Hola, molt bon dia. Entrem en temps de tertúlia Girona FM com passen 7 minuts a les 10 del matí d'aquest 7 de gener. Un dia fred, un dia gèlid, un dia que estem sota zero, un dia que reprenem la programació habitual després de les festes nadalenques. No vol dir que la ràdio hagi fet vacances, que no n'ha fet.
però sí que m'havien fet de la tertúlia des de finals de l'any 2025, que ja sembla que queda, com aquell qui diu, molt enrere. I avui en parlarem de la fred, de l'any nou, de la ciutat, del que ells vulguin, amb les persones que m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes i que m'agradaria saludar-los i desitjar-los molt bon any. Senyor Martí Terés, què tal? Bon any.
Molt bon dia i molt bon any. Fins quan es pot dir això, perquè si ja hi ha gent que comença a dir-ho, hi ha alguns que diuen que tot el mes de general, altres ja en fan broma des del dia 2, diguem-ne. Jo crec que en un parell de setmanes ja ho tenim bastant enllestit, això.
Què tal aquest any? Com es presenta? Doncs bé, jo crec que serà un any que poden anar bé les coses a molts nivells, i per tant amb optimisme, que intento que sempre sigui una característica a mantenir i a cuidar.
amb optimisme, espero que també l'hagi encarat el senyor Josep Prat, de Prats Sàbat a Pocats. Molt bon dia, què tal? Molt bon dia i moltes gràcies per tornar-me a convidar un any més aquí a casa vostra. La convidada ja és present i ja sempre, i gràcies a vosaltres per voler parlar d'aquesta tartuia, que dic, esclar, tenim l'any nou, hem passat les festes, alguns diuen que se li han fet molt llargues, però les festes s'han fet. És veritat que si ho mires, diguem-ne, des d'un punt de vista...
que a partir del 22, que és el dia de la loteria, el 23, que és el dia dels sopars de Nadal, s'acaba allargant i tot això. Hi ha gent que li agraden molt les festes de Nadal, hi ha gent que li agraden menys, s'ha de respectar tot, jo sóc dels que li agraden, vull dir, perquè és una manera d'estar en família, a mi m'agrada que hi hagi llums al carrer.
M'he tornat antic, ja ho veig. A part de vell, que això ja ho sóc, però m'he tornat antic. Jo crec que també són unes festes que són entranyables i que la majoria ens porten records de família i de la nostra infància i que intentem mantenir i transmetre-ho a les properes generacions, tant en el pla gastronòmic, mantenint
algunes receptes tradicionals, com amb les trobades familiars, i per tant, en la mesura del possible, jo crec que és una qüestió positiva i que agrada. Altra cosa, també, i aquí m'agrada sempre fer aquest apunt, és que potser sí que és veritat que estaria bé, des d'un punt de vista, si fóssim una mica més racionals, de repartir-ho una mica millor.
no m'ha sortit la racionalitat. I que, per tant, tal com fan altres països europeus, doncs potser les vacances de Nadal podrien durar uns dies menys i després aquests dies de menys que s'han de mantenir, que en el calendari festiu es podrien distribuir al llarg de l'any, per exemple, en aquest proper trimestre que ve per endavant, que és una mica hàrid en el sentit festiu de la paraula, perquè hi ha poca cosa, bueno, hi ha els carnes totes, que a la ciutat de Girona no tenim gaire tradició de celebrar-los, a la costa sí...
i després ja ens anem directament a Setmana Santa que aquest any és a principis d'abril, algun any és a final d'abril, i llavors tens allà una travessa del desert pràcticament de gairebé tres mesos i mig, que es fan sobretot per la gent que tenen un calendari laboral marcat, perquè en el meu cas, per exemple, que soc autònom, això queda bastant més desdibuixat,
Però sí que és veritat que pels calendaris laborals es fa llarg, 3 mesos i mig, i per tant es podria distribuir diferent. Però vaja, això ja som figues d'un altre paner, que diria aquell. Bé, jo abans de començar m'agradaria també dir bon any, que encara sembla que estic a dintre de termini. L'àvia jo sempre em deia, Josep, tots els sants tenen octava, per tant jo extrapolo el tema de la santivitat a poder continuar dient bon any, i avui som dia 7, per tant l'octava encara estic a dintre de l'octava.
I per tant crec que... Podem dir bon any al final, no? Sempre jo crec que és una cosa que si tenim salut, si estem bé... De fet els bons desitjos podria durar tot l'any, no només aquests dies. Jo crec que hem de ser durant tot l'any, no? Podem-nos felicitar jo crec que al final és una cosa que hem d'acostumar-nos a fer perquè els programes jo sempre dic que ja venen sols i per tant poder-nos dir les coses bones també està bé, no?
Bueno, i a partir d'aquí, doncs, també una miqueta, com diu en Martí, són dies que s'ha de fer amb família, jo crec, molt amb el tema del Nadal i amb la religió, i al final, doncs, són dies que celebres coses, no? Celebres...
festivitats i amb família també al costat de la família i poder explicar tradicions i el que deies també de poder fer aquests àpats nadalencs amb els pares, amb els avis, amb els germans, que els que tenim germans que viuen fora i que han vingut a passar uns dies, doncs també els cosins es troben i s'ho passen bé, doncs jo crec que són dies de família, són dies d'estar junts i de poder celebrar.
Jo és una d'aquelles coses que us volia dir per parlar-ne que tu has tret el tema de la religió i de la creença i jo crec que no és necessàriament incompatible el tema de la creença amb el tema de la tradició o de la nostra pròpia cultura i també és una d'aquelles coses que possiblement durant un temps
No sé si em va passar particularment més desapercebuda, però davant una certa ofensiva que ve d'alguns anys, diguem-ne, allò de les festes d'hivern per no parlar de Nadal, allò de no fer pastorets perquè fan massa català.
deixeu-me dir així, o de no fer cagar el tio perquè és una agressió al tronc, o coses d'aquestes, segurament m'ha tornat, diguem-ne, m'ha vingut la reacció una miqueta a la contra, jo ho defenso molt com a tradició, és a dir, d'acord que no hi ha res més entranyable que fer cagar el tio, encara que en els darrers anys em dóna la impressió, i parlo per mi, diguem-ne, que...
de cara als tios són molt més abundants als que jo recordava diguem-ne de la infantesa però en canvi tinc un gran record dels tions de la infantesa que eren allò quatre cigaretes de xocolata alguna figureta mitjons i aquelles coses que més o menys necessitàvem però recordes allò i ho tornes a recordar amb els ulls de la mainada quan en tens i ho tornes a veure
O, per exemple, tot el tema de les trobades de Nadal, que hi ha gent que no li agrada estar en família, n'hi ha que no en tenen i n'hi ha que sí que ens agrada i que ho poden fer. Sí, jo tinc amics que han marxat de viatge, per exemple, també són uns dies. Jo crec que al final...
