim lloc menys important. El que passa és que avui també hauràs de fer algun cop de cols aquí per poder intervenir. Carme, molt bon dia. Hola, bon dia. President de la Sociòdia de Veïns de Sant Narcís. Anava a dir infermera. Això se n'és sempre o no?
No. A veure, jo, de fet, treballava amb una consulta d'un oftalmòleg i això sempre ho portes a dins, sempre ho portes a dins. I el que parlàvem fins fa poc amb en Guillem, que passeges per la Rambla o així i et dius, ai, Carme, escolta, ara que te veig aquí, mira-me aquest ull, mira que tinc com un mussol. Això és el... I mira, ja fa tres anys que estic jubilada.
per cert, jo tinc un ull que m'ha plora perquè li falta líquid i m'agrada això és curiós, els ulls que ploren diuen, és que no tens llàgrima però si, m'està baixant perquè l'ull pateix i la manera que té és segregar llàgrima sí, però diu, no segregar bé bueno, ja saps coses
Podríem convertir la tertulia d'avui en un consultorio oftalmològic i també faríem servei, però com que en Guillem m'ha arribat i m'ha amenaçat i m'ha dit és que he de dir dues coses. No, no, hi ha dues coses que són... Una d'elles, referent a vostè mateix, fa un o dos dies va desparlar de l'Ignasi Ribot, l'alcalde. Sí, senyor, i dilluns, era el dia exacte que feia...
63 anys que havia estat nomenat pel governador civil, en aquella època les coses anaven així, el van nomenar digitalment, és a dir, ha dit arcalde de Girona per al governador, crec que, si no el recordo malament, Victorino Anguera Sansó.
No, jo ho deia perquè realment era un personatge que m'ha agradat molt que en parlessis, perquè tot i que era un home, no ben bé ha dit del règim, però era un home de conservador i d'ordre. Era carlí. En algunes entrevistes sempre ha explicat que ell no va ser mai falangista, de fet, va ser el primer alcalde de Girona que no va ser membre de la falange, perquè ell venia del món tradicionalista, del món carlí, dels grans propietaris.
El que volia dir és que a ell li va tocar un moment dificilíssim, que era pràcticament el final del franquisme i el principi de la transició. I era un home que anava de boli perquè havia d'estar bé amb tothom i rebia pinyes de tots costats. Jo vaig viure, i tu fas una referència, amb l'Assemblea Democràtica d'Artistes, que tot sovint anava amb els seus despatxs i li exigíem la sala Firal Aguilar de la Rambla.
que ens la deixés, que et seria el nostre lloc, i ell, pobre, deia, jo ja ho faria, però és que això depèn de... Finalment ens la va deixar, per dir-ho d'una manera, i llavors anàvem allà, ens l'has de pintar, la pintava, i aquell pobre home anava de bòlit d'un costat a l'altre, perquè...
I llavors va tenir la desgràcia del banc dels Pirineus, que ell... Era el secretari del Consell de Ministres, del banc industrial dels Pirineus, que es va dir primer. Que se van anar a Norris i va haver-hi judici, i el Pau Broma va rebre, va dir que estava per allà al mig, i tot això. El secretari del Consell de Ministres.
I llavors, doncs, el que després algunes vegades havia entrat a la llibreria i entrava, ell era baixet i caminava allò en passos. És baixet, és baixet. Té 98 anys, el mes de maig en farà 99 i encara és advocat amb exercici, encara va als tribunals.
i entrava allà discretament, no deia res, voltava jo molt, mirava així, tímidament li volia dir hola senyor alcalde, però no, ell d'allò comprava un llibre i bon dia, passa bé, d'una discreció total. Per tant, volia dir que està bé que de tant en tant també es recordi gent que van estar en una època que jo crec que va ser molt dura i que van haver de jugar uns papers molt difícils en aquells moments...
perquè hi havia l'ànsia de fer coses ell va ser caldo el 3 de març del 1972 fins al mes d'abril del 79 que hi va haver les eleccions democràtiques i va ser substituït per el guanyador d'aquelles eleccions que va ser un senyor Nadal un senyor Nadal que de fet mira, ara per relligar les coses si m'ho permeteu per relligar les coses un Quim Nadal que diguem-ne que públicament ja publicava presència en aquell moment però havia estat a Liverpool
i es va donar a conèixer amb un gran discurs que li va encarregar a l'Assemblea Democràtica d'Artistes el dia que, amb el local de Ribot allà davant, es va inaugurar el monument a Carles Rahola a la Rambla, precisament davant de la sala Fidel Aguilar. Era una donació que va fer a l'Assemblea Democràtica d'Artistes d'una escultura d'en Torres Monzà.
Una escultura en Torres Monzó, que a més a més estava pensada, diguem-ne, aquella escultura estava pensada per Sant Eugènia, perquè representava dues dones que es posaven les mans al cap i que en realitat el que feia, el que la va pensar Torres Monzó, perquè això ho ha explicat ell alguna vegada, explicar-ho, era com la desesperació que sentien aquelles dones quan veien tallar els arbres de la carretera de Sant Eugènia per ampliar la carretera. La carretera, la carretera.
I després, per acabar, ja ho va dir en Pere García, va fer una cosa molt bona, treure el director del Teatre Municipal, que era el senyor Centre, que era un personatge oblidable, i qui va posar-hi en Pere Codina, qui va donar color i vida en el Teatre Municipal i va ser...
per reviure una cosa que no havíem tingut mai, que va haver-hi gent de per tot, venia a fer teatre, i bueno, jo recordo l'Adolfo Marcellac preguntant per en Pere Codino, o diversos, dos, en Cosi Maria Rodero, vull saludar ara, perquè tots passava...
per davant de la llibreria i llavors amb el sama Pere Codina que encara va fer coses es va fer una gran broma es va dir que era aquell senyor o sigui que en Pere Codina qui és aquell senyor que està qui és aquell senyor de blanc que està al cantó d'en Pere Codina a la Sagrada Família
no sortia més ell que no pas el papa i quan hi va haver el canvi d'allò dels Jocs Olímpics també era allà dalt el bisbe Pardo també va ser un d'això era una de les coses que volia dir és que em fa em fa gràcia perquè m'ha fet recordar que a la meva joventut el pare va ser l'últim alcalde franquista de Sant Feliu i va viure aquesta època semblant duríssima
Molt dura. A casa es van viure molt de moments complicats. A més a més, jo en aquella època militava a Convergència Socialista, amb en Rabantós i companyia, amb en Josep Vicente, Sant Feliu, etcètera, i clar, hi havia unes certes tensions, però el pobre home el recordo amb aquell neguit de, per exemple, no sé si ho recordeu, el 76 hi va haver la marxa de la llibertat, correcte?
