FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, parla Maria Lara. El president de la Generalitat afronta avui la primera sessió de control al Parlament des que té l'alta mèdica. Salvador Illa ha de respondre avui a totes les preguntes dels diferents grups parlamentaris després de les darreres crisis com el caos a Rodalies i també les vagues de sectors com l'educació i la sanitat. De fet, en la seva primera intervenció...
Ella ha insistit en que lluitarà perquè Catalunya recapti l'IRPF i, en conseqüència, ha demanat a Esquerra negociar els pressupostos. El diputat república Josep Maria Jové s'hi ha vingut. Això no és el final de res. El contrari, tot el contrari, és l'inici d'una tramitació parlamentària. I jo vull dir que avui a vostè i al seu grup parlamentari que hi ha marge d'acord. I vull dir que jo a vostè i al seu grup parlamentari que també us hi estigui a la mà.
i els demano que l'agafin. I farem tots els esforços que siguin necessaris per fer-ho. Insisteixo, aquesta és la posició del president de la Generalitat de Catalunya. Fem-ho possible per allò que realment li importa, fem-ho possible per la majoria social d'aquest país. Els estenc la mà, agafin-ho, sisplau. President, la mà i agafarem. Ho sap perfectament. Primer compleixin i després negociem. Ha estat en la sessió de control al Parlament on ja accepten la petició de Junts de compareixer quan sigui possible per donar explicacions, com deien, del col·lapse que viu Catalunya.
I amb mobilitat encara ara, retencions d'entrada a Barcelona, a la 2 entre Palleja i Sant Joan d'Espí, però obres amb un carril tallat també a la B23, entre Papiol, Sant Ferru i Esplugues, i a la B20 a Santa Coloma. També hi ha a Cues, a la C32, a Viladecans, a la C58, per una varia que talla un carril a Ripollet, i també a la C33 a Montcada. Finalment hi ha incidències encara, a la C31, a Badalona, i també a la C16, a Sant Cugat.
I el butlletí oficial de l'Estat publicarà avui tots els documents relacionats amb l'intent del Cop d'Estat del 23 de febrer del 1981. Serà previsiblement a partir del migdia quan tothom, qui ho vulgui, podrà accedir i consultar també a la web de la Moncloa una informació que fins ara no ha estat pública.
I la jutgessa que investiga la gestió de la dana demana al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que imputi l'expresident de la Generalitat, Carlos Mazzón. La magistrada considera que hi ha indicis d'una negligència absoluta en la coordinació de l'emergència i un nexe directe entre les víctimes mortals i la falta d'avisos.
I els problemes derivants de la fauna salvatge amb conseqüències com la pesta porcina africana, la gripe aviària o els danys pels conills rossegadors ha centrat bona part del debat i de les propostes entre les organitzacions sindicals durant la campanya de les eleccions agràries. El divendres se celebrarà la jornada electoral en la qual un total de 21.374 professionals podran votar a les 430 meses electorals distribuïdes arreu de tot el país. Notícies en xarxa
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de Joves Cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona't i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurament de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis!
Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda, aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia, Girona i Faima, com passen 8 minuts a les 10 del matí d'aquest 25 de febrer. No ens n'hem donat compte, com aquell qui diu, i estem acabant aquest segon mes d'aquest any 2026, un...
Un any en què hi ha en aquests dos meus han passat moltíssimes coses. D'aquestes coses, de la ciutat i el que ells vulguin, en parlarem avui amb les tres persones que ens acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmas. Albert Raquena, periodista, molt bon dia. Bon dia. Com estàs?
Bé, bé, bé, avui una mica enfredolit per aquesta boira baixa que hi ha aquí a Girona i que, bé, i com que feia calor i ja semblava que havia arribat la primavera, i en canvi avui ens ha enganxat així una mica a contrapeu. Ens ha enganxat, és que acabàvem de parlar perquè ahir fins i tot a l'escudici estava prou bé, que normalment sempre tenim un punt de fred i avui torna a fer aquella... Ahir a veure hem arribat temperatures de 22 i 23 graus pràcticament.
però bé, estem al mes de febrer i el temps ha d'anar evolucionant segons el que toca Jordi Navaslo, molt bon dia, què tal? Molt bé, molt bé Dic molt bé perquè sempre s'ha de ser positiu davant de la vida però val a dir que també em trobo d'una mica espès, mal de cap mareig, m'he aixecat aquest matí que em trobava molt malament no sé si té a veure aquesta buirina que hi ha però és igual, aquí estem
Una cosa o altra, tot hi deu fer. Uns tenim fred, els altres tenen mal de cap, en canvi l'Anna Pagans, que és la tercera pota d'aquesta tertúlia, no perquè la presenti en tercer lloc la menys important, fa molt bona cara i sembla que estigui molt bé, no? No, no, gràcies, al principi bé, sóc la més gran de tots vosaltres, entre altres coses també, ara parlàvem amb en Jordi que a vegades trobem caminant per als paisatges, diguem-ne,
De les ribes, sobretot, de les ribes del Peri, Sant Daniel, i tot això. Camines molt per la ciutat? No, molt no, però m'agrada, si puc, i tinc temps... Jo puc certificar que camina, l'he vist diverses vegades caminant, i tant. M'agrada fer aquestes rutes, quan fa bon temps, vull dir que no fa massa calor, perquè la calor a l'estiu has de canviar, a vegades has de canviar de llocs, caminar aquí.
caminava bé per les deveses de sal també les deveses tant cap a Girona com cap a Bescanó i fas una ruta és un trajecte planer perquè és pla i no hi ha pujades i baixades però és de bon fer
De coses n'hi ha moltes a fer, ara l'Anna, però diré, ahir ens van dir que van anar a una conferència de Marcel d'Urgori sobre Norma, que es farà la setmana que ve al municipal. La setmana que ve es fa al municipal i d'abans organitzen una conferència prèvia d'Urgori, que és una persona molt amena, molt coneixedora, podria dir,
I molt idèctica també. Sí, i va ser molt interessant perquè, a més a més, els Amics d'Òpera de Girona, dels quals jo també formo part perquè m'he enganxat en aquestes anades al Liceu de tant en tant, doncs també han promocionat, podríem dir-ne, les òperes que organitza el Teatre Municipal, que Norman és una que es farà aquesta setmana que ve, no recordo si és dijous, dimecres o dijous, un dia d'aquests...
I ahir vam tenir aquesta conferència i, escolta, hi ha moltíssima gent, estava ple del municipal, tota la platea, hi ha alguna llotja de platea plena de gent, la realment, doncs, bueno, la vida cultural en aquesta ciutat, tu també vas dir que havies anat a un acte de...