són uns dies festius que és veritat que tenen que se celebra el que se celebra que és el naixement de Jesús des d'un punt de vista de la religió catòlica però que jo per exemple tinc un client que és el Museu Romà de Premià de Mar i aprenc moltes coses i per tant una de les coses és que en aquesta època se celebraven les Saturnals era una festivitat romana lligada també al canvi d'estació i per tant al solstici d'hivern etc. i per tant
que aquí venim d'una tradició festiva molt antiga, que és veritat que l'Església ha influït molt en aquests últims segles, sobretot es va aprofitar, es va apropiar, és veritat que va fer coincidir aquest naixement de Jesús amb aquestes festivitats paganes.
i per tant jo crec que és una època també de llibertat en què tothom té dret a celebrar el que vulgui o a no celebrar res, que aquesta seria l'altra opció. Sí, perquè a vegades sembla obligat. Clar, és veritat, ser feliç per obligació és una cosa bastant absurda, per tant aquí tothom ha de fer el que li sembli. Jo des del punt de vista personal vinc de la tradició que venim, que és una tradició catòlica, per tant celebrem el Nadal, i és veritat que quan jo era petit amb la mà
ara anàvem a la missa del gall i que per tant això potser sí que són algunes qüestions que s'han perdut una mica, almenys en el meu cas, però que la part més tradicional, festiva de trobada familiar i així es mirem de mantenir i que per tant és una època jo crec que és bonica.
I que fa reflexionar, també. Em va agradar saber, perquè realment no ho sabia, que des de fa uns anys, és a dir, des de fa molt de temps, és veritat que la missa del Gall ha anat certament a la baixa, perquè jo recordo, diguem-ne, la meva infantesa, que era una cosa bastant habitual. De fet, més que la infantesa, la joventut, perquè a casa no...
No ho érem, però jo me'n recordo de bon grat, amb moltes celebracions, se'n continuen fent a la catedral, i la Carme Castell ens va explicar aquí, i després vaig voler-ho seguir, que per exemple a Sant Narcís continuen fent una missa al Gall, no al Pollet, que també s'ha posat de moda les del Pollet, que té un cert sentit, perquè llavors les famílies, diguem-ne, poden fer cagar el tió i es poden quedar a casa...
Però a Sant Narcís l'associació de veïns, juntament amb el GEC des de fa 3 o 4 anys, fan una celebració molt reaixida en la qual fins i tot ballen sardanes a dintre l'església i a fora. Que siguin enganxats de dies com aquesta nit que hem estat a 7 sota 0, m'has dit Martí, a les hortes? Sí, aquesta nit a l'estació de la Generalitat del Servei Meteorològic de Catalunya, que és l'oficial d'una part de Girona, 7 graus sota 0.
Són graus sota 0 graus. Però estem en conserva, estem en conserva. Sí, sí, no, realment i avui i ara com hem començat el programa encara estàvem a fora els estudis a 0 graus, eh? Fent la broma allò que deien abans, ni fred ni calor. Exacte. 0 graus que diguem-ne que per ser a les 10 del matí, Déu-n'hi-do, pujarà fins als 8 o 9 graus però realment tindrem uns dies encara de temperatures molt i molt baixes.
Ara està parlant d'això de la missa del Gall i al final jo crec que també hi ha evidentment la part de celebració de la missa que els practicants continuem anant-hi i al final això que dèieu, la missa del Pollet, que poder és aquella missa que...
quan tens nens més petits doncs vas a aquesta missa perquè així després pots fer cagar el tió, amb els avis no es fa etern, però jo recordo de petit anar a la missa del Gall o a la catedral o a les monges d'allà de Sant Domènec, les monges que hi havia allà a sota, i després a casa el ressupor, a casa el ressupor amb amics i fins a les dues, les tres, les quatre de la matinada fent el ressupor a casa amb el cop a la cava, els torrons,
i tots anar a casa acabant que entrés el dia 25 el dia de Nadal això passa perquè ets jove perquè a les meves èpoques de xampany n'hi havia poc encara bueno, cava, xampany no, no, vull dir xampany o cava jo en dic xampany encara i a més reconec que m'agrada el xampany és a dir, entre el cava i el xampany hi ha el corpinat que està molt bé també vull dir que és una marca que s'està consolidant complicada però que realment
Recordo aquells moments de joventut, d'anar amb tota la família a la catedral, a Sant Domènec, i anar a missa, i després anar cap a casa, i ressopor fins a altres hores de la nit. Aquí ha fet una mica de mal això del sopar de Nadal, de la nit de Nadal, que no era una tradició. Jo a casa meva, per exemple, també.
Fèiem cap sopar, anàvem amb la mare, el meu pare no venia, però amb la mare anàvem a la missa a Sant Narcís i sortint de missa, ara no recordo, jo diria que hi havia xocolata desfeta o bisquetell o les dues coses, i per tant podies menjar alguna cosa, fèiem el...
el ressupor a la sortida de la missa al Gall, que si no recordo malament era a les 12, després ja es va anar avançant cap a les 11 i ara sí que és veritat que hi ha llocs davant de casa que visca davant de l'església de Sant Salvador d'Horta, diria que la fan bastant més d'hora, també ho entenc perquè
Sembla que sí que la fan a les dots igual que a la catedral, vull dir que encara hi ha llocs que... Home, ja entenc que és complicat, però jo sobretot, home, és veritat que el canvi d'hàbits a nivell de creences i pràctiques religioses ha canviat, però també el sopar de Nadal, que ha vingut com una tradició afegida, que jo crec que no era gaire tradició que el nostre, nosaltres érem més del dinar del dia Nadal, no? I el sopar de la nit de Nadal jo crec que ha fet una mica de mal en aquest sentit, que la gent s'ha despistat més, no? S'ha despistat de les dotze de la nit.
No ens enganyem, ve part de la cultura de la gent que va venir de les onades migratòries que, diguem-ne, per dir-ho, d'Espanya, l'estat espanyol, se celebra la gran festa allà, és la nit de Nadal, el que ells en diuen la Nochebuena, que aquí no havia tingut tradició, aquí com a molt fèiem cagar el tió, és el que deies tu, la missa del gall, però era una cosa de ressupor, no era una cosa de taula, per tant, d'alguna manera.