doncs a Sant Feliu va ser el primer moviment que hi va haver de convulsió al passeig del mar amb una manifestació que va durar, bueno, d'anar a la Sant Esteve perquè va vindre al Guàrdia Civil i tots ens van trincar tots i cap al Quartalillo i el pobre home allà vinguent a raonar amb aquella gent va ser una època molt convulsiva
Sí, perquè era l'època del final del franquisme i l'època però en Franco es va morir el 20 de novembre del 75 i les eleccions municipals no van ser fins al mes de març-abril del 79, per tant també una època que hi hauria molt de canvi però que els ajuntaments no tenien les eines per fer-ho
A Girona, tu parlaves exactament del teu pare a Girona, per exemple, una de les coses que el senyor de Ribot, ara algú li reconeix que, per exemple, va frenar el pla Perpinyà, que era aquell pla Perpinyà que es havia ideat l'aracal de Pere Ordis,
Pere Ordis va ser substituït per Josep Ponet i després Josep Ponet va ser substituït per Ignasi de Ribot i de Batlle, que va frenar el pla per Pinyac, que penso, parlo en memòria, estava programat, hi havia 16 grata-cels, com els que tenim a la plaça Catalunya i a la plaça del Mercat, com aquells n'hi havia 14 més o 13 més. I era un...
Hauria canviat la ciutat. Carme, no et deixem parlar. No, no, jo us escolti. Mira, jo us escolti ja pensava... El recordes l'Ignasi Ribot? Mira, jo em vaig casar el 4 d'octubre del 75. Sí. Llavors, en Franco va morir... Jo, uns dies, un mes... Va morir, sí. El 20 de novembre. El 20 de novembre.
I jo tota la meva... Esclar, jo era molt jove, tenia 20 anys, i jo tota la meva preocupació era que no passés alguna cosa, que el meu home el tinguessin que portar cap a files una altra vegada. Era la preocupació que tenia, perquè amb 20 anys... A veure, jo a casa, tema polític, no l'he viscut. O sigui, hi havia moltes cases que érem treballadors i...
I anaven passant. Jo, per exemple, des de la meva infantesa, quan me diuen, bueno, tu vas viure a l'època d'en Franco, i què tal ho vas viure? Bueno, pues jo no ho vaig viure malament. Jo vivia a Sant Arcís, era un barri una mica aïllat, i mira que a Sant Arcís, tota la gent que hi havia, la majoria era del moviment. Sí.
Sí, perquè les cases barates que se'n deien en aquell moment van ser ocupades per molta gent, funcionaris, militars... Nosaltres, per exemple, nosaltres vam aconseguir el pis que teníem, que era un pis molt maco, doncs el pis que teníem perquè el meu avi era Guàrdia Civil. Vull dir que llavors nosaltres, totes aquestes històries les vam viure de molt lluny.
però vull dir que clar, jo el que més recordo és l'alcalde Nadal però el recordo a casa meva el recordem tots però fins i tot els meus fills que tenen, la Glòria té 48 anys, se'n recorda perfectament perquè quan feia el ciutadà té la paraula érem dels que trucavem asiduament era trucar-ho allà a Marí Girona fins i tot la meva filla un dia li diu senyor alcalde, s'han canviat les ulleres
Perquè, saps, posar el fil directe... Clar, perquè el feia a la tele també. El fil directe, sí. No, però això va ser molts anys després. Sí, doncs clar. Bueno, esclar, te parlo de la meva filla, que la meva filla... Ah, tu parles de la televisió, val, val. Sí, de la televisió, saps? Però vull dir que a casa meva, allò de l'alcalde Nadal ho hem viscut, ho hem viscut tots, vull dir, tots ho coneixem.
Mira, te podria dir a Televisió de Girona, recordo, però a Ràdio Girona, que va ser on va començar, va ser més o menys l'any 1984, perquè el programa li va demanar, el va aconseguir anar dalt del que llavors era propietari de l'emissora, que era un senyor amb nom que tots hem conegut després, el nom, eh? Perquè era el propietari d'un senyor que se deia Ramon de Rato.
i el Rodríguez de San Pedro, que era el pare del Rodríguez Rato. I li va dir, amb els actes de l'aniversari, el 50 aniversari a Ràdio Girona, en el Fornells Parc, jo hi era present, el Rato li va dir, estic molt content, alcalde, que qui eres? I l'alcalde li va dir, un programa. I aquest programa es va començar a fer a finals del 83, començant el 84. Durant uns mesos el presentava en Jordi...
que llavors estava a l'òrbit el gran amic de la Faradal i després durant molts i molts anys precisament el va fer un veí de Sant Narcís que era en Josep Maria Margan fins que al cap de molts anys llavors va passar diguem-ne amb un altre nom a la televisió de Girona però bé hem passat a l'arcalde
És que, esclar, hi ha molta gent que no recorda aquesta història i una de les coses que jo faig amb els meus articles a vegades és recordar personatges i la veritat és que el senyor Ribot, que ha tingut una llarga trajectòria com a advocat, va desaparèixer de l'òrbita política i immediatament després...
perquè en el fons era... en el fons no, és una persona molt discreta, ja dic, quan ja siguen... perquè ja havia passat els Pirineus i ell havia refet, per dir-ho d'una manera, la seva vida com a advocat, entrar a la llibera d'una manera discreta i discreta i es passejava per allà i podia estar-hi tres quarts d'hora o mitja hora per allà voltant i s'anava de la mateixa manera que havia entrat. Per això...
Són personatges d'aquells discrets que no han sortit els papers i tot això com devia ser el teu pare, però que van viure uns moments en què havien de jugar amb els seus, per dir-ho d'una manera, entre cometes, que eren d'allò afins al règim, però que, a més a més, volien que allò s'havia de canviar i havien d'escoltar els altres. Si escoltaven amb uns, els altres s'emprenyaven, i...
I era una situació complicadíssima, i per això em volia parlar, perquè com el teu pare, Enri Bot, hi devia haver molta gent en aquella època. Sí, sí, ho afirmo. De fet, la primera i última patacada grossa que va tindre el pare, que va acabar a la Girona amb una espècie d'angina de pit, va ser en aquella època, amb un acte que hi havia aquí a Girona,
que en aquell moment, si mal no recordo, era el governador Armando Murga. Armando Murga, señorazo.
