Normalment. És que ho és. El que sí que és massa bo, per ser veritat, és que pugueu venir aquí de tant en tant. David, moltíssimes gràcies des de l'OMIC. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, parla Maria Alaram. El govern de la Generalitat i els comuns han tancat un acord definitiu per als pressupostos del 2026 desencallat amb la modificació de la llei d'urbanisme que permet prohibir la compra especulativa d'habitatge. L'acord estableix que els grans tenidors no podran adquirir pisos en zones de mercat tens per especular, excepte per a ús personal per comprar edificis sencers destinats al lloguer habitual o per a una única segona residència.
Herències d'habitatges que no es destinin a ús propi hauran d'anar al lloguer amb control de rende. Salvador i la Jèssica Albiach signaran públicament l'acord al Palau de la Generalitat a les 11 del matí. I diversos pobles del Ripollès pateixen una avaria a la xarxa de telefonia que afecta sobretot el servei d'internet. La incidència es va produir ahir a la tarda i els tècnics ja estan treballant per resoldre el més aviat possible aquesta incidència. Ens amplia la informació Judit Espert.
Una nova incidència que esgotó la paciència de municipis com Campelles, on han estat quatre dies alimentant-se amb generadors, i fins dilluns a la tarda no es va recuperar la xarxa mòbil. 24 hores després, tornant a quedar sense servei. L'alcaldessa Judit Cornellà assegura que són pocs veïns, però que les afectacions són altes.
Els establiments no poden cobrar, amb les feines no es pot treballar, hi ha molta gent que tenim aquí que treballa tampoc, i aquí estem incomunicats i anàvem a passar el vent. Lamenta que el consistiria ha destinat molts diners al soterrament de les línies de telefonia, però que les companyies continuen fent servir el cablejat tradicional, instant a la Generalitat a actuar. S'hauria de fer alguna cosa a nivell de la Generalitat per exigir que de la mateixa manera que els ciutadans paguem
els nostres subministraments, aquestes companyies subministradores complissin amb la seva obligació. Tornall assegura que aquesta situació seria impensable a l'àrea metropolitana i atribueix la poca implicació de la Generalitat a ser pobles amb poca massa de votants.
I Protecció Civil de la Generalitat activa l'alerta del Pla Vencàptor Forç Vens fins demà al migdia amb ratxes que poden superar els 100 km per hora, especialment al Pirineu, al Prepirineu i a la meitat sud i puntualment més de 120 km per hora al Camp de Tarragona. També Renfe, a conseqüència, ha modificat horaris i circulacions de quatre trens entre Catalunya i el País Valencià per l'alerta de Forbení. També s'ha suspès la circulació de trens de l'R16 entre Tarragona i Tortosa.
De moment, els bombers de la Generalitat han atès una vintena d'avisos relacionats amb aquest fort vent fins les 9 del matí, la majoria a Barcelona, també a Tarragona i a Lleida. I el Departament d'Educació debatre avui una proposta per als sindicats que consisteix en un increment del 3,5% anual en els propers quatre anys del compliment autonòmic. També es compromet a augmentar els recursos per a la inclusió i la reducció progressiva de ratios a les aules. Notícies en xarxa
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de Joves Cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona't i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurament de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis!
Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda, aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de Kilòmetre Zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM
92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM ADN Gironí ADN 92.7 La ràdio de Girona
Bon dia, entrem en temps de tertúlia, Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 19 de febrer. Segon dia a la Quaresma, segon dia al Ramadà, 30 anys després coincideixen, sembla que això és una cosa que passa només cada 30 anys. No ens afecta això de la Quaresma com eren petits, amb la gent de la taula que avui ara passaré a presentar-vos a segurament recorden
quan encara es feia el dimecres de cendre i el dia abans es anava a fer l'enterrament de la sardina, però ara que tot això ha quedat com una mica diluït. En tot cas, estem a 19 de febrer, fa un bon dia, i tenim ganes de parlar de la ciutat, del país i del que ells vulguin, les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes.
Senyor Narcís Illa, molt bon dia. Molt bon dia. Què tal? Com anem? Diríem que bé. A prop de bé, que deia l'home savi. A prop de bé, que diuen alguns. Doncs moltes gràcies per ser aquí, com també els hi donem en Toni Bou, també empresari, com en Narcís Illa. Molt bon dia, Toni. Molt bon dia. Tot bé? Sí, home, s'ha de dir sempre bé. Sempre bé. Perquè si el que tu demanes és un ami, queda tranquil. I si no és un ami, queda fotut. Molt bé.
Això està bé. I la tercera pota d'aquesta tertúlia, i no, però això menys important, és el senyor Pau Maguamont, president d'Aigües Viva, bocat i tantes altres coses, activista generalment. Bon dia. Bon dia, molt bon dia. Fas bona cara, estàs bé?
Estic bé, però ara hi ha aigua, em toca estar bé, no? Ja, anava dies acollonant, perdoneu-me, eh? Volia dir que hagués portat el tema cap aquí perquè era una manera de començar. És veritat, tenim aigua, possiblement si haguéssim fet aquesta tertúlia fa dos anys estaríem parlant de l'aigua, però de la manca d'aigua.
Fa un any no, perquè ja penso que ja més o menys n'hi havia, però aquest any s'ha de dir que tenim molta aigua. I ara és com quan hi havia la sequera i va començar a ploure, tots dèiem allò, és que la feina s'ha de fer quan hi ha aigua. Molt bé, ara tenim aigua, estem fent la feina.
Narcís i Pau són especialistes en aquest tema des de visions molt potents, jo crec, pel territori, molt interessades pel territori, però des de posicions diferents, diguem-ne. Estem fent la feina de la manera que fa la feina aquest país.
És a dir... Tard i malament, vols dir? Els matisos que cadascú se'ls hi posi, no? Igual com la sal i el vinagre. Que cadascú se'ls hi posi. És a dir, el país una altra vegada, el 2008 va passar, i una altra vegada Torre ser conscient que tenim un problema d'infraestructures i l'aigua, poden dir rodalies, poden dir carreteres, l'aigua és la més bàsica, perquè si no hi ha aigua no hi ha vida. Sense carreteres hi pot haver vida. Dolenta, però vida. Sense aigua no hi ha vida. Per tant...
El programa de l'aigua és un programa de país i que l'hem de solucionar. El país n'és conscient. Espero i desitjo que no passi com el 2008, que aquesta pluja ho esvergeixi tot i faci que ens en recordem. Penso que hi ha una programació lo suficientment prevista com perquè el programa a mig termini es pugui solucionar. No és la solució definitiva, però penso que hi ha coses per...
Com a mínim perquè una crisi greu com la que ha passat no torni a passar.
