Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM, com passen 4 minuts, gairebé 5 de les 10 del matí d'aquest 25 de maig, última setmana del mes. Anem cremant etapes i ens encaminem ja, com aquell qui diu, a l'estiu, que meteorològicament sembla que hi ha arribat, i de la ciutat i del que ells vulguin, en parlarem amb les 3 persones que m'acompanyen aquí avui als estudis del carrer Balmes i als quals els agraeixo que estiguin aquí.
David Martí, empresari i vicepresident de la FOEC, molt bon dia. Bon dia i bona hora. Què tal, com va tot? Prop de bé. Prop de bé, així m'agrada. Isabel Salamanya, què tal, com estàs? Molt bé, molt bé. També prop de bé. Sempre està bé dir-ho, estàs prop de bé. Molt interessant, una expressió molt positiva. Molt bé.
És una de les que jo més o menys utilitzo sempre, però he de reconèixer, diguem-ne, que molt influït per un company de la Garrotxa, que és el que m'ho va més o menys ensenyar, i que Miquel Lluiera, tercera pota d'aquesta tertulia, coneix. Bon dia, Miquel. Bon dia, què tal? Prop de bé. Prop de bé, també, molt bé. I tu? També, també. Ben tornat, diguem-ne, de viatges llunyans? Sí, bueno, llunyans, aprofitant un vol que ha obert Reiener a Sarajevo,
i a Bòsnia, per iniciativa del nostre fill gran, que ens ha convidat, i molt contents, un país i una ciutat que encara els rastres de la guerra hi són ben presents, és a dir, veus façanes...
amb turistes a Sarajevo i vam estar a Sarajevo i després a fer una ruta que abans ens va portar fins a Mòster on hi ha aquell pont que tots recordeu aquella imatge d'aquell pont tan fantàstic que hi era ara està reconstruït i molt de turisme també sobretot aquí a Mòster també molt de turisme a Sarajevo molta vida al carrer i molt recomanable a nivell gastronòmic
i a nivell de la gent, que vam trobar molt amable, i un país preciós, evidentment, en primavera, i la zona de Mòster, que no té gaire a veure amb la de Sarajevo a nivell de paisatges, seria la zona de Zargovina, Mediterrània, absolutament, vull dir que ens va sorprendre molt, i molt maco, i hem estat quatre dies, i val la pena, a vegades el Reiner te posa aquests destins que no iries mai,
i val la pena aprofitar-ho amb quines ganes d'anar-hi molt recomanable de veritat i quan en Jordi ens ho va dir us proposo d'anar a viatge allà i d'això és allò que vam dir i realment n'hem tornat molt contents i això i amb ganes de dir-ho aprofiteu i aneu-hi per això que a nivell de preu
el que surt bé, vull dir que no és car, no és car, l'Elisabet és barat. T'ho he preguntat per un comentari que havies fet, si m'ho permets, abans, que deies, ens queixem de gent a Girona, allà sí que hi havia gent. No, a Sarajevo hi havia gent, a Mostar també hi havia gent, però som a finals de maig, però sí que veies, a nivell de... després van anar a un monestir d'Arbich, prop de Mostar també, coses que aquí a Girona ja han desaparegut, per exemple...
tot de botigues de souvenirs, una reda i l'altra, allò que veies que realment, i sobretot, per exemple, que a l'estiu hi havia molta gent, i per exemple, el meu noi en gran, en Jordi, que va estar a Dubrònic d'ahir, que per exemple, que estava a tocar, de qui siguéssim vol anar-hi, és un moment travessar la frontera, i ahir ets, a Dubrònic, per exemple, pagues per entrar al barri vell, no?
com si a Girona de tanta gent que hi ha cobréssim per entrar al barri vell o cobréssim per pujar a la muralla per exemple, aquest tipus i insuportablement de gent aquí n'hi havia de gent però sobretot veus, vam veure això que van dir que turístic que és aquí a Mostar hi ha com dos rius que confroeixen aquí a l'àrea del pont i està ple de restaurants d'allò, saps? Aquella imatge que dius home, això podria sortir de...
De polir una mica. I de fet, en pocs quilòmetres de distància, són com dues poblacions turístiques diferents, una que ja fa més consolidada, que això sempre és més difícil de portar, que és el que li passa a Girona, una mica. Dius, bueno, on està al punt de la massificació, i una altra que tot just comença. Que probablement el turisme també ajuda molt en la reconstrucció, però encara manté aquella fisonomia, no?
jo no sé abans de la guerra si això era un destí molt turístic però ara mateix Dubrovnik sí sobretot jo em va semblar que era molt turisme d'aquest que arriba no sé si arriba en Creuers o Split o Dubrovnik i els porten d'excursió aquí molt turisme d'autobús d'aquest que arriba i se'n va nosaltres aquest estiu passat fent la mateixa operació de dir on ens porta Ryanair teníem molt clar que no volíem agafar el cotxe i teníem molt clar que no volíem anar a Barcelona a agafar un avió des de Biloví on podem anar
i vam anar a Zagreb i vam estar allà que Zagreb és una fase també està com 10 anys més tard que aquí en Augusto encara manté l'essència però ja es veu un lloc més aquí a Moster ja pots pagar en euros a per tot arreu però per exemple aquí a Moster ja hi havia els preus en euros vull dir que ja deixes
En tot cas, un país preciós i molt acollidor, i val la pena també, hi ha alguns museus, alguns memorials, els cementiris són molt presents, i evidentment, per exemple, el contrast, te n'adones que estàs en una zona de confluència entre l'est i l'oest, per exemple, vam pujar amb un turó de Sarajevo al final del dia, en el moment que comencen a cantar tots els...
els moatzis, no? I s'oluminen tots els minerets i és una cosa que impressiona molt, per què no? I molta gent també amb el vel, saps? Allò, el contrast aquest entre Orient i Occident. Que a vegades diem el fet de tenir l'aeroport aquí al costat, no? Que ens porten molts turistes i dius, bueno, hi ha les portes que t'obren a tu. Sí, també sí.
De fet, mira, precisament l'aeroport avui crec que és el punt avui que ho diu, que ha tornat a tenir els primers mesos millors des de l'any 2014 i que aquest any superarà els dos milions, que era una xifra que feia temps que no s'ha...
que no s'assolia, Isabel, que has estat molt callada, jo, en Miquel ens ha emocionat perquè ens sap transmetre-la d'això, però jo la pregunta que volia fer, i a Girona, tenim massa gent, 15 dies després de temps de flors, jo soc dels que penso que està bé, a mi m'agrada veure gent, però també m'agrada preguntar, perquè és veritat que hi ha determinats moments, abans ens passava amb tots sants, ara ens passa amb tots sants, ens passa amb les flors, ens passa amb 4 o 5 dies, com ho veus tot això?
Bé, això sempre és molt relatiu, això de molta i poca gent, no? O i tant. A mi potser el que no m'agrada massa el que ens està passant és anar fent models que són colònics, que es van clonant, i que per tant són repetitius, una mica allò de dir...