Un personatge també, coronel de l'exèrcit de l'aire. Gran tertulià i de barres, de bar. Sí, sí, era un home que practicava l'aixecament de barra, diguem-ne, en el sentit que si no el trobaves al govern civil, el trobaves a la barra d'un bar i era un bon bebedor, diguem-ne. Sí, sí, digues, digues. No, no, i això que vull dir que va ser una època convulsiva. I a més a més, jo crec que els de barra...
es van trobar que els seus entrecomillats, els que els havien nomenat, els van deixar ben bé a l'estacada. Totalment. Ja us ho fareu. I, clar, el moviment democràtic que hi havia als pobles, que la veritat us tinc de dir que, per exemple, Sant Feliu era un moviment molt minso, però que, bueno...
Doncs clar, tenia unes exigències que el pobre home no... Sí, sí, que no podia. I no en teníem mitjans. I a més a més tenia l'infiltrat a casa seu. Ah, sí. Tenia un infiltrat, que era un altre problema. Els ajuntaments eren molt petits, de gent, de personal, estava una miqueta tot per fer. De fet, el primer calde de Sant Feliu, després, diguem-ne, va ser Manel... No, va ser Manel Monfort. Ah, sí, és veritat. I després de Vicente, en Vicente, en Josep Vicente, sí, sí.
tu estaves a la marxa de la llibertat que va ser el 76 si no el recordo malament des de l'any 75 ens trobàvem amb una llibreria que hi havia a Sant Feliu que era la llibreria Dia que era d'en Vicente, d'en Josep i la seva germana que la regentaven allà no me'n recordo el carrer i allà cada dia somiàvem amb un Sant Feliu que com tenia que ser i tot això i que tot ha quedat amb somnis perquè...
però va ser bonic o en Valbrà però va haver-hi coses que van canviar perquè per exemple i segurament Sant Feliu també encara que ha mantingut sempre volgudament aquell caràcter de ciutat s'ha de remarcar això de ciutat perquè si no els de Sant Feliu s'enfaden aquell caràcter de ciutat diguem-ne que en certa manera es va autopreservar una miqueta del turisme desaforat que hi va haver en altres poblacions i que ha continuat en un nucli no? dius que no
Totalment, sí, sí, sí, que sí, que sí. El passeig de Sant Feliu és la gran victòria. El que sí que és la llàstima... Sembla que el gol va veure ple de gratacels, eh? Sí, la llàstima és que, bueno, aquí t'anava a dir, la llàstima és que, per exemple, moltes d'aquelles cases senyorials dels indians, etcètera, tot això se'n va anar en orris, però bueno, això... És l'evolució de la vida. Sí, sí. Però bueno...
És una miqueta, però mira, ara que has recordat, és veritat, doncs el senyor de Ribot i de Batlle continua ben actiu, que si no recordo mal, el 98, el mes de maig, si ho volen, farà el 99, i continua actiu, vull dir, continua portant casos i continua en el jutjat menys que abans, però...
però hi continua anant. És la ciutat que evoluciona, aquella ciutat que dèiem, la ciutat que l'arcalde Nadal va canviar, perquè aquests dies estan passant, hi ha molts aniversaris de coses, per exemple, a vegades mirant les hemoroteques, que és una de les coses que a vegades s'ha de fer, un mes com aquest dels anys 90, a finals dels anys 90, es va atorgar la primera llicència d'obres,
per començar a derrocar el carrer Pol Rodó, el carrer La Barca, el que coneixíem com el barri xino, que dóna la impressió que fa molts i molts anys era els anys 90, en fa 30 per dir-ho d'alguna manera. Hi ha coses d'aquestes, la ciutat ha canviat molt i més hauria de canviar, encara diuen alguns.
El 79 vaig anar a viure a la Rambla a Catalunya, allà a Sant Narcís. Ah, sí? Sí, la meva sobra tenia una allà una casa, vam anar allà, i el canvi que hi va haver, jo treballava en aquella època, treballava a l'institut, però també treballava al col·legi universitari, on ara hi ha la biblioteca.
I recordo per la gent, com ho feies per venir a Girona des de Sant Narcís? Per un forat que hi havia en aquella paret, a travessar les vies... Jo el travessava cada dia perquè jo anava a l'escola a la normal, anava a l'anexa, i el travessava cada dia. Un dels grans canvis de l'alcalde Nadal és la connexió de Sant Narcís, que era...
a l'Inframont, amb Girona. És que algú diu, hi passava la via del trenc, no, no, hi passaven la via de tres trencs per allà, perquè hi havia el del carrelet d'Olot, el del carrelet de Sant Feliu, i el tren gros que es deia en aquests moments, que era...
Per cert, hi ha una cosa que has dit la transformació que va fer aquí a Nadal. Ara, fa uns dies vaig estar a Bilbao, que allà sí que hi va haver una transformació impressionant. I hi havia una colla i una guia ens explicava coses allà. I va dir una cosa que vaig quedar parat, que se'm parla molt sovint, però que t'ho diguin.
Diu, esclar, tot això ho vàrem poder fer perquè els diners els tenim nosaltres i els administrem i no vàrem haver de demanar diners a Madrid. O sigui, vaig quedar parat i esclar, tota la transformació...
de Bilbao, ho va pagar el govern basc i per tant ho podíem fer perquè ella va dir perquè com que tenim molts diners els ho podem administrar i allà vaig veure aquella cosa que sempre parlem que si nosaltres poguéssim tenir els diners les coses que faríem
I allà ho fan. O sigui, la transformació de Bilbao, que val milions i milions i milions, perquè ens va explicar com va venir algú, i tot això, i, esclar, perquè nosaltres tenim els diners i els administrem. Sí, sí.
és allò que alguna vegada hem dit 22.000 milions d'euros a l'any que se'n van d'aquí cap allà que és el dèficit fiscal que hi ha en Miguel Liera que és tertuliat d'aquesta casa sempre ho diu 60 milions d'euros que se'n van cada dia de cada dia cap allà i amb 60 milions d'euros faries
un hospital cada dia, podries fer algunes escoles, podries canviar moltes històries. Aquest és un tema, però, clar, ningú els irratreu, els bascos i els navarresos, que també tenen allò que es va dir el cupo o com es volgui dir, un cert econòmic... Aquí ens volen donar una cosa i ja surten... Insolidaris, que d'allò... No ho entenc. Home, per això la sanitat, per exemple, a Navarra o al País Bàs funciona tan bé.