Pau. Jo el que penso és que fins que no es aconsegueixi, en línia totalment del que diu ella, vull dir... No, quan abans he dit que me n'he donat compte, com ja ho havia dit, des de posicions diferents, volia dir diferents que no necessàriament contraposades, és a dir, Aigua Vida lluita pel que lluita i ho fa d'una manera, Narcís Illa, amb qualitat de moltes coses, però ha treballat molt pel tema dels regadius de tota la zona, ja sé que hauria de precisar, però no ho faré de l'Ester...
i que s'ha fet molt bona feina, cosa que el propi Pau ha reconegut moltes vegades. Absolutament. A veure, amb en Narcís, jo crec que ell està totalment d'acord amb mi també, vam ser un pal de paller, jo crec, vull dir, en el que va, en trencar aquesta idea que ecologisme i pagesia estaven enfrontats. No... Pagesia gironina i pagesia del Baix Tert, i ecologisme gironina...
hem tingut molt clar que hi ha molts problemes vinculats a l'aigua però el tema del trasbassament era el principal si tu no tens aigua tot el que més són històries però el bàsic és que la major part del riu i això me'n vaig entrar quan tenia 50 anys per això em va tocar tant els nassos m'he passat mig segle sense ser una consciència ara em dedicaré al temps que em quedi
a ser-ne conscient i a fer-ne ser conscient els altres. Jo el que volia dir és que la major part del problema d'això que diguem infraestructures, que ara en Narcís comentava, és que es perd molta aigua, és a dir, està molt mal administrada, i en canvi sembla que estigui prou ben administrada perquè tothom és molt savi, tothom...
i tothom és, grans professionals i tal, tothom és molt professional, tothom és molt tal, no, jo no discuteixo això, però el resultat no ho és gens de professional, i és que el resultat és que es perd molt. A Girona, ja ho hem dit mil vegades, però ho tornaré a repetir, les auditories que va fer Marta Madrenes van demostrar que es perdia el 30, el 40 i fins al 60% en el cas del barri de Montjuïc. Això és molt heavy.
Com es pot estar parlant de plans hidrològics? Es volen fer participar en coses quan no arreglen les bàsiques. Jo no vull participar en res més, ja els he dit.
Vull dir, un ja té una edat i ens queda el que ens queda, i no es pot perdre el temps amb coses que no li veus a la sortida. Els tubos passen per sota terra, i això fa que no faci guanyar vots. I hem d'aconseguir, a través de la ràdio, a través d'allò on sigui, que els alcaldes guanyin vots perquè sàpiguen estalviar actòmetres cúbics, vull dir que no s'han perdut.
Això és el paradigma, que periodistes, sociòlegs, no sé qui sigui, nosaltres, els ecologistes, els països, tothom ha d'insistir, crec jo, en que es mesuri l'eficiència en l'administració de l'aigua i, per tant, que es guanyin o es perdin vots cada vegada més en funció d'això. Gràcies. Toni, estàs amb dos especialistes del tema importants, eh?
Ni no canvies de tema, peig, eh? Encara no, perquè vull introduir un parell d'històries perquè ja que tenim aquests especialistes aquí i perquè, és veritat, després parlarem d'infraestructures, de capeteres, d'autopistes, de trencs, si voleu, de la plaça Catalunya de Girona, d'ideies, però el tema a l'aigua jo crec que és important i per això l'he volgut treure. Lliga una mica tot això que hem dit amb un tema que fa dies que em té preocupat, no?,
ara parlàvem que si es perd el 30% de l'aigua ho trobo horrorós però diu que podria ser el 60% ho trobo extraordinari per tant ja proposo igual que feiem allò del pantanos la capacitat potser que féssim un medidor del que anem perdent i ja ens hi anem guanyant perquè em fa por això una mica a l'hora de fer projectes són boníssims aquest país i el del costat són boníssims però després ningú segueix ni don cap explicació de com ha acabat allò fixeu-vos-hi que
Un pressupost.
ens prometen milions d'inversions i tot pel cap, però mai quan s'acaba allò es diu, escolti, no ho hem fet. Per això, per això i l'altre. O només hem fet això, per això, per això, si no es dona explicació pública en el ciutadà. I això és molt trist, perquè trenquem el contracte democràtic, que és el control dels nostres estimats polítics, que són els que hem elegit perquè facin aquestes coses. Això preocupa profundament, i aquí a l'aigua veig que és claríssim que...
Jo trobo molt bèstia que es parli del 60% i això ho va dir l'Ajuntament de Girona, és a dir, en un barri com Montjuïc. Quan diguem que es perd, volem dir que la canalització que porta l'aigua és aquesta que perd. També és veritat, i ara us volia fer dues preguntes, també és veritat que quan li vaig fer aquest comentari amb un exdirector, crec que es diu de l'ACA,
que ara torna a estar posat en el món polític per tant ja puc dir que és el senyor Jordi Gostí em va dir és que amb xifres això significa tan poc llavors jo vaig tenir un punt d'indignació perquè ens van estar molts anys demanant que tanquéssim la geta com es lantéssim les dents i ho hem de fer-ho i està molt bé fer-ho i hem de fer tot això però a mi no m'hi val que algú em digui que perda el 60% de les canonades no passa res
Us volia preguntar això, Narcís, Pau, Toni, aquest dia, per exemple, vas llegir una entrevista, no és nou el que diré, amb en Joan Gaia, que deia, no, no, aigua no hem de patir, aigua n'hi ha, el que passa és que està mal repartida. I aquesta és una pregunta que ell, de manera sistemàtica, ha anat donant com se li feia la pregunta, i tots sabem que, esclar...
Podríem parlar de les conques internes, que són les que estan fotudes, i de les conques que depenen de la conca de l'Ebre, que vol dir el Segre, que vol dir les Nogueres, Valleres i Triuacursana, perquè allà hi ha una molt d'una determinada manera de regar, que aquí ja no es porta i s'ha canviat de fa molt de temps.
Aquest és el tema. Ara tenim molta aigua. El transversament diuen que es va reduint, però en el fons el problema de tot això, i això gràcies a dades que he anat escoltant aquí, és que s'han emportat durant 50 anys mig terc.
I dic mig Ter, i a vegades em quedo curt. Literal, literal. Hi ha algun any que el Ter generava 400 hectòmetres, se m'havia arribat a emportar 220. Per tant, el 50% de l'aigua se l'emportaven. Ja penso que amb la línia que diu Antoni, aquest país hem de fer una reflexió, i ja me l'has sentit a dir una altra vegada.
que no fem les coses ben fetes. Hi ha un altre tema que té a veure amb això. No és normal que en un temporal de vent com el que hi ha hagut caiguin faroles. Una farola no pot caure per un temporal de vent. Pot caure per un terratrèmol, però per un temporal de vent que caiguin faroles no poden caure arbres, però faroles no. És a dir...