A casa es manté el dia de Nadal, però és veritat que hi ha molta gent que ho aprofites una mica, com també el cap d'any, que el cap d'any també és una d'aquelles coses que, per exemple, parlant amb gent que ve d'altres punts de la península, que allà era una cosa més de, diguem-ne, que no es celebrava, segurament no es feia més en família, quan aquí precisament era el dia de sortir, almenys a les meves edats, que ja són moltes ara, però...
Era més el dia de sortir, no? Però bé, aquí ens apuntem, si es pot, ens apuntem una miqueta tot, eh?, les festes, perquè ens queixem de tot, al final el gran fet diferencial és la Diada Reis, vull dir, en altres llocs, el dia 2, diguem, no arrenquen i aquí, doncs, esperem el dia 7 i encara a les escoles, no sé si ho ha sigut sol, el 8, el dia 8, que era allò que es deia abans perquè els nens...
i, bueno, sí, sí, al final avui és un dia d'aquells així que dius, bueno, a veure... I ara parlàveu això de la missa del Gall, la catedral, jo recordo moltíssima gent i jo crec que encara hi va molta gent i hi ha la tradició de la missa del Gall a la catedral i que hi va moltíssima gent. I l'altre dia comentàvem...
amb diversos pares del col·le i algun mossèn del col·legi de Benlloc i de les Alsines, que sembla que no, però ara hi ha hagut com un repunt de gent jove a les misses. Hi ha hagut un repunt de gent jove, no que siguin ni de Benlloc ni de les Alsines, perquè hi ha un repunt de gent jove, i ho deien una miqueta amb el tema de la Rosalia, de les cançons aquestes últimes que ha fet de l'últim disc.
que l'ha vinculat una miqueta al tema religiós, pel tema que amb la seva àvia sembla ser que va tenir una conversa, i que l'àvia li va dir que ara que el bisbe o el papa ja t'ha fet referència, no sé si era el papa o el bisbe, el bisbe va fer una carta, va fer una carta dient-li alguna cosa i l'àvia li va dir a Rosalia, ara ja ets una persona important perquè un bisbe ha parlat de tu.
I aquest fet, al final ell ho va explicar en una conversa, i vulguis o no vulguis, aquesta gent que té aquests seguidors tan aferrims, doncs sembla ser, no puc assegurar-ho, però hi ha gent, i tu te'n vas a una missa a Sant Josep,
un diumenge a les 8 del vespre, i al·lucines de la gent jove que hi ha a missa. És espectacular. Sembla que no pugui ser? Doncs és. Hi ha molta gent jove que ha a missa. I no ho sembla, però hi ha molta gent jove que ha a missa i volia dir-ho perquè jo hi vaig i perquè a aquella hora hi ha molta mainada i no són tots ni de benlloc ni de les alzines, sinó que veus gent...
Sí, segurament a la nostra generació encara hi havia un cert sentiment, la llei aquesta del pèndol. Estava pensant exactament el mateix. Sí, sí, perquè jo crec que a la nostra generació encara hi havia, tot i que és veritat que hi havia molt jovent de parròquia i tal, jo estava vinculat a la de Sant Narcís en temes de lleure i tal,
i hi havia molta gent jove, però sí que és veritat que tot el tema més d'església, de missa i tal, encara generava una certa reacció per aquesta llei del pèndol una mica a la contra. I en canvi ara els hi és com molt neutre, i fins i tot...
Bé, segur que es pot analitzar de moltes maneres, però des d'un punt de vista més de la cultura i així, doncs hi ha referents que hi apel·len i que no els hi genera cap mena d'orticària, no? I per tant, doncs sí, jo crec que és una certa neutralitat, no? Vull dir que no hi ha aquesta reacció més d'en contra que venia d'uns anys, no? En que l'Església tenia un paper molt...
molt predominant, lligada al poder, a l'època del franquisme, una part de l'Església com a mínim, i en canvi ara segurament això s'ha diluït moltíssim i per tant no es veu tant, tot i que algunes declaracions del president de la conferència episcopal espanyola posant-se en temes de política no hi ajuden gaire.
Però això és veritat que a Catalunya l'Església Espanyola jo crec que ens queda una mica lluny i per tant tenim altres referents com un ex-rector de la parròquia de Sant Narcís, en Joan Planella, que a mi em fa gràcia veure que era ubicari, de fet, quan nosaltres érem jovenets i fèiem activitats de lleure. Vist a ubicari de Sant Narcís.
Era lector, si no m'equivoco, de Jafra. Sí, després va estar voltant per diferents parròquies i em fa gràcia veure que aquella persona jove amb què nosaltres havíem coincidit, quan nosaltres també érem bastant joves, doncs ara és una veu bastant progressista dintre de l'Església Catalana. De fet, és la veu, diguem-ne. Sí, sí.
de l'Església Catalana, perquè és veritat que hi ha un... És a dir, ara la gent pot pensar, ara que ets parlant de coses de missatlles relacionades, jo crec que l'Església ha tingut sempre un paper molt important, jo recordo de bon grat, a més a més, a una època que, diguem-ne, que hi havia una... allò que es va voler dir la Conferència Episcopal Catalana, diguem-ne, l'Església que està sota el paraigües de l'Arquivisbat de Tarragona,
amb bisbes com Monsenyor Camprodon, el doctor Camprodon, el doctor Guix, el doctor Deix de Solsona, que tenien una veu pròpia que marcava una certa distància. També és veritat que això és el pèndol, perquè hem de pensar que l'església espanyola va tenir gent com Tarancon i després van venir els que van venir, per dir-ho d'alguna manera. I el cert és que ara, amb una església que...
que sembla poc combativa, per exemple el bisbe de Girona és un bisbe que arriba amb altíssimes expectatives però que s'ha mantingut en un paper molt d'església, no ha intervingut en d'això, però quan sents el que sents i quan el president de la conferència episcopal, Arguello, si no vaig a red,
va dir el que va dir, que jo crec que es va passar a tres pobles, la veu sensata i mesurada de l'arcabisbe Planella va posar més les coses al seu lloc, en el sentit de dir que encara hi ha diferències molt importants entre l'Església catalana i l'Església espanyola.
Totalment, totalment. I això que he dit al bisbe, si esteu d'acord, eh, jo... Bueno, jo crec que s'està situant, fra Octavi, també ve... Jo vaig escriure una cosa en el seu moment, com que la vaig escriure, la dic ara, eh, no és més per això, li vaig dir que havia arribat amb unes expectatives tan altes que l'únic que podia fer era decebre alguna gent.
perquè realment no havia, pel que jo he viscut, que ja en porto uns quants, tampoc tants, perquè de bisbes hi són, però vull dir, jo havia conegut el doctor Jovany, després el doctor Camprodon, que va tenir una llarguíssima, el doctor Sol aquí va estar-hi pocs anys com a bisbe, després com a mèrit es va quedar aquí, o el doctor Pardo, per dir-ho d'alguna manera, no, que...