Sí, vam coincidir amb l'Albert Raquena. Avui jo participo a la presentació del llibre dels Jardins de la Nora, d'en Benet Salelles. Ara volia parlar, sí. Hi ha quantitat de coses, que també és bo. Vull dir, distre de tot, hi ha problemes... Ara freu a Falca, perquè em toca, i amb l'Albert ens vam veure la setmana de Raula, que organitza el Col·legi de Generalistes de Diputació, que ahir teníem la...
La Glòria Serra, d'equip d'investigació, periodista llarga trajectòria, a molts llocs, Catalunya Ràdio, Televisió Espanyola, La Sexta, La Ser, és a dir, que va estar a molts llocs. Avui nosaltres tenim aquí la Biblioteca Raola, que avui és un dia complicat en aquest sentit, amb un perisser que també farà una conversa amb la periodista Alba Martínez Vinal Peix, de...
de TV3, que en dèiem abans, ja l'anunciaré, crec que hi ha l'Overdi de TV3 i Catalunya Ràdio i així ens entendrem tots. No, no, i la gent també ens entendrà millor. A l'Empúries avui, per exemple, entre moltes altres coses, a l'Empúries avui hi ha Francesc Torralba, que presenta el seu llibre amb el que va guanyar el premi Josep Pla, i com tu deies bé, i tu hi participes, la Mercè, si no recordo malament, a les 7 de la tarda...
Benet Salell es presenta al llibre amb el que va quedar finalista, l'Alcacero, que és els Jardins de la Nora, que és la història d'una família gironina, austriaco-gironina, hauríem de dir, perquè la Nora era una d'aquelles nenes que, en el trajecte entre Viena i Girona, va complir sis anys, però que va arribar a Girona, a Girona, i al conjunt de l'Estat, en aquest moment, amb 500 persones més,
que van venir, diguem-ne, després de la Guerra Mundial, en una situació de reconstrucció de Viena, i van ser collides en una cosa que va, diguem-ne, un rentat d'imatge del règim franquista, van ser collides durant uns mesos, totes van tornar a menys una, que va ser precisament la Nora, que va ser, diguem-ne, fillada per el doctor Figueres, que llavors era un prom del règim, un home que estava a la Diputació i que feia, i de la vida de la Nora...
el que va ser el seu home, en Joan Ferran, en havia escrit un llibre en castellà que va editar Corbet, que es deia recordant la Nora, amb tota i bona història, i ara la versió que dona Benet Salelles és una versió molt diferent, que és la versió, i diguem-ne, més familiar, en el sentit que la Nora, que va ser filla del doctor Figueres, va passar uns anys molt complicats allà dintre, diguem-ne, treballant, fent feina, cuidant, i diguem-ne, i no sé, i sense ser especialment reconeguda. De fet,
els fills de la Nora, quan la seva mare va morir, es van canviar el seu segon cognom Figueres per el cognom, diguem-ne, austríac, que li havien canviat. Te l'has llegit el llibre, suposo que hi presentes, no? Sí, sí. A mi m'ha agradat molt aquest llibre. Sí, està molt bé. És una història molt gironina que molta gent coneixia, vivien a la Bambla. És una història molt gironina, i bueno, jo era el vespre, però vull dir que penso que està ben...
ben explicada Benet escriu bé, està ben escrit hi ha unes descripcions fins i tot de paisatges que estan molt ben fetes tot de Sant Daniel també ell és amic d'un dels fills de la Nora i suposo que ha pogut tenir molta informació fins i tot va anar a Viena i penso que té interès és un llibre que té interès sobretot pels que som de Girona i jo
Amb ella la recordo, la vaig conèixer, però casualitat una mica, perquè a través del seu marit, que érem també més coneguts, era més gran que jo, però tampoc tant, penso que ella va néixer al 43, jo vaig néixer al 52. Sí, ella va néixer al 49.
Sí, sí, el 49, va arribar, que va fer 6 anys durant el viatge. Són aquelles històries gironines que està bé recuperar, i està bé aquesta nova visió, perquè amb la primera visió havia quedat, diguem-ne, molt difuminada, i aquesta vegada és una visió una mica més dura. Era diferent, perquè, esclar... No està ensucrada.
No tan ensucrada. No, i el seu marit, bueno, en parlant, esclar, parella, casar-se va ser una lliurement parella, en aquest sentit, i després van tenir la seva vida, i bueno, parlarem més aquesta tarda. Aquesta tarda en parlareu. El que hem de fer és recomanar, perquè, curiosament, aquest any ha passat una cosa, ens ho va explicar en Josep Maria Funalleres aquí, la...
l'obra guanyadora de novel·la curta del Casero, en Fono diu que segurament és la millor de totes les edicions del Casero, però la que va quedar finalista, que és la d'en Benet, estava al mateix nivell i, de fet, Univers ha decidit publicar-les a totes dues i a Girona s'està venguent molt bé als Jardins de la Nord d'en Benet. La veritat és que aquest és un llibre que està bé, és un llibre curt, és un premi de novel·la negra, ai, negra, curta, però que està molt bé.
És una història novel·lada. És una història novel·lada, però que dona una visió absolutament diferent de com ens podíem pensar que havia estat la realitat. Sí, sí, però en aquelles èpoques jo conec gent, una mica més grans que jo, no gaire, que recorden el fet, recorden el fet. En aquest sentit jo el fet concret no el recordava, t'he de dir la veritat, el fet concret.
ara després ja et dic que la vaig conèixer per altres raons sí, sí, vivien ben bé allò a la Rambla Rambla 26 llavors es deia el generalíssimo i ara és la Rambla de Llibertat el cantó de Camp Pujades, el cim de Camp del Mas sí, això
estem fent gironisme en aquest sentit però de veritat i sense que hi tingui absolutament res a veure amb en Benet Salelles he de reconèixer que és un llibre que jo recomanaré perquè penso que està bé i que ens explica una part diferent de la història de Girona de com ens havíem imaginat que era
Bueno, ens explica una mica la història com era perquè, escolta, és el franquisme és claríssim Sense filtres, no? Sí, sense filtres i potser diferenciant una mica fins als anys 50 i a partir dels anys 50 que el franquisme es va voler disfressar una mica en el sentit de no fer tantes accions tan feixistes però que també es feia i després el paper, sobretot
Aquesta família era una família molt religiosa. Molt religiosa, no tenien fills, era gent que no havia patit excessivament les conseqüències de la guerra perquè estava al cantó dels guanyadors, era vicepresident de la Diputació, era el metge del seminari, era una persona d'un gran prestigi social...