Nosaltres, el meu fill va tenir un problema treballant a Tudela i eren les 3 de la matinada el vam portar a l'hospital de Tudela i en aquell moment van avisar un uròleg i ja va sortir d'allà a les 5 de la matinada amb un diagnòstic que tenia una pedra però amb una eco d'un uròleg. Li va passar el mateix aquí a l'hospital de Palamós
I, bueno, li van arribar allà una via, un calmant, i al cap d'un mes, un mes i mig, el trucaven per fer l'eco. O sigui que, esclar, sanitat, que és el món que jo em moc, per això funciona tan bé. Jo quan anava a treballar a Mozambic, jo anava amb equips bascos. I, esclar, quan de vegades els explicàvem les coses d'aquí, de la pública d'aquí, es posaven les mans al cap, perquè allà no funciona així. Sí.
I la pública d'aquí està molt ben coneguda en comparació a altres. Sí, sí, sí. Però bueno, estem parlant d'aquí nosaltres de comparació. Però si no entren els dits que no han d'entrar, la cosa es va devaluant. I aquest és un dels problemes que nosaltres tenim. Tenim un problema amb el metge, perquè aquest és un altre problema. Tenim un problema amb el Trueta, que si voleu en parlem, vull dir, perquè tenim problema. En Guillem diu no, no, perquè ja es veu al damunt. Sí, sí.
Però sí que és veritat que hem tingut un sistema que ha funcionat però que està molt tensionat i que se'n pot anar a morris en qualsevol moment. Les llistes d'espera en aquests moments són terrorífiques. Us imagineu per un moment que tota la gent que té una mútua privada deixés la mútua i se n'anés a la sanitat pública? És que és garrifós. Has estat a punt de passar això, Carme? Sí, ja, ja. A la gent que estem a Mufazes.
Sí, esclar, és veritat, és veritat, perquè els de Moface encara pengeu per un film o no? L'última que sé és que hi ha dues empreses, que són Adés, les Iacissa, que s'han presentat en el concurs i queda DKB, que em sembla que no sap què farà, però ara m'estam trist de ser traspassat a la ciutat pública. Us imagineu?
I a més a més, saps què passa? El futur del cas és que tots els que traspassarien són joves com jo. Sí, sí, sí. Els que no volen les motos. Com no tenim un nap, tenim una col. Per això és imaginar, és inimaginable que tota la gent que tenia motos privades tinguessin que anar als vets socials, eh?
però hi ha una cosa, els mestres bufaces dels mestres dels funcionaris i per què els funcionaris no estan a reir? això és curiós la gent del poble normal i corrent som de la sanitat pública que és la bona i en canvi vosaltres esteu en la privada o els militars que tenen ISFES i per què això ho sabeu? perquè l'estat amb els seus treballadors no els vol a la sanitat pública
Jo recordo del 79 vaig fer oposicions a Madrid i allà ja t'adonaven per fet que sí que deien, bueno, la sanitat pública agafa la Muface i llavors per inèrcia... De fet podíeu triar, no? Podíem triar i encara podem triar. Encara es pot. Encara es pot.
Bueno, esclar, de fet, per exemple... Jo estic molt content de la pública. Sí, sí, bueno, normalment... Quan tens un cas greu... Jo sempre ho dic, exacte. La meva dona està viva gràcies a la sanitat pública i gràcies a la bona gent del Trueta, gràcies als sanitaris, a la metgesa que la va operar, a totes les persones que la van atendre...
perquè... Bé, un 10. I te diré una cosa, no solament en qualitat professional mèdica, sinó en qualitat humana, que és molt més important. Sí, senyor. Que és molt més important, perquè com l'Enriqueta va estar 12 o 13 hores a la quiròfana, que ja no vull ni recordar, que tingués cadascú en una infermera i et dic que no pateixis, tot va bé, Pere, no pateixis estar amb bones mans, tal. Això, nen, no es paga...
amb tots els diners del món, eh? Vull dir, increïble. I és fantàstic. Bé, què més, senyor? No sé, de què vol parlar, perquè quan hi ha en Guillem Torrió no es parla el que vol el moderador, es parla el que vol ell, d'una manera boca. Però tu tens aquí coses apuntades. No, jo tinc moltes coses apuntades, jo us volia preguntar, i la ciutat, com la veieu? Mira, preguntaré una cosa, si m'ho permets, perquè com que a la Carme li estem donant poca canxa...
No sé si va ser l'última o la penúltima vegada que va estar aquí, em va explicar un fenomen que jo no coneixia i que després em vaig aprofitar. I que encara el tenim, eh? Com funciona això, les tombaportes? No s'ha solventat? No, no, no. Explica el que és les tombaportes perquè la gent no ho sap i llavors, bueno, aquí l'hem batejat així a Euskadi. Això ve dels Estats Units perquè ho vàrem estar buscant, que és que hi ha gent...
Hi ha ximples, deixeu-me'l dir així, que es dediquen a donar petades de cara a les portes. És clar, un barri com Sant Narcís, que diguem-ne que hi ha molta planta baixa i que hi ha molta gent que diguem-ne que el cantor a la porta ja hi són ells i tot això ha provocat algun incident greu. Algun d'ells en aquell moment em havia detectat alguns i els havia solucionat, però això volia dir que continua passant. Sí, sí, sí, continua passant i mira, encara ahir em vàrem agafar un altre grup.
Sí, sí, a més no penseu, o sigui, és heterogènic, o sigui, els nanos que piquen la porta són tots més o menys entre 13 i 15 anys i llavors tant hi pot haver-hi fills nascuts a Girona de tota la vida, de famílies benestants, des d'immigrants, o sigui, no podem posar una etiqueta que siguin uns o que siguin els altres, perquè nosaltres tenim la sort
que ja ho vaig comentar l'altre dia, que el vocal de seguretat de Sant Narcís, de l'associació de veïns, viu al barri i és policia municipal. I a casa seu també li ha tocat rebre la patada a la porta. Ahir estava fent una feina a l'ordinador, precisament, i va veure...
una senyora gran amb la seva cuidadora, i ell va veure una cosa estranya. Es va posar les sabates, va sortir, només va viure el carrer en el segífer, només va haver de treure el nas a la porta, i ja va veure un grup de nanos que acabaven de fer la petada a la porta. En va poder agafar dos o tres, i després amb aquests es van estirant una mica el fil.
Això està a mans de la policia municipal i de la regidora. Amb la regidora el que vàrem parlar és que hauríem de buscar, hauríem de rebuscar una llei que pogués multar en els pares. Perquè amb una estirada d'orelles no en fas prou. Perquè t'han fet malbé a la porta del Graig, t'han fet malbé a la porta de l'entrada. A la Rambla Catalunya, per exemple, vàrem tirar una porta a terra.