La sensació és que, diguem-ne, que Fraudeva hi va arribar amb totes les expectatives del món. I suposo que ha fet una feina molt complicada, perquè és que aquest dia ho parlàvem, i de dir, si parléssim dels capellans realment en actiu en aquests moments a la diòsia de Girona, són molt pocs.
i jo crec que feina ha tingut a dintre com per buscar accessius i al final com que és el que dius també és un poder que al final vulguis o no vulguis s'ha de moure les seves fitxes internament i el bisbat de Girona sempre ha sigut un bisbat que s'ha sentit dir que és un bisbat complicat que no és fàcil, que ningú venia quants anys hem estat sense bisba? dos anys ben bons i ningú s'atrevia a agafar aquest relleu
i jo crec que no ha hagut de ser complicat, però bueno, ja et dic, Fra Cotavi, jo l'he conegut personalment i al principi s'ha posat molt les piles en voler conèixer com és Girona, què hi ha Girona, què deixa d'haver-hi Girona, com funciona Girona, i trepitja molt el carrer i va amunt i avall tot el dia, bueno, jo crec que s'ha de situar, també, no és fàcil. Home, això avui té anys per endavant, per tant, no cal córrer, no és com els sant pares...
Realment ja els novenen amb una edat bastant avançada i, per tant, o fan feina al principi o no la fan, no? Que dit sigui de passada, a mi sí que em sorprèn una mica el sant pare actual, no?, que potser perquè veníem d'on te veníem, o amb un sant pare, no?, per bo, o molt més...
que es pronunciava molt més sobre diferents temes, amb alguns hi podies estar d'acord, amb d'altres no tant, i en canvi aquest, doncs, la veritat és que no piula massa, per dir-ho ràpid, no? Vull dir que, no sé, sorprèn una mica la diferència de perfil, no? I per tant, doncs, bé, també...
Jo crec que l'Església té el seu àmbit, sobretot els líders de l'Església, per dir-ho així, al nivell que siguin, han de ser referents per la comunitat catòlica, en aquest cas, però que també és veritat que a vegades poden tenir opinions que afecten àmbits que no són pròpiament de la seva circunscripció, per dir-ho així,
que està bé sentir una veu de tant en tant que defensi els drets humans, els valors que podem compartir amb la resta de la societat. I, en canvi, d'altres vegades, crec que, per dir-ho ràpid, pigem fora de test, com en el cas del cardenal...
No, encara no ho és cardenal. No, no és cardenal, ja hi havia haver algun dia. Era en Roca Varela que era cardenal, aquest no, però és igual. Posant-se en una qüestió política que crec que no li pertoca. I menys de la manera que ho va dir. I avui dia que les notícies corren ràpid.
i que es difuen tot tan ràpid abans les coses no anaven tan d'avui per avui però és que avui tot és tan immediat que tu dius hola avui i ho saben la resta del món en dècimes de minuts el que ha fet ha sigut tornar una mica a l'època de l'Alcobarella precisament que va intervenir d'una manera decisòria i partidista diguem-ho així, que és una d'aquelles coses que com a mínim l'església catalana ha intentat navegar tot i que en moments complicats diguem-ne, jo crec que s'ha posat
el cantó diguem-ne dels fidels per dir-ho d'una manera així o de la societat fins i tot el doctor Pardo que va arribar diguem-ne amb una certa fama de conservador malgrat que venia d'allà on venia i venia precisament de l'altre cantó
moments com el 2017 va mantenir un cert discurs amb el qual hi podies estar d'acord i a vegades jo crec que hi ha gent que diu hi ha gent que pensa que s'haurien de quedar dintre de les esglésies de les opinions, jo penso que són
que tenen el seu rol i el seu paper, i que qui els volgui escoltar que els escolti, al final, el que diuen en aquest cas no és paraula de Déu, sinó que és paraula de bisbe i tal. Ara estem també en un moment, en aquest sentit, avui ens està sortint la primera tertulia així, és una miqueta...
Catòlica, però tots pendents d'un fet que serà molt important. T'ho deies, és a dir, el papa Bergoglio, en certa manera, va tenir una arribada fulgurant que va mantenir durant tot el seu papat, per dir-ho d'alguna manera. Els que ja tenim més anys que vosaltres, recordem una cosa així amb Joan XXIII, que va deixar molt bon record, no precisament a la cúria, i crec que li passa exactament una miqueta al...
el papa Bergoglio, que ho va tenir. Per tant, entenc que el nou papa, no per la llei del pèndol, però en aquest sentit és molt més mesurat, però les coses que li he sentit tampoc m'han semblat. I el que anava a dir és que hi haurà fets importants i rellevants perquè ja fa cinc anys que el cardenal Omella, que és la figura, l'arcabisbe de Barcelona, cardenal Omella, també diguem-ne amb
si no els té està a punt de fer 80 i per tant han passat 5 anys i algun dia o altre arribarà un nomenament que sí que marcarà una miqueta el futur d'aquesta església i hi ha d'haver-hi canvis jo crec al final com tota la tipologia de societat els canvis hi han de ser-hi i
i poder veurem o no, no ho sé, però hauríem de començar a veure que hi haurà dones que donaran missa o que hi haurà famílies que... Com passa una miqueta amb els meus germans, per exemple, estan a Suècia, ells són protestants. Bueno, practiquen el catolicisme, però hi ha la part protestant, no? I ells ho diuen. Diuen, ostres, és que nosaltres una missa a Suècia és molt diferent de la d'aquí. Aquí, depèn d'on vagis, és que se't fa pesada, perquè...
el sermó que et fa el mossèn, depèn d'on vagis. Però també és el mateix, ja saps que no és el mateix anar a Sant Josep o Sant Narcís que anar al Sagrat Corp. Està clar, està clar. Vull dir, ho tinc claríssim, això. Sí, o Paraclaret, o... I la influència que tenen, diguem-ne, també, tota aquesta nova, diguem-ne...
anava a dir onada, però podria... una migratoria, em referia a onada, no m'agrada la paraula, de, per exemple, molta gent sud-americana, que està molt propera a les esglésies evangèliques, però que també ha omplert algunes esglésies d'aquí, però que llavors això fa, per exemple, que el tema de la llengua estigui... Sí, sí.
afectada. Per cert, anècdota, jo vaig a córrer sovint cap a la zona de la Nestle, per allà a Domeny, i allà hi ha una església evangèlica, si no tinc mal entès, que és on de tant en tant es veu que hi ha anat el Dani Alves. Doncs...
d'haver-hi uns quants cotxes aparcats el diumenge al matí i tal, les últimes vegades que hi he anat, els hi ha fet un màrqueting, no sé si amb les expectatives que hi torni a anar o que els hi ha donat una altaveu molt gran, però la veritat és que ha tingut impacte sobre la presència, l'assistència de...
de fidels, doncs, en aquest cas d'això, d'una església evangèlica, ara no recordo el nom, vas fer Elim, em penso que és, i és aquí que hi va anar-hi, aquest personatge que no deixa també de ser... Curiós. Curiós, per dir-ho suau, no? Que pugui generar, doncs, tota aquesta...