i en el llibre s'expliquen coses diguem-ne amb el tracte i esclar la idea és que es havia fillat aquesta noia i que la va pujar però en el llibre doncs entens algunes altres coses i entens una relació tensa i difícil de tal manera que parella amb 20 anys a casar-se va ser una manera d'escapar d'una vida complicada malgrat que després i ara no ho explico de fet és una novel·la basada en fer real però que
Jo la veritat és que sentim-vos parlar, Jordi i Anna, esclar, a mi m'heu fet venir d'entetes, estic segur que ara els oyents, ens anem a comprar el llibre i a més a més penso d'anar a la presentació aquesta tarda. Després d'aquesta descripció que heu fet, és interessant. A mi m'ha agradat que jo ara, com que ja tenim prou crítics, diguem-ne, a la ciutat de Girona, que diguin si una cosa és bona o dolent, i jo, com que no soc crític i no entenc, l'únic que puc dir és si m'agrada o no m'agrada, i a mi m'ha interessant.
m'ha agradat, coneixia una mica els fets i està bé, està ben fet estic d'acord que en Benet estic d'acord que en Benet que no és habitual en tots els epocats escriu molt bé el seu primer llibre que havia fet en Cés Espera, a mi em va agradar moltíssim i per tant, doncs en fi, ja n'hem parlat suposem que hi haurà molta gent que haurem de lluitar per portar-ne en els altres actes que hi hagi perquè n'hi ha molts, n'hi ha molts, eh?
De fet, demà també passa una cosa així, perquè el dijous nosaltres anem als Premis Rahola, que esteu tots convidats a les 8 de vespre a l'Auditori de Gidona, i que esperem que hi hagi molta gent, però una hora abans es fa el memorial Pere Rodeja. Ah, sí?
en el Sunset i que es premia una llibreria una llibreria de Badalona a la mitja mosca i a un periodista divulgador que aquest any és precisament una gironina li ha tocat, que és l'Eva Vázquez que jo crec que s'ho mereix però esclar, com que jo formava part del jurat que ho digui l'Eva és una persona mira l'altre dia vaig anar, però
Precisament, tornant amb la cultura, la petita exposició que hi ha al Museu d'Història sobre les obres de Tudor Lautrec, que són cinc o sis obres, però després la Eva la va comissariar, triant unes obres del propi museu per poder, diguem-ne, posar-los al costat de Lautrec, però ella va fer una visita, ha fet vàries visites viades, i jo vaig anar-hi a l'última, que era aquesta, el dissabte,
i és fantàstic, és una persona que... Barsar que és una exposició que encara està en marxa que jo recomanaria i que ve ara potser m'hauràs de rectificar, jo crec que ve amb motiu del 40 aniversari de la Germanament de Girona amb la ciutat d'Albí, on és que hi ha el museu i que fa 40 anys precisament a conseqüència de la Germanament hi va haver una gran exposició a Girona de l'obra de Toulouse-Lautrec que va ser molt... i ara aquesta vegada no és tan gran però important...
han portat 5 o 6 obres i llavors han fet això al museu d'història a dalt, a la sala de dalt que és la sala més petita doncs cada obra, l'Eva i la directora del museu la Sílvia Plana, doncs han anat a fer 5 obres de tots diferents, de pintors diferents, pintors o no sé de Catalunya o de Girona si pot ser, que tingui el propi museu sobre les temàtiques que Pesatxo, doncs
que fa, a veure què tenim, o les senyores del Toulouse, a veure què. I mira, és molt interessant, és una cosa petita, t'hi pots entretenir, i és maco. És allò que els mentiren, diuen que les obres dialoguen entre elles i ens interpel·len. Sí, doncs sí, el dia de Blasques hi he pensat, perquè és, bueno, ho he fet molt bé, m'agradar.
d'aquest tema. Escolta, hem començat molt... Molta cultura. Molta cultura. Ja va bé, també. Jo crec que està bé, eh? Ja va bé, ja va bé. Perquè abans en parlàvem amb l'Anne, amb en Jordi i amb l'Albert, que és veritat que no... Parlem d'aquesta setmana, però passen moltes setmanes, hi ha moltes presentacions de llibres, es fan molts actes culturals, jo crec que la vida gironina, la vida cultural gironina...
és una vida fort intensa a més jo soc d'una generació que sempre tothom es queixava que Girona era una ciutat avorrida la típica grisa i avorrida però això ja fa molt de temps que s'ha anat transformant i hi ha activitat cultural en tots els sentits literatura, pintura, molta música també
Per mi encara no hi hauria d'haver-hi més, però ostres, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, no ens podem queixar, i això és bo per la ciutat i per la pròpia cohesió, perquè la cultura ajuda a cohesionar. Una vida cultural rica ens fa tots plegats una mica millors. I a més hi ha molta activitat fins i tot arreu del territori. A nivell de comarques. Si comarques són la pròpia ciutat.
que no està centralitzat en un joc jo veig programacions de moltíssimes coses i de nivell, de coses de qualitat interessantes des d'exposicions, xerrades ja no parlem de les activitats de tallers, de coses, però crec que hi ha una xarxa, podríem dir-ne que és interessant jo és que ara em ve al cap una imatge amb en Jordi ens trobem moltes vegades el seu fill juga a hòquei
amb el bonet gran i llavors moltes vegades ens trobem en alguns dels partits i veig en Jordi sempre amb un llibre a la mà poc interessat amb el hockey, amb l'esport poc interessat amb l'esport i en canvi jo estic pendent del partit i de com va i el Sonano juga molt bé i l'André ho juga fantàstic
i la imatge que tinc és aquesta d'en Jordi amb un llibre al Pabelló de Sal mentre s'està fent un partit en Jordi no només és un gran lector sinó que també ha escrit llibres sobre la relació medi ambiental i novel·les sí, un parell de novel·letes el que passa és que això d'escriure jo no em considero pas escriptor simplement una persona curiosa les persones que escriuen
És a dir, això de la creativitat no és tan senzill. S'han de donar les condicions. I ara fa un temps, per exemple, que no surt. No tinc moltes coses escrites, però és un compendi de coses desordenades, caòtiques, i allò d'agafar la disciplina i d'escriure un llibre de principi a final, de documentar-se...
i de passar-hi moltes hores, s'han de donar una sèrie de condicions que en el meu cas no s'estan donant. Es van donar en un temps determinat. Potser més endavant es torna a donar. Sí, un parell de novel·les molt gironines.