és un país que no pensem en el llarg termini pensem en el curt termini en fer inaugurar i tallar en invertir amb la línia que diu ell molts milions coincideixo totalment amb tu perquè quan sento i he vist alguna actuació de l'amministració diu hem invertit 100 milions és que hi dedicarem 100 milions i jo penso moltes vegades una part d'aquests 100 milions són llançats val més que digueu hem llançat 100 milions perquè he vist i sobretot en temes d'aigua
en moments de crisi, dir, i és que ja hem destinat tants diners, però ho heu destinat tard i malament. Per tant, són diners que gairebé són llançats. Per tant, aquest país, a nivell d'infraestructures, hem de pensar, hem de fer una reflexió profunda i hem de fer un canvi. No podem tenir la mateixa mentalitat del desenvolupisme dels anys 60, dels anys 50. Som un país democràtic, modern,
del segle XXI, on els diners s'han de justificar i s'han d'invertir, i s'ha de pensar a llarg plaç, a llarg termini, i s'ha de pensar en fer les coses ben fetes, no amb la foto, amb el Twitter, amb l'Instagram, no, no, en fer la feina ben feta i dius, escolta, aquí farem una infraestructura de país que durarà 30 anys, una infraestructura que està molt ben feta, que la vàrem fer als anys 60, per exemple, és l'autopista, l'AP7,
Si ara no el mantenen, pot ser que caigui. Però el seu moment, quan es va fer, van fer una infraestructura a llarg termini. Escolti, ha sigut sòlida, ha durat. Això és el que hem de fer en aquest país. Tant l'aigua, com les carreteres, com la llum, com els rodalies, fer estructures que durin. No pot ser que al cap d'un temps... Aquí no vols dir que està fallant el segon component, que és el del manteniment. O sigui, no mantenim.
L'altre dia sentia, em sembla que parlàvem de carreteres, que s'havia reduït a la meitat la gent que arreglaven carreteres i la pressió a les carreteres en un 60%. És inaudit. No sé si val la pena que algú estigui en un despatx programant coses d'aquestes si agafa aquestes decisions, no? Exacte. És inaudit, no té cap explicació, però és que tampoc te la donen. Aquest és el trist, no? O sigui, mantenir.
És tan important com construir, és mantenir. Jo crec que és la base de tota la tertúlia que tindrem amb els temes que tinc previstos, perquè és precisament aquesta base. És a dir, quan en Narcís deia que s'han de fer entre estructures que durin, jo penso, doncs mira, sort que els que van fer les primeres línies de trenc ho van pensar-ho perquè encara seguim vivint d'aquelles mateixes línies de trenc.
La diferència és que ara, per exemple, anar a Barcelona amb un, ja no dic amb un rodalies, perquè tenim tots els problemes que tenim, però fins i tot amb el mitja distància, en aquests moments trigues 10 o 15 minuts més del que trigaves fa 30 o 40 anys, i que no en diguin, i en diguin, no, és que són les obres de l'estació de la Sagrera, una altra peresa de pèl, les obres que havien d'estar entregades a començar fins al 2000 i que encara estan empantanagades, aquest és una mica el problema de tot.
Jo tinc... Em van fer una entrevista al diari de Girona parlant d'això i del retard. Tens un altre tema, el retard i la poca inversió. Em van fer una entrevista al diari de Girona, no sé què celebrava, d'un centenari de la Càmera de Comerç o alguna cosa d'aquestes, i jo parlava de la Nacional 2. Parlava de la Nacional 2, el Trump, i a portar em posen...
El Nacional 2 és un tema de tribunal penal internacional. No pot ser que el segle XXI, és a dir, la connexió amb França, sigui... Això l'hi feia i acabo ràpid. Entraves les putes de la Junquera, el pont de Bascara, travessar la variant de Girona, una altra vegada, deixem-ho dir amb tots els respectes, les putes de la zona de la Tordera, tot el Maresme, per anar a Barcelona. Escolteu, Trump...
El cordó umbilical que ens connecta en França és això. Això és poc i malament. És que ara has tocat un altre tema, eh? Vull dir, podem anar per la gent els tots, no? El tema... Per obrir encara un altre meló sobre el que estem parlant. Ara s'ha tornat a parlar de la necessitat que potser s'hauria de cobrar algun tipus de peatge, ho ha dit la Càmera de Comerç de Barcelona, però aquí ho portem, diguem, molt de temps...
Per què? Perquè en el moment que es van acabar les concessions de l'autopista a empreses lligades a la caixa, diguem-ho així, es va acabar el manteniment tal com el teníem entès en aquells moments. I a partir de llavors per l'autopista hi passa molta més gent...
L'autopista s'ha tornat perillosa, cosa que ho era, com totes les carreteres, però una carrera que estava bé i el manteniment és absolutament deficient. Quan la gent diu, no, de cap de les maneres, i ahir vaig sentir un polític, deixeu-m'ho dir així, de la dreta, d'un partit espanyol, que deia la culpa és vostra perquè ero vosaltres que van fer la campanya i el no vull pagar.
Jo els deia, escolta, vàrem fer la campanya del no vull pagar perquè estàvem emprenyats de ser els únics que paguéssim. És a dir, el tema no era aquest. I per què estàvem emprenyats? Per dos laons, perquè com tu anaves per la resta de la península, deixeu-m'ho dir així, podies decidir si pagaves i anaves per autopista o si anaves tranquil·lament per unes autovies que estaven desdoblades. La Nacional 2...
És l'única autopista d'aquestes, hi poso cometes, nacionals que en diuen, que no està desdoblada. Des de Barcelona a la frontera és un autèntic escàndol. Però és que, a més a més, en alguns punts van començar obres per desdoblar-la. A la zona entre Tordera i Massanet encara pots veure els moviments de terres fets, els ponts que no porten al lloc perquè algú ha dit si frenar-ho i entra pel Palafolls-Tordera.
I Massanet és perillosa, és dolenta, no està desdoblada, vàrem fer-li un cabril més tres cabrils, no n'hi ha prou. A la banda de Figueres, el corredor de la mort que va ser batejat en el seu moment, exactament igual. I ho hem dissimulat perquè entre Massanet i Caldes vàrem fer un desdoblament i perquè després vàrem aprofitar l'autopista...
allargant les concessions, que això ningú recorda, però es van allargar les concessions per tal que n'hi hagués quatre carrils. Esclar, per això la gent estava emprenyada de pagar, de ser els únics que paguéssim. Però jo, per exemple, si a mi me justifiquen, i una altra cosa que no entenc allò que deies, és a dir, com el govern espanyol, perquè la Generalitat ho va intentar i s'ha de reconèixer, com no es va tirar endavant una vinyeta?
perquè no van voler fer un pagament petit. Per què no es va fer? Perquè la resta de l'Estat no es volia aplicar perquè allà se'ls haguessin revoltat. I quin és el resultat? El resultat és que ara ho paguem entre les butxaques de tots els contribuïents
El manteniment és absolutament deficient. Si no es fa alguna cosa amb l'autopista, d'aquí 10 anys estarem exactament igual que ara en Rodalies. Això ja es pot avançar. I, a més a més, amb la sensació aquella que una cosa que funcionava ha deixat de funcionar. Alternativa als trens. Parlem dels trens. Totalment d'acord amb la vineta. Més t'hi afegiré una cosa. Pensem que una part molt important d'aquest trànsit és de camions i de turismes estrangers que s'estan aprofitant d'una infraestructura que han pagat
tots els ciutadans amb els nostres impostos i se n'aprofiten gratis per tant la vinyeta jo crec que tenc que políticament a les Andalusia no convingui però convé és una cosa de sentit comú però ja l'hem cagat si de sentit comú no l'aplicarem
No, no, anava a dir, estem en aquest moment, jo alguna vegada he dit, i m'he trobat amb amics que estan al món de la política, diuen, exageres, jo dic, és que el país ens engruna, és una expressió, el país ens engruna, perquè ho mires tot i dius, la burocràcia ens ofega, les carreteres estan en un manteniment deficient i col·lapsades, perquè tenim les mateixes que teníem fa...