Veure coses que van perdent una mica l'identitat del propi barri. I això és el que potser a mi me'l molesta més. A mi me'l molesta potser aquest excés de bars. No dic que no n'hi hagi d'haver, que està molt bé que n'hi hagi, però tant, diríem, de bar i tant i tant de festival és el que a mi, francament, me'l molesta. No m'agrada. No és que no vulgui ciclistes, que em sembla molt bé, no és que no vulgui turistes, que també em sembla molt bé, em sembla molt bé que hi hagi girant a temps de flors,
Però quan això està portant a festivals, festivals i festivals, doncs ens acaba expulsant com a ciutadans de Girona. Jo que he viscut, treballo al barri vell, 40 anys treballant al barri vell, vaig viure 10 anys al barri vell, soc sempre usuari del barri vell,
Em sap greu, diríem, aquesta qüestió que te sents de vegades exclosa, no? I després els preus que són realment insuportables, eh? La veritat és que anar a prendre un cafè al barri vell és prohibitiu, eh? Depèn de quins llocs més que d'altres, eh? En alguns que és ja més que prohibitiu, no?
o anar a bars que hi havies anat sempre i que ets l'única catalana que hi ets i et sents parlant tots anglès i el pobre, el caramaré, com bé, la primera instància és dir-t'ho gairebé en anglès i diu, ai, perdona, deveu ser catalans. Jo per la pinta que faig, ja se'm dirigeixen en anglès tot sovint. Exacte. Llavors, esclar, la confusió és el que...
El que potser hem de començar a reglamentar, i no es tracta d'expulsar, sinó es tracta de veure com ho gestionem tot això. O que te trobis que vas a Barcelona i ho trobes més barat que aquí. O sigui, fas un menú a Barcelona i és més barat que aquí. També deu dependre els llocs. Depèn dels llocs. Però ja vull dir llocs que no són, diguem...
que te'ls imaginis molt barats, llocs normals. És així. Al final, jo no treballo al barri vell i quan hi passejo o hi vaig a fer algun encàrrec, sobretot en aquestes èpoques de l'any, perquè el pic és ara la primavera, és xocant. No era temps de flors, era la setmana abans. És xocant. D'entrada dius, ostres. I llavors aquella sensació que deies també tu, Isabel, de passejar pel carrer Vallestaries, per exemple, que jo crec que és un dels símbols,
on les botigues són gairebé com pop-up stores és a dir, cada sis mesos hi ha una botiga diferent i quan no és una carcassa de mòbil és un minu de no sé què i quan no és una neguet de goma però sempre... Vaig estar fa poc a València que sembla ser que és una tendència que està passant en molts de ciutats jo aquí no ho he detectat però podria ser també
en què hi ha també paradors que són per cridar, però que estan transmeses obertes i les tanquen. És a dir, que hi ha tot un negoci d'aquests de rotació altíssima, com està passant, tipus a Herbi, amb botiga. El lloguerter sempre és el mateix, o l'empresa que ho explota és la mateixa, però hi ha una època de l'any que et venen neguets de goma. Ah, val, no us entenc.
Sí, sí, sí. No perquè anava a dir, aquí ho tindria complicat, perquè tant com tarda a donar permisos d'obertura, per això un cop el tens un, llavors ja... Sí, sí, sí, és que no ho havia entès. Exacte, llavors, de fet, sobrelloga, en diem, no? Perquè avui tens, pots els de la bicicleta, demà hi pots els de la mostra de la roba, és a dir, és un que té un tenidor, no? Sí, sí.
que va canviant, no? I llavors és que està creant, i això vaig veure a València, i és bo que és una nova moda, és similar, diríem el que ens passa a dir. Les temàtiques sempre són les mateixes, completament, en la lia que deies tu també, desnaturalitzades, no? I al revés del que comentava en Miquel, quan vas a ciutats com Mostar encara, no? Però per exemple, aquí Mostar, aquí Mostar en el carrer abans del pont i en el carrer després del pont, és a dir, que són, posem-hi un carrer que deu fer mig quilòmetre,
És que cada botiga eren souvenirs, souvenirs, souvenirs, souvenirs, souvenirs, souvenirs. Una mica la imatge, no sé si tenia la imatge de Santorini o la imatge de llocs així, és a dir, que dius, ostres, això... Era el mes de baig, no? Jo no m'he imaginat allò com deu ser a l'estiu, no? Aquesta fase que tu descrius, a Girona ens la vam poder salvar durant un moment, perquè...
quan encara la gent per obrir una botiga havia de demanar permís a l'Ajuntament, d'alguna manera vam intentar, jo en aquell moment era l'Ajuntament, anar a veure com ho fèiem perquè no es posessin souvenirs. I per tant, érem molt intervencionistes, la veritat és que buscàvem molt perquè no ens queiguéssim...
però és veritat que ho tenen més difícil perquè la llei de lliure comercialització d'Europa doncs dificulta diríem dir quin comerç vols però en aquell moment la veritat és que podies seleccionar una mica aquest tipus de comerç no ens interessen perquè és un comerç això que dius de souvenirs d'aquest que no porta i totes les botigues venien el mateix exacte
I ara, bueno, malauradament, diríem, a partir d'aquesta lliure comercialització, doncs ho està dificultant, no? Aquestes lliures... Bueno, és un meló complicat, no? Però hi ha hagut... Ho dic perquè dissabte vaig anar a la presentació d'un llibre d'en...
tempius pujades i vaig i mira, vaig pensar en el Girona gris i negre i la veritat és que aquesta ciutat s'ha de reconèixer que amb 60-70 anys, que és un període llarg però que és un període curt ha canviat com un mitjà, això crec que no pot negar-ho ningú d'aquella ciutat dels anys 60-70 en David segur que no la va conèixer però que és una ciutat bé, grisa i negra clerical però quan veus fotos o veus llibres i tal jo vaig...
n'hi ha un de divertit perdona, n'hi ha un de divertit de fotos perquè precisament dimecres en Josep Balles i Grau presenta un llibre que es diu Històries del Seminari i t'explica una realitat que la teníem aquí en els anys 50, 60 i 70 que ara sembla que vingui d'un altre planeta i les imatges, eh? Sí, cotxes a tot arreu Bueno, cotxes al carrer La Força si aparcàvem aquest dia encara en parlàvem al barri Vells i passava, no? Sí, sí
Però llavors el tema de la... Deia que anàveu per un meló, no? Una certa substitució, és a dir, la Rambla havia sigut sempre el lloc de trobada dels gironins. I això en molt pocs anys ha canviat. Ara del carril bici. Ara és el carril bici. Sí, però per exemple... Perdó, perdó, jo mateix he vist que no se m'havia entès bé. Sí, sí. Dic que el carril bici, la via verda, és la nova Rambla.
Ah, això també. No que la Rambla s'hagi convertit... Sí, sí, sí, no, no. Però el que dèiem, aquests processos de canvi, és a dir, la Rambla, en parlàvem, Rambla Mont, Rambla Vall, tot el tema, i ara la gent hi segueix passant, diguem-ne, però no és el lloc de trobada. El lloc de trobada de la gent més jove, per exemple, és la plaça de Sant Agustí, que no havia estat mai, que està plena de bars i tal, no? És clar, això ho ha portat segurament també...
els propis establiments que hi ha, no? Allò que deies de... I sobretot la pacificació del trànsit. Jo una de les coses que m'ha sorprendre més de Bòsnia és tenir la sensació que el trànsit es movia com aquí als anys 90. És a dir, un descontrol absolut. O no pot ser protagonista absolutament. Hi havia zones de vianants, a Sarajevo hi havia zones de vianants, però sobretot allò, saps que tothom parca allà on vol, tothom passa per allà on vol, tothom va de pressa,
Saps? La sensació aquesta de dir, ostres, això a Girona, això no passa, no? Clar, jo vaig arribar a Girona, sol de Tarrolla havia vingut moltes vegades, però vaig venir a viure a Girona l'any 79. I jo recordo que encara passaves pel pont de Sant Agustí o pel pont de les peixeteries i senties xof.
i gent que tirava les descombraries i jo vivia a la Correial i havia aparcat el cotxe a la plaça de la Correial i aparcaves a la Correial i entraves per Bellasteries i sorties i sorties per la Rambla i amb el nivell de trànsit ara la ciutat està pacificada la ciutat és dels vianants hi ha una tranquil·litat a nivell de passejar que no trobes que jo la celebro
I és evident que Girona ha canviat. Jo m'honoro molt que Girona sigui així, i no sigui aquella Girona grisa i negra i bruta d'aquella època. L'any 96-97. Jo aparcava el cotxe del Pas Sant Domènec, que era un pàrquing. 96-97? Sí, sí.