ara com que sempre em diuen que soc excessivament amable amb els convidats i tal ara posarem amunt d'això amb l'Anna l'Anna ha escrit llibres? ha pensat alguna vegada escriure una persona que té potencial per fer-ne molts home, una professora de literatura una persona llegida de geografia i història perdona no, no
No he tingut... Tinc massa facilitat, de veritat. No ho he fet, no ho he fet. No ho has pensat mai, ni tan sols de la teva llarga vida pública en el sentit que has estat molts anys d'alcalde i vuit anys de... Seria interessant, eh, Anna, perquè deus tenir moltes coses, alcaldessa. Seria una visió... Home, el teu predecessió... En Jordi també va punxant, eh? Jo, i tant, i tant. El teu predecessió...
el nom del qual no direm però que és en Quim Nadal dels llibres els ha escrit tots i una mica més va fer sempre llibres d'història però també ha recollit la seva història va fer les seves històries d'alcalde i el testimoni de càrrec dels anys que va estar com a madre dels presidents Maragall i Montilla a la Generalitat de Catalunya a tu no t'ha
però t'ho han demanat jo soc conscient que t'ho deu haver demanat sempre hi ha algú que diu oh m'hauries de fer i no tens ganes de fer-ho de moment no no ho preguntem pots dir que no m'ho vols contestar però no ho fas perquè creus que no toca o senzillament perquè no em costa una mica que m'agradi que estigui bé i jo no ho faig hauries d'explicar les coses que no vols explicar
No, no crec. No, no, t'ho dic ara així, no, no, es pot explicar moltes coses, vull dir que no, no és un tema d'això ho explico, això no ho explico, jo penso que si tens un hàbit que no el tinc, que no l'he tingut, de poder anar agafant notes i anar fent...
No, però llavors, mira, potser un dia t'hi asseus, però ara costaria molt de recopilar coses, saps? A veure, anar a buscar, també pots anar per internet, pots buscar moltes coses. Sí, però també és veritat, Anna, això que dius tu, és molt important la vivència directa, i això vol dir apuntar-se a moltes coses. Està bé, no hi ha gent que ha fet jo... Perquè si no, això vull dir... Em vas oblidant, i si tens recollit... Per exemple, de poder fer un dia tal i així, potser això és de les coses que em puc arrepentir més d'haver fet. Saps què vull dir? Ara...
A tots els arxius hi ha moltes coses, però... Amb un punt de cinisme diria, tenim un arxiu municipal, Girona, que hi és tot, eh? És el que t'estic dient, això que no ho fa un... Però personalment, si ho fas, sempre té més... L'arxiu té molta cosa, lògicament, de l'època, de les xerrades... Té la cosa publicada, això és veritat. Això hi és, eh? Però, bueno, en fi, mira, escolta, mai se sap. Albert també n'ha escrit en llibres i
Escriure demà em passo una mica com en Jordi Escric moltes coses, són coses que no es lliguen una amb l'altra i que seríem capaços de tot això que tinc de poder anar a fer el llibre, jo no l'hi veig i ho tinc guardat allà a l'ordinador escrit allà i ja està
Home, perquè en els 40 anys que n'acabaràs d'estar, en el diari Pocs i a la ràdio i com a delegat de Catalunya Ràdio i Girona, molts, algunes històries podries explicar? Anava dit xafarderies, eh? No, no.
totes les històries que puc explicar són totes a nivell informatiu i informatius, vull dir poca cosa més, a part dels esmorzars amb l'Anna i amb Quim que anàvem amb Miquel Diomé i amb la Carme Martínez
Bé, doncs, i que d'aquestes petites trobades que vèiem fer inicialment, després es va fer, que va ser criticat també per alguns periodistes de Girona, el que era l'esmorzar de Sant Esteve. Ah, sí, i tant. Perquè nosaltres anàvem a buscar sempre, digue'ns alguna cosa, alguna notícia que puguem treure per l'any demà a Sant Esteve.
Perquè va ser un invent que va fer amb l'arcalde Nadal els que eren de la ràdio perquè els interessava per tenir una notícia per aquell dia i en canvi en els dels diaris ens fotia perquè t'obligaven a anar amb una roda de premsa el 26. A part que, permeteu-me l'expressió, l'arcalde Nadal era molt cucú, volia dir que era un molt puta, i ell sabia que un dia que no passa absolutament res, una sola notícia té una gran capacitat d'influència i un gran resultat.
No, i sempre guardaves alguna cosa per Sant Esteve, jo recordo que ho vaig continuar fent tu, perquè era una tradició també, en aquest sentit. Sí, sí, però t'explico d'on va sortir, saps? Sí, d'ells, d'ells va sortir. Va sortir d'aquí perquè un dia, en un esmorzar d'aquests, que li havíem demanat amb el Quim, a tenir alguna cosa per l'any demà de Sant Esteve, pel matí, per tenir un tall de veu, per tenir una notícia per arrencar l'informatiu dels connexions, i va sortir algun tema que era bo,
No recordo ara quin era, i llavors la resta de premsa es va enfadar. I llavors l'alcalde va dir, doncs farem una cosa l'any que ve, convocarem roda de premsa perquè pugui venir. Això no ho podria fer, perquè ara ja surt tot per les xarxes i abantes. És una altra època. És una altra manera de fer. Llavors s'ha perdut aquest contacte personal. Ah, no, és que no hi és, no existeix. I això era...
Jo que també sóc gran com tu i que també n'hem portat molta mili, una de les coses que jo crec que aquesta professió ha perdut i que jo crec que és dolent és que abans hi havia un coneixement en tots els sentits, un coneixement personal, la possibilitat de poder trucar
deixem-ho dir així, a l'alcaldessa, i que l'alcaldessa s'hi posés la possibilitat de contrastar informació, que és una cosa molt important. Jo crec que ara s'ha creat una estructura de càrrecs intermitjos, de comunicació, escolta, que jo com a periodista estic molt content perquè donen feina a moltíssima gent, no dic pas que no, però la sensació és aquella que hem perdut aquella vitalitat, i ara mateix tot allò que abans era molt viu, de
de rodes de premsa, ara no hi va perquè és que el periodista no té temps d'anar-hi i a més a més tampoc serveix per res perquè ja queda penjat abans tu no podies arribar i si hi va no pot fer preguntes i si hi va a vegades alguns no ho, això el que hauríem de fer és deixar d'anar-hi això és una transformació total de la comunicació no veig per exemple l'Anna Pagàs dient que no ho contestarà una pregunta en tot cas diguem el que li interessa dir exacte, ja està
però no allò de no fer-ho però ara és així bueno i abans hi havia el programa es torna a fer un cop allò era directe però allò ja no és directe el ciutadà trucava directe i tu responies i ho recordo perfectament i amb un diàleg té la paraula sembla mentida que això s'hagi perdut
Podria dir fins i tot quan va ser l'any 83, a conseqüència del 50 aniversari de Ràdio Girona, que en un dinar al Fornells Parc, Ramon de Rato i Rodríguez de Sant Pedro, pare del Rodrigo Rato aquell, que després va seguir president del govern i condemnat per totes aquestes de corrupció,
Va quedar tan content del tracte que havia rebut a la ciutat que li va dir, alcalde, pedim el que quieras, i en Nadal li va demanar un programa. Un programa que es va començar a fer absolutament en directe, i això ho puc assegurar perquè en vaig viure molts en directe, els tres primers mesos conduït per en Jordi Mercader, i a partir de llavors conduït per en Josep Maria Margan, i després altra gent. Després es va fer altres ràdios, però...