40-50 anys. Els trens no funcionen. L'alta velocitat que havia anat bé, tot i que amb el Covid va rebaixar nombre de trens i nombre de freqüències, però funcionava fins que ha deixat de funcionar.
Els metges estan en vaga, els mestres estan en vaga, i la sensació és que tenim unes infraestructures, uns serveis, pensats per una Catalunya dels 6 milions, són 8 milions 200 mil, i algú, de manera, des del meu punt de vista, i ara us ho volia preguntar, excessivament alegre, parla de la Catalunya dels 10 milions. La Catalunya dels 10 milions amb els serveis d'avui no tira. Com ho veieu?
jo si em permeteu amb el tema del manteniment jo estic totalment d'acord aquest país no funciona perquè no es fa és que no brilla dedicar-se a cuidar les infraestructures i els serveis això no dona vots però jo torno a l'aigua ja ho sabeu tampoc es drenen els rius tampoc es drenen els embassaments però com que això no es veu tu obres l'aixec i surt aigua
I com a molt, cada aquests anys hi ha una ceguera de pebrots i aleshores la gent diu, què passa amb l'aigua? I això és el màxim que hem aconseguit de moment. Ara tenim els embassaments plens, però vull recordar... Vull recordar, Pau, com que tu dius que a vegades ens fots canya als periodistes, vull recordar que fa sis anys teníem els embassaments plens, havia passat a la Glòria, havíem tingut problemes. Després de la Glòria va estar a punt de petar la mota del Ter del cap de dos o tres mesos per una altra pujada que hi va haver-hi. Sant Jordi.
per Sant Jordi i després vàrem passar 4 anys i mig molt punyateros, sense aigua i patint però quan no n'hi ha centrant-me ara en aquest aspecte, quan no n'hi ha per exemple Isau està molt i molt baix seria un moment
Per lògica, jo no sóc ni hidrogeòleg, ni biòleg, ni no sé què. Es pot fer. Te faci una pregunta. Jo sé que és molt complex i que el tema té moltes derivades, perquè hi ha fangs que són molt contaminants. Jo tot això ja ho entenc, però quan es desnaturalitza el riu, és una cosa que es fa en època franquista i aquests plantejaments no es feien. Ja també ho entenc tot, jo.
El que no entenc és que quan l'aigua està tan baixa no et preocupis de 1,15 s'avaluar, és una quantitat d'aigua enorme la que no hi ha. Hi ha fang. Sau és un embassament que rep molta erosió de la part alta del riu.
I queda cada cop menys capacitat d'embassament. Per què? Perquè hi ha aquests fangs. Quintal per cent es parla de fang? Perquè es deia que, com deien aquí, que quedava, era pràcticament tot fang. Aquí, Pau, s'ho desconec. És un aspecte. No, no, s'ho desconec, s'ho es queda, no.
Sosqueda és una altra història. Sosqueda és una altra història, sosqueda és buida per baix i, per tant, no hi ha, és el 0,1, o sigui, no s'ha perdut capacitat a Sosqueda. S'ho desconec. Jo només parlo del manteniment d'infraestructures. Si voleu, tampoc parlem de SAU. És a dir, podem parlar de SAU perquè sé que hi ha aquest aspecte i aleshores el poso també. No, per exemple, la pregunta fàcil dir que és possible perquè seria una gesta des del punt de vista engellaria, però clar.
és guanyar una capacitat d'embassament que després en moments fotuts és molt important i suposo que de qualitat a l'aigua també perquè els fangs de sobre són molt contaminants és a dir, la primera capa de fangs són realment molt tòxics i això s'hauria de fer un tractament que és molt delicat penseu que són centenars, milers de camillons els que s'haurien de treure què va passar? amb 50 anys a la plaça Catalunya quantes tonelades van treure de terra? i és l'unyà que no és el terra no, no
també és veritat que per exemple en Gaia deia no ens enganyem els sediments que es van treure pocs dies abans que vingués aquesta riuada que no va fer perquè aquí hi ha hagut un altre tema que aquesta vegada com que venim de la Dana i venim del món de les alertes i venim amb tota la prevenció
Per exemple, l'Ajuntament de Girona, i crec que va fer bé, va alertar els comerços en aquell moment, però també és veritat que si mires les dades diuen que van passar 350 metres curis per segon quan en el Gloria havien passat 550 metres curis per segon i el nivell de desbordament al centre de la ciutat estaria...
al voltant dels 600 per tant aquesta vegada havíem quedat lluny però jo crec que tota la prevenció està bé algú va dir això és gràcies a que es van treure es van treure aquells sediments que és un altre tema si voleu després en parlem perquè s'havia de mirar com estaven les columnes de la plaça Catalunya que estan malament que s'han de reclar i que ara es farà
i que jo penso que és una cosa que s'ha de fer. Però, per exemple, l'arcalde Nadal ho va escriure i ho va dir aquí, i com que ho va dir, ho ha pogut patir, ho va dir que seria el moment d'aprofitar i treure sediments de la plaça Catalunya fins a la desembocadura, perquè n'hi ha molts que donen una mala imatge, n'hi ha molts i molts i molts. I això sí que fa molts anys que no es fa, també. El que dèiem manteniment de trens, de carreteres, de rius, de xarxes d'aigua, etcètera, etcètera,
com deies tu, Toni, no es fa el manteniment. I aquesta és la feina de fondo que dona categoria i que dona solidesa al sistema. I aquí, amb el tema que apuntaves abans, jo voldria posar un altre tema, la rebel·lió del propi sistema. És a dir, no és normal que els maquinistes de Renfe...
bloquegin un traspàs de rodalies. No és normal. No ho és. No és normal que la sobirania no sigui ni en el Congrés, sinó que sigui en els magrins de renfer. I ara vull llegir aquest matí una altra notícia que els inspectors d'Hisenda diuen que no es traspassa l'IRPF a Catalunya.
Solti, la sobirania on està? A la direcció general de la delegació d'Hisenda o al Congrés dels Diputats, no? Per tant... Estàs tocant aquí, estàs tocant l'estat més profund, eh? El que nota la vida, eh? Aquest el que no ha canviat mai. Sí, sí, però és així. És a dir, com a societat ens ho hem de repensar i repensar-nos-ho bé i dir, escolteu, estem en una situació delicada,
ja no parlem del context internacional, estem molt delicada, i penso que és l'hora que la societat, tots plegats, començant pels dades que ens comencin a dir senyors, no anem bé, no estem bé, o en tot cas anem bé però no estem bé, comencem a treballar, comencem a remengar-nos, comencem a que la gent agafi l'alta, no pot ser que tinguem un 8 o un 10% de baixes, i que...
en alguns sectors aquest 8 o 10% queda curt que tot siguin postes de sol i caps de setmana i que tot siguin drets i tot això hem de canviar de mentalitat perquè penso que l'origen en el fons els polítics fan el que fan però l'origen és de la societat la societat necessita fer un canvi dissenyós
Treballarem una mica més, farem com els japonesos, treballarem una mica més i aixecarem el país una altra vegada o farem un salt important, perquè si no ens quedarem a la cua i ens ensorrarem nosaltres mateixos. Sí, jo crec que te dono la raó en quasi tot el que dius, sobretot en una cosa, que les ciutadanias se'n donin a compte que és el que mana. O sigui, hem delegat el poder...