No, però durant... Visibilitat. Durant temps em parlàvem de les esglésies evangèliques i els lligàvem, també va haver-hi el fenomen paret en el seu moment, i els lligàvem molt a una tipologia. Però és perill... Molts evangèliques, encara n'hi ha. El que passa és que és un tema que no conec, perquè això d'esglésies evangèliques, allò... n'hi ha moltes i diverses i...
i el que sí que és veritat és que s'han anat obrint, és a dir, de la mateixa manera que no s'obren parroquies, perquè ja n'hi ha i algunes no s'omplen, però sí que és veritat que les esglésies evangèliques s'han anat obrint a la ciutat, a Salt... I vaig veure si n'havia obert una de xinos...
Uns xinos allà a la zona de Benlloc. A Sant Narciss hi ha una comunitat xinesa bastant important. Jo quan estava a l'Ajuntament m'havien convidat a algunes celebracions, però eren més de tipus cultural i tradicional. A nivell religiós la veritat és que no ho desconec totalment.
però sí que les celebracions de l'any nou xinès i altres moments de l'any que la comunitat xinesa que ja et dic pivotava bastant al voltant de Sant Narcís i fins i tot el centre FADAC de Sant Narcís acollia alguna d'aquestes celebracions perquè hi tenen vinculació és una comunitat important ara a nivell religiós ho desconec però sí que és veritat que hi ha molta més diversitat de tot tipus també mesquites i centres de culte
de diferents religions, perquè la ciutat ha canviat, i per tant aquella ciutat que anàvem tots a Missa del Gall, els anys, jo parlo dels anys 80, però que venia d'abans i tal, s'ha anat diversificant, hi ha gent que no practica res, hi ha gent que creu i no practica, i després hi ha molta diversitat de tradicions i de religions diferents, no?,
gràcies a tota aquesta diversitat que tenim i que jo crec que és una cosa que enriqueix i que les esglésies, quan parles amb elles, doncs celebren. Mira, una cosa, deixa'm comentar, perquè és una cosa que vaig poder anar a veure l'altre dia personalment i que em fa il·lusió poder explicar, que és que finalment s'han pogut construir les deu tombes islàmiques
He dit aquest A, perdó, perquè com que ho havies explicat aquí a la tertúlia i a més a més van explicar el complex, diguem-ne, moviment burocràtic que es va haver de produir. Estem parlant de sis anys ja, eh? Sí, és un tema que he anat preguntant perquè...
les lleis de llibertat religiosa fa molts anys que l'estat espanyol aconsellen i recomanen als ajuntaments que habilitin espais en els seus cementiris per donar cabuda a les diferents tradicions religioses i evidentment el que va passar és que durant la pandèmia la comunitat musulmana de Girona
no podia fer allò que és habitual en aquesta comunitat i m'imagino que en altres, que és que a través d'unes assegurances que ells tenen, quan hi ha el cas d'una defunció, doncs, normalment es fa la repatriació i es fa, doncs, el ritus funerari en el seu país, majoritàriament al Marroc, però hi havia altres membres d'altres països de l'Àfrica. Això durant la pandèmia no era possible perquè els vols es van quedar, vull dir, al principi de la pandèmia es van cancel·lar i, per tant,
en previsió que pogués donar-se algun cas d'algun difugn o així de la seva comunitat, van demanar que es pogués construir, habilitar un espai en el cementiri per seguir els seus ritus, que demana que siguin enterrats a terra i mirant a la Meca, amb orientació cap a la Meca. Semblava que havia de ser una cosa fàcil, però... De fet, en teoria ho és. Sí, de fet, a mi em va venir a veure algun industrial del sector funerari i em va dir això en 15 dies està fet, no?
El problema és que l'administració pública i l'agilitat a vegades és com una mica un oximoron. Si no recordo malament, es tractava de construir 10 tombes que a més a més no es tractava de construir. Eren prefabricades. És veritat que s'havia de fer una petita obra, però això ho vam parlar a nivell d'equip de govern...
Es va aprovar una partida, vam dir, bueno, agilitzem-ho, perquè era en aquell moment. Recordo una cosa que em vas dir, i rectifica'm si no és així, que com tu ara has consultat el secretari, pensant a veure que no hi hagués algun tipus de problema per fer-ho, et va dir que no només s'havia de fer, o sigui, que no només es podia fer, sinó que s'havia de fer. Sí, sí, per això et dic, perquè hi ha una sèrie de lleis que...
obliguen en certa mesura a que els ajuntaments compleixin amb aquestes diferents normatives segur que tu potser coneixes millor jo ara no la recordo de memòria però crec que hi havia la de llibertat religiosa i alguna altra i per tant que d'aquí se'n desprenien algunes sentències o dictaments que s'havien fet per part d'òrgans jurídics demanant als ajuntaments que ho fessin sobretot en aquells casos en què hi havia la demanda per fer-ho
i va començar tot un rosari de procediment burocràtic administratiu de licitació en redaccions de projectes que va ser va esclatar el març del 2020 per tant estem parlant i fins ara no s'ha resolt fins ara no s'ha resolt però fins ara no els han enterrat
No, no, no, vull que quedi clar que ells el que feien era la demanda perquè en cas que es trobessin en aquesta situació, doncs poguessin fer això. Si no, tenien algunes alternatives, que eren alguns cementiris de la demarcació de Barcelona, ara no recordo quins, que sí que tenien aquest espai habilitat,
o una altra mesura, una mica més sui generis, que era fer la inhumació en un ninxul convencional i posar terra a dintre del ninxul, com una cosa més simbòlica. Per tant, jo ara no sé dir exactament si va haver-hi algun cas i com es va resoldre, en el cas de Girona jo diria que no ens hi vam trobar, però que sí que en previsió, i sobretot també una noia de la comunitat musulmana em deia
diu, jo és que tampoc té massa sentit que jo o els meus fills i el dia que passi ens enterrem al Marroc, ja no hi tenim gaire relació, per tant, a on no? I que cada vegada això s'anirà donant més i per tant la gent que és practicant en la fe musulmana i que creu que vol seguir aquests ritus, doncs molts ja no tindran un vincle directe i no sabran on fer aquesta repatriació en cas que sigui necessari, etcètera, etcètera, no?