Sí, sí, és que ho fan amb una certa violència. Això va començar com un repte de TikTok. Però que tenen problemes amb els peus o què? No, és un repte de TikTok. És un repte de TikTok. Que va néixer a Florida, si no recordo, i s'ha escampat arreu del món. Bueno, i encara a Girona ho fan amb el peu, que a Bilbao ho fan amb el cap. A Bilbao ho fan amb el cap, sí, sí. Són molt caparruts. Sí, sí, sí. Ho veig millor amb el cap perquè s'hi poden quedar ja destrossats ells. No, però, és clar, pot semblar... No, no, és un problema greu, eh?
Parli com Sant Narcís, que hi ha molta casa de planta baixa, imagina't allà una petada d'aquests tipus, o una o deu, perquè normalment solen anar al grup, solen ser gent jove. Imagina't, per exemple, una persona gran, que és el que jo comentava... I és el que ha volgut dir la Carme, perdona, perquè ho has dit molt bé, molt millor que jo ho diré d'una altra manera, és a dir...
no anem a buscar una tipologia de dir no, són nois que... No, perquè això sempre és el que tenim tendència. No és el cas, no és el cas. No, perquè són això, perquè són allò... No, no, perquè n'hem pogut agafar, gràcies a això que us deia del vocal de seguretat, n'ha pogut agafar a cinc grups diferents i tots són... Bueno, per exemple, els d'ahir, no sé si m'ha dit, ara n'hi havia que van al sobrequers,
que fan és sol sobre aquest i n'hi ha que van o al Montessori o al Sant George i la gran majoria no són del barri el que passa que per tipologia de les cases els hi va molt bé venir cap aquí a Sant Narcís i donar les petades i el que us anava a dir que estem intentant amb la regidora a veure si podem escarbar algun tipus de multa
que se'ls hi pugui dir en els pares, perquè esclar, el problema que tenim és que la gent que està a la seva caseta, està mirant la tele quarts de nou, les nou del vespre, sent un barrabum, esclar, penseu que hi ha molta gent gran, esclar, jo dic que algun dia algú tindrà un cobriment de cor.
Llavors, què? Aquí farem responsabilitat. De moment alguna porta xifada ja hi ha hagut perquè ho veus explicar i també és veritat que s'han enganxat gent que ho feia per la càmera aquella de l'Espiell, de coses així, però clar, és contínua. Jo em pensava que s'hauria frenat. No, no, no, continuo, continuo. I també és veritat que possiblement necessitaríem el que demana tota la ciutat, més presència policial.
perquè la presència policial, si res més no, és disuasori. Sí que poden actuar al carrer Narcís Gifre i la policia ser a la plaça Assunción, sí, però com que nosaltres estem, ja ho sabeu, interconnectats amb la xarxa de WhatsApp de veïns, doncs llavors, en un moment, per això els hem pogut agafar pels veïns, escolta que ara són al carrer Fàtima, escolta que ara són al carrer Tarragona, per això els hem pogut arreplegar, si tinguéssim més presència policial, doncs seria molt més fàcil que ells.
De totes maneres, amb això de la presència policial, l'únic que... Jo penso que al final hi haurà més policies fent presència que no pas la gent que habita, perquè sempre demana més presència policial, però el problema consisteix en que aquests nanos s'hauria de releventar alguna cosa, no pot ser que els agafin i no passi absolutament res. Com que saben que no els hi passarà absolutament res, poden aixafar el que sigui. En altres èpoques, i ara no ho vull recordar, però...
Per exemple, una de les coses que havien arribat a fer, que és veritat, és repar-los. Ja, ho diuen ara. Ara no els pots agafar ni de l'orella. No, però m'explico, vull dir, esclar, però si no pots fer res, per més policies que hi posis... O sigui, imagina-te que tens un policia a cada carrer i els nenos l'aixafaran a davant. Què pot fer ell?
No, no, digue'm què pot fer. Parlar amb els seus pares que en alguns casos ha funcionat. I una altra de les coses que es fa és agafar el nom, l'adreça, pam, pam, pam, i llavors, per exemple, els agents tutors, que tenim policies que són agents tutors, o se'n van a l'escola, és que, no, per això hem de buscar una manera no repalsa, però que els pares hagin de pagar.
perquè un nen de 30 anys home, jo ja he dit un exemple d'aquestes però vull dir l'hi poden fer davant d'un policia o policia s'ho ha d'estar mirant és que passa que hem avançat molt perquè en aquelles èpoques el primer que passava és que deixàvem anar la mà i li quedàvem un injector això no pot ser tampoc però hi ha d'haver-hi una forma intermitja que permeti que com a mínim també hi havia una altra cosa que la responsabilitat el que han fet
Donem la culpa als menors, són menors, són nanos, però què fa un nen de 12 o 13 anys a dos quarts de 12 de la nit, un dia de cada dia pel carrer? Expliqueu-m'ho això, perquè a casa no passa, no passa, hi ha d'haver-hi un ordre. A veure, un nano de 12 anys, que fa primer d'ESO, no pot estar a quarts de 12 de la nit pel carrer.
Això no és normal. Això ja és una estructura familiar. Llavors s'ha de treballar. L'única manera que entenem, igual que amb els patinets, posa multa. Si poses multa, controlarà més la situació. És que no veig res més. Estava mirant la cara d'en Pere, que durant molts anys ha estat director d'institut i ha treballat amb gent jove i anava a dir, tenim mala peça al taler. Mala peça al taler. L'últim...
Ja fa molts anys, ja fa deu anys que estava en actiu. Jo m'havia arribat a trobar de nanos que l'havien fet a l'alçada d'un campanar, avisar els pares i el pare presentar-se amb un advocat.
Perquè compte el que diguessis del seu fill, perquè el seu fill segur que era una molt bona persona, ell era testimoni i en donava fe, i ell era impossible que fes això, encara que hi vessin els seus 30 companys de classe que ho havien vist, el professor, etcètera, etcètera.
I així estem, amics meus, així estem. És un tema... Torno a anar abans, ja ho sé, però això m'havia passat a casa meu i amb amics, allò. És a dir, el mestre avui m'ha castigat, bomba, pinya, alguna rota devia tenir. A casa meva passava el mateix. Això ara no ha canviat, això no és així. O sigui, el nano, el mestre m'ha castigat i m'ha fet això.