I ni el controlem, ni ens interessa. Ens interessa, com has dit, postes de sol i caps de setmana, m'ha agradat molt aquesta expressió. I no exercim els nostres drets com a societat civil que som. Ostres, ens hem de queixar. I també hem de fer una altra cosa. I hem d'agrair que no el servei és bo. Estic d'acord. Però hem de començar a exercir això. Vostè fa això malament.
jo em vaig emprenyar una vegada a l'aeroport de Barcelona perquè em va dir que serà per favor no i em van engegar la merda em va dir que n'és el tanto que potser no volaria per haver-li dit això perquè em vaig queixar vostè fa malament la seva feina igual que si la fa bé moltes gràcies estic reconegut i si ho fa tant i tant bé sóc capaç de fer una carta en el seu superior per dir-li escolta n'hi ha un que ho fa bé
que n'hi ha molta gent que fa les coses bé, que llavors hi ha una minoria que són les quals palla. Tu també permeteu-me que utilitzi dos conceptes que heu fet servir, un en Narcís i l'altre. Tu has parlat en un moment de l'estat profund i en Narcís ha parlat d'aquesta necessitat que ens hem de queixar, però estem en un moment en el qual el Congrés dels Diputats
que hem escollit, fa lleis, i són aquests tècnics que es neguen a aplicar-los. I aquests tècnics, és a dir, tu has parlat dels inspectors d'Hisenda, has parlat dels maquinistes de la Renfe, que van fer una vaga legal, però portàvem 15 dies fer una vaga encobert, jo diria fa molts anys. Clar, aquest és un tema molt profund, és a dir, més profund que l'estat. I després afegeix els corifeus, que són segons quins periodistes de la capital.
ja tens el sisimuntat i aquest poder no l'estem desfent i no l'hem desfet amb la democràcia tu has de seguir el que dius tu jo penso que ens falta cultura democràtica és a dir venim d'una dictadura tenim una educació d'una dictadura la gent que ve darrere meu no ho sé però jo quan en Franco és mort jo tinc 14 anys i per tant l'educació que he tingut i el que he viscut és de dictadura
I, per tant, entrem a la democràcia i ens sembla que ja som demòcrates, no? Ja està. No, no, escolti, la democràcia és això, exercir els drets. Quan sento a Alemanya que un sindicat del Metall té un mili amics d'afiliats, doncs és un mili amics d'afiliats, aquí deuen ser quatre i al cabo. Els partits polítics exactament igual. La gent vota i ja està, ja exercita el seu dret democràtic. No, no, la democràcia no és això, la democràcia és...
cada dia, anar a les reunions, associacions, societat civil i exigir, i exigir, i exigir. Amb en Pau hem aconseguit, és a dir, hem fet algun pas amb el tema de l'aigua, per què? Perquè la societat civil de Girona, molt petita i molt minúscula, però es va mobilitzar i al final va aconseguir un petit pas. I això és el que hem de fer una mica com a societat. Escolti,
que va ser el que va ser la transició la transició no va ser el rei la transició va ser la gent del carrer que va posar pressió i va posar pressió i les manifestacions que hi havia cada setmana aquí a la Casa Cultura i a Barcelona i a pertot i Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia i pressió en la gent, això va ser el que va canviar i penses que hem de fer un altre, la societat un altre moviment d'aquest, és a dir fem un altre pas endavant, una regeneració democràtica per posar-ho tot el dia
aquesta paraula amb entusiasme regeneració en aquests moments si em permeteu precisament una de les coses que ens preocupen més és que no a nivell gironí a nivell català a nivell espanyol a nivell europeu hi ha una deriva cap a la dreta enorme
I aquesta dreta no és una dreta de centrisme i d'equilibri, no sé què, podries dir. Anem bé. És una dreta que vol retallar drets socials i vol retallar drets ecològics conquerits amb molt i molt d'esforç. Estan plantejant canviar la directriu Marc...
medi ambiental, vull dir, rebaixant els nivells d'exigència que hi havia, teòrics com a mínim, fins ara amb la directriu Marc, vull dir, del 2000. Això ens preocupa enormement. És tan així que vull dir que properament haurem d'anar a Brussel·les i liar-la una altra vegada perquè és molt preocupant. És a dir, estem a les portes d'una rebaixa no només de drets personals i tal, sinó també de drets...
de la natura, diguéssim, no? És a dir, serà molt més fàcil per a determinats sectors econòmics continuar sobreexplotant i degradant el territori. I això és molt greu. I la gent em viu absolutament al marge. I jo estic realment molt preocupat, però és que jo ja em vaig fotent gran i al final és allò que dius, bueno, jo arribo fins aquí, tu, i seguiu, no? Perquè, vull dir, no...
Un té la capacitat que té. Aquest és un relat que fa, com a mínim, des dels anys 90, que s'està produint aquest canvi de relat. I la societat no ha reaccionat. I aquest canvi, ara no som a temps de parar-lo.
I vindran temps molt d'usos abans d'escriure el relat que compensi. Perquè això està preparat des de fa 20 anys, aquesta història. Hi ha un llibre, em sembla, és el nombre Soberano, que et marca el principi d'aquesta involució cap a l'extrema dreta. O sigui, que perd tot sentit humanista, a més a més. Perdem l'essència, per exemple, a Europa.
que és l'Europa il·lustrada, humanista i tot plegat. Per què és mal vista ara per als Estats Units, cony per això? Perquè hi ha uns dolors molt importants aquí darrere. No hi ha només la codicia del diner. Diner que ara ja no és ni el diner, ara són les dades. Sí, però ara el nostre diner és una dada, tinguem-ho clar. És una dada que està en un núvol...
que ponem un dia què passa, no?, i això és molt trist, i hem de crear el contra, o sigui, entre tots plegats, jo crec que hem de començar un per un, eh, també, vull dir, això, un mateix se n'ha de donar a compte que ha començat una altra lluita, sí?, i que s'hi ha de ser valent, a més a més, perquè moltes vegades callem, i dic, bueno, escolta, que deixo parlar, no, no, escolta, no estic d'acord, sí,
No estic d'acord amb el que dius per això i per l'altre. I potser escoltar-lo i potser té alguna cosa de raó. Però hem de començar a no cedir aquests espais. Hem de començar una revolució. Que m'ho hagués dit que avui jo començaré una revolució, veus?
Hòstia Jordi, ets capaç de fer miracles. No, no, no, jo estic molt interessat perquè quan parlava Narcís deia que els valors que ell defensava també són uns valors transversals, són uns valors que una societat democràtica es fa seus, una societat democràtica que pot ser conservadora, progressista, que pot ser liberal, però que té aquests principis democràtics.