Per tant, n'hi ha deu, són poques, és una zona... Sí, es va fer, ja et dic, es va haver de licitar la redacció del projecte. Es va haver de resoldre una situació una mica complicada, que és que el cementiri nou, que és l'únic on hi ha espai físic per fer-ho, era una empresa mixta. Vam haver de municipalitzar l'empresa que gestiona el cementiri nou i, per tant, ens vam quedar com a ajuntament tota la gestió d'aquesta empresa. Quan això va estar resolt,
En paral·lel es va encarregar la redacció del projecte, es va adjudicar, l'arquitecte va parlar amb la comunitat musulmana, es va dissenyar tot allò, es va fer el projecte. S'havia de fer estudis geotècnics, s'havia de fer, ja us podeu imaginar, una obra pública, tot el que representa a nivell de permisos... Una cosa que es podia fer en 15 dies ha trigat 5 anys i mig, deixem-ho dir-se. Després es va haver d'adjudicar l'obra i finalment l'empresa constructora...
ha executat l'obra i està a punt d'estrenar, perquè d'estrenar, vull que encara hi ha els precintes en el banc i en la font i en la paperera que anaven en aquest conjunt. Jo crec que ha quedat prou bé, és un espai digne i, per tant, amb aquesta possibilitat de creixement és tota una feixa que hi ha allà dalt. I, per tant, doncs, finalment, sis anys després s'ha pogut... Dos anys i mig després que Martí Terés ja no sigui elegidor... Exacte, sí, sí, però jo, bueno, allò que quan veus amb un o amb un altre...
Vas preguntant com està el tema i l'altre dia que em van dir, ja han acabat l'obra, vaig pujar fins al cementiri nou a veure-ho i la veritat és que crec que ha quedat prou digna i prou... Això et porta a un altre tema, que és el de la burocràcia, que com a mínim ara se n'en parla i tothom està d'acord en que és excessiva, però... Però continua sent lenta. Però continua sent lenta, sembla pitjor que els jutjats. És un procés molt garantista i...
Jo crec que es retroalimenta amb una certa litigiositat que hi ha per part d'empreses que es veuen agreujades perquè no han obtingut una licitació o el que sigui. Que l'impugnen, que també cada vegada s'impugnen més les coses. Es busca molt aquesta seguretat jurídica per part de l'administració pública i això obliga...
que tothom faci tots els informes, que tot estigui bé, salvar-se una mica les espatlles per part de tothom, perquè en un moment donat no puguin imputar-te una responsabilitat patrimonial cap a un càrrec públic, un càrrec tècnic, que ha firmat no sé què, que resulta que no estava bé. Imagineu-vos en aquest cas l'incendi de la discoteca aquesta de Suïssa. Evidentment s'estan... Feia 5 anys que no es feien... Però no sé quina normativa hi ha i cada quant s'han de fer. Per tant, aquí algú...
Evidentment, les asseguradores i tothom qui pugui està buscant aquí encolomar la responsabilitat d'aquest problema. I si s'ha fet alguna cosa malament, si algú va fer una inspecció mal feta, si no va fer quan tocava, si hi havia alguna normativa que no es complia, si els propietaris, si l'Ajuntament, etc.
La responsabilitat d'un enginyer municipal, imagineu-vos, en aquest cas, a quin nivell estem parlant. I el càrrec polític, també, després. Després hi ha el regidor, que també tampoc vol que se li pugui tillar que es va fer una cosa mal feta, siguin ell regidor... Sí, però la pregunta des del món de la ciutadania és molt bé, tot això està molt bé, i s'entén que sigui així, però no podria ser més ràpid, per dir-ho d'alguna manera.
Jo crec que falta una miqueta aquell allò de fet a la llei fet a la trampa que aquí una miqueta és fet a la llei fet a la trampa de la responsabilitat de la gent és a dir, si a mi em diuen jo vull obrir un negoci aquí al carrer Valmes i jo sé que compliré perquè tinc un enginyer que me prepararà tota la documentació que tinc una gestoria que me prepararà tota la documentació i que sé que m'ho faran bé
i això jo pogués obrir el local i dir-li a l'Ajuntament, no patiu, això estarà tot fet.
Tinc uns externs que m'ho estan preparant i us ho presentarem tots. Això és una mica de la secció, eh? Deixeu-me començar, deixeu-me començar a generar que així després, jo, tot això estarà resolt i... En moltes activitats és així, eh? Sí, sí, sí. Hi ha una declaració responsable per part de qui obre el negoci i tu no, l'Ajuntament diu, no, com és que l'Ajuntament ha donat llicència en aquesta activitat? No, no, és que no, hi ha moltes activitats que no requereixen llicència.
requereix llicències si ha de fer unes obres, evidentment, aquí les obres s'han de supervisar i l'Ajuntament ha de donar una llicència d'obres i validar que el que deia el projecte... Però la majoria dels locals es fan obres. Sí, això és veritat. Per tant, la llicència d'obres és un escull
La declaració responsable jo crec que agilitza molt l'obertura de l'activitat, però que hi ha algunes activitats que requereixen d'una inspecció, perquè jo què sé, per normativa sanitària o altres normatives... Cuines de restaurants, cuines de bars, jo això ja ho entenc, però moltes vegades no només dic un local com podia dir qualsevol altra cosa, però...
empreses grans que volen iniciar una nova línia empresarial, ostres, hi ha una burocràcia que de veritat que és... I ara que parleu d'això, a Malany ha tornat a obrir un bar emblemàtic de Girona, que era la taverna a la plaça del Mercadal,
que havia tancat durant vuit mesos perquè feien obres de reforma, van trobar unes restes per allà dintre que van fer aturar una miqueta tot això i va haver-hi tot el tema també de la vestida, no es tracta de fer promoció però aquella plaça li donava molta vida, no?
Ara tornen a obrir i ja tornaran a posar taules al carrer. Però l'altre... Ben estat arreglant tot. Sí, sí, molts mesos, molts mesos. Era una cosa que havien tancat per dos mesos i s'ha allargat uns quants més. I, per exemple, una de les coses que hi haurà... És del Grupoire, no? Sí, és del Grupoire.