Sí, sí, quan vaig començar la carrera, el 95-96, amb el cartronet conforme vivies allà, però és igual, era un pàrquing que estava ple sempre. Perquè jo crec que la pacificació, que jo la vaig viure bastant directament, com a política...
Jo crec que va costar deixar-se molt fàcil. I quan ens van dir que ja no es pot aparcar, semblava que s'acabava el món. No aparcar el carrer Santa Clara va ser un gran debat, o el carrer Nou. Volia recordar que tot el carrer Santa Clara i tot el carrer Nou hi havia una redilla d'aparcament de cotxes.
Però són coses que un cop has fet el pas, és com la llei de tabac, llavors ja ningú s'atreveix a fer marxa enrere, ni els fumadors. Sí, però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, el debat que es va aixecar, i veia, donava l'impresió que Girona s'aniria cap avall perquè haurien de tancar tots els comerços i tal, i ara jo crec que és la gran decisió que es va fer. Aquest estiu que vam estar a Zagre, que us deia abans, allà és al revés, allà la ciutat la domina el tramvia.
De manera que quan passa un cotxe, la gent es gira com dient, què fa aquest? I ja no dic quan passa un cotxe, amb els vidres baixats i amb la música tot, perquè a més ja se'l miren com si fos un extraterrestre. I penso, si parlem d'un aixecugat, cada hora en passen 25 com aquest. Ara això ens passa, per exemple, alguna vegada, quan algú que té pàrquing, per exemple a Santa Clara, de tant en tant, molt de tant en tant, hi passa un cotxe i dóna la impressió que és un estrany, però és el que deia Miquel.
Santa Clara s'hi aparcava i era una via que hi havia molt de trànsit i el carrer Nou igual la gent a vegades em diu és que tu parles de... no, no, puc ensenyar fotos que el carrer Nou era el punt d'entrada pel pont de pedra
per anar cap a la costa, entre altres raons, perquè llavors no hi havia, diguem-ne, totes les infraestructures que s'han fet. Carre 9 es va pilotanalitzar, de fet, va ser als anys 91-92, quan jo vaig entrar a l'Ajuntament s'estava en aquell moment pilotanalitzant.
i de fer l'estructura que té era encara semi perquè hi havia un piló no sé si us en recordeu que ara van els primers anys van fer l'única era via única però es van mantenir una d'allòs de pilones per si de cas i fins després me'n recordo que les anàvem traguent molt a poc a poc en aquell moment me'n recordo que en Quico deia què fem? en traguem unes quantes i anàvem fent així uns assajos i amb què passa i no va passar res però i Santa Clara jo crec que tot i que va costar aquí amb
Va fer molta feina, diríem, des d'un punt de vista de veïnatge, de parlar, i amb la paciència d'aquell moment era el regidor, era en... Ai, ara me'n recordo. Bé, molta paciència, de molt i molt i molt enronar, va costar... Era en Feide, en Ramon Feide. En Ramon Feide, amb en Ramon, a poc a poc... Però va ser molt, molt dialogat i va ser, vull dir que, complexa.
I ara això ens ho veuríem com si fos d'un altre món. Al contrari, tots els grups municipals, o la majoria de grups municipals, jo diria que tots han expressat la seva voluntat que encara s'han de treure més cotxes del centre de la ciutat. Però costa llavors fer-ho, perquè s'han fet aquests temes puntuals, s'ha tancat la plaça Catalunya en algunes ocasions...
però la sensació és que es necessitaria molta, una certa valentia, això també era més, era relativament més fàcil si es tenien majories absolutes com aquelles que es van viure, que ara no hi són, no? Però feien moltes reunions, eh? No, sí, sí, però... Jo a les set del matí anar a parlar, perquè era la que els anava bé als comerciants, a les set i esmorzar i estar amb hores, vull dir que...
Jo crec que parlar i al·lar i tal, evidentment, està molt bé, i és necessari, però també penso, així com en altres coses en soc molt partidari, en temes d'aquests, jo no soc gens partidari de fer proves pilot, en la línia que deies ara, de tanquem uns dies la plaça Catalunya. No, escolta, si entre tots arribem a la conclusió, o ja s'ha explicat suficientment, o hi ha la decisió política de fer-ho, es tanca la plaça, el trànsit, i punt, i s'ha acabat. Perquè si no, tampoc no trobes, tampoc aquell xoc.
de dir, bueno, trobes una cosa nova i t'hi has de gastar. No, no, és un exemple. Compreu Fabra, per exemple. Anem a fer una prova pilot i tanquem aquell carrer durant una setmana. Generes Cristo. La gent no sé què. Si ho hem de fer, fem-ho. Aprofitem un moment bo per fer-ho, fem-ho a l'estiu, fem un moment que no atabalem gaire, però fem-ho i fora. S'han de treure cotxes, doncs, al centre de la ciutat? I com fer-ho? Totalment. A la brava.
No, que no sóc polític ni sóc regidor. Jo crec que l'Ajuntament ara amb els problemes que té amb la recollida escombraries no crec que... No, sisplau, no tornem a parlar d'escombraries. Acabaràs sortint. No, no, ara, perdoneu, però m'ha vingut al cap perquè m'ha semblat que era un procés similar, no? Sí, clar. És un canvi molt important per molta gent. A vosaltres a Montjuïc ara fa un any que tenim la recollida porta a porta, va haver-hi molta polèmica,
sobretot en les zones de pisos, perquè és molt més complicat, en les zones de cases no hi ha hagut... Però s'han fet algunes rectificacions? S'han posat contenidors d'aquests que si has de marxar i tal, pots tirar-hi no sé quantes vegades l'any, no sé si la gent els està fent servir, hi havia unes zones per deixar els contenidors que s'han anat solucionant...
en els pisos van dir que posarien contenidors de moment no n'han posat però bé, sembla que la polèmica ha baixat de to i la gent s'ha acostumat jo trobo a faltar més dies de recollida de vidre més dies de recollida de resta però en general jo crec que en els barris on es pot fer porta a porta això funciona bé
Fa un any que ho estem fent i tothom s'hi ha més o menys acostumat. Sempre hi ha... Jo penso que hi havia gent que ja no reciclaven. És el que anava a dir. Són els que ja no reciclaven. Aquests són els que feien el turisme d'escombraries i anaven al Pont Major i els deixaven allà...