Paf! Alguna raó devia tenir. I esclar, ara va nenar el mestre Macalló i va amb l'avocat a trobar el director dient, escolti, vostè ha amenaçat el meu fill. No, no, jo només li dic que si parlava massa el fumaria al carrer. Això és una amenaça, ja hi som?
Bueno, perdoneu, en Xico, el meu home, estudiava Can Cucuar, i com que no es portava bé, estudiava amb el Lamargan, precisament, era de la mateixa taula. Tampoc es devia portar bé, quin parell. Quin parell? Doncs els diumenges al matí els feien anar a Can Cucuar, com a càstig. Els diumenges al matí se n'anaven a Can Cucuar.
L'única vegada que m'han jutjat amb un judici ràpid és perquè el fill d'un Guàrdia Civil, que el vàrem amenaçar tal, el pare de seguida em va presentar denúncia i el cap de 48 hores estava allà jo a davant dient i vostè no, senzillament l'he criat l'atenció perquè...
I el jutge li va, me'n recordo encara, que el jutge li va dir, escolti, no l'advocat, escolti, hi ha coses que són raonables i entenedores, per tant, deixem-ho aquí, sisplau. I va quedar allà. No, no, però és un dels grans problemes, l'amenaça en fer-ho públic, és a dir, s'han trencat...
Una sèrie de jerarquies que segurament comportaven algun tipus d'abusos, no dic que no, perquè segurament era així, però s'han trencat, és a dir, el principi d'autoritat que haurien de tenir mestres, metges, no existeix. Perdona, Jordi, ni a la policia, és que aquesta meinada, el que deia en Guillem, aquesta meinada, jo ho he vist, ningú m'ho ha d'explicar, jo he vist com s'encarnen, per exemple, quan els aparen allà al barri amb el patinet, bueno, igual no me podes hacer nada, o igual no em pots fer res, perquè sóc menor,
saps? i bueno, depèn de quin policia troba que té més... sí, bueno, l'únic que puc fer me'n porto tot el patinet no te lo podes llevar perquè és propiedad privada bueno, doncs que vingui el teu pare o la teva mare a buscar-la a la comissaria jo no me'l quedo que el vinguin a buscar a la comissaria és l'única... tocar una mica el botet perquè no sé on t'arribarem no sé on t'arribarem
Bueno, molt bé. Veus, ja s'ha anat cansat de parlar d'aquest tema, ja em vol parlar d'una altra cosa. No, no, no, que dic que és un tema que li podríem anar donant voltes i acabaríem sent uns reaccionaris i poder que ara vindria la policia i ens detindria per...
per provocar la violència contra aquests pobres nanos que s'ha fet que no però el que dèiem és que ara hem parlat per exemple de patinets hem parlat del tema patinets patinets o bicicletes o cotxes o vianants parlant de patinets un dels temes de ciutats que algun dia tindran que tractar és aquest carrer que tenim aquí a Contó
Que continua encara... L'altre dia vaig observar... El que veu la greu, vosaltres. Però que no ha canviat, això. Ho havien de canviar, no? Ho pensava que estava tot canviat de dalt a baix. Els castellans diuen que les coses de Palacio... Van despacio. L'altre dia vaig observar un fet en aquí, uns bailets que anaven dos amb patinet, que em sembla que està prohibit. Sí, sí, sí. Però està prohibit, però no passa res.
i tenien el sabàfor vermell, se'l van saltar i van donar un copet en el cotxe d'un pobre matrimoni de gent gran van baixar del patinet i els hi deien de tot i vaig anar allà i vaig dir a la pobra dona que estava molt altra vegada i vaig dir
ara truco del 092 i no sé què, i els nanos m'ha amenaçat. Dic, mira, per dues coses. Primera, voleu saltar-te el Sabal Ferro Armell, que em sembla que, a més que sigueu daltònics, no us podeu saltar-lo. I dos, dos nanos amb un patinet, que jo crec que tampoc hi podeu anar. Van escrit de xar i van fotre el camp. Però...
Però aquest és el problema, que foten el camp i llavors aquí, si tu t'han xafat el cotxe o t'han fet mal, què? Doncs mira el mecànic a pagar-ho. A veure, jo aquí haig de llançar una a favor de la policia municipal. A mi me consta que estan molt a sobre, ara actualment amb els patinets...
Almenys en el meu barri. Jo sempre he pogut parlar d'on té jo amb el llogur. Hi posen moltíssimes multes. El que passa és que no donem l'abast, perquè ara el patinet s'ha convertit en l'eina habitual. Si nosaltres, ja ho vaig explicar amb una tertúlia...
Si nosaltres hem vist, amb un patinet, dues persones i un matalàs de metro 35, ja us ho vaig explicar, o les bombones de botano, dues persones amb un patinet i una bombona de botano, o un moble, o una cuina que han de canviar, tot això ho hem vist nosaltres. És curiós perquè torno a anar a Bilbao, que vaig estar, i és curiós... Allà és donant el cop de caps a la paret, eh?
A les portes, a les portes. Allà ho fan amb el cap. Jo no ho vaig veure, però, per exemple, tot el costat del Nervion, doncs ja han fet passejos, ja han fet els bici, és una cosa espectacular. No vaig veure mai un patinet, ni vaig veure mai una bici. Em vaig quedar parat, dic...
Hòstia, això a Girona, poc que podries passejar tranquil·lament, dic poc que podries, perquè passarien patinets donant-te deuda. El passapro Carre Nou és una de les coses més perilloses que arriba a haver-hi actualment a Girona. Perquè si no són bici, són patinets. Volia que li hem atxivit a Coramines. Ja l'hi explico, però ara el tenim a Sud-amèrica. Però que hi ha anat amb bicicleta. Diumenge, sí. Ahir estava a Puerto Rico ja amb bicicleta.
Però sí, perquè ha d'haver-hi anat en bicicleta. I ho menja, amb la Lola. Per la petxada de CO2 segur que... Sempre va amb la mateixa bicicleta, se l'endú, ha voltat tot el món la Lola. I ahir vaig rebre una foto, sí, va arribar dilluns. Però per travessar el xarco que en diuen... Ah, va agafar l'avió, no m'ho crec. Carrega la bici a l'avió. Allà arriba allò i descarrega la bici. Em ve de riu, perquè ja sap per on vaig, eh? A la...
Li agrada pedalar, no sé per què no va agafar un patinet d'aquests de la plaça. No, però ell hi va amb la Lola. Jo li dic, home, la més falsa seria que hi ha un terribiscis i agafa una bicicleta en bona sèrie. No, no, la Lola ha estat a Austràlia, ha estat al Japó, a la Xina, a Rússia...
a Sud-amèrica, a Nova York, ha fet circuits a Nova York. Fins i tot a la Xina va estar-hi. La Xina, sí. Ell, que havia sigut mauïsta, va ser l'únic lloc que li van posar problemes per anar amb bicicleta. Sí, hi havia problemes. Ell, que era un gran fan de la Xina, va quedar molt... no li agrada gens, ara. Ara no li agrada gens, és el que té comprovar la realitat. Comprovar la realitat, sí.
Escolteu, no, però el que deia, jo crec que també ha de dir-ho, és a dir, el patinet ha resol la vida a molta gent que l'utilitza bé com a mitjà de transport perquè no té possibilitats de tenir-ne un altre, és a dir, no criminalitzem tothom que va amb patinet com no...
com no podem fer amb tothom que va en cotxe. Però hi ha gent que està... Els incivis. Hi ha incivis, i n'hi ha, perquè... I això passa, eh? Només t'has de posar en determinats semàforos i esperar. Si estàs 10 minuts davant d'un determinat semàfor, en determinades cruïlles de Girona, pots veure perfectament quina és la gent que, diguem-ne, que es passa els semàfors per la barratina, per dir-ho.
És com tot, no hem de criminalitzar el mitjà, hem de criminalitzar el que fa amb l'ús del mitjà. És com, per exemple, amb els gossos i les femtes i tot. No hem de criminalitzar l'animal, hem de criminalitzar el propietari que fa un ús poc respectuós de l'entorn i no recull els excrements, etcètera.
però això, per exemple, les bicicletes hi ha el pont aquell famós de l'Alferes Duarte aquella vorera l'altre dia em van passar sis jovenets d'aquests trajats que tot el vestiment i la bicicleta que porten valen més del que cobro de la pensió tot el mes
i jo tenia entès que per circular pels ponts peatonals tenies que baixar de la bicicleta i passar el reu que va, que va i la meva Enriqueta que arrel del que li va passar no té visió perifèrica i per tant no controla l'entorn una mica més que no m'emporten i vaig dir, però tios, i clar i terminen, riuen perquè no hi entenen res
Perquè venen d'allà on també venen, doncs... I es queden tan amples. I així estem. Però tot és això. No criminalitzem mitjà la bicicleta, criminalitzem aquests individus que fan... El problema és que tenen... Una cosa fonamental. Educació. Educació i punt. Sí, sí.
No, no, jo el que deia és que potser fallen les eines, perquè és evident que hi ha unes ordenances que s'haurien de complir, unes normes de circulació que s'haurien de complir, que s'haurien de demanar. Però sí que és veritat això que passa, que hi ha aquella petita sensació d'impunitat que tenen, perquè jo estic d'acord que no podem tenir un policia... De la mateixa manera que quan hi ha un incendi no podem tenir un bomber darrere cadàver, no pot venir una policia a cada cantonada... Que vol dir tenir un cotxe també, perquè...
però un punt durant molts anys diguem-ne que hi ha hagut un creixement el creixement vegetatiu perquè hi ha una cosa que per exemple a vegades passa i passa amb tots els que han passat per l'Ajuntament que diuen 5 policies més 6 policies municipals més 8 policies municipals més però esclar
la majoria de les vegades venen a substituir els que s'han jubilat, per tant el nombre... I els que estan de baixa. O els que estan de baixa, que n'hi ha molts, que és un altre problema bastant important, un tant per cent, diguem-ne, que hi ha, ja no només en el món de la policia, sinó també en el món de l'ensenyament, hi ha moltes baixes.
I una cosa important, i corresponsabilitzar tota la població, hauria de corresponsabilitzar-se que l'entorn té de ser pacificat i tu tens de col·laborar amb aquesta pacificació. I es posa un exemple. Ara, per exemple, Carme, això que me deies, que veus uns bailets que foten un patat a la porta, segurament hi ha algú que els farà una fotografia, te preguntaria, quants ciutadans serien capaços després d'anar a la policia municipal al carrer Bacia i presentar l'anúncia corresponent?
la policia l'última vegada que hi va anar m'han dit que poquíssima poquíssima gent que ha observat per exemple abocaments il·legals o tal poquíssima gent que els diuen si no presentes una anúncia
Els donem facilitats per fer-ho? No, és molt complicat. Mireu, perdona, amb això del picar les portes, una de les coses que nosaltres els hem dit en el Sant Narcissens és cada vegada que us piquin a la porta, almenys truqueu a la policia municipal.
anar a fer denúncia si no t'han fet res tu hi vas allà i et diuen se li ha fet mal bé alguna cosa no, llavors la denúncia no cal perquè no però almenys com que queda registrat que truquin, perquè si no, no existeix si no hi ha denúncia no hi ha delicte llavors almenys hi ha les trucades cada vegada, cada vegada, cada vegada i a més a més a mi em consta que hi ha gent que han anat a denunciar i els hi ha passat això els hi han dit això, o sigui que nosaltres ja ens muguem els veïns
Però... Guillem, te veig com neguitós. No, no, no. Ja has sobtat allò del tombaportes. És que parlem de coses que... És una pena que passin coses d'aquestes i que se solucionin. Hi ha una cosa que ara m'hi ha fet pensar. Una de les altres coses que també ara passa és que abans una persona gran veia un nano fent
Qualsevol. Una malifeta. Deia, nano, no facis això, i el nano s'acollonia. Ara et dius això, i el nano diu, què passa? El respecte. I dius, hòstia, jo veig coses que no m'agraden, però no tinc... A veure, diré por, entre dos, de dir-li alguna cosa a aquell nano, perquè és que poder sortir-hi malament. A part de que em dirà que sóc un desgraciat, i que n'he de fer i totes aquestes coses... Ves, veia si encara et denuncia. No sé, abans, per exemple, veies...
i ara de gent orinant al carrer i deia escolti vostè què està fent i el tio quedava allò ara és capaç de girar-se i bueno tirar-te la sabata vull dir que s'ha perdut aquest civisme aquest respecte i que això no se soluciona posant molta policia
perquè la policia, a part que va molt en cotxe estar aquí i allà, no pot estar encara de moment en el seu lloc. I llavors estan passant coses que abans la pròpia persona, la pròpia ciutadà, podia ajudar a arreglar aquestes coses. Jo ara és quan veig una persona que tira les escombraries, l'altra dia la meva dona anava a tirar les escombraries i davant hi havia un senyor, un senyor normal i corrent, que les anava a tirar i les deixa a terra.
I ella diu, escolti, que no té targeta. Diu, sí, tinc targeta. Però és que posant...
Es va posar la mà a la butxaca, va passar la targeta i ho va tirar. Però, inicialment, la tirava a terra. Perquè... Però vull dir, esclar, has d'anar amb compte amb aquestes coses, perquè aquell senyor, que era allò, encara no li va dir i vostè que li importa qui és vostè per dir... No, ho va fer. Però vull dir, lo bèstia és que tenia la targeta i no la treia i ho va deixar a terra. I esclar, això...
Aquest dia el fugidor Sergi Cot fa dos o tres dies va penjar unes fotografies d'uns, gairebé en diria bucament, és a dir, d'uns contenidors en els que havien deixat uns mobles, és a dir, aquella cosa d'incivisme total i ell es queixava molt i aquest és un problema seriós. Girona és bruta, sí, no s'entén prou. Jo no sé com que surten tants matalassos.
I tanta gent que canvia els mobles, jo no ho entenc. Jo no estic d'acord que Girona sigui bruta, perquè crec que no és. No, ho dic bruta perquè l'embrutim. Però el que sí que passa és que en determinats llocs bruteja, per exemple, ara amb tot el tema del canvi dels residus, hi ha hagut gent que n'ha fet bandera de no complir o de no voler complir. Això jo crec que és greu i de mica en mica es va posant en ordre. No sé com funciona Sant Narcís.
Bé, ara a Sant Narcís, ara el dia 12 tenim la reunió només amb la Junta, després l'altra setmana el tenim amb la resta de veïns, perquè començarem amb la targeta. Llavors, la setmana vinent ens trobem amb en Sergi Cot i amb algun tècnic per veure el grup de contenidors que ens poden donar més problemes. De moment el porta-port a Sant Narcís funciona les casetes molt bé, molt bé,
i el comerç també s'ha arreglat i ara entrarem a la fase de les targetes que tindrem incivisme, ja ho sabem, també el tenim ara, si tenen els contenidors buits i deixen les escombraries a terra, però a veure com ho solucionarem, però hi hem d'entrar-hi, hi hem d'entrar-hi sí o sí.
Si em permeteu, jo em sembla que falta un tema que, parlant amb en Sergi, moltes vegades li dic, Sergi, hem de modificar, però ja, tot el que és la deixilleria. La deixilleria de Girona, planificada per una ciutat de 60.000 habitants, aproximadament com érem, ara som pràcticament el doble, 100 i escaig mils,
Formalment 104 o 105. Sí, una cosa així. I és bastant... Jo que soc usuari força habitual de la dexilleria, perquè per responsabilitat vaig llençar coses que no es poden abocar, doncs...
Te la trobes plena? Home, no, hauríem d'aprendre, per exemple, aquests dies va morir la mare i estem llençant cos de la casa i vaig jo a la silla de Sant Feliu, és modèlica, hi ha un recorregut, és com un recorregut i tu passes amb el cotxe...
i vas, deu fer els 100 i pico metres, vas amb el cotxe i vas llançant a cada contenidor, però és modèlica, és excepcional, a més a més, persones que també n'han ajudat, això, perquè clar, jo saps què passa... A mi la Valerà també va així, és fantàstica. El que passa és que sempre està tancada.
La d'aquí de Girona, l'altre dia vaig parlar amb en Sergi Cot, a veure què passava, perquè sempre està tancada perquè està plena. Ha quedat petita. Ha quedat petita per tot Girona. Si anem amb un model que hem de responsabilitzar-nos d'abocar les coses allà on te toquen, l'administració ha de fer l'esforç de facilitar la feina als ciutadans. Sí, sí.
Doncs escolta, hem anat parlant una miqueta de tot i de res, hem parlat molt de Bilbao, això també, perquè no sé si ha quedat clar que en Guillem Talibas va anar a Bilbao i li va agradar molt. I per cert, Guillem, tenen el millor camp de futbol del món mundial. El Bajorla des de fora. Això també ens fa una mica d'enveja. Però de tot això en parlarem un altre dia. Perquè hem acabat el temps. Hem acabat el temps, Guillem.
Carme, Pere, ha estat molt bé. Hauràs de parlar, ho farem ara a la tertúlia, que és l'autèntica que havia desprès, perquè ara hem de plegar. Demà tornem. Ara són les onts. Adéu-siau. Adéu-siau. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És dimecres 5 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades.
El present i el futur de l'àrea urbana es debatrà dijous en el marc del cicle Girona any 2100, Girona 2100 anys. La taula rodona tindrà lloc a dos quarts de set de la tarda a la Mercè i comptarà amb la participació dels alcaldes de Girona i Sal i de l'alcaldessa de Fornells a la Selva. L'activitat té per objectiu aprofundir en el debat sobre l'articulació de l'àrea urbana de Girona a partir de la situació del present i també amb la vista posada en les properes dècades.
S'ha presentat el primer congrés gironí de l'esport adaptat i inclusiu. El congrés, que tindrà lloc els dies 26 i 27 d'abril, busca normalitzar la situació de l'esport adaptat i posar sobre la taula els reptes que tenen en aquest sector. Dins dels objectius principals també s'ha remarcat la importància de sensibilitzar, ajudar i fer visible l'esport inclusiu.
L'atur baixa un 0,55% a les comarques gironines durant el febrer i el territori crea més de 4.600 llocs de treball. El descens de l'atur és generalitzat arreu de Catalunya i Girona, de fet, és el territori en què es redueix menys. A la demarcació, el febrer es tanca amb 30.224 persones que busquen feina.
Són, això sí, un 3,75% menys en relació amb el mateix mes del 2024. En paral·lel, segons recullant les estadístiques d'afiliació a la Seguretat Social, durant el gener el territori també ha creat més de 4.600 llocs de treball, una xifra que eixuga i també supera tots aquells que s'havien perdut durant el mes de gener.
I en esports, l'Espargirona viatja avui a Sant Sebastià amb tota la plantilla per enfrontar-se a l'IDK Euskotren. El partit es jugarà avui a dos quarts de vuit del vespre després d'oblidar el comiat a l'Eurolliga amb una contundent victòria en el derbi català de la LFNDESA contra la Penya. El repartiment de minuts és una de les principals preocupacions del cos tècnic per estar preparats per la Copa de la Reina i ser ambiciosos sense perdre de vista el València a la Lliga.
I el temps. Ens hem despertat avui a Girona amb 8 graus de temperatura en un dia que ballarà entre el sol i els núvols, arribant a màximes de 15 graus. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
A Girona FM, la gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.