Una de les coses que hi haurà és que, per exemple, les taules que hi havia al cantó, diguem-ne, de la façana, aquelles taules no hi podran ser-hi i es traslladen al missat de la plaça, que és una plaça que té gràcia si té vida. I tant.
i que allà tothom se li dona vida ja han passat 8 mesos jo dic 8 mesos i podria ser 9 o podria ser 7 recordo que un dels treballadors que estaven allà que havia estat molt de temps a anar al bar Núria que també és d'Europ Boira el vaig trobar en un bar i em va dir de moment estic aquí perquè no hem acabat les obres allà dic ah vale, vale però no sabia que havia passat tot això sí, sí, va ser allargat més de fet inicialment volien obrir
a finals d'estiu, després per fires i al final està per any. Escolta, home, Sants Inocents, és que el dia 28, per exemple, jo aquest any, tema notícies, i us hi deien als nens, vigilàvem els Instagrams, vigilàvem tota la informació que veieu a xarxes socials, perquè és el dia de Sants Inocents, poden haver-hi moltes innocentades, no us cregueu res del que posi
A les notícies, no? Perquè una miqueta era allò de... Però no, la veritat és que sí que he vist alguna notícia així... Jo crec que les xarxes encara van funcionar, però, per exemple, els diaris ja fa molt de temps, puc parlar pel Punt, però sé que el diari de Girona també, ja fa molt de temps que varen decidir no fer-ne. En el cas del Punt, ja fa molts anys, bàsicament, una vegada que ens la van colar nosaltres l'inocentada...
El que passa que ho va fer-ho amb un punt de punyeteria, perquè, clar, tu havies d'estaltar-ho el dia 27 pel dia 28, però si et feien una rueda de premsa el 24, em demanda que no es publiqués i tal, la que ens van colar era una cosa que després en alguns llocs ha estat factible, va ser l'arcalde de Mingupairó,
de Camprodon que va dir que posarien calefacció en un tram de carrer això en altres llocs passa allà es va decidir perquè fins llavors es feia jo recordo haver participat en algunes allò que els bitllets de 2000 no volien i s'havien d'anar a canviar aquell mateix dia perquè si no perdien valor o una que va ser sonada que ens vàrem baixar bastants clatellades que vàrem dir que tota una sèrie de segells amb el caret o el rei eren tòxics i s'havien de tornar
I de molt abans aquelles que farien un circuit de Fórmula 1 al mig de la ciutat de Girona, coses d'aquests i tal. Podria dir que s'ha perdut una miqueta. T'hi ha fet al començament algunes, que ara ho veus i seria un autèntic escàndol, perquè, bueno, una mica com el que va passar amb el Camaleó, que ja no era el dia dels innocents, que un any abans amb en Vicent per tal com a...
en Vicent Partalara de Vilagüeb, que en aquells moments treballava a la televisió espanyola de guionista, van escenificar un cop d'estat a Rússia, que al cap d'un any es va produir a Rússia, a l'URSS en aquell moment, que al cap d'un any es va produir tal qual i que va portar... Jo crec que els grans mitjans no fan el...
No, hi ha les xarxes, sí, però crec que és un error perquè els algoritmes no entreguen els continguts sempre el mateix dia que es publiquen i, per tant, tu pots entrar a Instagram, per exemple, i veure una publicació de fa uns dies i, per tant, perd context. En tot cas, jo faria, si qui les vulgui fer a les xarxes socials, que les faci com una història o alguna cosa que duri només el dia 28, perquè si no jo vaig estar veient notícies de broma, per dir-ho així, anava a dir fake news, no, perquè fake news en veus tot l'any.
aquest és el tema, desgraciadament. Notícies de broma, les veies, doncs, l'endemà, l'endemà passat, no?, perquè, bueno, per això, perquè els algoritmes van entregant la informació com a ells els sembla, i, per tant, fora del dia, i, per tant, per una mica de sentit. No és això, no?, una miqueta el comentari del dia dels anys, i no saps qui ho ha parlat, una miqueta allò de la llufa, també, no? La llufa ja és una cosa que fa anys que no es porta, per dir-ho d'alguna manera. Era molt, sí, sí, que era vintage, i... No, no, és un canvi, no?
i no n'hem parlat i això que havíem dit que abans de començar vam dir que parlarem avui parlarem de la cavalcada perquè aquest any no hi ha hagut tant de renou com l'any anterior però també és veritat que diguem-ne que el col·lectiu Cacau i Negritud va penjar cartells jo sobre això sí que m'agradaria fer un comentari si em permets
Jo l'altre dia ho deia, escolta'm, entenc que evidentment tu no pots obligar qui no vol participar de la cavalcada en una manifestació que a ell potser no hi creu o no li agrada participar i per tant costa trobar persones...
com n'hem de dir afrodescendents, negres, per dir-ho clar, que vulguin participar, i que segurament això portarà uns anys, que aquesta és l'explicació que s'ha donat des de l'organització. Però jo deia, escolta'm, i no poden participar de la comitiva del Rei Negre persones blanques amb els mateixos atuells que porten les persones negres,
però sense pintar-se la cara, vull dir, jo crec que no quedaria tan malament, vull dir, simplement els veuries, doncs veuries gent blanca, veuries gent negra, de la comitiva del rei negre, participant en el mateix vestuari, en la mateixa parafernàlia, i jo crec que no passaria absolutament res, vull dir, no veig la necessitat d'haver de pintar algú blanc de color negre, perquè al final l'efecte visual i la festivitat i tot seria exactament la mateixa, no?
i per tant, no ho sé, és una reflexió que... Jo no hi veig la problemàtica de pintar, al final és com una obra teatralitzada això, és com una obra de teatre, és la sanificació. També pinten els blancs de blanc... També pintem els blancs i els hi posem purpurines, i els blanquegem, i els hi poses fantasia... Sí, però ja no entro tant en el fons de la qüestió que entenc que potser opinable i discutible, però sí que és veritat que hi ha tot un col·lectiu de persones que se senten ofeses i ho expliquen amb arguments d'on també...
aquesta tradició de pintar persones blanques de color negre, i jo crec que tenen la seva part de raó, que segurament vist des del nostre punt de vista ho veiem amb una altra perspectiva, perquè també pots pintar gent d'altres colors i fer altres coses, però que és veritat que hi ha un col·lectiu que...
que creu que això no és prou ètic o que hi ha arguments per sentir-se ofesos i per tant crec que s'ha de respectar perquè tothom té dret a ofendre's pel que li sembli i per tant en aquest sentit no els pots pas dir que no s'ofenguin perquè tenen els seus arguments i per tant jo simplement llançava aquesta idea de dir possiblement podríem participar igual a la mateixa comitiva sense pintar de color negre amb el mateix vestuari i tal no té per què ser una comitiva més petita pel fet de no haver trobat
prou persones racialitzades en aquesta part de la... Ara m'ha vingut un flash, eh? Michael Jackson. Era moreno i es blanquejava perquè no volia ser moreno. Tenia una malaltia. Tenia una malaltia també després. Bueno, és igual, però al final jo crec que...