O que en els contenidors de plàstic i tiràvem el que fes falta o viceversa, diria d'aquests. Jo m'hi fixo i veig que la gent, almenys potser soc jo que ho vull veure, jo vull pensar així, però quan mires el contenidor hi ha el que hi ha d'haver normalment. Abans menys, per tant jo suposo que alguna cosa. Sí, però jo aquestes imatges de...
de contenidors al voltant tot ple de brossa i ara fins a aquest punt hi ha gent que protesta o gent que és incívica jo a dos quarts del matí llences el rebuig i el contenidor ja està ple llavors tens la sort que a l'altre costat de carrer n'hi ha un i aquell no estava ple
Jo en tot cas el que volia fer és dir que jo em sembla que és un procés, sempre hi ha reticències a vegades dels canvis, això segurament hi ha moltes reticències als canvis, quan la gent li fas canviar una cosa, molta gent de seguida només ja diu que no, per tant aquí...
s'ha de treballar això s'han de fer reunions i més reunions insistir, insistir però és molt complicat tu creus que hi ha hagut gent que diguem-ne que s'hi ha oposat per la via diguem-ne de l'incivisme és a dir perquè la sensació és que en alguns punts concrets jo crec que també després hi ha un altre tema que és que l'Ajuntament hauria d'estar molt damunt no dic que no hi estigui hauria d'estar segurament més al damunt de l'empresa
Perquè, per exemple, dissabte crec que era, divendres o dissabte, disculpeu, alguna cosa devia passar perquè, per exemple, a les 7 de les 8 del matí, diguem-ne, tota la zona de la plaça Marquès de Camps, començament de Sant Eugènia, no s'havia recollit.
I llavors era una imatge que era es farà i alhora, i això, diguem-ne, pot passar una vegada, però comença a passar una miqueta massa. A mi em dóna la impressió que, diguem-ne, que bé que l'aposta de l'Ajuntament és la que és, que són coses que costen, ara s'està començant a aplicar a Sant Eugenie i Can Givert, i veurem com funciona en una zona que és tot molt de pisos, però també hi ha hagut una certa reacció. Com ho veus, Isabel, tu que has estat allà dintre i que saps que és complicat?
Jo crec que el problema és un problema que està mal dimensionat, l'han mal dimensionat, perquè mal dimensionat vull dir el nombre de persones que té a l'empresa, segurament, amb la complexitat del sistema, perquè hi ha massa complexitat a l'hora de, si una cosa és fer el port-a-port i pot funcionar bé en una zona com el Montjuïc que forma un nucli,
O les cases de Sant Narcís que funcionen bé. Exacte, que són nuclis. Però quan són zones molt denses, llavors vol dir que la casuística és molt més complexa. Per tant, vol dir que necessita molta logística, molta logística i molts de treballadors. Si tu sobrefas en un mateix barri els comerços que els reculls d'una manera, els pisos que els reculls d'una altra, part que hi hagi gent, diguem, que efectivament pugui buicotejar, que això està claríssim, no?,
però jo crec que no s'ha mesurat la dimensió de la logística que realment es necessitava perquè necessites passar moltes vegades en un mateix barri per fer feines diferents per tant jo no sé quants treballadors tenen però jo crec que hi ha una mala dimensió perquè ho veus com és que cada diumenge es deixen aquest lloc per recollir i ara jo crec que els hi ha un moment que no ho atrapen
És un problema de l'empresa, jo crec que és un problema del model com es va organitzar i és molt fàcil aplicar noves tecnologies pensant que tothom estarà acostumat a les noves tecnologies. I això també és difícil, també és complex. A mi, mira...
És a dir, tota la vida, jo me'n recordo perfectament quan jo sortia al diari, me'n recordo d'un punt concret i podria dir els periodistes que em van fer sortir al diari, que som amics, no? Quan vam començar a treure els contenedors del barri vell, que ara ja ningú se'n recorda.
Però me'n recordo que es van acumular totes les deixalles davant de les estructuratrius, que ara ja no hi són. Hi ha l'hotel del barri B davant la 22, la llibreria 22. Allà hi havia unes monxes, que era un convèn. Ah, les Dominiques, penso que eren. Les Dominiques, que ara hi ha l'hotel Girona. Exacte. L'hotel Ciutat de Girona. Hotel Ciutat de Girona. I me'n recordo que... És veritat que hi havia...
i es va crear allà com que vam deixar dos contenidors perquè la gent de moment va fer aquesta cosa d'acostumar i va ser realment complicat jo me'n recordo alguns companys del Punt Diari que som molt amics ara i en aquells moments doncs ens van deixar negres per tant és difícil però
ara, esclar, quan anem gestionant tants canvis els hem de gestionar bé, i sobretot jo crec que és un problema de dimensionament, no pot és a dir, aquí a veure, aquí no baixaran les escombraries el cos ens seguirà pujant, no? perquè haurem de posar-hi molta més logística si és que ho volen fer bé i que surti bé els surti bé, perquè
aixecar cada dia, o sigui, una cosa dels quilòmetres que ho fas, és a dir, no és tant si tu aixeques els contenidors al mateix lloc, però tu estàs aixecant en aquell moment contenidors diferents en el mateix lloc, diferents moments del dia, en posicions diferents, per tant, hi ha un pas increïble. Llavors...
Bé, segurament també haurien d'haver reforçat, que ara ja ho han fet al principi, perquè la imatge també fa molt, no? És a dir, que al principi que es veiessin ja contenidors nets, si tu els entorns els veus nets t'ajuda, diríem, a creure, d'alguna manera no passaria jo aquesta vergonya, ara ja ho estan fent, però ha costat.
Jo crec que no és una cosa que es vingui d'aquest consistori, jo crec que ja veia de l'altre consistori i que no es va mesurar bé la dimensió d'aquesta cosa. La complexitat. La complexitat. David, perquè... És un problema de gestió, eh?, i de posar-hi recursos.
No trauré el tema del triatge en destí, que alguna vegada n'hem parlat amb tu, perquè n'hem parlat, però jo estic convençut que d'aquí, els que hi siguin d'aquí 20 i pico o 30 anys, ens tornaran a regir el cervell per dir que el que hi ha d'haver són plantes de triatge en destí. És que no tornarem gaire, no tornarem 20 anys, eh? Però llavors com explicarem la moguda? És que no sé com ho explico.
que s'està provocant el que ara és i el més car que serà com deies tu perquè està molt dimensionat serà més car però no voleu dir que d'aquí poquet passarà no menys tot barrejat i es separaran destí li preguntarien a l'Ajuntament en aquests moments com ho farem si és veritat que tornarem a posar en marxa l'inceneradora
perquè és que hi haurà de portar menjar a l'incineradora i a l'incineradora com que ja es considera un mitjà perquè el cap és reciclant i el cap és fent electricitat per tant es considera que és una bona alternativa però a l'incineradora tu no hi pots tirar només has de tirar-hi cartrons i has de tirar-hi
Has de donar-li... Vides, sí, sí. Vides i has de donar combustible. No pots tirar-hi només una cosa determinada. Li has de donar... I vigilar la contaminació, no? Bé, això segurament està ja molt... Sí, amb filtres i tal. Amb la nova operació que s'ha fet...
És que hi ha hagut, hauríem d'haver obert l'incinerador fa molts anys i a mesura que anaven fent canvis anaven canviant això que em van explicar, van canviant les normatives i això fa que porti tants anys tancada perquè s'ha hagut, diguem-ne, de rectificar sobre la marxa. Per tant, diem, això ja està molt solventat, jo crec que no, però bueno, per tant això ens pot portar a... I desfet hi havia un projecte que no sé per què no es va fer, però justament, pensant en que l'incineradora tornaria a funcionar, ja estic parlant ja de la nostra època, de fer una planta de triatge,
allà. Per què? Perquè, efectivament, segurament és... Una cosa és separar l'orgànica. L'orgànica, sí. L'orgànica en origen, la resta tot... A més avui, les partes de triatge també estan molt i molt tecnificades, en el qual et separen, tots els plàstics te separen molt bé... Una xinxeta. Exacte.
Bueno, jo he de reconèixer, i em sap greu, però he de repetir que jo vaig començar a vigilar, a mirar exactament què era això, quan ho va dir un David Martí aquí, que em va explicar que a més a més hi havia algunes empreses, diguem-ne, el polígon de Salvar concretament, que venen aquest tipus de màquines, i vares per dalt el 99,9% i vares...