I el tema és que ara estem en un moment en el que precisament el que sembla que ens ve, diguem-ne, és un vot que jo crec que llavors s'ha de pensar, és a dir, hi ha gent que diu, és que el vot aquest d'ultradreta, si la gent vota ultradreta i surt, haurem de fer-ho. Però la pregunta que ningú es fa és per què una gran quantitat de gent...
que no és d'ultradreta acabarà votant partits que diuen que són d'ultradreta i llavors jo pregunto no tindrà alguna culpa tota la gent que ens està governant des d'aquest món d'aquesta esquerra una mica caviar que s'ha dedicat a fer consignes i que no ha demanat a la gent que treballi o que sigui cívica o que faci tantes coses i que l'únic que ha fet en certa manera és donar la sensació a molta gent que s'ha encarregat de muntar xeringuitos per anar col·locant els seus
Aquesta és la visió, seguint amb el que dius tu, que tenen els americans de nosaltres. És a dir, llegia un article que deia que 400 milions d'europeus demanen ajuda a 300 milions d'americans per frenar 150 milions de russos.
Aquesta és la visió que tenen els americans, de nosaltres. Diu, sí, sí, molt bé, moltes idees, però nosaltres penquem i nosaltres solucionem el tema. I penso que és la reflexió que hem de fer a Europa. Escolti, l'Europa que va aixecar, la gent que va aixecar a l'Europa dels anys després de la guerra, no és l'Europa d'ara de... Postes de sol i caps de setmana, veig que el president d'èxit. És a dir, que tots són drets, tots són més drets, i més drets, i més drets, i menys obligacions, i menys obligacions...
És que jo estic a favor dels drets, però també penso que hi ha d'haver la balança dels deures, de les obligacions. De les obligacions. Per què? D'entrada, si agafem, sense entrar en profunditat del tema, un país que en una situació d'abonança econòmica continua i generarà dèficit, és un país que no és sostenible a la llarga. Això, un dia o un altre, ho pagarem. I, per tant, els polítics oriniers, escolti, senyors...
més impostos, d'acord però segurament alguna reducció de serveis i el balanç l'hem d'equilibrar no pot ser que gastem més amb el que diu en Pau estic d'acord amb tu que quan arriba el 15 o 20 de juliol ja hem gastat l'energia que ens proporciona el planeta i que gastem més del que generem, d'acord però amb el tema d'impostos també i per tant la gent hauria de ser conscient que no cal exigir tant no cal demanar tant, amb menys passarem
I més esforç.
Tenim un país aquí al costat, que és França, que està patint això en aquests moments. I ho han dit i no se'n surten. Vull dir, jo crec que és dels primers països europeus que entrarà en una crisi severa d'aquest nou paradigma, en el sentit que, fixa't, que políticament està desnortat totalment. Vull dir, no faltaria només ara que es tornés a presentar en Coluche. No faltaria... Hauries d'explicar qui és en Coluche a molta gent. Sí, sí, jo ho he pensat abans de dir-ho, però no més d'això...
Però tu parles amb empresaris francesos i amb professionals francesos i estan profunds. És un país deprimit. És un país que se'n dona compte que ha perdut la glor. I que això tindrà conseqüències perquè no... Bueno, hi ha un dèficit de nassos, també estem jubilant a la gent a 60-50 anys en segons quins sectors.
i jo no és sostenible perdona que l'ús de la paraula sostenible que a vegades el faig així és diferent no és pas meva però vull dir que això és molt greu és molt greu i totalment d'acord abans has dit la paraula racista regeneració si no ens imposem una regeneració en tots els aspectes de la vida anem malament i comencem per l'educació perquè estem perdent el temps ja
a mi el que em sembla és el que has dit tu abans de cara a que el nostre sistema democràtic sigui creïble i funcioni i engresqui i els joves continuïn pensant que val la pena continuar lluitant per
pel país i continuar avançant amb objectius que siguin anem a dir nobles seria molt important passar comptes amb els que han manat durant el seu període el seu període electe és a dir, no es passen comptes no es passen comptes i com que no es passen comptes la gent entra en una etonia vull dir
Però, no, no, a veure, ho dic allò per provocar una mica, eh? Si m'ho prometeu, ara mateix hi ha hagut vaga de mestres, no? I he vist unes declaracions de determinada gent, de determinat partit polític, dient que tenen tota la raó perquè aquí no s'ha fet res i és una cosa absolutament indignant.
Hòstia, però si veus que el que està diguent ha estat els últims 10 anys en el govern, el seu partit, diguem-ne... Jo, si vols, hi posaré més llengua el foc i diré una reflexió que també he fet. Resulta que la setmana passada no van poder fer el carnaval als col·legis i s'ha considerat molt trist que no poguessin fer això i han recuperat
amb hores que estaven destinades a altres coses al carnaval jo et pregunto, és més interessant un dia de carnaval que un dia d'educació d'això potser aquí comencem a veure les coses més evidents és que en el món aquest és complicat i quan dic això se m'enfaden tots que és una cosa divertida quan ets periodista però esclar, el dimecres hi va haver vaga
la setmana passada, el dijous ja va haver-hi ventada, que aquest és un altre tema que si igual en parlem que, esclar, va ser bastant tot plegat, va ser una mica carnavalès, deixem-ho dir, com que era el dia que hi havia les ventades, es van anul·lar el dijous gras, que era el dia d'activitats. Moltes escoles divendres o dilluns i algunes divendres i dilluns van fer festa. Bueno, recuperarem el carnaval en quaresma, diguem-ne, però les sensacions aquelles se recuperarien les hores lectives que no es van fer. Però el col·legi, dir, escolta, una cosa no s'ha pogut fer,
traguem-ne el sentit de per què no puc fer-ho no, no passa res ho farem encara que sigui pel mes d'agost no, no té cap sentit les coses passen i tenen unes conseqüències i no, anem a aquesta manera d'arreglar-ho tot
Comença a haver-hi un debat des de fins i tot propis sindicats i des de comença a haver-hi fins i tot des del món de l'esquerra, si m'ho permeteu, sobre el que no s'ha fet bé en el món de les escoles i els instituts en els últims anys. La sensació aquella que no s'havia d'ensenyar, que jo crec que és un error, i que tothom havia d'estar molt feliç i que no s'havia d'avaluar i que s'havia d'aprovar tothom...
i això ens ha comportat a llavors problemes, que perquè aquella gent que no va estudiar després ha anat a una formació professional que ha quedat avaluada en uns cicles inicials, si m'ho deixeu dir-ho així, no estic parlant de tota la formació professional, amb un batxiller que tenim gent magnífica, però no tota ho és, i amb una universitat que els professors universitaris et diuen que estem fent d'institut perquè no saben escriure sense faltes, no saben construir...
no saben sumar, no tenen capacitat, no, ja ho faran totes les màquines, no, hi ha d'haver-hi una base. És un debat que s'està creant i que jo crec que és bo. Quan aquí estaven 20 ordinadors i 20 tablets i 20 punyetes, en països que van més avançats ja els començaven a treure. Ara aquí s'ha començat com a mínim un debat, que jo crec que no ens en sortirem, també. Totalment d'acord. L'escola hauria d'ensenyar dues coses. La cultura de l'esforç
amb la correcta mesura, i la cultura el sacrifici. Per què? Perquè també coincidiràs, suposo, amb mi, ja t'ho avanço, la gent que arriba i que aprova les carreres universitàries no són els menys brillants. Són els que tenen mètode, els que són disciplinats, els que...
han après que per tenir una carrera i per arribar a un lloc s'han de sacrificar. Les grans consultores, què els ensenyen? Els exploten. Jo sempre us dic, els exploten als estudiants, sou molt brillants, però us exploten. Però us ensenyen una cosa, i a treballar 10 o 12 hores al dia, que les coses s'han d'acabar, que hi ha una cultura de sacrifici, d'objectius i a complir-ho. I això...
fa que aquella gent siguin uns magnífics professionals. I això a les escoles no s'ensenya. Si avui no pots anar i ai, pobret, no passa res. Si avui tots fem festa, ai, que bé, que macos, ja us tenim col·lum. Per què has suspès el meu fill? Per què has suspès el meu fill? Exacte.
exacte això ho dic perquè la meva dona és professora i en parlant amb les seves col·legues encara en queden que donen classes i s'ha arribat a aquest extrem vindré amb l'advocat perquè el nen és suspens referent al tema aquest de la cultura l'esforç no està gens de moda però les coses costen i a tots d'una manera o d'altra ens ha costat
Recordo, a més a més, mira, precisament en aquesta taula, en una tertúlia, el que va ser adegada a la facultat de Medicina, el doctor Sant, va fer una reflexió que a mi en aquell moment em va xocar i no vaig entendre, però després l'he anat reflexionant, que venia a dir, diu, és que jo per fer de metge, jo els metges que vull, els metges que formo,
diu, no m'agraden gaire els que són de 10 o d'això. Jo prefereixo els de 8, però que tinguin ganes de ser-ho, i que tinguin ganes d'ajudar, i que tinguin ganes d'aprendre. Perquè els de 10, diu, se'n van a fer operacions d'estètica. Diu, jo el que vull és metges que vagin al cap, i que siguin especialistes, i que siguin cirurgians. I em va fer pensar molt. I lligo una mica amb tot això. Hem creat una cultura de...
que molta gent té títols, però que després aquests títols, diguem-ne, l'ofici s'aprèn, allà on s'aprèn, que és fer el nou. I quan tu arribes a una certa edat, si valores, reconeixes el gran favor que et va fer aquella persona que en un moment determinat et va fer esforçar i et va fer treballar.
i això és el que falta i és el que els falta als francesos els francesos que es pensen que la grandeur que eren els millors del món perquè tenen un país magnífic magnífic en tots els sentits un país amb cultura, amb paisatge amb clima, amb recursos han degullat un rei i tot exacte té un país magnífic i en canvi s'estan enfonsant ells mateixos i el que passa a França acaba arribant aquí
Això ja va començar, jo recordo els anys 70, en Suècia. Al meu poble, jo soc de Servià, venia ja una colònia de suecs. I els suecs venien, els anys 70, eh? I jo no en tenia com aquell home deia, no, jo al setembre plego de treballar perquè a partir d'ara només treballia per l'Estat. Què els hi ha passat als suecs? Que van tenir una crisi als anys 90 i 2000, brutal, que encara no se n'han sortit del tot. Per què? Perquè el sistema els va fer fallida, perquè...
El sistema donava tant i tantes garanties i, per l'altre costat, apretava tant a la gent que el sistema us hi va fer fallida. A França us està passant i aquí podria anar tard, però com a mínim tenim 10 anys de decalatge respecte a França. Gràcies.
Bueno, hem de reaccionar, no? Sí, sí, no, no. No podem quedar-nos aquí ells, eh? Bueno, ens has anunciat una revolució, per tant, ara hem de posar les bases per... Ja faré una bandera, un escuta, s'ha de començar a fer un bon eslògan, no? És el tant, amb les banderes, no els afegis tan grosses com aquella que tenen allà a la plaça Colón, que després s'esquinzen, eh? És a dir, és una mica...
La imatge, jo parlava de Rodol i és com parlava que el país se'ns engruna i parlava de metges i de sanitat, però la imatge aquella a nivell d'estat que els devia fer mal de la gran bandera, la més gran d'això, que com la puja, es va esquitzar. Aquell passeig ha tingut altres precedents de ridícul nacional com és la braça a faroles. Sí, sí, sí. I el té cada any amb la cabra.
Jo sempre recordaré una revista italiana que diu el rei d'Espanya saludant una cabra. Si ho trobo sensacional. Aquesta és l'imatge que podem arribar a donar amb aquestes històries, que aquestes sí que els hem d'oblidar des de segles passats. Però ara, per no posar... És a dir, estem parlant de problemes que hi són perquè no hem entrat molt en el tema, perquè el tema dels trencs hi podríem entrar. Hem tocat una mica el tema de l'autopista, hem parlat de l'aigua, que s'haurien d'estar fent coses que no hem dit quines. Per exemple...
en Joan Gaia tornava a recordar que tota l'aigua que s'emporten, ja sé que ara en Pau ha fet així, però que tota l'aigua que s'emporten, i això ho veràs dit tu una vegada aquí, per tant no esteu tan lluny, que tota l'aigua que s'emporten i que va crec que és a cara de Déu, és una sola canalització, que tot allò dona aigua en el sentit més ampli de l'àrea metropolitana de Barcelona.
si aquella que no n'ha algun dia passés alguna cosa, aquella que no n'ha de saber revisar. Per tant, n'hi hauria d'haver-hi un altre que pogués estar. Tot això, però això jo em nego a pensar que no hi hagi tècnics que no ho hagin pensat. Aquí el problema és que o ha estat car, o han tingut problemes a l'hora de buscar permisos per on han de passar, o no ha interessat. Jo vull dir, aquí també ja ho he dit, però hi torno.
l'aquaducte que va a Barcelona a Cardedeu des del Pasteral i que baixa per gravetat i no s'ha de bombar fa 20 anys que estic demanant a diferents consellers a través de totes les instàncies que he pogut i tal
A temps real quanta aigua surt del pastoral quanta aigua arriba a Gardadeu? Quantes vegades t'han contestat? Cap. O sigui, es dona un acumulat amb actòmetres, vull dir, anual, que te l'has de creure perquè això de la participació democràtica arriba fins allà on t'arriba, per tant t'has de creure el que et diuen, i t'ho donen amb actòmetres acumulats anuals, el trasbassament.
S'agraeix perquè és menys que res, però vull dir, a temps real, igual que tu no a l'estació de Forament Francesc Ferri Gironès, saps quants metres cúbics passen en aquests moments? En aquests moments són uns 20, aproximadament, que és bastant d'aigua, perquè amb el desglàs estan lliberant molta aigua al Pasteral i tal, i a més a més la Riera és d'Osoi i tal, també...