Si hi ha una tradició, si es teatralitza d'aquesta manera tot, jo entenc que poden, evidentment, incorporar-se gent de color, cavalcada, via i via. No, no, i van fer-ho molt bé els que vaig estar observant. Crec que també hi havia una dona que...
Que era reina, no? Sí, sí. Però bueno, però la significació era... La significació és bona. Era de rei, per dir-ho d'alguna manera. Sí, el rei negre, en aquest cas, era femení, però és que no passa res. Vull dir... No, no, no. Portava barba. I portava una barba. I no passa res. Vull dir que al final és la teatralització de tot plegat. I jo dic... El que passa és que com totes les coses... És a dir, a veure, tots som fleticents al canvi...
I jo, per exemple, i t'ho pregunto a tu, Josep, que des d'aquest punt de vista, diguem-ne, de creient que tu has expressat, és a dir, jo crec que tu pots anar com a creient, però també pots anar-hi senzillament perquè forma part de la teva cultura. I una cosa jo crec que no es contradiu amb l'altra.
i a mi l'any passat per entendre una discussió molt complexa i complicada aquí mateix amb una tertúlia en la qual hi havia l'Aliudia, allò que és el que està al davant de Cacau i Negritud i hi havia en Xavier Serra que és l'encarregat de l'organització per part dels Manaies i allà no hi va haver punt d'acord bàsicament perquè em va donar la impressió i això és una impressió i per tant si...
si m'equivoco, no deixa de ser la meva impressió, que en un moment determinat el tema del blackface, per dir-ho d'alguna manera, era una manera de tirar endavant perquè en algun moment em va donar la impressió que no que vulguien és que no hi havia cavalcada. I aquí sí que jo ja em poso a l'altre cantó i dic... Això no ho he sentit, no? La sensació, no? A mi l'acusació del racisme extensa, com l'han fet, em dol.
També és veritat que he sentit a dir gent que diu, bueno, tots els blancs són classistes, segurament és veritat. I també el passar que tots els negres ho són, a la seva manera, com el col·lectiu gitano, diguem-ne, pensa que la resta del món és diferent i ja està, no? Sí, sí, mira, som diferents. Mira, un altre exemple relacionat amb la cavalcada.
Quan jo era regidor portava sostenibilitat i em reunia entre altres col·lectius molt diversos i tal, col·lectius animalistes. Una de les peticions que tenien era que no hi haguessin cavalls. Jo els hi vaig dir, dic, això devia ser el 2019, poc després de ser regidor, no? I els hi vaig dir, jo puc entendre la petició que feu, però diria que ara mateix...
Encara potser no està prou medut el debat com per assumir això. Pocs anys després es va implementar i es va fer. I a mi em va semblar bé que es fes. És a dir, ara ho trobem relativament normal, que no hi hagi cavalls amb una cavalcada, que no ve el nombre d'aquí. Per tant...
i ningú s'ho qüestiona vull dir que els debats porta't ha perdut la cavalcada la cavalcada per mi ha perdut però són opinions podem estar d'acord que si és millor o és pitjor les carrosses són exactament les mateixes i es va posar aquest mecanisme d'atracció humana jo si m'ho permeteu i us ho traslladu ara perquè ens queden 3 minuts però us podem aprofitar molt bé amb això
els canvis de la cavalcada és allò sempre t'acaben sobtant perquè t'acaben a tu però al final jo crec que tot això ho hem de mirar amb els ulls dels nens que és per qui es fa i els ulls dels nens jo crec que aquest dia perquè més gent que mai a la cavalcada
No, i tant, i tant. El recorregut és curt, que ha fet que la gent s'acumulés una mica, jo no acabo d'entendre massa bé per què s'ha escurçat el recorregut, no ho he preguntat tampoc, però crec que ja anava bé com era, i per tant que la gent quedava una mica més repartida ara, estàvem amb cinquenes i sisenes files, jo soc alt i no soc un nen, per tant no hi ha cap problema...
però entenc que potser alguna mainada i tal els va costar més d'arribar cap a les primeres posicions, però vaja, no ho sé, segur que hi ha alguna explicació, que ja et dic, no l'he preguntat, però crec que... Bé, el campament funciona molt bé, pels nens, és a dir, el que és la zona del campament, la d'Avesa... També ens va subter, és clar, els que varen veure néixer...
campament, diguem-ne, a la zona de Fora Muralles, també van pensar, ostres, el canvi allà és igual, a uns dels nens que no l'han conegut és igual. Allà no sí que hi havia, hi havia anat amb les meves filles quan eren petites a Fora Muralles i no, era impossible. I per casos d'emergència o a les escales baixar hi havia un caos allà, brutal. D'aquesta manera la Devesa queda bé, eh?
perquè tens els tres espais i les fogueres allà mig, que vulguis o no vulguis també té el seu encant i que els nens poden interactuar. És a dir, ara és molt més fàcil interactuar amb sa majestat, per dir-ho d'alguna manera, els reis, que no pas abans. Abans el veies sempre enfilat, per dir-ho d'alguna manera, sobre la carrossa i arribar amb ell. L'única manera d'arribar amb ell era agafar el nen, fotre-la sobre la carrossa,
I que el rei l'agafés i te l'abracés, era l'única manera. Ara no, ara els nens poden tocar-los, i també és maco això. Doncs escolteu, ha passat la primera tertúlia volant, no hem parlat ni de residus, ni de coses que segurament en tornarem a parlar perquè ve dels campis.
Vaig haver d'anar al cartró amb cotxe, eh? Amb cotxe. Però bueno, ja està, res més. Sembla que està en vies de solució quan hi hagi un contenidor per cada fracció i per tant això jo crec que ajudarà a millorar la implementació d'aquest nou sistema. I en continuarem parlant segurament en aquesta tartalia que avui hem arrencat amb aquest any, avui dia...
7 de gener, dia de molta fred, 7 sota 0 a les Hortes. Jo us volia agrair aquesta tertúlia que hem tingut. Gràcies, Josep Prac, gràcies, Martí Tarés. A vosaltres. I nosaltres, si tot va bé, tornarem demà.