Que detectaven una xinxeta, diguem-ne. Una xinxeta, una agulla, una pedra, qualsevol cosa. Se separa tot. Què separen, per exemple? Ho fiquen tot dintre d'unes grans centrifugadores que ho separen tot. Per començar ja tenen unes petites cisalles que te tallen la bossa, escampen tota la brossa i llavors per força centrífuga, amb imants, amb no sé què, amb tecnologia, ho separen absolutament tot. Fins al punt que compren abocadors
per reobrir-los i treure'n tot el que hi ha dintre, que funcionen amb el gas acumulat orgànic a dins i és recircular 100%. I això s'està fent ja. Això ja existeix tècnicament. I s'està fent. I a molts llocs del món, determinats països del món que estan menys desenvolupats, la fase aquesta, la tonteria aquesta de separar l'origen ja se l'ha ensaltat.
i han passat de llançar-ho tot i cremar-ho tot a fer-ho bé, en destí. I aquí tots estem en una mena de llim... Per què estem fent aquest... Aquesta pregunta legítima que et fas tu, jo me la faig cada vegada que obro el contenidor, però... Crec sincerament que algú va vendre la moto mal venguda en el consistori, quan jo dia el senyor... Bueno, amb la Madrenes, amb el...
Jo crec que aquí algú els va vendre una moto. Però aquí hi ha hagut una moto venuda a gran escala dels equaibres i companyia. Sí, sí, sí, no, no, algú els va vendre la moto. I els florentinos de torn que cobren dos vegades per recollir la brossa i per separar-la. Quan he dit que van vendre la moto, els hi vull dir això. És que tu has dit el no.
que mentre, diguem-ne, mentre això sigui un gran... És un negoci brutal. Mentre això sigui un gran negoci, i és evident que el negoci no l'està fent l'Ajuntament, el negoci l'està fent... El negoci, sobretot els que estan a govern, estan fent el negoci d'engivert amb les cabres. Perquè, escolta, quan aquests contenidors, la vida dels xips...
tenen una vida, per tant això que anem allà a posar el xip, d'aquí un temps ens encamparem sense xip, és a dir, depèn de l'electrònica, tots ho sabem, quan tots érem capaços d'arribar una moto amb una... Sí, amb una clau anglesa i quan es via netejar la bugia amb un paper de l'ica netejar allò que feia la perla. L'electrònica, això no ho sabem fer i no es pot fer, ho sabeu, heu de canviar mig cotxe per un llum, no?
Per tant, jo crec que aquí... Això és com ens va passar amb els leds. Amb els leds ens van vendre, que eren interminables, i al cap de 7 anys ens van començar a fondre les leds. I quins són els problemes de leds? És com els elimines, aquests leds. No, no, quan els col·loques, sinó l'eliminació, que és caríssima l'eliminació dels leds. Vull dir que jo crec que aquí algú els va vendre un producte, jo crec que mal a fer des d'un punt de vista municipal, i això ens costarà molt car, eh?
i costarà molt tard. I això és com quan veus que tot just ara s'està culminant el procés de fer arribar la fibra òptica als pobles i als nuclis més petits i penses que si tot això ja va amb satèl·lits i ja no val de tot això.
Fins a cert punt és inevitable, però si sumes la lentitud de l'administració amb la presa de decisions i tot plegat, i la tecnologia que avança molt ràpid, aquest gap, diguem, sempre l'has d'assumir que de bona fe passa. Serà el gran tema del mandat, ara que estem arribant a meitat de mandat, si no vaig errat dimecres farà dos anys que hi va haver les eleccions municipals, i per tant...
Al cap d'un mes, més o menys, diguem-ne, vull dir, és com va prendre posició aquest nou govern tripartit, en guanyem el capdavant per primera vegada l'alcaldia. Em dóna la impressió que l'Isabel ho ha dit, és a dir, aquest és un tema que no comença amb aquest consistori, que ja venia el consistori anterior, però que diguem-ne que l'actual consistori...
Guanyem, per exemple, en aquell moment encara demanava una miqueta més, perquè demanava un porta-porta total, per dir-ho, me'l recordo, perquè també a vegades les coses va bé recordar-se. I l'aplicació, en Miquel ho ha dit, fa un any a Montjuïc semblava que cremava tot i ara, diguem-ne, s'ha pacificat. I això s'ha més o menys traslladat. Creieu que aquest és un tema d'aquells que pot cremar, diguem-ne, un equip de govern?
Vaja, per descomptat. No sé quin consultor polític un dia ho deia. Quan un ajuntament comença a tocar el tema de les escombreries, diu que és un comptador de vots que va cap enrere. Comences a perdre vots i perdre vots i perdre vots. Sí, més o menys culpa teva, o ho hagis fet més o menys raonablement bé o raonablement malament.
són temes que mai porten res de bo i ara que deies que arribem a mitjans de mandat ara són un equip de govern que són tres partits i tal però ara ja volem començar a haver-hi els espatecs perquè ara la gent s'haurà de començar a posicionar i per tant ja començaran a haver-hi discrepàncies i alguns tirant-se però sí que no hi han estat sempre però com a mínim són de portes endins més o menys ara volem
Sí, no ho sé, no... Jo m'he quedat molt sobtat això de pensar que estàvem en un procés provisional, no? Sí, però no t'ho diran mai que és provisional. Si te diguessin que és provisional, llavors diries, bueno, i per què no anem ja directe cap a la barraca? Sempre dic, per acabar reciclant un 70%.
Tot i així, tot i així, hi ha un 30% que no es reciclarà, que diu, ui, quin gran objectiu, una cosa més motivadora. I ara que arribem a mig mandat, com la veieu la ciutat? Us ho pregunto a tots tres, evidentment, perquè... A quin nivell? No, a nivell de...
De gestió, per dir-ho d'alguna manera, diguem-ne, hi ha tres o quatre temes molt punyents, alguns més petits, alguns més grans, més petit el carrer de la Creu que ara està en aquest procés de participació, en el qual jo crec que abans del procés de participació la decisió que es volia fer ja estava presa, és una opinió personal.
O hi ha, per exemple, el tema del Trueta, que és un tema molt important i que hi ha gent que alerta que segons quines discussions poden fer que el clínic ens passi al davant, per dir-ho d'una manera gruixuda. Per això no fa masses dies es va fer un acte...
aquí a Girona, allà a l'Irla, de reafirmació amb el tema del Trueta, perquè havia caducat el protocol. Cosa que és absolutament, diguem-ne, està molt bé, però vull dir que es faci un acte allò per confirmar que no es vol fer, el que s'ha dit que se vol fer, a mi em sembla com a mínim estrany. Clar, jo hi era i llavors quan es va acabar pensava exactament això ara per què calia. Llavors parlaves amb diferent gent i et deien, no, sí que calia, perquè clar, bàsicament hi ha diners per fer o el clínic o el Trueta. Les dues coses alhora no es faran.
o un es farà d'aquí 5 anys i l'altre d'aquí 15 o 20. Llavors el tema era posicionar fort aquí, vam fer venir el president, bàsicament, per tenir la foto del president comprometent-se, perquè si no tot tremola. El troet es havia de començar a fer el 2007, no? Bueno, les obres, si tot va començar a fer el 2007. La Marina Geli, no sé si era el 2007 o el 2008, va presentar un projecte i es va parlar del 2010.