L'original va ser aquest. A la tele es va fer el fil directe. Jo crec que era una manera, diguem-ne, que ara també és molt complicada de fer. Primera, perquè la gent podia ser molt punyent però acostumava a ser educada. Segona, perquè et demanaven coses que com a alcaldessa tu o com a alcaldessa tu podies dir mirarem d'altra cosa demà mateix i ara això és molt complicat. O no. O no. Saber dir que no. Bueno, saber. És que s'ha de dir que no a vegades.
Però era una cosa molt propera, però era molt divertit, i a vegades una anècdota per dir que això que és tan proper. Una vegada me'n va trucar una senyora, no me'n recordo del barri, jo la truco perquè aquí davant de casa hi ha uns penots que ens podem entrebancar, no sé què, ah, molt bé, molt bé, Vera, i vostè ho viu a davant de casa, diu, si dona, diu, al costat de la farmàcia. Ah, clar.
ja era, després vam riure, eh però quin carrer era però ja era era tan evident que jo havia de saber que era aquella senyora on vivia molta gràcia això també va la Diana jo com a persona que vaig estar una mica vinculat a la política municipal jo me creia i me segueixo creient que una persona que està en una institució municipal ha de fer carrer
ha de conèixer, a veure, tot no ho pots conèixer, és impossible, no? Tens dues limitacions, però ha de formar part de la filosofia aquesta, no? Ser al carrer i escoltar la gent, encara que caiguin bruixats i donar explicacions. Estàs dient que ara alguns regidors poden estar allunyats d'aquest carrer. Jo ja fa temps que no estic vinculat a cap partit polític, però segueixo estimant aquesta ciutat i me segueixo creient això del servei públic.
Jo crec que, com dèieu, les coses s'han transformat. I el que alguns consideràvem coses evidents, ara ja no és tan evident, com això que deia el periodisme. Xoca molt això, no? Ostres, quin allunyament de la realitat.
Això és una mica el fruit de l'existència, de la xarxa. Sí, les coses han transformat. Ara, en ciutats de la vida nostra, per atendre's. Clar, és una vida molt humana. També tira una altra cosa, i quedaré molt malament, eh? Es parla molt de transparència. Jo cada vegada que hi ha una llei de transparència em foto la mala cartera perquè ens la foten. És més burocràcia, eh?
És burocràcia i no hi ha una voluntat clara de... A veure, jo entenc. A més, com a període, vostè ho ha mentit sempre, és a dir, hi ha coses que, mentre se gestionen, requereixen d'una certa discreció, i això es pot entendre, i una cosa és aquesta discreció, però l'altra és l'intent, diguem-ne, de...
de dissimular-ho tot, de tapar-ho tot, i és complicat. No parlo només, també ho vull deixar clar, no parlo només de la ciutat de Gió, parlo en general, parlo de l'administració. L'administració és el més opac del món mundial. Exacte, aquest és el tema.
L'administració s'ha tornat més freda i distant que mai. I, curiosament, la tecnologia que ens ha d'ajudar, el que està fent a la pràctica, és que, no sé, jo, per exemple, he hagut de fer un tràmit en un departament, en trànsit, per exemple, és que és increïble. Has de demanar una cita prèvia i, com que no tenen gaire personal, t'ho van allargant, allargant i tu no pots acabar de parlar amb una persona. Has de parlar amb màquines...
i si te n'arribes a sortir, un dia vas allà a fer el tràmit i donar gràcies que l'hagis pogut fer. Que no hagi educat, que no hagi prescrit. Sí, també pot passar, però esclar, imagineu, nosaltres que som persones, a veure, entre cometes, autòctones, que som, imagineu-vos una persona que ve de fora i ha d'anar a l'administració a fer un tràmit, és un viacrucis, i això va una mica relacionat amb la tecnologia, no sé...
Tot plegat és complicat, perquè amb una voluntat, diguem-ne, de control i d'evitar la corrupció, es van fer un determinades lleis que estaven molt pensades per grans ciutats com Madrid, que llavors te'ls trobes a Girona, que ja és una ciutat gran, però també te'ls pots trobar, jo què sé, al llibres de Frager, perquè hi ha l'oberta aquí. Llavors és com es comença a complicar tot. És a dir, el control del diner públic és una cosa òbvia que s'ha de fer,
L'altre és la sensació aquella que per reclar un forat no poden passar tres mesos i entremig fer concursos i històries. Si hi ha un forat el que s'ha de fer és reclar-lo. És de les que m'agrada perquè en parlant no hem deixat de parlar de la ciutat de Girona.
però volia tocar dos temes un sí que és complicat ahir aquest cap de setmana passat i va haver-hi una agressió que una persona sense sostre va resultar ferit molt greu està en aquests moments ahir el vespre encara estava a la UCI
Per tant, estem parlant d'una agressió molt seriosa i va haver-hi una detenció immediata perquè el van trobar al lloc del fet d'un noi de 26 anys. Això va passar entre el carrer Vestiments i el Passeig d'Olot, per entendre's a l'Urbis, a l'edifici Urbis, i va ser una agressió molt violenta, de tal manera que ahir el jutge va considerar que l'agressor que va ser posat a disposició judicial per intentar...
d'homicidi per una banda i d'atemptat a l'autoritat, perquè es va enfrontar als municipals quan el van detenir, doncs li va decretar presó incondicional i comunicada. Ahir va haver-hi una concentració, no sé si van ser 250 o 300 persones, convocada per les associacions de veïns de Sant Eugènia i de Can Giverda del Pla,
Aquest matí l'arcalde ha tingut una reunió amb la gent de Som Sostre i també de les associacions de veïns, que ara mateix deu haver acabat i de la que en parlarem en els informatius d'aquesta casa, però tot plegat ens ha deixat un regust molt bèstia. És a dir, primer, un sense llar, una persona que abans vivia sal, amb problemes mentals, això és veritat, que l'arcalde va dir que se li havien ofert...
Se l'havia intentat donar ajudes a través de la sopa i tal, però que ell no volia i no es havia presentat, però que ara està ferida, i una persona que va actuar amb una violència extrema. La pregunta és aquella, ara la pregunta jo la podria fer molt fàcil, què ens està passant, no?
És una situació... Tenim molta gent sense allà ara. No Girona. Aquest dia, per circumstàncies de feina, Barcelona, al centre de la ciutat, hi ha moltíssima gent al carrer. Estem parlant de... Vaig mirar estadístiques i parlàvem de més de 2.000 persones dormint al carrer a la ciutat de Barcelona. A Girona n'hi ha, evidentment, no tantes. Girona també és un punt d'atracció. Deixeu-m'ho dir així pel fet que hi ha la sopa, que és l'únic...
és l'única entitat a totes les comarques gironines que dona aquest tipus d'ajuts però aquesta sensació hi ha per una banda el sense sostre que és un problema perquè jo ahir ho vaig intentar explicar i algú em va dir estaves d'això no, no, jo el que deia perquè parlant amb gent com la gent de suport o la gent
Hi ha gent que no vol ser ajudada, hi ha gent que reclama el seu dret a viure al carrer i aquest és un tema que és penós però no els pots obligar com es feia abans, és a dir, aquí si no hi ha una ordre d'un jutge és molt complicat i per l'altra banda una agressió d'aquest tipus que han intentat aprofitar algú fins...
que se n'ha deixat de parlar, però... I això ens passa al cantó de casa. Anna, sí que a tu no t'agrada aquest tema especialment, però... No, és que no m'agradi, és que d'altra volta un problema greu. Jo crec que és un tema, com tu dius, ara en parlem perquè ens ha passat aquí al costat, estem aquí mateix i al mateix carrer, com aquell qui diu, quasi bé, però l'agressivitat...
podríem dir-ne, que existeix en aquest món, i entre, diguem-ne, gent que potser segurament té problemes, té problemes, doncs, no ho sé, de feina, de família, de tot, i que aquesta agressivitat, que a més a més, a través de xarxes, i cada moment veiem com ataquen en aquest, o ataquen en l'altre, llavors tot això...
una persona jove, que és 26 anys, em penso, no?, així, de la gransó, eh?, parlo, bueno, tot això es va encomanant, i ves a saber, que li va passar pel cap, perquè aquesta persona, una persona sense sostre, una persona amb certes deficiències, una persona que la gent li portava coses, que la tenia, perquè, com dius tu, doncs a la sopa, poder, en aquell moment, van dir quina és, però no hi va anar, o que sigui, eh?, però...
Bueno, ja em diràs quin motiu... Sí, sí, sí. Hi ha gent que no vol assumir les normes perquè no vol deixar... No, no, això està clar. Em preocupa més el motiu d'agressivitat d'una persona de 26 anys, en aquest cas, no? Perquè dius, home, aquí hi ha coses que fallen des de
l'educació, des del seu ambient on viu, amb qui viu, i tot plegat. Jo crec que és un cas, ara tiraré cap a casa, jo crec que és un cas que s'hauria de tractar periodísticament, s'hauria de tractar, me'n refereixo, no tant al fet en si ja s'ha tractat, però s'hi hauria d'entrar una mica perquè és probable que ens acabéssim trobant amb problemes de tipus mentals per les dues parts,
podria ser però no se n'ha parlat hi ha com un cert mur de silenci però jo crec que estaria bé perquè el primer cas per tractar segons quin tipus de temes és conèixer la realitat i poder-la analitzar però és un tema complex
Home, jo suposo que es deu conèixer la realitat del xicot de 26 anys. Ara, escolta, s'ha d'anar comentant, no ho sé, tracta'l potser, no ho sé, en aquest aspecte també és una cosa que hi ha coses que s'han de tractar per poder solventar, sense esbombar tant, que llavors també té altres coses negatives.
Estic d'acord, és a dir, són temes que no poden quedar amagats, que s'han de tractar i s'han de tractar des de l'arrel, s'han d'anar a buscar el per què passa i el per què ha passat amb aquesta persona i amb aquesta altra, sempre hi ha un motiu, això segur, i llavors el que no podem fer és amagar-ho i aquests temes s'han de parlar i s'han d'exposar i han de sortir a la llum.
no sortir a la llum només l'agressió i la persona al jutjat i tancar la presó no, no, no ha de sortir a la llum per què ha passat això i per què està passant això i això, clar cada vegada hi ha més sense llars al carrer cada vegada hi ha més gent d'aquesta abans no n'hi havia tant per què està passant això i clar, vull dir o no els veiem o potser no els veiem clar, potser no els veiem
Potser hi havia els mateixos que ara i potser no els vèiem. Estic d'acord. Jo quan digueu això, quan hem entrat aquí a la ràdio, Jordi, comentava que a mi és un tema que em fa por parlar-ne. Perquè crec que s'ha de ser molt prudent, perquè és molt fàcil encendre els ànims. Perquè això, diguéssim, no és la primera vegada que passa. Cosa que alguns pretenen, eh? Sí, sí, tant. A una banda i a l'altra, eh? Jo vinc d'un sector ideològic, ho he comentat moltes vegades, i el meu sector ideològic crec que s'equivoca
s'equivoca perquè fa tanta demagògia com fa l'altre extrem entre l'extrema dreta i certes esquerres una mica desorientades fem molta demagògia i és perillós segur que aquest cas té unes casuístiques molt concretes un tema de salut mental, no ho sé jo el que sí sé és que jo he viscut anys en el barri on ha passat això i això va passar a escassos metres del lloc on jo vivia això no és la primera vegada que passa i ho sap tothom en aquesta ciutat
Ara, si en parlem en termes demagògics, uns per treure suc i els altres per treure no sé ben bé què, això no es resoldrà, tot el contrari. Jo haig d'admetre que m'estimo més no parlar-ne massa en públic perquè tampoc sé de quina manera ho hem de tractar. Prefereixo...
diguéssim, acollir-me al principi de precaució i de prudència i anar amb peus a plom. Anar amb peus a plom perquè els anys estan encesos i només falten que saltin dos guspires més perquè hi ha gent que està molt cremada d'aquestes situacions. Ja ho diré jo perquè penso que s'ha de dir, tot i no necessàriament aprofundir-hi,
hi ha hagut des de les xarxes socials gent que des del primer moment va dir que aquest no hi havia mort, cosa que no era veritat és a dir, aquest és un problema i llavors això algú barreja i diu, aquest periodisme no aquesta gent no fa periodisme, això són pseudomitjans, és tot una altra cosa i aquest és un tema i llavors l'altre, és a dir si tu estàs fent una campanya contínuament contra el sense sostre diguent que l'únic que fan és embrutar i malmetre la imatge i tal després no pots anar a defensar-los
bàsicament perquè creus que pots treure en alguna cosa de criminalitzar l'agressor que ja està el tema en mans de la justícia si voleu ho deixem aquí però esperem primer de tot que la persona es pugui recuperar i solidaritzar-los amb el fet aquest que pugui realment sortir-se'n i després el noi que tingui el procés judicial que toqui i
A mi una cosa que em colpeix, a veure, no sé, es pot dir la persona agredida, diguéssim, que està hospitalitzada en perill, doncs una persona...