És a dir, crec que això és una cosa que vull dir que se'n diu transparència. Ja no és ni participació. Participació ve després de la transparència. Nosaltres vam reclamar una cadira amb el que seria l'Observatori de l'Aigua del Sistema Girona-Salsa-Riadat. No em li deia demanar, no ens toca pas a nosaltres, sinó em li deia tenir els mateixos papers dels que manen.
per poder parlar de tu a tu sobre les coses que es fan i passar comptes. Tot això és impossible, de moment és... Com vols que us donin una cadira si no us deixen entrar a l'edifici? Ah, no, ens deixen entrar a l'edifici, això a més a més, sí. Bueno, això són paradoxes, però vull dir que el concepte és aquest, no? Vull dir, per què no se'ns dona la informació? Jo l'he demanat no només a la conseller, a la consellera ara, i som tots amics, eh? I bona gent, i tothom és collonut.
Que no ho dic irònicament, ho dic de veritat. Són bona gent. Però aquesta informació no es dona. Perquè fa mal.
Per què fa mal? Perquè no estem acostumats, ho deia al principi, no liquidem pressupostos, les balances fiscals. Com pots estar discutint alguna cosa si no saps els números d'entrada? Tens tota la raó del món, continua amb la teva revolució de l'aigua, perquè ens fa falta... Aposteu-vos-hi. El Narcís ja l'aconsegueix bastant. Jo penso que, les dues o tres vegades que he vingut aquí, penso que sempre t'he dit el mateix.
de regeneració, de reeducació, de començar, que hem de canviar la manera de pensar i la manera de... la famosa frase aquella d'en Kennedy, no vull repetir, però tothom sap quin és. Què podem fer nosaltres pel país? És a dir, i aquest sentiment de col·lectivitat que als anys 80 hi era...
És a dir, els primers anys de la democràcia hi era aquesta gent de dir, farem un país entre tots, i això, el resultat va ser uns ajuntaments magnífics. O sigui, tots els pobles hi havia uns ajuntaments magnífics, amb alcaldes més capacitats o menys, però amb gent amb voluntat. Fixeu-vos ara els ajuntaments amb excepcions, amb moltes excepcions, però el que hi ha... És a dir, no, gent que anaven de forma altruista, que no cobraven. Ara no hi ha cap regidor que no cobri per assistència a Montpley.
Els ajuntaments, que jo conec de pobles de mil habitants, l'arcalde hi posava el cotxe, pagava el dinar, posaven diners a la seva butxaca i hi dedicaven temps i esforç. Això ho hem perdut, aquesta essència de voler fer d'això. Hi ha països que encara no la tenen, per exemple, Suïssa és un país que ho té.
I els Estats Units, en segons què, també ho té. És a dir, podem criticar-los, jo no sóc proamericà, però determinats valors els tenen de dir, escolta, què puc fer jo pel país, què puc fer jo per la societat, què puc aportar. I això és el que hem de canviar, hem de fer aquesta revolució, però no amb banderes, revolució interior silenciosa de transformar la mentalitat de la societat.
Això se'n diu filantropia. I n'hem perdut. No hi ha filantropia. Jo estic amb moltes fundacions que en teoria viuen de la filantropia i molta tropia però poca filosofia. No donen resultat. No, però a més a més és un discurs el que fan Narcís i que vosaltres heu en certa manera acceptat que no està de moda. Ara és allò de dir tots ens agirem cap a l'Ajuntament, cap a la Generalitat, cap a l'Estat, a veure què poden fer per nosaltres...
I no hi ha aquella cosa. Jo crec que en situacions d'emergències, com llavors es veu que sí, que encara hi ha gent que, diguem-ne, que és capaç de fer un pas endavant i ajudar els altres, per dir-ho d'alguna manera, sense demanar exactament res a canvi. Però jo crec que és minoritària. I també hi ha una altra cosa, que a vegades avui tenim una mirada d'homes blancs i vells i tot això, que a vegades diguem... I heterosexuals.
jo no m'havia atrevit a dir-ho però hi ha la mirada aquella que a vegades diguem els joves, no, no, escolta, hi ha joves que són magnífics, hi ha joves que són magnífics, no tots, el que passa que també estan una miqueta cansats i que veuen que amb esforç i amb voluntat no tenen les eines que podríem tenir nosaltres, que estàvem en una situació més complicada per tirar endavant, és a dir, els sous que es paguen no són bons, han...
han d'apretar molt per arribar, però n'hi ha que ho fan. Però també llavors es cansen de veure que hi ha una gent que decideix que no, que vuita, que ja hi ha algú que sortirà amb el paraigua salvador.
És a dir, Catalunya era un país que no hi havia funcionaris. No era un país de funcionaris. Ningú volia ser funcionari. No, no. El nostre funcionari era el senyor que tragava la caixa. Exacte. Aquest era l'ideal del funcionari. Exacte. En canvi, ara fixeu-vos en la gent jove. Volen ser, amb molt de respecte, però volen ser assistents socials, bomberos, Mossos d'esquadra... És a dir...
Carles, que no són emprenedors, gent que vulguin tirar endavant, que vulguin arriscar, no? I tornant a això que deies de la cultura, és a dir, ara passa qualsevol cosa l'assegurança. Passa, no sé què, a reclamar l'Ajuntament. Posaré dos exemples. Senyora que s'hi trenca el taló amb un invurnal i va a l'Ajuntament a reclamar-lo. Solti, doncs si s'ha trencat el taló...
les regles, per l'amor de Déu, mai de la vida m'assacudria anar a l'ajuntament perquè m'he empassegat amb un invurnal. I a nivell de societat, també una altra cosa, ara ja acabo amb això, fa 20 i escaig de anys es va morir el meu pare d'accident. El primer o el segon o el tercer que em va trucar un advocat a veure si volia presentar una demanda perquè allà on va caure no hi havia brana.
Vostè va girar a la merda, el meu pare s'ha mort, havia passat molts anys per aquí, ha tingut un accident, o sigui, ja ha sigut una desgràcia, que no hi és una brana, doncs ningú hi havia pensat que no hi havia, no tinc que presentar una demanda contra el ministro. Fixem-nos en la societat que hem d'això, és que això...
Per desgràcia, sí que ho hem copiat dels americans. L'abogat i el pleitz i això ho hem perdut. El diàleg, el transaccionar, dir, va, vinga, doncs, ni tu ni jo. I ser solidaris i ajudar i anar a l'Ajuntament a no queixar-me-se. Ja està, no dic res més. Ens queda menys d'un minut, si voleu tancar, però hem tingut una tertúlia ben activa. Aposta total pel món local com a futur de la nostra regeneració. Hem de reforçar el món local, que és l'entre...
Però hi ha un altre tema que és per tot una tertúlia, però que en Narcís també l'ha apuntat, és a dir, la diferència dels primers ajuntaments als actuals, és a dir, molta gent que només ha estat en aquest món, i això també a vegades haver estat en el món real i saber que hi hauràs de tornar-hi també funciona, no?
Molt bé, escolta, ha estat una tertulia magnífica que jo us voldria agrair, no hem parlat en concret ni de rodalies, ni d'autopistes, ni d'aigua, però hem parlat una miqueta de tot això i hem parlat de la vida i de la ciutat i del país, per tant, us ho voldria agrair, moltes gràcies Toni Bou, moltes gràcies Pau Marlamont, per cert que és advocat, ho deixo anar aquí, i moltes gràcies Narcisilla i a tots vostès també.