Era un projecte que es feia allà mateix on hi ha l'altra residència de tota la vida, l'actual hospital, que després s'ha vist que tenia altres problemes entre ells, ara que es parla tant d'inundabilitat, doncs imagina, allò sí que són inundabilitat. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, perdoneu perquè jo dic... No, no, doncs, escolta, no, es feia allà on hi havia, o sigui, es feia un pas per sota, es feia a l'altre cantó, que agafava el municipi de Sarrià, a l'altra banda, on hi ha aquelles naus, quan tu entreia el mutu, hi ha a l'altra banda, anava allà.
L'ampliació anava allà. Hi havia un pas soterrani que es passava per allà i anava al mútu. El que no va vulgar-lo, no sé per quina error, va ser serrià. Hi ha el dibuix. Jo vaig treballar-hi. Hi havia el dibuix i anava en aquella banda. Però a l'edifici gros no anava... Allà hi ha un que hi ha hagut l'escola d'infermeria, allà...
allà hi anava a un edifici malalt allà hi anava a un edifici malalt allà hi anava a un edifici malalt allà hi anava a un edifici malalt allà hi anava a un edifici gran després hi havia un altre parc en tot cas jo volia dir la zona però és veritat però es quedava allà mateix però no agafava la zona inundable agafava aquesta zona de cap aquí hi havia un projecte fa 15 anys o 17 anys el vam fer nosaltres en la meva època sí, sí
Que ja portem un retard amb això, no? I ara estan fent una ampliació per la zona d'oncologia, que estan fent obres noves allà al Trueta. Sí, inevitablement. És que inevitablement, però vull dir... Les obres estaran el 2031, una cosa així, si tot va bé. Si tot va bé el 31. Són 6 anys, això. Però... I és evident que se segueixin...
que se segueixi invertint en l'actual troeta, per dir-ho d'alguna manera, és absolutament necessari, tot i que gent que hi entén diu que hi ha determinades coses que estan agafades amb pinces i que, per tant, s'ha de continuar invertint. Ara el gran tema, s'ha parlat del part de Vilamitjana i de la mateixa manera que el govern de la Generalitat, amb el president i diferents consellers... Això no pararà res, el part de Vilamitjana. Tu creus que no pararà res?
L'altra cosa és que després aquí entrem un contenciós raro i així. Suposant que no en tirés endavant. Per què? La part, diríem, d'expropiació del que va, per canvi, de la part milamitjana, és a dir, el que ha fet de la casa de Can Soreda... Can Soreda, sí, sí.
Tot això és vials de comunicació. Bàsicament, és una zona de vials. No afecta l'edifici per ell mateix. Està tot una mica més desplaçat, jo m'ho he estudiat molt, perquè m'han de demanar opinió sobre aquest tema. Per tant, allà tindríem tot un tema de circulació. És a dir, el que ens toca Girona... I una petita part d'un edifici que jo crec que no crea cap conflicte.
què passa? que és clar per què necessitem aquest per què l'Ajuntament es va comprometre? perquè l'Ajuntament de Girona es va comprometre a formar part per tant li toca portar un X% que no pagues vials, ho pagues tot però de fet el que ens tocaran són vials per tant no para no para res i es podrà continuar aquí aniríem un contenciós que arribaria un moment que es propiarien amb un i veurem què passaria amb els altres
Deixi'm-ho preguntar-te perquè no ens afecta amb una part central. Deixi'm-ho preguntar-te, amb el tras una mica gruixut, diguem-ne, perquè els que no entenem d'aquestes coses al punt que tu hi entens, que ja has treballat, a vegades ens ho he de dir. El que tu dius és que...
Fins i tot en el cas que hi hagi un contenciós, que hi serà, claríssimament, que hi serà per part de la gent el que li expropien, diguem-ne, a menys que hi hagués algun jutge que apliqués algunes mesures d'aquestes que en diuen cautelars o cautelaríssimes, el que podria passar és que, diguem-ne, que hi hagués un contenciós però que això no frenés la part gran, diguem-ne, del que és l'hospital, que bàsicament està tota, diguem-ne, al municipi d'Asa. I entra molt poquet.
Per tant, sí, sí, jo crec que sí. Afectaria, diríem, tot el que és la zona d'urbanització, fan com una ronda, tot això. Tot això els afectaria. Per tant, el que passa és que, clar, quan quan ha de ser en el compu global, vol dir que tu teòricament no pagues vials, pagues ajudes a l'expropiació de tot, no? Jo, personalment, crec que és un error. Jo crec que és un error i crec que s'ha de buscar alguna solució amb el part, jo crec que aquí...
no es pot fer amb una zona tan densa com ja hi ha en aquesta zona de Can Givert del Pla una altra edificació tan densa i per tant jo crec que encara són temps de buscar alguna altra solució però l'has de buscar, tens voluntat però hi és, jo crec que la tenim podríem tenir la solució altres solucions, fins i tot jo ja els he explicat, fins i tot juga't amb l'altra trueta juga'm l'altra trueta
amb l'altre edifici, si fes por mutes, d'altres maneres. Crec que van anar per la via fàcil. I creure que allà, aquella zona, vist com van les dinàmiques econòmiques, vist com els comercials, pensar que allà tu hi faràs un pol d'activitat econòmica, això, tinguent màxi al costat, amb tota una sèrie de supermercats
botiguetes, ja ho veiem, que no funcionen si no ens estan funcionant a la ciutat i a part que Salt sí que fa un procés d'urbanització més barri que crea més barri, per tant tindria més possibilitats de fer més barri i que me n'alegraria francament Salt, que no pas allà amb una coordinació de tants edificis jo crec que la veritat és que penso que sona temps, no sé perquè jo no he parlat amb el govern actual amb el
amb el Lluc, i em sembla que us hauríeu de repensar, perquè, escolta, ratificar no costa gaire, i després has de pensar en uns discontinuos, i crec que són atents, perquè no paren res, no pararien. Jo crec que s'han entestat
I abans heu dit, doncs sí, aquí són tripartit i sabran ells els seus entrícules interns, però em sembla que potser això no tampoc hauria de portar una divisió, ni una separació, ni una segregació. Com si la por que això es frenés, no? Sí. I que després els hi baixés aquí la gran crítica perquè això s'ha frenat, no?
Però jo crec que no es faran, i això ho ha explicat bé la panèca, la consellera, ho ha explicat molt bé i fa possible l'explicar. Sí, perquè aquí, de fet, el govern de la Generalitat, el govern del president Illa, fa actes de compromís, però en canvi llavors el grup municipal, per exemple, intenta trobar una solució
per aquests 10 o 11 milions d'euros que costaria, perquè clar, l'altre tema és, home, i si es trobessin 11 milions i no fos necessari fer expropiacions, després ens queixarien perquè fan falta pisos, però aquest és un altre tema. Perdona, escolti, els pisos faran salt i qui ja li convé. Jo crec que aquí aquesta cosa des de l'inici, eh?, a l'inici de voler tenir un tros de trueta a Girona, aquí tenim el primer error, jo vaig fer molt de debat, jo vaig assistir, m'avan convidat amb el doctor a fer molts de debat. És que aquest és el tema.
Per què teníem que tenir un tros? Quan a Salt tenien tant de tros que els en tenen molt... Aquesta idea... És absurda. És tan absurda que ens costa tants diners per res. Però això fa anys que hi ha aquesta idea. I se manté a cap i es passa. I és d'un centralisme...