una madur, crec que sí aquesta persona, imagineu-vos una persona que en algun moment va emigrar probablement, esperant un futur millor mireu quin futur acabar en un barri perifèric al carrer, passant fred abandonat a la seva sort ostres, quina història i a sobre gairebé se'l carreguen hòstia, a mi això m'encolpeix m'encolpeix, la veritat no, jo ara...
fotografia, de dir és que els sostres en bruta creen problemes, no sé què i ahir em va cridar molt l'atenció que a vegades és així, és ahir tampoc és ahir el tema de parlar, no ho romantitzem tampoc, que és una situació per exemple ara hi va haver una actuació per part de l'Ajuntament la setmana passada que hi havia una zona a la Rambla que realment és...
Molt desagradable. Absolutament. Allà on hi havia hagut botigues que havien estat molt importants, que ara estan tancades i pintades, però hi vivia gent allà i la situació de brutícia era extrema. Extrema, sí. Llavors hi va haver-hi una actuació de netejar. Això, per exemple, alguna vegada amb l'arcalde Nadal hem parlat. Determinat tipus de coses no es poden obviar. És a dir...
Una cosa és perseguir-los, que és el que es feia 50 anys enrere o 60 anys enrere, i maltractar-los, que això no és així. L'altre és que tampoc és allò, tampoc podem tampar els ulls en una realitat. Llavors, l'equilibri entre aquestes dues postures és el que permetria intentar ajudar aquesta gent, que segurament ho necessita, i evitar que, per exemple, els veïns hagin de patir unes conseqüències indesitjades. Jo sempre parlo del mateix cas,
que era Barcelona molt al començament el cantor de Marquès de Camps i va haver-hi durant un temps una persona que vivia en un portal i que hi feia les seves necessitats i allà els veïns estaven... Estes coses s'ha d'intentar... S'ha d'intentar que no... Que no passi, que no passi. Que no es consolidi, perquè el tema de Ramel feia molt de temps i llavors la mirada que això no...
Jo el que volia focalitzar en això és, per exemple, estem parlant d'aquest tema aquí a la ciutat, és un tema de gent sensostre, però teòricament la gent que va anar a muntanya és un tipus de gent. Perdó. És un tipus de gent que sí, solidari, no sé què, no sé quantos, i resulta que aquests dies enrere arriben uns excursionistes a un refugi d'emergència del BC Berri,
I no hi poden entrar de la brutícia i del destrossa que hi ha allà dins. En un refugi d'emergència, és a dir, un refugi que pot salvar la vida a una persona que estigui amb problemes a la muntanya. Per tant...
Sí, però clar, aquestes coses, aquest incivisme... N'hem parlat moltes vegades, és a dir, hem d'exigir que amb el que paguem la ciutat estigui neta perquè la netegi, però el primer moment és que el que hem de fer és perseguir la gent que l'embruta volgudament, que n'hi ha.
és a dir, perquè també hi ha un punt d'incivisme tenim aquí una exalcaldessa s'ha de pelar també la responsabilitat l'Anna que abans ha parlat de la seva edat diu que a mi costo prou jo he vist tirar bosses de basura a l'Unya des de les cases de l'Avambla jo vivia a les finestres de l'Unya ara no, jo de petit ho sentia ara de petit anava a tirar les escombries al riu perquè passava l'escombiaire
i per tant anaves a tirar les escombraries al riu i quan baixava un cop de riu era una altra època era una altra època i les bessures, deixeu-me dir així i les escombraries de Girona es cremaven davant per davant d'on ara hi ha l'auditori de Girona i el jutjat jo ho havia vist perquè era el cantó de casa meva i allà es va deixar de fer a sota hi ha restes encara hi ha restes
des d'allà de les hortes, des de l'alçada de l'auditori fins al Pla dels Socs de Salt tot allò era un immens abocador que va estar actiu fins als anys 50-60 una part hi havia perquè llavors al cantó de l'abocador hi havia la Deixateria Campassó al pavelló de Fontajau també hi havia un abocador més de Runa em penso que era
no m'equivoc. Bueno, abans els residus es gestionava així. Però bueno, espantada, ja som una altra època. Per tocar un altre tema, diguem-ne, ciutadà. És un tema que s'envia parlant molt i que ara s'està actuant. Han començat les obres a la plaça Catalunya perquè el 35%, que ningú s'espanti, no és perillós, no baixarà necessàriament, però el 35% de les vigues que hi havia estaven molt desgastades i és una cosa que ja es va veure el 2023, que es va tornar a veure...
amb aquests 500 tones de sediments que es van treure, que és una d'aquelles coses que a vegades no fem, però que de tant en tant s'hauria de fer. La part baixa de l'Unià, treure sediments, tocaria, perquè llavors també impedeixes, i això provoca que el bus no passi per la plaça Catalunya, que s'hagin eliminat unes places de...
d'aquestes de pàrquing de càrrega i descàrrega jo crec que l'afectació no serà important però hi és perquè les obres continuaran fins al mes de juny la plataforma que en dèiem la plataforma
Bueno, segurament això és una obra que no llueix, no?, a nivell de... Però és necessària. Però ja l'han vengut bé, perquè han dit que al mateix temps que estem arreglant la part de baix per sustentar-la, pensarem com resoldre la situació. Jo penso... Bueno, fa molts anys que s'està pensant com resoldre la situació de la plaça Catalunya.
és absolutament necessari, segurament requeriria d'accions valentes com les que es van fer en èpoques interiors en el sentit de tallar el trànsit o una part del trànsit... Totalment d'acord en tallar el trànsit o reduir-lo a la plaça Catalunya. I potser des de la Gran Via cap aquí, però també has de pensar que has de deixar passar pels comerços i pels veïns... Sí, hi ha aquestes excepcions. Veïns, comerços, emergències...
No, no, això és una cosa que... Una mica la tendència hauria d'anar cap aquí, no? Bueno, jo penso que hi va, no? Perquè en aquest aspecte, una cosa és la revisió de vigues que s'ha de fer i ja s'hi fa, està. L'altra, si s'hauria de dregar més, almenys el riu, potser també, jo crec que moltes vegades sí. Però bueno, això són uns manteniments que des de l'Ajuntament suposo que ja tècnicament...
Suposo que en contacte amb l'ACA, perquè aquestes coses sempre hi ha l'ACA pel mig. No, no, i tant. Jo particularment penso que si es van treure 500 tones de sediments no passaria res perquè un cop cada 20 anys els sediments es traiessin des de la plataforma al Pont de Pedra fins a la desembocadura de l'Unyà, com es havia fet amb altres anys. I ara amb el tema de la nature.
que després ve l'arribada i s'omporta una mica tot. Bueno, també hem de pensar que la gestió hídrica dels rius, el concepte no és el mateix el que hi havia als anys 60, 70, 80, que ara, i ara sí, el nivell ambiental, i l'ACA és molt escrupulosa, bàsicament perquè està subjecte a lleis molt estrictes de protecció ambiental. No, no, jo trobo bé. I el de la circulació, bueno, em penso que hi ha alguna cosa, ja havien començat a plantejar aquest.
de fet l'anterior consistori fixeu-vos que a la part de baix hi ha les taules dels bars la plaça Catalunya la part de les voltes ja no se circula amb vehicle ja no recordem però abans nosaltres tenim edat per recordar l'Amblapí Maragall bueno, ja d'edat
abans de la plataforma però ja no s'hi circula, és veritat i a l'altre cantó també hi ha una part molt agradable a la plaça del Peix allà també, a la plaça, a la font és la font del Peix, el monument a Jacint Verdaguer que ara es diu és la Rambla Verdaguer la Rambla Verdaguer, tot allò és Rambla Verdaguer oficialment no ho és però ara hi ha l'espai durant molts anys es va dir Rambla Verdaguer però no sortia perquè és la Rambla Verdaguer i l'altre és la Pia
I a la zona, diguem-ne, de la Font del Peix, ara és la placeta de Marseu Arca. Sí, sí, sí. Que es va batejar fa un parell d'anys. I a l'altre costat, a l'altra banda... I a l'altra banda del Jordi de l'Infància és la de Narcís Jordi Aragós. Bé, són espais que es van posant... Sí, sí, perquè no...
Per tant, el que passa a Catalunya jo penso que sí, no sé, s'ha de realitzar molt bé, perquè és un punt molt neuràlgic de la ciutat, hi haurà d'haver un accés, també barri vell, d'una manera o altra, hi haurà de ser comerços. Hi ha una mica i és, perquè de fet, passar per allà, a dintre, des de Calavallí, per amunt, doncs també hi ha...
Ja està controlat. Només ho poden fer, diguem, els països. Quan hi va haver la darrera reducció de trànsit, que ara no sé què va ser, fa un any i escaig. Sí, que es va limitar el trànsit durant unes setmanes. Unes setmanes, no? Clar, jo recordo, tothom estava molt enfadat.
però bueno, això forma part de la vida ciutadana quan hi ha un canvi, ho hem vist en moltes coses inicialment part de la ciutadania reacciona apa que no es va fadar la gent quan va enterar la circulació pel carrer 9 o per Santa Clara i ara qui voldria circulació pel carrer 9 la ciutat va evolucionant i van haver-hi canvis tu això t'hi vas trobar? o estaves a l'ajuntament? era l'ajuntament jo vaig entrar l'any 91 i va fer el carrer Santa Clara a l'ajuntament
Sí, llavors no sé quin era, va fer primer el Carre 9, no sé qui no, i Ciutadans no també. Llavors el Santa Clara ens deia, no, no volien que passés l'autobús, llavors quan estava fet el Carre 9, doncs tothom ho volia, perquè anava més bé, la gent hi anava a passejar. Sí, sí.
Però això va passar en molts llocs, en moltes ciutats que s'ha anat per... Però això em porta a una cosa que li he sentit dir en Jordi també a tu, que és que quan es governa a vegades s'han de prendre decisions i les decisions no sempre són populars, però és una manera de canviar els hàbits de la gent. Qui voldria ara tornar a obrir? És que això és governar. Això és governar. No, i explicar-ho. I assumir que hi ha gent que no li agradarà i que potser deixarà de votar la teva opció per això, bueno, mira, doncs què hi farà? Coses més grosses, d'explicar-ho.
explicar-ho i recollir lògicament opinió, recollir coses però no canviar-ho tot no pots entrar a sac no acabes de fer no pots entrar a sac Jordi no, si l'Ober encara no havia baixat a l'Ives però escolta que es passava en cotxe i s'aparcava al carrer de la Força i tota aquella zona, esclar i això ara ningú reclamaria perquè perquè
perquè s'ha trobat un punt d'equilibri que fa bé a Santa Clara aquí passa algun cotxe dels pàrquings però les botigues no només no s'han hagut de tancar totes sinó que jo diria que és una zona molt important que hi ha guanyat i el que s'ha d'acabar de fer és allò de trobar aquest corredor campal i el que és diguem-ne la ciutat vella no m'agrada dir-ho així perquè sona molt a Barcelona el barri vell amb la Gran Via per un cantó i amb l'Eixample per l'altre que de fet ja hi ha moltes coses
El que anava a dir, bantes i m'ho he dit, és que, de fet, en l'anterior consistori, encara amb l'alcaldessa Madrenes, tots els grups municipals estaven d'acord a treure cotxes del centre de la plaça Catalunya. Per tant, vol dir que ja hi ha un acord política. Ha de veure com fer-ho.
El problema és fer-ho com fer-ho i tenir la valentia de fer-ho. Perquè això és el lligam entre el que és l'Eixample i el que és el barri vell. És aquí. També és veritat, i ara ja per deformació ideològica, totes aquestes mesures de reducció del trànsit també tenen una connotació ambiental. Sí, i tant. I jo penso que això és bo, però també a vegades el que passa passa a l'efecte contrari. Quan a Barcelona es van implantar les superilles, la reacció va ser brutal i l'Ajuntament de Barcelona en algun cas va haver de recolar
Bueno, aquí, com deies tu, Anna, poder a vegades s'ha de mesurar si fas una acció molt contundent, si val la pena o no val la pena, o és millor fer-les progressivament. El moderador d'aquesta tertúlia farà una acció contundent, diguent-vos moltes gràcies, però han arribat, falten pocs segons per les 11, jo crec que hem fet una tertúlia molt ciutadana.
que jo he estat molt plaent, parlant molt de cultura, i també hem parlat d'altres temes, diguem-ne, no tan edificants. Moltes gràcies, Albert Raquena. Gràcies a vosaltres. Moltes gràcies, Jordi Navarro, i moltíssimes gràcies, com sempre, a anar pagant.