Jo vaig fer amb el doctor del cardiòleg, vam anar a fer mítics, vam a Progada, anàvem tots dos pels barris fent... Perquè era absurd, jo crec que és una idea tonta, no?, de quan sabem que és una ciutat real, que ens funciona com a ciutat real, i és una llàstima. Però això ho va fer de periodista. No teniu la por que això pugui, perquè a la que hi hagi el menys mínim dubte, el clínic està en una situació també enganxada pels pèls, i allà hi ha els diners ja, i...
I el que passa és que tothom diu que la Generalitat no té possibilitat de fer dos hospitals. Els dos projectes alhora no es poden fer. Estem parlant que el de Girona d'una manera o l'altra, el de Girona ens aniria amb els 700 milions d'euros que hi ha, el del clínic se pujaria cap als 1.000 milions, que també quedarà curt, els dos de plegat serà complicat.
Però aquest és un gran tema que jo crec que és important, però que s'ha centrat molt, diguem-ne, en el tema de la part bé a la mitjana. Però, en canvi, des d'un punt de vista... Però per aquesta insistència, no? Del que us pregunteu abans de calibre a mitjà mandat, segurament afectarà molt més el tema de les escombraries o temes puntuals, eh? Bueno, al final, en els ajuntaments, això ho saps tu millor, Isabel, les coses del dia a dia són les que fan anar, anava dit bé o malament, en general malament, no?
Vull dir, perquè si la ciutat es veu bruta, si hi ha problemes amb les escombraries, si s'han pujat a les fiscalitats, i a l'IBI no sé què, i si l'impost de circulació no sé quantos, això al final és el que la gent d'una administració eminentment propera, com és un ajuntament, doncs s'alcent les escombraries, l'aigua...
L'altre són grans temes de debat que molta gent no ho sap, ni ho sap. És a dir, jo crec que molta gent ni ho sap que hi ha una tossuderia de Girona que una part del Trueta estigui a Girona. No, no. I que això està provocant tot el que provoca i que provoca que ens carreguem un parc, etcètera, etcètera. I el dia que les proves mèdiques, en comptes d'anar-te-les a fer el Trueta, te les hagis d'anar a fer a salt, doncs aniràs a salt quan t'ho digui a l'X i ja està. I te quedarà igual. De tota manera que hi ha ara...
si ens estudis previs en aquests moments s'estan fent els projectes s'ha de presentar molt més però vull dir que o s'ha de decidir molt més a qui s'encarrega el projecte exactament i el sud de sol s'anés en un lloc o en un altre si véssim volgut però com que Girona es manté que vol doncs aquest és el tema però vaja jo tots així crec que vist com està dissenyat
ens toquen realment vials no crec que l'altra cosa és com es comunicarà però són vials de comunicació interna
No, però jo anava a dir abans, utilitzava aquella frase que faig servir sovint i que no és meva, sinó que és de em va aclarar allò el receptar i el prendre, per dir-ho d'alguna manera. En l'últim mandat de la Madrenes, a nivell de xarxes, es va jugar molt amb el tema que Girona protejava. Ara hi ha, diguem-ne, que s'ha fet aquest canvi, diguem-ne, ara és... Algunes fotografies, el que passa és que és això, que en certa manera els que abans jugaven amb aquest tema són els que ara l'han de defensar, per entendre'ns, no? Vull dir...
A mi no em sembla que Girona sigui una ciutat bruta, una cosa és que en moments puntuals i en llocs puntuals protegi, que és això, és a dir, aquest dia que no havíem passat a recollir les escombraries, els envalums i tal, la veritat és que la sensació, el tros aquell que hi havia de la plaça Marquès de Camps fins al...
La travessia del carril, que hi ha alguna fruiteria i tal, feia realment... feia besarda, per dir-ho d'alguna manera, no? Però aquest és el tema, és a dir, que hi havia una sèrie de temes i en aquests dos anys creieu que s'han avançat en aquells famosos 60 temes, 60 temes que van impactar, diguem-ne, algú d'entri per tirar endavant. Algun d'ells, per exemple, la carrera de la Creu, en aquests moments, doncs estem a punt de saber quina decisió es pren per fer-hi alguna cosa que no sap ben bé què.
que jo la tinc molt clara, ja l'he dit, jo per mi traient els cotxes aparcats al mig del carrer, no s'ha de tocar gaire el desmocent. No s'ha de tocar massa res més. I els cantos. I els cantos, sí. Jo crec que ja s'han anat arreglant sols a base d'anar-hi fotent cops. Cops de roda, cops de turmets. Això sí, però és una cosa aquella que els aporten rodonir, que té
S'han anat arrodonint, no necessites la radialga, s'han anat arrodonint sols. Jo sí que tinc la sensació que la ciutat funciona, jo sí que tinc la sensació que la ciutat funciona. Hi ha temes puntuals, jo la veig neta, excepte alguns moments que dius, jo en general no veig una ciutat. Jo em dec fer gran a marxes forçades. Jo no la veig una ciutat que protegi.
Jo crec que està deixada. Deixada comparada amb altres èpoques on veies més luxe i més afició pel detall. Potser sí. Girona està deixada. Em sap greu, eh? Ara anem... Sempre poso el mateix exemple, però... No, aneu... Feu el vial. El vial que va des de la Guàrdia Civil fins al parc tecnològic. Tota la part del riu, diguem. Que allà, vull dir, hi ha herbes i hi ha de tot...
Esclar, ara entraríem a parlar de les herbes i llavors també ens ficaríem en un jardí amb perdó. No, no, no, hi ha una decisió de l'Ajuntament i del regidor Sergi Cot en el sentit de renaturalitzar. I aquesta decisió es manté perquè l'anterior regidor aquí va haver-hi que era en Martí Terès ja tenia.
Quan confons la gimnàcia, m'han de parlar moltes vegades perquè som amics on en Sergi no el conec, però quan confons, penso, eh? La gimnàcia amb la magnèsia, llavors és quan entrem en debats que són... Aquest dia el Roger Casis va fer un article en el seu... Ja no sé el que s'ha de dir, abans em deia en el seu blog, o... Bueno, en fi, que els ha vingut xarxes... A ell jo crec que li agradaria encara dir-li que és un blog. Exacte, doncs. Perquè va néixer a l'època dels blogs i és un blog. És això.
Ell deia on té la línia fina i complexa que separa la renaturalització de la descurança, de la deixadesa. És que és així, em sap greu. I com que és una fina línia, cadascú la posa... Jo l'he acabat entenguent el tema, és a dir, algunes de les coses que veig no me desagraden, per exemple, aquí davant...
que s'han fet proves diverses però quan van tirar les ebres hi va haver un moment però en Jordi està assenyalant perquè ja han tirat grana estupendo
i va haver-hi un moment que van créixer unes plantes altes i groques que després van tallar perquè suposo que ja havien superat els límits que tenien llavors hi va haver un moment, tot això està bé el tema és quan la renaturalització justifica tota la resta
Em sap greu, és que és així. Jo no ho sento, jo dec tenir... Jo a la retroalització estic a favor, per exemple, en lleres de rius, en trossos de bosc, que a vegades van allà i fan unes estassades de vegetació que es carreguen insectes, nius d'ocells, és a dir, es carreguen sota bosc...
Tu estàs parlant de rimes de riu. Rimes de riu, oi? D'algunes zones de Montjuïc que a vegades passen allà i fan unes estassades que dius, potser no calia, no? No calia. Després te miraran els bombers i te diran, és que si no tallem el sotabosc quedarà tot ple de fulla seca com vingui ara la calor...
Ja hi serem pel tros. Jo vaig entendre-ho dels escossells i que no es poden dir males herbes, sinó que són herbes de generació espontània, tot això ho he entès i fins i tot ho he sentit. Sí, però això sí que és cert que això va acabar l'imatge de la ciutat. Hi ha determinats moments que allà em deia en David, o per exemple hi va haver una temporada, lamento no poder dir si ara és així, diguem-ne aquell vial que anava des de la zona...
deixeu-me dir, del Decathlon, i que anava fins a Lluís Pericot, allà era un exemple clar... Emilia Romanya, aquell vial. Exacte. Com ho dius? Emilia Romanya, no? Sí, crec que sí. Si no és aquest... Sí, és el que va des del Girona 2...
Des dels generadors fins a Pericot. Però tu ho poses, Jordi, com a exemple de bé o malament? No, en un moment determinat jo crec que va ser exagerat. És a dir, que jo que he entès la naturalització, en un moment determinat, diguem-ne, s'ha de decidir que n'hi ha prou i que s'ha de... És la fina línia que deia ell.
Però hi ha llocs que jo no la veig gens fins a la línia, sincerament. Jo crec que... Però jo estava parlant més aviat de ciutat bruta, que hi hagi papers per terra... Jo sempre dic que bruta no està a Girona, bruta està deixada. A Girona està deixada, que és diferent. Vol dir que no hi ha... Ja deixada voldria dir que no hi ha els jardins arreglats...
i que, no sé, abans veies gent, jo em sap greu, ara semblarà que és que li vull fer la pilota, però tu veies gent amb una rasqueta i amb un esprai traient adhesius i traient pintades de les faroles. Això ha desaparegut. Uf, les pintades. No, i adhesius, i compro cotxe i vendo moto. Ara tens la sensació que, no sé... Si les pintades són una...
el tema aquest dels cables telefònics que pengen de tot arreu trobo que, no sé, és una cosa com ja sé que això és una guerra molt complicada jo tinc amics regidors, els he tingut sempre i nota que jo no n'he sigut mai perquè si no no diria el que dic N'hi ha un que signa búlgar o no sé què el nou perig aquest, el monestir de Sant Daniel ara fa una setmana es va fer una pintada allà a l'entrada
Això és vandalisme i s'ha de tractar vulgar. Exacte, la manera de tractar-ho és exactament aquesta. El problema és que és complicat, sobretot perquè algú podria pensar que, diguem-ne, que amb les càmeres que hi ha a la ciutat ho tindríem tot controlat i es podríem mirar, però després hem sabut que a les 367 càmeres n'hi ha 300 que no funcionen, que és una d'aquelles coses que a mi em costa molt d'entendre. Càmeres públiques. Càmeres, sí, sí, càmeres que estan al carrer o en edificis municipals. Però són dissuasòries. Tu les veus allà i dius, ep, ojo.
era ironia sí, sí, no, no s'ha captat perfectament però a mi també em costa de creure que diguem-ne que n'hi hagi algunes que ja faci 4 anys tampoc ho vull carregar l'actual govern vull dir que ja venia del d'abans perquè aquestes càmeres devien valdre molts diners suposo, la seva instal·lació
i quan es van instal·lar es devia preveure com es feia el manteniment i per tant, clar, no estem parlant que n'hi hagi algunes que no funcionin avui en Tàpi Carrera, en el diari de Girona, parla de 300 càmeres de 367, 300 que no funcionen Mira, jo sabeu què penso? Allò que hi ha una expressió que m'ha deia la meva mare quan era joveneta em deia que costa més de conservar que d'enamorar
I la ciutat, perquè ens segueix enamorant, vol dir que hem de ser constant. I jo hi trobo a faltar una mica temes bàsicament de constància, de gestió, de sèrie. Jo he estat molts anys i he rebut moltes crítiques, però hi havia de ser constantment. Tu tenies una brigada, com deies tu abans, que anava traguent a cades d'allòs.
I veies allò i no es t'acudia tirar un paper terra. Per tant, sí, tenia moltes papereres. Aquí es treu una paperera i no li reposen. Jo, a la crítica que faria, i sobretot també, i ara hi acabo perquè veig que ja esteu acabant, amb jardineria, és un problema també. Jo soc partidari d'aquest model. El vam practicar fins i tot, no ens en recordem, però vam practicar-lo, però cal... No pots el deixar fer. El deixar fer l'has d'acompanyar.
Ens quedem amb la teva frase, costa més conservar que no enamorar. És una de les coses que més o menys han quedat clares d'aquesta tertulia. Gràcies David, gràcies Israel, gràcies Miquel. Són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 26 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyes.
La Fundació Suports Girona, dedicada a l'acompanyament de persones amb discapacitat, va tenir un augment del 22% de casos atesos el 2024. En el balanç de l'any passat, l'entitat ha tancat l'exercici amb 248 nous suports, la xifra anual més alta registrada per l'entitat i que en el global sumen fins a un total de 1.422 en actiu ara mateix. Una de les dades més destacades és que gairebé un 70% dels suports es van iniciar amb el consentiment de la persona interessada.
Alcohòlics Anònims vol estendre's arreu de les comarques de Girona. L'associació vol ampliar la seva presència especialment a zones on encara no té activitat, com la Garrotxa i el Ripollès. L'objectiu és arribar a més gent i acabar amb l'estigma associat a l'alcoholisme. Actualment, l'organització dona suport a més d'un centenar de persones a través de set grups que es reuneixen periòdicament.
L'Associació Turística d'Apartaments alerta que l'eliminació de les llicències pot fer desaparèixer el 40% de l'oferta. La presidenta de l'Ataster Torrent ha criticat que la situació que pateix el sector és molt injusta i un risc per l'economia catalana.
Experts gironins aposten per les solucions naturals i conscienciar la ciutadania en la gestió de les inundacions. En la jornada, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Silvia Paneque, ha anunciat que les inversions previstes en àmbit hidrològic per aquest 2026 s'estan executant a bon ritme.
Girona implementarà un sistema intel·ligent de pagament, a menys que a Girona, que permetrà l'accés als petits productors. Costarà uns 90.000 euros i inclourà barrenes automatitzades, lectors de matrícula i identificació a través de targetes. L'objectiu d'estar que el consistori és garantir un control eficient, segur i transparent de l'entrada de vehicles i persones al recinte.
Girona licita la redacció del projecte per reparar les esquerdes del pont de l'Areny. El 2024 l'Ajuntament va encarregar un estudi del pont per algunes esquerdes que havia detectat. Ara aquest estudi ha detallat que cal arreglar les fissures en els extrems del pont i també reparar els suports entre el mur i la plataforma perquè estan malbesos.
La policia local de Salt reforça el control dels contenidors per frenar el turisme d'escombraries i evitar desbordaments. La mesura s'aplica després que els darrers mesos s'hagi detectat un increment de ciutadans que s'hi desplacen per llençar-hi les deixalles des d'altres municipis on han canviat el sistema de recollida de residus.
I en esports el Girona baixa els braços i acaba la temporada amb una derrota per 0-4 davant l'Atlètic de Madrid amb Hàtric de Sorlof. Sense res en joc però amb la sensació que tothom volia que la temporada acabés. El Girona va competir bé fins al 0-1 però després va començar a deixar veure les mancances de l'equip que estan lluny del rendiment que se li pressuposava.
Per altra banda, el Bàsquet Girona cau contra el Barça al Palau per 97-74, però s'assegura la permanència a l'ACB. El Bàsquet Girona continuarà una temporada més competint en la màxima categoria, després que l'únic equip que el podia atrapar, el Coviran Granada, caigués derrotat a Madrid.
I pel que fa temps, dia avui que s'espera estable i calorós amb alguns núvols de tarda que no impediran que arribem als 25 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Deputació de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat.